Revista Link Abertis N. 1 Març 2010
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Revista Link Abertis N. 1 Març 2010

on

  • 824 views

 

Statistics

Views

Total Views
824
Views on SlideShare
824
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Revista Link Abertis N. 1 Març 2010 Revista Link Abertis N. 1 Març 2010 Document Transcript

  • ENTREVISTES Salvador Alemany, president d’abertis P. 12 Daniel Calleja, director de Transport Aeri de la Comissió Europea P. 20 Resultats 2009 del grup abertis P. 76MARÇ 2010 Nº01 - SEGONA ÈPOCANou exemple de col·laboraciópublicoprivada a Françasanef invertirà en lainiciativa ‘Paquet Vert’
  • EDITORIALVOLEM ESTAR Nova etapaPRESENTS IPARTICIPARACTIVAMENT Aquest número de la revista del grup d’una visió més distanciada i, per tant,EN EL DEBAT abertis que teniu a les mans inicia més objectiva, aporten reflexió i coneixe-PÚBLIC SOBRE LES una nova etapa en la vida d’aquesta publi- ment. Tot plegat ens permet presentar-losINFRAESTRUCTURES cació. Un nou format, un nom propi, link, que una publicació que informi, que resulti la vol dotar de personalitat i d’identitat, i que atractiva, interessant i propera a tots aquells simbolitza la voluntat d’unir i de connectar que tinguin l’oportunitat de fullejar les que anima la nostra revista d’ençà els seus seves pàgines. inicis. I, fonamentalment, una ambició reno- Aquest primer número de link abertis vada per apropar la realitat d’abertis als respon a aquest plantejament. Hi trobarem nostres accionistes, als col·laboradors, a les notícies sobre el Grup, destacant la presen- institucions amb què ens relacionem, a les tació dels resultats de l’exercici 2009, o l’acord Administracions amb què treballem, als cli- final amb el Govern francès que, en el marc ents i als usuaris de les infraestructuras que de l’iniciativa Paquet Vert, ha permès una gestionem. En definitiva a tots aquells que, extensió d’un any, fins el 2029, dels drets de d’una manera o altra, poden estar interessats concessió de sanef. També hi trobarem opi- en allò que fem. nió, reflexió i prospectiva a través de l’article link abertis, en aquesta etapa que ara del professor Pedro Nueno sobre el paper comença, vol servir també a un dels objectius galvanitzador i vitalista que els grans projec- que deriven de la nostra identitat com un tes –reptes n’hauríem de dir– d’enginyeria dels operadors globals de referència en el poden jugar en el progrés de la nostra sector de les infraestructures: volem ser pre- societat. En una entrevista el director de sents i participar activament en el debat Transport Aeri de la Comissió Europea, Daniel públic sobre les infraestructures. Quines Calleja, ens aporta la seva visió sobre el necessitem, com les prioritzem i planifiquem, moment i el futur que podem esperar pelSALVADOR com les financem i com les gestionem. transport aeri a Europa. Així doncs, notícies,ALEMANY Tenim una visió de la realitat en què reflexió, coneixement.PRESIDENT D’ABERTIS operem i la volem compartir. No ens sentim Vull aprofitar també per fer una refe- aliens als interessos de les comunitats i rència molt breu als resultats de l’any 2009, dels territoris amb què treballem. Tenim els quals en un dels contextos econòmics consciència de les circumstàncies que, com més adversos i difícils dels darrers 70 anys, a societat, ens afecten i ens limiten. Però van situar-se en màxims històrics per al nos- també tenim la il·lusió i el compromís de ser tre Grup. Són uns resultats que posen èmfasi part de la solució. en la consolidació, l’estabilitat i la fortalesa Les pàgines d’aquesta publicació volen d’un model que, en una situació difícil i incerta reflectir aquesta realitat diversa i complexa. com l’actual, ha estat capaç d’absorbir l’im- Les opinions, les entrevistes, els articles, pacte de la crisi gràcies a l’equilibri del balanç els testimonis de les persones conformen intern entre negocis i països en què operem. un espai de lectura i d’informació en què La fortalesa, en aquest cas, de la diversificació les notícies sobre les fites assolides pel Grup, i la internacionalització. les seves veus i les seves experiències con- Nova etapa, consciència del moment i viuen amb les visions d’experts que, des dels reptes, il·lusió per les solucions. MARÇ 2010 LINK abertis 3
  • Nº01 SUMARI 08 REPORTATGE sanef reforça el seu compromís mediambiental amb inversions al ‘Paquet Vert’ 20 38 C-32 i A-2, en obres 46 La Generalitat i acesa ENTREVISTA BRANDING acorden realitzar millores link abertis Daniel Calleja Nova revista Ampliació de l’AP-6 48 “El cel únic europeu link abertis unifica iberpistas es disposa a suposarà un estalvi els criteris de augmentar la capacitat energètic que podrà les publicacions de l’autopista segoviana 06 revertir en els preus” periòdiques del Grup Tercer carril a Girona 50 26 40 Les obres entre Vilademuls OPINIÓ i la Jonquera, en marxa Pedro Nueno EQUIP REPORTATGE Gestió de residus 51 Els macroprojectes abertis telecom Un web més accessible aumar millora el procés i el sector privat Lidera el procés www.abertis.com facilita dels residus derivats de 12 d’implantació de la TDT l’accés a persones la seva pròpia activitat 32 amb discapacitat Logística xilena 52 ENTREVISTA i edat avançada abertis logisticspark 42 Salvador Alemany VIATGE santiago, a bon ritme “Un grup com abertis Bilbao ISO 14001 53 ha d’estar en un procés Protagonista d’una gran NOTÍCIES abertis logística obté permanent d’actualització transformació urbanística Transparència 42 la certificació de qualitat 36 de projectes” Un estudi d’IPSOS reconeix sobre impacte ambiental 16 REPORTATGE REPORTATGE l’estratègia comunicativa d’abertis Ajuda humanitària 44 Expansió logística 54 MRW arriba a abertis logisticspark coslada GSMA 2010 Nou satèl·lit W7 abertis telecom mostra L’aeroport d’Orlando Millor aeroport 56 Eutelsat amplia la seva la seva tecnologia Stanford col·labora en Belfast International cobertura a Rússia i Àfrica de TV en mobilitat les evacuacions d’Haití amplia la seva capacitat4 LINK abertis MARÇ 2010
  • 12 62 16 32 44 20 Referent a Espanya 59 La gestió de saba als link abertis és una publicació aeroports, exemple a seguir d’Abertis Infraestructuras, SA Av. del Parc Logístic, 12-20. Voluntariat 60 08040 Barcelona. Programa de Voluntariat Investor’s link Tel.: 93 230 50 00. Fax: 93 230 50 02. EDITA I REALITZA: Direcció Corporativa Corporatiu de d’Estudis i de Comunicació d’abertis. la fundació abertis CONSELL EDITORIAL: Salvador Alemany, Francisco José Aljaro, Toni Brunet, 72 Museu renovat 62 Joan A. Margenat, Josep M. Vila, Francisco Reynés Joan Rafel i Sergi Loughney. La fundació abertis posa IMATGE CORPORATIVA I PRODUCCIÓ: Erik Ribé i Bernat Ruiz. al dia l’exposició de la ANÀLISI BORSÀRIA COORDINACIÓ DE CONTINGUTS: història de Castellet Premis CFA Alícia Cobeña. REDACCIÓ: Elena Barrera, Sergio Castilla, Visites a Collserola 65 abertis, objecte Marc Gómez, Leticia Gonzálvez, Esther Mir, Bernat Ruiz i Susana Sanjuán. Un estudi de la fundació d’estudi en el prestigiós COL·LABORACIÓ: Christine Allard, Pilar Barbero, 36 abertis comptabilitza més concurs universitari Carolina Bergantiños, Bob Bullock, Julio Cerezo, 74 Joan Fontanals, Marta Giner, Sagrario Huelin, Anna de dos milions de visitants Morera, Astrid Noury, Vanessa O’Connor, Enric Pérez, Mercedes Pérez-Cruz, Roser Prenafeta, Astrid Claustre restaurat 66 Recoque, Marc Ribó, Albert Rossell, Beatriz Sanz, abertis col·labora amb el REVALORITZACIÓ abertis, abertis autopistes, abertis telecom, abertis logística, abertis airports, Cardiff, en expansió 57 Monestir de Vallbona Balanç financer fundació abertis, acesa, aucat, aulesa, aumar, avasa, iberpistas, castellana i saba. Renovació de la Mil·lenari 67 Bon comportament REALITZACIÓ: terminal britànica en ple La fundació abertis borsari de les accions Ediciones Reunidas, SA (Grup Zeta). Revistes Corporatives Barcelona. creixement de rutes restaura les vidrieres del d’abertis Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. 76 Tel.: 93 265 53 53. líder a Itàlia i Xile 58 cambril de la Verge del Gerent: Òscar Voltas. Coordinadora editorial: saba creix als dos països monestir de Montserrat Nuria González. Redactors en cap: Toni Sarrià i Olga Tarín. Maquetació: Cristina Vilaplana. 68 amb dos nous nuclis a TANCAMENT D’EXERCICI Edició: Ares Rubio. Dipòsit legal: B-16431-2010. Gènova i Concepción abertis telèfon d’atenció a l’accionista: Resultats 2009 902 30 10 15. Més capacitat 59 BREUS Anàlisi dels actius www.abertis.com El pàrquing de Vilafranca del Apunts de del Grup al llarg abertis no es fa responsable de l’opinió dels seus col·laboradors en els treballs publicats,Penedès duplica les seves places l’actualitat abertis de l’anterior exercici ni s’identifica necessàriament amb la seva opinió. MARÇ 2010 LINK abertis 5
  • OPINIÓ PER PEDRO NUENO Professor d’Iniciativa Empresarial a l’Escola de Negocis IESE i membre del Consell Assessor Internacional de la Generalitat de Catalunya. Col·laborador regular en la premsa i avaluador de publicacions per a diverses editorials i institucions especialitzades en el camp de la direcció d’empreses (Harvard Business School Press, Strategic Management Society i altres). Autor, entre d’altres, dels llibres Cartas a un joven emprendedor i Emprendiendo. Els macroprojectes Hacia el 2020. El professor Pedro Nueno analitza l’evolució de les grans iniciatives en infraestructures i formula propostes Link de com ha d’articular-se en l’actualitat un escenari propici IESE per al seu ressorgiment web.iese.edu/ curriculums/nueno. html Si la fotografia que sempre veiem de a vegades, eren una forma de demostrar Xangai, amb una impressionant con- la vitalitat d’un país, d’exhibir l’orgull nacio- centració de gratacels, hagués estat feta fa nal i d’explorar conceptes tecnològics nous. 20 anys des del mateix lloc, hagués mostrat Desplegaments d’aeroports, obres hidràuli- una plana amb molt poques, petites i dete- ques, ferrocarrils, ports, autopistes, comuni- riorades construccions sobre camps i fangars. cacions. Programes espacials, incloent la La velocitat d’aquest desenvolupament ha col·locació de satèl·lits, amb aplicacions de requerit una velocitat similar en el desenvo- defensa, meteorologia, comunicació, mobi- lupament de tota mena d’infraestructures. litat; però també d’exploració d’oportunitats L’aeroport de Pudong. El tren d’alta velocitat o simplement d’orgull nacional, com enviar per unir l’aeroport i la ciutat. El metro i altres éssers humans a l’espai. Tots aquests projec- transports públics. Túnels sota el riu i ponts tes van proliferar, van aparèixer models, es per sobre. Autopistes. Però també hospitals, van desenvolupar empreses, es va reconstruir escoles, hotels, distribució d’energia. I tot això un entorn destrossat i es va ampliar amb s’ha gestionat amb creativitat, flexibilitat i desenvolupaments nous. I la societat va eficàcia. També ambició? aplaudir i va deixar fer. En els 30 anys que van succeir la segona Però als anys 70 la societat va intervenir guerra mundial els grans projectes eren rebuts i va començar a opinar sobre els grans pro- amb interès per la societat en general i, jectes. El concepte de sostenibilitat va apa-6 LINK abertis MARÇ 2010
  • rèixer amb força (encara que després va Mànega o el túnel Seikan a Japó, es van pre- centres de coneixement com Harvard, MIT,perdre força durant 20 anys, fins que ha tor- sentar projectes d’innovadores màquines Oxford i d’altres? Va ser bo que la societat esnat). La primera pujada forta dels preus ener- tuneladores i es va atraure l’interès de com- mobilitzés davant d’aquests projectes? Quigètics el 1973 va conscienciar sobre la con- panyies d’enginyeria, finançament, consul- ha de proposar un gran projecte? Qui ha deveniència d’estalviar. La prudència d’estimu- toria i infraestructures d’arreu del món. Es finançar-lo? Qui ha de gestionar-lo?lar energies alternatives (eòlica, fotovoltaica, vivia un entusiasme enorme per resoldre Els grans centres del coneixement te-a partir de les onades del mar) va aparèixer problemes de transport sota terra. nen un important poder catalitzador. Podenamb força (encara que després també va El 1985, Thomas Stockebrand va realit- reunir líders de diferents sectors juntamentperdre intensitat fins a dates recents). El zar una prova pilot al campus del MIT d’allò amb líders del govern i d’organismes inter-rebuig a l’impacte d’infraestructures i, fins i que seria un túnel sota l’Oceà Atlàntic en què nacionals i pensar en termes de creativitat,tot, de grans projectes tecnològics va sorgir s’hauria fet el buit i pel qual circularia un tren de llarg termini i en l’entorn global. Aquestde forma generalitzada. electromagnètic a velocitat supersònica unint exercici de brainstorming sense risc és, sens Probablement, la primera anàlisi rigorosa Europa i Amèrica en una hora. En presència dubte, un factor positiu per al progrés eco-d’aquesta intervenció de la societat parant d’autoritats d’arreu del món, com sir Alan nòmic i social.un gran projecte és l’estudi realitzat a la Har- Muir Wood, conseller del Govern britànic al Encara que potser no fos predictible, ésvard Business School sobre el transport super- Proposed Railway Tunnel accross the English comprensible que, assolits uns estàndardssònic publicat per Mel Horwitch. Europa Channel, Stockebrand va disparar dins d’un econòmics raonables, les societats democrà-(França i el Regne Unit) amb el Concorde, tub de 300 metres de llarg, al voltant d’un tiques desenvolupades entressin en la con-Rússia amb el Tupolev-144 i els Estats Units edifici del MIT, al tub del qual s’havia fet el sideració de projectes importants. Qualsevolamb l’SST competien per dotar el sector del buit, un objecte lleuger que havia de recórrer projecte de certa envergadura pot molestartransport de passatgers d’avions supersònics. la distància a velocitat supersònica. Aquella algunes persones o es li pot atribuir algunA Amèrica, noms com McNamara, Johnson nit, Stockebrand, sopant entre professors de risc. Això permetrà l’aparició d’oportunitatsi Kennedy apareixen associats a l’esforç públic Harvard i de MIT, a l’històric Harvard Faculty de lideratge protector. Les societats tendirani privat de l’SST. Empreses com Boeing, Lock- Club, va rebre de mans del doctor Stewart a pensar a curt. És difícil que grups socialsheed, General Electric, Pratt and Whitney i, Smith, chairman del Science Council of pensin en solucionar problemes futurs. Ésfins i tot, les principals aerolínies van aportar Canada, un premi pel seu exitós experiment. més fàcil que recolzin aquella famosa petició,fons, esforç, col·laboració i interès, encara que Not in my backyard, per frenar un projectemilers de milions de dòlars públics van fluir encara que aquest porti anys de treball ials anys 60 cap a aquell projecte. “EL SECTOR PRIVAT HA DE inversions importants ja realitzades. Però la sorpresa va venir quan la societat La següent qüestió és qui ha de propo- JUGAR UN PAPER IMPORTANTva començar a organitzar-se en contra del sar projectes. Si l’àmbit és molt local i l’horitzóprojecte a finals de la dècada. Un total d’11 EN LA GENERACIÓ I, temporal reduït, el risc lògic és la proliferaciómunicipis al voltant de l’Aeroport JFK de Nova LÒGICAMENT, EN LA GESTIÓ de projectes i la seva fragilitat econòmica.York es van agrupar al Town-Village Aircraft DE GRANS PROJECTES” Però aconseguir un àmbit geogràfic ampliSafety and Noise Abatement Committee. i un horitzó temporal a llarg, que portarienInstitucions de tot el país van afavorir el des- S’havia tallat de cop el transport supersònic a una lògica de servei, economies d’escalaenvolupament d’associacions com NOISE aeri en avió, però la ment humana no és der- i solidesa econòmica, requeriria una elevada(National Organization to Insure a Sound- rotable i allí estava el transport supersònic capacitat de lideratge negociador, experièn-controlled Environment). Aquestes organit- subterrani en tren i encara més ràpid. Però el cia i compromís.zacions van desenvolupar una extraordinària projecte va arribar tard. La societat estava Això ens porta a pensar que el sectoractivitat de mobilitzacions, acusacions de perdent l’entusiasme pels grans projectes i privat ha de jugar un paper important en lafavoritismes i interessos ocults, utilització aquells líders intel·lectuals del món del túnel generació i, lògicament, en la gestió de gransdels mitjans, captació de líders d’opinió. El no van tenir successors. projectes. Però això requerirà jugadors ambmoviment va ser una sorpresa a les altes El mateix fenomen es va viure al Japó, compromís a llarg termini, experiènciaesferes de Washington que van decidir tallar on l’economia va tenir un desenvolupament demostrada, i capacitat creativa i emprene-bruscament el projecte i prohibir la circulació espectacular recolzant-se en un ràpid dora. Un bon emprenedor és un professionalsobre el país d’avions supersònics de transport desenvolupament d’infraestructures (auto- que emprèn un projecte innovador però via-de passatgers.Així va acabar un projecte sobre pistes, trens d’alta velocitat, túnels i ponts de ble basat en un business plan. Els historiadorsel qual s’havien construït esperances de tota dimensions rècord). Però la pèrdua de l’en- dels grans projectes recorden com a arquetipmena, incloses noves infraestructures aero- tusiasme i el qüestionament de la racionali- d’aquell lideratge emprenedor Pierre-Paulportuàries. Els qui pensaven als anys 50 que tat d’aquell desplegament van afectar també Riquet que va construir Le Canal des Deuxles persones voldríem perdre poc temps viat- el Japó, que va entrar en una letargia pessi- Mers (o Canal du Midi) a França, per unirjant en aquest segle es van equivocar. mista sense que els seus líders polítics i l’Atlàntic i el Mediterrani, amb un projecte Un fenomen semblant va ocórrer al empresarials sabessin fer alguna cosa per detallat, proves pilot, pressupost i inversióCentre d’Estudis Avançats d’Enginyeria del contrarestar-ho. personal, convencent el rei Louis XIV el 1666Massachusetts Institute of Technology, on d’aprovar el seu projecte (i aportar la meitatFrank P. Davidson va liderar un projecte espec- Oportunitats de lideratge dels fons). El projecte es va completar el 1681tacular sobre construcció de túnels durant Hi ha una sèrie d’aspectes per als quals no i va implicar 257 quilòmetres de canals quemolts anys. D’aquell projecte van sortir ini- trobo una resposta clara. Per què el tema de avui encara embelleixen i connecten ciutatsciatives com el túnel sota el Canal de la grans projectes va deixar d’interessar als grans com Tolosa amb el mar. MARÇ 2010 LINK abertis 7
  • REPORTATGECol·laboració publicoprivadasanef inverteixen verdLa companyia gal·la del grup abertis realitzarà una inversióaddicional de 250 milions, principalment destinats a milloresmediambientals, dins del ‘Paquet Vert’ del Govern francès. Un plael finançament del qual es construeix al voltant d’un model decol·laboració publicoprivada que persegueix afavorir la inversióprivada a curt termini, facilitant el seu retorn en uns quants anysTEXT I FOTOS sanef El grup sanef, companyia del grup tats d’autopistes, que formen part de sanef abertis, invertirà 250 milions d’euros i Vinci, el Paquet Vert, que inclourà inversionsen tres anys en projectes destinats a millorar properes als 1.000 milions d’euros.la integració de les seves infraestructures enel medi ambient i els serveis que ofereix als Potenciar la inversió mediambientalseus clients.Aquestes inversions s’emmarquen D’una banda, aquestes inversions tenen un 1dins de l’acord (conegut com Paquet Vert) fort component d’innovació, en afavorirfirmat per sanef amb el Govern francès. noves solucions per al desenvolupamentAquest acord inclou la prolongació d’un any sostenible de les autopistes, com en el casde les dues concessions de sanef (sanef i de les zones dissenyades tenint en comptesapn), fins el 2029. el medi ambient. Altres projectes se centraran, així mateix,Voluntat d’invertir per reactivar en posar al dia les autopistes més antigues,l’economia local perquè compleixin les normes exigides avuiAmb aquests compromisos mediambientals, dia en matèria de protecció acústica o delssanef pretén aportar el seu gra de sorra a la recursos hídrics.reactivació de l’economia francesa.Aquestesinversions, que s’engloben en un conjunt demesures conegut com a Plan de rélance,generaran un elevat nombre de comandesa empreses de diferent mida i activitat a lesvuit regions que travessen les autopistes desanef, i contribuiran al desenvolupamenteconòmic i industrial dels territoris que AQUESTES INVERSIONScobreix la xarxa del Grup. TENEN UN FORT COMPONENT El finançament del Paquet Vert es cons- D’INNOVACIÓ, EN AFAVORIRtrueix al voltant d’un model de col·laboració NOVES SOLUCIONS PERpublicoprivada que persegueix afavorir lainversió privada a curt termini, facilitant el AL DESENVOLUPAMENTseu retorn en uns quants anys. El Govern SOSTENIBLE DEfrancès ha firmat amb un total de cinc socie- LES AUTOPISTES 28 LINK abertis MARÇ 2010
  • Protecció de l’aireDesplegament del telepeatgesense parades a totsels eixos de sanef.Creació d’un punt decombinació de mitjans detransport (autopista i portfluvial) i d’aparcamentsde vehicles privatsd’ús compartit.Protecció delsrecursos hídricsTractament d’emissionsregulars i accidentalsen autopistes.Augment de les capacitatsd’emmagatzematged’aigües pluvials.Protecció acústicaTractament de mésde 550 punts negres decontaminació acústica.Instal·lació de quatrenoves pantalles acústiques.Protecció dela biodiversitati desenvolupament delpatrimoni d’arbresRealització d’una auditoriade la biodiversitat als espaisverds de sanef.Creació d’una via addicionalper a animals salvatges.Valorització i desenvolupamentdel patrimoni d’arbresplantant 10.000 exemplarsde varietats locals.Linkssanefwww.sanef.comMinisteri francès d’Ecologiawww.developpement-durable.gouv.fr/—1—sanef invertirà 250 milionsd’euros en tres anys permillorar la integració en el mediambient de les seves autopistes.—2—Les autopistes més antigueses posaran al dia i compliranamb les normes actuals enmatèria de protecció acústicao de recursos hídrics. MARÇ 2010 LINK abertis 9
  • Oportunitat d’oferir Les mesures de reactivaciómés serveis als clients econòmica promouran la dinamització de les vuitAquestes inversions mediambientals també regions que travessenpermetran a sanef oferir més serveis als seus les autopistes de sanef.clients, en fer extensives al conjunt de laxarxa innovacions que ja estan funcionanten certs trams. Un exemple és el telepeatgesense parades, que ja és una realitat perals vehicles lleugers que circulen per lesautopistes A1, A2, A4 entre París i Reims,i l’A16 i l’A26, i que es desplegarà a la xarxasapn. El mateix passa amb el telepeatgesense parades de vehicles pesants, operatiual peatge d’Aumale (A29), que es desplega-rà a les estacions de peatge de totes lesautopistes. En possibilitar que els clients ja no hagind’aturar-se, el telepeatge sense parades ajudaels conductors a reduir el seu consum decarburant i a limitar el seu impacte en elmedi ambient reduint les emissions de gasosamb efecte hivernacle.Desplegamentde l’‘eco-concepció’Amb la mirada sempre posada en l’atencióa l’usuari, i sense descuidar el personal de lacompanyia, el grup sanef inverteix en eldisseny d’edificis ecològics responsables,construïts amb materials respectuosos ambel medi ambient, així com en el consum dela mínima energia i l’aposta per aquells pro-ductes que incorporin la producció d’energiesrenovables (eòlica i fotovoltaica). Aquestes inversions verdes inclouen lacreació d’un edifici Eco-Pôle que combinil’atenció tècnica, el peatge i el mantenimenten l’enllaç A4/A26; la realització de prototipsd’àrees de descans que reuneixin tècniquesi pràctiques mediambientals òptimes; i eldesplegament progressiu d’aquestes mesu-res a totes les àrees per als clients.Àrees eco-responsablesLes àrees de servei d’una xarxa d’autopistesconstitueixen els punts estratègics de tro- Obtenció delbada entre la companyia i els seus clients. màxim d’energiaAquests espais són l’element més visible de Els edificis i lesla qualitat del servei ofert i han de satisfer instal·lacions tècniquesal màxim les seves expectatives. de sanef integren un baix sanef porta a terme dos prototips nivell de consum d’energiad’àrees proporcionant les millors garanties (calefacció, ventilació,en termes de protecció del medi ambient: aigua calenta, il·luminació).tractament d’aigües residuals mitjançant D’altra banda, s’aplicafiltres de canya, gestió d’aigües pluvials als la integració d’unitatsaparcaments, recollida i classificació de resi- de producció d’energiadus, optimització energètica d’equipaments, renovable híbrida, eòlicaetcètera.Aquestes tècniques, altament inno- o fotovoltaica, per obtenirvadores, es desplegaran en els propers mesos un balanç energètic positiua les xarxes de sanef. de totes les instal·lacions.10 LINK abertis MARÇ 2010
  • ENTREVISTA | FRANÇOIS GAUTHEY“Seguim apostant peldesenvolupament sostenible” tant en el present com per al futur. Des de fa molt temps, sanef para molta atenció a l’impacte mediambiental de les seves activitats, i l’acord que hem firmat ens permetrà seguir millorant la nostra aportació al desenvolupament sostenible i oferir un millor servei als nostres clients. Llavors aquest compromís amb el desenvolupament no suposa una revolució per a sanef… Des de fa més de 13 anys, sanef és pioner en el telepeatge sense parades a França. Implantat primer a l’A14 a la regió de París,François Gauthey, director fa dos anys es va posar en marxageneral del grup sanef, ha a l’eix Nord i a l’eix París-Reimsapostat, des de la seva arribada gràcies a l’excel·lent sinergiaal càrrec el 2008, per la amb abertis. Aquests acordsconsecució d’alts estàndards ens permetran generalitzarde qualitat. El respecte pel un servei que, no obstant això,medi ambient és una altra de no és nou a les nostres xarxes.les seves màximes prioritats. A més, des de fa any i mig explotem el primer telepeatge freePer què i com s’ha compromès flow d’Europa, a la circumval·laciósanef a realitzar aquestes de Dublín, que suposa un enormeinversions? avanç pel que fa a fluïdesa per alsEl model de concessió permet usuaris i pel que fa a emissions deinvertir a llarg termini i contribuir CO2 per al medi ambient. Finalment,a dinamitzar l’economia de les i en la mateixa línia, des de l’1 deregions per on passen les nostres gener d’aquest any, participemautopistes, sense cost per a l’Estat en el cobrament de la taxa per ani per al contribuent. En firmar vehicles pesants a Eslovàquia.aquests compromisos es reconeix Per tant, no suposa capaquest model i les seves virtuts. revolució, aquests compromisosCompartim amb abertis una ens donaran l’oportunitat d’avançarvisió estratègica a llarg termini, en una política que el nostre Grupen plena coherència amb les ja aplica des de fa temps.seves inversions. En quin sentit es pot dir quePer què han decidit invertir l’acord reflecteix les sevesen millores mediambientals? relacions amb l’Estat francès?Aquesta visió de llarg termini Sempre tenim l’ambició i lano es pot dissociar de la idea de voluntat d’escoltar les peticionsdesenvolupament sostenible, de l’Estat i de donar-los resposta,de protecció dels nostres recursos moguts per la nostra vocaciónaturals i, per tant, del medi de servei públic. I ho fem senseambient. Estic convençut que deixar de banda l’equilibri deaquests temes són essencials, la concessió. MARÇ 2010 LINK abertis 11
  • ENTREVISTAEntrevista amb el president d’abertisSalvador Alemany«El rendiment del Grup el 2009és resultat del canvi i la fortaexpansió dels darrers anys»TEXT abertis | FOTOS David Campos12 LINK abertis MARÇ 2010
  • Perfil Després de 10 anys com a conseller delegat d’abertis, Salvador AlemanySalvador Alemany fa balanç del seu primer any com a president(Barcelona, 1944) és de la companyia. En els darrers 10 anys, elllicenciat en CiènciesEconòmiques per la Grup ha viscut un procés de transformacióUniversitat de Barcelona i que pot qualificar-se d’històric per la sevadiplomat per IESE. També magnitud i pels resultats obtinguts.és professor mercantil icensor jurat de comptes. 2009 ha estat el primer exercici ambEstà casat i té dues filles vostè en la presidència del Grup. Quèi quatre néts. destacaria d’aquest primer any?El president d’abertis La consolidació de la trajectòria del nostreva accedir a la Grup durant aquests darrers 10 anys.responsabilitat de Un projecte de canvi i d’evolució substancial,conseller delegat des d’una companyia de concessions finsdel Grup el 1998, a la realitat actual d’un operador globalcoincidint amb el d’infraestructures per al transport i lanomenament d’Isidre mobilitat.Fainé com a president. Aquest és un projecte que en bonaSalvador Alemany mesura impulsem sota el lideratge d’Isidreva ser prèviament Fainé, però que ha tingut una naturalesadirector general desaba, empresa de la coral en el sentit de ser molt compartitqual segueix sent i d’haver-se demostrat capaç de convocarconseller delegat. el suport i la confiança dels nostres accio- nistes. Des dels institucionals de referènciaActualment, Salvador –amb Criteria i ACS al capdavant−, que apor-Alemany és president ten estabilitat i fortalesa al Grup, finsd’acesa i d’abertistelecom i conseller als petits inversors que han decidit confiarde diverses companyies. una part dels seus estalvis a aquest projecteDes del 2008 és també i créixer amb ell.president del Cercled’Economia. Quins eren en aquell temps els objectius que es marcava la companyia? Quan vam iniciat aquell procés no teníem unes fites predefinides pel que fa a projectes o inversions concretes, però sí teníem una consciència clara que es donaven les condi- cions necessàries per fer realitat un profund canvi d’orientació. Teníem la voluntat de fer-ho i disposàvem de l’equip i els recur- sos. No haver-ho intentat, en vista dels resul- tats aconseguits, hauria estat un error de càlcul i, possiblement, un menyspreu del talent de les persones i de les capacitats que aportaven al projecte. Crec que podem –accionistes, equip directiu, treballadors i també els territoris i els països als quals servims− sentir-nos orgullosos del camí fet. El rendiment del Grup a l’exercici 2009, un dels més difícils per a l’economia mundial en els darrers 60 anys, ha estat el resultat directe de la feina feta durant aquests últims anys de transformació i de forta expansió. Quins són els factors que han permès a abertis assolir un dels millors resul- tats de la seva història en un context econòmic de crisi com el del 2009? Sens dubte, l’aposta per un model industrial MARÇ 2010 LINK abertis 13
  • a llarg termini. En aquests darrers anys hem INICIATIVES COM LESvist com hi ha hagut molts actors que van abertis ha invertit importants recursos INVERSIONS A L’AP-7sobredimensionar l’expectativa d’un retorn en la seva expansió durant els darrersa curt termini de les seves inversions, deixant I LA C-32 A ESPANYA cinc anys. ¿Seguirà aquest procés?de banda l’anàlisi i el sentit de realitat propi O EL ‘PAQUET VERT’ abertis és un grup que, per la sevadels models industrials en què les expecta- A FRANÇA SÓN naturalesa, ha d’estar en un procés per-tives se situen en el mig i llarg termini. Enten- EXEMPLES DE COM manent d’actualització del seu portafolisguem industrial en el sentit d’aquell que DES DEL SECTOR PRIVAT de projectes. La vida mitjana de les nostresinverteix, creix i es desenvolupa en el seu concessions és un indicador rellevant POT RECOLZAR-SEàmbit de coneixement i d’experiència. per a nosaltres i, per això, créixer és d’al- Durant uns anys, aquesta mena de dis- LA INVERSIÓ EN guna manera una exigència estratègica.curs va quedar relegat a un segon pla. Es INFRAESTRUCTURES Des d’aquest punt de vista, el nostre pro-va instaurar un model en què la innovació SENSE INCREMENTAR cés d’expansió seguirà endavant, comi els productes financers van acabar per per- EL DÈFICIT PÚBLIC també ho farà l’aposta per seguir apro-dre la seva condició de mitjà per constituir-se fundint en la internacionalització de lesen una finalitat. Així, es va arribar a alimentar nostres activitats.una sèrie d’operacions altament apalancadesi poc capitalitzades, que va tenir el seu Com condiciona la situació econòmicacorrelat en una espiral de valoracions allu- les estratègies de creixement?nyades dels fonamentals que haurien d’haver- Cal tenir en compte factors com el momentles justificat. i l’oportunitat.Vam saber aprofitar, amb rea- lisme en les nostres projeccions, la faseQuines serien les claus per entendre el de màxima liquiditat del cicle econòmic i eldesenvolupament de la companyia? nostre Grup va assolir una dimensió global.D’alguna manera, la realitat dels fets ens ha D’alguna manera, ens hem posicionat en untornat a una etapa en què les estratègies altiplà des d’on seguirem ascendint, dosificantd’expansió i de creixement dependran més l’esforç –endeutament i aportació de recur-dels recursos propis i la solidesa i la solvència sos propis− en funció de la qualitat dels actiusdel compte de resultats, fruit del valor afegit i el seu encaix estratègic, la seva adequacióde la gestió empresarial, i menys del crèdit i a un nou escenari més realista en termes del’endeutament extrems. Aquesta ha estat, valoració, la seva visibilitat pel que fa a gene-i és, la filosofia que ha caracteritzat el desen- ració de fluxos de caixa i una dilució limitadavolupament d’abertis. i a curt termini en els resultats del Grup.14 LINK abertis MARÇ 2010
  • L’objectiu és que la rendibilitat mitjana LES ESTRATÈGIESdel conjunt de la nostra cartera, i amb ella de És el cas d’iniciatives com el Paquet Vert DE CREIXEMENTles perspectives d’estabilitat que oferim als a França i en què participa sanef, compa-nostres accionistes, es mantingui o millori a nyia d’abertis.... DEPENDRAN MÉS DELSmig termini. Sí, aquest pla permet convocar importants RECURSOS PROPIS fluxos privats d’inversió a curt termini en la I LA SOLVÈNCIASostenir la inversió en infraestructures xarxa d’autopistes, a canvi de l’extensió per DEL COMPTE DEés clau des d’un punt de vista de com- un any de les actuals concessions, concessi- RESULTATS, I MENYS DELpetitivitat i d’impuls de l’activitat eco- ons del grup sanef (sanef i sapn). És un CRÈDIT I L’ENDEUTAMENTnòmica. Fins a quin punt els esquemes exemple de com el sector privat pot reduirde col·laboració publicoprivada són una la pressió sobre els recursos públics i generar EXTREMSalternativa que permeti sostenir deter- eficiència en la gestió.minats nivells d’inversió i de qualitat L’aplicació de la nova directiva Eurovig-en el sistema d’infraestructures? nette en bona part dels països de la UE és, EL NOSTRE PROCÉSEfectivament, aquest és un problema rellevant així mateix, un exemple de captació de recur- D’EXPANSIÓ SEGUIRÀal qual hem de fer front com a societat. sos procedents del pagament per ús dels ENDAVANT, COMRequereix de visió, decisió i consens en el corredors viaris europeus per part del trans- TAMBÉ HO FARÀcontext de les decisions polítiques. I demana port de mercaderies. També en aquest àmbit L’APOSTA PER LAinformació i conscienciació als ciutadans el sector privat està recolzant els diferents INTERNACIONALITZACIÓrespecte del cost real dels serveis i infraes- Estats en el desenvolupament, la implemen-tructures que constitueixen la base de la tació i la gestió d’aquests sistemes. DE LES NOSTRESnostra xarxa de seguretat i de benestar. No Tampoc Espanya és aliena del tot ACTIVITATShi ha serveis o infraestructures gratuïtes. a aquesta tendència. Exemples com el con- Un Grup com abertis ha fet l’opció de veni amb l’Estat que està permetent latreballar al costat de les Administracions inversió de 500 milions d’euros en l’amplia-Públiques dels països on operem. Per vocació ció de l’autopista AP-7, o el nou convenii convicció ens sentim compromesos a col- amb la Generalitat de Catalunya que com-laborar en la posada en pràctica de solucions promet la inversió de 100 milions d’eurosque permetin el manteniment i la dotació en el corredor del Maresme a Barcelona,d’un stock d’infraestructures ajustat a les són així mateix exemples de com des delnecessitats del territori i que garanteixi la sector privat pot recolzar-se la inversióseva competitivitat en termes de connecti- en infraestructures sense incrementar elvitat i de mobilitat. dèficit públic. MARÇ 2010 LINK abertis 15
  • REPORTATGEMés cobertura espacialEutelsat llança elsatèl·lit gegant W7Amb el llançament, el tercer portat a terme durant el 2009, la companyia ampliala seva capacitat satel·litària a Rússia i Àfrica, zones amb un gran potencial de creixementTEXT I FOTOS Eutelsat16 LINK abertis MARÇ 2010
  • El W7 disposa de fins a 70 transponedors operatius i 5 zones de cobertura d’alt rendiment. El cel nocturn del cosmòdrom de es va enlairar a l’abril. Marca el terme mig Expansió Baikonur, a les estepes del Kazakhstan, d’un ambiciós programa d’expansió constituït orbitales va il·luminar a les 20.19 h del 23 de novem- per la posada en òrbita de nou satèl·lits W7 va ser el tercerbre, quan el coet rus Protó va enlairar-se amb Eutelsat entre el 2008 i el 2011. El programa llançament del 2009,la seva enorme potència per llançar a l’espai permetrà a la companyia augmentar els seus després dels delun nou satèl·lit d’Eutelsat. Anomenat W7, i recursos orbitals en un 30% i generar bandes HOT BIRD™, al febrer,amb un pes de 5,6 tones en plataforma de de freqüència optimitzades per a nous serveis, i del W2A, a l’abril.llançament, el nou satèl·lit es dirigia cap a la en especial la banda Ka per a banda ampla iposició orbital 36º Est amb una missió clara la banda S per a serveis mòbils. El programa permetrà a Eutelsat augmentarper als seus propers 15 anys de servei. El 23 de novembre els ulls de tots els seus recursos orbitals Per a Eutelsat, el principal operador de els treballadors i la comunitat d’usuaris en un 30% i generar bandessatèl·lits europeu, i del qual abertis és prin- d’Eutelsat estaven miraven cap al satèl·lit de freqüència optimitzadescipal accionista,W7 va ser el tercer llançament gegant W7. Michel de Rosen, director gene- per a nous serveis.del passat 2009, i es va produir després dels ral d’Eutelsat, explica les aspiracions de lallançaments dels satèl·lits HOT BIRD™ 10, companyia: “Fa 12 anys vam obrir la posicióque es va posar en òrbita al febrer, i W2A, que orbital 36º Est amb finalitats comercials, MARÇ 2010 LINK abertis 17
  • convençuts que la difusió de vídeo digital a L’estratègia d’expansió en òrbitaRússia i el continent africà estava preparada L’ESTRATÈGIA D’EXPANSIÓ d’Eutelsat se suma a la de substitució perper enlairar-se i que els satèl·lits representen endavant de satèl·lits en totes les seves posi- EN ÒRBITA D’EUTELSATla millor plataforma per donar serveis a cions orbitals operatives. A més de reempla-aquests mercats. Gràcies a la qualitat dels SE SUMA A LA DE çar els satèl·lits actuals, el nou artefactenostres recursos i a l’àmplia cobertura SUBSTITUCIÓ PER espacial aporta característiques complemen-d’aquestes dues àrees amb els nostres satèl- ENDAVANT DE SATÈL·LITS tàries, entre elles una capacitat comerciallits W4 i SESAT 1, Eutelsat ha aconseguit el extra, més redundància en continuïtat de EN TOTES LES SEVESferm recolzament a llarg termini dels líders servei i cobertura més àmplia. En el cas deldel mercat de la televisió. Amb el W7, la nos- POSICIONS ORBITALS W7, s’ha coposicionat amb la nau espacialtra missió és proporcionar a aquests clients, OPERATIVES W4 d’Eutelsat i ha substituït el satèl·lit SESATi a altres clients futurs, l’espai necessari per 1, que porta en ple funcionament comercialportar el creixement i la visibilitat de les seves des de l’any 2000. En comparació amb els 18xarxes de difusió a la tercera dècada”. transponedors i les 2 zones de cobertura de SESAT 1, el W7 està equipat amb fins a 70 transponedors operatius i 5 zones de cober- Amb 5,7 tones tura d’alt rendiment, fet que suposa un impuls de pes, el W7 considerable de les possibilitats comercials es dirigeix a la seva posició orbital en una àrea d’importància clau. 36º Est des del cosmòdrom Satèl·lit clau de Baikanur, al Kazakhstan. L’activitat principal d’Eutelsat són les apli- cacions de vídeo, que han generat gairebé un 74% dels ingressos del Grup en l’exercici fiscal 2008-2009 i representen 3.300 canals de televisió per a 190 milions de llars. Un total de 450 canals s’emeten des de 36° Est, que és ara una de les majors zones de difusió d’Eutelsat, només per darrere de la posició principal, HOT BIRD™. Els clients de televisió de pagament ja establerts en aquesta posició són, entre d’altres, NTV+ i Tricolor TV (Rússia), Poverkhnost (Ucraïna), Multichoice Africa (que dóna servei a l’Àfrica subsahariana) i Hi-TV (Nigèria). La televisió per satèl·lit és un dels pro- ductes de més creixement de consum a Rús- sia; ja arriba a més de sis milions de llars, i NTV-Plus i Tricolor TV representen el 95% d’aquest dinàmic mercat. El potencial de televisió per satèl·lit a Àfrica és igual de sig- nificatiu. Amb la seva baixa penetració de cable i la seva enorme població rural, el satèl- lit és la solució més eficient i rendible perquè les llars accedeixin a un entorn multicanal amb tots els avantatges de la qualitat digital. Serveixi per il·lustrar-ho el fet que la plata- forma DStv operada per Multichoice Africa, amb els seus 120 canals i 200.000 nous subs- criptors a tota l’Àfrica subsahariana, va regis- trar un dels seus períodes de més creixement l’any passat. A més de la seva important missió en l’àmbit televisiu, el W7 és un satèl·lit clau de la flota d’Eutelsat per a telecomunicacions i serveis de dades, que és el segon pilar de l’activitat del Grup i va generar més del 18% dels ingressos a l’exercici 2008-2009. Encara que les principals rutes de dades internacio- nals solen funcionar amb fibra, els satèl·lits18 LINK abertis MARÇ 2010
  • estan recolzant cada vegada més la ràpidatransició de les economies en desenvolupa-ment a un entorn totalment digital, en donaraccés directe a les comunitats africanes al’eix londinenc d’internet. Per això, facilitenla interconnexió de les xarxes GSM, que jahan avançat a les xarxes de telefonia fixa entot el continent africà, i connecten localitatsindustrials aïllades amb la base central de lesseves empreses respectives, independent-ment d’on estiguin situades. Els terminalsVSAT d’intercanvi de dades entre usuaris,instal·lats en milers de transmissors GSM,plataformes d’accés a internet i oficines, vanaugmentar en un percentatge del 10% l’anypassat, fins a assolir els més de 1.500 milions 1arreu del món. Michel de Rosen s’ha referit a això:“Si el mercat global de capacitat satèl·lit vaaugmentar un 7,9% el 2008, el creixementd’Eutelsat va ser del doble d’aquesta xifra.Això reflecteix la llarga presència d’Eutelsatals mercats d’Àfrica, Àsia Central i OrientMitjà, que són els motors del creixementgeneral dels serveis de dades i augmentaranàmpliament el seu marge de creixementgràcies al W7. Ara que el nou satèl·lit d’Eutelsat haentrat en servei comercial, en els primers diesde gener del 2010, els objectius del Grup secentren en dos llançaments de satèl·lit plani-ficats per a aquest any i els dos previstos pera 2011. Entre ells, KA-SAT, el primer satèl·litpaneuropeu multifeix de banda Ka per a banda 2ampla amb velocitats i costos d’usuari com-parables als de l’ADSL2.“Es tracta d’una provamés de la creixent necessitat que els satèl·lits Exercici entrarà en ple servei comercial. Des del 2004, —1—portin a terme el seu paper en el desenvolu- Eutelsat ha reunit l’experiència i els conei- Moment de 2008-2009 l’assemblatgepament d’un entorn plenament digital”, xements necessaris per gestionar íntegrament 74% del satèl·lit W7.comenta Michel de Rosen.“Aquesta aspiració aquest complex conjunt d’activitats post- —2—subratlla l’estratègia general d’Eutelsat i llançament des del seu centre de telecomu- Il·lustració del Ingressos satèl·lit W7garanteix el nostre futur a llarg termini en tots generats per nicacions amb satèl·lits de Rambuillet, pels a l’espai.els mercats als quals donem servei”. les aplicacions voltants de París. de vídeo. 3.300Després del llançament Què passa amb el satèl·lit després deMentre que la tasca del coet Protó finalitza la seva substitució?nou hores després de l’enlairament, la del Canals de Com que Eutelsat planifica l’arribada desatèl·lit comença just aleshores. En les hores televisió nova capacitat molt abans que es produeixi,i els dies següents a la seva separació del coet, gestionats. el satèl·lit reemplaçat sol tenir encara unses realitza tota una sèrie de passos que són quants anys d’ús comercial futur. Aquest éscrítics i inclouen l’obertura de panells solarsi antenes, i la maniobra del satèl·lit cap a l’òr- 190 Milions el cas del satèl·lit SESAT 1, al qual ha substi- tuït el W7 en 36° Est. Després de l’operacióbita geoestacionària. A aquesta fase de 10 de llars de trasllat del trànsit del SESAT 1 al W7, quedies la segueix una ronda completa de com- proveïdes es portarà a terme sense complicacions i enprovacions en òrbita la finalitat de la qual és per satèl·lits horari nocturn, SESAT 1 es portarà a una ubi-garantir el funcionament del satèl·lit; per d’Eutelsat. cació Eutelsat alternativa on continuaràexemple, que la seva potència i la seva cober- oferint servei comercial fins a, almenys, finalstura compleixin amb les especificacions. Una Link del 2011. Aquesta gestió dinàmica dels seusvegada finalitzades les proves, es dirigeix el Eutelsat recursos orbitals proporciona a Eutelsat unasatèl·lit a la seva posició operativa, des d’on www.eutelsat.com considerable flexibilitat operativa. MARÇ 2010 LINK abertis 19
  • ENTREVISTAAeroportsDaniel Calleja«Després del mercat i lamoneda, el proper repte ésaconseguir un ‘cel únic’ europeu»El director de Transports Aeris de la Comissió Europea exposa els reptesque ha d’encarar el sector en les properes dècades a la Unió EuropeaTEXT Julio Moreno | FOTOS David Campos Segons un estudi d’Eurocontrol, una Perfil organització especialitzada en la segu- Com valora l’actual situació del mercatretat en la navegació aèria i formada per aeri a Europa després dels processos Daniel Calleja Crespo, de 50 anys, és llicenciat38 països, la Unió Europea va registrar el 2007 de concentració entre aerolínies i l’eclo- en Dret i en Ciències10 milions de vols. La mateixa font va anun- sió del fenomen de les companyies Econòmiques i Direccióciar que aquests s’incrementarien anualment denominades de baix cost? d’Empreses. Parlaen un 2,7% de manera que per al 2030 El mercat aeri a Europa ha patit una trans- alemany, francès,l’espai aeri europeu superaria els 20 milions formació espectacular conseqüència directa anglès, italià i portuguès,de vols anuals. Després de la liberalització de la liberalització impulsada per la Unió a més d’espanyol.del sector aeri la Unió afronta un segon repte: Europea. No fa tant ens trobàvem amb una El 1986 va començar agestionar aquest increment de trànsit fragmentació del mercat fruit de l’existència treballar a la Comissiódesenvolupant un marc jurídic i tecnològic d’una vintena de companyies de bandera i Europea com a membrepropi d’acord amb les necessitats de capa- no hi havia aerolínies de baix cost. Ara l’es- del servei jurídic.citat, seguretat i respecte mediambiental cenari és un altre. D’una banda, noves rutes, Entre altres càrrecsdel sector. noves tarifes i noves oportunitats de transport ha estat conseller del Un actor fonamental en aquest nou aeri més avantatjoses per als consumidors. president de la Comissióescenari serà la Comissió Europea, que està De l’altra, una concentració dels operadors Europea, Jacques Santer,impulsant diferents projectes com la creació tradicionals en forma d’aliances i l’aparició i cap de gabinet ded’un únic espai aeri comú. Daniel Calleja, de les companyies de baix cost. Això sembla comissaris comdirector de Transports Aeris de la Comissió que ens portarà a dos models. Un serà el de Marcelino Oreja (Cultura iEuropea, va repassar amb la revista link les companyies que treballaran en xarxa o Assumptes Audiovisuals)abertis alguns dels aspectes més importants hub, i un altre el de les denominades de baix i Loyola de Palaciodel repte que afrontarà el transport aeri cost que cada vegada tenen més demanda i (Transports i Energia,a la Unió Europea durant les properes dèca- a les quals hem de considerar també com i vicepresidentades. Ho va fer durant una jornada dedicada veritables companyies comunitàries, ja que de la Comissió).a les col·laboracions publicoprivades organit- operen des de diferents Estats.zada el mes de setembre a Barcelona per laLliga Europea de Col·laboració Econòmica Aquesta liberalització no només ha afec-(LECE) conjuntament amb el Ministeri d’Afers tat les companyies, també altres actorsEstrangers i de Cooperació i amb el Cercle com els gestors aeroportuaris. Quinesd’Economia. mesures ha pres la Comissió sobre això?20 LINK abertis MARÇ 2010
  • MARÇ 2010 LINK abertis 21
  • El mercat no s’ha obert només per a les El futur delcompanyies aèries, també per als aeroports. sector aeriS’estan donant fenòmens com a privatitza- a Europa 2,7%cions d’aeroports i participació del capitalprivat en la seva gestió. Tot plegat s’està rea-litzant amb l’objectiu que els mercats inte-riors funcionin amb més eficiència. Aquest Increment anual de vols a la Unióés el repte de la Comissió Europea, i per a Europea, segonsaixò tindrem mitjans de control com la Direc- estimacionstiva sobre Taxes Aeroportuàries aprovada d’Eurocontrol. 20l’octubre del 2008.En què consisteix aquesta directiva icom la gestionarà cada país? Milions de vols anuals sobreLa directiva consisteix en l’harmonització de l’espai aeriles taxes aeroportuàries per a tota la UE. No europeues tracta d’un mètode de càlcul comú, ja que previstosens trobem davant d’una gran diversitat de per al 2030.situacions, però sí que conté l’exigència deno discriminació entre aerolínies ni entrepassatgers, així com la transparència a l’horad’informar sobre els costos que s’han tinguten compte a l’hora de calcular unes taxes,vinculant aquestes a la qualitat dels serveisprestats. No va ser fàcil arribar a aquest textque té 2012 com a data límit d’aplicació.Vanfer falta tres intents fins que el ParlamentEuropeu i el Consell de Ministres de Transportde la Unió la van ratificar. Els ministres deTransport europeus no es posaven d’acord.Pel que fa a la gestió, cada Estat membrehaurà de crear un òrgan de supervisió. Ha deser independent del gestor aeroportuari, comels que existeixen en alguns aeroports delRegne Unit. Serà aquest el que vetlli per unacorrecta interpretació de la norma.Quan es va aprovar aquesta directiva,no es va produir un cert rebuig dels ges-tors aeroportuaris?És cert que es va donar un rebuig inicial, pot-ser perquè el sector aeroportuari no estavatan acostumat com altres baules, el de lescompanyies per exemple, a una legislació EL PROJECTE DE Comissió Europea és en observar que esmés intensa. Ara ja ho estan i la Comissió les ‘CEL ÚNIC’ EUROPEU compleixin els principis bàsics de competi-està convidant per tal que aprofitin la situa- tivitat i d’eficiència. NOMÉS SERÀ UN ÈXITció de crisi per no esperar a la transposicióde la directiva, que és el 2012, i que l’antici- SI COMPTEM AMB En quin moment es troba el procés depin perquè puguin operar com més aviat LA PARTICIPACIÓ cel únic europeu i com revertirà la sevamillor segons criteris de mercat. DEL SECTOR PRIVAT aplicació en l’usuari? El desenvolupament del segon paquet deUn altre tema important en el projecte l’anomenat cel únic europeu és un dels pro-de la Comissió és la dels models de ges- jectes més ambiciosos i difícils davant delstió aeroportuària. Té la Comissió algu- quals es troba la Unió Europea. Tenim unna preferència pels models centralitzats, mercat i una moneda única a gran part de lao bé aposta per models en xarxa? Unió, però no tenim un espai únic de nave-La Comissió respecta tots els models, siguin gació aèria a Europa. Les sobiranies nacionalsindividualitzats o en xarxa. No ens correspon fan que estigui fragmentat.a nosaltres decidir-ho, sinó als Estats sota el Als Estats Units, i dins d’un espai geo-principi de subsidiarietat. On sí participarà la gràfic similar, es realitzen el doble d’opera-22 LINK abertis MARÇ 2010
  • EL ‘CEL ÚNIC’ EUROPEU Gestió integrada. En l’actualitat, el trànsit aeri europeu està condicionat per una xarxa de rutes basades, en gran part, a les fronteres nacionals i la diversitat de les pràctiques de treball dels professionals del sector. El cel únic europeu organitzarà un espai aeri superior basat en un únic sistema integrat i coordinat capaç, a més, de donar resposta a les necessitats futures de seguretat i de volum, compromeses pel continu creixement del nombre de vols. Eficiència i seguretat. L’augment del trànsit aeri té una repercussió directa en els usuaris i les companyies aèries. Els endarreriments suposen una càrrega econòmica per a les aerolínies que pot assolir els 2 bilions d’euros a l’any. La millora de la gestió dels vols gràcies al cel úniccions que als territoris de la Unió i al mateix europeu –la idea delcost. Per tant, cada moviment allà té la mei- Com està participant el sector privat i qual es va gestar als anystat de cost que els nostres. Aquest problema quines dificultats en la seva execució 60– tindrà conseqüènciesd’eficiència se solucionarà amb les mesures vénen derivades de l’actual situació significatives ende la segona fase del programa de Single econòmica? l’eficiència i la seguretatEuropean Sky (SES), que va aprovar el Parla- El programa de cel únic té un component del transport aeri.ment Europeu el setembre passat. Entre elles, industrial i tecnològic molt important quemés regulació sobre les tarifes i la creació de és el Single European Sky ATM Researchblocs comuns i transnacionals de trànsit aeri (SESAR). Aquest és un projecte conjunt de laals quals anomenem Functional Airspace comunitat de transport aeri europea l’objec-Blocks (FABS). En una primera fase es dividirà tiu del qual és desenvolupar totes la tecno-Europa en nou blocs, que podran gestionar logies necessàries per gestionar el que seràconjuntament diversos països i que a la llarga el cel únic europeu.convergiran en un únic espai aeri. Les rutes SESAR és una empresa comuna, amb unseran més directes i això suposarà un estalvi pressupost que supera els 2.000 milions d’eu- Linkenergètic que podrà revertir en els preus i en ros i en què participen tres actors a parts Unió Europeales polítiques mediambientals. iguals: la Comissió Europea, Eurocontrol i un http://europa.eu MARÇ 2010 LINK abertis 23
  • grup de diverses empreses del sector que D’altra banda, estem treballant molt en lahi estan veient una oportunitat de negoci. configuració de llistes negres de companyiesLa participació del sector privat en aquest i fins i tot països que no respecten la norma-projecte, que es troba ja en una segona fase tiva internacional en temes de seguretat.i que té la seva data d’aplicació per al 2020, Aquesta llista, que s’està aplicant des delés fonamental. Només si comptem amb 2006, s’actualitza constantment, està al nos-una participació molt activa d’aquest, acon- tre web i, en breu, per iniciativa del nostreseguirem els seus objectius que són augmen- comissari Antonio Tajani, ens plantejarem latar la seguretat, millorar la capacitat i reduir confecció d’una llista negra mundial.les emissions. Un tercer aspecte està relacionat amb el seguiment dels avions i ve lligat al recentEl 2012 el sector de l’aviació entrarà accident del vol d’Air France entre Rio deen el comerç d’emissions C02. Quina és Janeiro i París. Hem d’aconseguir que no hila política mediambiental de la Comis- hagi zones de penombra en el trànsit delssió en aquest aspecte? nostres avions. En paral·lel a això, estem des-El sector del transport aeri és conscient que envolupant aplicacions perquè el contingutha de contribuir a la reducció d’emissions. de les caixes negres es consulti també desPer això ja hem estat treballant en dos meca- d’altres suports.nismes. El primer es basa en una coordinacióamb tercers països que comptin amb sistemes Quines accions especials està desen-normatius similars que ens permeti aplicar volupant la seva Direcció amb motiuconjuntament la directiva. de la presidència espanyola de la Unió En segon lloc, volem liderar un acord Europea?mundial en el sector. Europa està sent líder Continuarem impulsant les mesures de segu-pel que fa a les mesures contra el canvi retat aèria abans citades sobretot en formaclimàtic i, per això, des de la Comissió inten- d’acords amb altres països. També estemtarem presentar davant l’Organització desenvolupant la segona fase de cel únic, Internacional d’Aviació Civil una sèrie de establint fulles de ruta i celebrant reunionsreptes conjunts. En aquest aspecte, i pel amb tercers països ja que es tracta d’un pro-bé comú, són necessaris diàleg i discussió jecte obert a tercers. També celebrarem unaamb tots els països. cimera d’aviació amb els responsables del sector a Amèrica Llatina i seguirem millorantI com repercutirà en les tarifes el com- aspectes relacionats amb la capacitat i elpliment de la directiva? medi ambient.Diferents estudis de la Comissió Europeaapunten que l’increment del cost en el bitllet Ha vingut vostè a Barcelona a participarno hauria de ser elevat. Menys de 5 euros en una jornada organitzada per la Lligaen els vols intraeuropeus i menys de 20 en Europea de Cooperació Econòmica, elels transoceànics. En aquest aspecte crec Ministeri d’Afers Estrangers i el Cercleque l’aplicació de la directiva de reducció d´Economia sobre les concessions pu-d’emissions per al nostre sector tindrà un blicoprivades. Quina és la seva opinióaspecte positiu. D’una banda, caldrà renovar sobre això?les flotes d’avions i augmentarà la investiga- Penso que les col·laboracions publicoprivadesció en la recerca de carburants alternatius en l’àmbit aeri europeu són fonamentals, isintètics que ens apropin als objectius així ho ha assenyalat el mateix president dede carbon neutral growth. la Comissió Europea, José Manuel Durâo Barroso. I més en l’actual situació econòmica.La seva Direcció ha fet una aposta de- El finançament publicoprivat en projectescidida per la seguretat en el trànsit ae- transnacionals ens permetrà més creixementri. Quines són les novetats sobre això? i més competitivitat.Primer hem impulsat la creació d’una Agèn-cia Europea de Seguretat Aèria que està ala ciutat alemanya de Colònia, i que és l’únicaentitat garant de la seguretat aèria a Europa.Serà l’única competent en les llicències ien les certificacions dels avions europeus.Ja ha certificat, entre d’altres, l’Airbus 380. L’aeroport britànic de LondonAmb això hem tancat les finestretes nacionals Luton, gestionat per la companyia abertis airports,i hem harmonitzat totes les despeses de inclou més de 100 destinacionscertificació amb l’estalvi que això suposa. a Europa, Àfrica i Àsia.24 LINK abertis MARÇ 2010
  • A la Comissió tenim estudis referent acom aquest model en projectes de llargadurada és avantatjós i modern davant d’altresfórmules. Suposa també un aspecte a teniren compte a l’hora d’executar pressupostospúblics. Jo mateix he vingut a exposar el pro-jecte SESAR com a exemple d’aquesta entesai crec que el següent pas ara és conciliar elsdiferents enfocaments i ordres jurídics naci-onals per establir un marc comú. L’ACCIDENT DEL VOL D’AIR FRANCE ENTRE RIO DE JANEIRO I PARÍS VA DEMOSTRAR QUE ENCARA HI HA ZONES ON NO CONTROLEM ELS NOSTRES AVIONS RESPECTEM ELS MODELS DE GESTIÓ AEROPORTUARIS INDIVIDUALS O EN XARXA, MENTRE SIGUIN EFICIENTS LA COMISSIÓ VOL ELABORAR UNA LLISTA NEGRA MUNDIAL DE COMPANYIES I PAÏSOS QUE NO RESPECTEN LES NORMES DE SEGURETAT DE L’AVIACIÓ HEM CREAT UNA AGÈNCIA EUROPEA DE SEGURETAT AÈRIA QUE ÉS L’ÚNICA COMPETENT EN LLICÈNCIES I CERTIFICACIONS MARÇ 2010 LINK abertis 25
  • EQUIPAdéu a la TV analògica‘Connectats’ a la TDTabertis telecom lidera el procés d’implantació de la Televisió Digital Terrestre (TDT),que aquest mes de març substitueix l’analògica arreu d’EspanyaTEXT abertis | FOTOS David Campos Després d’anys de proves i de tancar- abans de la data fixada inicialment per la de 1.700 municipis de totes les comunitats se amb èxit les primeres fases de Unió Europea. autònomes ja veien exclusivament la TDT.l’anomenat apagat analògic, la transició de El mes de març del 2010 està marcat al En el marc d’aquest ambiciós projecte, l’equipla xarxa analògica de difusió de televisió a calendari com la data en què es dóna l’adéu d’abertis telecom ha orientat part deuna altra exclusivament digital es donarà definitiu a la televisió analògica. En acabar la seva estratègia de creixement al nostreper finalitzada arreu d’Espanya, dos anys l’any 2009, més de cinc milions de ciutadans país a l’impuls i el desplegament de la nova26 LINK abertis MARÇ 2010
  • Un projecte que suposa “una gran comple- xitat tècnica i logística”, i que abertis EL PROJECTE TDT, EN telecom ve afrontant amb èxit des que es va iniciar el Pla de Transició a la TDT, el setem- MAJOR O MENOR MESURA, bre del 2007. ÉS UNA EMPRESA DE El repte que afronta l’equip d’implan- TOTS, UN TREBALL MOLT tació de la TDT és d’envergadura, però CORAL DE TOT L’EQUIP es disposa del compromís i l’aval de tots els actors involucrats: televisions, adminis- D’ABERTIS TELECOM tracions públiques, operadors de xarxa, instal- ladors, fabricants i indústria. D’altra banda, LA IMPLANTACIÓ DE LA assegura Pedro Linares, “s’ha dut a terme una important tasca d’informació al ciutadà. TDT ÉS EL PROCÉS DE Els radiodifusors han fet anuncis en els seus TELECOMUNICACIONS canals, la premsa ha ofert també molta MÉS COMPLEX QUE HA informació i les Comunitats Autònomes AFRONTAT ESPANYA han organitzat sessions per donar respostes al ciutadà”. FINS EL MOMENT D’altra banda, Carmen Espinosa, cap de projectes i coordinadora de la planificació de les emissions i la validació tècnica dels centres, creu que “tot l’equip ha estat ple- nament conscient de la importància que ha tingut aquest projecte per a abertis, i ara es recullen els fruits de la feina d’aquests darrers anys. La planificació ha estat clau”. També en el procés d’apagat, i en coor- dinació amb l’Oficina de Transició TDT, es troba Cristina Carboneras, qui destaca “la bona entesa amb totes les persones impli- cades en el projecte” com a part de l’èxit. Un projecte complex El procés de substitució de la tecnologia analògica per la digital en el servei de tele- visió terrestre té una especial incidència a Espanya, ja que al voltant del 80% dels continguts televisius es reben mitjançant ones terrestres, mentre que en la majoria de països europeus aquesta xifra se situa per sota del 50%, i en alguns casos no arriba aTot l’equip humà aquest percentatge.d’abertis telecom ha En aquest sentit, Oriol Sitjà, director detreballat intensament perquèla transició de televisió Negoci d’abertis telecom, coincideix enanalògica a digital sigui un èxit. assenyalar la implantació de la TDT i el pro- cés d’apagat analògic com un dels projectes de telecomunicacions més complexos que ha afrontat Espanya fins el moment, princi-tecnologia. Tot l’equip ha afrontat un extens palment per dos motius: “En primer lloc, perprocés de digitalització dels seus centres, la complexitat tècnica, per la simultaneïtatque li ha permès liderar la implantació de la analògica i digital; i, d’altra banda, per laTDT a Espanya, complint els objectius fixats dimensió social del projecte, ja que afecta Els principals reptesper l’Administració. 46 milions de persones”. A part d’aquests Tecnologia, simultaneïtat dels dos aspectes, Oriol Sitjà apunta a més al sistemes analògic i digital.Tasca d’equip factor temps com un repte addicional impor-Al capdavant de l’Oficina de Transició TDT tant del projecte, ja que es van determinant Dimensió social, perquèd’abertis telecom es troba Pedro Linares, els terminis d’apagat als quals l’equip ha de el canvi afecta 46 milionsque destaca la tasca del conjunt de l’equip: cenyir-se. “Tot l’equip humà d’abertis de persones.“El projecte TDT, en major o menor mesura, telecom treballa intensament des de l’inici Temps, pels terminis als qualsés una empresa de tots, un treball molt coral”. del projecte perquè la transició de televisió l’equip s’havia de cenyir. MARÇ 2010 LINK abertis 27
  • analògica a digital sigui un èxit. La gent ésconscient dels beneficis de la TDT, ja quehi ha poques coses que puguin arribar amobilitzar tant l’espectador, avui dia, coml’absència de televisió”. De la mateixa manera que l’equipde tecnologia i explotació, el director deNegoci destaca el treball multidisciplinarique s’ha dut a terme, no només entre l’equipd’abertis telecom, sinó en col·laboració ambel personal extern que també s’ha involucraten el procés: “Des de la Unitat de Negoci,mantenim una estreta relació amb les Comu-nitats Autònomes i el Ministeri per realitzarun correcte seguiment del projecte”. Es tracta, en efecte, d’un treball de granenvergadura: “Parlem de la substitució d’unsistema audiovisual per un altre, que implicala renovació de l’equipament de difusió enmés de 4.000 punts arreu d’Espanya”. Iaquest procés de substitució es realitza ambels dos sistemes –analògic i digital– en actiu,emetent de forma simultània, i precisant dela col·laboració d’usuaris i de comunitats deveïns per adaptar l’antena (individual o col-lectiva) i disposar d’un receptor adequat. 1Compromís amb el ciutadàDes de la Unitat d’Explotació també existeixuna forta vinculació amb el territori. SegonsRoser Vila, responsable d’Explotació del grupde treball de l’oficina tècnica, “la nostra gentés la que està en contacte directe amb elterreny. Els ajuntaments i les poblacions esdirigeixen als nostres tècnics per mostrar lesseves inquietuds i problemes”. Durant elprocés d’encesa, el seu equip verifica el cor-recte funcionament dels centres emissors isoluciona els problemes, acompanyat mol-tes vegades pels afectats. Des d’explotació,es realitza també la identificació de zonesfosques on no arriba el senyal per poder—1—Equip de l’Oficinade Transició a la TDT.—2 —Direcció de Tecnologia.—3—Direcció de Negoci,Direcció d’Estratègiai Desenvolupament de Negoci,Direcció d’Assessoria Jurídicai Regulació, i Direccióde Comunicació Externa. 328 LINK abertis MARÇ 2010
  • 2 En xifres La quota de pantalla de la TDT va assolir el desembre del 2009 el 52,8%. De desembre del 2008 a desembre del 2009 van ser adquirits gairebé 10 milions d’equips TDT. Les vendes de sintonitzadors de TDT el novembre del 2009 van ser de 784.000 unitats, fet que xifra les vendes acumulades en 24,2 milions d’unitats. Gairebé 22 milions d’individus (més del 50% de la població) es van connectar diàriament amb la TDT el desembre del 2009. El consum mig diari de TDT per individu se situa en els 132 minuts. MARÇ 2010 LINK abertis 29
  • anticipar-se a possibles problemes. L’equip La TDT està complint els objectius pre-d’explotació col·labora de manera estre- LA COORDINACIÓ DE TOTES vistos: més de cinc milions d’habitants jata amb el departament de Tecnologia reben la televisió només en digital. abertis LES PERSONES IMPLICADESd’abertis telecom, tant en el procés d’en- telecom és un referent a Europa en lacesa com en el d’apagat, analitzant els pro- EN AQUEST PROJECTE, implantació de la TDT: Espanya està situadajectes, implantant mesures i realitzant pro- TENINT EN COMPTE LA per davant de països que també han iniciatpostes de millora. Durant l’hivern passat, es SEVA COMPLEXITAT, HA un procés d’apagat analògic, com és elvan instal·lar tituladores “moltes vegades en cas de Bèlgica, França, Itàlia o el Regne Unit, ESTAT PART DE L’ÈXITtemps rècord, en dies de festa com Nadal i entre d’altres. Europa està en ple canvi tec-amb unes condicions meteorològiques adver- nològic i la TDT obre la porta a nous esce-ses per poder complir amb els terminis que L’APAGAT ANALÒGIC naris (alta definició a curt termini, i a altresel Ministeri havia marcat”, recorda la respon- opcions a mig i llarg termini), i a nous suports S’HA PRODUÏTsable d’explotació. per gaudir d’aplicacions i de serveis d’oci i A ESPANYA DOS ANYS de comunicació.Fases d’implantació ABANS DE LA DATAEn coordinació amb els instal·ladors i amb el COMPROMESApersonal del territori de les zones es troba AMB LA UEJosep Serra, cap de la Unitat de Provisió dexarxa d’abertis telecom. Des de la sevaunitat es porta a terme una primera fase deviabilitat, en què es preveuen les necessitatsper implantar el servei. Una segona fase dereplantejament, en què es marquen tots elspunts de la instal·lació de l’equipament. I, Linksfinalment, una tercera fase d’acceptació, enquè s’arriba a la firma amb l’instal·lador i el Televisió Digital Terrestrepersonal d’abertis per donar el vistiplau al www.televisiondigital.esprojecte. Un cop instal·lat l’equip, es realitza abertis telecomla seva configuració perquè compleixi els www.abertistelecom.com/es/paràmetres del projecte. apuestadigital.phpEN PRIMERA PERSONA | JOSÉ ANTONIO QUINTELA I IGNACIO LEÓNTot llest per al canvi l’arribada del 3 d’abril de 2010, data que tan omnipresentment ha arribat a estar en els somnis, alguna vegada malsons, d’aquells que estem directament implicats i compromesos en la consecució d’aquest repte històric d’avenç i de progrés tecnològic al nostre país. Queda molta feina per fer en aquesta vertiginosa etapa final del procés; però, a la vista de com va El ministre d’Indústria, evolucionant, creiem que podem Miguel Sebastián, va començar a sentir-nos satisfets escenificar l’apagat el dels èxits aconseguits. Pocs haguessin 23 de juliol del 2008 a Soria, amb l’alcalde de la apostat fa més de 2 anys, aquell ciutat, Carlos Martínez. calorós matí del 7 de setembre del 2007 en què es va aprovar el Pla Nacional de Transició a la TDT, queJosé Antonio Quintela i Ignacio León El procés de transició a la Televisió arribaríem a aquest moment ensón director i portaveu de l’Oficina Digital Terrestre, la TDT, s’apropa a la les condicions en què ens trobem!Nacional de Transició a la TDT, seva fi a Espanya. En menys de 50 dies, On rau el secret d’aquestarespectivament. el calendari anunciarà inexorablement consecució? En la nostra opinió,30 LINK abertis MARÇ 2010
  • Direcciód’Explotació.com en tot en aquesta vida, la clau està vam poder palpar per primera vegada aquest projecte professionals de totsen les persones. la profunda faceta humana d’un els àmbits. Des dels responsables Sovint, en la voràgine quotidiana projecte tan tecnològic com aquest. de la gestió pública, fins al tècnic ded’un projecte tan complex com el L’emoció no estava en la festa de manteniment del centre emissorque ens ocupa, oblidem que, en gran benvinguda a la TDT que se celebrava més recòndit que més d’una nit gèlidamesura, la diferència entre l’èxit i simultàniament en una plaça de la ciutat. ha hagut de dormir en el seu vehicle,el fracàs consisteix en poder comptar La veritable emoció estava en aquells atrapat en meitat de la muntanyaamb un equip humà de professionals, tècnics d’abertis que, gairebé amb nevada, tractant de solucionar unaa tots els nivells de responsabilitat i llàgrimes als ulls, assistien a la definitiva incidència. Des del programador deen tots els àmbits d’acció que, dia rere jubilació dels seus emissors analògics; televisió, fins a l’executiu que, enganxatdia i sense defallir, posin en la seva sí, “els seus emissors”, aquells que ells a una maleta i a un ordinador portàtil,tasca particular el millor d’ells mateixos, mateixos havien instal·lat 20 anys enrere viu en continu viatge. Des de l’instal·ladorsense escatimar esforços i posant cura i que, des d’aleshores, havien mimat que orienta una antena col·lectiva,i vinculació amb el propi projecte. amb tantes hores de feina i d’insomni. fins a l’enginyer que tracta d’optimitzar Volem rememorar, amb certa Doncs bé, estem convençuts un diagrama de radiació.nostàlgia, aquell matí ja llunyà del que és aquesta implicació personal activa Tots som necessaris i tots treballem23 de juliol del 2008 en què, al centre amb la responsabilitat, amb l’objectiu, per a un mateix objectiu: culminaremissor d’abertis telecom Santa Ana, la que, en gran mesura, ens ha permès aquesta substitució tecnològica històricavam procedir a realitzar el primer arribar fins aquí i la que farà possible i irrepetible, que tants avantatgescessi d’emissions analògiques de completar amb èxit un trànsit a la TDT reportarà al sector audiovisual del nostretelevisió a Espanya: el cessament que ja molts qualifiquen de modèlic a país, i que tan directament redundarà endel projecte pilot Soria TDT. Allà Europa. Vam conviure colze a colze en el benestar dels nostres conciutadans. MARÇ 2010 LINK abertis 31
  • VIATGEBilbao Bilbao és la nova Bilbao. No existeix més unanimitat de criteris a l’hora de valorar en positiu la transformació d’una ciu- tat en els darrers anys. Si hi ha una urbs euro- pea que, gairebé literalment, s’hagi rentat la cara i obert al món, aquesta és sens dubte la ciutat biscaïna. La seva modernització i pro-oberta al món jecció cultural no ha escatimat energies per dissenyar el seu actual perfil, encara que a les guies turístiques el lloc resplendeix amb diver- ses estrelles pel seu màxim interès arquitec- tònic. El cert és que aquesta ciutat, sorpre-Un festí urbanístic és el que s’ha permès la ciutat nentment transformada i ja lliure de la sevabasca a través d’una important transformació. A la saga famosa ria de contaminació industrial, exhibeixdel Museu Guggenheim van infraestructures, hotels ara edificis sorprenents i a l’avantguarda dei una alta gastronomia que es reinventa l’arquitectura internacional. El tret de sortida va arribar amb l’al·legoria d’un gegantí vaixell mercant avarat a la riba deTEXT David Revelles | FOTOS Ajuntament de Bilbao, Diputació Foral la ria del Nervión. L’impressionant carcassa dede Biscaia, Museu Guggenheim Bilbao, Universitat de Deusto titani del Museu Guggenheim refulgeix des32 LINK abertis MARÇ 2010
  • Visites obligades Pont Suspès El pont-transbordador més antic del món, construït el 1893, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1986. Enllaça Las Arenas amb Portugalete i ofereix una insuperable vista panoràmica des de la passarel·la a 50 m d’altura. Està construït amb una imponent estructura de ferro. 2 Santurtzi A només 14 km de Bilbao, aquesta cèlebre població pesquera mereix una escapada al seu abarrotat port, a la Torre de Salazar, a l’Hotel Palacio Oriol, o al pròxim Monte Serantes, on és possible realitzar una ruta guiada de senderisme o una simple caminada pel plaer de perdre’s a la muntanya. Biblioteca ‘cub’ La nova Biblioteca de la Universitat de Deusto, de Rafael de Moneo, s’alça davant de la passarel·la Pedro Arrupe. Amb estructura en forma de cub i cantonades arrodonides, disposa de 10 plantes (5 de subterrànies). Inaugurada el gener del 2009, alberga 1 3 800.000 obres.que el seu pare, Frank Gehry, el va convertir en una àrea metropolitana que s’apropa al milió.referència mundial el 1997. No obstant això, Aquest vaixell insígnia, totalment obert ael nou Bilbao urbanístic va més enllà. Han dei- l’exterior gràcies a les seves finestres-paretsxat també la seva particular empremta edificis de vidre, distribueix els seus 24.000 m 2com el que acull el Departament de Sanitat del en colossals sales d’exposició, auditori, restau-Govern basc (l’Osakidetza), el Palau de Con- rant i llibreria.gressos i de la Música Euskalduna Jauregia, un Un altre gran espai consagrat a la culturaimpactant complex cultural; la biblioteca ovoide es va fer realitat fa només dos anys desprésde la Diputació Foral de Biscaia o la de la Uni- de l’obra de Gehry. El Palau Euskalduna Jaure-versitat de Deusto, formatejada en un immens gia constitueix una altra fita arquitectònicacub amb cantonades arrodonides. Però abans de no poca envergadura. Amb 53.000 m2, vade tots ells, un petit avançament és la passarel·la ser concebut per Federico Soriano i Doloresde Santiago Calatrava a la riba dreta de la ria, Palacios com un altre vaixell que emergeix delcomo si es tractés d’un vaixell de vela blanca. mateix dic on s’ubicava l’històrica drassana Euskalduna. Les seves sales interiors no impres-Un ‘vaixell’ de titani sionen menys: l’escenari més gran d’EspanyaEl Museu Guggenheim ha representat, 13 anys (1.800 m2) per albergar la temporada d’òperadesprés de la seva inauguració, un nou signe i la seu de la Bilbao Orkestra Sinfónica, i també — 1 — Museu Guggenheim. — 2 — Passeig Abandoibarra.d’identitat per a aquesta ciutat de dimensions valuosos fons artístics entre els quals figuren — 3 — Biblioteca de la Diputaciómitjanes, amb gairebé 400.000 habitants i peces de Dalí, Larrea o Lazcano. Foral de Biscaia. MARÇ 2010 LINK abertis 33
  • Endinsar-se a la ciutat significa trobar-se ció ovoide de 5.000 m2, obra del despatx IMBcara a cara amb algun exemple de la seva Arquitectos. Aquest edifici transpira tradiciótransformació arquitectònica. La seu de l’Osa- i modernitat: una obra amb revestimentkidetza, inaugurada l’octubre de 2008, és un de vidre transparent que permet veure des GUIA PERpolíedre irregular de vidre ubicat a l’històric del carrer els llibres emmagatzemats, i que AL VISITANTsolar que antigament va albergar el dispensari alberga, entre 300.000 volums, 40 incunablesLedo. Al costat de l’edifici Santiago, o la nova dels segles XV a XVI. L’exemplar més antic Com arribarCambra de Comerç, forma part de l’arquitec- és l’Expositio super Summulas Petri Hispani, Bilbao està connectada amb Sant Sebastià i Vitòria a travéstura envidriada amb què l’urbs ha augmentat de Johannes Versor, imprès pel mestre Henri- de les autopistes A-8 i AP-68,la seva transparència. cus Alding a Nàpols (Itàlia) el 1477. respectivament. Des de Santander, Una de les obres que no deixa indiferent s’accedeix per l’autovia delés la Torre Iberdrola, de l’arquitecte argentí Infraestructures Cantàbric, i des de Burgos, perCésar Pelli: un gratacel de 150 m que emergeix Però les ingents construccions amb intenció l’A-68. En avió s’arriba a l’Aeroportde la plaça Euskadi. Les seves 33 plantes de de perseverar també s’han aliat amb els grans Internacional de Bilbao,doble façana de vidre en forma de triangle mitjans de transport: passaran a la història en Loiu, a 10 km de la capital.isòsceles allargat la fan omnipresent des de la xarxa de metro en què Norman Foster On dormirqualsevol punt de la ciutat. va integrar arquitectura i enginyeria, la nova Gran Hotel Domini Bilbao Dos dels projectes més importants aixe- terminal de l’aeroport de Santiago Calatrava Alameda Mazarredo, 61cats a la ciutat són, curiosament, les seves dues o l’Estació Intermodal d’Abando, del britànic Tel.: 944 253 300biblioteques més importants. Al costat de Michael Wiford. Es tracta d’un ambiciós www.hotels-silken.com/gran-la de la Universitat de Deusto, de Rafael complex per a trens d’alta velocitat, llarg recor- hotel-domini-bilbaode Moneo, s’alça la de la Diputació Foral de regut i rodalia, a més d’autobusos, metro i Codissenyat per Javier Mariscal,Biscaia, inaugurada el 2007, és una construc- aparcament. està considerat una petita obra d’art. Destaca el seu Ciprés fósil, del mateix autor, una escultura de 26 m d’alt. De 115 a 225 euros. El Casc Antic acull una oferta Hotel Artetxe diversa i rica de comerços Carretera Enekuri-Artxanda, km 7 tradicionals. Tel.: 944 747 780 www.hotelartetxe.com Masia rehabilitada amb 12 habitacions, decoració rústica i vistes immillorables a Bilbao des de qualsevol cambra. On menjar Etxanobe Palau Euskalduna, Avinguda Abandoibarra, 4. Tel.: 944 421 071 Amb una estrella Michelin i dos sols de la Guia Campsa, disposa d’una variada oferta de receptes amb bacallà. S’accedeix amb un ascensor panoràmic. Xukela Perro, 2. Tel.: 944 159 772. En ple Casc Antic, ofereix una barra plena de pinchos des de fa 20 anys. Són insuperables els seus patés de campagne, bloc de canard o mousse de Perigord. On comprar Rui-Wamba Plaza Nueva, 10. Tel.: 944 154 238 www.artesanianueva.net Establiment d’articles d’artesania basca obert des del 1926: pilotes de jai alai, cistella punta, txapeles, música, pintura… Per saber-ne més www.bilbao.net/bilbaoturismo www.turismoa.euskadi.net34 LINK abertis MARÇ 2010
  • La renovació de les infraestructures ENTREVISTA | GONZALO ALCALDEd’accés a la ciutat basca és una altra de lesassignatures que s’han saldat amb una notaalta. Un exemple d’això és la campanya “Sempre és bonde renovació de ferms i reparació del viaductede Cachambiano en sentit Bilbao realitzat moment per venir”per avasa. En total, 13 km d’actuacionsen carril lent i en 7 semiviaductes de la calçadaen sentit Bilbao, entre altres millores econòmic, la gastronomia i lesque inclouen les inversions de la companyia seves dimensions, còmode perdel Grup abertis per oferir més vies dedica- desplaçar-se. Dels seus habitants,des en exclusiva a usuaris del sistema la seva hospitalitat i la seva grande telepeatge Via-T, del qual es van compta- serietat a l’hora de treballar, sensbilitzar més de vuit milions de trànsits al dubte compatible amb saber gaudirllarg del 2009. de l’oci amb sentit de l’humor.La ria, per a la ciutat Un lloc per perdre’s per la ciutat,Els bilbaïns no han vist desaprofitar un més enllà dels llocs d’atracciódels espais clau en la seva economia durant turística?dècades. L’antiga zona industrial al costat de Suggereixo diversos llocs : unla ria, que va ser signe d’identitat de la ciutat passeig a peu des de l’Ajuntamenten l’època de més esplendor dels alts forns al Palau Euskalduna per la ribai drassanes fins que als anys 80 el sector de la ria, una visita al Museu deva patir una reconversió que va obligar a Belles Arts (un magnífic grantancar grans empreses, s’ha reconvertit desconegut), un recorregut finsen una immensa àrea amb parcs i passeigs, a Artxanda, gaudint de la pujadai s’aixequen zones de negocis i barris nous. al funicular o, finalment, unaUn exemple immillorable d’aquesta recu- visita a la Casa Montero, exempleperació d’espais són els 348.500 m2 del d’arquitectura modernista a Bilbao.barri d’Abandoibarra als quals ara es pot acce- El director general d’avasadir des de l’avinguda del mateix nom i el pas- valora la modernització Quins altres llocs proposariaseig de la Ribera. Bilbao Ría 2000, empresa i el dinamisme econòmic i visitar als voltants de la ciutat?creada el 1992 per emprendre la recuperació arquitectònic de la ciutat basca. L’Arboleda, en l’entorn de Bilbao,d’aquestes antigues zones industrials de Gonzalo Alcalde analitza les en direcció a Cantàbria. Altresla ciutat, ha reconvertit gairebé 116.000 m2 claus que han fet possible punts d’interès són la zona deen zones verdes. aquest procés de transformació Getxo i Las Arenas, amb les seves En la mateixa línia, l’antiga estació fer- sense torbar l’harmonia entre elegants cases i el port, el Pontroviària de mercaderies d’Ametzola ha vist allò clàssic i allò modern. Suspès, etcètera. I, si disposemcobrir les seves vies i alçar-se una àrea resi- de temps, no hem de perdre’nsdencial i un parc que han guanyat unes altres Podria donar-nos una raó Urdaibai (Reserva de la Biosfera36.000 hectàrees per als bilbaïns. per visitar Bilbao? declarada per la Unesco), preciós N’hi hauria moltes, però destaco paratge natural que combina marAvantguarda i tradició la profunda transformació, i muntanya, amb parades obligadesLa ciutat disposa també d’una oferta diversa produïda en no gaire temps, a Bermeo i la ria de Mundaka,i rica que viu en els comerços tradicionals del des d’una ciutat industrial a una paradís dels amants del surf.Casc Antic o en els grans magatzems i firmes ciutat oberta, de serveis i ambinternacionals del centre. No obstant això, una gran oferta cultural. En aquesta Quin és el millor momentconserva intacta, i millorada, una gastronomia imatge han estat peces clau la de l’any per visitar Bilbao?que va des del plat més selecte als tradicionals recuperació de la ria de Bilbao i Si es vol diversió, la tercerai elaborats pinchos i l’inalterable costum del algunes icones del disseny modern, setmana d’agost (les festes dechiquiteo. Des de petits i abarrotats locals de com el museu Guggenheim o Bilbao). Si els interessos són altres,tapes fins als més sofisticats restaurants el metro de Norman Foster. recomanaria l’inici de la tardor, ambd’autor que parteixen de la gastronomia bon clima, dies llargs i invitació altradicional del País Basc, Bilbao s’alça com Quins trets destacaria de la passeig. Si allò que es busca sóna aparador únic per degustar la més variada ciutat i dels seus habitants? emocions fortes, qualsevol capoferta en restauració. Estrelles Michelin i sols De la ciutat, la convivència de setmana al llarg de l’any quede la Guia Campsa acrediten la qualitat harmònica entre allò clàssic l’Athletic jugui a San Mamés. En fi,de les viandes de nombrosos establiments. (el Casc Antic, els elegants edificis sempre és bon moment per venirUn altre motiu de pes per no deixar de visitar del Bilbao de l’Ensanche ) i a aquesta preciosa ciutat i qualsevolla ciutat amb qualsevol excusa cultural. allò modern, el seu dinamisme excusa és bona per fer-ho. MARÇ 2010 LINK abertis 35
  • REPORTATGEProveïdor oficial per cinquè any consecutiuabertis telecom,al GSMALa companyia va desplegar la primera xarxa de cobertura híbrida satèl·lit-terrestre deTV en mobilitat d’Espanya al Mobile World Congress 2010 (GSMA), celebrat a BarcelonaTEXT I FOTOS abertis telecom abertis telecom, operador d’infra- Primeres demostracions DVB-SH estructures de telecomunicacions del ABERTIS TELECOM VA amb recepció terrestre i satèl·litgrup abertis, va estar de nou present al La companyia va desplegar en la passa- FACILITAR I VA GESTIONARMobile World Congress 2010 (GSMA), que da edició del Mobile World Congress treses va celebrar en Fira de Barcelona entre PER CINQUÈ ANY xarxes per donar cobertura als serveis queel 15 i el 18 de febrer. El congrés va tornar CONSECUTIU LA conformaran les demostracions de TV ena reunir a les empreses i organismes interna- INFRAESTRUCTURA DE mobilitat, en els diferents estàndards exis-cionals protagonistes del desenvolupament tents: DVB-H (Digital Video Broadcasting TV MÒBIL AL CERTAMENde les comunicacions mòbils. Per cinquè any Handheld), DVB-SH (Digital Video Broadcas-consecutiu, abertis telecom va facilitar i ting Satellite Handheld) i MediaFLO (Mediava gestionar la infraestrucutra de xarxa de ES VAN PORTAR A TERME Forward Link Only).difusió i transport de TV mòbil per a la recep- En el marc del Mobile World Congressció de senyals de televisió i serveis interactius DEMOSTRACIONS DE 2010 es van portar a terme demostracionsen terminals mòbils. TELEVISIÓ DVB-SH, QUE de televisió en mobilitat amb tecnologia abertis telecom és, des de la primera COMBINA L’ÚS DE LA XARXA DVB-SH, un servei que combina l’ús deedició d’aquest evento el 2006, Partner Ofi- TERRESTRE I DEL SATÈL·LIT la xarxa terrestre i del satèl·lit. Aquestescial de Xarxes de TV en mobilitat del GSMA. demostracions són fruit de la col·laboracióAporta i gestiona xarxes basades en les dife- amb l’Agència Espacial Europea (ESA) irents tecnologies disponibles, que permeten el Ministeri d’Indústria.comprovar la seva versatilitat i conèixer El treball conjunt amb els dos organis-les aplicacions i continguts desenvolupats mes, que recolzen i financen respectivamentper als suports mòbils. els projectes FURIA (Futura Red Integrada Audiovisual) i J-Ortigia, va permetre en aquest esdeveniment la transmissió de senyals de televisió en vehicles, combinant xarxa ter- restre i sael·litària en el mateix servei. Desplegament tecnològic La infraestructura desplegada per abertis telecom va incloure les seves instal·lacions de transport i de difusió de televisió a Torre de Collserola, la capacitat del sistema satèl·lit Eutelsat, així com diversos transmissors instal- abertis telecom lats a la ciutat i al recinte de la Fira de va portar a terme Barcelona, que van completar la cobertura demostracions de televisió de les emissions a l’exterior i l’interior dels en mobilitat. pavellons.36 LINK abertis MARÇ 2010
  • Seguint la línia de col·laboració amb la indústria d’altres anys, abertis telecom va coordinar i va col·laborar en la integració de diferents sistemes d’accés condicional, així com de diferents serveis interactius sobre diverses de les plataformes de televisió en mobilitat desplegades. D’altra banda, abertis telecom va presentar aquest any els seus productes de distribució de continguts per internet a dis- positius mòbils, així com alguns dels nous dispositius per a TV mòbil broadcast del mer- cat, com el nou Nokia 5330 de Nokia Siemens Networks. Tots aquests nous serveis, estàndards i sistemes formen part de les demostracions que es van portar a terme a l’estandd’abertis telecom. A més, la companyia va col·laborar amb els diferents fabricants en proves d’in- 1 teroperatibilitat d’aquells equips que es van presentar a Fira de Barcelona, posant a dis- posició la seva sala tècnica. Juntament amb abertis telecom, han col·laborat amb recur- sos en el desplegament les empreses Eutelsat, Athenas, Telelux, Albalá i Mier. Principals projectes A més de coordinar el projecte FURIA, abertis telecom participa en alguns dels projectes més rellevants per al desenvolupa- ment de la televisió en mobilitat, com Wing TV (Wireless, Integrated, Nomadic, GPRS- UMTS&TV, handheld terminals), el projecte B21C (Broadcast for the 21st Century), i J-Ortigia, finançat per l’agència espacial euro- pea (ESA). abertis telecom forma part del projecte Safetrip, l’objectiu del qual és el desenvolu- pament d’un sistema basat en un receptor DVB-SH per als vehicles (a manera de caixa 2 negra). Aquest sistema permetria rebre i transmetre informació (de forma híbrida—1— abertis telecom va difondre, a través terrestre-satèl·lit), com ara dades d’estat deTobías Martínez, d’aquestes xarxes, la programació de desenes les carreteres, o indicar la posició GPS en casdirector generald’abertis telecom, amb de canals de ràdio i de televisió dels principals d’accident.el ministre d’Indústria, radiodifusors nacionals i internacionals, a més En el projecte Safetrip participen 19Miguel Sebastián, i dels Media Partners de la Asociación GSM. empreses, entre les quals es troben abertisel secretari d’Estatde Comunicacions, Aquestes demostracions van permetre autopistes, abertis telecom i Eutelsat.Francisco Ros, al GSMA. comparar diverses tecnologies en el congrés,—2— i el comportament de diversos tipus d’apli-A l’estand d’abertistelecom es van portar cacions i de serveis interactius.a terme diversesdemostracions Presentació de serveis interactiustecnològiques. A més de la seva participació tècnica com a Links proveïdor de xarxa, abertis telecom va estar present en l’actual edició de Mobile World abertis telecom Congress al Pavelló d’Espanya (Hall 3) i va www.abertistelecom.com/es/ instal·lar una Sala Tècnica –situada al Pavelló index.php 7– amb els equips i les plataformes avançades GSM World necessàries per a les demostracions. www.gsmworld.com MARÇ 2010 LINK abertis 37
  • Diverses portades dels 18 números de la revista abertis publicats en BRANDING els darrers 7 anys.Nova revista corporativa‘link abertis’ Nº17 juny 2009abertis renova la seva revista corporativa iunifica els criteris de la resta de publicacions periòdiquesde les seves unitats de negoci 10 ANYS QUE HAN MARCAT UN CICLE HISTÒRIC RELLEU EN LA PRESIDÈNCIA DESÈ ANIVERSARI ENTREVISTES AMB MARC PAPINUTTI, DIRECTOR D’INFRAESTRUCTURES DE LA FUNDACIÓ DEL MINISTERI D’ECOLOGIA DE FRANÇA, I ANTONIO ESTACHE,TEXT Bernat Ruiz ABERTIS PROFESSOR D’ECONOMIA DE L’UNIVERSITÉ LIBRE DE BRUXELLES La publicació que tenen a les seves tes fonamentals per entendre la nova etapa mans és el fruit de dos anys de treball. ELS CRITERIS GRÀFICS que avui comença.Dos anys en què s’ha definit un nou model INCORPORATS PERMETENde publicacions periòdiques corporatives Realitat del Grupper a les empreses del grup abertis, més OFERIR UN NOU S’ha unificat la línia gràfica corporativad’acord amb el creixement i la seva expan- ‘LOOK & FEEL’, UN que, partint de la revista corporativa linksió internacional. NOU AIRE ABERTIS abertis, servirà de model per a la resta La revista abertis va néixer en paral·lel d’actuals i futures revistes internes i exter- INCONFUSIBLE Ia la creació d’abertis, després de la fusió nes del Grup.d’Acesa Infraestructuras, SA i Áurea, IDENTIFICADOR DELS D’aquesta manera, es tracen unsConcessions d’Infraestructures, SA, com a VALORS DEL GRUP criteris gràfics clarament definits quemitjà de comunicació entre els diferents permeten donar a tota publicació un noupúblics i clients de les empreses del Grup. look & feel, un nou aire abertis inconfusi-Després de 7 anys, 18 números, 270.000 ble i identificador dels valors del Grup. Aixòexemplars editats i més de 1.000 pàgines dotarà de coherència al model integratpublicades en 3 idiomes, es feia necessari de publicacions per a totes les unitatsrenovar-la, procés que s’ha basat en aspec- de negoci.38 LINK abertis MARÇ 2010
  • Disseny i contingutsUn dels aspectes més diferenciadors d’aquest Després de 10 anys com a conseller delegat d’abertis, Salvador Alemany fa balanç del seu primer any com a president de la companyia. En els darrers 10 anys, elnou model de comunicació corporativa es Grup ha viscut un procés de transformació que pot qualificar-se d’històric per la seva magnitud i pels resultats obtinguts.tradueix en l’ampliació de l’espai disponibleper desenvolupar informativament les nove- La consolidació de la trajectòria del nostre Grup durant aquests darrers 10 anys. Un projecte de canvi i d’evolució substancial, des d’una companyia de concessions finstats de les empreses abertis. La nova revista a la realitat actual d’un operador global d’infraestructures per al transport i la mobilitat. Aquest és un projecte que en bonapassa de 60 a 80 pàgines. El seu disseny mesura impulsem sota el lideratge d’Isidre Fainé, però que ha tingut una naturalesa coral en el sentit de ser molt compartit i d’haver-se demostrat capaç de convocarpossibilita un esquema de continguts molt el suport i la confiança dels nostres accio- nistes. Des dels institucionals de referència –amb Criteria i ACS al capdavant−, que apor-més periodístic, i permet establir i desen- ten estabilitat i fortalesa al Grup, fins als petits inversors que han decidit confiar una part dels seus estalvis a aquest projecte i créixer amb ell.volupar un diàleg i una comunicació més Quan vam iniciat aquell procés no teníemdirecta i transparent amb els lectors. unes fites predefinides pel que fa a projectes o inversions concretes, però sí teníem una consciència clara que es donaven les condi- cions necessàries per fer realitat un profund Aquest nou disseny ve acompanyat de canvi d’orientació. Teníem la voluntat de fer-ho i disposàvem de l’equip i els recur- sos. No haver-ho intentat, en vista dels resul-millores en els continguts: noves seccions, tats aconseguits, hauria estat un error de càlcul i, possiblement, un menyspreu del talent de les persones i de les capacitats que aportaven al projecte.nous recursos gràfics, una presentació visual Salvador Alemany Crec que podem –accionistes, equip directiu, treballadors i també els territoris i els països als quals servims− sentir-nos orgullosos del camí fet. El rendiment del Grupde dades més atractiva i un desenvolupa- «El rendiment del Grup el 2009 a l’exercici 2009, un dels més difícils per a l’economia mundial en els darrers 60 anys, ha estat el resultat directe de la feina feta durant aquests últims anys de transformacióment de la informació contextual. Així és resultat del canvi i la forta i de forta expansió.mateix, s’ha millorat l’edició digital dispo- expansió dels darrers anys» abertis | David Campos Sens dubte, l’aposta per un model industrialnible al web www.abertis.com, amb l’addi- 12 abertis MARÇ 2010 MARÇ 2010 abertis 13 1ció d’hiperenllaços que permeten contex-tualitzar la informació de forma més eficient, El mercat no s’ha obert només per a lesselectiva i immediata. companyies aèries, també per als aeroports. S’estan donant fenòmens com a privatitza- 2,7% cions d’aeroports i participació del capital privat en la seva gestió. Tot plegat s’està rea- litzant amb l’objectiu que els mercats inte- riors funcionin amb més eficiència. Aquest és el repte de la Comissió Europea, i per aPúblic això tindrem mitjans de control com la Direc- tiva sobre Taxes Aeroportuàries aprovada 20 l’octubre del 2008.Aquesta nova revista és polivalent i es cel únic La directiva consisteix en l’harmonització dedirigeix a tots els seus públics, posant espe- les taxes aeroportuàries per a tota la UE. No es tracta d’un mètode de càlcul comú, ja que ens trobem davant d’una gran diversitat de situacions, però sí que conté l’exigència decial atenció als seus accionistes, inversors, no discriminació entre aerolínies ni entre passatgers, així com la transparència a l’hora d’informar sobre els costos que s’han tingutanalistes financers, professionals del sector en compte a l’hora de calcular unes taxes, vinculant aquestes a la qualitat dels serveis prestats. No va ser fàcil arribar a aquest text que té 2012 com a data límit d’aplicació.Vande les infraestructures i institucions públi- fer falta tres intents fins que el Parlament Europeu i el Consell de Ministres de Transport de la Unió la van ratificar. Els ministres de Transport europeus no es posaven d’acord.ques i privades. Reforçant el testimoni Pel que fa a la gestió, cada Estat membre haurà de crear un òrgan de supervisió. Ha de ser independent del gestor aeroportuari, comi l’esforç que des de sempre abertis ha els que existeixen en alguns aeroports del Regne Unit. Serà aquest el que vetlli per una correcta interpretació de la norma.realitzat per mantenir un millor diàleg i És cert que es va donar un rebuig inicial, pot-comunicació amb els seus accionistes, ser perquè el sector aeroportuari no estava tan acostumat com altres baules, el de les companyies per exemple, a una legislació Comissió Europea és en observar que es cions que als territoris de la Unió i al mateix cel únices potencia la secció destinada a accionistes més intensa. Ara ja ho estan i la Comissió les està convidant per tal que aprofitin la situa- ció de crisi per no esperar a la transposició compleixin els principis bàsics de competi- tivitat i d’eficiència. cost. Per tant, cada moviment allà té la mei- tat de cost que els nostres. Aquest problema d’eficiència se solucionarà amb les mesures de la directiva, que és el 2012, i que l’antici- de la segona fase del programa de Singlei inversors, fins ara l’actual Revista de l’Ac- pin perquè puguin operar com més aviat millor segons criteris de mercat. cel únic El desenvolupament del segon paquet de European Sky (SES), que va aprovar el Parla- ment Europeu el setembre passat. Entre elles, més regulació sobre les tarifes i la creació de El programa de cel únic té un component industrial i tecnològic molt important que és el Single European Sky ATM Researchcionista es converteix en Investor’s link, amb l’anomenat cel únic europeu és un dels pro- blocs comuns i transnacionals de trànsit aeri (SESAR). Aquest és un projecte conjunt de la jectes més ambiciosos i difícils davant dels als quals anomenem Functional Airspace comunitat de transport aeri europea l’objec- quals es troba la Unió Europea. Tenim un Blocks (FABS). En una primera fase es dividirà tiu del qual és desenvolupar totes la tecno- mercat i una moneda única a gran part de la Europa en nou blocs, que podran gestionar logies necessàries per gestionar el que seràuna nova i ampliada presentació de la infor- La Comissió respecta tots els models, siguin individualitzats o en xarxa. No ens correspon Unió, però no tenim un espai únic de nave- gació aèria a Europa. Les sobiranies nacionals fan que estigui fragmentat. conjuntament diversos països i que a la llarga convergiran en un únic espai aeri. Les rutes seran més directes i això suposarà un estalvi el cel únic europeu. SESAR és una empresa comuna, amb un pressupost que supera els 2.000 milions d’eu- a nosaltres decidir-ho, sinó als Estats sota el Als Estats Units, i dins d’un espai geo- energètic que podrà revertir en els preus i en ros i en què participen tres actors a partsmació molt més visual, gràfica, informativa, principi de subsidiarietat. On sí participarà la abertis gràfic similar, es realitzen el doble d’opera- les polítiques mediambientals. iguals: la Comissió Europea, Eurocontrol i un abertisintuïtiva i útil. 2Dues línies diferenciades de comunicació interna de primer ordre, —1—El conjunt de revistes link distingeix dues que s’editarà en 10 idiomes per a més de Aquesta nova revista és polivalent i es dirigeix a totslínies de publicacions corporatives periòdi- 12.000 persones. els nostres públics, prestantques, les externes i les internes. Cada unitat especial atenció als nostresde negoci –abertis autopistes, abertis Racionalització accionistes, inversors, analistes financers, professionals deltelecom, abertis airports, saba i abertis S’ha optimitzat i millorat l’eficiència sector de les infraestructureslogística-, segons necessitats de comuni- de tot el procés, tant de la redacció de i institucions públiquescació i relació amb els seus clients, podrà continguts com de l’edició gràfica, la pro- i privades. —2—disposar de la seva pròpia revista. Les publi- ducció i la seva distribució territorial. Una Aquest nou disseny vecacions externes es basaran en el disseny vegada s’hagi iniciat la normalització de acompanyat de milloresde link abertis. Les internes prendran com a les publicacions corporatives del Grup, en els continguts, amb nous recursos gràfics,patró la nova revista interna corporativa, això permetrà un apreciable estalvi de recur- una presentació visualdenominada linking. sos i de paper, racionalitzant la gestió de dades més atractiva de totes les publicacions i apropant-nos i un desenvolupament de la informació contextual.‘linking’ a un model més sostenible, d’acord ambLa nova revista interna corporativa és les polítiques de sostenibilitat i de racio-l’ambiciosa aposta d’abertis per a trans- nalització dels recursos, que formen partmetre la seva cultura, missió, visió i valors de les accions i del Pla de Responsabilitatcomuns del Grup a tots els seus treballadors Social Corporativa que el grup abertisi col·laboradors. Més de 60 empreses en implanta a totes les seves empreses i17 països empenyen a disposar d’una eina accions. MARÇ 2010 LINK abertis 39
  • REPORTATGEComunicació ‘on-line’El nou web d’abertis,accessible per a personesamb discapacitatLes principals millores s’han introduït en la usabilitat, ara molt méssenzilla i ràpida, i els continguts, optimitzats per facilitar l’accés a la informacióTEXT I FOTOS abertis El grup abertis ha redissenyat la seva aplicatiu interactiu i animat per mostrar la pàgina web corporativa –www.abertis. EL REDISSENY S’HA presència arreu del món d’abertis i les sevescom– amb l’objectiu de facilitar a les persones cinc àrees de negoci. En sintonia amb el mis- REALITZAT SEGUINT ELSamb discapacitat (física, intel·lectual o tècnica) satge corporatiu Apropem el món, el mapa,i d’edat avançada la màxima accessibilitat a CRITERIS D’ACCESSIBILITAT utilitzant com a base el programa Googlela informació de la companyia. INTERNACIONALS Maps, ofereix als usuaris un espai d’accés fàcil, El redisseny s’ha realitzat seguint els cri- RECOLLITS AL WEB eficaç i modern.teris d’accessibilitat internacionals recollits a El web corporatiu www.abertis.com està ACCESSIBILITY INICIATIVEla Web Accessibility Iniciative (WAI) del World dirigit als diferents públics de la companyia iWide Web Consortium (WWC), que els ha recull tota la informació actualitzada sobre ladeterminat com a especificacions de referèn- marxa del grup abertis i les seves diferentscia quan es tracta de fer que les pàgines d’in- línies de negoci.Així mateix, disposa d’un espaiternet siguin accessibles a les persones amb específic d’informació a accionistes i inversors,discapacitat. Seguint aquestes pautes, el nou i detalla l’activitat de la companyia en matè-web d’abertis compleix amb el nivell AA o ria de Responsabilitat Social Corporativa.doble A (nivell mitjà). La nova imatge del webs’ha modernitzat, caracteritzant-se per undisseny més nítid i fresc, i ha millorat la nave-gabilitat, fent-la més senzilla i ràpida. Tambés’ha renovat l’estructura de continguts per talde millorar la usabilitat del web, fet que facilital’accés a la informació a tots els usuaris. Pel que fa al look & feel del nou website,aquest es caracteritza, principalment, per unús de la tipografia i el color més clar i contras-tat. Si bé s’ha mantingut una estructura en lamateixa línia que l’anterior, s’han introduïtcanvis com el pas d’un menú horitzontal a unvertical.Presència arreu del mónAprofitant la incorporació de criteris d’acces-sibilitat al web corporatiu d’abertis, tambés’ha realitzat un redisseny del mapa de pre-sència del Grup arreu del món. Es tracta d’un40 LINK abertis MARÇ 2010
  • La importància de l’accessibilitat La Web Accessibility Initiative (WAI) és una branca del World Wide Web Consortium, que vetlla per l’accessibilitat de les pàgines d’internet. També és responsable de la publicació de les Guies d’Accessibilitat al Contingut Web, en què estableix una sèrie de pautes considerades estàndards internacionals. La missió de la WAI és que persones amb alguna mena de discapacitat, o que la seva edat avançada ha minvat les seves habilitats, puguin fer ús de les pàgines web. És a dir, que aquests internautes puguin “percebre, entendre, navegar i interactuar amb el site, aportant al seu torn continguts”, segons la WAI. Aquesta accessibilitat es mesura en tres nivells (A, AA i AAA), que corresponen a: criteris mínims, estesos i d’accessibilitat màxima. Les mesures adoptades han de tenir en compte discapacitats causades per problemes visuals, auditius, físics, cognitius, neurològics i de la parla. Desenvolupar pautes i tècniques que proporcionin solucions accessibles per als programadors de pàgines web és una de les funcions de la WAI. Links Si bé s’ha mantingutuna estructura en la mateixa abertis línia que l’anterior, s’han www.abertis.com introduït canvis com el pas d’un menú WAI horitzontal a un vertical. www.w3.org/WAI/ MARÇ 2010 LINK abertis 41
  • NOTÍCIES ABERTIS La transparència a abertis, un valor consolidat i reconegut Segons un estudi d’IPSOS, abertis és la companyia d’infraestructures a Espanya que millor es relaciona amb els mitjans de comunicació Així ho confirma la segona onada de empresarial, estratègia i Responsabilitat Social l’Estudi KAR (Key Audience Research), Corporativa (RSC) i les relacions entre empre- d’IPSOS, després de realitzar la seva última ses i mitjans de comunicació. enquesta periòdica (desembre del 2009), entre Els factors que més valoren els mitjans més de 100 periodistes que van opinar sobre de comunicació a l’hora d’opinar sobre les la reputació corporativa de les empreses empreses en general, i sobre les companyies d’aquest sector, mesurada en termes d’èxit d’infraestructures en particular, segueixen sent MOSTRA | EMPRESES SECTOR INFRAESTRUCTURES Fins a quin punt és favorable la seva opinió o impressió global de cada empresa? Com valora les relacions de cadascuna de les següents empreses amb la premsa? FAVORABLE DESFAVORABLE NO DEFINEIX * Per motius de confidencialitat, s’han omès els noms de les empreses.42 LINK abertis MARÇ 2010
  • els resultats financers, seguits cada cop més ENTREVISTA | JORGE DÍAZ-CARDIELde prop i amb puntuacions molt pròximes, dela qualitat dels productes i serveis, i el tracteo el servei als clients. “Client i producteEmpresa de futur cobren protagonisme”La mostra també assenyala el grau de favora-bilitat dels mitjans cap a les empreses d’infra-estructures, que se situa a la meitat del ràn- “Parlem de coses més relacionadesquing, per sota de sectors com el turisme, les amb el terreny dels negocis i lestelecomunicacions o l’alimentació, però supe- persones i no de grans estratègiesrant els serveis financers, assegurances, banca, corporatives”. Finalment, un delsfarmacèutiques, automoció, línies aèries o aspectes més rellevants de l’informemitjans de comunicació. abertis destaca entre és analitzar com les empresesla seva competència sectorial, recollint la millor conviuen amb els seus grupsimpressió global com a empresa entre els d’interès i allò que es constata ésmitjans. És també de la que millor parlaria un que quant millor et relacionis ambperiodista i la que millor es relaciona amb els Jorge Díaz-Cardiel, director ells, més oportunitats tensmitjans.A més, comparteix lideratge en altres corporatiu d’IPSOS. d’obtenir i mantenir l’èxit.àmbits quan allò que es valora és l’èxit a migi llarg termini (futur), l’estratègia corporativa Què conclou l’informe? Quines pràctiques valorenpotent i clara, les millors gestionades o les més Primer, l’absoluta necessitat de els mitjans?reconegudes per la seva sensibilitat mediam- mesurar els intangibles. Hem assistit, El seu paper és vital, perquè bona partbiental o responsabilitat social. fins fa poc, a la presa de decisions de la percepció del públic en general en matèria de reputació i relació està condicionada pels mitjans deOpinió d’altres col·lectius amb grups d’interès, basades en comunicació. I aquí la conclusió ésL’informe també revela informació substancial assessoraments i opinions sense clara: prioritat per la transparènciaper desenvolupar una bona estratègia de base de contrast, en contraposició informativa, l’accessibilitat a les fontscomunicació amb els mitjans, quan detalla la amb altres àmbits de gestió. Avui, (directius) i traslladar una estratègiainformació més demandada pels periodistes no obstant això, veiem la necessitat ben definida. La relació amb elsque, en el cas d’abertis, és l’estratègia corpo- de l’anàlisi i el mesurament mitjans de comunicació ha d’estarrativa, tant a Espanya com en cadascun dels d’aquesta mena de variables de basada en termes de reciprocitat. Enmercats internacionals en què opera, així com la manera més objectiva possible general, les empreses ben valoradesels principals indicadors d’activitat. i al llarg del temps, per observar pels mitjans de comunicació –és Els periodistes, i així ho constata la darrera tendències basant-se en una el cas d’abertis- solen tenir tambéonada del KAR 2009, segueixen preferint evolució històrica i anticipar bones relacions amb la resta delsel tracte directe amb els directius de les com- comportaments, principalment en seus públics objectiu.panyies com a principal font d’informació, un moment com l’actual, d’incertesa.seguida dels comunicats, les converses tele- Quins sectors i models d’empresesfòniques i les trobades informatives. No Quins valors demanen més són els més ben posicionats?obstant això, l’anàlisi d’IPSOS és molt els col·lectius enquestats? En època de crisi, les preferènciesmés global, ja que des del 2007, el seu Estudi En matèria de Responsabilitat Social van associades al concepte d’ociKAR (realitzat dos cops l’any) pren el pols Corporativa (RSC), l’informe ens i d’escapisme i, per això, en l’actualitat,de la situació econòmica i mesura la Reputa- assenyala que aquesta no pot ser es prefereixen sectors comció Corporativa de les principals empreses una simple declaració d’intencions. l’hoteler, turisme, telecos, internet idel país (cotitzades i empreses de grans dimen- Demanen que sigui quelcom tangible l’alimentació; davant de la bancasions no cotitzades). El seu informe compta i mesurable, i que es materialitzi i les caixes, ara menys valorades.amb la participació de periodistes especialit- en polítiques i programes concrets. Entre els models d’empreseszats en economia i empreses de mitjans Un altre dels aspectes analitzats, millor posicionades es trobende comunicació de tots els sectors, als quals la reputació corporativa, ha perdut les companyies que, tot i lesse sumen analistes, polítics, acadèmics i líders molts punts i, en general, ara es seves dimensions, són percebudesempresarials. tradueix en èxit empresarial, amb proximitat local, integrades Entre aquests altres col·lectius i compa- però amb matisos: si abans només i implicades en la societat i ambrant amb totes les empreses analitzades, la es considerava la rendibilitat els seus clients. També espercepció i l’opinió sobre abertis va guanyant econòmica, ara cobren protagonisme valoren aspectes de responsabilitatpunts, però la seva presència en els diferents també el tracte a clients i la qualitat corporativa i relació amb grupsrànquings es dilueix davant d’empreses amb del producte i servei. La conjuntura d’interès, així com les empresesmajor posicionament entre el públic en gene- que vivim ha determinat l’evolució espanyoles de gran dimensióral (Telefónica, Santander, BBVA, Coca Cola, d’aquest concepte i també el que es amb èxit empresarial fora de lesIberdrola, Repsol, Inditex, etcètera). reclama a les empreses. Ara et diuen: nostres fronteres. MARÇ 2010 LINK abertis 43
  • NOTÍCIES ABERTIS El grup abertis col·labora amb la causa d’Haití L’aeroport internacional d’Orlando Sanford, gestionat als Estats Units per abertis a través de tbi, va oferir la seva ajuda en operacions d’evacuació d’Haití i va facilitar el flux d’avions amb subministraments humanitaris TEXT I FOTOS abertis El passat mes de gener van arribar a El flux d’avions entre Sanford i la capi- l’aeroport d’Orlando Sanford cente- tal d’Haití, Port-au-Prince, va augmentar a nars d’evacuats en avions C-17. Van ser mesura que les accions d’ajuda van cobrar rescatats gairebé 10.000, en més de 120 força. Es va treballar 24 hores al dia en una vols. Molts d’ells van necessitar atenció operació basada en les directrius que va mèdica, alguns patien problemes de mobi- facilitar l’exèrcit nord-americà, encara que El paper dels litat i també van arribar nens i nenes que es feia difícil parlar d’una planificació de les voluntaris va ser van perdre els seus pares durant el terratrè- operacions a llarg termini. molt important a mol. El DCF (Department of Children and Un dels majors reptes que es va pre- l’hora de rebre les persones Families de Florida) se’n va fer càrrec i els sentar va ser el d’acollir nens orfes que van necessitades va traslladar a centres d’acollida. anar arribant fins al 25 de gener i van haver d’ajuda.44 LINK abertis MARÇ 2010
  • d’esperar llargues hores a l’aeroport mentre els 15.000 evacuats que s’estima que Evacuacionses completaven els tràmits d’adopció. van arribar a l’aeroport durant el mesDavant d’aquesta situació, es va improvisar de gener. Es calcula que l’aeroport d’Orlando Sanford vaun jardí d’infants a la Sala de Trànsit, on es intervenir en el 43%va acomodar els petits abans que els seus Les accions del Grup del total d’evacuacionspares adoptius poguessin portar-los a les Des d’abertis s’estan portant a terme diver- procedents d’Haití.seves noves llars. ses accions a l’hora de contribuir en causes com les que està patint el país caribeny. Gairebé 10.000 personesEquips de suport abertis col·labora en accions humanitàries van ser evacuades en més de 120 vols.Els voluntaris van jugar un rol molt impor- a través de Creu Roja des de fa 10 anys i, entant a l’hora de rebre les persones necessi- el cas concret d’Haití, ha realitzat una apor- L’aeroport va estartades d’ajuda que van arribar des d’Haití. tació addicional com a col·laboració amb format per equips deCreu Roja Americana les va atendre amb motiu de la catàstrofe. suport per rebre mésaliments, atenció mèdica bàsica i suport En el cas d’Haití, abertis va donar de 15.000 nous evacuats.psicològic, alhora que va col·laborar en suport al Magatzem d’Acció Humanitària idiversos aspectes de l’organització de les d’emergència d’Anoia, des d’on la Creu Rojaoperacions. va enviar material de primera necessitat als Es calcula que l’aeroport d’Orlando afectats per la catàstrofe.Sanford va rebre el 43% de les evacuacions També cal destacar el treball deprocedents d’Haití des que van comen- comunicació interna a través del programaçar les operacions d’auxili i, tot i que Voluntaris, que ha donat a conèixer alsl’activitat va patir un recés, els equips treballadors del Grup les diferents opcions Linksanitaris van seguir presents. Així mateix, de col·laboració amb ONG en casos com el abertis airportses van formar equips de suport per rebre de la catàstrofe d’Haití. www.abertisairports.com MARÇ 2010 LINK abertis 45
  • NOTÍCIES AUTOPISTES acesa invertirà 100 milions en millores al Maresme i la Selva L’acord amb la Generalitat preveu la construcció d’una connexió des de la C-32 entre Blanes i Lloret de Mar i de l’enllaç amb la futura autovia A-2 TEXT abertis | FOTOS Josep Loaso El conseller de Política Territorial i Tordera, facilitar una connexió directa amb Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el la A-2 i potenciar les comunicacions a la president d’abertis i d’acesa, Salvador Ale- Costa Brava sud. many, van firmar el passat 29 de gener un Al mateix temps, preveu la millora i conveni per desenvolupar un conjunt d’ac- modernització de la C-32 al seu pas pel tuacions de millora de les comunicacions Maresme. En conjunt, les obres en marxa i viàries al Maresme i la Selva. Així, el docu- les actuacions previstes suposaran una inver- ment preveu la construcció d’una nova sió d’uns 100 milions d’euros. connexió des de l’autopista C-32 entre els termes de Blanes i Lloret de Mar, la conne- Inversió de 100 milions d’euros El conveni estableix xió futura amb l’autovia A-2 (Tordera- En aquest sentit, la Conselleria de Política que acesa aportarà els 100 milions Maçanet de la Selva), i l’execució de millo- Territorial i Obres Públiques i acesa han d’euros de l’obra res en l’autopista actual. acordat que els 100 milions d’euros de l’obra i preveu que el Aquest acord permet donar continuï- els aportarà acesa, i es preveu que el retorn retorn arribarà dels ingressos tat a l’obra, actualment en execució, de arribarà dels ingressos derivats del trànsit derivats del prolongació de l’autopista entre Palafolls i addicional. Al final de la concessió, es trànsit addicional.46 LINK abertis MARÇ 2010
  • Actuacions Finalitzar i posar en servei les obres que estan actualment en marxa de prolongació de l’autopista entre Palafolls i Tordera. La construcció d’un nou ramal de connexió de l’autopista des del terme de Blanes, a continuació de la futura connexió amb l’A-2, a Lloret de Mar. La Generalitat està redactant el projecte de traçat d’un ramal que es planteja com una via d’un carril per sentit, d’uns 7 km de longitud. A més de donar continuïtat a la C-32 cap a la Costa Brava, servirà com a variant o alternativa a la carretera GI-682 i, d’aquesta manera, afavorir la seguretat i la fluïdesa del trànsit en aquest àmbit. L’execució de treballs de modernització en els enllaços i barreres actuals i altres millores a l’autopista, que s’aniran definint de forma conjunta fins al 2012.verificarà si s’ha complert aquesta previsió pressupost global de 46,6 milions d’euros,i, en el seu cas, es restauraria l’equilibri finalitzi el proper juny. Actualment, s’haconcessional en la forma que en aquell completat el 70% dels treballs previstos. Enmoment es considerés més adequada. el tram més proper a Palafolls, la formació de la calçada està força avançada, mentreAmpliació de la C-32 que en el més pròxim a Tordera està en faseLes obres de prolongació de la C-32, que de moviments de terres.es van iniciar fa gairebé un any, estan Entre les estructures que s’estanactualment en fase avançada d’execució. executant, cal remarcar el viaducte –format LinksAquests treballs consisteixen en la per dos ponts paral·lels– que travessaconstrucció de 4,4 km nous d’autopista, el riu Tordera i la línia del ferrocarril, de abertis autopistesdes del final actual de la C-32 a Palafolls fins 940 m de longitud. D’aquest viaducte, s’han www.autopistas.coma l’enllaç amb la carretera de Blanes col·locat les bigues en pràcticament tota Conselleria de Política(GI-600), en el terme de Tordera. Es preveu l’estructura i s’ha iniciat el formigonat Territorial i Obres Públiquesque aquesta obra, que compta amb un dels taulers. www.gencat.cat/ptop MARÇ 2010 LINK abertis 47
  • NOTÍCIES AUTOPISTES Via lliure a noves obres d’ampliació a l’AP-6 a Segòvia iberpistas portarà a terme en els propers mesos una nova obra d’envergadura, que permetrà incrementar la capacitat d’aquesta via cap al 2012, millorant la fluïdesa i la seguretat dels seus clients TEXT I FOTOS iberpistas El passat mes de desembre, la L’execució del projecte inclou movi- concessionària rebia el vistiplau al ments de terra, drenatge longitudinal i trans- projecte de construcció d’un tercer carril versal, afirmat (excepte capa de rodament), per calçada en el tram San Rafael-Villacastín murs, ampliació de passos inferiors i de via- (20 km) de l’autopista AP-6. Les obres ductes, senyalització, abalisaments i defen- Les obres inclouen d’ampliació –que representen una inversió ses, desviaments provisionals, reposició de mesures que total de 83 milions d’euros– podrien ini- serveis afectats, obres complementàries, reforçaran la ciar-se aquesta primavera i concloure a l’en- ordenació ecològica, estètica i paisatgística, visibilitat i que permetran redirigir trada del 2012, després d’uns 30 mesos etcètera. Així mateix, destaquen per la seva el trànsit en cas de treball. complexitat les actuacions en els tres via- d’emergència.48 LINK abertis MARÇ 2010
  • ductes existents en el tram:Arenales (365 m), Un projecte peninsular). Aquestes obres d’ampliacióSotillo (220 m) i Lavadero (150 m). El pro- complex de l’autopista AP-6 se sumen a les quejecte contempla l’ampliació de l’amplada la concessionària ha realitzat en els darrers Inversió: 83 milionsdels nous taulers a 19 m, superant la con- anys amb l’objectiu de donar resposta a d’euros.siderada normal per a aquesta mena d’es- una demanda creixent del trànsit, millorartructures. Aquesta mesura, a més de refor- Terminis: inici a la la comoditat en la circulació i implantarçar la visibilitat, permetrà en cas d’emergèn- primavera del 2010 i els màxims nivells de seguretat en la infra-cia desviar el trànsit per un dels viaductes. finalització el 2012. estructura. “La complexitat de les obres ens obligarà En total, 30 mesos En aquest sentit, iberpistas ha emprès de treballs.a iniciar els tres viaductes en totes dues cal- les obres de construcció del tercer túnel deçades de forma simultània, i a treballar en Obres: construcció Guadarrama (sentit Madrid), així com lael tronc de l’autopista en tres trams d’apro- d’un tercer carril de remodelació del Túnel I (reversible depenentximadament 4 km de longitud de mitjana 20 km per calçada entre de les necessitats de trànsit). La seva darreraper sentit”, explica Rafael Pérez Arenas, San Rafael-Villacastín. actuació de remodelació i de millora va per-director d’Enginyeria d’Obra Civil d’abertis El projecte afecta tres metre obrir al trànsit el Túnel II de Guadar- viaductes: Arenalesautopistes Espanya. Aquests trams, a més, rama (sentit la Corunya), dotant-lo dels més (365 m), Sotillo (220 m)no són consecutius, sinó capiculats. i Lavadero (150 m). moderns sistemes de seguretat, il·luminació, extinció d’incendis, ventilació, equips deMés i millor capacitat de la via control, etcètera.L’increment de la capacitat de l’AP-6 Amb aquestes actuacions, l’autopistapermetrà alleujar el flux de vehicles que Link AP-6 es converteix en la primera infraestruc-es desplacen des de Madrid cap al corredor iberpistas tura viària d’Espanya dotada d’un sistemadel nord-oest (Galícia i la resta del nord www.iberpistas.es de tres túnels amb un de reversible. MARÇ 2010 LINK abertis 49
  • NOTÍCIES AUTOPISTES En marxa les obres del tercer carril entre Vilademuls i la Jonquera Al juliol finalitzarà l’ampliació en el tram entre Maçanet i Fornells El mes de febrer passat es van iniciar 22,3 km, amb un cost estimat de 45,3 i les obres de construcció del tercer 51,5 milions d’euros, respectivament. carril de l’AP-7 entre Vilademuls i la Jonquera, Pel que fa a les obres de construcció que corresponen al projecte d’ampliació del tercer carril que s’estan portant a ter- de l’autopista entre la Jonquera (Girona) i me actualment entre Maçanet i Fornells, Vila-Seca/Salou (Tarragona). Al mes de s’han conclòs 12,5 km dels 37 totals. El mes novembre, acesa va adjudicar el tram de desembre passat va finalitzar la construc- Vilademuls-Figueres Sud a l’empresa Corsan- ció de tots els ponts i estructures dels via- Corviam, i el tram Figueres Sud-La Jonquera ductes d’aquest tram. La finalització de les a Dragados, amb un termini d’execució de obres del mateix està prevista per al proper 24 i 23 mesos respectivament. Amb això, mes de juliol. està previst que les obres finalitzin el tercer trimestre del 2011. Quatre carrils a Girona Les obres s’executaran de forma se- El projecte d’ampliació de l’AP-7 en la qüencial i per trams, fet que permetrà demarcació de Girona es completa amb que l’ampliació sigui progressiva i sostingu- l’ampliació a quatre carrils en el tram da durant tot el període. En tot moment Fornells-Vilademuls (Circumval·lació de romandran operatius dos carrils per sentit Girona) amb tres enllaços nous que s’afegiran –inclosos els trams en obres–, fet que, afegit als actuals de Girona Sud i Girona Nord. a la posada en marxa progressiva de l’am- Aquestes obres es van licitar el passat mes pliació, minimitzarà els efectes sobre la de novembre i el seu inici està previst per a fluïdesa del trànsit. la primera meitat d’aquest any. La licitació per contractar aquests tre- La inversió prevista per al conjunt d’ac- balls es va publicar el 29 de juliol al DOUE tuacions de l’AP-7 suposa un desemborsa- (Diari Oficial de la Unió Europea), i el 3 ment per part d’acesa de gairebé 500 mili- d’agost al BOE (Butlletí Oficial de l’Estat). ons d’euros, dels quals 350 milions corres- La licitació es va endegar després de l’apro- ponen al projecte de l’AP-7 a les comarques Les obres s’executaran de vació, per part de la Direcció General de Girona. Aquesta inversió no suposarà cap forma seqüencial de Carreteres del Ministeri de Foment, del increment de la tarifa per a l’usuari ni tampoc i per trams amb projecte de construcció d’aquests dos trams l’extensió dels terminis de la concessió i l’objectiu de minimitzar els entre Vilademuls i Figueres Sud, de 17,3 representa la millora substancial del corredor efectes sobre la km, i entre Figueres Sud i la Jonquera, de estratègic del Mediterrani. fluïdesa del trànsit.50 LINK abertis MARÇ 2010
  • El condicionament de teulades i contenidors de les zones d’emmagatzematge de residus ha estat prioritari.AUTOPISTESaumar millora les seves instal·lacionsUn dels objectius de qualitat i medi ambient d’aumar és la millora en la gestiódels residus derivats de l’activitat de la companyia aumar, companyia del grup abertis, de marquesines, etcètera, que es van desti- s’ha proposat com a objectiu millorar nar a la construcció de la teulada, així comla qualitat de les seves instal·lacions. Per a tubs de formigó o restes d’unes antiguesaixò, ha portat a terme principalment dues sèquies que es van convertir en uns magní-línies de treball. La primera d’elles s’ha cen- fics portatestos.trat en el condicionament de les zones d’em- A dia d’avui, l’Administració ha re-magatzematge de residus modificant les solt positivament la sol·licitud d’ampliaciócondicions de la solera, teulada, contenidors, de termini en dues de les àrees de manteni-etcètera. Aquestes actuacions es van plan- ment, quedant les altres tres en procés detejar amb un triple objectiu. resolució. D’una banda, homogeneïtzar-ne elsistema d’apilament a les diferents àrees Acords de col·laboracióde manteniment i reduir-ne l’impacte visual. La segona línia de treball es va basar en laEn segon lloc, sol·licitar a l’Administració recerca d’alternatives per al tractament del’ampliació dels terminis d’emmagatze- residus, amb vista a ser més eficients en elmatge de residus perillosos a un any, amb la seu tractament. Per a això, aumar s’ha posatconseqüent reducció de les despeses asso- en contacte amb diferents Sistemes Integrats L’actuació es va portar a terme tenintciades a la seva tramitació. I finalment, en en compte la reutilització de materials de Gestió de Residus (Ambilamp, Eco-RAEEs,general, millorar l’eficiència en el tractament provinents d’antigues estructures. SIGNUS), i ha establert acords de col-dels residus. laboració amb ONG locals, per a la retirada Per a la consecució d’aquestes millores, de RAEE (Residus d’Aparells Elèctrics i Elec-el personal de manteniment es va esforçar Link trònics) i altres productes que puguin seren la reutilització de materials provinents aumar reutilitzats (pantalles d’ordinador, CPU,d’antigues estructures metàl·liques, restes www.aumar.es etcètera). MARÇ 2010 LINK abertis 51
  • NOTÍCIES Manel Martínez, director general d’abertis logística Xile, durant la inauguració. LOGÍSTICA abertis logisticspark santiago avança a bon ritme El primer parc logístic integral de la regió metropolitana de la capital xilena ocuparà una superfície de 63,3 hectàrees i tindrà disponibles els primers 20.000 m2 de naus en el primer semestre d’aquest any El passat 26 de novembre va tenir lloc l’acte d’inauguració oficial d’abertis logisticspark santiago, el parc logístic que abertis logística desenvolupa a Santiago de Xile. L’acte va comptar amb la presència d’autoritats públiques, així com de directius d’abertis Xile i d’altres empreses del país. abertis logisticspark santiago serà el primer parc logístic integral que es desenvo- lupa a la regió metropolitana. Es preveu que els primers 20.000 m2 de naus estiguin dis- ponibles en el primer semestre del 2010. El parc generarà més de 5.000 llocs de treball La zona de la comuna de Pudahuel allotjarà 335.000 m2 directes i 10.000 indirectes. de naus logístiques i més de El parc logístic s’ubica a la comuna de 15.000 m2 d’oficines i serveis. Pudahuel, en una superfície de 63,3 hectàrees de terreny, on es construiran 335.000 m2 de naus logístiques i més de 15.000 m2 de ser- Link veis, oficines, restaurants i zones d’estacio- abertis logisticsparksantiago nament i descans. www.abertis.cl52 LINK abertis MARÇ 2010
  • LOGÍSTICAEl sistema de gestió ambiental d’abertislogística obté la certificació ISO 14001La qualificació respon a la política de qualitat de la En beneficicompanyia, orientada a la disminució de l’impacte del negociambiental de les seves activitats i instal·lacions i l’entorn Acceptada internacionalment, abertis logística ha obtingut la cer- minimitzant l’impacte sobre el paisatge, la UNE-EN ISO 14001 tificació ISO 14001:2004 pel seu potenciant l’ús d’energies renovables i con- és una norma concebudaSistema de Gestió Ambiental aplicat a l’ac- tribuint al desenvolupament sostenible. per gestionar l’equilibritivitat de promoció i de gestió d’infraestruc- entre les necessitatstures logístiques, incloent totes les activitats Compromís mediambiental de rendibilitat de lespròpies de la companyia. En el marc de la seva política de qualitat, la empreses i la reducció de Així mateix, els parcs logístics abertis companyia es compromet a disminuir l’im- l’impacte mediambientallogisticspark penedès i la Zona d’Equipa- pacte ambiental de les seves activitats e de les seves activitats.ments CIM Vallès (tots dos gestionats ínte- instal·lacions, a través de l’optimització dels Ofereix a lesgrament per abertis logística) també han consums d’aigua, energia i altres recursos organitzacions laobtingut les certificacions ISO 14001 i 9001 naturals, portant a terme una adequada possibilitat depels seus sistemes de gestió ambiental i de gestió dels residus i implicant els seus pro- sistematitzar elsqualitat, respectivament. veïdors i clients per a crear un entorn amb aspectes ambientals que abertis logística està implicada en la els majors nivells de qualitat, seguretat i es generen a cadascunaprotecció i la conservació del medi ambient, protecció del medi ambient. de les activitats que desenvolupen, a més de promoure la protecció ambiental i la prevenció de la contaminació, des d’un punt de vista d’equilibri amb els aspectes socioeconòmics. La seva aplicació permet optimitzar la gestió de recursos i residus, a més de reduir els impactes ambientals negatius derivats de la seva activitat o aquells riscos associats a situacions accidentals. Links abertis logística www.abertislogistica.com aenor www.aenor.es El parc logístic abertis logisticspark penedès també ha obtingut les certificacions ISO 14001 i 9001. MARÇ 2010 LINK abertis 53
  • NOTÍCIES LOGÍSTICA MRW s’instal·la en la segona fase d’abertis logisticspark coslada L’empresa de paqueteria ha llogat tres mòduls al parc madrileny gestionat per abertis logística, des d’on portarà a terme l’activitat logística de la seva divisió de comerç electrònic TEXT I FOTOS abertis abertis logística ha firmat un acord La superfície llogada es troba situada a amb MRW per al lloguer de tres la segona fase del parc logístic, que està en mòduls d’una nau, amb una superfície to- funcionament des de principis del 2009. La tal de 7.750 m2, a abertis logisticspark nau inclou tres mòduls, amb una superfície coslada. Des d’aquest emplaçament, la Divi- logística de 7.312 m2 i uns altres 438 m2 d’ofi- sió de Logística Avançada de MRW portarà cines. El lloguer de la nau per part d’aquesta a terme activitats logístiques per a alguns empresa espanyola de paqueteria s’emmarca dels seus clients més importants de serveis dins de l’aposta que la marca està fent al de comerç electrònic (e-commerce). mercat de comerç electrònic. Recentment,54 LINK abertis MARÇ 2010
  • MRW ha desenvolupat un nou servei exclu- Cadascun d’aquests mòduls disposa de Exterior i interior d’unes naussiu per a la venda on-line: el servei MRW 2.400 m2 destinats a naus i 140 m 2 més d’abertis logisticspark coslada.e-Commerce, dissenyat tant per a empreses preparats per a la instal·lació d’oficines. Aixíque ja compten amb una botiga a internet mateix, aquests mòduls estan dotats de duescom per a aquelles que necessiten un partner rampes d’accés per a vehicles mitjans i quatrede primer nivell com MRW per posar-la en portes grans. La primera fase d’abertismarxa. Dins d’aquesta nova àrea de negoci, logisticspark coslada, de 24.500 m2 deel Grup MRW espera liderar en dos anys un superfície construïda de magatzems imercat que mou més de 15 milions d’envi- d’oficines, es va posar en marxa el 2005 i esaments anuals. troba plenament consolidada. Entre els seus clients compta amb institucions públiques,Remodelació i modernització com l’Ajuntament de Madrid i la TresoreriaA començaments del 2009, abertis logística General de la Seguretat Social, així com ambva posar en marxa l’ampliació de les ins- empreses privades, entre elles, Distribució de Superfície logísticatal·lacions d’abertis logisticspark coslada. Premsa per Rutes SL i Domen SA. La nau llogada a MRWEl projecte va suposar la remodelació integral inclou tres mòduls amb unai la modernització de la segona fase del parc superfície de 7.312 m2 i uns Links altres 438 m2 d’oficines.logístic, que ocupa una superfície total de10,7 hectàrees. La zona definitivament abertis logística El parc madrileny ocupaampliada i remodelada ocupa una superfície www.abertislogistica.com una superfície total detotal de 38.000 m2, i consta de 4 noves naus, MRW 10,7 hectàrees. La zonadividides en 12 mòduls comercials. www.mrw.es ampliada és de 38.000 m2. MARÇ 2010 LINK abertis 55
  • NOTÍCIES AEROPORTS Belfast International culmina la seva nova terminal L’aeroport gestionat per tbi modernitza les seves instal·lacions per ampliar la seva capacitat L’aeroport de Belfast International, a En l’actualitat, l’aeroport té un volum Irlanda del Nord, va culminar el mes anual de 5 milions de passatgers, encara que de desembre passat la segona fase de remo- s’estima que el 2030 passaran per les seves delació de la seva terminal, gràcies a la qual instal·lacions gairebé 12 milions de viatgers. la instal·lació ha ampliat la seva capacitat de Els negocis, l’oci i els vincles històrics i cultu- passatgers. La renovació de l’edifici ha com- rals amb el Regne Unit, juntament amb la portat l’ampliació de les seves instal·lacions irrupció de les línies aèries de baix cost, han i la modernització de la façana exterior. aportat creixement a l’aeroport durant l’última dècada. Previsió de futur Conegut com el Link de l’aeroport, la nova terminal disposa d’una façana envidriada, de 9 m d’altura i amb unes dimensions capaces d’acollir al seu interior un partit de futbol sala. La terminal Després d’aquesta obra, l’aeroport interna- de Belfast cional de Belfast tindrà la capacitat per aten- Link International ha renovat i ampliat dre tot el trànsit aeri de passatgers de la regió Belfast Airport les seves en les properes dècades. www.belfastairport.com instal·lacions.56 LINK abertis MARÇ 2010
  • Vista de les instal·lacions actuals de l’aeroport.AEROPORTS sat es va renovar l’àrea est de l’aeroport (portes d’embarcament 3-10).Cardiff, un aeroport Així mateix, l’aeroport de Cardiff està instal·lant una nova torre de radar peren plena fase d’expansió al control del trànsit aeri. Aquest nou equip, dotat de tecnologia d’avantguarda, s’estàCardiff planeja renovar la seva terminal, mentre posant a punt de manera que compleixi total- ment amb els requisits de l’Autoritat d’Avi-augmenta el nombre de rutes ació Civil. L’aeroport britànic de Cardiff també Noves rutes ha presentat un pla per renovar i Des de desembre, la companyia aèria KLMampliar el seu terminal, amb la finalitat d’aug- connecta Gal·les amb Bali, gràcies a la posadamentar l’oferta comercial i de dotar Gal·les en marxa de nous vols des de Cardiff fins ad’una infraestructura més moderna. Aquest l’aeroport Denpasar Ngura Rai, a Bali, viaprojecte, que forma part d’un programa més l’aeroport d’Amsterdam-Schiphol.ampli de millora de l’aeroport, podria comen- Així mateix, a partir de març, Aer Lingusçar a desenvolupar-se a partir de finals Regional operarà des de Cardiff a Dublín ambd’aquest any. connexions als Estats Units, incloent Nova Les reformes previstes inclouen l’ampli- York, Boston, Chicago i Orlando. L’aerolíniaació de la part frontal de la terminal, amb la (nascuda després del recent acord d’Aer Arancreació d’un gran hall que connecti les ter- amb Aer Lingus) també volarà diàriament aminals de sortides i d’arribades, actualment Cork. Amb vista a la temporada d’estiu,separades. Aquest espai permetrà també Thomas Cook UK & Ireland ha anunciat quel’augment de l’oferta comercial i de restau- obrirà dues noves rutes a Màlaga-Costa delració de la terminal. Sol i Monastir (Túnez) de maig a octubre. Aquest pla de redisseny de la terminal Link Aquesta operadora ja vola des de Cardiff ase suma a les millores que s’han portat a Cardiff Airport Espanya,Turquia, Portugal, Creta, Xipre, Malta,terme a l’aeroport durant el 2009. L’any pas- www.tbicardiffairport.com Grècia i Egipte. MARÇ 2010 LINK abertis 57
  • NOTÍCIES APARCAMENTS saba segueix creixent a Itàlia i Xile La companyia d’aparcaments del grup abertis manté el seu lideratge en els dos mercats, amb la posada en marxa de dos nous nuclis a Gènova i Concepción, que sumen 616 places al seu portafolis internacional El mes de desembre passat, saba nar una zona de la ciutat que registra elevats Itàlia va inaugurar un nou estaciona- nivells de trànsit, contribuint a millorar la ment a la ciutat de Gènova, amb una capaci- qualitat de vida dels ciutadans gràcies a una tat de 201 places. El nou nucli, situat a Via major comoditat i seguretat. Canevari, contribuirà al desenvolupament i la Després d’aquesta inauguració, saba millora d’una zona de la ciutat amb un passat passa a gestionar un total de 15 aparcaments industrial i que ara està experimentant un El nou aparcament a Xile, amb una capacitat conjunta de gairebé refloriment urbanístic. a la Via Canevari 9.000 places i més de 3,5 milions de clients de Gènova, Itàlia, Amb l’obertura d’aquest aparcament, té una capacitat a les ciutats de Santiago, Concepción i Val- saba Itàlia conclou una fase d’un projecte per a 201 places. paraíso. més ampli, que abraça també la construcció d’un altre aparcament a Gènova per donar servei a l’Hospital de San Martino de la ciutat, on saba ja estava present a través de la ges- tió de l’aparcament de l’Istituto Gaslini, amb 800 places de cotxe i 175 de moto. saba és líder del sector a Itàlia, on gestiona gairebé 30.000 places d’aparcament. A més de les 201 places d’aparcament, el nucli de Via Canevari també inclou una àrea comercial de més de 425 m2 destinada a donar servei al barri. Així mateix, a la superfície del pàrquing, s’ha habilitat un centre esportiu, dotat de pistes de tennis i futbol sala, i una àrea verda amb zona de jocs infantils. Expansió a Xile Per la seva banda, Saba Estacionamentos de Chile ha iniciat l’explotació d’un aparcament situat a la Plaza Tribunales de Justicia de la ciutat de Concepción, a Xile. El nou nucli d’estacionament compta amb 415 places distribuïdes en gairebé 10.600 m2 de super- fície construïda. El projecte també inclou una nova pro- posta de paisatgisme i arborització de la plaça, on s’ha construït una font d’aigua i un amfi- teatre d’ús artístic i cultural. El conjunt suposa la remodelació d’una superfície total de més de 14.000 m2. L’aparcament s’ha dotat amb els darrers avenços tecnològics, com un sistema de con- trol, circuit tancat de televisió i senyalització. Tot plegat amb l’objectiu d’oferir un servei de qualitat als seus clients, basat en la política de saba de prioritzar la innovació, l’aplicació de noves tecnologies i la concepció de l’apar- cament com un element fonamental per a la mobilitat. A més, la posada en marxa d’aquest estacionament contribueix a descongestio-58 LINK abertis MARÇ 2010
  • Les instal·lacions disposen de 295 noves places.APARCAMENTS L’estacionament disposa dels darrers avenços tecnològics, amb l’objectiu d’oferirL’aparcament de Vilafranca del un servei de qualitat als seus clients, basat en la política de saba de prioritzar la innova-Penedès duplica la seva capacitat ció i l’aplicació de les noves tecnologies enLes obres han unit l’aparcament de la plaça els aparcaments que gestiona.amb un nou nucli a la Rambla de Sant Francesc Més presència a la ciutat L’ampliació de l’aparcament de plaça del saba ha portat a terme unes obres de l’aparcament subterrani que gestiona Penedès consolida la presència de saba a la d’ampliació en què ha invertit 6 mili- la companyia a la plaça del Penedès. ciutat com a operador de referència en elons d’euros, que han consistit en la construc- Les obres, que es van iniciar el març del sector de l’aparcament.ció d’un aparcament de dues plantes en 2008, han consistit en l’ampliació de l’apar- La companyia gestiona també el nucliel subsòl de la rambla de Sant Francesc, cament en 295 noves places, repartides de Cal Rondina, de 240 places, situat a l’en-connectat per un túnel amb el pàrquing en dues plantes subterrànies i ubicades en creuament dels carrers Cid i Santa Clara;de la plaça. el subsòl de la rambla de Sant Francesc. així com la zona blava, amb un total de 585 L’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Així mateix, s’ha construït un túnel places d’estacionament en superfície. EnRegull, i el director general de saba, Josep dos nivells sota l’avinguda de Tarragona que total, saba gestiona més de 1.300 placesCanós, van inaugurar al desembre l’ampliació connecta les dues zones de l’aparcament. a Vilafranca del Penedès.APARCAMENTS Contractes de tres anys L’aparcament de l’aeroport d’Almeria disposasaba, referent en els aparcaments de 830 places (de les quals, 680 són de rota-dels aeroports espanyols ció), mentre que el de Pamplona en té 502 places. Els contractes de gestió de les tres darre- saba s’ha consolidat en els darrers En total, la companyia suma un total de gairebé res adjudicacions tenen una durada de tres mesos com un dels operadors de refe- 40.000 places gestionades en aeroports espa- anys, prorrogables en dos anys més.rència en la gestió dels aparcaments d’aero- nyols. Fora d’Espanya, el portafolis de sabaports espanyols. Recentment, Aena, l’ens de també compta amb l’aparcament de l’aeroportgestió dels aeroports espanyols, ha adjudicat de Bríndisi (Itàlia), amb 488 places.a la filial d’aparcaments d’abertis la gestió L’aeroport de Tenerife Sud és el setè aero-dels aparcaments dels aeroports de Tenerife port d’Espanya en volum de viatgers, amb 8,5Sud, Almeria i Pamplona. milions de passatgers anuals el 2008. L’apar- Links saba ja gestiona els estacionaments dels cament està compost d’11 zones amb un total saba Aenaaeroports de Barcelona-El Prat, Girona i Reus. de 2.460 places. www.saba.es www.aena.es MARÇ 2010 LINK abertis 59
  • NOTÍCIES FUNDACIÓ ABERTIS Un gran Grup amb cor abertis presenta el seu Programa de Voluntariat Corporatiu TEXT Albert Rossell | FOTOS Miquel González abertis va celebrar, els dies 1 i 2 de Van ser Creu Roja, l’Institut Guttmann, la desembre, el Dia del Voluntariat, Fundación Mambré, Telecos Sin Fronteras, avançant-se així al 5 de desembre –Dia Inter- l’Asociación Prevención de Accidentes de nacional del Voluntariat– i emmarcant la Tráfico P(A)T, la Fundación Marianao, iniciativa dins dels actes del desè aniversari l’associació FAREM, la Fundación Banco de de la fundació abertis. Aquesta celebració, Alimentos, la Fundación Formación y Trabajo, a més, ha significat l’inici del Programa de i l’Hospital Sant Joan de Déu. Voluntariat Corporatiu Voluntaris, una ini- També es va recollir roba usada per ciativa sorgida dels propis treballadors i que al projecte Roba Amiga, i aliments (arròs i s’ha gestat amb el suport del Grup. llegums) per al Banc d’Aliments. Els treballa- Presentacions d’organitzacions no gover- dors van poder fer una aportació voluntària namentals (ONG), recollida d’aliments, roba d’1 euro als Esmorzars solidaris als establi- i joguines, aportacions econòmiques i cami- ments del Parc Logístic de la Zona Franca. nades solidàries van ser algunes de les acti- Aquestes donacions (un total de 637 euros) vitats del Dia del Voluntariat als edificis també es van destinar al Banc d’Aliments. corporatius d’abertis a Barcelona i als centres D’altra banda, gairebé 200 treballadors de treball d’abertis telecom, aumar i del Grup i familiars van participar en la Cami- iberpistas. La suma de les moltes petites nada solidària pel Parc de Collserola de Bar- voluntats va donar resultats com la recollida celona per unir-se al projecte Apadrina Diverses de 2.650 kg d’aliments i 1.680 kg de roba un tractament, de l’Hospital Sant Joan de institucions arreu d’ Espanya. Déu.Amb l’aportació econòmica de 10 euros i ONG, entre elles Creu Roja, van que la fundació abertis va realitzar per presentar els seus A Barcelona cada participant, es va assolir la xifra de 2.000 projectes per Un total de 10 institucions i ONG van pre- euros que serviran per portar a terme 100 sensibilitzar els treballadors del sentar els seus projectes per sensibilitzar tractaments hospitalaris a nens i nenes de Grup i captar els treballadors del Grup i captar voluntaris. Sierra Leone. voluntaris.60 LINK abertis MARÇ 2010
  • Mitjançant el Programa de Voluntariat Corporatiu, abertis facilita als treballadors un marc per desenvolupar activitats de voluntariat en el seu temps lliure.A abertis telecom Roja Segòvia i AMREF. A més, es van recaptar del Comitè Central de Voluntariat eines comVan participar en la recollida de roba usada 591 euros en un partit de futbol solidari i la intranet corporativa i els canals de comu-els treballadors de les oficines de Barcelona es van comprar 150 agendes editades per nicació interna de les diferents empreses deli Madrid, a més dels centres d’Andalusia, la Fundació IUVE. Grup. La intranet arriba a uns 3.000 treballa-Astúries, Balears, Canàries, Castella-la Manxa, Així mateix, hi va haver recollida dors i ha estat una de les vies utilitzades perCastella i Lleó, Extremadura, Galícia, Múrcia, d’aliments i de joguines. Els aliments es van enquestar els treballadors sobre el seu interèsPaís Basc, València i Saragossa. Totes aques- destinar a la campanya d’ajuda humanitària per col·laborar en projectes solidaris. Amb lates donacions van tenir com a destinació el per als nens de Benín, impulsada per la parrò- resta de canals de comunicació de les unitatsprojecte Roba Amiga. quia d’El Espinar i Mensajeros de la Paz. Les de negoci, es poden assolir els 5.888 treba- 350 joguines recollides es van lliurar als nens lladors del Grup a Espanya.A aumar necessitats de les parròquies de Segòvia, a En el marc de Voluntaris, es crearan, aA més de la recollida d’arròs, llegums i pasta l’associació AJEMA de Madrid i a les famílies partir d’aquest any, diferents comitès localsper al Banc d’Aliments, també es va lliurar necessitades del municipi d’El Espinar. de voluntariat, que avaluaran els projectesroba usada i camises noves per a Cáritas i proposats pels treballadors.Aquelles propos-Cottolengo. La campanya es va portar a terme Compromís amb la societat tes que siguin aprovades es comunicaran aa les oficines centrals de València i Sevilla, El Programa de Voluntariat Corporatiu suposa la resta de voluntaris perquè puguini als peatges troncals i centres de treball de un pas més en el procés d’implicació d’abertis col·laborar. També està previst estendre elles autopistes AP-7 i AP-4. amb la comunitat i el teixit social, un com- Dia del Voluntariat a les unitats de negoci promís que contempla el Pla Estratègic de dels diferents països.A iberpistas Responsabilitat Social. Mitjançant aquestaEl Dia del Voluntariat es va celebrar al centre iniciativa, la companyia facilita als treballa-d’Explotació de San Rafael. Hi van fer les seves dors un marc per poder desenvolupar activi- Linkpresentacions les organitzacions Cáritas tats de voluntariat durant el seu temps lliure. fundació abertisSegovia, Aida Books & More, A.JE.MA, Creu En aquest sentit, el Grup ha posat a l’abast www.fundacioabertis.org MARÇ 2010 LINK abertis 61
  • NOTÍCIES L’exposició s’ha renovat el 2009 com una de les grans actuacions de la fundació abertis en el seu desè aniversari. FUNDACIÓ ABERTIS Castellet reescriu la seva història En el seu desè aniversari, la fundació abertis renova el discurs museogràfic del castell, el passat del qual es remunta 2.500 anys enrere, fins a temps dels ibers TEXT Albert Rossell | FOTOS Josep Loaso Avui sabem que la història del castell Amb aquests estudis, es pot evidenciar Fragments de de Castellet no comença a l’Edat Mit- que el lloc sempre ha estat vinculat a la vigi- ceràmica trobats a Castellet jana, sinó que la primera fortalesa és d’època lància de les vies de comunicació, de la gran juntament amb ibera o, el que és el mateix, té una edat via que va ser la Via Heraclia, després rebate- peces cedides d’aproximadament 2.500 anys, tal com indi- jada pels romans com a Via Augusta, i el traçat per l’Ajuntament de Cerdanyola quen els estudis arqueològics realitzats.També de la qual coincideix amb el de l’actual auto- del Vallès. s’ha confirmat la seva ocupació romana. pista AP-7. Tota aquesta informació queda62 LINK abertis MARÇ 2010
  • recollida en la nova exposició que hi ha a Horaris i reserves Penedès, així com les fortaleses i les torresl’espai museu del castell de Castellet. existents a aquests territoris. Les visites guiades se Ja en l’espai museu, un audiovisual am- celebren els dissabtes iUn passeig per la història diumenges, de 10 a 14 hores. plia aquesta informació. El documental mos-L’exposició s’ha renovat durant el 2009, És recomanable realitzar tra la necessitat que tenien els romans decom una de les actuacions de la fundació la reserva llamando al mantenir unes bones vies de comunicacióabertis en el seu desè aniversari. L’antic telèfon 902 430 462. per transportar béns, traslladar els exèrcits odiscurs museogràfic arrencava el 976, data Les visites són gratuïtes. disposar d’un sistema de correu eficaç. Tam-en què apareix la primera documentació bé parla de la senyalització dels camins, delsescrita relativa a Castellet de la que es castells de vigilància i de les mansions per alté constància. descans dels viatgers. Salvant les distàncies A la nova exposició, en entrar a l’Edifici en el temps, vindrien a ser els primers ante-de la Història del castell, els visitants poden cedents de l’AP-7, dels punts quilòmetres iveure l’itinerari que utilitzaven els romans per de les àrees de descans i de servei.anar des de Gades (Cadis) a Roma, segons El museu exhibeix, a més, algunes tro-els vasos de Viccarello, i com canviava el nom balles de la intervenció arqueològica realitzadade la via en els seus diferents trams. També el 2007 a Castellet. Els fragments de ceràmicaes mostren els detalls de la Via Augusta al trobats es complementen amb peces cedidesseu pas per Catalunya i per la comarca del per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, MARÇ 2010 LINK abertis 63
  • NOTÍCIES que ajuden a entendre a quina mena de peces Castellet. La fortalesa també obre les seves ceràmiques pertanyerien les restes trobades portes durant el Mercat Medieval de Caste- en el subsòl dels patis del castell. llet i el dia del concert de Festa Major de L’exposició continua exhibint diferents la localitat. En total, 5.495 persones van maquetes que mostren l’evolució del castell visitar el castell el 2009, un 18% menys medieval fins al segle XVI. Un segon docu- que l’any anterior a causa dels mesos mental mostra les diferents reconstruccions que l’exposició va romandre tancada per a experimentades pel castell en època medie- la seva renovació. val i fins a arribar el 1999.Aquell any, abertis va comprar Castellet a l’Hospital de Nens de Espai obert a la societat civil Barcelona i va portar a terme una profunda L’Edifici del Coneixement del castell acull rehabilitació per convertir unes runes en la reunions corporatives i se cedeix a organit- seu de la seva fundació. zacions sense ànim de lucre perquè celebrin Des de la posada en marxa del nou dis- les seves reunions de treball, conferències, curs museogràfic, a l’octubre, la visita dura jornades i seminaris. uns 45 minuts. Les visites guiades se celebren Algunes de les institucions que han pas- els dissabtes i els diumenges, de 10 a 14 hores. sat per Castellet al llarg del darrer any són la Per a un millor aprofitament de l’estada, Fundación Amigos del Museo del Prado, la L’exposició recorda es fan grups d’unes 20 persones i és recoma- Fundación Francisco Godia, el Global Repor- que el castell nable realitzar la reserva trucant al telèfon ting Initiative, el Cercle d’Infraestructures, la sempre ha 902 430 462. Les visites són gratuïtes.Al web Fundació CIDOB (Centro de Estudios Inter- estat vinculat a la vigilància de la fundació abertis (www.fundacioaber- nacionales de Barcelona) i el Centre d’Estudis de les vies de tis.org) es pot trobar un mapa per accedir a Jordi Pujol. comunicació.64 LINK abertis MARÇ 2010
  • Les frases “Cal buscar l’equilibri entre biodiversitat i ús públic”. Núria Buenaventura, directora general de Medi Natural de la Generalitat. “L’estudi és important per tenir dades per poder actuar”. Josep Perpinyà, vicepresident executiu del Parc de Collserola. “La biodiversitat és el millor indicador de la salut mediambiental Un 27% dels d’un territori”. usuaris van al Parc de Collserola Martí Boada, membre a fer esport. del Comitè Científic de la fundació abertis.FUNDACIÓ ABERTISEl Parc de Collserola rep mésde dos milions de visites a l’anyLa fundació abertis promou un estudi sobre la mobilitat i la freqüentacióde l’usuari del parc, gràcies al seu interès mediambientalTEXT Albert Rossell | FOTOS Parc de Collserola i Josep Loaso El Parc de Collserola rep cada any més cada i Reixach, El Papiol, Sant Cugat del Vallès, 58% de les persones entri al parc caminant. de dos milions de visites d’usuaris que Sant Feliu de Llobregat i Sant Just Desvern. Un cop allà, la immensa majoria dels usuarisvaloren, sobretot, la neteja, la senyalització i Barcelona aporta el 41% de les visites, i Sant fa un itinerari d’anada i tornada a peu entreles àrees d’oci. Les motivacions dels visitants Cugat i Cerdanyola, un 13% cadascun. dos punts del parc. Determinats punts supor-per a anar al parc són diverses: caminar i pas- ten més de 35.000 desplaçaments anuals. Lasejar (44%), anar en bicicleta, fer jòguing o Danys als ecosistemes forta pressió humana que rep el parc estàpracticar un altre esport (27%), utilitzar les La majoria de visitants accedeix al parc en causant danys als seus ecosistemes i a algunesàrees d’oci (7%), gaudir de la natura (7%) i transport privat (43%), caminant (35%) i en de les espècies que l’habiten. Precisamentparticipar en les activitats guiades i forma- bicicleta (11%). Només un 18% dels barce- l’estudi ha de ser un document de treball pertives (3%), entre d’altres. Aquestes són algu- lonins accedeix al parc en transport públic. En als gestors de Collserola que els ajudi en lanes de les conclusions de la investigació altres municipis, l’orografia permet que un seva presa de decisions.Freqüentació i mobilitat dels usuaris del Parcde Collserola, encarregada a l’Institutd’Estudis Regionals i Metropolitans de Bar-celona i presentada al febrer en una jornadacientífica al castell de Castellet. L’estudi harebut el suport de la fundació abertis gràciesal seu interès tant des del punt de vista de lamobilitat com del medi ambient i la biodi-versitat. Collserola és un parc periurbà l’àrea delqual –més de 8.000 hectàrees– s’estén per 9municipis amb un total d’1,9 milionsd’habitants: Barcelona, Cerdanyola del Vallès, La jornada va omplir la Sala Fòrum del castell de Castellet.Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Mont- MARÇ 2010 LINK abertis 65
  • NOTÍCIES FUNDACIÓ ABERTIS abertis col·labora en la restauració de l’històric claustre del Monestir de Vallbona Monument històric-artístic d’interès nacional des del 1931, Santa Maria de Vallbona presenta un deteriorament derivat del pas del temps després de complir més de 850 anys d’antiguitat Com a part del seu compromís amb la desplaçament horitzontal de la construcció. preservació del patrimoni històric, el Nombrosos carreus, dovelles i capitells de pedra grup abertis col·labora amb les obres de reha- pateixen problemes d’envelliment i de degra- bilitació de l’ala est i de l’ala sud del Monestir dació. El monestir també té problemes de Santa Maria de Vallbona. Habitat per mon- d’estanquitat de la coberta, especialment en ges cistercencs des de fa 850 anys, aquest el seu perímetre i en la zona d’evacuació de les edifici declarat monument històric-artístic aigües pluvials. d’interès nacional està situat a Vallbona de les En el marc de la seva política de Respon- Monges (Lleida). sabilitat Social Corporativa, abertis contribueix A causa del pas del temps, el clima i diver- al foment i la difusió dels valors culturals, amb ses obres, el conjunt del monestir s’ha anat una atenció preferent al patrimoni històric. deteriorant. L’edifici pateix problemes estruc- Com a exemple d’això, el Grup ha portat a El deteriorament turals, derivats d’una progressiva deformació terme la restauració del castell de Castellet, a afecta principalment provocada per diverses causes. Així mateix, Castellet i la Gornal, i la conservació del planter carreus, dovelles i presenta esquerdes als arcs i murs a causa del romà del Mèdol. capitells de pedra.66 LINK abertis MARÇ 2010
  • FUNDACIÓ ABERTISLa fundació abertis, ambel mil·lenari de Montserrat El passat 25 de novembre es va cele- brar una pregària amb motiu de lafinalització dels treballs de restauració de lesvidrieres del cambril de la Verge, al Monestirde Montserrat. A la cerimònia van assistir,entre d’altres, Josep Maria Soler, abatdel monestir; Sergi Loughney, director de lafundació abertis; i Tobías Martínez, directorgeneral d’abertis telecom. Els treballs La restauració s’ha dut a terme gràcies de restauracióa la col·laboració de la fundació abertis amb formen partFundació Abadia de Montserrat 2025, entitat dels preparatius de la celebració delque treballa per a la celebració del mil·lenari mil·lenari del santuaridel santuari. de Montserrat. MARÇ 2010 LINK abertis 67
  • BREUS ABERTIS AUTOPISTAS L’exposició d’abertis autopistas va introduir la pròpia gestió de les autopistes Seminari sobre com una gestió ambiental, on els recursos gestió ambiental destinats a la vigilància, el control i la gestió de les incidències es posicionen com a factors del trànsit clau per mantenir la fluïdesa del trànsit. Es va destacar la sensorització de la infraestruc- El Col·legi d’Enginyers de Camins, tura i els panells de missatgeria variable com Canals i Ports de Catalunya (CECCP) a interfície amb l’usuari. i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) D’altra banda, i en relació amb els siste- van organitzar el mes passat de gener mes de peatge, es va exposar el projecte de un seminari sobre gestió ambiental del tràn- transformació del peatge obert a tancat i els sit que va comptar amb la participació programes de descompte associats als siste- d’abertis autopistas, el CENIT i el Servei mes de pagament OBE. Català de Trànsit (SCT). La jornada va buscar mostrar els motius que porten les diferents parts implicades a aplicar criteris mediam- bientals a l’hora de determinar el sistema de gestió del trànsit. Durant el seminari es van explicar les experiències i les aplicacions més significatives, es van debatre els avantatges i els inconveni- El seminari va analitzar l’aplicació ents, i es va descriure la realitat del moment de criteris mediambientals a l’hora de i les perspectives d’aplicació en el futur. determinar el sistema de gestió del trànsit.68 LINK abertis MARÇ 2010
  • ABERTISExposició alPalau Robert Des del passat novembre, l’Agència de Patrocini i Mecenatge de la Gene-ralitat de Catalunya organitza al Palau Robert AUMARde Barcelona l’exposició Xarxa d’Infraestruc-tures, en què el grup abertis té una repre- Millora de lasentació important. Es tracta d’una mostrade tot allò que s’ha fet, s’està fent i es farà en seguretat a aumarmatèria d’infraestructures. Els continguts de l’exposició giren al La Guàrdia Civil de la ComunitatValen-voltant del benefici social que significarà la ciana i aumar han firmat un Protocolimplantació, al nostre territori, d’una sèrie de Col·laboració que aconsegueix estrènyerd’infraestructures previstes per a un futur encara més la cooperació de la companyia ambimmediat, a mig termini o en un horitzó més les Forces de Seguretat de l’Estat, i la finalitatllunyà. L’audiovisual ha estat l’eina elegida essencial del qual és millorar la seguretat ciu-per comunicar als visitants el discurs expo- tadana a l’autopista AP-7 Tarragona-València-sitiu que s’estructura sota la idea del transcurs Alacant i, en particular, a les àrees de servei ded’un dia en la vida d’una ciutadana catalana Sagunto, La Safor, La Plana, Benicarló, La Riberaque en certs moments es connectarà a les i La Marina. Aquest nou i innovador projecte,diferents xarxes infraestructurals. que possibilita a més la gestió eficaç de les darreres tecnologies, posa en relleu la voluntat de les dues parts de coordinar i d’unir esforços, per tal de millorar la salvaguarda dels usuaris de les autopistes. En aquest sentit, aumar, igual que laL’exposició Xarxa d’Infraestructures resta de concessionàries d’autopistes del grupmostra els beneficis socials de abertis, es troba implicada en el desenvolu-la implantació d’una sèried’infraestructures previstes pament constant de mesures que comportinen un futur immediat. més seguretat a les autopistes. ABERTIS AUTOPISTAS ‘La Seguretat Viària a l’Empresa. Bones Pràctiques’ abertis va participar el passat mes de gener en una trobada organitzada per la Dirección General de Tráfico (DGT), la Fun- dación Española para la SeguridadVial (FESVIAL) i l’Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT), en què es va analitzar la problemàtica dels accidents laborals per acci- dent de trànsit i les claus per a la millora de la seva prevenció. EAn la jornada van participar 12 empreses, entre elles abertis autopistas, que va presentar experiències en seguretat viària dins del marc de la prevenció de riscos laborals, destacant el compromís pel benestar dels treballadors i la incorporació de la segure- tat viària en els seus plans de formació a través de cursos de conducció segura, mòduls de segu- retat viària, entre d’altres. MARÇ 2010 LINK abertis 69
  • BREUS PREMI EMPRESARIAL El grup abertis, guardonat amb els premis Amec El passat 15 d’octubre es van celebrar a Barcelona els premis Amec, que en aquesta edició van guardonar el grup abertis per haver contribuït a la projecció d’una imatge internacional positiva del nostre país. El secretari corporatiu d’abertis, Joan A. Margenat, va ser l’encarregat de recollir el premi. Amec, amb seu central a Barcelona i oficines a Madrid i Xangai, és pionera en el foment de la internacionalització i la innovació de les empreses industrials, com a eines indispensables, en un món globalit- zat, per augmentar la seva competitivitat. Amb més de 200 activitats realitzades durant el passat 2009, un 60% d’elles a l’exterior, Amec recolza l’empresa a través dels seus serveis i defensa dels seus interessos davant els organismes empresarials i polítics El secretari corporatiu d’abertis, Joan A. Margenat, competents. en el moment de recollir el premi Amec atorgat a la companyia. RSC empreses del sector de transport industrial, Abertis Infraestructuras ha aconseguit l’or, abertis, entre sobre 25 empreses d’un total de 58. En total, Portada de l’anuari que elaboren les les consultores van atorgar 97 distincions les 22 primeres d’or, 84 de plata i 65 de bronze. consultores SAM i PricewaterhouseCoopers. empreses espanyoles de l’anuari de sostenibilitat abertis se situa entre les 22 empre- ses espanyoles que han obtingut llocs de podi en cada ús dels seus sectors en l’anu- ari sobre responsabilitat social elaborat per les consultores britàniques SAM i Pricewa- terhouseCoopers. L’anuari, titulat La inversió sostenible: el paradigma per als inversors institucionals, aposta per la inversió que integri indicadors socials, mediambientals, inclou també les millors empreses per a cadascun dels 58 sectors productius analitzats. En total, s’han estudiat les polítiques i les estratègies de responsabilitat social de 392 companyies, destacant en cadascun dels sectors medalles d’or, plata i bronze. De les empreses espanyoles,Abertis Infraestruc- turas, Gamesa, Iberdrola, Telefónica, Gas Natural, Repsol, Acciona, FCC i Agbar han obtingut la màxima qualificació. Dins de les70 LINK abertis MARÇ 2010
  • INVESTOR’S BALANÇ BORSARI 74 Les accions d’abertis van tancar el darrer exercici amb un 31% a l’alça després de la millora dels dos últims mesos Resultats 2009 abertis consolida el seu model de negoci
  • PREMIS Els Premis CFA, organitzats per l’Institut CFA ECONÒMICS (Chartered Financial Analyst) amb el suport del INVESTOR’S diari El Economista i Criteria CaixaCorp, van LINK analitzar en edicions anteriors les empreses Antena 3, Sol Meliá, Banco Santander i Telefónica.Concurs universitariabertis, objected’estudi alsV Premis CFAd’anàlisi borsàriaL’equip de la Universitat Carlos III de Madridobté el primer premi i defensarà el seu estudi alconcurs europeu que se celebrarà a Istanbul (Turquia)TEXT I FOTOS abertis El passat mes de febrer es va celebrar com “un gran vaixell en un mar revolt”. laV edició dels Premis CFA, organitzats Els guardonats amb el premi CFA vanper CFA (Chartered Financial Analyst) i patro- assistir a la presentació dels resultats de lacinats pel diari econòmic El Economista i companyia, que van portar a terme el presi-Criteria CaixaCorp, i en què set equips van dent d’abertis, Salvador Alemany, i el directorcompetir amb la realització d’una anàlisi general financer, José Aljaro, i que es va cele-borsària sobre abertis, companyia escollida brar a la Borsa de Madrid el passat 25 de febrer.en aquesta edició del concurs per ser objecte Els integrants de l’equip guanyador es vand’estudi. mostrar “molt impressionats pels resultats, Per segona vegada en la història del cer- en particular pel nivell de creixement detamen, el premi va recaure en un equip de la l’Ebitda el 2009”, tenint en compte la difícilUniversitat Carlos III de Madrid, conformat conjuntura econòmica en el darrer exercici.per quatre joves estudiants: Ruta Kmili- En aquest sentit, Hylke Hertoghs, es va mani-auskaite (Lituània), Hylke Hertoghs (Holanda), festar “satisfet”, ja que els resultats van estarRebecca Grabotin (Alemanya) i Martin Zim- en línia amb les previsions que va utilitzar elmermann (Alemanya). seu equip.Va assenyalar també que “abertis En una trobada amb link abertis, tots ells ha de continuar creixent en els propers anys,es van mostrar molt satisfets amb el premi el mercat ho demana i la companyia ho potaconseguit i van destacar les bones sensa- assumir gràcies al seu alt nivell de generaciócions que els ha provocat l’estudi d’una com- de cash flow”.panyia com abertis.“Es tracta d’una compa-nyia molt complexa –van assenyalar–, ja que Visió de futurcompta amb diferents negocis i una diversi- Els premis CFA, que van ser creats fa un lus-ficació geogràfica molt àmplia, fet que com- tre, tenen com a objectiu descobrir els fu-plica l’anàlisi”. Els membres de l’equip gua- turs analistes que s’encarregaran de recoma-nyador van coincidir en assenyalar que es nar als inversors oportunitats d’inversió entracta d’una empresa amb molts reptes de borsa, i els qui podrien en un futur encarre-futur. En aquest sentit, un dels seus membres, garse de gestionar els grans patrimonis delsRebecca Grabotin, s’atrevia a definir abertis fons d’inversió.72 LINK abertis MARÇ 2010
  • INVERSIÓ Els premis CFA van néixer PROJECCIÓ L’equip guanyadorDE FUTUR amb l’objectiu de descobrir MUNDIAL competirà a la ronda futurs analistes i possibles europea, a Istanbul, i en gestors de fons d’inversió. el cas que venci, anirà al mundial, a Hong Kong. ABERTIS HA DE CONTINUAR CREIXENT EN ELS PROPERS ANYS, EL MERCAT HO DEMANA I LA COMPANYIA HO POT ASSUMIR GRÀCIES AL SEU ALT NIVELL DE GENERACIÓ DE ‘CASH FLOW’” Hylke Hertoghs 1 —1— En edicions anteriors, les empreses a “Volem gaudir de l’experiència de Foto de família dels set analitzar van ser Antena 3, Sol Meliá, Banco ser allà, i si guanyem, millor”, puntualitza equips participants. —2— Santander i Telefónica. Ruta Kmiliauskaite. També apunta que Ruta Kmiliauskaite, “a Turquia serà més important la part de Rebecca Grabotin, Propers reptes preguntes del jurat, que voldrà aprofundir Martin Zimmermann i Hylke Hertoghs, L’equip guanyador competirà també a nivell en la companyia, ja que a diferència del membres de l’equip europeu a la ronda següent dels premis, que jurat espanyol, aquest no la coneix. Allà es guanyador, amb se celebraran a Istanbul (Turquia). Posterior- valorarà més la confiança que mostrem i la José Aljaro, director general Financer ment, si aconsegueix imposar-se en el concurs seguretat en les respostes a les preguntes”. d’abertis (al centre). europeu, tindrà la possibilitat de viatjar a Hong A l’espera de competir a Istanbul, Kong (Xina), on se celebrarà el certamen mun- els guanyadors es plantegen el seu futur dial.“Tindrem competidors molt forts a Istan- com a analistes, encara que “no per sem- bul, però ens motiva sentir-nos orgullosos del pre, sinó com una experiència temporal, treball que presentem, al marge de si guanyem ja que es tracta d’un treball molt dur”, 2 o no”, comenta Rebecca Grabotin. afirmen. MARÇ 2010 LINK abertis 73
  • IMPULS MUNDIAL INVESTOR’S LINKBalanç de l’anyabertis almercat devalors durantl’exercici 2009Les accions d’abertis van tancar el darrer exerciciamb una revalorització d’un 31% gràcies a la milloraexperimentada en els dos últims trimestresTEXT I FOTOS abertis L’Íbex 35 va pujar un 29,84% el 2009, Durant l’última dècada, l’acció abertis sent el segon millor exercici borsari només ha tancat un any en negatiu, fet DURANT L’ÚLTIMA DÈCADA,dels darrers 10 anys.Aquesta evolució es pro- que demostra el seu valor defensiu i el seu L’ACCIÓ ABERTIS NOMÉSdueix en un context econòmic a Espanya amb gran atractiu a llarg termini (en els darrers HA TANCAT UN ANYxifres de PIB negatives i amb una perspectiva 10 anys les accions d’abertis s’han revalo-de sortida de la recessió més tardana que ritzat en un 165%, sense tenir en compte EN NEGATIU, FET QUEaltres països els indicadors borsaris dels quals els dividends). DEMOSTRA EL SEU VALORhan tingut una rendibilitat menor. Les raons DEFENSIU I EL SEU GRANd’aquest comportament diferencial radiquen abertis, a prop dels seus inversors ATRACTIU A LLARG TERMINIen les característiques del grup de companyies El departament de Relacions amb Inversorsque formen part del selectiu, companyies dissenya i executa l’estratègia de comunica-internacionals la facturació de les quals ció cap als mercats financers nacionals i EL 2009 S’HA MANTINGUTes realitza en bona mesura en mercats exte- internacionals, mantenint la seva interlocu- UN ALT NIVELL D’ACTIVITATriors, com és el cas d’abertis. Les accions ció permanent amb analistes i inversors.d’abertis van tancar l’exercici amb una reva- Mitjançant la comunicació i l’explicació de AMB INVERSORSlorització d’un 31%, tancant a 15,72 euros. les principals estratègies de negoci, organit- INSTITUCIONALS I zatives i operatives d’abertis, es donen ANALISTES FINANCERSAtractiu a llarg termini els elements per contribuir a l’adequada fixa- A EUROPA, ESTATS UNITSAl llarg de l’any, el preu mínim de tancament ció del preu de l’acció.es va marcar el 6 de març, dibuixant una ten- El departament es marca com a fita I AUSTRÀLIAdència de descens en la cotització com diària l’accessibilitat i el contacte directela portada a terme pel mercat. Va ser un tri- amb la companyia, així com l’eficiènciamestre en què es van registrar descensos de proveir informació en temps útil i inten-del trànsit mai vistos amb anterioritat i que tar respondre eficaçment les qüestionsel mercat va descomptar ràpidament. plantejades per la comunitat d’analistes i A partir d’aleshores la tendència va ser d’inversors.de millora trimestre a trimestre fins a tocar Per aconseguir aquest objectiu i adaptarun màxim de tancament el 19 d’octubre, aquesta informació a les necessitats dequan va tancar a 15,965 euros. totes els col·lectius, abertis desenvolupa74 LINK abertis MARÇ 2010
  • El 2009, abertis va TRAJECTÒRIA En els darrers 10 anys,celebrar 241 reunions A L’ALÇA les accions d’abertisa 25 ciutats d’arreu s’han revaloritzat endel món amb 249 un 165%, sense tenirinstitucions d’inversió. en compte els dividends. tivitat amb inversors institucionals i analistes financers a través de diferents reunions en les places financeres més rellevants d’Europa, els Estats Units i Austràlia, fet que ve exigit per la globalitat i la diversificació de la base accionarial del Grup. S’han celebrat reunions al llarg de l’any 2009 amb 249 institucions d’inversió (ges- tores) en 214 reunions, visitant 25 ciutats, algunes d’elles en diverses ocasions. Campanya de ‘roadshows’ Malgrat haver estat un any amb tràfics nega- tius mai vistos, amb unes perspectives macro- econòmiques també negatives, especialment per al mercat espanyol, els analistes han mantingut majoritàriament la seva recoma- nació de comprar abertis. A 31 de desembre del 2009, el nombre total d’entitats que realitzava, de forma activa i recurrent, informes d’anàlisi de cobertura d’abertis ascendia a 28, de les quals el desembre del 2009 el 61% tenia recomana- ció de comprar, mentre que les recomana- cions de mantenir i infraponderar se situavenEvolució abertis vs Íbex 35 (base 30/12/04 = 100) en el 32% i el 7% respectivament. Juntament amb la intensiva campanya de roadshows portada a terme i el contacte constant amb els analistes, l’eix central de la comunicació amb inversors i analistes són les presentacions trimestrals de resultats de la companyia. És llavors quan el Departa- ment de Relacions amb Inversors efectua un especial esforç de comunicació en què combina l’elaboració d’informe trimestral de resultats amb registre a la CNMV, amb la realització de conference calls en què l’equip gestor analitza els resultats obtinguts. A això cal afegir que, per als resultats anuals, és l’alta direcció de la companyia la que es desplaça a la Borsa de Madrid per presen- tar-los in situ.Cotització abertis Íbex 35 Atenció personalitzada D’altra banda, la relació amb els 80.000 acci- onistes no institucionals que aproximada-15,72 ment té la companyia està encomanada a una política de comunicació activa i àmplia l’Oficina de l’Accionista, que és a més la res- que inclou: reunions amb inversors institu- ponsable de confeccionar i implantar elsPreu al que cionals i analistes financers, conference calls, programes d’informació en diferents ciutatsles accions reunions amb accionistes, la revista de l’ac- espanyoles, així com de tenir una atenciód’abertis cionista, així com disposar d’un call center i personalitzada en tots els canals de comu-van tancar una pàgina web permanentment actualitza- nicació amb què compten els accionistes nol’exercici 2009. da. El 2009 s’ha mantingut un alt nivell d’ac- institucionals. MARÇ 2010 LINK abertis 75
  • INGRESSOS Autopistes i AUTOPISTES 74% TELECOMUNICACIONS 14% PER SECTORS telecomunicacions AEROPORTS 7% INVESTOR’S van obtenir la major APARCAMENTS 4% LOGÍSTICA 1% LINK part d’ingressos al llarg del 2009.Gener-desembre 2009*ResultatsEl benefici net d’abertis creix un 5,6% al llarg de l’exercici fins a assolirels 653 milions d’euros Els resultats d’abertis el 2009 mos- tren creixements en les principalsmagnituds –ingressos, Ebitda i beneficinet– i consolidin un model de negoci i una 653 Milions financeres contingudes, el control sobre l’evolució dels costos operatius i un reforç del perímetre. 3.935 Ingressos d’euros d’explotacióestratègia sostinguda de diversificació i en concepte Sòlida posició financera d’abertis eld’internacionalització. de benefici De la mateixa manera, abertis manté 2009 (+6,9%), El Grup tanca un exercici en què destaca net el 2009 una sòlida posició financera que el dota en milionsla forta generació de caixa, unes despeses (+5,6%). d’avantatge competitiu en un entorn d’euros.76 LINK abertis MARÇ 2010
  • 2009 (Mn €) Països de la UE: INGRESSOS EBITDA GENERACIÓ APORTACIONS Autopistes 2.923 2.068 D’INGRESSOS ESPANYA 52% PER SECTORS Telecomunicacions 541 219 FRANÇA 35% REGNE UNIT 4% Aeroports 278 97 XILE 3% Aparcaments 150 55 ALTRES 6% Logística 30 12 Punts clau El passat 25 de febrer es van presentar els resultats El 50% dels ingressos al dividend a compte de la companyia a la i el 46% de l’Ebitda repartit el mes d’octubre Borsa de Barcelona. es generen fora passat, representa un d’Espanya. El 26% dividend total per a del volum de l’exercici del 2009 de negoci procedeix 0,60 euros bruts per acció. de la diversificació. L’import total màxim destinat al pagament de La incorporació dividend ascendeix en de nous actius l’exercici del 2009 a 422,3 (autopistes a Xile milions d’euros (xifra que i Espanya) reforça suposa un increment del el perímetre de 5% respecte al 2008). consolidació. Les inversions El trànsit en el conjunt en expansió superen de la xarxa reflecteix un els 1.000 milions descens del 3,2% en aquest d’euros. període (-5,1% en el primer semestre i -3,8% en els nou Solidesa financera de la primers mesos del 2009), companyia, que reforça confirmant així la l’avantatge competitiu tendència a l’estabilització. a l’actual conjuntura. sanef, a França, va tancar El 93% del deute és l’exercici amb el mateix a llarg termini, un 84% trànsit que el 2008, a tipus fix o fixat a través registrant IMD positives en de cobertures, i un 56% el segon semestre. és deute sense recurs. El cost mitjà s’ha reduït un 0,7%. abertis manté el rating més elevat del sector (a-) i va tancar el 2009 una (*) emissió d’obligacions Resum dels resultats presentats a de 1.000 milions d’euros, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La versió completaELS INGRESSOS que va permetre pot consultar-se a www.abertis.com, reemplaçar deute a curt a l’apartat Relació amb InversorsD’EXPLOTACIÓ EL o sol·licitar-la al telèfon d’Atenció per deute a llarg i a l’Accionista 902 30 10 15.2009 ASCENDEIXEN racionalitzar el quadreA 3.935 MILIONS d’amortització de deute del Grup.D’EUROS (+6,9%) El Consell d’Administració d’abertis convocaràEL RESULTAT BRUT la Junta General d’Accionistes perD’EXPLOTACIÓ (EBITDA) al proper 27 d’abril.VA ASSOLIR DURANT El Consell d’AdministracióL’ANY ELS 2.435 ha acordat proposarMILIONS D’EUROS (+7,9%) a la Junta, a més de l’ampliació de capital alliberada, un dividend complementari de 2009 de 0,30 euros bruts per acció que, sumat MARÇ 2010 LINK abertis 77
  • —1—El presidentd’abertis, SalvadorAlemany (centre),amb José Aljaro,director generalFinancer del Grup(dreta), i el secretarigeneral del IEAF,Rafael Sarandeses(esquerra).—2—El presidentd’abertis,Salvador Alemany,durant la sevacompareixençaa la presentacióde resultats.— 3—José Aljaro, directorgeneral Financerd’abertis.— 4—Públic assistenta la presentacióde resultatsel passat 25de febrer a laBorsa de Madrid. 1 2 3 478 LINK abertis MARÇ 2010
  • encara marcat per la incertesa econòmica. 2009. Resum A aquests factors s’uneix la moderacióen el ritme de descens del trànsit a les 1r TRIMESTREautopistes del Grup, confirmant la tendèn- saba s’adjudica la gestiócia ja apuntada a finals del primer semestre d’un aparcament perdel 2009. Aquesta tendència és més evident a camions a Arasur,en el cas de sanef, a França, que gestiona Àlaba (194 places), i degairebé la meitat de la xarxa d’abertis l’aparcament de l’Hospitali que va registrar IMD positius al segon de Mataró (630 places).semestre. Un consorci participat per sanef s’adjudica un nouIngressos d’explotació contracte de telepeatgeEls ingressos d’explotació d’abertis a Eslovàquia que preveuel 2009 ascendeixen a 3.935 milions d’euros, la posada en marxa delun 6,9% més que a l’anterior exercici. sanef sistema i la seva posterioraporta 1.413 milions d’euros (36% del total explotació per 13 anys, ambd’ingressos) a aquesta magnitud. El 48% inici l’1 de gener del 2010.dels ingressos d’explotació del grup abertis El grup sanef ven aés generen fora d’Espanya, procedents prin- Hub Telecom la societatcipalment de França, el Regne Unit i Xile. Masternaut en què Del total d’ingressos, un 74% és genera participava en un 96,58%.a l’activitat d’autopistes, mentre que un La junta General Ordinària14% correspon al sector d’infraestructures d’abertis aprova els comptesde telecomunicacions i un 7% al d’aeroports. anuals individuals iEl sector d’aparcaments aporta un 4%, men- consolidades de l’exercicitre que parcs logístics, un 1%. 2008, la distribució d’un dividend complementariResultat brut d’explotació de 0,30 euros per accióEl resultat brut d’explotació (Ebitda) va i l’ampliació de capital alliberada amb càrrec aassolir el 2009 els 2.435 milions d’euros reserves d’una acció nova(+7,9%), mentre que el resultat net per cada 20 d’antigues.d’explotació (Ebit) és va situar en els 1.483milions d’euros (+2,4%). El grup abertis va assolir un beneficinet de 653 milions d’euros (+5,6%) enl’exercici de 2009.Inversions (milions d’euros) INVERSIÓ OPERATIVA INVERSIÓ EXPANSIÓ MARÇ 2010 LINK abertis 79
  • Resultat financer 2n TRIMESTREEl resultat financer a 31 de desembre del Es fa efectiu el pagament2009 va ser de -573 milions d’euros. Els del dividend complementariresultats per posada en equivalència supo- 2008 de 0,30 euros persen el 2009 una aportació de 78 milions acció per un import totald’euros, procedents bàsicament de la par- de 201,1 milions d’euros.ticipació d’Eutelsat. sanef-saba Parkings France A l’exercici del 2009, abertis va gene- s’adjudica la seva primerarar un cash flow net (abans d’inversions i concessió d’un aparcament adividends) de 1.550 milions d’euros França (París) de 426 places(+9,4%). per un període de 12 anys. La plantilla mitja d’abertis l’any 2009 abertis realitza l’ampliaciósitua en els 12.484 treballadors, un 59% de capital alliberadadels quals treballa fora d’Espanya. aprovada al mes de març per 100,5 milions d’euros. SuposaBalanç i inversions l’emissió de 33,5 milionsEls actius totals d’abertis assoleixen, a 31 de noves accions, en unade desembre del 2009, els 24.637 milions proporció d’1 acció novad’euros i el patrimoni net ascendeix a 5.762 per cada 20 antigues, i situamilions d’euros. el capital social d’abertis Les inversions del Grup el 2009 ascen- en 2.111.536.524 eurosdeixen a 1.394 milions d’euros, dels quals amb 703.845.508 accions.1.161 milions d’euros (un 83%) és van des- abertis culmina la compratinar a expansió i 233 milions d’euros, a de participacions d’Itínereinversió operativa. a Espanya i Xile. Despés de La inversió més significativa en expan- l’operació, abertis controlasió és va destinar al negoci d’autopistes i va el 100% d’avasa a Espanya, i d’elqui i gesa a Xile, on obtéser l’adquisició a Citi per 605 milions d’euros el control de rutas deld’un conjunt de participacions d’Itínere en pacífico, rutas II i operadoradiverses societats d’Espanya i Xile de les del pacífico, amb un 78,9%.quals abertis ja era accionista. La restad’inversions en expansió en autopistescorresponen principalment a les noves cons-truccions de sanef (170 milions d’euros) il’ampliació de l’autopista AP-7 i la prolon-Benefici net (milions d’euros)80 LINK abertis MARÇ 2010
  • 3r TRIMESTRE 4t TRIMESTREsaba s’adjudica la gestió saba s’adjudica la concessióde l’aparcament d’un de la gestió de la zonacentre comercial a blava del Port de BlanesAndorra (600 places) per (225 places) per un períodeun període de cinc anys, de tres anys i la gestiói de l’aparcament de dels aparcaments delsl’aeroport de Reus aeroports de Tenerife Sud(983 places) i adquireix (2.460 places), Almeriaun aparcament al centre (830 places) i Pamplonade Santiago de Xile (502 places), tots ells amb(304 places), en concessió una durada inicial de tresfins a l’any 2037. anys ampliables en dos més.abertis manté la seva sanef firma un acord ambpresència un any més i per el Govern francès, segons elquart any consecutiu en els qual es prolonguen un anyíndexs de sostenibilitat Dow més les dues concessionsJones Sustainability Index del grup sanef (sanef i sapn),World, d’àmbit mundial, i al fins a l’any 2029.Dow Jones Sustainability Per la seva banda,Index Stoxx, d’àmbit el grup sanef invertiràeuropeu. 250 milions d’euros a la seva xarxa d’autopistessanef-saba Parkings France en tres anys en las’adjudica la concessió implantació de milloresper un període de 14 anys addicionals, principalmentd’un aparcament mediambientals.a París de 650 places.abertis fa efectiu elpagament d’un dividenda compte de l’exercici 2009per un import total de211,2 milions d’euros,que representa un importbrut de 0,30 euros per acció.abertis tanca una emissiód’obligacions de 1.000milions d’euros ambvenciment a set anys.Dividends totals (milions d’euros) MARÇ 2010 LINK abertis 81
  • gació de l’autopista C-32 que porta a terme COMPTE DE RESULTATSacesa (101 milions d’euros). ELS ACTIUS TOTALS 2009 (Mn € NIIF) En expansió també s’inclouen les inver- DES DES VAR. D’ABERTIS ASCENDEIXEN 2009 2008sions portades a terme en telecomunica- A 24.367 MILIONS D’EUROS Ingressos d’explotació 3.935 3.679 6,9%cions (194 milions d’euros) destinades Despeses d’explotació -1.500 -1.424 5,4%bàsicament al desplegament de la TDT i la I EL PATRIMONI NET, Ebitda 2.435 2.256 -7,9%construcció de satèl·lits per part d’Hispasat. A 5.764 MILIONS Dotació amortització -952 -807 17,9%En aparcaments (35 milions d’euros), a Resultatl’expansió a Itàlia, Xile, Espanya i a l’entrada d’explotació 1.483 1.448 -2,4%a França, amb la concessió de dos aparca- LES INVERSIONS Resultat financer -573 -548 4,5%ments a París; i en parcs logístics (29 milions Resultat p. equivalència 78 79 -1,0% AL LLARG D’AQUEST Resultatd’euros), al desenvolupament dels parcs deSevilla, Lisboa i Xile. PERÍODE ASCENDEIXEN abans d’impostos 988 979 1,0% Impostos A UN TOTAL DE 1.394 sobre societats -266 -294Estructura del deute MILIONS D’EUROS ResultatA 31 de desembre del 2009, el deute net de l’exercici 722 685 -5,4%d’abertis descendeix respecte als nou pri- Interessos dels minoritaris -69 -67mers mesos de l’any i se situa en els 14.590 EL 2009, EL DEUTE NET Resultat accionistesmilions d’euros. Del total de deute, un 56% D’ABERTIS DESCENDEIX de la societat 653 618 -5,6%s’ha constituït amb garantia dels propis RESPECTE ELS NOUprojectes (sense recurs). El 93% del deuteés a llarg termini i un 84% a tipus fix o fixat PRIMERS MESOS DEa través de cobertures. El cost mitjà del deute L’ANY I SE SITUA ENés del 4,56% (5,25% en l’any anterior) i el 14.590 MILIONS D’EUROSvenciment mitjà és de 7,2 anys.82 LINK abertis MARÇ 2010