Revista Link Abertis N. 1 Març 2010

628 views
587 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
628
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Revista Link Abertis N. 1 Març 2010

  1. 1. ENTREVISTES Salvador Alemany, president d’abertis P. 12 Daniel Calleja, director de Transport Aeri de la Comissió Europea P. 20 Resultats 2009 del grup abertis P. 76MARÇ 2010 Nº01 - SEGONA ÈPOCANou exemple de col·laboraciópublicoprivada a Françasanef invertirà en lainiciativa ‘Paquet Vert’
  2. 2. EDITORIALVOLEM ESTAR Nova etapaPRESENTS IPARTICIPARACTIVAMENT Aquest número de la revista del grup d’una visió més distanciada i, per tant,EN EL DEBAT abertis que teniu a les mans inicia més objectiva, aporten reflexió i coneixe-PÚBLIC SOBRE LES una nova etapa en la vida d’aquesta publi- ment. Tot plegat ens permet presentar-losINFRAESTRUCTURES cació. Un nou format, un nom propi, link, que una publicació que informi, que resulti la vol dotar de personalitat i d’identitat, i que atractiva, interessant i propera a tots aquells simbolitza la voluntat d’unir i de connectar que tinguin l’oportunitat de fullejar les que anima la nostra revista d’ençà els seus seves pàgines. inicis. I, fonamentalment, una ambició reno- Aquest primer número de link abertis vada per apropar la realitat d’abertis als respon a aquest plantejament. Hi trobarem nostres accionistes, als col·laboradors, a les notícies sobre el Grup, destacant la presen- institucions amb què ens relacionem, a les tació dels resultats de l’exercici 2009, o l’acord Administracions amb què treballem, als cli- final amb el Govern francès que, en el marc ents i als usuaris de les infraestructuras que de l’iniciativa Paquet Vert, ha permès una gestionem. En definitiva a tots aquells que, extensió d’un any, fins el 2029, dels drets de d’una manera o altra, poden estar interessats concessió de sanef. També hi trobarem opi- en allò que fem. nió, reflexió i prospectiva a través de l’article link abertis, en aquesta etapa que ara del professor Pedro Nueno sobre el paper comença, vol servir també a un dels objectius galvanitzador i vitalista que els grans projec- que deriven de la nostra identitat com un tes –reptes n’hauríem de dir– d’enginyeria dels operadors globals de referència en el poden jugar en el progrés de la nostra sector de les infraestructures: volem ser pre- societat. En una entrevista el director de sents i participar activament en el debat Transport Aeri de la Comissió Europea, Daniel públic sobre les infraestructures. Quines Calleja, ens aporta la seva visió sobre el necessitem, com les prioritzem i planifiquem, moment i el futur que podem esperar pelSALVADOR com les financem i com les gestionem. transport aeri a Europa. Així doncs, notícies,ALEMANY Tenim una visió de la realitat en què reflexió, coneixement.PRESIDENT D’ABERTIS operem i la volem compartir. No ens sentim Vull aprofitar també per fer una refe- aliens als interessos de les comunitats i rència molt breu als resultats de l’any 2009, dels territoris amb què treballem. Tenim els quals en un dels contextos econòmics consciència de les circumstàncies que, com més adversos i difícils dels darrers 70 anys, a societat, ens afecten i ens limiten. Però van situar-se en màxims històrics per al nos- també tenim la il·lusió i el compromís de ser tre Grup. Són uns resultats que posen èmfasi part de la solució. en la consolidació, l’estabilitat i la fortalesa Les pàgines d’aquesta publicació volen d’un model que, en una situació difícil i incerta reflectir aquesta realitat diversa i complexa. com l’actual, ha estat capaç d’absorbir l’im- Les opinions, les entrevistes, els articles, pacte de la crisi gràcies a l’equilibri del balanç els testimonis de les persones conformen intern entre negocis i països en què operem. un espai de lectura i d’informació en què La fortalesa, en aquest cas, de la diversificació les notícies sobre les fites assolides pel Grup, i la internacionalització. les seves veus i les seves experiències con- Nova etapa, consciència del moment i viuen amb les visions d’experts que, des dels reptes, il·lusió per les solucions. MARÇ 2010 LINK abertis 3
  3. 3. Nº01 SUMARI 08 REPORTATGE sanef reforça el seu compromís mediambiental amb inversions al ‘Paquet Vert’ 20 38 C-32 i A-2, en obres 46 La Generalitat i acesa ENTREVISTA BRANDING acorden realitzar millores link abertis Daniel Calleja Nova revista Ampliació de l’AP-6 48 “El cel únic europeu link abertis unifica iberpistas es disposa a suposarà un estalvi els criteris de augmentar la capacitat energètic que podrà les publicacions de l’autopista segoviana 06 revertir en els preus” periòdiques del Grup Tercer carril a Girona 50 26 40 Les obres entre Vilademuls OPINIÓ i la Jonquera, en marxa Pedro Nueno EQUIP REPORTATGE Gestió de residus 51 Els macroprojectes abertis telecom Un web més accessible aumar millora el procés i el sector privat Lidera el procés www.abertis.com facilita dels residus derivats de 12 d’implantació de la TDT l’accés a persones la seva pròpia activitat 32 amb discapacitat Logística xilena 52 ENTREVISTA i edat avançada abertis logisticspark 42 Salvador Alemany VIATGE santiago, a bon ritme “Un grup com abertis Bilbao ISO 14001 53 ha d’estar en un procés Protagonista d’una gran NOTÍCIES abertis logística obté permanent d’actualització transformació urbanística Transparència 42 la certificació de qualitat 36 de projectes” Un estudi d’IPSOS reconeix sobre impacte ambiental 16 REPORTATGE REPORTATGE l’estratègia comunicativa d’abertis Ajuda humanitària 44 Expansió logística 54 MRW arriba a abertis logisticspark coslada GSMA 2010 Nou satèl·lit W7 abertis telecom mostra L’aeroport d’Orlando Millor aeroport 56 Eutelsat amplia la seva la seva tecnologia Stanford col·labora en Belfast International cobertura a Rússia i Àfrica de TV en mobilitat les evacuacions d’Haití amplia la seva capacitat4 LINK abertis MARÇ 2010
  4. 4. 12 62 16 32 44 20 Referent a Espanya 59 La gestió de saba als link abertis és una publicació aeroports, exemple a seguir d’Abertis Infraestructuras, SA Av. del Parc Logístic, 12-20. Voluntariat 60 08040 Barcelona. Programa de Voluntariat Investor’s link Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02. EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa Corporatiu de d’Estudis i de Comunicació d’abertis. la fundació abertis CONSELL EDITORIAL: Salvador Alemany, Francisco José Aljaro, Toni Brunet, 72 Museu renovat 62 Joan A. Margenat, Josep M. Vila, Francisco Reynés Joan Rafel i Sergi Loughney. La fundació abertis posa IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ: Erik Ribé i Bernat Ruiz. al dia l’exposició de la ANÀLISI BORSÀRIA COORDINACIÓ DE CONTINGUTS: història de Castellet Premis CFA Alícia Cobeña. REDACCIÓ: Elena Barrera, Sergio Castilla, Visites a Collserola 65 abertis, objecte Marc Gómez, Leticia Gonzálvez, Esther Mir, Bernat Ruiz i Susana Sanjuán. Un estudi de la fundació d’estudi en el prestigiós COL·LABORACIÓ: Christine Allard, Pilar Barbero, 36 abertis comptabilitza més concurs universitari Carolina Bergantiños, Bob Bullock, Julio Cerezo, 74 Joan Fontanals, Marta Giner, Sagrario Huelin, Anna de dos milions de visitants Morera, Astrid Noury, Vanessa O’Connor, Enric Pérez, Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Astrid Claustre restaurat 66 Recoque, Marc Ribó, Albert Rossell, Beatriz Sanz, abertis col·labora amb el REVALORITZACIÓ abertis, abertis autopistes, abertis telecom, abertis logística, abertis airports, Cardiff, en expansió 57 Monestir de Vallbona Balanç financer fundació abertis, acesa, aucat, aulesa, aumar, avasa, iberpistas, castellana i saba. Renovació de la Mil·lenari 67 Bon comportament REALITZACIÓ: terminal britànica en ple La fundació abertis borsari de les accions Ediciones Reunidas, SA (Grup Zeta). Revistes Corporatives Barcelona. creixement de rutes restaura les vidrieres del d’abertis Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. 76 Tel.: 93 265 53 53. líder a Itàlia i Xile 58 cambril de la Verge del Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: saba creix als dos països monestir de Montserrat Nuria González. Redactors en cap: Toni Sarrià i Olga Tarín. Maquetació: Cristina Vilaplana. 68 amb dos nous nuclis a TANCAMENT D’EXERCICI Edició: Ares Rubio. Dipòsit legal: B-16431-2010. Gènova i Concepción abertis telèfon d’atenció a l’accionista: Resultats 2009 902 30 10 15. Més capacitat 59 BREUS Anàlisi dels actius www.abertis.com El pàrquing de Vilafranca del Apunts de del Grup al llarg abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats,Penedès duplica les seves places l’actualitat abertis de l’anterior exercici ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió. MARÇ 2010 LINK abertis 5
  5. 5. OPINIÓ PER PEDRO NUENO Professor d’Iniciativa Empresarial a l’Escola de Negocis IESE i membre del Consell Assessor Internacional de la Generalitat de Catalunya. Col·laborador regular en la premsa i avaluador de publicacions per a diverses editorials i institucions especialitzades en el camp de la direcció d’empreses (Harvard Business School Press, Strategic Management Society i altres). Autor, entre d’altres, dels llibres Cartas a un joven emprendedor i Emprendiendo. Els macroprojectes Hacia el 2020. El professor Pedro Nueno analitza l’evolució de les grans iniciatives en infraestructures i formula propostes Link de com ha d’articular-se en l’actualitat un escenari propici IESE per al seu ressorgiment web.iese.edu/ curriculums/nueno. html Si la fotografia que sempre veiem de a vegades, eren una forma de demostrar Xangai, amb una impressionant con- la vitalitat d’un país, d’exhibir l’orgull nacio- centració de gratacels, hagués estat feta fa nal i d’explorar conceptes tecnològics nous. 20 anys des del mateix lloc, hagués mostrat Desplegaments d’aeroports, obres hidràuli- una plana amb molt poques, petites i dete- ques, ferrocarrils, ports, autopistes, comuni- riorades construccions sobre camps i fangars. cacions. Programes espacials, incloent la La velocitat d’aquest desenvolupament ha col·locació de satèl·lits, amb aplicacions de requerit una velocitat similar en el desenvo- defensa, meteorologia, comunicació, mobi- lupament de tota mena d’infraestructures. litat; però també d’exploració d’oportunitats L’aeroport de Pudong. El tren d’alta velocitat o simplement d’orgull nacional, com enviar per unir l’aeroport i la ciutat. El metro i altres éssers humans a l’espai. Tots aquests projec- transports públics. Túnels sota el riu i ponts tes van proliferar, van aparèixer models, es per sobre. Autopistes. Però també hospitals, van desenvolupar empreses, es va reconstruir escoles, hotels, distribució d’energia. I tot això un entorn destrossat i es va ampliar amb s’ha gestionat amb creativitat, flexibilitat i desenvolupaments nous. I la societat va eficàcia. També ambició? aplaudir i va deixar fer. En els 30 anys que van succeir la segona Però als anys 70 la societat va intervenir guerra mundial els grans projectes eren rebuts i va començar a opinar sobre els grans pro- amb interès per la societat en general i, jectes. El concepte de sostenibilitat va apa-6 LINK abertis MARÇ 2010
  6. 6. rèixer amb força (encara que després va Mànega o el túnel Seikan a Japó, es van pre- centres de coneixement com Harvard, MIT,perdre força durant 20 anys, fins que ha tor- sentar projectes d’innovadores màquines Oxford i d’altres? Va ser bo que la societat esnat). La primera pujada forta dels preus ener- tuneladores i es va atraure l’interès de com- mobilitzés davant d’aquests projectes? Quigètics el 1973 va conscienciar sobre la con- panyies d’enginyeria, finançament, consul- ha de proposar un gran projecte? Qui ha deveniència d’estalviar. La prudència d’estimu- toria i infraestructures d’arreu del món. Es finançar-lo? Qui ha de gestionar-lo?lar energies alternatives (eòlica, fotovoltaica, vivia un entusiasme enorme per resoldre Els grans centres del coneixement te-a partir de les onades del mar) va aparèixer problemes de transport sota terra. nen un important poder catalitzador. Podenamb força (encara que després també va El 1985, Thomas Stockebrand va realit- reunir líders de diferents sectors juntamentperdre intensitat fins a dates recents). El zar una prova pilot al campus del MIT d’allò amb líders del govern i d’organismes inter-rebuig a l’impacte d’infraestructures i, fins i que seria un túnel sota l’Oceà Atlàntic en què nacionals i pensar en termes de creativitat,tot, de grans projectes tecnològics va sorgir s’hauria fet el buit i pel qual circularia un tren de llarg termini i en l’entorn global. Aquestde forma generalitzada. electromagnètic a velocitat supersònica unint exercici de brainstorming sense risc és, sens Probablement, la primera anàlisi rigorosa Europa i Amèrica en una hora. En presència dubte, un factor positiu per al progrés eco-d’aquesta intervenció de la societat parant d’autoritats d’arreu del món, com sir Alan nòmic i social.un gran projecte és l’estudi realitzat a la Har- Muir Wood, conseller del Govern britànic al Encara que potser no fos predictible, ésvard Business School sobre el transport super- Proposed Railway Tunnel accross the English comprensible que, assolits uns estàndardssònic publicat per Mel Horwitch. Europa Channel, Stockebrand va disparar dins d’un econòmics raonables, les societats democrà-(França i el Regne Unit) amb el Concorde, tub de 300 metres de llarg, al voltant d’un tiques desenvolupades entressin en la con-Rússia amb el Tupolev-144 i els Estats Units edifici del MIT, al tub del qual s’havia fet el sideració de projectes importants. Qualsevolamb l’SST competien per dotar el sector del buit, un objecte lleuger que havia de recórrer projecte de certa envergadura pot molestartransport de passatgers d’avions supersònics. la distància a velocitat supersònica. Aquella algunes persones o es li pot atribuir algunA Amèrica, noms com McNamara, Johnson nit, Stockebrand, sopant entre professors de risc. Això permetrà l’aparició d’oportunitatsi Kennedy apareixen associats a l’esforç públic Harvard i de MIT, a l’històric Harvard Faculty de lideratge protector. Les societats tendirani privat de l’SST. Empreses com Boeing, Lock- Club, va rebre de mans del doctor Stewart a pensar a curt. És difícil que grups socialsheed, General Electric, Pratt and Whitney i, Smith, chairman del Science Council of pensin en solucionar problemes futurs. Ésfins i tot, les principals aerolínies van aportar Canada, un premi pel seu exitós experiment. més fàcil que recolzin aquella famosa petició,fons, esforç, col·laboració i interès, encara que Not in my backyard, per frenar un projectemilers de milions de dòlars públics van fluir encara que aquest porti anys de treball ials anys 60 cap a aquell projecte. “EL SECTOR PRIVAT HA DE inversions importants ja realitzades. Però la sorpresa va venir quan la societat La següent qüestió és qui ha de propo- JUGAR UN PAPER IMPORTANTva començar a organitzar-se en contra del sar projectes. Si l’àmbit és molt local i l’horitzóprojecte a finals de la dècada. Un total d’11 EN LA GENERACIÓ I, temporal reduït, el risc lògic és la proliferaciómunicipis al voltant de l’Aeroport JFK de Nova LÒGICAMENT, EN LA GESTIÓ de projectes i la seva fragilitat econòmica.York es van agrupar al Town-Village Aircraft DE GRANS PROJECTES” Però aconseguir un àmbit geogràfic ampliSafety and Noise Abatement Committee. i un horitzó temporal a llarg, que portarienInstitucions de tot el país van afavorir el des- S’havia tallat de cop el transport supersònic a una lògica de servei, economies d’escalaenvolupament d’associacions com NOISE aeri en avió, però la ment humana no és der- i solidesa econòmica, requeriria una elevada(National Organization to Insure a Sound- rotable i allí estava el transport supersònic capacitat de lideratge negociador, experièn-controlled Environment). Aquestes organit- subterrani en tren i encara més ràpid. Però el cia i compromís.zacions van desenvolupar una extraordinària projecte va arribar tard. La societat estava Això ens porta a pensar que el sectoractivitat de mobilitzacions, acusacions de perdent l’entusiasme pels grans projectes i privat ha de jugar un paper important en lafavoritismes i interessos ocults, utilització aquells líders intel·lectuals del món del túnel generació i, lògicament, en la gestió de gransdels mitjans, captació de líders d’opinió. El no van tenir successors. projectes. Però això requerirà jugadors ambmoviment va ser una sorpresa a les altes El mateix fenomen es va viure al Japó, compromís a llarg termini, experiènciaesferes de Washington que van decidir tallar on l’economia va tenir un desenvolupament demostrada, i capacitat creativa i emprene-bruscament el projecte i prohibir la circulació espectacular recolzant-se en un ràpid dora. Un bon emprenedor és un professionalsobre el país d’avions supersònics de transport desenvolupament d’infraestructures (auto- que emprèn un projecte innovador però via-de passatgers.Així va acabar un projecte sobre pistes, trens d’alta velocitat, túnels i ponts de ble basat en un business plan. Els historiadorsel qual s’havien construït esperances de tota dimensions rècord). Però la pèrdua de l’en- dels grans projectes recorden com a arquetipmena, incloses noves infraestructures aero- tusiasme i el qüestionament de la racionali- d’aquell lideratge emprenedor Pierre-Paulportuàries. Els qui pensaven als anys 50 que tat d’aquell desplegament van afectar també Riquet que va construir Le Canal des Deuxles persones voldríem perdre poc temps viat- el Japó, que va entrar en una letargia pessi- Mers (o Canal du Midi) a França, per unirjant en aquest segle es van equivocar. mista sense que els seus líders polítics i l’Atlàntic i el Mediterrani, amb un projecte Un fenomen semblant va ocórrer al empresarials sabessin fer alguna cosa per detallat, proves pilot, pressupost i inversióCentre d’Estudis Avançats d’Enginyeria del contrarestar-ho. personal, convencent el rei Louis XIV el 1666Massachusetts Institute of Technology, on d’aprovar el seu projecte (i aportar la meitatFrank P. Davidson va liderar un projecte espec- Oportunitats de lideratge dels fons). El projecte es va completar el 1681tacular sobre construcció de túnels durant Hi ha una sèrie d’aspectes per als quals no i va implicar 257 quilòmetres de canals quemolts anys. D’aquell projecte van sortir ini- trobo una resposta clara. Per què el tema de avui encara embelleixen i connecten ciutatsciatives com el túnel sota el Canal de la grans projectes va deixar d’interessar als grans com Tolosa amb el mar. MARÇ 2010 LINK abertis 7
  7. 7. REPORTATGECol·laboració publicoprivadasanef inverteixen verdLa companyia gal·la del grup abertis realitzarà una inversióaddicional de 250 milions, principalment destinats a milloresmediambientals, dins del ‘Paquet Vert’ del Govern francès. Un plael finançament del qual es construeix al voltant d’un model decol·laboració publicoprivada que persegueix afavorir la inversióprivada a curt termini, facilitant el seu retorn en uns quants anysTEXT I FOTOS sanef El grup sanef, companyia del grup tats d’autopistes, que formen part de sanef abertis, invertirà 250 milions d’euros i Vinci, el Paquet Vert, que inclourà inversionsen tres anys en projectes destinats a millorar properes als 1.000 milions d’euros.la integració de les seves infraestructures enel medi ambient i els serveis que ofereix als Potenciar la inversió mediambientalseus clients.Aquestes inversions s’emmarquen D’una banda, aquestes inversions tenen un 1dins de l’acord (conegut com Paquet Vert) fort component d’innovació, en afavorirfirmat per sanef amb el Govern francès. noves solucions per al desenvolupamentAquest acord inclou la prolongació d’un any sostenible de les autopistes, com en el casde les dues concessions de sanef (sanef i de les zones dissenyades tenint en comptesapn), fins el 2029. el medi ambient. Altres projectes se centraran, així mateix,Voluntat d’invertir per reactivar en posar al dia les autopistes més antigues,l’economia local perquè compleixin les normes exigides avuiAmb aquests compromisos mediambientals, dia en matèria de protecció acústica o delssanef pretén aportar el seu gra de sorra a la recursos hídrics.reactivació de l’economia francesa.Aquestesinversions, que s’engloben en un conjunt demesures conegut com a Plan de rélance,generaran un elevat nombre de comandesa empreses de diferent mida i activitat a lesvuit regions que travessen les autopistes desanef, i contribuiran al desenvolupamenteconòmic i industrial dels territoris que AQUESTES INVERSIONScobreix la xarxa del Grup. TENEN UN FORT COMPONENT El finançament del Paquet Vert es cons- D’INNOVACIÓ, EN AFAVORIRtrueix al voltant d’un model de col·laboració NOVES SOLUCIONS PERpublicoprivada que persegueix afavorir lainversió privada a curt termini, facilitant el AL DESENVOLUPAMENTseu retorn en uns quants anys. El Govern SOSTENIBLE DEfrancès ha firmat amb un total de cinc socie- LES AUTOPISTES 28 LINK abertis MARÇ 2010
  8. 8. Protecció de l’aireDesplegament del telepeatgesense parades a totsels eixos de sanef.Creació d’un punt decombinació de mitjans detransport (autopista i portfluvial) i d’aparcamentsde vehicles privatsd’ús compartit.Protecció delsrecursos hídricsTractament d’emissionsregulars i accidentalsen autopistes.Augment de les capacitatsd’emmagatzematged’aigües pluvials.Protecció acústicaTractament de mésde 550 punts negres decontaminació acústica.Instal·lació de quatrenoves pantalles acústiques.Protecció dela biodiversitati desenvolupament delpatrimoni d’arbresRealització d’una auditoriade la biodiversitat als espaisverds de sanef.Creació d’una via addicionalper a animals salvatges.Valorització i desenvolupamentdel patrimoni d’arbresplantant 10.000 exemplarsde varietats locals.Linkssanefwww.sanef.comMinisteri francès d’Ecologiawww.developpement-durable.gouv.fr/—1—sanef invertirà 250 milionsd’euros en tres anys permillorar la integració en el mediambient de les seves autopistes.—2—Les autopistes més antigueses posaran al dia i compliranamb les normes actuals enmatèria de protecció acústicao de recursos hídrics. MARÇ 2010 LINK abertis 9
  9. 9. Oportunitat d’oferir Les mesures de reactivaciómés serveis als clients econòmica promouran la dinamització de les vuitAquestes inversions mediambientals també regions que travessenpermetran a sanef oferir més serveis als seus les autopistes de sanef.clients, en fer extensives al conjunt de laxarxa innovacions que ja estan funcionanten certs trams. Un exemple és el telepeatgesense parades, que ja és una realitat perals vehicles lleugers que circulen per lesautopistes A1, A2, A4 entre París i Reims,i l’A16 i l’A26, i que es desplegarà a la xarxasapn. El mateix passa amb el telepeatgesense parades de vehicles pesants, operatiual peatge d’Aumale (A29), que es desplega-rà a les estacions de peatge de totes lesautopistes. En possibilitar que els clients ja no hagind’aturar-se, el telepeatge sense parades ajudaels conductors a reduir el seu consum decarburant i a limitar el seu impacte en elmedi ambient reduint les emissions de gasosamb efecte hivernacle.Desplegamentde l’‘eco-concepció’Amb la mirada sempre posada en l’atencióa l’usuari, i sense descuidar el personal de lacompanyia, el grup sanef inverteix en eldisseny d’edificis ecològics responsables,construïts amb materials respectuosos ambel medi ambient, així com en el consum dela mínima energia i l’aposta per aquells pro-ductes que incorporin la producció d’energiesrenovables (eòlica i fotovoltaica). Aquestes inversions verdes inclouen lacreació d’un edifici Eco-Pôle que combinil’atenció tècnica, el peatge i el mantenimenten l’enllaç A4/A26; la realització de prototipsd’àrees de descans que reuneixin tècniquesi pràctiques mediambientals òptimes; i eldesplegament progressiu d’aquestes mesu-res a totes les àrees per als clients.Àrees eco-responsablesLes àrees de servei d’una xarxa d’autopistesconstitueixen els punts estratègics de tro- Obtenció delbada entre la companyia i els seus clients. màxim d’energiaAquests espais són l’element més visible de Els edificis i lesla qualitat del servei ofert i han de satisfer instal·lacions tècniquesal màxim les seves expectatives. de sanef integren un baix sanef porta a terme dos prototips nivell de consum d’energiad’àrees proporcionant les millors garanties (calefacció, ventilació,en termes de protecció del medi ambient: aigua calenta, il·luminació).tractament d’aigües residuals mitjançant D’altra banda, s’aplicafiltres de canya, gestió d’aigües pluvials als la integració d’unitatsaparcaments, recollida i classificació de resi- de producció d’energiadus, optimització energètica d’equipaments, renovable híbrida, eòlicaetcètera.Aquestes tècniques, altament inno- o fotovoltaica, per obtenirvadores, es desplegaran en els propers mesos un balanç energètic positiua les xarxes de sanef. de totes les instal·lacions.10 LINK abertis MARÇ 2010
  10. 10. ENTREVISTA | FRANÇOIS GAUTHEY“Seguim apostant peldesenvolupament sostenible” tant en el present com per al futur. Des de fa molt temps, sanef para molta atenció a l’impacte mediambiental de les seves activitats, i l’acord que hem firmat ens permetrà seguir millorant la nostra aportació al desenvolupament sostenible i oferir un millor servei als nostres clients. Llavors aquest compromís amb el desenvolupament no suposa una revolució per a sanef… Des de fa més de 13 anys, sanef és pioner en el telepeatge sense parades a França. Implantat primer a l’A14 a la regió de París,François Gauthey, director fa dos anys es va posar en marxageneral del grup sanef, ha a l’eix Nord i a l’eix París-Reimsapostat, des de la seva arribada gràcies a l’excel·lent sinergiaal càrrec el 2008, per la amb abertis. Aquests acordsconsecució d’alts estàndards ens permetran generalitzarde qualitat. El respecte pel un servei que, no obstant això,medi ambient és una altra de no és nou a les nostres xarxes.les seves màximes prioritats. A més, des de fa any i mig explotem el primer telepeatge freePer què i com s’ha compromès flow d’Europa, a la circumval·laciósanef a realitzar aquestes de Dublín, que suposa un enormeinversions? avanç pel que fa a fluïdesa per alsEl model de concessió permet usuaris i pel que fa a emissions deinvertir a llarg termini i contribuir CO2 per al medi ambient. Finalment,a dinamitzar l’economia de les i en la mateixa línia, des de l’1 deregions per on passen les nostres gener d’aquest any, participemautopistes, sense cost per a l’Estat en el cobrament de la taxa per ani per al contribuent. En firmar vehicles pesants a Eslovàquia.aquests compromisos es reconeix Per tant, no suposa capaquest model i les seves virtuts. revolució, aquests compromisosCompartim amb abertis una ens donaran l’oportunitat d’avançarvisió estratègica a llarg termini, en una política que el nostre Grupen plena coherència amb les ja aplica des de fa temps.seves inversions. En quin sentit es pot dir quePer què han decidit invertir l’acord reflecteix les sevesen millores mediambientals? relacions amb l’Estat francès?Aquesta visió de llarg termini Sempre tenim l’ambició i lano es pot dissociar de la idea de voluntat d’escoltar les peticionsdesenvolupament sostenible, de l’Estat i de donar-los resposta,de protecció dels nostres recursos moguts per la nostra vocaciónaturals i, per tant, del medi de servei públic. I ho fem senseambient. Estic convençut que deixar de banda l’equilibri deaquests temes són essencials, la concessió. MARÇ 2010 LINK abertis 11
  11. 11. ENTREVISTAEntrevista amb el president d’abertisSalvador Alemany«El rendiment del Grup el 2009és resultat del canvi i la fortaexpansió dels darrers anys»TEXT abertis | FOTOS David Campos12 LINK abertis MARÇ 2010
  12. 12. Perfil Després de 10 anys com a conseller delegat d’abertis, Salvador AlemanySalvador Alemany fa balanç del seu primer any com a president(Barcelona, 1944) és de la companyia. En els darrers 10 anys, elllicenciat en CiènciesEconòmiques per la Grup ha viscut un procés de transformacióUniversitat de Barcelona i que pot qualificar-se d’històric per la sevadiplomat per IESE. També magnitud i pels resultats obtinguts.és professor mercantil icensor jurat de comptes. 2009 ha estat el primer exercici ambEstà casat i té dues filles vostè en la presidència del Grup. Quèi quatre néts. destacaria d’aquest primer any?El president d’abertis La consolidació de la trajectòria del nostreva accedir a la Grup durant aquests darrers 10 anys.responsabilitat de Un projecte de canvi i d’evolució substancial,conseller delegat des d’una companyia de concessions finsdel Grup el 1998, a la realitat actual d’un operador globalcoincidint amb el d’infraestructures per al transport i lanomenament d’Isidre mobilitat.Fainé com a president. Aquest és un projecte que en bonaSalvador Alemany mesura impulsem sota el lideratge d’Isidreva ser prèviament Fainé, però que ha tingut una naturalesadirector general desaba, empresa de la coral en el sentit de ser molt compartitqual segueix sent i d’haver-se demostrat capaç de convocarconseller delegat. el suport i la confiança dels nostres accio- nistes. Des dels institucionals de referènciaActualment, Salvador –amb Criteria i ACS al capdavant−, que apor-Alemany és president ten estabilitat i fortalesa al Grup, finsd’acesa i d’abertistelecom i conseller als petits inversors que han decidit confiarde diverses companyies. una part dels seus estalvis a aquest projecteDes del 2008 és també i créixer amb ell.president del Cercled’Economia. Quins eren en aquell temps els objectius que es marcava la companyia? Quan vam iniciat aquell procés no teníem unes fites predefinides pel que fa a projectes o inversions concretes, però sí teníem una consciència clara que es donaven les condi- cions necessàries per fer realitat un profund canvi d’orientació. Teníem la voluntat de fer-ho i disposàvem de l’equip i els recur- sos. No haver-ho intentat, en vista dels resul- tats aconseguits, hauria estat un error de càlcul i, possiblement, un menyspreu del talent de les persones i de les capacitats que aportaven al projecte. Crec que podem –accionistes, equip directiu, treballadors i també els territoris i els països als quals servims− sentir-nos orgullosos del camí fet. El rendiment del Grup a l’exercici 2009, un dels més difícils per a l’economia mundial en els darrers 60 anys, ha estat el resultat directe de la feina feta durant aquests últims anys de transformació i de forta expansió. Quins són els factors que han permès a abertis assolir un dels millors resul- tats de la seva història en un context econòmic de crisi com el del 2009? Sens dubte, l’aposta per un model industrial MARÇ 2010 LINK abertis 13
  13. 13. a llarg termini. En aquests darrers anys hem INICIATIVES COM LESvist com hi ha hagut molts actors que van abertis ha invertit importants recursos INVERSIONS A L’AP-7sobredimensionar l’expectativa d’un retorn en la seva expansió durant els darrersa curt termini de les seves inversions, deixant I LA C-32 A ESPANYA cinc anys. ¿Seguirà aquest procés?de banda l’anàlisi i el sentit de realitat propi O EL ‘PAQUET VERT’ abertis és un grup que, per la sevadels models industrials en què les expecta- A FRANÇA SÓN naturalesa, ha d’estar en un procés per-tives se situen en el mig i llarg termini. Enten- EXEMPLES DE COM manent d’actualització del seu portafolisguem industrial en el sentit d’aquell que DES DEL SECTOR PRIVAT de projectes. La vida mitjana de les nostresinverteix, creix i es desenvolupa en el seu concessions és un indicador rellevant POT RECOLZAR-SEàmbit de coneixement i d’experiència. per a nosaltres i, per això, créixer és d’al- Durant uns anys, aquesta mena de dis- LA INVERSIÓ EN guna manera una exigència estratègica.curs va quedar relegat a un segon pla. Es INFRAESTRUCTURES Des d’aquest punt de vista, el nostre pro-va instaurar un model en què la innovació SENSE INCREMENTAR cés d’expansió seguirà endavant, comi els productes financers van acabar per per- EL DÈFICIT PÚBLIC també ho farà l’aposta per seguir apro-dre la seva condició de mitjà per constituir-se fundint en la internacionalització de lesen una finalitat. Així, es va arribar a alimentar nostres activitats.una sèrie d’operacions altament apalancadesi poc capitalitzades, que va tenir el seu Com condiciona la situació econòmicacorrelat en una espiral de valoracions allu- les estratègies de creixement?nyades dels fonamentals que haurien d’haver- Cal tenir en compte factors com el momentles justificat. i l’oportunitat.Vam saber aprofitar, amb rea- lisme en les nostres projeccions, la faseQuines serien les claus per entendre el de màxima liquiditat del cicle econòmic i eldesenvolupament de la companyia? nostre Grup va assolir una dimensió global.D’alguna manera, la realitat dels fets ens ha D’alguna manera, ens hem posicionat en untornat a una etapa en què les estratègies altiplà des d’on seguirem ascendint, dosificantd’expansió i de creixement dependran més l’esforç –endeutament i aportació de recur-dels recursos propis i la solidesa i la solvència sos propis− en funció de la qualitat dels actiusdel compte de resultats, fruit del valor afegit i el seu encaix estratègic, la seva adequacióde la gestió empresarial, i menys del crèdit i a un nou escenari més realista en termes del’endeutament extrems. Aquesta ha estat, valoració, la seva visibilitat pel que fa a gene-i és, la filosofia que ha caracteritzat el desen- ració de fluxos de caixa i una dilució limitadavolupament d’abertis. i a curt termini en els resultats del Grup.14 LINK abertis MARÇ 2010
  14. 14. L’objectiu és que la rendibilitat mitjana LES ESTRATÈGIESdel conjunt de la nostra cartera, i amb ella de És el cas d’iniciatives com el Paquet Vert DE CREIXEMENTles perspectives d’estabilitat que oferim als a França i en què participa sanef, compa-nostres accionistes, es mantingui o millori a nyia d’abertis.... DEPENDRAN MÉS DELSmig termini. Sí, aquest pla permet convocar importants RECURSOS PROPIS fluxos privats d’inversió a curt termini en la I LA SOLVÈNCIASostenir la inversió en infraestructures xarxa d’autopistes, a canvi de l’extensió per DEL COMPTE DEés clau des d’un punt de vista de com- un any de les actuals concessions, concessi- RESULTATS, I MENYS DELpetitivitat i d’impuls de l’activitat eco- ons del grup sanef (sanef i sapn). És un CRÈDIT I L’ENDEUTAMENTnòmica. Fins a quin punt els esquemes exemple de com el sector privat pot reduirde col·laboració publicoprivada són una la pressió sobre els recursos públics i generar EXTREMSalternativa que permeti sostenir deter- eficiència en la gestió.minats nivells d’inversió i de qualitat L’aplicació de la nova directiva Eurovig-en el sistema d’infraestructures? nette en bona part dels països de la UE és, EL NOSTRE PROCÉSEfectivament, aquest és un problema rellevant així mateix, un exemple de captació de recur- D’EXPANSIÓ SEGUIRÀal qual hem de fer front com a societat. sos procedents del pagament per ús dels ENDAVANT, COMRequereix de visió, decisió i consens en el corredors viaris europeus per part del trans- TAMBÉ HO FARÀcontext de les decisions polítiques. I demana port de mercaderies. També en aquest àmbit L’APOSTA PER LAinformació i conscienciació als ciutadans el sector privat està recolzant els diferents INTERNACIONALITZACIÓrespecte del cost real dels serveis i infraes- Estats en el desenvolupament, la implemen-tructures que constitueixen la base de la tació i la gestió d’aquests sistemes. DE LES NOSTRESnostra xarxa de seguretat i de benestar. No Tampoc Espanya és aliena del tot ACTIVITATShi ha serveis o infraestructures gratuïtes. a aquesta tendència. Exemples com el con- Un Grup com abertis ha fet l’opció de veni amb l’Estat que està permetent latreballar al costat de les Administracions inversió de 500 milions d’euros en l’amplia-Públiques dels països on operem. Per vocació ció de l’autopista AP-7, o el nou convenii convicció ens sentim compromesos a col- amb la Generalitat de Catalunya que com-laborar en la posada en pràctica de solucions promet la inversió de 100 milions d’eurosque permetin el manteniment i la dotació en el corredor del Maresme a Barcelona,d’un stock d’infraestructures ajustat a les són així mateix exemples de com des delnecessitats del territori i que garanteixi la sector privat pot recolzar-se la inversióseva competitivitat en termes de connecti- en infraestructures sense incrementar elvitat i de mobilitat. dèficit públic. MARÇ 2010 LINK abertis 15
  15. 15. REPORTATGEMés cobertura espacialEutelsat llança elsatèl·lit gegant W7Amb el llançament, el tercer portat a terme durant el 2009, la companyia ampliala seva capacitat satel·litària a Rússia i Àfrica, zones amb un gran potencial de creixementTEXT I FOTOS Eutelsat16 LINK abertis MARÇ 2010
  16. 16. El W7 disposa de fins a 70 transponedors operatius i 5 zones de cobertura d’alt rendiment. El cel nocturn del cosmòdrom de es va enlairar a l’abril. Marca el terme mig Expansió Baikonur, a les estepes del Kazakhstan, d’un ambiciós programa d’expansió constituït orbitales va il·luminar a les 20.19 h del 23 de novem- per la posada en òrbita de nou satèl·lits W7 va ser el tercerbre, quan el coet rus Protó va enlairar-se amb Eutelsat entre el 2008 i el 2011. El programa llançament del 2009,la seva enorme potència per llançar a l’espai permetrà a la companyia augmentar els seus després dels delun nou satèl·lit d’Eutelsat. Anomenat W7, i recursos orbitals en un 30% i generar bandes HOT BIRD™, al febrer,amb un pes de 5,6 tones en plataforma de de freqüència optimitzades per a nous serveis, i del W2A, a l’abril.llançament, el nou satèl·lit es dirigia cap a la en especial la banda Ka per a banda ampla iposició orbital 36º Est amb una missió clara la banda S per a serveis mòbils. El programa permetrà a Eutelsat augmentarper als seus propers 15 anys de servei. El 23 de novembre els ulls de tots els seus recursos orbitals Per a Eutelsat, el principal operador de els treballadors i la comunitat d’usuaris en un 30% i generar bandessatèl·lits europeu, i del qual abertis és prin- d’Eutelsat estaven miraven cap al satèl·lit de freqüència optimitzadescipal accionista,W7 va ser el tercer llançament gegant W7. Michel de Rosen, director gene- per a nous serveis.del passat 2009, i es va produir després dels ral d’Eutelsat, explica les aspiracions de lallançaments dels satèl·lits HOT BIRD™ 10, companyia: “Fa 12 anys vam obrir la posicióque es va posar en òrbita al febrer, i W2A, que orbital 36º Est amb finalitats comercials, MARÇ 2010 LINK abertis 17
  17. 17. convençuts que la difusió de vídeo digital a L’estratègia d’expansió en òrbitaRússia i el continent africà estava preparada L’ESTRATÈGIA D’EXPANSIÓ d’Eutelsat se suma a la de substitució perper enlairar-se i que els satèl·lits representen endavant de satèl·lits en totes les seves posi- EN ÒRBITA D’EUTELSATla millor plataforma per donar serveis a cions orbitals operatives. A més de reempla-aquests mercats. Gràcies a la qualitat dels SE SUMA A LA DE çar els satèl·lits actuals, el nou artefactenostres recursos i a l’àmplia cobertura SUBSTITUCIÓ PER espacial aporta característiques complemen-d’aquestes dues àrees amb els nostres satèl- ENDAVANT DE SATÈL·LITS tàries, entre elles una capacitat comerciallits W4 i SESAT 1, Eutelsat ha aconseguit el extra, més redundància en continuïtat de EN TOTES LES SEVESferm recolzament a llarg termini dels líders servei i cobertura més àmplia. En el cas deldel mercat de la televisió. Amb el W7, la nos- POSICIONS ORBITALS W7, s’ha coposicionat amb la nau espacialtra missió és proporcionar a aquests clients, OPERATIVES W4 d’Eutelsat i ha substituït el satèl·lit SESATi a altres clients futurs, l’espai necessari per 1, que porta en ple funcionament comercialportar el creixement i la visibilitat de les seves des de l’any 2000. En comparació amb els 18xarxes de difusió a la tercera dècada”. transponedors i les 2 zones de cobertura de SESAT 1, el W7 està equipat amb fins a 70 transponedors operatius i 5 zones de cober- Amb 5,7 tones tura d’alt rendiment, fet que suposa un impuls de pes, el W7 considerable de les possibilitats comercials es dirigeix a la seva posició orbital en una àrea d’importància clau. 36º Est des del cosmòdrom Satèl·lit clau de Baikanur, al Kazakhstan. L’activitat principal d’Eutelsat són les apli- cacions de vídeo, que han generat gairebé un 74% dels ingressos del Grup en l’exercici fiscal 2008-2009 i representen 3.300 canals de televisió per a 190 milions de llars. Un total de 450 canals s’emeten des de 36° Est, que és ara una de les majors zones de difusió d’Eutelsat, només per darrere de la posició principal, HOT BIRD™. Els clients de televisió de pagament ja establerts en aquesta posició són, entre d’altres, NTV+ i Tricolor TV (Rússia), Poverkhnost (Ucraïna), Multichoice Africa (que dóna servei a l’Àfrica subsahariana) i Hi-TV (Nigèria). La televisió per satèl·lit és un dels pro- ductes de més creixement de consum a Rús- sia; ja arriba a més de sis milions de llars, i NTV-Plus i Tricolor TV representen el 95% d’aquest dinàmic mercat. El potencial de televisió per satèl·lit a Àfrica és igual de sig- nificatiu. Amb la seva baixa penetració de cable i la seva enorme població rural, el satèl- lit és la solució més eficient i rendible perquè les llars accedeixin a un entorn multicanal amb tots els avantatges de la qualitat digital. Serveixi per il·lustrar-ho el fet que la plata- forma DStv operada per Multichoice Africa, amb els seus 120 canals i 200.000 nous subs- criptors a tota l’Àfrica subsahariana, va regis- trar un dels seus períodes de més creixement l’any passat. A més de la seva important missió en l’àmbit televisiu, el W7 és un satèl·lit clau de la flota d’Eutelsat per a telecomunicacions i serveis de dades, que és el segon pilar de l’activitat del Grup i va generar més del 18% dels ingressos a l’exercici 2008-2009. Encara que les principals rutes de dades internacio- nals solen funcionar amb fibra, els satèl·lits18 LINK abertis MARÇ 2010
  18. 18. estan recolzant cada vegada més la ràpidatransició de les economies en desenvolupa-ment a un entorn totalment digital, en donaraccés directe a les comunitats africanes al’eix londinenc d’internet. Per això, facilitenla interconnexió de les xarxes GSM, que jahan avançat a les xarxes de telefonia fixa entot el continent africà, i connecten localitatsindustrials aïllades amb la base central de lesseves empreses respectives, independent-ment d’on estiguin situades. Els terminalsVSAT d’intercanvi de dades entre usuaris,instal·lats en milers de transmissors GSM,plataformes d’accés a internet i oficines, vanaugmentar en un percentatge del 10% l’anypassat, fins a assolir els més de 1.500 milions 1arreu del món. Michel de Rosen s’ha referit a això:“Si el mercat global de capacitat satèl·lit vaaugmentar un 7,9% el 2008, el creixementd’Eutelsat va ser del doble d’aquesta xifra.Això reflecteix la llarga presència d’Eutelsatals mercats d’Àfrica, Àsia Central i OrientMitjà, que són els motors del creixementgeneral dels serveis de dades i augmentaranàmpliament el seu marge de creixementgràcies al W7. Ara que el nou satèl·lit d’Eutelsat haentrat en servei comercial, en els primers diesde gener del 2010, els objectius del Grup secentren en dos llançaments de satèl·lit plani-ficats per a aquest any i els dos previstos pera 2011. Entre ells, KA-SAT, el primer satèl·litpaneuropeu multifeix de banda Ka per a banda 2ampla amb velocitats i costos d’usuari com-parables als de l’ADSL2.“Es tracta d’una provamés de la creixent necessitat que els satèl·lits Exercici entrarà en ple servei comercial. Des del 2004, —1—portin a terme el seu paper en el desenvolu- Eutelsat ha reunit l’experiència i els conei- Moment de 2008-2009 l’assemblatgepament d’un entorn plenament digital”, xements necessaris per gestionar íntegrament 74% del satèl·lit W7.comenta Michel de Rosen.“Aquesta aspiració aquest complex conjunt d’activitats post- —2—subratlla l’estratègia general d’Eutelsat i llançament des del seu centre de telecomu- Il·lustració del Ingressos satèl·lit W7garanteix el nostre futur a llarg termini en tots generats per nicacions amb satèl·lits de Rambuillet, pels a l’espai.els mercats als quals donem servei”. les aplicacions voltants de París. de vídeo. 3.300Després del llançament Què passa amb el satèl·lit després deMentre que la tasca del coet Protó finalitza la seva substitució?nou hores després de l’enlairament, la del Canals de Com que Eutelsat planifica l’arribada desatèl·lit comença just aleshores. En les hores televisió nova capacitat molt abans que es produeixi,i els dies següents a la seva separació del coet, gestionats. el satèl·lit reemplaçat sol tenir encara unses realitza tota una sèrie de passos que són quants anys d’ús comercial futur. Aquest éscrítics i inclouen l’obertura de panells solarsi antenes, i la maniobra del satèl·lit cap a l’òr- 190 Milions el cas del satèl·lit SESAT 1, al qual ha substi- tuït el W7 en 36° Est. Després de l’operacióbita geoestacionària. A aquesta fase de 10 de llars de trasllat del trànsit del SESAT 1 al W7, quedies la segueix una ronda completa de com- proveïdes es portarà a terme sense complicacions i enprovacions en òrbita la finalitat de la qual és per satèl·lits horari nocturn, SESAT 1 es portarà a una ubi-garantir el funcionament del satèl·lit; per d’Eutelsat. cació Eutelsat alternativa on continuaràexemple, que la seva potència i la seva cober- oferint servei comercial fins a, almenys, finalstura compleixin amb les especificacions. Una Link del 2011. Aquesta gestió dinàmica dels seusvegada finalitzades les proves, es dirigeix el Eutelsat recursos orbitals proporciona a Eutelsat unasatèl·lit a la seva posició operativa, des d’on www.eutelsat.com considerable flexibilitat operativa. MARÇ 2010 LINK abertis 19
  19. 19. ENTREVISTAAeroportsDaniel Calleja«Després del mercat i lamoneda, el proper repte ésaconseguir un ‘cel únic’ europeu»El director de Transports Aeris de la Comissió Europea exposa els reptesque ha d’encarar el sector en les properes dècades a la Unió EuropeaTEXT Julio Moreno | FOTOS David Campos Segons un estudi d’Eurocontrol, una Perfil organització especialitzada en la segu- Com valora l’actual situació del mercatretat en la navegació aèria i formada per aeri a Europa després dels processos Daniel Calleja Crespo, de 50 anys, és llicenciat38 països, la Unió Europea va registrar el 2007 de concentració entre aerolínies i l’eclo- en Dret i en Ciències10 milions de vols. La mateixa font va anun- sió del fenomen de les companyies Econòmiques i Direccióciar que aquests s’incrementarien anualment denominades de baix cost? d’Empreses. Parlaen un 2,7% de manera que per al 2030 El mercat aeri a Europa ha patit una trans- alemany, francès,l’espai aeri europeu superaria els 20 milions formació espectacular conseqüència directa anglès, italià i portuguès,de vols anuals. Després de la liberalització de la liberalització impulsada per la Unió a més d’espanyol.del sector aeri la Unió afronta un segon repte: Europea. No fa tant ens trobàvem amb una El 1986 va començar agestionar aquest increment de trànsit fragmentació del mercat fruit de l’existència treballar a la Comissiódesenvolupant un marc jurídic i tecnològic d’una vintena de companyies de bandera i Europea com a membrepropi d’acord amb les necessitats de capa- no hi havia aerolínies de baix cost. Ara l’es- del servei jurídic.citat, seguretat i respecte mediambiental cenari és un altre. D’una banda, noves rutes, Entre altres càrrecsdel sector. noves tarifes i noves oportunitats de transport ha estat conseller del Un actor fonamental en aquest nou aeri més avantatjoses per als consumidors. president de la Comissióescenari serà la Comissió Europea, que està De l’altra, una concentració dels operadors Europea, Jacques Santer,impulsant diferents projectes com la creació tradicionals en forma d’aliances i l’aparició i cap de gabinet ded’un únic espai aeri comú. Daniel Calleja, de les companyies de baix cost. Això sembla comissaris comdirector de Transports Aeris de la Comissió que ens portarà a dos models. Un serà el de Marcelino Oreja (Cultura iEuropea, va repassar amb la revista link les companyies que treballaran en xarxa o Assumptes Audiovisuals)abertis alguns dels aspectes més importants hub, i un altre el de les denominades de baix i Loyola de Palaciodel repte que afrontarà el transport aeri cost que cada vegada tenen més demanda i (Transports i Energia,a la Unió Europea durant les properes dèca- a les quals hem de considerar també com i vicepresidentades. Ho va fer durant una jornada dedicada veritables companyies comunitàries, ja que de la Comissió).a les col·laboracions publicoprivades organit- operen des de diferents Estats.zada el mes de setembre a Barcelona per laLliga Europea de Col·laboració Econòmica Aquesta liberalització no només ha afec-(LECE) conjuntament amb el Ministeri d’Afers tat les companyies, també altres actorsEstrangers i de Cooperació i amb el Cercle com els gestors aeroportuaris. Quinesd’Economia. mesures ha pres la Comissió sobre això?20 LINK abertis MARÇ 2010
  20. 20. MARÇ 2010 LINK abertis 21
  21. 21. El mercat no s’ha obert només per a les El futur delcompanyies aèries, també per als aeroports. sector aeriS’estan donant fenòmens com a privatitza- a Europa 2,7%cions d’aeroports i participació del capitalprivat en la seva gestió. Tot plegat s’està rea-litzant amb l’objectiu que els mercats inte-riors funcionin amb més eficiència. Aquest Increment anual de vols a la Unióés el repte de la Comissió Europea, i per a Europea, segonsaixò tindrem mitjans de control com la Direc- estimacionstiva sobre Taxes Aeroportuàries aprovada d’Eurocontrol. 20l’octubre del 2008.En què consisteix aquesta directiva icom la gestionarà cada país? Milions de vols anuals sobreLa directiva consisteix en l’harmonització de l’espai aeriles taxes aeroportuàries per a tota la UE. No europeues tracta d’un mètode de càlcul comú, ja que previstosens trobem davant d’una gran diversitat de per al 2030.situacions, però sí que conté l’exigència deno discriminació entre aerolínies ni entrepassatgers, així com la transparència a l’horad’informar sobre els costos que s’han tinguten compte a l’hora de calcular unes taxes,vinculant aquestes a la qualitat dels serveisprestats. No va ser fàcil arribar a aquest textque té 2012 com a data límit d’aplicació.Vanfer falta tres intents fins que el ParlamentEuropeu i el Consell de Ministres de Transportde la Unió la van ratificar. Els ministres deTransport europeus no es posaven d’acord.Pel que fa a la gestió, cada Estat membrehaurà de crear un òrgan de supervisió. Ha deser independent del gestor aeroportuari, comels que existeixen en alguns aeroports delRegne Unit. Serà aquest el que vetlli per unacorrecta interpretació de la norma.Quan es va aprovar aquesta directiva,no es va produir un cert rebuig dels ges-tors aeroportuaris?És cert que es va donar un rebuig inicial, pot-ser perquè el sector aeroportuari no estavatan acostumat com altres baules, el de lescompanyies per exemple, a una legislació EL PROJECTE DE Comissió Europea és en observar que esmés intensa. Ara ja ho estan i la Comissió les ‘CEL ÚNIC’ EUROPEU compleixin els principis bàsics de competi-està convidant per tal que aprofitin la situa- tivitat i d’eficiència. NOMÉS SERÀ UN ÈXITció de crisi per no esperar a la transposicióde la directiva, que és el 2012, i que l’antici- SI COMPTEM AMB En quin moment es troba el procés depin perquè puguin operar com més aviat LA PARTICIPACIÓ cel únic europeu i com revertirà la sevamillor segons criteris de mercat. DEL SECTOR PRIVAT aplicació en l’usuari? El desenvolupament del segon paquet deUn altre tema important en el projecte l’anomenat cel únic europeu és un dels pro-de la Comissió és la dels models de ges- jectes més ambiciosos i difícils davant delstió aeroportuària. Té la Comissió algu- quals es troba la Unió Europea. Tenim unna preferència pels models centralitzats, mercat i una moneda única a gran part de lao bé aposta per models en xarxa? Unió, però no tenim un espai únic de nave-La Comissió respecta tots els models, siguin gació aèria a Europa. Les sobiranies nacionalsindividualitzats o en xarxa. No ens correspon fan que estigui fragmentat.a nosaltres decidir-ho, sinó als Estats sota el Als Estats Units, i dins d’un espai geo-principi de subsidiarietat. On sí participarà la gràfic similar, es realitzen el doble d’opera-22 LINK abertis MARÇ 2010
  22. 22. EL ‘CEL ÚNIC’ EUROPEU Gestió integrada. En l’actualitat, el trànsit aeri europeu està condicionat per una xarxa de rutes basades, en gran part, a les fronteres nacionals i la diversitat de les pràctiques de treball dels professionals del sector. El cel únic europeu organitzarà un espai aeri superior basat en un únic sistema integrat i coordinat capaç, a més, de donar resposta a les necessitats futures de seguretat i de volum, compromeses pel continu creixement del nombre de vols. Eficiència i seguretat. L’augment del trànsit aeri té una repercussió directa en els usuaris i les companyies aèries. Els endarreriments suposen una càrrega econòmica per a les aerolínies que pot assolir els 2 bilions d’euros a l’any. La millora de la gestió dels vols gràcies al cel úniccions que als territoris de la Unió i al mateix europeu –la idea delcost. Per tant, cada moviment allà té la mei- Com està participant el sector privat i qual es va gestar als anystat de cost que els nostres. Aquest problema quines dificultats en la seva execució 60– tindrà conseqüènciesd’eficiència se solucionarà amb les mesures vénen derivades de l’actual situació significatives ende la segona fase del programa de Single econòmica? l’eficiència i la seguretatEuropean Sky (SES), que va aprovar el Parla- El programa de cel únic té un component del transport aeri.ment Europeu el setembre passat. Entre elles, industrial i tecnològic molt important quemés regulació sobre les tarifes i la creació de és el Single European Sky ATM Researchblocs comuns i transnacionals de trànsit aeri (SESAR). Aquest és un projecte conjunt de laals quals anomenem Functional Airspace comunitat de transport aeri europea l’objec-Blocks (FABS). En una primera fase es dividirà tiu del qual és desenvolupar totes la tecno-Europa en nou blocs, que podran gestionar logies necessàries per gestionar el que seràconjuntament diversos països i que a la llarga el cel únic europeu.convergiran en un únic espai aeri. Les rutes SESAR és una empresa comuna, amb unseran més directes i això suposarà un estalvi pressupost que supera els 2.000 milions d’eu- Linkenergètic que podrà revertir en els preus i en ros i en què participen tres actors a parts Unió Europeales polítiques mediambientals. iguals: la Comissió Europea, Eurocontrol i un http://europa.eu MARÇ 2010 LINK abertis 23
  23. 23. grup de diverses empreses del sector que D’altra banda, estem treballant molt en lahi estan veient una oportunitat de negoci. configuració de llistes negres de companyiesLa participació del sector privat en aquest i fins i tot països que no respecten la norma-projecte, que es troba ja en una segona fase tiva internacional en temes de seguretat.i que té la seva data d’aplicació per al 2020, Aquesta llista, que s’està aplicant des delés fonamental. Només si comptem amb 2006, s’actualitza constantment, està al nos-una participació molt activa d’aquest, acon- tre web i, en breu, per iniciativa del nostreseguirem els seus objectius que són augmen- comissari Antonio Tajani, ens plantejarem latar la seguretat, millorar la capacitat i reduir confecció d’una llista negra mundial.les emissions. Un tercer aspecte està relacionat amb el seguiment dels avions i ve lligat al recentEl 2012 el sector de l’aviació entrarà accident del vol d’Air France entre Rio deen el comerç d’emissions C02. Quina és Janeiro i París. Hem d’aconseguir que no hila política mediambiental de la Comis- hagi zones de penombra en el trànsit delssió en aquest aspecte? nostres avions. En paral·lel a això, estem des-El sector del transport aeri és conscient que envolupant aplicacions perquè el contingutha de contribuir a la reducció d’emissions. de les caixes negres es consulti també desPer això ja hem estat treballant en dos meca- d’altres suports.nismes. El primer es basa en una coordinacióamb tercers països que comptin amb sistemes Quines accions especials està desen-normatius similars que ens permeti aplicar volupant la seva Direcció amb motiuconjuntament la directiva. de la presidència espanyola de la Unió En segon lloc, volem liderar un acord Europea?mundial en el sector. Europa està sent líder Continuarem impulsant les mesures de segu-pel que fa a les mesures contra el canvi retat aèria abans citades sobretot en formaclimàtic i, per això, des de la Comissió inten- d’acords amb altres països. També estemtarem presentar davant l’Organització desenvolupant la segona fase de cel únic, Internacional d’Aviació Civil una sèrie de establint fulles de ruta i celebrant reunionsreptes conjunts. En aquest aspecte, i pel amb tercers països ja que es tracta d’un pro-bé comú, són necessaris diàleg i discussió jecte obert a tercers. També celebrarem unaamb tots els països. cimera d’aviació amb els responsables del sector a Amèrica Llatina i seguirem millorantI com repercutirà en les tarifes el com- aspectes relacionats amb la capacitat i elpliment de la directiva? medi ambient.Diferents estudis de la Comissió Europeaapunten que l’increment del cost en el bitllet Ha vingut vostè a Barcelona a participarno hauria de ser elevat. Menys de 5 euros en una jornada organitzada per la Lligaen els vols intraeuropeus i menys de 20 en Europea de Cooperació Econòmica, elels transoceànics. En aquest aspecte crec Ministeri d’Afers Estrangers i el Cercleque l’aplicació de la directiva de reducció d´Economia sobre les concessions pu-d’emissions per al nostre sector tindrà un blicoprivades. Quina és la seva opinióaspecte positiu. D’una banda, caldrà renovar sobre això?les flotes d’avions i augmentarà la investiga- Penso que les col·laboracions publicoprivadesció en la recerca de carburants alternatius en l’àmbit aeri europeu són fonamentals, isintètics que ens apropin als objectius així ho ha assenyalat el mateix president dede carbon neutral growth. la Comissió Europea, José Manuel Durâo Barroso. I més en l’actual situació econòmica.La seva Direcció ha fet una aposta de- El finançament publicoprivat en projectescidida per la seguretat en el trànsit ae- transnacionals ens permetrà més creixementri. Quines són les novetats sobre això? i més competitivitat.Primer hem impulsat la creació d’una Agèn-cia Europea de Seguretat Aèria que està ala ciutat alemanya de Colònia, i que és l’únicaentitat garant de la seguretat aèria a Europa.Serà l’única competent en les llicències ien les certificacions dels avions europeus.Ja ha certificat, entre d’altres, l’Airbus 380. L’aeroport britànic de LondonAmb això hem tancat les finestretes nacionals Luton, gestionat per la companyia abertis airports,i hem harmonitzat totes les despeses de inclou més de 100 destinacionscertificació amb l’estalvi que això suposa. a Europa, Àfrica i Àsia.24 LINK abertis MARÇ 2010
  24. 24. A la Comissió tenim estudis referent acom aquest model en projectes de llargadurada és avantatjós i modern davant d’altresfórmules. Suposa també un aspecte a teniren compte a l’hora d’executar pressupostospúblics. Jo mateix he vingut a exposar el pro-jecte SESAR com a exemple d’aquesta entesai crec que el següent pas ara és conciliar elsdiferents enfocaments i ordres jurídics naci-onals per establir un marc comú. L’ACCIDENT DEL VOL D’AIR FRANCE ENTRE RIO DE JANEIRO I PARÍS VA DEMOSTRAR QUE ENCARA HI HA ZONES ON NO CONTROLEM ELS NOSTRES AVIONS RESPECTEM ELS MODELS DE GESTIÓ AEROPORTUARIS INDIVIDUALS O EN XARXA, MENTRE SIGUIN EFICIENTS LA COMISSIÓ VOL ELABORAR UNA LLISTA NEGRA MUNDIAL DE COMPANYIES I PAÏSOS QUE NO RESPECTEN LES NORMES DE SEGURETAT DE L’AVIACIÓ HEM CREAT UNA AGÈNCIA EUROPEA DE SEGURETAT AÈRIA QUE ÉS L’ÚNICA COMPETENT EN LLICÈNCIES I CERTIFICACIONS MARÇ 2010 LINK abertis 25
  25. 25. EQUIPAdéu a la TV analògica‘Connectats’ a la TDTabertis telecom lidera el procés d’implantació de la Televisió Digital Terrestre (TDT),que aquest mes de març substitueix l’analògica arreu d’EspanyaTEXT abertis | FOTOS David Campos Després d’anys de proves i de tancar- abans de la data fixada inicialment per la de 1.700 municipis de totes les comunitats se amb èxit les primeres fases de Unió Europea. autònomes ja veien exclusivament la TDT.l’anomenat apagat analògic, la transició de El mes de març del 2010 està marcat al En el marc d’aquest ambiciós projecte, l’equipla xarxa analògica de difusió de televisió a calendari com la data en què es dóna l’adéu d’abertis telecom ha orientat part deuna altra exclusivament digital es donarà definitiu a la televisió analògica. En acabar la seva estratègia de creixement al nostreper finalitzada arreu d’Espanya, dos anys l’any 2009, més de cinc milions de ciutadans país a l’impuls i el desplegament de la nova26 LINK abertis MARÇ 2010

×