Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)

on

  • 700 views

 

Statistics

Views

Total Views
700
Views on SlideShare
700
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Informe Anual Grup Abertis 2011 (català) Informe Anual Grup Abertis 2011 (català) Document Transcript

  • autopistes telecomunicacions aeroports informe anual 11 infraestructures que funcionen
  • informe anual 11 infraestructures que funcionen
  • ÍndexCarta del president 6Entrevista al conseller delegat 10Govern corporatiu i òrgans de govern 1.1 Govern corporatiu 161.2 Òrgans de govern 18Activitats del grup abertis2.1 Autopistes 262.2 Infraestructures de telecomunicacions 402.3 Aeroports 44Responsabilitat social corporativa3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis 523.2 Indicadors 2011 55Informació economicofinancera4.1 Magnituds consolidades 584.2 Gestió financera 664.3 Accionistes i borsa 70
  • INFORME ANUAL 2011 ingresSos pEr sectors d’activiTAT Aeroports 7% AutopistesTelecomunicacions 79% 13% 2011 ingresSos pEr ÀMBIT GEOGRÀFIC Resta del món Xile 5% 4% Regne Unit 5% Espanya 48% 2011 França 38% 4
  • INFORME ANUAL 2011 Magnituds financeres del Grup (EN milions d’euros) Ingressos Ebitda inversions dividendsbenefici d’explotació net720 2.454 676 1.300 3.915 Magnituds de negoci 3.772 3.340 90% quilòmetres emplaçaments de de la població d’autopistes telecomunicacions mundial que rep gestionats a a Espanya el senyal dels Europa i Amèrica satèl·lits 62 95% milions de passatgers del negoci disposa als aeroports d’un sistema de gestionats a gestió ambiental 7 països 5
  • INFORME ANUAL 2011 Carta del president Salvador Alemany, PresidentBenvolguts accionistes, benvolgudes accionistes,Molt sovint, en les meves trobades amb empresaris, mitjans in- lleuger creixement del 0,9%, i a Espanya, durant el mateix període,formatius, grans i petits inversors, i ciutadans en general, se’m de- l’evolució va ser clarament negativa, amb un descens del 22%. Enmana quan podrem donar per acabada la fase baixista del cicle conjunt, un retrocés del 8% per a la xarxa que gestionem.econòmic. Per tant, no és possible anticipar el moment en què d’una maneraLa resposta és sempre la mateixa. Es tracta d’una crisi que, en mol- més o menys homogènia haurem deixat enrere la crisi. Les com-tes ocasions, he qualificat d’asimètrica, per expressar la idea que, panyies globals com la nostra han d’estar preparades per conviuretot i que ja fa quatre anys que el conjunt de l’economia mundial amb escenaris de crisi pràcticament permanents, ja que sempreva entrar en crisi, no tots els països ho van fer en les mateixes afecten una regió econòmica o una altra, d’una manera seqüencialcondicions. El resultat, fruit també de la major o menor valentia a i recurrent.l’hora d’emprendre les reformes estructurals necessàries, ha estatel d’unes situacions i expectatives de sortida clarament diferents, La globalització –i la consegüent diversificació geogràfica dels nos-en funció de les condicions d’entrada i de les polítiques adoptades tres negocis– és un factor que contribueix a atenuar l’impacte deper a la seva correcció. la crisi, com podem constatar en analitzar l’evolució del trànsit a les autopistes o l’impacte, realment mínim, que la crisi ha tingutSense anar gaire lluny, un indicador d’activitat com ara l’evolució des del començament en els resultats del Grup. Tanmateix, ha dedel trànsit a les nostres autopistes és el reflex fidel d’aquesta asi- mantenir-nos en una situació de vigilància constant respecte demetria: entre desembre de 2007 i desembre de 2011 el trànsit a les l’evolució de l’economia als països en què operem, amb l’objectiunostres autopistes d’Amèrica va créixer un 16%; a la xarxa francesa d’adoptar en cada cas les estratègies de resposta més adequades.gestionada per sanef es va mantenir estable i fins i tot hi va haver un 6
  • INFORME ANUAL 2011 La necessitat de combinar austeritat i polítiques de creixement por aportar noves oportunitats per als models concessionalsClaus del 2011 i perspectives per al 2012 També ens hem de fixar en l’àmbit dels països i de les diver- ses administracions (federals, regionals o autonòmiques). AquíÉs un fet que l’any 2011 es va tancar amb una forta sensació cal treballar en les anomenades polítiques d’oferta. Es tracta ded’inquietud, tant pel que va suposar un nou exercici marcat per reformes estructurals en tots els àmbits que millorin la produc-la incertesa i la gran desconfiança dels diversos actors en la bona tivitat, recuperin la competitivitat i tornin la confiança als ciu-marxa de l’economia, com per unes expectatives per al 2012 tadans, factors sens dubte determinants per a una recuperacióque no són, encara, de recuperació. raonable del consum i, en conseqüència, de les expectatives de creixement i inversió.El que sí que hauríem d’esperar –i, si és possible, aconseguir–en aquest 2012 és la unió de les voluntats de les persones que Juntament amb les mesures d’ajust, austeritat i reformes estruc-participem en la conformació de les condicions necessàries per turals, hem de ser capaços d’apostar per polítiques que estimulinal creixement. Cal tenir la voluntat d’actuar amb decisió sobre el creixement. És difícil veure opcions desendeutament (públic iels àmbits que poden impulsar alternatives de sortida de la crisi privat) que no vagin acompanyades d’un creixement que ho facii de recuperació. No m’estendré sobre aquest assumpte, però és possible i, sobretot, sostenible. Altrament, alguns països podrienprioritari un lideratge europeu capaç d’aportar estabilitat i futur quedar instal·lats en una crisi amb risc de cronificació.a la zona euro. Europa ha de superar algunes proves amb relacióa la seva institucionalització. Els acords de les darreres cimeres ila reforma del Tractat avancen en aquest sentit, així com les me-sures del BCE, que pretenen aportar liquiditat al sector financer. 7
  • INFORME ANUAL 2011La progressió d’abertis Quant a l’evolució de la nostra activitat als mercats, 2011 va ser un any en què abertis es va desmarcar del comportamentEn aquest mateix informe anual, el conseller delegat ofereix una baixista (-13%) del selectiu IBEX 35 amb un creixement delvisió més detallada del que 2011 va significar per a abertis. Va 3,9%. D’altra banda, el seu comportament va superar claramentser un exercici marcat per la reorganització dels negocis del Grup el dels grups que operen en el nostre sector, que es van moureque va culminar amb la separació de l’activitat d’aparcaments i en una franja de descensos del -19% al -51%. La nostra prio-parcs logístics a través de la nova Saba Infraestructuras. Aquest ritat segueix sent la creació de les condicions que assegurin laprojecte, sota el lideratge de Caixaholding com a accionista ma- sostenibilitat i previsibilitat de la nostra coneguda política de di-joritari, ha pogut atraure l’interès i el compromís accionarial de vidend i ampliació de capital alliberada, una política que mantérellevants fons d’inversió i capital risc. un creixement mínim dels dividends del 5% anual. No oblidem que, des de l’inici de la cotització de l’abertis fusionada el 2003Així, abertis s’ha centrat en els sectors d’autopistes, telecomu- fins al tancament de 2011, un accionista del Grup ha acumulatnicacions i aeroports. Pel que fa a autopistes, una fita destacable una rendibilitat anualitzada (dividends, ampliacions alliberades ide l’exercici va ser la consecució d’una nova concessió per 40 revalorització de la cartera) del 13%.anys a Puerto Rico. En aquest sentit, la internacionalització deles nostres activitats, amb més del 50% dels ingressos generats El 2012, la complexa situació que afronten les administracions ia l’exterior, reequilibra l’evolució negativa del trànsit a les auto- la necessitat de combinar austeritat i polítiques d’estímul podenpistes espanyoles. aportar noves oportunitats derivades de l’aposta pels models concessionals que combinen la titularitat pública dels actius ambAixí mateix, va ser destacable la positiva evolució i contribució la gestió i el finançament privats. Són models que generen recur-del negoci de les telecomunicacions, que va aconseguir absorbir sos, disminueixen la despesa pública i mantenen i enforteixen ell’impacte de l’”apagada analògica” de l’any 2010 i dels ingressos patrimoni de les administracions.no recurrents del mateix exercici amb els projectes d’extensió decobertura de la TDT a Espanya. Al seu torn, el negoci aeroportuariva iniciar la seva recuperació després d’un 2010 difícil. 8
  • INFORME ANUAL 2011 Un dels projectes més significatius pot trobar-se en l’extensió del model de pagament per ús –amb l’Eurovinyeta– al conjunt de la xarxa viària bàsicaUn dels projectes més significatius i rellevants pot trobar-se en inversions en infraestructures d’elevada rendibilitat socioeconò-l’extensió del model de pagament per ús –amb la implantació mica que cal abordar i que poden recolzar el creixement econò-de l’Eurovinyeta– al conjunt de la xarxa viària bàsica. També es- mic.tarem atents al model de gestió aeroportuària que pugui propo-sar el nou govern d’Espanya i ens seguirem centrant en reforçar Recordava en la meva carta de l’any passat que aquest era ila nostra posició –amb una major capacitat de gestió– en el sec- és el nostre món. Constitueix el nostre relat, dóna sentit a allòtor de les telecomunicacions, tal com ho exemplifica l’ampliació que fem i és la raó per la qual ho fem. A través d’aquest relatde la participació a Hispasat pendent d’aprovació per part del retem compte del que aportem a la societat i dels valors queConsell de Ministres. A més de tot això, el seguiment de noves ens identifiquen.oportunitats a l’exterior és una prioritat per al Grup, amb EstatsUnits com a referència permanent, juntament amb el mante- Vaig llegir en un article recent que una empresa té, en un sen-niment d’una clara orientació envers l’eficiència que ens ha de tit ampli i radical, una funció educativa. A abertis hem assumitpermetre adaptar els nostres processos i la nostra organització conscientment aquest rol i col·laborem amb les administracions,al context incert i complex en què treballem. i amb els diferents actors socials i econòmics, per fer realitat una gestió més eficient de les infraestructures i, d’aquesta mane-La col·laboració publicoprivada no resoldrà per si sola la crisi ac- ra, contribuir a la productivitat, competitivitat i cohesió social itual, però és indubtable que encara hi ha, a Europa i al món, econòmica dels territoris. 9
  • INFORME ANUAL 2011 Entrevista a Francisco Reynés, conseller delegatP. Quins factors destacaria com a claus de l’exercici 2011 per negocis d’autopistes a Puerto Rico, més robusta financerament,a abertis? amb una reducció del seu deute de més d’un 5,2% respecte de 2010, i, en definitiva, més rendible per als seus accionistes,R. Crec que el més rellevant de 2011 és que abertis, malgrat que l’any passat no només van veure incrementada la sevatreballar en un entorn econòmic complex –especialment en els remuneració ordinària, com és habitual cada any, sinó que a mésnegocis que gestiona a Espanya–, ha seguit creixent en les seves van rebre una remuneració extraordinària. En total, abertis vamagnituds principals i ha complert els seus objectius de creació destinar l’any 2011 més de 1.300 milions d’euros al pagamentde valor per als seus accionistes, empleats i la societat en general. de dividends, amb una rendibilitat per dividend al voltant del 14%.La companyia ha tancat l’exercici amb el millor resultat netde la seva història, 720 milions d’euros, un 9% superior al de P. L’any 2011, abertis ha dut a terme un procés del’exercici anterior. Així mateix, ha mantingut el nivell d’ingressos reorganització dels seus negocis, amb l’escissió del seurespecte de l’any anterior i ha millorat el seu EBITDA en un 2%, portafolis d’aparcaments i parcs logístics. Quin ha estatfins als 2.454 milions d’euros. Addicionalment, s’han pogut reduir l’objectiu del Grup amb aquesta reordenació?un 3,2% les despeses d’explotació, en un important esforç degestió i contenció per part de la companyia. Diria que ha estat, R. L’objectiu que ens vam marcar en plantejar el projecte deper tant, un bon any per a abertis, i el 2012 seguirem treballant segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics va ser elen aquesta línia. creixement. Es tractava de propiciar les condicions necessàries perquè cadascun dels negocis tingui accés als recursos en unTambé ha estat un any important a causa dels canvis que s’han context en què qualsevol projecte de creixement demandaproduït en el nostre portafolis d’actius, amb la segregació dels una major capitalització i un menor recurs a l’endeutament.negocis d’aparcaments i parcs logístics, i la venda de la nostra Vam entendre que la concentració dels negocis al voltant departicipació en Atlantia. En aquest sentit, a més, cal esmentar dues societats gestionades independentment aporta a aquestesla recent venda, ja en 2012, de part de la participació que societats focus i especialització en les seves àrees prioritàries.mantenim en Eutelsat. Autopistes, telecomunicacions i aeroports en el cas d’abertis, iL’any 2011, per tant, ha servit per posar les bases d’una nova aparcaments i parcs logístics en el cas de Saba Infraestructuras.abertis; més centrada en els seus tres negocis d’autopistes, Això és com dir que els aporta un major recorregut i potencialtelecomunicacions i aeroports; més eficient, amb una reducció de creixement, ja que hi ha una correlació més gran entre elsimportant de les seves despeses d’explotació i de capital projectes a desenvolupar i els recursos disponibles.operatives; més internacional, amb la incorporació de nous 10
  • INFORME ANUAL 2011 La companyia ha tancat 2011 amb el millor resultat net de la seva història, 720 milions d’euros, un 9% més que l’any anterior, i tot això en un entorn econòmic molt complexI és que, un cop transcorreguts quatre anys de crisi econòmica, voluntat d’estudiar les oportunitats de negoci que es puguinen els quals hem consolidat l’etapa de forta expansió que vam presentar en aquest país. L’objectiu de la companyia és treballarviure entre 2004 i 2008, en el Grup ens hem preparat per a una directament sobre el terreny i prop de l’Administració Federal, ennova fase. El món ha canviat i aquest canvi no és conjuntural. un moment en què s’ultimen privatitzacions d’infraestructures en un mercat prou jove perquè les oportunitats de negoci siguinP. El 2011 abertis ha seguit amb la seva política abundants.d’internacionalització, amb la consecució d’una novaconcessió d’autopistes a Puerto Rico. Què suposa aquest A més, és un mercat emergent en què el recorregut és ampliprojecte per al Grup? i llarg i, per tant, abertis hi treballarà sense presses. Davant de qualsevol operació que es pugui plantejar, des d’abertisR. Efectivament, el 21 de juny passat, el consorci liderat per es valoren criteris de rendibilitat, amb riscos assumibles, queabertis i el fons d’inversió Goldman Sachs Infrastructure Partners permetin desenvolupar un projecte industrial i social amb unaII va ser seleccionat pel Govern de Puerto Rico com a preferred visió a llarg termini, sobre estimacions i objectius realitzables,bidder en el concurs per a la gestió de les autopistes PR-22 i així com garantir la capacitat financera necessària per afrontarPR-5. Al setembre, el consorci va assumir la gestió d’ambdues inversions de forma sostenible.autopistes per un període de 40 anys. Es tracta d’una operacióen què el consorci va desemborsar un cànon concessional de Aquest és un aspecte sobre el que voldria insistir, ja que quan1.136 milions de dòlars (830 milions d’euros). parlem de creixement, vull deixar clar que no creixerem a tot preu. Per un costat, ho farem amb retorns que s’ajustin al queLa concessió de les autopistes PR-22 i PR-5 ha marcat un abans i ens hem autoimposat com a companyia. Així mateix, ho faremun després en l’aposta d’abertis pel mercat estatunidenc com a tenint cura de l’estructura del nostre balanç, amb la qual cosaun objectiu estratègic de futur. En aquest sentit, l’operació duta seguirem creixent, però parant sempre una atenció especial a laa terme a Puerto Rico és, per la seva dimensió i característiques nostra qualificació, que actualment es troba entre les millors del(amb un marc jurídic i regulatori definit, un soci financer de sector. També és important destacar que abertis no es plantejanivell mundial i uns actius de qualitat), un referent per a la créixer fora dels tres negocis d’activitat en què estem presents.companyia quant als projectes que espera poder realitzar en elspropers anys a Estats Units. En qualsevol cas, ens plantegem incorporar actius que millorin la vida mitjana de les nostres concessions, la qual cosa constitueixEs tracta d’un mercat important –de fet, ho és tot Amèrica del un imperatiu estratègic per a la creació de valor a mitjà i llargNord– per a les infraestructures i, en aquest sentit, des de finals termini. Per fer-ho, hem d’accentuar encara més la vocacióde 2011, abertis disposa d’una oficina a Washington amb la internacional del Grup. 11
  • INFORME ANUAL 2011P. Un altre dels aspectes que ha marcat l’any 2011 ha estat P. Preveu algun canvi en el portafolis de negocis del Grup perla feina feta en l’àmbit de l’eficiència. Quins resultats s’han a l’exercici 2012?aconseguit fins ara i quins són els seus objectius? R. Ens trobem en un moment de reorganització del nostreR. Un dels aspectes que ha centrat l’atenció i els esforços de portafolis d’actius, amb l’objectiu de reduir la seva complexitatl’equip directiu en els últims mesos és el de la contenció de les de gestió i reforçar el rol industrial en els projectes en quèdespeses d’explotació i les inversions operatives en el conjunt dels participem. En aquest sentit, ens interessa molt poder consolidarsectors i països en què operem. Aquest és un factor fonamental financerament les participacions que tenim en determinatsen l’actual escenari d’incertesa, marcat també per l’increment projectes, així com aprofundir en els que tinguin recorregut dedel cost del deute. En aquest sentit, estem reorganitzant valor i sinèrgies dins del Grup.l’estructura de gestió de la companyia sota els criteris d’unamillora substancial de l’eficiència de les operacions i l’adaptació Així mateix, com va succeir amb Atlantia a principis de 2011,de l’estructura de direcció als nous reptes. contemplem les alternatives de desinversió en algunes de les nostres participacions, com a via de finançament de les novesL’any 2011, aquest esforç es va materialitzar en una reducció oportunitats d’expansió que se li presentaran al Grup i com adel 3,2% de les despeses d’explotació i del 11% de les despeses via de reducció del nostre nivell d’endeutament. Sempre, ende capital operatives. Aquestes acciones s’emmarquen en un qualsevol cas, partint de l’exigència en els retorns esperats i laprograma d’eficiència del Grup a mig termini. selectivitat dels actius en què invertim.Es tracta, en definitiva, d’un compromís de l’equip de gestió de la Aquest és el cas de l’operació duta a terme el mes de genercompanyia per generar –de manera sostinguda i creixent– valor passat amb la col·locació d’un 16% del capital d’Eutelsat, que haper a l’accionista, sota una perspectiva de llarg termini. generat un ingrés net de 981 milions d’euros per a abertis i unes 12
  • INFORME ANUAL 2011 És el moment de seguir creixent fora, en especial en projectes d’autopistes a Amèricaplusvàlues netes a nivell consolidat de 396 milions d’euros. Amb Treballem per mantenir la forta generació de fluxos de caixaaquesta operació, abertis recupera la inversió que va realitzar dels nostres negocis. Pel que fa a l’activitat orgànica, i tret deanteriorment amb l’adquisició del 32% d’Eutelsat i, a més, les incògnites ja indicades, podem preveure que els trànsitssegueix disposant d’una participació rellevant de més del 15% s’estabilitzaran a les autopistes espanyoles, cosa que ja s’haen la companyia. aconseguit a França. A Amèrica, confiem que els nivells de creixement es mantindran positiu.També, en la línia que apuntava abans de consolidarparticipacions, el febrer d’aquest any hem adquirit a Telefónica També esperem que el trànsit de passatgers als aeroports esun 13,23% d’Hispasat per 123 milions d’euros, amb la qual cosa mantingui a l’alça en aquest exercici i veiem amb optimismeassolim el 46,6% del seu capital, operació pendent d’aprovació l’evolució del negoci de les telecomunicacions,, que enguanyper part del Consell de Ministres. afrontarà reptes importants, especialment amb les actuacions que es derivin del denominat “dividend digital”. A tot això hiP. Quines expectatives té per a l’exercici 2012? hem de sumar l’èmfasi en el control dels costos i de les despeses de capital com a factor de millora dels nostres marges, queR. Les perspectives són positives en conjunt, tot i que haurem depèn fonamentalment de nosaltres mateixos i no tant dede seguir amb atenció l’evolució dels esdeveniments en l’àmbit circumstàncies alienes, i en què seguirem treballant durant 2012.macroeconòmic. La situació a Europa és molt complexa i tot fapensar que ho seguirà sent en els pròxims mesos. Tots aquests En definitiva, la companyia seguirà buscant projectes deelements són susceptibles d’afectar els escenaris de sortida de creixement inorgànic que permetin ampliar el seu portafolis,la crisi i, en conseqüència, les previsions amb què hem treballat, amb actius que segueixin propiciant la generació de valor perespecialment quant a l’evolució del trànsit en les xarxes a l’accionista.d’autopistes. 13
  • govern corpora
  • Carta del president Entrevista al conseller delegat Govern corporatiu i òrgans de govern 1.1 Govern corporatiun 1.2 Òrgans de govern Activitats del grup abertis 2.1 Autopistes 2.2 Infraestructures de telecomunicacions 2.3 Aeroports Responsabilitat social corporativa 3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis 3.2 Indicadors 2011 atiu Informació economicofinancera 4.1 Magnituds consolidades 4.2 Gestió financera 4.3 Accionistes i borsa
  • INFORME ANUAL 2011 Govern corporatiuMés transparència i un nou Codi Ètic garanteixen que la presa de decisions en el Grup vetlli per l’interès social de la companyia, permeti que els accionistesabertis desenvolupa la seva tasca a través d’una sòlida i exercitin els seus drets i aporti, a més, capacitat per continuarorganitzada estructura de govern que, configurada pel Consell generant valor.d’Administració i les diferents comissions (Comissió Executiva,Auditoria i Control, i Nomenaments i Retribucions), ha fet de Amb l’objectiu de millorar les pràctiques de bon govern, el 2011la transparència i el comportament ètic les seves prioritats abertis ha aprovat un nou codi ètic que defineix les pautesmàximes. d’actuació que han de regir el comportament laboral dels empleats i les empleades del Grup, així com de tots els agentsEl 2011, els òrgans de govern han seguit treballant per assolir les que es relacionen amb abertis. Aquest codi es veu reforçatmillors pràctiques de govern corporatiu, introduïdes a Espanya amb la feina de la Comissió del Codi Ètic, màxim organismepel Codi Unificat de Bon Govern i que s’han vist enfortides responsable del compliment del text.per la Llei de societats de capital, de 2 de juliol de 2010, i lesmodificacions establertes en normes posteriors, com ara el Reial D’altra banda, fruit del seu compromís per apropar-se adecret llei 13/2010, la Llei 2/2011 d’economia sostenible i la Llei l’accionista i amb motiu de la junta general d’accionistes, abertis25/2011, que busquen una major transparència en les empreses ha impulsat la creació del Fòrum Electrònic d’Accionistes, per tali una participació més important dels accionistes. d’incrementar la comunicació entre el Grup i els seus accionistes, i afavorir la participació i la comunicació entre ells.En compliment d’aquestes noves preceptives, abertis hamodificat enguany la seva normativa interna, recollida en els abertis seguirà treballant en la seva missió perquè laEstatuts socials, el Reglament de la Junta General d’Accionistes transparència i el bon govern en la seva actuació segueixin senti el Reglament del Consell d’Administració. Les modificacions les bases que inspirin la cultura corporativa de tota l’organització. 16
  • INFORME ANUAL 2011Amb l’objectiu de millorar les pràctiques de bongovern, el 2011 abertis ha aprovat un nou codi èticque defineix les pautes d’actuació que han de regir elcomportament laboral dels empleats i les empleades delGrup, així com de tots els agents que es relacionen ambabertis 17
  • INFORME ANUAL 2011 1.2 Òrgans de govern Consell d’Administració (a 31 de desembre de 2011) Salvador Alemany Mas President Florentino Pérez Rodríguez Isidre Fainé Casas Vicepresident 1r Vicepresident 2n G3T, S.L., representada per Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l., Carmen Godia Bull representada per Javier de Jaime Guijarro Vicepresidenta 3a Vicepresident 4t Marcelino Armenter Vidal Francisco Reynés Massanet Conseller delegat Ricard Fornesa Ribó Ángel García Altozano Pablo Vallbona Vadell Emilio García Gallego Antonio Tuñón Álvarez Théâtre Directorship Services Gama, Ernesto Mata LópezS.à.r.l., representada per José Antonio Torre de Silva López de Letona Gonzalo Gortázar Rotaeche Théâtre Directorship Services Beta, S.à.r.l., representada per Santiago Ramírez Larrauri Miguel Ángel Gutiérrez Méndez Leopoldo Rodés Castañé Ramón Pascual Fontana Manuel Raventós Negra Josep Maria Coronas Guinart Miquel Roca Junyent Vicesecretari no conseller Secretari no conseller l Comissió Executiva l Comissió d’Auditoria i Control l Comissió de Nomenaments i Retribucions Durant l’any 2011, s’ha produït la incorporació de Gonzalo Gortázar Rotaeche i Antonio Tuñón Álvarez, i el cessament d’Enric Mata Tarragó. 18
  • INFORME ANUAL 2011Comissió ExecutivaD’esquerra a dreta: Carmen Godia Bull, Florentino Pérez Rodríguez, Isidre Fainé Casas, Salvador Alemany Mas, Francisco Reynés Massanet, Javier de JaimeGuijarro, Miquel Roca Junyent, José Antonio Torre de Silva López de Letona, Josep Maria Coronas Guinart, Marcelino Armenter Vidal.Òrgans delegats de controlComissió Executiva Comissió de Nomenaments i RetribucionsSalvador Alemany Mas (president) Manuel Raventós Negra (president)Isidre Fainé Casas Ricard Fornesa RibóFlorentino Pérez Rodríguez Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l.,G3T, S.L., representada per Carmen Godia Bull representada per Javier de Jaime GuijarroThéâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l., Ángel García Altozanorepresentada per Javier de Jaime Guijarro Miguel Ángel Gutiérrez MéndezMarcelino Armenter Vidal Josep Maria Coronas Guinart (secretari no conseller)Francisco Reynés MassanetThéâtre Directorship Services Gama, S.à.r.l.,representada per José Antonio Torre de Silva López de LetonaMiquel Roca Junyent (secretari no conseller)Josep Maria Coronas Guinart (vicesecretari no conseller)Comissió d’Auditoria i ControlErnesto Mata López (president)Marcelino Armenter VidalEmilio García GallegoMarta Casas Caba (secretària no consellera) 19
  • INFORME ANUAL 2011 Equip directiu (a 31 de desembre de 2011) President Conseller Delegat Salvador Alemany Mas Francisco Reynés MassanetDirector Corporatiu d’Estudis Director General Financer i de Director General de Recursos i Gabinet de Presidència Desenvolupament Corporatiu Interns i Eficiència Antoni Brunet Mauri José Aljaro Navarro Lluís Deulofeu Fuguet Director General Director General de sanef d’abertis autopistas François Gauthey Director Corporatiu de Josep Lluis Giménez Sevilla Relacions Institucionals Sergi Loughney Castells Director Corporatiu de Control de Risc i Auditoria Interna Jordi Lagares Puig Director de Planificació Estratègica i Director de Control de Gestió Director de Relacions Desenvolupament Corporatiu Corporatiu amb Inversors José Manuel Aisa Mancho Martí Carbonell Mascaró Steven Fernández Fernández Director Corporatiu Director de Compres i Serveis Director de Sistemes d’Organització Generals d’Informació Jordi Fernández Montolí Josep Maria Gómez Hospital José Carlos Moreno Montero 20
  • INFORME ANUAL 2011 Secretari General Director Corporatiu Directora de l’AssesoriaJosep Maria Coronas Guinart de Comunicació Jurídica Corporativa Juan María Hernández Puértolas Marta Casas Caba Director General Director General Director General d’Autopistas América d’abertis telecom d’abertis airports David Díaz Almazán Tobías Martínez Gimeno Carlos del Río Carcaño Directora de l’Assessoria Director Corporatiu de Director de Seguretat Fiscal Corporativa Finances Corporativa Montserrat Tomás Gil José Luis Viejo Belón Luis Jiménez Arrébola Director Corporatiu de Director de Projectes Especials Director d’Administració Persones Juan Rodríguez de la Rubia López Francesc Sánchez Farré Joan Rafel Herrero 21
  • activit
  • Carta del president Entrevista al conseller delegat Govern corporatiu i òrgans de govern 1.1 Govern corporatiu 1.2 Òrgans de govern Activitats del grup abertis 2.1 Autopistes 2.2 Infraestructures de telecomunicacions 2.3 Aeroportstats Responsabilitat social corporativa 3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis 3.2 Indicadors 2011 Informació economicofinancera 4.1 Magnituds consolidades 4.2 Gestió financera 4.3 Accionistes i borsa
  • INFORME ANUAL 2011 abertis s’ha consolidat com a un dels líders mundials en el mercat de la gestió privada d’infraestructures públiques i està present en un total de 14 països a través de tres àrees de negoci: Autopistes Infraestructures de telecomunicacions Aeroports Regne Unit Irlanda SuèciaEstats Units França EspanyaPuerto RicoMèxic PortugalJamaicaColòmbiaBolíviaXileArgentina 24
  • INFORME ANUAL 2011 APORTACIÓ DELS INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ PLANTILLA MITJANA PER SECTORS I PER ÀMBIT GEOGRÀFIC PER SECTORS I PER ÀMBIT GEOGRÀFIC Corporació Aeroports 3% 7% Aeroports 17% Autopistes AutopistesTelecomunicacions 79% 66% 13% 2011 Telecomunicacions 2011 14% Corporació Aeroports 3% 7% Aeroports 17% Autopistes AutopistesTelecomunicacions 74% 66% 14% 2010(*)  Telecomunicacions 2010(*)  14% Resta del món Xile 5% 4% Resta del món Regne Unit 19% 5% Espanya Espanya 48% 40% Xile 7% 2011 2011 França Regne Unit 38% 7% França 28% Resta del món Xile 5% Resta del món 5% 19% Regne Unit 5% Espanya Espanya 49% 41% Xile 7% 2010(*)  2010(*)  Regne Unit França 6% 37% França 27% *  efectes comparatius, es mostra el compte de resultats de 2010, considerant l’impacte, en 2011, de la classificació dels segments operatius d’aparcaments i parcs A ( ) logístics com a activitats interrompudes. 25
  • INFORME ANUAL 2011 AutopistesMajor internacionalització amb noves una integració operativa completa entre els diversos centresconcessions a Amèrica d’operacions. Així mateix, s’ha simplificat el funcionament dels Consells d’Administració de les concessionàries a Espanya.El 2011, la unitat de negoci d’autopistes d’abertis ha fet unpas més en el seu procés continu d’internacionalització. La El 2011, abertis autopistas ha seguit apostant per lareorganització de la divisió, amb una nova Direcció General consolidació del seu model de gestió i per la millora de les sevesd’Autopistas América, el reforç de l’oficina de Washington DC infraestructures, amb la voluntat d’aportar una capacitat i una(Estats Units) i el tancament amb èxit del concurs per a la qualitat de servei majors a la seva xarxa.gestió de dues autopistes a Puerto Rico mostren que abertisté la mirada posada a Amèrica i, més concretament, als Estats Les obres d’ampliació del tercer carril de l’autopista AP-7,Units; un mercat que, per la seva maduresa, seguretat jurídica principal corredor del litoral mediterrani de la península Ibèrica,i necessitats de millora de les seves infraestructures, és un han quedat pràcticament enllestides i ho estaran del tot elobjectiu estratègic de futur per al Grup. primer semestre de 2012. Mentrestant, les obres de millora i ampliació del tercer carril de l’autopista AP-6, corredor bàsicLa internacionalització segueix donant els seus fruits. En un per a les comunicacions entre Madrid i el nord-oest d’Espanya,entorn econòmic que a Espanya segueix marcat pel retrocés segueixen el seu curs segons el calendari establert.de l’activitat econòmica, el negoci internacional ha permèscompensar parcialment les encara dèbils xifres de trànsit a la Aquest exercici ha estat també per a abertis autopistas el depenínsula. En aquest sentit, cal destacar les xifres d’activitat a la modernització i els avenços tecnològics per tal d’impulsar laXile i Argentina, on el creixement econòmic és més destacat que millora de l’atenció al client i la recerca de la major comoditaten altres països. en els seus desplaçaments per autopista. D’altra banda, ha seguit apostant pels projectes d’R+D+I i de protecció del mediD’aquesta manera, el negoci d’autopistes d’abertis –principal ambient, cosa que l’ha consolidada com a una empresa pioneraactivitat del Grup en termes de volum de negoci i resultats– ha pel que fa a la recerca de solucions adaptades al client.pogut mantenir durant l’exercici el nivell de les seves magnitudsprincipals, alhora que ha contribuït en la missió de cercar la D’aquesta manera, abertis ha seguit consolidant la seva posiciómàxima racionalització, eficiència i modernització de la seva de lideratge en el mercat de la gestió d’infraestructures viàriesactivitat. en el món, amb l’explotació directa de 3.772 quilòmetres d’autopistes a cinc països i la participació en l’explotacióEn aquest sentit, en la xarxa d’autopistes d’Espanya s’ha consolidat de 2.224 quilòmetres més, a través de la seva presència enl’organització única per simplificar els processos i aconseguir concessions d’Europa i Amèrica. 26
  • INFORME ANUAL 2011 El 2011, el negoci d’autopistes va aportar al Grup el 79% dels seus ingressos i un 88% del seu EBITDA. El negoci ha incrementat la seva presència internacional, amb la incorporació de nous contractes de concessió a Puerto RicoCONTROL DIRECTE O COMPARTITSOCIETATS CONCESSIONÀRIES Espanya França Amèrica i resta d’Europa acesa sanef elqui invicat sapn rutas del pacífico aumar sanef aquitaine1 apr iberpistas sea14 1 gco castellana Autopista Central aucat gesa1 aulesa opsa1 avasa Trados 45Societats telemàtiques Espanya França Amèrica i resta d’Europa eurotoll slovtoll bet’eire flowALTRES PARTICIPACIONS Ingresos del sector autopistes del Grup 3.098 Espanya França Amèrica i resta d’Europa Accesos de Madrid A’Lienor Coninvial1 Ciralsa Alis Ausol Autema Routalis1 Coviandes milions d’euros Henarsa Brisa metropistas RMG1. Societats que únicament presten serveis d’explotació d’autopistes. 79% del total d’abertis 27
  • INFORME ANUAL 2011França i la resta d’EuropaLa presència d’abertis en el negoci d’autopistes a França es l’augment de la capacitat d’aparcament per a vehicles pesats i unacanalitza a través del grup concessionari sanef, en el qual té una millor accessibilitat per als clients amb discapacitat; la instal·lació departicipació del 52,55%. sanef gestionarà fins al 2029 un total de nous dispositius de gestió del trànsit a la rodalia de París i Estrasburg,1.757 quilòmetres d’autopistes de peatge al nord-oest de França, i la millora del sistema de recollida d’objectes, un procediment quea Normandia (en aquesta zona a través de la seva filial sapn) i permet incrementar la seguretat en totes les activitats que es duena Aquitània (a través de la seva filial sanef aquitaine), la qual a terme a la calçada.cosa representa el 22% de la xarxa a França i el 47% de la xarxad’autopistes d’abertis. En aquest exercici, sanef ha mantingut la seva aposta per la cura del medi ambient amb les inversions previstes pel programa “PaquetLa xarxa de sanef manté una posició privilegiada al centre de Vert”, un acord firmat el 2010 amb el Govern de França per a lal’Europa econòmica, connectant amb cinc grans ciutats europees inversió de 250 milions d’euros en tres anys en projectes destinats(Londres, Brussel·les, Luxemburg, Frankfurt i Estrasburg) i gestionant a millorar la integració de les infraestructures en el medi ambient.cinc dels set accessos per autopista a la regió de l’Île de France. A més, s’ha seguit treballant en el pla de renovació de les àrees deDesprés de diversos anys d’increment de les vies en servei, sanef servei i les gasolineres. Amb aquests nous contractes s’ha buscats’ha centrat durant l’exercici en la consolidació de les noves millorar la qualitat de les instal·lacions i dels serveis oferts als clients,autopistes incorporades (l’A-65, que uneix les localitats de Langon sense oblidar la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.i Pau, i la variant sud de Reims, de 14 quilòmetres de longitud), així L’objectiu de l’operació és adequar les àrees de servei a la grancom en la millora de les seves instal·lacions. diversitat de clients i aconseguir una millor gestió de les hores vall i les hores punta del trànsit.El 2011 s’ha acordat el nou “Contracte quinquennal” amb elGovern francès, que estableix un pla d’inversions de 166 milions L’any 2011 ha estat també l’any d’impuls d’eurotoll, que s’had’euros durant els propers cinc anys a canvi d’un increment de les convertit en la primera companyia europea pel que fa a dispositiustarifes. Amb aquesta inversió es finançaran diverses partides, com de control de pas per a camions. eurotoll està present en diversosel telepeatge sense parada; la millora de les àrees de servei, amb països d’Europa del Nord i de l’Est.CONTROL O CONTROL COMPARTIT Altres participacions Societats Participació Km. Fi concessió Societat Participació Km. Fi concessió concessionàries França sanef 52,55%1 1.388 2029 A’Lienor 35,00% 150 2061 sapn 99,97% 368 2029 Alis 19,67% 125 2067 sea142 99,97% Routalis 1 30,00% sanef aquitaine3 100,00% 275 1.757 Resta d’Europa1. abertis participa en un 52,55% en sanef, que al seu torn participa en la resta de societats.2. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A14 (sapn). Brisa 14,60% 1.378 20353. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A65 (A’liénor). RMG 33,30% 74 2026 Societats telemàtiques Participació 1.727 1. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A28 (Alis). França eurotoll 100% Resta d’Europa slovtoll 100% bet’eire flow 100% 28
  • INFORME ANUAL 2011Philippe DuthoitDirector General d’eurotoll“Els principis que regiran l’Ecotaxa poden semblar complexos, peròels nostres clients poden comptar amb la nostra ajuda i consell”Què és l’Ecotaxa i quin paper hi farà eurotoll?El 2013, a França, s’aplicarà una taxa quilomètrica als camions que circulin per carreteres locals i nacionals: l’Ecotaxa. Aquesta nova taxaafectarà els vehicles de més de 3,5 tones, en una xarxa de 15.000 km que inclou autopistes nacionals i locals.Société Habilitée de Télépéage, eurotoll, tindrà un paper central en l’aplicació de la nova normativa. El fet que, històricament, sempres’hagi encarregat d’oferir consell sobre les problemàtiques de peatge i d’interoperabilitat el converteix en l’interlocutor legítim delstransportistes, que, a partir d’ara, s’han de preparar per repercutir en els seus clients el cost afegit que comporta l’Ecotaxa. Segons lesnostres estimacions, el pressupost destinat a peatges dels transportistes hauria d’augmentar del 50% al 100% i del 7% al 10% de lacàrrega inherent a l’activitat del transport. Els principis i decrets que regiran aquesta repercussió de dret poden semblar complexos, peròels nostres clients poden comptar amb la nostra ajuda i consell a l’hora d’avaluar els increments, per tal que els puguin integrar el mésaviat possible en els seus contractes de transport.L’Ecotaxa es basarà en un sistema de geolocalització. Seran capaços de gestionar aquesta novatecnologia?Fa anys que ens vam avançar al peatge per satèl·lit. eurotoll, una empresa pionera, vadesenvolupar el Tribox, el primer sistema que va unir telepeatge amb geolocalització, cosa quepermet l’accés a eines de gestió molt eficaces. Entre els serveis amb un valor afegit que ofereixeurotoll, podem esmentar: el desglossament dels costos, els quadres de comandament, elsuport per decidir el millor itinerari, el suport a l’hora de repercutir les taxes sobre els bonsclients, etc. Per fer tot això possible, eurotoll reforça el seu rol de conseller envers les entitatsque prenen les decisions en el món del transport.Quins són els seus objectius en el mercat europeu?Volem ser un actor principal de la interoperabilitat a Europa. El 2011, després dela posada en marxa de la interoperabilitat dels peatges entre França i Espanya,eurotoll ha inaugurat la interoperabilitat Alemanya-Àustria gràcies a undispositiu únic en els vehicles, un pas suplementari cap a la unificació de lesxarxes viàries europees. A més, l’oferta d’eurotoll de 2011 s’ha vist augmentadaamb les xarxes alemanya, polonesa i belga (túnel de Liefkenshoek a Anvers).Finalment, com a complement de la seva implantació a Budapest, eurotollpersegueix el seu desenvolupament internacional i ofereix els seus serveisa Polònia des de juny de 2011; així, hem obert una oficina comercial aPoznan, per aproximar-nos encara més als transportistes polonesos. 29
  • INFORME ANUAL 2011 europaRegne UnitRMG Peterborough Gloucester Sawtry Alconbury Cirencester Londres Swindon Reims Estrasburg Caen França Paris Alençon sanef Langon A’liénor Pau Oporto Portugal Brisa Lisboa 30
  • INFORME ANUAL 2011En l’àmbit institucional, destaca el nomenament d’Alain Minc com Els altres ingressos (123 milions d’euros) corresponen aa nou president de sanef, en substitució de Pierre Chassigneux, que prestacions de serveis de les societats concessionàries (serveises va jubilar després d’haver exercit el càrrec des de 2004. d’enginyeria i telecomunicacions, cànons d’àrees de servei i altres serveis d’explotació d’autopistes), així com als ingressosA la resta d’Europa, abertis manté la seva presència en la portuguesa de les filials, bàsicament, per activitats telemàtiques.Brisa, amb una participació propera al 15%, i ocupa un lloc en el seuconsell d’administració. A finals de 2011, el percentatge de transaccions de telepeatge sobre el total de vehicles ha assolit el 37,8% (un incrementAl Regne Unit participa en la concessionària RMG, titular de les anual d’1,6 punts). El percentatge de pesats ha estat d’un 76,9%.concessions de les autopistes A1-M i A419/417. A França, s’han invertit 69 milions d’euros en la renovació i laD’altra banda, el 2011, abertis va sortir del mercat italià després modernització de la xarxa existent (en renovació de peatges ide vendre la participació que tenia a Atlantia (6,68%) a través d’un manteniment de la xarxa) i 88 milions d’euros en inversionsprocés de col·locació privada. La venda va suposar uns ingressos per relacionades amb noves construccions, nous carrils i inversionsa la companyia de 626 milions d’euros, amb unes plusvàlues de 151 relacionades amb el Paquet Vert, en l’enllaç RN13-A13 i en lamilions d’euros. finalització de les obres de la circumval·lació del sud de Reims.Magnituds econòmiques i activitat IMDLes concessions d’autopistes de gestió directa a França i la 2011 Var.resta d’Europa i altres societats telemàtiques assoleixen uns sanef 23.051 0,9%ingressos de 1.505 milions d’euros i un EBITDA de 962 milions sapn 28.673 2,2%d’euros, que representen un 38% i un 39% del total d’abertis, Total IMD 23.575 1,2%respectivament. C. resultats NIIF (milions d’euros)Les magnituds detallades corresponen a hit/sanef consolidat. (Aportacions al consolidat d’abertis) 2011 Var.Els ingressos de peatge a desembre de 2011 són de 1.383 Ingressos d’explotació 1.505 2,7%milions d’euros, un 3,8% superiors als de desembre de 2010 EBITDA 962 4,8%gràcies a l’augment d’un 2,2% de les tarifes i a l’evolució positiva EBIT 587 4,7%de l’activitat, amb un increment de la IMD d’un 1,2% (+1,9%comparable sense impacte pel nou tram de la circumval·laciósud de Reims). Inversions (milions d’euros) 2011 Inversió operativa 69 Inversió en expansió 88 El 2011 s’han invertit 69 milions d’euros en la renovació i la modernització de la xarxa d’autopistes a França 31
  • INFORME ANUAL 2011EspanyaA Espanya, abertis autopistas és el primer operador L’any 2011, la prioritat ha continuat sent la modernització de lesd’autopistes de peatge per quilòmetres gestionats: un total de instal·lacions i la recerca del millor servei als seus clients.1.526 quilòmetres d’autopistes que representa el 52% del totalde les vies de peatge del país. Així mateix, manté participacions Entre les fites de l’any, destaca la posada en marxa de www.en 204 quilòmetres a través d’altres concessions. autopistas.com, un portal web que ofereix tota la informació en temps real i serveis diferenciats per als diversos tipus deabertis autopistas ha sofert les conseqüències de la crisi clients –particulars i transportistes. D’aquesta manera, abertiseconòmica a Espanya. L’exercici s’ha tancat amb xifres negatives autopistas pot oferir el millor servei al client i respondre a lesde trànsit a Espanya (una caiguda del 6,5%), encara que els seves necessitats per aconseguir la màxima seguretat i controlingressos es mantenen gràcies a l’augment de les tarifes i a les en els desplaçaments per la seva xarxa d’autopistes.compensacions pels convenis de l’AP-7 i de la C-32 al Maresme.Pel que fa al perímetre, cal destacar la venda de la participació A aquesta iniciativa s’uneix la implantació en diversos corredorsen la societat Túnel del Cadí (37,2%) al desembre. de panells interactius a les àrees de servei, amb informacions útils per al client que ja està en ruta. A més, s’ha generalitzatAquest any, abertis autopistas ha centrat els seus esforços en el sistema de “temps de recorregut”, en diversos trams de lesla consolidació de la nova organització de la unitat per impulsar autopistes, mitjançant el qual s’informa el client del tempsla uniformitat i la simplificació de l’estructura del negoci i els que trigarà a arribar a la seva destinació final o a una localitatseus processos, així com en l’increment de l’eficiència. En l’àmbit pròxima.organitzatiu, la divisió de negoci d’autopistes ha consolidat elseu model de gestió en xarxa, amb l’objectiu d’aconseguir La diversitat de clients ha animat abertis autopistas a impulsaruna eficiència operativa i una visió d’unitat de negoci majors. productes especialitzats que s’adeqüen a les necessitats de cadaTambé s’ha avançat en la unificació del sistema de peatge en les tipus d’usuari. En aquest sentit, cal destacar la creació dels Truckdiverses concessions. Park, àrees de servei específiques per a transportistes, amb una àrea d’aparcament vigilada i edificis exclusius de serveis ambTanmateix, s’han suprimir els Consells d’Administració de les bany i dutxes, servei de bugaderia, sales de descans, cafeteria iconcessionàries acesa, aumar i iberpistas, com anteriorment connexió wifi.ja s’havia fet amb aucat, castellana i aulesa. La feina d’aquestsconsells ha estat assumida per un administrador únic, així com Al seu torn, avasa ha renovat el seu contracte amb Áreas, la qualper tres òrgans assessors territorials (a Madrid, Barcelona i cosa suposarà la remodelació integral de les àrees de servei deValència) de caràcter consultiu per a les funcions institucionals. l’AP-68, posant un èmfasi especial en l’atenció personalitzada i la fidelització dels clients.CONTROL DIRECTE O COMPARTIT Altres participacions Societat Participació Km. Fi concessió Societat Participació Km. Fi concessió acesa 100% 478 2021 Accesos de Madrid 35,1% 61 2049 invicat 100% 66 2021 Henarsa 30,0% 62 2039 aumar 100% 468 2019 Ciralsa 25,0% 33 2040 iberpistas 100% 70 2031 1 Autema 23,7% 48 2037 castellana 100% 51 20311 204 aucat 100% 47 2039 aulesa 100% 38 2055 avasa 100% 294 2026 Trados 45 50% 14 2029 1.5261. El termini concessional podria prorrogar-se fins al 2036, en funció del trànsit real dels anys2015 a 2019. 32
  • INFORME ANUAL 2011Miquel CamachoDirector de la xarxa AP-7/AP-2“abertis autopistas ofereix als clients professionals unservei pioner que combina seguretat i descans sense sortir del’autopista”En què consisteix el servei Truck Park que ha implantat abertis autopistas?Es tracta d’un nou concepte d’àrees de servei dirigit als professionals del transport. És el primer projecte d’aquestes característiques quees duu a terme a les autopistes espanyoles; ofereix als conductors professionals aparcaments vigilats, estrictes sistemes de seguretat enel conjunt de les instal·lacions i zones de descans exclusives.Els Truck Park existents es troben a l’AP-7, a les àrees de servei de Porta Barcelona (sentit nord) i del Montseny (sentit sud). El pressupostdestinat a aquest projecte s’ha aproximat als 7 milions d’euros.abertis autopistas s’ha caracteritzat sempre per ser pionera pel que fa a l’oferiment de solucions còmodes i de qualitat per alsdesplaçaments per autopista. Per fer-ho, posem a disposició dels clients professionals una àmplia gamma de productes a mida quecombinen estada i ofertes de restauració a l’autopista mateix. Els Truck Park diposen de places d’aparcament vigilades, a més d’unedifici de serveis amb connexió Wi-Fi, sales de descans amb televisió, màquines recreatives, mobiliari per al repòs, màquines de vendaautomàtica, i zones per a la higiene personal amb dutxes i servei de bugaderia.Aquests nous serveis complementen els que actualment s’ofereixen al públic en les dues àrees següents: restauració i estació deproveïment de carburant. Per a una major comoditat del client, a més, s’ha habilitat el Vía T com a mitjà de pagament del servei utilitzat.Addicionalment, el client de Vía T pot optar per la “e-factura” (factura electrònica) i rebre en el seu compte de correu electrònic el rebutque justifica la seva estada al complex. Una altra novetat destacable que ofereix el servei Truck Park és el sistemade control d’accessos mitjançant reconeixement de matrícula, la vigilància a través de càmeres i el controldel nivell d’ocupació, que garanteixen la seguretat del client durant la seva estada.Quina ha estat la resposta dels clients durant els primers mesos de la implantació del servei?Els complexos Truck Park de Montseny i Porta Barcelona han registrat més de 5.000 estades des de la sevaobertura el juliol de 2011. El nivell d’ocupació mitjà dels darrers mesos segueix creixent i ja s’aproxima al30%, amb la qual cosa es demostra que es tracta d’un servei necessari perquè els professionals del transportpuguin descansar amb seguretat per a ells i per a la càrrega que traslladen i en què cada dia confien més clientsd’àmbit nacional i europeu.Les parades en un Truck Park poden ser puntuals, per passar-hi unes hores o per a estades llargues. Fins ara,l’estada nocturna és el servei més demandat.Té previst la companyia d’ampliar el projecte Truck Park més enllà de les dues àrees queactualment es troben en servei?L’objectiu d’abertis autopistas és crear una xarxa específica per a transportistes amb tot allònecessari perquè descansin, i, alhora, que aquesta xarxa formi part de la xarxa internacionald’aparcaments vigilats per al transport professional.Com a complement de les dues àrees existents, en aquest moment, s’estudia la possibilitatde construir-ne dues més a la Jonquera (Alt Empordà) i Sagunt (València), i més endavant aLleida i Saragossa. 33
  • INFORME ANUAL 2011 Total km. Espanya 1.730 avasa Bilbao La Jonquera Vitòria Girona acesa invicat Logronyo Palafolls Lleó Lleida Astorga Barcelona Saragossa Tarragona Segovia Adanero Guadalajara Madrid Castelló Ávila Arganda del Rey Navalcarnero Valènciaespaña Alacant Sevilla Cadis control o control compartit altres participacions 34
  • INFORME ANUAL 2011La modernització contínua dels sistemes ha comportat un Magnituds econòmiques i activitatincrement de les facilitats de pagament per als clients. En primerlloc, amb la semiautomatització de l’AP-2, mitjançant la instal·lació Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa ade màquines receptores de tot tipus de pagament. I, en segon lloc, Espanya assoleixen els 1.359 milions d’euros i l’EBITDA, els 1.048amb l’avenç en la interoperativitat dels sistemes de peatge amb milions d’euros, i representen un 35% i un 43% del total del grupFrança. A més, el 2011 va finalitzar la implantació d’un sistema abertis, respectivament.de peatge tancat a l’autopista AP-7, que permet circular des deBarcelona fins a València i Saragossa sense haver de parar. Malgrat l’evolució negativa de l’activitat a Espanya, els ingressos d’explotació s’han mantingut en la mateixa línia que l’any anterior,Durant 2011, abertis autopistas ha seguit treballant en favor de gràcies a la revisió anual de les tarifes (amb un augment mitjà dela millora de la seguretat a les autopistes d’Espanya. Al novembre, +1,9%), a les compensacions pels convenis de l’AP-7 i de la C-32es va dur a terme amb èxit un simulacre d’accident múltiple Maresme, així com a altres ingressos extraordinaris.amb un camió de mercaderies perilloses al túnel de Guadarrama,a l’autopista AP-6, i a l’AP-7 es va completar un Exercici de Durant l’any, s’ha continuat invertint en sistemes de telepeatge.Coordinació Operativa per millorar la coordinació entre el Centre Actualment, l’ús d’aquest sistema en el conjunt de la xarxad’Operacions, la Guàrdia Civil i el personal de pista. d’autopistes de peatge a Espanya arriba al 36,9%, 1,8 punts percentuals per sobre de l’any passat. Destaca avasa, amb unEntre els últims avenços en R+D+I cal destacar el “Projecte 44% de transaccions de telepeatge, ja que tots els sistemes deGeoducte”, que desenvolupa un sistema de calorifugació del descomptes i gratuïtats de la concessionària van lligats a un úsviaducte de Sotillo (autopista AP-6) amb l’objectiu de dissenyar, obligatori d’aquest sistema de pagament.dimensionar, valorar i comprovar la viabilitat d’una instal·laciód’intercanvi de calor geotèrmica per prevenir la formació de gel a Al llarg d’aquest exercici 2011 s’ha iniciat un procés dela calçada. modernització de les vies de pagament en determinats trams d’acesa amb la instal·lació de màquines que accepten qualsevolEntre els objectius d’abertis autopistas per a l’any 2012 no mitjà de pagament (efectiu, targeta i Vía-T). Durant els properspodem oblidar l’anàlisi contínua de racionalització i optimització anys es preveu el desplegament d’aquest tipus de màquines endels costos, així com l’impuls de la millora de la xarxa d’autopistes tota la xarxa d’abertis autopistas.i del servei al client. El 2011, les autopistes espanyoles han rebut inversions operatives per valor de 44 milions d’euros; principalment, en sistemes de contenció i millora de les àrees de peatge, manteniment i descans, amb l’obertura de noves àrees de servei per a transportistes i altres mesures. Així mateix, s’han invertit 196 milions d’euros en expansió, 185 dels quals corresponen bàsicament a les obres d’ampliació de carrils i trams descrites anteriorment. C. resultats NIIF (milions d’euros) IMD (Aportacions al consolidat d’abertis) 2011 Var. 2011 Var. acesa 26.714 -5,8% Ingressos d’explotació 1.359 -0,4% invicat 54.063 -4,9% EBITDA 1.048 -1,7% aumar 17.305 -9,1% EBIT 746 -2’9% iberpistas 25.158 -7,2% castellana 6.923 -4,4% Inversions (milions d’euros) aucat 25.200 -5,7% 2011 aulesa 4.280 -12,8% Inversió operativa 44 avasa 12.724 -5,4% Inversió en expansió 196 Total IMD 20.938 -6,5% 35
  • INFORME ANUAL 2011AmèricaLa creació de la nova Direcció General d’Autopistas América i Teodoro Moscoso, sinó que també reforça el posicionamentla incorporació d’un nou contracte de concessió a Puerto Rico del Grup com a aliat de preferència per al desenvolupament desón un exemple clar de la importància estratègica que el procés projectes del programa d’aliances publicoprivades a la resta delsd’internacionalització de la unitat de negoci d’autopistes té per Estats Units, que, per la seva economia madura, consolidada i,al grup abertis. alhora, dinàmica, representa un dels mercats amb més potencial de creixement quant a infraestructures, a més de ser clau per alsEn aquest sentit s’inscriu la reorganització del Grup amb la creació plans d’expansió d’abertis dels propers anys.de la Direcció General d’Autopistes Amèrica, que reagrupa lesoperacions que anteriorment gestionava la Direcció General La gestió directa i indirecta d’un total de 691 quilòmetresd’Autopistes Sud-amèrica a l’Argentina, Xile i Colòmbia, amb els d’autopistes a Xile, l’Argentina i Colòmbia completa la presènciaactius existents a Puerto Rico, i l’oficina d’abertis a Washington d’abertis a Amèrica i, específicament, a Sudamèrica (486DC (EUA). En conjunt, les infraestructures vials gestionades pel quilòmetres de gestió directa i 205 quilòmetres de participacióGrup a Amèrica representen un total de 781 quilòmetres. en la gestió).Al mes de setembre, el consorci liderat per abertis i el fons A Xile, abertis és un dels gestors d’infraestructures vials mésd’inversió Goldman Sachs Infrastructure Partners II va tancar importants del país. Està present a Autopista Central, l’autopistaamb el Govern de Puerto Rico el procés d’adjudicació de la urbana i interurbana amb més trànsit de Santiago de Xile i queconcessió per a la gestió de les autopistes PR-22 i PR-5. La PR-22, disposa de tecnologia free flow (de circulació fluida). Així mateix,coneguda també com a autopista José de Diego, és l’autopista disposa d’un posició majoritària a rutas del pacífico, l’autopistamés utilitzada del país, amb un trànsit diari de 84.000 vehicles. que uneix Santiago-Valparaíso / Viña del Mar, a la zona centralFa 83 quilòmetres i connecta la capital, San Juan, amb la ciutat del país, i a la concesionaria del elqui, que connecta Los Vilos-d’Arecibo pel nord de Puerto Rico, amb la qual cosa dóna servei La Serena, al nord del país. En conjunt, aquestes concessionàriesa una zona en què hi ha grans companyies multinacionals del gestionen prop de 430 quilòmetres d’autopistes.sector industrial i farmacèutic. Xile seguirà sent un mercat prioritari per a abertis després deL’operació marca un abans i un després en l’aposta d’abertis pel presentar, el 2011, increments destacats en trànsit i ingressos.mercat americà com a un objectiu estratègic de futur. No només El 2012, es preveuen noves inversions amb l’objectiu de millorarconsolida la presència d’abertis com a operador d’autopistes la qualitat del servei (implementació del sistema de peatgea Puerto Rico, on també gestiona des de fa 16 anys el pont dinàmic a rutas del pacífico) i la seguretat.CONTROL O CONTROL COMPARTIT Altres participacions Societat Participació Km. Fi concessió País Societat Participació Km. Fi concessió País elqui 100,0% 229 2022 Xile Coviandes 40,0% 86 20231 Colòmbia apr 100,0% 2 2044 Puerto Rico Coninvial 2 40,0% rutas del 78,9% 141 2024 Xile Ausol 31,6% 119 2020 Argentina pacífico metropistas 45,0% 88 2051 Puerto Rico gco 48,6%1 56 2018 Argentina 293 Autopista 28,9%2 60 2031 Xile Central 1. Fi de la concessió subjecta al compliment de determinats ingressos totals i estimada per al 2023. gesa3 100,0% 2. Societat dedicada a la construcció de Coviandes. opsa4 78,9% 4881. 57,6% de drets de vot.2. abertis controla el 57,7% del Grupo Invin, que al seu torn participa en un 50% en Autopista Central.3. Societat dedicada a l’explotació d’elqui i altres infraestructures viàries de tercers.4. Societat dedicada a l’explotació de rutas del pacífico. 36
  • INFORME ANUAL 2011Gonzalo AlcaldeDirector d’Autopistas Puerto Rico“La presència d’abertis a Puerto Rico li proporciona unposicionament molt bo de cara a futures operacions a EUA”Què suposa per a abertis l’adjudicació de les autopistes PR-22 i PR-5?En primer lloc, suposa la consolidació de la nostra presència a Puerto Rico, iniciada fa més de quinze anys al pont Teodoro Moscoso, ambun nou projecte per a la gestió d’algunes de les autopistes més transitades de l’illa (PR-22 i PR-5), de molta envergadura econòmica(transacció de 1.136 milions de dòlars) i a llarg termini (40 anys).Aquesta adjudicació s’emmarca dins del procés de creixement i expansió geogràfica d’abertis, tot mantenint el seu posicionament coma líder en l’administració d’infraestructures de transport i desenvolupant projectes que generin creixement, retorn i increment de valorper als nostres accionistes.D’altra banda, es reforça el nostre model de creixement com a soci estratègic industrial, acompanyat en el consorci per un soci financeramericà del prestigi de Goldman Sachs, però aportant directius d’abertis en les posicions clau de la nova companyia.Finalment, suposa la incursió definitiva en el mercat estatunidenc, amb un procés que podria arribar a ser un model a seguir en altresoperacions d’aquest tipus als Estats Units, seguint l’esquema d’aliances publicoprivades com a exemple de transició d’un actiu gestionatper l’administració pública a una empresa privada en un període de temps molt curt.Amb les darreres adjudicacions, abertis es converteix en un aliat de preferència per al desenvolupament deprojectes de col·laboració publicoprivada a la resta dels Estats Units.És així. El reeixit model de l’APP en la concessió d’aquestes autopistes, dut a terme conjuntament amb elGovern de Puerto Rico i reconegut com a Projecte de l’Any 2011 per l’American Road and TransportationBuilders Association, s’ha convertit sens dubte en un referent per al mercat dels Estats Units.En una conjuntura econòmica com l’actual, els governs estatals d’EUA es plantegen possibles operacions ambaquest esquema de col·laboració publicoprivada, seguint la referència de la concessió de la PR-22 i PR-5, unmodel pel que fa al seu desenvolupament i el suport juridicolegal previ.En aquest sentit, la presència d’abertis als Estats Units –amb les esmentades concessions a Puerto Rico i ambla seva oficina establerta de manera permanent a Washington– aporta un posicionament molt bo ala companyia de cara a futures operacions al país.Quins altres reptes de futur es planteja la companyia a Puerto Rico?Lògicament, no podem descartar seguir creixent a l’illa amb projectes comaquest, de manera que consolidem la nostra presència a Puerto Rico i, enconseqüència, als EUA.No obstant això, la nostra prioritat ara, a curt i mitjà termini, ha de serrespondre positivament a les expectatives creades pel que fa a la gestiói millora de les infraestructures concessionades, d’acord amb els nostrescompromisos contractuals, tal com hem estat fent al pont Teodoro Moscoso,un exemple de gestió eficient i qualitat de servei.Només si ens centrem en aquest objectiu a la PR-22 i PR-5, i els resultats sónpercebuts satisfactòriament, serem capaços de plantejar-nos altres plans defutur a Puerto Rico. 37
  • INFORME ANUAL 2011amÈrica Arecibo San Juan San Juan metropistas Bogotá Bogotá Colòmbia CoviandesXileelqui La Serena Villavicencio Ovalle Argentina Los Vilos autopistas del oeste (gco) Ausol Xile rutas del pacífico San Fernando San Isidro Santiago Valparaíso Buenos Aires Buenos Aires Santiago Luján Buenos Aires San AntonioXileAutopista Central Santiago control o control compartit altres participacions 38
  • INFORME ANUAL 2011A l’Argentina, abertis gestiona directament i indirecta dos dels en les economies del continent americà ha compensat parcialmentaccessos més importants a la ciutat de Buenos Aires, tant pel l’encara lenta recuperació de les economies europees i, en concret,nombre de vehicles com per la rellevància i impacte sobre la de l’espanyola.població portenya. A l’accés oest de la ciutat, Grupo Concesionariodel Oeste, SA (gco), és titular de la concessió de 56 quilòmetres de Magnituds econòmiques i activitatl’Autopista del Oeste, que uneix Capital Federal amb la població deLuján. Al seu torn, Autopistas del Sol, SA, és titular de la concessió de Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa a119 quilòmetres de l’accés nord de la capital, conegut popularment Amèrica ascendeixen a 234 milions d’euros, mentre que l’EBITDAcom a Autopista Panamericana, així com del manteniment de assoleix els 146 milions d’euros, cosa que representa un 6%, enl’Autopista General Paz, importantíssim eix de circumval·lació de la ambdós casos, del total del grup abertis.ciutat. El 2011, el trànsit a l’Argentina ha experimentat incrementsque se situen al voltant del 5%. Totes les concessionàries de Xile, l’Argentina i Puerto Rico representen una evolució de l’activitat positiva, amb una milloraA Colòmbia, abertis té participació en la companyia Coviandes, encara més gran en vehicles pesats.que és titular del contracte de concessió de l’autopista de peatgede 86 km que uneix Santa Fe de Bogotá amb Villavicencio. En Malgrat aquesta evolució positiva de l’activitat i de la revisióaquesta mateixa carretera continuen a bon ritme les obres de mitjana anual de tarifes del 7,3%, els ingressos d’explotaciódesdoblament del tram central i de millora de les instal·lacions, disminueixen per ingressos extraordinaris, el 2010, a rutas delprojecte de gran envergadura i complexitat que inclou importants pacífico, a causa de l’impacte de les obres de seguretat normativaactuacions fins a l’any 2017. Aquesta infraestructura és un eix viari i el cobrament de l’assegurança pels danys produïts pel terratrèmolestratègic, ja que comunica les planes de la selva amazònica (on hi de febrer de 2010.ha una producció petrolífera i agropecuària de gran importància)amb la capital i tot el nord del país. Durant 2011, la inversió operativa ha ascendit a 7 milions d’euros, i ha estat realitzada, bàsicament, en instal·lacions, obres deEls resultats de l’aposta per una continuada i creixent seguretat, ampliació i millores. Quant a expansió, s’han invertit 144internacionalització dels negocis en els últims anys han demostrat milions d’euros en l’adquisició del 45% de metropistas, societatl’èxit de l’estratègia d’abertis. La situació de creixement econòmic concessionària de dues autopistes a Puerto Rico. C. resultats NIIF (milions d’euros)IMD (Aportacions al consolidat d’abertis) 2011 Var. 2011 Var.elqui 5.179 8,0% Ingressos d’explotació 234 -5,9%rutas del pacífico 24.177 5,7% EBITDA 146 -5,7%gco 76.916 4,8% EBIT 55 -13,5%apr 16.972 2,6%Autopista Central 68.773 4,4% Inversions (milions d’euros)Total IMD 24.033 5,3% 2011 Inversió operativa 7 Inversió en expansió 144 39
  • INFORME ANUAL 2011 Infraestructures de telecomunicacionsNous serveis per a una nova època i amb l’evolució del segell TDT Premium, abertis ofereix als seus clients un servei que permet la recepció domèstica, en unEl negoci d’infraestructures de telecomunicacions d’abertis, ha televisor connectat, dels continguts creats pels radiodifusors perdut a terme el 2011 la consolidació de la televisió digital terres- a l’entorn d’Internet, amb altres funcionalitats afegides, comtre (TDT), amb el desplegament de tres nous múltiplex, alhora ara la recepció per encàrrec, l’elecció d’horaris i programació oque ha impulsat una major diversificació per adaptar-se a una televisió a la carta, sense pertorbar la recepció de TDT habitual.nova època amb l’aposta per altres serveis, com ara les ciutats Per als radiodifusors i fabricants d’electrònica de consum, aquestintel·ligents o les xarxes de banda ampla. producte permet el desenvolupament de models de negoci innovadors en el nou escenari de televisió lineal i no lineal. AlEn l’àmbit del negoci audiovisual, abertis va posar en llarg dels últims mesos, s’han signat acords de col·laboració enfuncionament tres nous múltiplex; gràcies a això, la majoria dels aquest sentit amb la European Broadcast Union (EBU), Antena 3radiodifusors van poder fer arribar la seva oferta televisiva en TV, Televisió de Catalunya (TV3), La Sexta, Telemadrid, Canal Sur,alta definició (HD) i es va finalitzar un dels projectes de transició Televisión de Canarias, Televisión de Galicia, Gol TV i la baleartecnològica més complexos del sector de les telecomunicacions IB3.a Espanya: el pas a la televisió digital terrestre. Tanmateix, abertis mira més enllà dels serveis audiovisuals.Després de l’arribada de la TDT, s’obren les portes a noves El 2011 s’ha mantingut l’aposta per altres negocis, com eloportunitats de negoci. En un moment en què hi ha demanda de les infraestructures de telecomunicacions per als serveisde nous continguts, en múltiples plataformes i amb la màxima d’emergències i seguretat, i els serveis a operadors finals deconvergència, abertis es configura com al millor soci industrial telecomunicacions, així com l’impuls de solucions tecnològiquesper al desenvolupament d’aquests nous serveis. En aquest marc, per al que serà un dels reptes de la societat mundial en lesabertis ha continuat amb el servei de distribució de continguts properes dècades: la creació de ciutats intel·ligents. Així, enaudiovisuals a Internet, on gràcies a una infraestructura àmplia 2011, el 60% dels ingressos de la unitat de telecomunicacionss’assegura una excel·lent qualitat d’àudio i vídeo. Aquest servei va d’abertis ja prové de serveis diferents a la TDT.permetre la primera retransmissió en directe d’un esdevenimentmusical en 3D, en col·laboració amb la Corporació Aragonesa de En l’àmbit de les radiocomunicacions mòbils per a seguretatRàdio i Televisió. i emergències, abertis segueix desenvolupant el sistema AIRS (Abertis Intelligence Response System), una plataformaEntre les novetats en el sector destaca el model de la televisió tecnològica per a la gestió global d’incidents i emergènciesconnectada, que permet la convergència del sector audiovisual en xarxes de comunicació, que dóna resposta a un model dei d’Internet, en un entorn en què conviuen els continguts gestió operativa multiflota en temps real. Entre els seus clientsaudiovisuals propis de la TDT i els continguts web. Amb una de les xarxes de Seguretat i Emergència destaquen RESCATplataforma tecnològica basada en l’estàndard obert HbbTV (Catalunya), COMDES (Comunitat Valenciana), RADIERCAM 40
  • INFORME ANUAL 2011Alex MestreResponsable de Màrqueting de telecomunicacions“El paper que podem tenir amb les administracions locals com aoperador neutral és clau per al desenvolupament deles Smart cities”En què consisteix el concepte de Smart City?Certament, el concepte de smart city pot ser molt ampli. En qualsevol cas, sempre està present la idea d’una transformació en lesmaneres en què els ciutadans i les empreses interactuen amb la ciutat i viceversa. Una smart city no és simplement un producte oun servei tecnològic. Evidentment, la tecnologia tindrà un paper clau en aquestes ciutats, però només com a eina en el seu procés detransformació. Les xarxes d’infraestructures tecnològiques urbanes seran la base per gestionar de manera diferent els serveis públics i laseva relació amb els ciutadans. De fet, aquest és l’objectiu principal: gestionar els serveis entre ciutadà, empresa i ciutat d’una maneradiferent i més eficient.D’altra banda, el ciutadà ja es troba avui dia en un món “connectat” i, per tant, demana que els serveis que rep de la seva ciutatevolucionin, així com la seva interacció amb aquesta ciutat. La realitat és que, fins ara, els models de desenvolupament de les ciutatss’han basat principalment en l’evolució urbanística, però els models de gestió s’han mantingut invariables durant dècades.Quines són les solucions principals que abertis telecom ha aportat al projecte Smart City?El concepte d’infraestructures intel·ligents està molt relacionat amb l’activitat que ja desenvolupem a abertis com aoperadors d’infraestructures clau per a les administracions públiques. Actualment gestionem xarxes de comunicacionsmòbils per als serveis d’emergències o la xarxa de salvament marítim, que operem per a la Direcció General de laMarina Mercant. En l’àmbit urbà ja hem desplegat xarxes Wi-Fi municipals i realitzat diverses proves pilot “sensoritzant”elements urbans. També és important destacar el projecte iCity que la Comissió Europea acaba de concedir-nos,amb un important finançament durant tres anys, conjuntament amb les ciutats de Barcelona, Gènova, Bolonya i laGreater London Authority, entre d’altres, per crear un entorn obert i estandarditzable que permeti la generació fàcild’aplicacions al voltant de les smart city.El paper que abertis pot fer a les administracions locals com a operador neutral amb una visió integradade les seves necessitats tecnològiques és clau per al desenvolupament de la smart city. Lesestructures organitzatives actuals estan orientades verticalment per resoldre necessitats deforma especialitzada i independent.Com valora el procés d’implantació del projecte en ciutats com Sant Cugat, Lleida oBarcelona?La feina feta en aquestes ciutats ha permès que entenguem les necessitats específiquesde tres segments de ciutat diferents, i de les converses mantingudes amb els responsablesmunicipals s’arriba a la conclusió que el model podria basar-se en la separació dels serveisverticals urbans de les infraestructures que els suporten. Així apareix el rol d’operadord’infraestructures intel·ligents: un especialista que, a més de fer-les funcionar i mantenir-lesen uns nivells de qualitat elevats, ha de tenir el perfil financer adequat per poder desplegarles inversions necessàries en cada moment per al desenvolupament de la ciutat intel·ligent.Tot això hauria d’anar acompanyat de la definició de nous models relacionals entre lesadministracions locals, els seus ciutadans i les empreses per poder desplegar de maneraprogressiva les infraestructures necessàries en cada moment per al desenvolupament de lasmart city. 41
  • INFORME ANUAL 2011(Múrcia), Red TETRA (Comunitat de Navarra), xarxes municipals amb una evolució molt positiva, fruit de la major diversificaciócom les de Jerez o Sevilla i la xarxa de comunicacions per a la del portafolis de l’empresa i de nous llançaments, tant per aDirecció General de la Marina Mercant i Salvament Marítim. Hispasat com per a Eutelsat.L’activitat en el negoci d’operadors finals de telecomunicacions Per a Hispasat, 2011 ha estat un any de canvis amb l’entrada deha estat una de les línies que més creixement ha experimentat Carlos Espinós com a nou Conseller Delegat. El nomenament ésdurant l’exercici 2011, ampliant els serveis de connectivitat una mostra de l’aposta estratègica d’abertis per la companyiaoferts a aquests clients (mitjançant serveis de connectivitat i del seu interès per intensificar el desenvolupament futur de laEthernet o la connexió d’ambaixades internacionals a través societat. D’altra banda, al maig es va iniciar el servei comercialde solucions via satèl·lit), així com els serveis d’operació i del satèl·lit Hispasat 1E, llançat a finals de 2010. Mentrestant,manteniment. segueixen els preparatius per al llançament de l’Amazonas 3.Dins del negoci de les telecomunicacions, un dels projectes Eutelsat també ha viscut canvis en la seva organització amb elmés destacats de l’exercici ha estat el de les denominades nomenament de Jean-Martin Folz com a president del consell,ciutats intel·ligents, que impulsen una millora de la mobilitat, en substitució de Giuliano Berretta. A més, ha reforçat la carreradels serveis urbans, del medi ambient i dels serveis al ciutadà, envers l’ampliació de la cobertura satel·litària. El 2011 es vangràcies als avenços tecnològics. En aquest marc, a abertis se li llançar amb èxit l’Eutelsat W3C i l’Atlantic Bird 7, al mateixva adjudicar el servei per al desplegament de la xarxa wifi per a temps que s’iniciava la comercialització dels serveis de bandal’Ajuntament de Barcelona, i la instal·lació i manteniment de la ampla del KaSat. Enguany, Eutelsat continuarà creixent amb elcobertura wifi en un total de 32 poblacions. Així mateix, abertis llançament de dos nous satèl·lits.ha desplegat, al voltant de la seva seu corporativa a Barcelona,la primera Smart Zone d’Espanya, on hi ha els sistemes i El gener de 2012, abertis va reduir la seva participació eninfraestructures necessaris per reproduir una ciutat intel·ligent a Eutelsat fins al 15,35% i es va convertir en el segon majorpetita escala. Durant aquest exercici, abertis també ha anunciat accionista de la companyia, després de la col·locació amb èxitla seva participació en el projecte europeu iCity, que té l’objectiu d’un paquet del 16% entre inversors institucionals.de desenvolupar un entorn europeu de proves en l’àmbit de lesciutats intel·ligents. 2012 serà per a abertis l’any del desenvolupament de nous serveis audiovisuals i de la diversificació més remarcable. ElAlhora, manté la seva posició com a operador de prestigi principal repte a què s’enfronta la divisió és el d’impulsar lainternacional en el sector de la transmissió via satèl·lit, per internacionalització, l’exportació del coneixement i l’experiènciala seva participació de referència en els operadors Eutelsat i que han fet de la companyia un grup líder en el segment de lesHispasat. El negoci satel·litari d’abertis ha tancat l’any 2011 infraestructures i els serveis de telecomunicacions.CONTROL DIRECTE O COMPARTIT Altres participacionsSocietat Participació Centres Societat Participació Centresabertis telecom 100,00% - Torre Collserola 41,8% -retevisión 100,00% 2.679 emplaçaments Eutelsat 31,4% 29 satèl·litstradia 100,00% 661 emplaçaments Cota 25,0% -adesal 51,00%overon 51,00% -Hispasat 42,06%1 5 satèl·lits1. S’inclou la participació indirecta ostentada a través d’Eutelsat. 42
  • INFORME ANUAL 2011Magnituds econòmiques i activitat Aquestes magnituds no inclouen l’aportació d’Eutelsat, ja que es consolida per posada en equivalència i que el 2011 haEl negoci de les infraestructures de telecomunicacions se situa en aportat al Grup 89 milions d’euros, un 6,8% més que el 2010.segon lloc per aportació d’ingressos (512 milions d’euros) i EBITDA(228 milions d’euros), que representen un 13% i 9% respectivament Durant 2011 abertis ha realitzat inversions operatives perdel total d’abertis. valor de 19 milions d’euros, bàsicament, en retevisión i tradia, en millores pel que fa a l’eficiència dels centres, en suportEl sector de les telecomunicacions ha augmentat els ingressos operatiu, i en renovació i millores en els equips.recurrents gràcies a una major activitat en l’àmbit de la televisiódigital (tres nous múltiplex), a l’”apagada” analògica d’abril de 2010 Addicionalment, quant a expansió, ha invertit 83 milionsi a la incrementada capacitat satel·litària d’Hispasat, per la major d’euros en Hispasat, en instal·lacions terrestres del satèl·litcomercialització del satèl·lit Amazonas 2 –llançat el desembre de 1E, per al seu seguiment des de terra, i en la construcció de2009– i del 1E –llançat el desembre de 2010–. La disminució dels l’Amazonas 3 i l’Small Geo (AG-1).ingressos d’explotació es deriva dels menors ingressos no recurrentsper un intercanvi de finalització del projecte més baix, a causa deles extensions de TDT. El 60% dels ingressos e la unitat de telecomunicacions d’abertis prové de serveis diferents a la TDT, com serveis d’emergències i seguretat o a operadors finals de telecomunicacions C. resultats NIIF (milions d’euros) (Aportacions al consolidat d’abertis 2011 Var. 2011 Var. Nre. emplaçaments 3.340 0,8% Ingressos d’explotació 512 -7,1% Nre. servicentres 74.709 18,4% EBITDA 228 4,7% EBIT 120 13,7% Inversions (milions d’euros) 2011 Inversió operativa 19 Inversió en expansió 83 43
  • INFORME ANUAL 2011 AeroportsUn operador de referència mundial quant a Aquesta divisió ha viscut un increment en el nombre de passatgers.creixement Això és el resultat d’una estratègia d’inversions per a la millora de les instal·lacions. En el cas de l’aeroport suec d’Stockholm-El 2011, abertis airports ha mantingut la seva posició com a un Skavsta, s’ha procedit a l’ampliació de la terminal, mentre que adels operadors de referència en el sector de les infraestructures l’aeroport britànic de London-Luton s’hi ha instal·lat un nou radaraeroportuàries al món, una activitat que desenvolupa a 29 aeroports de superfície i un nou sistema automatitzat de revisió d’equipatged’Europa, Estats Units i Amèrica Llatina. La unitat de negoci segueix de mà que permet una major seguretat i rapidesa en les operacions.creixent gràcies al fet que el trànsit global anual ha augmentat fins D’altra banda, l’Aeroport de Cardiff, a Gal·les, ha estrenat un nouals 62 milions de passatgers (+6% respecte de 2010), amb un gran radar i ha seguit amb el desenvolupament del seu Pla de Gestióprotagonisme del continent americà i una lleugera recuperació a Mediambiental integral, amb l’objectiu de disminuir el consumEuropa. d’energia i aigua, i la producció de soroll en l’àmbit de l’aeroport.L’exercici ha estat també, per a l’activitat de gestió aeroportuària El 2011, tbi ha mantingut la seva aposta per la millora de l’atenciód’abertis, l’any de la millora dels seus resultats, cosa que la al client. Els aeroports europeus de London-Luton, Cardiff, Belfastconverteix en la divisió que millor es comporta pel que fa a International i Stockholm-Skavsta han estrenat durant l’exercicicreixement de l’EBITDA i benefici net. Aquests resultats s’han el redisseny unificat dels seus respectius llocs web. Els portals handerivat, principalment, de l’èxit de l’estratègia de control de costos i estat adaptats al ventall de necessitats dels seus clients, facilitant-la millora de l’eficiència. ne l’ús i l’accés ràpid a la informació.En l’actual context econòmic, abertis airports ha centrat els seus A Amèrica, abertis també té interessos en un total de 15 aeroports,esforços en la gestió activa del negoci, amb una política de control a Mèxic, Jamaica, Xile i Colòmbia, a través de l’empresa desarrollode costos i apostant per altres activitats més enllà del seu negoci de concesiones aeroportuarias (dca). Destaca especialment laprincipal, com ara l’impuls de l’activitat comercial amb els seus seva presència a Grupo Aeroportuario del Pacífico (GAP), que ésclients. l’operador privat d’aeroports més important del continent americà.tbi, la companyia que va suposar l’entrada d’abertis en el sector Els aeroports de dca han tingut una evolució positiva quant alsaeroportuari, gestiona en règim de propietat o concessió nou ingressos per passatger i es pot constatar que la fallida de l’aerolíniaaeroports internacionals al Regne Unit, Suècia, els Estats Units i Mexicana de Aviación gairebé no ha afectat els comptes delsBolívia. Així mateix, manté contractes de gestió, totalment o parcial, aeroports mexicans en què abertis airports està present.en cinc aeroports més, principalment als Estats Units. 44
  • INFORME ANUAL 2011Dot Gade KulovuoriDirectora General d’Stockholm Skavsta“Els ingressos generats pel turisme han crescut de maneraestable al llarg de la darrera dècada i esperem que segueixi així”En què consisteix l’expansió de la terminal de Skavsta?La terminal actual es va construir per poder fer realitat l’expansió del 2003-2004, moment en què Ryanair va establir una base al’aeroport. La zona d’embarcament, de 1.600 m2, va experimentar un trànsit molt intens durant l’estiu de 2011; mai no s’havienacollit tants passatgers i l’oferta de rutes era la més àmplia de la història de l’aeroport. Aquest èxit va comportar, naturalment, moltsreptes i dificultats que es van haver de superar. Per no aturar el creixement i facilitar el funcionament de les concessionàries a la zonad’embarcament, estem ampliant-la en gairebé un 50% amb l’addició de 670 m2. La nova àrea afegirà espai per fer cua a les portes, laqual cosa millorarà el trànsit dels passatgers per la botiga i el restaurant. També s’afegirà mobiliari nou, per tal que l’espai sigui més fresci acollidor.L’aeroport d’Stockholm-Skavsta és el tercer més gran de Suècia, amb uns 2,6 milions de passatgers per any.Què significarà aquesta nova extensió per a l’aeroport i per al desenvolupament de la regió?La nostra associació amb l’Administració local (propietària del 9,9% de l’aeroport) va fer possible un esforç conjunt que asseguri elcreixement futur. Tant l’Administració local com la regional s’adonen de la importància de l’aeroport i dels seus passatgers. Els ingressosgenerats pel turisme han crescut de manera estable al llarg de la darrera dècada i esperem que segueixi així.Per aconseguir-ho, el Govern suec ha posat en marxa una estratègia amb l’objectiu de doblar aquestsingressos fins al 2020. Amb un pla tan ambiciós, és important poder comptar no només amb laimplicació del sector turístic local i regional, sinó que també hi ha d’haver la infraestructuranecessària per acollir els visitants addicionals.Després d’ampliar el ventall de rutes de l’aeroport durant 2011, teniu pensat de seguir afegintdestinacions noves el 2012?Sempre mirem d’augmentar el nombre de destinacions disponibles, per la qual cosa estem en contacteconstant amb tot un seguit d’aerolínies. La darrera notícia del nostre client més important, Ryanair, ésque introduirà tres noves destinacions: Ancona, a Itàlia; Khanià, a Creta, i Pafos, a Xipre.Quins són els propers reptes de l’aeroport d’Stockholm Skavsta?Mentre que molts sectors pateixen la recessió, els resultats del mercat de l’aviació de baixcost durant aquestes etapes solen ser sempre millors, ja que els passatgers continuenviatjant, però busquen les ofertes més econòmiques. La situació financera global del’aeroport suposa un repte constant, perquè els ingressos comercials són cada vegada mésimportants. La voluntat d’incloure més aerolínies en la nostra llista d’operadors seguirà sentuna de les nostres prioritats. 45
  • INFORME ANUAL 2011 L’exercici 2011 ha estat per a la divisió aeroportuària d’abertis el de la millora dels seus resultats, cosa que la converteix en la divisió que millor es comporta pel que fa a creixement de l’EBITDA i benefici net. Això és fruit principalment de l’èxit de l’estratègia de control de costos i la millora de l’eficiènciaLes inversions de dca s’han centrat en els aeroports de GAP a Mèxic per on van passar tretze milions de passatgers durant l’any 2011.i s’ha apostat per l’ampliació d’algunes de les seves instal·lacions Quan la nova terminal adjudicada funcioni a plena capacitat, semés destacades, com en el cas de l’Aeroport Internacional de Los sumaran set milions de passatgers més. A més, abertis gestiona iCabos (construcció de la nova terminal 4), l’Aeroport Internacional controla moltes de les instal·lacions ordinàries d’aquest aeroport,de Guadalajara (obres d’ampliació de diverses zones) i l’Aeroport així com els panells d’informació de vols i pistes aèries.Internacional de Tijuana (modernització de les instal·lacions iaugment de la seva capacitat). El 2012 es faran noves inversions per El 2012, abertis airports vol seguir amb la seva política dea la millora de l’Aeroport de Puerto Vallarta. consolidació del negoci per mantenir el seu prestigi com a gestor d’infraestructures aeroportuàries. En un context com l’actual, enAls Estats Units, on abertis opera a través de tbi US, s’ha formalitzat què els governs apostaran cada vegada més pel model concessionalla renovació del contracte de gestió de l’aeroport Hartsfield- i la col·laboració publicoprivada, abertis airports seguirà explorantJackson Atlanta International per 5 anys més, prorrogables, amb i analitzant noves oportunitats d’inversió promogudes per lesla incorporació d’una nova terminal, que incrementarà de manera diferents administracions públiques.destacada el nombre de passatgers que gestiona la companyia.L’aeroport Hartsfield-Jackson Atlanta és, amb més de 90 milions depassatgers i prop d’1 milió d’operacions de trànsit aeri, l’aeroportmés transitat del món. abertis gestiona la terminal internacional, A través de tbi* Societat Particip. En prop. En concessió En gestió dca 100% - 15 - Ubicació Parti- En En En cip. propietat concessió gestió tbi 90% 3 5 5 Regne Unit (Londres- codad 85% - 1 - 100,0% 2 1 - Luton, Belfast i Cardiff) 3 21 5 Suècia 90,1% 1 - -A través de dca Florida (EUA) 100,0% - 1 - Bolívia 100,0% - 3 - País Particip. En concessió Georgia (EUA) 100,0% - - 3 Jamaica 74,5% 1 Califòrnia (EUA) 100,0% - - 1 Colòmbia 33,3% 1 Carolina del Nord (EUA) 100,0% - - 1 Xile 14,8% 1 3 5 5 Mèxic 5,8% 12 15 *abertis participa en un 90% en tbi, que és la que participa en la resta de societats. 46
  • INFORME ANUAL 2011 américaEUA Raleigh (Durham) Burbank Atlanta Mexicali Herbert Smart Downtown Middle Regional Georgia Tijuana Orlando Sanford Hermosillo La Paz Los Mochis San José del Cabo Manzanillo Aguascalientes Guadalajara SangsterMèxic Puerto Vallarta Bajio Morelia Jamaica Eldorado CaliColòmbia El Alto (La Paz)Bolívia Jorge Wilstermann (Cochabamba) Viru Viru (Santa Cruz) SantiagoXile Control o control compartit propietat concessió contracte de gestió Altres participacions altres participacions 47
  • INFORME ANUAL 2011 Suècia Stockholm SkavstaRegne Unit Belfast International London Luton Cardiff Airport Control o control compartit propietat concessió contracte de gestió Altres participacions altres participacions 48
  • INFORME ANUAL 2011Magnituds econòmiques i activitatEl sector d’aeroports ha suposat un 7% dels ingressos i un 4% del’EBITDA del grup abertis el 2011.Malgrat la crisi econòmica mundial, el nombre de passatgers en elsaeroports de tbi augmenta un 7,3% fins arribar als 23 milions depassatgers. Cal destacar la bona evolució de London Luton (gràcies,en part, a l’impacte negatiu per l’erupció del volcà islandès Eyjafja-llajökull el 2010 i a les tempestes de neu durant el primer trimestrede l’any), d’Orlando Sanford i dels aeroports de Sabsa a Bolívia.Així mateix, es registra una evolució positiva de l’activitat de dca ide codad, d’un 5,0% i un 3,6%, respectivament.El major nombre de passatgers registrat en tbi, i dca permet queels ingressos d’explotació augmentin fins a un 5,4%, malgrat la lleudisminució de l’ingrés per passatger de tbi i la desfavorable evoluciódels tipus de canvi de la lliura i el dòlar respecte de l’euro.El sector aeroportuari ha realitzat inversions per valor de 23 milionsd’euros el 2011; principalment, a London Luton, en equipaments deseguretat i altres millores, i en l’inici dels treballs de repavimentacióde les pistes de Belfast International i Montego Bay (Jamaica). C. resultats NIIF (milions d’euros) 2011 Var. (Aportacions al consolidat d’abertis)N. de passatgers (milers) 2011 Var.London Luton 9.527 8,9% Ingressos d’explotació 293 5,4%Belfast International 4.121 1,8% EBITDA 86 5,8%Cardiff Airport 1.212 -13,5% EBIT 34 27,8%Orlando Sanford 1.556 36,7%Stockholm Skavsta 2.557 2,7% Inversions (milions d’euros)Bolívia 4.116 11,5% 2011N. total de passatgers tbi 23.089 7,3% Inversió operativa 22 Inversió en expansió 1N. de passatgers (milers)Montego Bay (Jamaica) 3.328 1,4%Aerocali (Cali, Colòmbia) 3.102 -0,4%Santiago de Xile 11.978 17,9%GAP (Mèxic) 20.208 -0,1%N. total de passatgers agregats dca 38.616 5,0%N. de vols codad 155.221 3,6% 49
  • Carta del president Entrevista al conseller delegatGovern corporatiu i òrgans de govern 1.1 Govern corporatiu1.2 Òrgans de governActivitats del grup abertis2.1 Autopistes2.2 Infraestructures de telecomunicacions2.3 AeroportsResponsabilitat social corporativa3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis3.2 Indicadors 2011Informació economicofinancera4.1 Magnituds consolidades4.2 Gestió financera4.3 Accionistes i borsa
  • INFORME ANUAL 2011 La Responsabilitat Social Corporativa a abertisl Durant 2011, abertis ha estat reconeguda amb la distinció l L  es accions dutes a terme en matèria de gestió ambiental estan Bronze Class en el sector del transport industrial atorgada produint resultats significatius, amb una millora considerable por Sustainable Asset Management (SAM) en relació amb la de l’eficiència de l’organització pel que fa al consum de trajectòria de sostenibilitat 2011-2012, juntament amb la recursos, que ha aconseguit reduir un 15% les emissions de renovació, per vuitè any consecutiu, de la presència en l’índex CO2. Els sistemes de gestió ambiental, com a marc comú de Dow Jones Sustainability World. treball (junt amb accions específiques vinculades a impactes significatius, com ara el soroll, la biodiversitat o la gestiól L  a base de dades de gestió de RSC i els indicadors vinculats d’aigües residuals i la implicació dels grups d’interès en la han estat actualitzats d’acord amb els nous requeriments de campanya de comunicació “Aristos”), permeten que abertis GRI. S’hi ha incorporat la versió G3.1 i el suplement sectorial avanci en la mitigació d‘impactes. d’aeroports. l E  l nou protocol d’homologació de proveïdors ha estat implantatl E  l desenvolupament de nous serveis i la consolidació a Espanya i ha iniciat la seva implantació al Regne Unit, amb d’actuacions a favor de la seguretat viària en autopistes, la un total de 3.475 proveïdors avaluats, dels quals 618 han consecució del nivell EFQM 500+ en telecomunicacions i la estat homologats sobre la base de criteris socials i ambientals. implantació de noves pàgines web en aeroports, enfocades D’aquests, un 55% ha estat homologat segons criteris de RSC, a potenciar la comunicació amb el client, han contribuït a i un 32% ha rebut una qualificació en matèria de RSC. mantenir el grau de satisfacció del client. l  La participació activa en 140 organitzacions de la comunitatl E  l desenvolupament professional i la formació, amb una mitjana local ha permès establir canals de comunicació i diàleg de 17 hores per persona treballadora, disposen de nous canals bidireccionals que, amb l’acció social de l’organització, com ara Intrabertis 2.0 o el futur hub virtual per compartir estableix un vincle amb l’entorn en què opera abertis. el coneixement, que permeten respondre de forma simultània a objectius d’eficiència i excel·lència. El manteniment dels beneficis socials, com ara la inversió en activitats extralaborals, que ha assolit 1,2 milions d’euros, contribueix, juntament amb els plans d’incentius a llarg termini i les avaluacions d’execució, a la retenció del talent. 52
  • INFORME ANUAL 2011Alberto JiménezCap del Sistema de Gestió Integrada d’autopistes a Espanya“abertis ha realitzat millores per incrementar l’eficiènciaenergètica i un ús més racional dels recursos”Quins són els pilars bàsics en què se sustenta el Sistema de Gestió Ambiental d’abertis autopistas?El Sistema de Gestió Ambiental està basat en la norma ISO 14001, els pilars bàsics de la qual són la minimització dels efectes negatiusque poden causar les activitats de la companyia sobre el medi ambient, el compliment legal i reglamentari que hi sigui d’aplicació i lamillora contínua en l’execució mediambiental.Per a tot això és bàsic fer una bona planificació segons tres elements de gestió fonamentals: identificació i avaluació d’aspectesambientals, control exhaustiu de la legislació i programació d’objectius i metes.Quines són les principals mesures que la companyia ha implantat el 2011 en les seves autopistes?Un dels reptes durant el 2011 ha estat emprendre un procés d’homogeneïtzació dels diferents Sistemes de Gestió existents en les sevesxarxes, tot assegurant-ne la coherència amb el compromís i política mediambiental, amb l’objectiu d’implantar un únic Sistema deGestió per a tot abertis autopistas.Entre les activitats que s’hi han dut a terme, cal destacar una sèrie de millores tecnològiques que permetrien incrementar l’eficiènciaenergètica i un ús més racional dels recursos tot reduint les emissions de CO2, així com campanyes dirigides a augmentar l’ús del Via-T,que permetran una reducció en les emissions de CO2 dels nostres clients. També és important l’adequació de punts nets deresidus, mitjançant la implantació d’una nova senyalització que en facilita l’adequada segregació, així com la posadaen marxa d’una campanya de sensibilització ambiental, “Aristos viatja per abertis autopistas”. Seguint la líniaestratègica de RSC d’abertis, s’ofereixen consells i recomanacions ambientals per a l’eficiència i sostenibilitat, tantdins com fora del treball.Quins projectes futurs té previstos abertis autopistas per mitigar els efectes produïts pelcanvi climàtic?abertis contribueix a la reducció dels efectes produïts pel canvi climàtic tot ajustant-se a la recerca i aplicacióde noves tecnologies que permetin reduir el consum energètic i aplicant mesures que facin possiblelimitar i reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI).Hom pot destacar, entre les seves pròximes mesures, la millora del destí dels residus generats,en el qual se’n prioritzarà la revaloració i reutilització. S’hi continuarà implantant sistemesd’il·luminació i senyalització amb tecnologia LED, a més d’actuacions mediambientals derestauració paisatgística i campanyes de control i seguiment dels consums de recursos naturalsdirigits a la millora de l’ús de l’aigua com a bé escàs, i a un ús més racional dels combustiblesfòssils, tant per a l’ús de climatització com per al parc mòbil. 53
  • INFORME ANUAL 2011La fundació abertis Càtedres abertisLa fundació abertis exerceix de centre neuràlgic de gestió i cátedra abertis - UPC de Gestió d’Infraestructures del Transport,promoció de l’acció social en el Grup en els àmbits de la seguretat el focus de la qual és la formació i la investigació en el camp deviària, el medi ambient i l’àmbit sociocultural. El castell de Castellet, la gestió de les infraestructures, ha celebrat el 2011 la seva VIIIseu de la fundació, ha allotjat la reunió anual d’Organizational convocatòria del premi abertis, amb dos treballs d’investigacióStakeholders de Global Reporting Initiative (GRI), la reunió del premiats.patronat de la Fundació Consejo España-EE.UU i els cicles deconferències sobre el Museu del Prado, entre altres. càtedra abertis - IESE de Regulació, Competència i Polítiques Pú- bliques. Durant el 2011 ha coordinat la conferència “PerspectivesEntre les accions dutes a terme durant l’any 2011, cal destacar econòmiques de l’Eurozona”, juntament amb diferents jornadesl’autoescola virtual Autoroute Académie i el projecte “Cooperant i col·loquis.Viari” que juntament amb la continuïtat de la campanya “Et quedauna vida. No la perdis a la carretera”, guardonada amb el premi càtedra abertis - ESADE de Lideratges i Governament Democrà-Rombo de publicitat gràfica de La Vanguardia, han potenciat les tic. Ha continuat la seva tasca de formació, investigació i projec-actuacions en l’àmbit de la seguretat viària. ció social, tant d’organitzacions com dels actors que assumeixen el repte de governar un món que és global i local alhora.En l’àmbit del medi ambient, cal destacar la renovació de lacol·laboració amb el programa “Espai Terra” i la finalització càtedra abertis - FEDEA d’Economia de les Infraestructures i elde tres investigacions. La celebració de la tercera jornada del Transport. Ha participat en tres projectes d’investigació relacio-voluntariat corporatiu en localitzacions d’àmbit internacional, les nats amb la integració del transport aeri i el ferroviari, les novesactuacions educatives dels aeroports i la relació de llarg termini possibilitats de transport intermodal i l’avaluació econòmica ded’abertis amb algunes organitzacions de la comunitat local com projectes de transport, a més de crear l’observatori del transportCáritas, han protagonitzat les accions de l’àmbit sociocultural de aeri i dur a terme diferents jornades i seminaris.l’organització. càtedra abertis - ENPC - IFSTTAR, creada conjuntament per la fundació abertis i l’École des Ponts ParisTech-IFSTTAR (Institut Français des Sciences et Technologies des Transports, de l’Amé- nagement et des Reseaux) ha convocat coordinadament amb la càtedra abertis-UPC el premi abertis internacional. La fundació abertis exerceix de centre neuràlgic de gestió i promoció de l’acció social al Grup en els àmbits de la seguretat viària, el medi ambient i l’àmbit socio- cultural 54
  • INFORME ANUAL 2011ESTRATÈGIA I MONITORITZACIÓ D’RSCIndicadors compilats >200Xifra de negoci inclosa en l’abast del pla estratègic d’RSC (%) 94%CLIENTSXifra de negoci que disposa d’un sistema de qualitat implantat 91%Índex de satisfacció dels clients 7,6Consultes, queixes i suggeriments atesos 99%MEDI AMBIENTXifra de negoci que disposa d’un sistema de gestió ambiental implantat 95%Tones de CO2 (per cada milió d’euros de xifra de negoci) 42,19Ús del telepeatge (respecte al total de transaccions) 33%Residus valoritzats (respecte al total de residus generats) 70%Inversió mediambiental (respecte del benefici net consolidat) 2,77%RECURSOS HUMANSDones en plantilla (respecte al total de la plantilla) 33%Treballadors amb contracte indefinit (respecte al total de la plantilla) 88%Recursos invertits en formació 3.711.112€Mitjana d’hores de formació per empleat 17Xifra de negoci que disposa d’un sistema de seguretat laboral implantat 92%Treballadors amb discapacitat contractats (directament i indirectament) 1,82%COMUNITAT INVERSORAReunions amb gestores 350Opinions i consultes ateses d’accionistes 8.602PROVEÏDORSNombre de proveïdors avaluats 3.475Scoring de RSC mitjà de les empreses proveïdores homologades APercentatge de concursos amb clàusules socials i ambientals 94%Percentatge de compra local 95%COMUNITATAportació a la comunitat (respecte del benefici net consolidat) 0,9%Inversió en accessibilitat social i desenvolupament econòmic (respecte del total d’aportació a la comunitat) 37%Associacions i col·lectius amb participació activa 140 55
  • informaciófinance
  • Carta del president Entrevista al conseller delegat Govern corporatiu i òrgans de govern 1.1 Govern corporatiu 1.2 Òrgans de govern Activitats del grup abertis 2.1 Autopistes 2.2 Infraestructures de telecomunicacions 2.3 Aeroports Responsabilitat social corporativaera 3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis 3.2 Indicadors 2011 Informació economicofinancera 4.1 Magnituds consolidades 4.2 Gestió financera 4.3 Accionistes i borsa
  • INFORME ANUAL 2011 Magnituds consolidadesResultatsEls resultats del 2011 han estat marcats per la reorganització El resultat d’abertis el 2011 ha estat de 720 milions d’euros, cosasocietària pel que fa a la venda d’Atlantia i la desinversió en que suposa un increment respecte de l’any anterior d’un 8,8%,les activitats d’aparcaments i logística. En conseqüència, tant que, sense els impactes de la reorganització societària –que, alen les xifres del 2011 com en les del 2010, s’han eliminat tots seu torn, inclou la desinversió en les activitats d’aparcaments iels impactes econòmics derivats d’ambdues decisions, s’han logística, així com la plusvàlua per la venda d’Atlantia–, passaria areclassificat en cadascun dels epígrafs del compte de resultats ser un increment de l’11,7%.i se n’ha comptabilitzat l’import net en l’epígraf “resultatreorganització societària”. Per tant, els resultats presentats del2011 són totalment comparables amb els del 2010, llevat delsrecollits en la línia anteriorment esmentada. (milions d’euros) Consolidat 2011 2010 (*) Var. Ingressos d’explotació 3.915 3.917 0% Despeses d’explotació -1.461 -1.510 -3% EBITDA 2.454 2.407 2% Dotació amortització i pèrdues deteriorament -936 -923 Resultat explotació 1.517 1.484 2% Resultat financer -617 -668 Resultat societats posades en equivalència 125 117 Resultat abans d’impostos 1.025 933 10% Impost sobre societats -250 -223 Resultat de l’exercici 775 710 9% Interessos dels minoritaris -74 -81 Resultat accionistes de la societat 702 628 11,7% Resultat reorganització societària 18 33 Resultat accionistes de la societat 720 662 8,8%* Compte de resultats 2010 considerant l’impacte de la classificació el 2011 dels segments operatius d’aparcaments i parcs logístics com a activitats interrompudes.( )El compte de resultats adjunt presenta, pel seu valor net de 0, els ingressos i despeses corresponents als serveis de construcció o millora de les infraestructures realitzades durant l’exercici (265 milions d’eurosd’ingressos i de despeses), que a l’efecte de presentació en els comptes anuals consolidats d’abertis es registren de forma separada, segons allò establert per la CINIIF 12. 58
  • INFORME ANUAL 2011 El resultat d’abertis en 2011 ha estat de 720 milions d’euros, cosa que suposa un increment respecte de l’any anterior d’un 8,8%L’evolució positiva de l’activitat de les autopistes d’abertis a telecom, a autopistes a França i a Xile. Tot això, junt amb laFrança i Amèrica, així com dels aeroports; la revisió de tarifes de les disminució del resultat financer negatiu, la millor aportació deconcessionàries d’autopistes; l’impacte positiu de la compensació les societats per posada en equivalència i altres impactes positiuspels convenis de l’AP-7 i de la C-32 Maresme i altres ingressos no recurrents en impostos, permet un increment del resultat deextraordinaris, així com la reducció en despeses d’explotació, les activitats continuades d’un 11,7%.compensen l’evolució negativa del trànsit en les autopistesd’abertis i els menors ingressos no recurrents el 2010 a abertis +0% +2% +2% +8,8% 3.917 3.915 2.407 2.454 1.484 1.517 662 720 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 Ingressos explotació EBITDA EBIT Resultat accionistes 2011 2010 59
  • INFORME ANUAL 2011IngressosEls ingressos d’explotació han assolit els 3.915 milions d’euros,en línia amb l’exercici anterior, i augmenta fins al 52% el per-centatge d’ingressos que es generen fora d’Espanya, procedentsprincipalment de França, el Regne Unit i Xile.El manteniment dels ingressos es deu a l’evolució positiva del’activitat de la diversificació geogràfica –especialment, en elcas de les autopistes d’abertis a França i a Amèrica– i sectorial–tant en el sector d’aeroports, amb increment del nombre depassatgers en tbi i dca, com en telecomunicacions, amb unamajor activitat terrestre (digital) i satel·litària–; a la revisió detarifes de les concessionàries d’autopistes; a l’impacte positiu dela compensació pels convenis de l’AP-7 i de la C-32 Maresme i aaltres ingressos extraordinaris.Tot això compensa l’evolució negativa del trànsit en les autopistesd’abertis a Espanya i l’impacte negatiu per menors ingressos norecurrents el 2010 a abertis telecom per extensions de TDT, aFrança per obres a l’A65, i a Xile per obres de seguretat normativa.En general, es manté sense variacions significatives el pes relatiudels ingressos generats fora d’Espanya, i també el pes de lesdiferents unitats de negoci.Ingressos d’explotació (milions d’euros) 2011 % 2010 (*) % Autopistes 3.098 79% 3.078 79% Telecomunicacions 512 13% 552 14% Aeroports 293 7% 277 7% Serveis corporatius i altres 12 0% 9 0% totAL 3.915 100% 3.917 100% Ingressos d’explotació (milions d’euros) 2011 % 2010 (*) % Espanya 1.885 48% 1.928 49% França 1.481 38% 1.440 37% Regne Unit 183 5% 177 5% Xile 162 4% 180 5% Resta del món 203 5% 192 5% totAL 3.915 100% 3.917 100%*  l’efecte comparatiu, es mostra el compte de resultats 2010 tot considerant l’impacte de la classificació el 2011 dels segments operatius d’aparcaments i parcs logístics com a activitats interrompudes. A( ) 60
  • INFORME ANUAL 2011Resultat brut d’explotació (EBITDA) Els fons de comerç, sota NIIF, no s’amortitzen sistemàticament, però sí que es deprecien en base al resultat de les proves deLes despeses d’explotació corresponen bàsicament a despeses deteriorament que s’han de realitzar sobre aquests resultats.de personal i despeses de manteniment de les infraestructures i Dels resultats de la realització de proves sobre els fons dedisminueixen en un 3%, fruit de l’esforç de contenció en el marc comerç existents al grup abertis no s’ha desprès la necessitatde la política d’eficiència que està duent a terme el Grup. Així de realitzar cap ajustament significatiu.mateix, hi ha hagut una disminució en costos per la realitzacióel 2010 d’operacions no recurrents (en obres d’autopistes i Resultat financerextensions de cobertura de TDT). La millora del resultat financer negatiu es deu, bàsicament, aLes mesures de millora de l’eficiència i optimització dels costos l’inferior deute mitjà existent, que compensa l’increment ded’explotació han permès que el marge EBITDA al tancament de tipus, la qual cosa permet una reducció de la despesa financeral’exercici se situï en el 62,7%, respecte del 61,5% de 2010. del deute d’un 1,3%. Així mateix, el resultat financer negatiu de 2011 inclou un impacte positiu no recurrent a castellana, lligatLa plantilla mitjana el 2011 assoleix els 10.995 empleats i es al cobrament de compensacions per sobrecostos que, al costatmanté el pes relatiu dels empleats situats fora d’Espanya, que se d’altres impactes negatius no recurrents el 2010, compensen lessitua en un 60%. diferències negatives més grans de canvi i altres.Amortitzacions i deteriorament d’actius Resultat de societats posades en equivalènciaEs produeix un lleuger increment de les amortitzacions coma conseqüència de les inversions realitzades el 2010 i 2011, El resultat de societats posades en equivalència augmenta finsbàsicament per l’obertura d’un nou tram en la circumval·lació sud arribar als 125 milions d’euros i reflecteix la bona evolucióde Reims. d’Eutelsat i Coviandes en l’exercici, la qual cosa ha motivat el seu increment significatiu.EBITDA (milions d’euros) 2011 % 2010 (*) % Autopistes 2.155 88% 2.138 89% Telecomunicacions 228 9% 218 9% Aeroports 86 4% 81 3% Serveis corporatius i altres -15 -1% -30 -1% TOTAL 2.454 100% 2.407 100% EBITDA (milions d’euros) 2011 % 2010 (*) % Espanya 1.261 51% 1.254 52% França 955 39% 914 38% Gran Bretanya 48 2% 48 2% Xile 120 5% 124 5% Resta del món 69 3% 66 3% TOTAL 2.454 100% 2.407 100%*  l’efecte comparatiu, es mostra el compte de resultats 2010 tot considerant l’impacte de la classificació el 2011 dels segments operatius d’aparcaments i parcs logístics com a activitats interrompudes. A( ) 61
  • INFORME ANUAL 2011Impost sobre societats BalançEl 2011, la despesa per impost de societats està afectada per Les variacions més significatives en actius i passius es deuenl’impacte positiu no recurrent, conseqüència de la disminució dels bàsicament a l’impacte de la venda, l’octubre de 2011, delsimpostos diferits passius després de la reforma fiscal aprovada negocis d’aparcaments i logística, que afecta totes les partidesal Regne Unit. Aquesta reforma redueix un 2% addicional el de balanç, així com la venda del 6,68% de participació d’Atlantiatipus impositiu de l’Impost sobre Societats (del 27% al 26%, ja que, el desembre de 2010, estava classificada com a actiusefectiu el 2011, i del 26% al 25%, efectiu a partir del 2012) i mantinguts per a la venda.afecta tant el compte de resultats com els saldos per impostosdiferits passius pendents de pagament. Deixant de banda aquest Els actius totals, el 31 de desembre de 2011, han arribat als 22.749impacte, la variació del tipus efectiu no és significativa, com a milions d’euros, dels quals prop del 60% correspon a immobilitzatconseqüència del manteniment del resultat abans d’impostos material i altres actius intangibles (tot excloent-hi fons deobjecte de tributació (el resultat de societats posades en comerç), bàsicament concessions, en línia amb la naturalesa delsequivalència tributa en origen). negocis del Grup relacionats amb la gestió d’infraestructures. Aquest percentatge està, al seu torn, en línia amb el de l’exercici anterior.Flux d’efectiuDurant el 2011, abertis ha generat un flux d’efectiu brut (anterior Igualment, cal destacar-hi la classificació de la participacióa les inversions i al pagament de dividends) de 1.533 milions del 14,61% a Brisa com a entitat associada (tot passant ad’euros. consolidar per posada en equivalència), ja que s’han produït unes circumstàncies que han permès, al tancament de 2011, concloure 2011 2010 Var. sobre la presumpció d’influència significativa en aquesta societat. Flux d’efectiu brut (Me) 1.533 1.539 -0,30%BALANÇ (milions d’euros) ACTIU Consolidat PASSIU Consolidat 2011 2010 2011 2010 Actius no corrents 21.403 23.214 Patrimoni net 4.416 5.453 Immobilitzacions materials 1.742 2.325 Capital i prima 1.928 2.376 Fons de comerç 4.263 4.398 Reserves 416 983 Altres actius intangibles 11.217 12.550 Resultat 720 662 Participacions en entitats associades 1.899 1.461 Socis externs 1.351 1.433 Altres actius no corrents 2.282 2.480 Passius no corrents 16.328 17.545 Deutes financers 13.452 14.238 Altres passius no corrents 2.876 3.307 Actius corrents 1.346 1.466 Passius corrents 2.005 2.293 Deutes financers 820 895 Actius mantinguts per a la venda 0 612 Altres passius no corrents 1.185 1.398 Total actiu 22.749 25.292 TOTAL PASSIU 22.749 25.292 62
  • INFORME ANUAL 2011 El patrimoni net consolidat ha arribat als 4.416 milions d’euros. generat en les vendes de la participació en Atlantia i dels negocis La variació respecte de 2010 es deu, bàsicament, a l’impacte de d’aparcaments i logística, tant pel cash obtingut per la venda la distribució de dividends el 2011 per 1.246 milions d’euros (que com per la de deute propi dels negocis. Aquest deute es deixa de inclou un dividend extraordinari a compte de 2011 de 495 milions consolidar com a conseqüència de la seva sortida del perímetre. d’euros i una devolució d’aportació d’accionistes de 296 milions El decrement del deute net també es deu al cash flow generat en d’euros), superior al resultat de l’exercici, a l’impacte negatiu de l’exercici, que compensa el pagament del dividend extraordinari la valoració de Brisa (-234 milions d’euros), a l’impacte negatiu i la devolució de l’aportació als accionistes (688 milions d’euros per diferències de conversió generades en l’exercici i a la compra desemborsats). d’autocartera, tot compensant l’impacte positiu per valoració de derivats i altres. El deute financer brut representa el 63% del passiu, en línia amb el tancament de l’exercici 2010. Seguint una política de minimització L’exercici 2011, l’endeutament brut se situa en 14.273 milions de l’exposició als riscos financers, al tancament de l’exercici una d’euros, amb un deute net de 13.882 milions d’euros, la qual cosa part important del deute (84%) es trobava a tipus fix o fixat a representa una disminució respecte del deute net de 2010, de través de cobertures. 769 milions d’euros. Aquesta baixada és fruit bàsicament al cash ACTIU PASSIU Altres Altres passius Patrimoni net 18% actius 24% 19% 2006 2006 Deute financer 69%Fons de comerç 19% Immobilitzacions 57% materials i intangibles 63
  • INFORME ANUAL 2011InversionsLes inversions del Grup durant l’exercici 2011 han estat de 676 digitals amb el desplegament de tres nous múltiplex de TDT imilions d’euros, dels quals 511 milions, un 76%, corresponen a a les inversions d’Hispasat en la construcció de l’Amazonas IIIprojectes d’expansió i la resta, 165 milions d’euros, a inversió i de l’AG-1, així com inversions relacionades amb Hispasat 1E.operativa. l  n aeroports, la inversió en expansió de l’exercici correspon a ELes inversions en expansió més significatives de l’exercici són les tbi, bàsicament en l’ampliació del costat aire de la terminal desegüents: l’aeroport de Stockholm Skavsta, subvencionat totalment per l’autoritat local (projecte 2011-12).l  n autopistes, la inversió en expansió correspon fonamental- E ment a acesa (149 milions d’euros), principalment pels tre- Les inversions operatives més significatives s’han produït en el balls d’ampliació de carrils de l’AP-7 i la construcció del tram sector d’autopistes i s’han concentrat en sistemes de contenció, Palafolls-Tordera; a iberpistas, per l’ampliació de carrils del renovació de peatges, barreres de seguretat, àrees de peatge tram San Rafael-Villacastín (35 milions d’euros); i a sanef, en i modernització de la xarxa existent. Cal mencionar la inversió inversions relacionades principalment amb el Paquet Vert (42 realitzada pel sector de telecomunicacions, bàsicament, en milions d’euros), així com en l’enllaç RN13-A13 i en la finalit- millores en eficiència de centres, suport operatiu i renovació, així zació de treballs de la circumval·lació sud de Reims. També a com en equips de retevisión i tradia. Autopistas América, per l’adquisició del 45% de metropistas per 144 milions d’euros. En el sector d’aeroports destaquen les inversions operatives en equipaments de seguretat, i altres millores a London Luton,l  n infraestructures de telecomunicacions, la inversió en E i l’inici dels treballs de repavimentació de les pistes a Belfast expansió correspon principalment a les inversions de retevisión International i Montego Bay (Jamaica). i tradia, per fer possible el transport i la transmissió dels senyalsINVERSIONS (milions d’euros) Operativa % Expansió % Total Autopistes 120 73% 428 84% 548 Espanya 44 26% 196 38% 239 França 69 42% 88 17% 157 Internacional 7 4% 144 28% 151 Telecom 19 11% 83 16% 101 Aeroports 22 13% 1 0% 22 Holding/ serviabertis 5 3% 0 0% 5 totAL 165 100% 511 100% 676 64
  • INFORME ANUAL 2011 65
  • INFORME ANUAL 2011 Gestió financeraEn un any marcat per la crisi de deute sobirà en la zona euro i la de l’altra, la venda de la participació que abertis posseïa adesacceleració del creixement de l’economia global, abertis ha Atlantia S.p.a., per 626 milions d’euros, va permetre la devoluciómantingut un any més una alta capacitat de generació d’EBITDA anticipada d’un préstec sindicat de 515 milions d’euros ambamb 2.454 milions d’euros al tancament de 2011 (comparable venciment el 2012, així com de part dels 183 milions d’eurosals 2.407 milions d’euros el 2010). disposats en línies de crèdit.La resiliència del Grup ha permès a la Direcció General Financera L’emissió d’un bo de 750 milions d’euros per part de hit amb und’acudir als mercats de deute per finançar la reorganització dels cupó 5,75% i venciment a set anys va permetre el refinançamentnegocis d’aparcaments i parcs logístics, refinançar deute de parcial del deute sindicat existent fins a aquest moment, ambHolding d’Infraestructures de Transport, SAS (hit), amb l’emissió venciment el 2013, i la millora consegüent de la vida mitjanad’un bo, així com aconseguir el finançament necessari per fer del deute.front a la inversió en les autopistes PR-22 i PR-5 de Puerto Rico. Finalment, es pot destacar que el consorci format per abertisabertis ha reduït el deute net del Grup en 769 milions d’euros, i Goldman Sachs Infraestructure Partners II es va adjudicar lai ha passat de 14.651 milions d’euros el 2010 a 13.882 milions privatització de les autopistes PR-22 i PR-5 a Puerto Rico. Eld’euros al tancament de 2011. D’una banda, la reorganització i projecte va ser valorat en 1.136 milions de dòlars.posterior segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logísticsva suposar una reducció de deute de 517 milions d’euros, i 2011 2010 Deute net 13.882 (*) 14.651 (*) Deute net / EBITDA 5,7 5,9 Deute net / Patrimoni net 3,1 2,7 FFO / Interessos nets * ( ) 3,5 2,4* Inclou l’impacte de les plusvàlues obtingudes per abertis per la venda de la participació que posseïa a Atlantia S.p.A( ) 66
  • INFORME ANUAL 2011 En tancar el 2011, el deute a llarg termini representava el 94% del total i el venciment mitjà del deute se situava en 6,33 anysEstructura financera / Per tal de minimitzar l’exposició al risc de tipus d’interès, abertisPolítica de finançament manté un alt percentatge del deute a tipus fix. Al tancament de l’exercici 2011, aquesta proporció era del 84%, en línia amb laSeguint les polítiques definides pel Consell d’abertis, l’estructura de 2010.financera del Grup busca limitar els riscos als quals està exposatper la naturalesa dels mercats en què opera. Al tancament de l’exercici 2011, Abertis Infraestructuras, S.A. posseeix línies de crèdit el límit de les quals ascendeix a 1.350Quant a la distribució del deute amb tercers, al tancament de milions d’euros (1.195 milions el 2010), de les quals 300 milionsl’exercici 2011, el deute a llarg termini representava el 94% del d’euros corresponen a línies amb venciment a un any i 1.050total enfront del 96% el 2010. D’altra banda, el venciment mitjà milions a línies amb venciment a més d’un any. L’increment endel deute se situava al tancament en 6,33 anys, respecte dels el límit total de les línies permet enfortir la posició de liquiditat i6,55 anys el 2010. afrontar els pròxims venciments a curt termini amb un risc baix de refinançament. Venciment del deute Tipus de deute Inferior 6% Variable Superior a a 1 any 16,23% 10 anys 14% Entre 1 i 3 anys 21% Fix 83,77% Entre 3 i 5 anys 17% Entre 5 i 10 anys 42% 67
  • INFORME ANUAL 2011 INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT 2011 INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT 2010 Préstecs Línies Préstecs 8% 2,3% Bons i obligacions 6,1% 52% Bons i obligacions Préstecs BEI Préstecs BEI 44,4% 11% 9,3% CNA CNA 10% 12,5%Préstecs sindicats Préstecs sindicats 19% 25,4%Gestió del risc financer Risc de contrapartida de crèditEl grup abertis opera en l’àmbit internacional i els seus actius es Des de la Direcció General Financera d’abertis es monitoritza detroben distribuïts geogràficament entre Europa, els Estats Units forma activa i periòdica el risc de contrapartida de crèdit. Per tali Hispanoamèrica. d’evitar concentracions significatives de risc que puguin afectar la solvència del grup, abertis busca sempre diversificar les fontsPer la naturalesa dels mercats de crèdit en què operen i es de finançament, tant dins de l’àmbit nacional en què operen lesfinancen les empreses del grup abertis, aquest està exposat a companyies com en l’àmbit internacional, de manera que el riscriscos de tipus de canvi, tipus d’interès, riscos de crèdit i riscos queda també geogràficament distribuït.de liquiditat. Segons la política de gestió de riscs, el Grup pot contractarLa gestió dels diferents riscos financers està controlada per la operacions financeres amb entitats que tinguin una categoriaDirecció General Financera, amb l’autorització prèvia del màxim mínima de ràting “A-“ per agències internacionals deexecutiu d’abertis, en el marc de la corresponent política qualificació reconegudes. Les categories de ràting de cadaaprovada pel Consell d’Administració. entitat s’actualitzen periòdicament amb l’objectiu de portar una gestió activa del risc de contrapartida.Risc de tipus de canvi Risc de liquiditatLes activitats de les empreses que formen el grup abertis i quees troben en països la moneda operativa dels quals és diferent de El grup abertis, tal com ha fet històricament, realitza una gestiól’euro, suposen una exposició potencial al risc de tipus de canvi. prudent del risc de liquiditat. Durant l’any 2011 s’han seguitDes de la Direcció General Financera es gestiona el risc de tipus amb una atenció especial les indicacions de liquiditat de lesde canvi, principalment mitjançant la contractació de deute agències d’avaluació de crèdit i l’evolució dels mercats de crèditfinancer denominat en les monedes estrangeres corresponents, en la zona euro, per dur a terme la gestió esmentada.així com a través de contractes de cobertura de divisa. 68
  • INFORME ANUAL 2011 Per evitar concentracions significatives de risc que puguin afectar la solvència del Grup, abertis busca sempre diversificar les fonts de finançamentLa implementació de la gestió de la liquiditat consisteix en Qualificació creditícial’obtenció de finançament a través de línies de finançamentcompromeses, així com en la gestió de tresoreria i actius abertis posseeix la qualificació “BBB+“, atorgada per l’agèncialíquids. A causa del caràcter dinàmic dels negocis del Grup, creditícia internacional Standard & Poor’s, per al llarg termini.la Direcció General Financera té com a objectiu mantenir la Aquesta qualificació va ser assignada l’abril de 2010, posició queflexibilitat en el finançament mitjançant la disponibilitat de va ser confirmada el desembre de 2011.línies de finançament compromeses. D’altra banda, abertis posseeix la qualificació “A-”, atorgada perRisc de tipus d’interès Fitch Ratings per al llarg termini, i rating “F2” per al curt termini. Aquestes qualificacions van ser assignades el juliol de 2009 i es vanL’objectiu de la gestió del risc de tipus d’interès és assolir un confirmar el novembre de 2011.equilibri en l’estructura del deute que permeti minimitzar lavolatilitat en el compte de resultats en un horitzó plurianual.abertis gestiona, a través d’instruments de cobertura global deltipus d’interès, el risc de variacions en les càrregues financeres.Aquests derivats es designen comptablement, en general, coma instruments de cobertura. 69
  • INFORME ANUAL 2011 Accionistes i borsaEvolució borsària de l’any 2011 Ha estat un any difícil per als mercats borsaris mundialsDurant el 2011, els mercats de valors s’han caracteritzat per que veien com es diluïen, a mesura que avançava l’any, lesuna incertesa permanent sobre la capacitat de les economies expectatives de tornar als nivells previs a la crisi. Els índexsdesenvolupades de consolidar la recuperació iniciada el 2010 d’Europa continental quedaven, de manera generalitzada, peri tornar a una senda sostenible de creixement. El risc que el sota de la mitjana mundial amb càstigs molt rellevants, com enritme de creixement econòmic es veiés reduït, a mesura que el cas de l’índex grec (ASE: -52%), l’austríac (ATX: -36%), l’italiàs’anaven esgotant les mesures monetàries i fiscals en els països (FTSE MIB: -26%), el portuguès (PSI: -28%), el belga (Bel-20:desenvolupats, es va materialitzar durant el segon semestre de -19%), l’alemany (DAX: -15%) o el francès (CAC 40: -17%).l’any, alhora que s’aguditzava la crisi fiscal en molts d’aquestspaïsos. Les expectatives de creixement mínim han accentuat En el cas d’Espanya, l’Ibex 35 encadenava un nou exercici ambels dubtes sobre la capacitat de fer front als volums de deute pèrdues (-13%), penalitzat com el 2010 per l’augment del riscacumulats pels sectors públic i privat, i sobre la situació del país. L’alta volatilitat s’ha vist reflectida en els forts moviments desector bancari a Europa i als Estats Units. l’índex espanyol. L’índex s’ha mogut en una àmplia banda durant 2011, que inclou des del màxim anual del 17 de febrer (11.113,0El principal focus de tensió financera mundial el 2011 ha estat punts) i el mínim anual del 12 de setembre (7.640,7 punts).l’àrea euro. L’arquitectura de la moneda única s’ha revelatinsuficient per afrontar moments de gran inestabilitat, com ara abertis en el mercat de valors: evolució deels que s’han viscut en els mercats pel deute sobirà de Portugal, l’accióEspanya, Itàlia, Bèlgica i fins i tot França a final d’any. Seguint elspassos de Grècia i Irlanda el 2010, Portugal perdia el maig l’accés Durant 2011 les accions d’abertis s’han vist afectades perals mercats de deute públic i se n’acordava el rescat per la Unió l’evolució de la borsa espanyola. L’anomenat “risc país” ha pesatEuropea i el Fons Monetari Internacional (FMI). Posteriorment, més que la seva solidesa financera i la qualitat dels seus actius,a finals de juliol, la Unió Europea i el FMI anunciaven un segon factors que li han permès publicar, per a 2011, un creixement derescat de Grècia, la negociació del qual s’ha allargat fins a finals l’EBITDA del 1,9% i del resultat net recurrent de l’11,7%d’any. El deute d’Espanya i Itàlia, al seu torn, experimentavafortes tensions, especialment durant la segona meitat de l’any, i L’acció d’abertis va tancar 2011 amb una revaloració del 3,9% asuperava nivells rècord de la prima de risc des del naixement de un preu de 12,34 euros/acció. Durant l’exercici, el preu màxim dela moneda única. Ja el desembre, en un intent de posar fre als tancament es va marcar el 31 de maig (14,14 euros) i el mínimriscos de desintegració de la zona euro, la major part dels països de tancament el 10 d’agost (9,86 euros), la qual cosa dibuixa unade l’àrea arribaven a un acord per iniciar una nova etapa basada tendència en la cotització com la que va patir el mercat durant laen regles fiscals molt estrictes. major part de l’any. No obstant això, l’acció va escalar posicions 70
  • INFORME ANUAL 2011 L’acció d’abertis acumula una revalorització, durant els darrers 10 anys, del 94%, considerant el pagament de dividends, cosa que demostra la seva bona evolucióamb força durant el mes de març, seguint el rastre de l’anunci de L’acció d’abertis acumula una revaloració durant els últims 10la reorganització dels negocis d’abertis, que va culminar amb la anys del 94%, si es considera el pagament de dividends, la qualsegregació dels negocis de logística i aparcaments i el pagament cosa demostra la bona evolució de l’acció fins i tot en períodesd’un dividend extraordinari a tots aquells accionistes que es van de crisi.acollir a aquesta opció. Evolució acció abertis 2011 Tancament (euros) 18 05/05 Resultats 1T2011 17 23/02 abertis estudia 21/06 JAG Ord. 31/10 Pagament 14/01 Venda 28/07 reorganització negocis dividend compte participació Resultats 1S2011 16 Atlantia 2011 21/09 Admissió accions ampliació 27/10 15 alliberada Resultats 3T2011 14 13 22/08 Inici ampliació 21/06 abertis preferred capital 12 bidder concurs P. Rico alliberada 24/02 13/04 Constitució 11 Resultats 2010 Saba Infra. 28/06 Pagament dividend compl. 26/10 25/01 Unicaja ven 2010 Venda 10 participació 0,69% a 78% Saba abertis 23/09 Tanca- Infra. 27/07 Pagament: Div. Ext. (0,67) ment procés 9 Devol. prima (0,40) adjudic. P. Rico 8 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Cotització ajustada Cotització sense ajustarNota sobre l’ajustament de les cotitzacions per l’ampliació de capital alliberada:L’assignació gratuïta d’accions noves no varia el patrimoni de l’empresa, tot i que està dividit en un nombre major d’accions.Tot accionista que ha invertit amb anterioritat a l’ampliació rep accions gratuïtes sense desemborsament; per tant no varia la inversió de la seva cartera, tot i que posseeix unnombre més gran d’accions. És per això que és necessari ajustar les cotitzacions històriques anteriors a l’ampliació per poder comparar els preus preampliació i postampliació.Nota sobre l’ajustament de les cotitzacions pel pagament del dividend extraordinari:La distribució d’un dividend a compte de l’exercici 2011 per un import brut de 0,67 € per acció, així com la devolució d’aportacions amb càrrec al compte de prima d’emissió perun import de 0,40 € per acció, tenen la consideració de pagaments extraordinaris. Com no es tracta, per tant, d’esdeveniments esperats pel mercat, cal ajustar les cotitzacionshistòriques anteriors a aquests pagaments per poder comparar els preus predividend extraordinari i postdividend extraordinari. 71
  • INFORME ANUAL 2011 REVALORACIÓ EN BORSA (%) 2011 3,9 -10,1 2010 2009 31,0 -40,0 2008 2,9 Variació acumulada 2007 + 94% en la darrera dècada TACC(*): +6,8% 2006 11,1 (*) TACC: taxa anual de creixement compost. 2005 37,8 2004 41,9 2003 16,6 2002 1,3abertis tanca 2011 amb una capitalització de 9.576 milions Malgrat experimentar una disminució de l’activitat i amb tràficsd’euros, ocupa la vuitena posició per pes en l’Ibex 35 i se situa que es mantenen negatius (bàsicament a Espanya), abertisen la onzena posició de la classificació per capitalització borsària. continua sent una gran generadora de caixa, la qual cosa permet a la companyia mantenir amb garantia la política de retribucióTotes les accions de la societat estan admeses a cotització oficial a l’accionista.a les borses de valors de Barcelona, Bilbao, Madrid i València, i esnegocien a través del sistema d’interconnexió borsària espanyol. DividendEls títols d’abertis formen part ininterrompudament des de1992 de l’índex selectiu Ibex 35 i també es troben presents en abertis va abonar durant el mes de juny un dividendaltres índexs internacionals destacats com l’Standard & Poor’s complementari de l’exercici 2010 de 0,30 euros per acció,Europe 350, l’FTSE Eurofirst 300 i el Dow Jones Sustainability mentre que a l’octubre de 2011 va fer efectiu el pagament d’un(DJSI World). dividend a compte de l’exercici 2011 per un import brut de 0,30 euros per acció.Rendibilitat de l’acció Així mateix, el mes de juliol, abertis va abonar un dividendabertis es marca com a objectiu oferir als seus accionistes extraordinari a compte de l’exercici 2011 per un import brut dela millor combinació de creixement i rendibilitat. L’acció 0,67 euros per acció i la devolució d’aportacions amb càrrec alempresarial i les decisions estratègiques de la companyia compte de prima d’emissió per un import de 0,40 euros per acció.s’enfoquen a la creació de valor per als seus accionistes. La distribució del dividend extraordinari es va emmarcar dins del procés de reorganització del grup abertis i es va articular segonsDurant l’any 2011 –tot i caracteritzar-se per ser el quart any l’elecció dels accionistes mitjançant el pagament en efectiuconsecutiu de crisi– el model de diversificació geogràfica del d’aquest import (0,54 euros import net per acció + 0,13 eurosGrup, sumat a una política estricta de contenció de costos, ha per acció en concepte de retenció) o mitjançant l’adjudicacióaconseguit absorbir l’impacte del cicle econòmic. d’accions de Saba Infraestructuras a raó d’una acció d’aquesta companyia per cadascuna d’abertis. 72
  • INFORME ANUAL 2011 Dividends pagats (milions d’euros) +11% +10% +5% +18% +12% +5% +5% +15% 237,4 264,2 289,5 304,0 357,5 402,2 422,3 443,4 512,2 500 400 300 200 100 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(*) * Únicament es consideren pagaments de dividends ordinaris. ( ) Dividend a compte Dividend complementari +11% +10% +5% +18% +12% +5% +5% +194% 237,4 264,2 289,5 304,0 357,5 402,2 422,3 443,4 1.302,9 1.300 1.200 1.100 1.000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Dividend a compte Dividend complementari Dividend extraordinariUn 78,06% d’accions va optar, ja sigui de forma expressa o per Aquest import, sumat al dividend a compte pagat el mes d’octubre,defecte, por rebre el pagament d’aquest dividend en efectiu. suposa una retribució directa a l’accionista en forma de dividends ordinaris de 0,66 euros bruts amb càrrec al benefici de 2011, laEl Consell d’Administració d’abertis ha acordat proposar a la qual cosa suposa un import màxim que cal abonar en concepte deJunta General Ordinària d’Accionistes 2012, que se celebrarà dividends de 512,2 milions d’euros, un 15% superior a la quantitatel 27 de març, a més de l’ampliació de capital alliberat d’1x20, abonada amb càrrec a 2010.un dividend complementari del 2011 de 0,36 euros bruts peracció. 73
  • INFORME ANUAL 2011Ampliació de capitalAixí mateix, la Junta General d’Accionistes de 2011 que va tenir Així doncs, un inversor que va invertir 11,19 euros comprantlloc el 21 de juny va portar a terme una nova ampliació de capital una acció d’abertis al final de 2001 (inversor que va acudir aalliberada en la proporció d’una acció nova per cada 20 d’antigues. les successives ampliacions de capital alliberades, i tenint enEntre el 22 d’agost i el 5 de setembre de 2011 es van negociar els compte els dividends cobrats), a 31 de desembre de 2011 tédrets amb un preu màxim de 0,563 euros i un mínim de 0,453 una cartera per valor de 20,10 euros i ha cobrat 8,56 euros pereuros. El valor teòric del dret va ser de 0,504 euros. dividends (inclou distribucions extraordinàries), la qual cosa suposa una rendibilitat acumulada del 156,1%.Les noves accions van ser admeses a cotització el 22 de setembreamb drets polítics i econòmics idèntics que les accions ja existents, Es té en compte la revalorització en borsa, les ampliacions dela qual cosa concedia als seus titulars dret al dividend sobre els capital alliberades i la rendibilitat per dividend. En cap cas esbeneficis que s’obtinguin des de l’1 de gener de 2011. contempla que l’accionista hagués realitzat desemborsaments d’efectiu addicionals als del dia en el qual es van comprar lesReorganització d’abertis accions.El febrer de 2011, la companyia va informar de l’inici d’un Capital social i autocarteraprocés de reorganització de l’estructura del Grup, amb l’objectiude crear el marc i les condicions necessàries que permetin que El capital social d’abertis era, el 31 de desembre, de 2.328 milionsles cinc unitats de negoci del grup afrontar una nova etapa de d’euros, constituït per 775.989.672 accions ordinàries representadescreixement. El grup va reordenar els seus negocis al voltant en anotacions en compte, de tres euros de valor nominal cadascuna,de dues societats, l’actual Abertis Infraestructuras (autopistes, totalment subscrites i desemborsades, i totes elles de la mateixatelecomunicacions i aeroports) i la societat no cotitzada Saba classe. Totes les accions es troben admeses a cotització a les quatreInfraestructuras (aparcaments i parcs logístics). El procés borses de valors espanyoles.es va articular sobre la base de la distribució d’un dividendextraordinari per part d’abertis que en permetia el cobrament El 2011 s’ha incrementat el capital social en 36.951.889 accions,en efectiu o bé en accions de la nova saba infraestructures, a la qual cosa ha suposat un augment de 110,9 milions d’eurosdecisió de l’accionista, i va finalitzar el 26 d’octubre amb la corresponents a l’ampliació de capital alliberada.transmissió del 78,06% de les accions de saba infraestructurestitularitat d’abertis en aquesta data, al consorci format per Pel que fa a l’autocartera, al tancament de l’exercici 2011 abertisTorreal, Proa Capital i Criteria CaixaHolding, S.A. era titular directe de 29.885.288 d’accions, que representa un 3,851% del capital social, enfront de les 14.551.098 accions deRendibilitat del decenni 2010 (1,969% del capital social al tancament de l’exercici).El quadre següent presenta la rendibilitat borsària de l’acció Estructura de l’accionariat d’abertisd’abertis durant el darrer decenni en diferents supòsitstemporals de compra i venda del valor. Es compara la rendibilitat La companyia no disposa d’un registre nominal dels seusde l’acció d’abertis amb l’Ibex 35 amb dividends. La intersecció accionistes, per la qual cosa només pot conèixer la composicióindica la rendibilitat obtinguda per l’acció d’abertis i el mercat, del seu accionariat per la informació sobre participacionsrespectivament, per al període seleccionat (any d’entrada i significatives que es fa pública en aplicació de la normativaany de sortida). L’Ibex 35 amb dividends, que està format vigent (que obliga a comunicar, amb caràcter general, lespels mateixos valors que formen el selectiu espanyol, és un participacions superiors al 3% del capital), per la informació queindicador que incorpora la variació de preus dels valors, a més facilita la societat Iberclear en la realització de la Junta Generalde la rendibilitat obtinguda pel repartiment de dividends i altres d’Accionistes i per les comunicacions que els propis accionistespagaments a l’accionista. D’aquesta manera, l’índex mostra poden fer en ocasió de la publicació de l’Informe Anual.l’impacte que aquest tipus de retribucions té sobre una carterarèplica de l’índex Ibex 35. 74
  • INFORME ANUAL 2011 Any Any de sortida 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 d’entrada (1) (1) ABE 5,5% 26,6% 80,6% 149,3% 180,5% 194,1% 95,7% 152,5% 139,6% 156,1% 2001 Ibex-35 amb div. -26,5% -2,8% 17,6% 43,5% 95,2% 116,1% 37,2% 89,8% 65,2% 52,4% ABE 20,9% 74,2% 141,9% 172,8% 186,1% 89,0% 145,1% 132,4% 148,6% 2002 Ibex-35 amb div. 32,2% 60,1% 95,3% 165,6% 194,1% 86,7% 158,2% 124,8% 107,4% ABE 45,7% 103,8% 130,3% 141,8% 58,5% 106,6% 95,7% 109,6% 2003 Ibex-35 amb div. 21,1% 47,7% 101,0% 122,5% 41,3% 95,3% 70,1% 56,9% ABE 41,0% 59,6% 67,7% 9,0% 42,9% 35,2% 45,0% 2004 Ibex-35 amb div. 22,0% 66,0% 83,7% 16,7% 61,3% 40,5% 29,6% ABE 13,5% 19,4% -23,2% 1,4% -4,2% 2,9% 2005 Ibex-35 amb div. 36,0% 50,6% -4,4% 32,2% 15,1% 6,2% ABE 5,3% -33,1% -10,9% -15,9% -9,5% 2006 Ibex-35 amb div. 10,7% -29,7% -2,8% -15,4% -21,9% ABE -37,3% -15,7% -20,6% -14,4% 2007 Ibex-35 amb div. -36,5% -12,2% -23,5% -29,5% ABE 35,9% 27,7% 38,1% 2008 Ibex-35 amb div. 38,3% 20,4% 11,1% ABE -6,2% 1,7% 2009 Ibex-35 amb div. -12,9% -19,7% ABE 8,8% 2010 Ibex-35 amb div. -7,7%Notes:(1) Entrada i sortida en el darrer dia de l’any indicat.Es té en compte la revalorització en borsa, les ampliacions de capital alliberades i la rendibilitat per dividend. En cap cas es contempla que l’accionista haguésrealitzat desemborsaments d’efectiu addicionals als del dia en el qual es van comprar les accions. Segons consta en l’Informe de Govern Corporatiu Distribució de la propietat del capital a 31/12/2011 2011, el qual forma part d’aquest informe anual, les participacions significatives (*) a data de “la Caixa” (1) 27,41% tancament de l’exercici són Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “la Caixa” (27,406%), Acció concertada de Trebol Holding / ACS (25,832%). Free float 46,76% L’agost de 2010 es va anunciar l’acord assolit entre Actividades de Construcción y Servicios S.A. (ACS) i la societat gestionada per CVC, Trebol Holdings Acció concertada S.á.r.l. (Trebol), per a la participació conjunta en 25,83% Trébol Holding / ACS (2) dues societats que adquiririen participacions d’abertis. Després de l’acord, en el marc d’una acció concertada, ACS i Trebol posseeixen una participacó indirecta a través de dues societats (1) Participa indirectament a través de la societat controlada Criteria CaixaHolding S.A., en un participades, Trebol International BV i Admirabilia 19,65% i a través d’altres societats del seu grup en un 7,75%. (2)  cció concertada Trebol Holdings / ACS a través de les societats Trebol International BV A S.L., que posseeixen respectivament una i Admirabilia, S.L., que posseeixen una participació a abertis del 15,55% i del 10,28% respectivament. participació del 15,55% i el 10,28% del capital (*) S’han considerat les participacions significatives a efectes del Reial decret 1362/2007, de 19  d’octubre. social d’abertis. 75
  • INFORME ANUAL 2011abertis amb els seus accionistes i inversors financers nacionals i internacionals. D’aquesta manera, ha desenvolupat una política de comunicació activa i àmpliaDirecció de relacions amb inversors que inclou reunions amb inversors institucionals i analistes financers, trucades de conferència, trobades amb accionistes,La Direcció de relacions amb inversors té com a objectiu facilitar, una revista de l’accionista i un centre de trucades i una pàginade manera clara i en temps útil, tota la informació referent a la web actualitzada permanentment.marxa de la companyia i l’explicació de les principals estratègiesde negoci, organitzatives i operatives d’abertis, amb la finalitat Dins de les funcions de la Direcció també hi ha la de mantenirque es produeixin els elements fonamentals per contribuir a informada puntualment l’alta direcció de la companyia sobrela fixació adient del preu de l’acció i d’altres actius financers l’opinió dels mercats sobre l’entitat o sobre qualsevol altreemesos per abertis. assumpte que pugui afectar a la cotització.L’accessibilitat i el contacte directe amb la companyia, amb El 2011 s’ha mantingut un alt nivell d’activitat amb inversorsl’objectiu de respondre eficaçment a les qüestions plantejades institucionals i analistes financers a través de diferents reunionsper la comunitat inversora, és un altre dels propòsits d’aquesta a les places financeres més rellevants d’Europa, els Estats UnitsDirecció. i Àsia, la qual cosa és exigida per la globalitat i diversificació de la base accionarial del Grup.Per aconseguir aquests objectius i adaptar la informació ales necessitats de tots els col·lectius, Relacions amb inversors Al llarg de 2011 s’han dut a terme reunions amb 349 institucionsdissenya i executa l’estratègia de comunicació vers els mercats d’inversió (gestors), i s’han visitat 17 ciutats, algunes de les quals en diverses ocasions. Copenhague Londres Edimburg Estocolm Múnich París Zurich Ginebra 17 Barcelona Nova York Toronto Chicago ciutats visitades Singapur349gestors 21 Sidney Merlbourne road shows (EUA, Europa, Asia, Austràlia) 76
  • INFORME ANUAL 2011L’Oficina de l’AccionistaLa relació amb els prop de 80.000 accionistes no institucionals de totes les sol·licituds d’informació. El dret d’informació delsque té la companyia està encomanada a l’Oficina de l’Accionista, accionistes es troba recollit al Reglament de la Junta General deque és a més la responsable de mantenir una atenció la Societat, al seu article 7, així com als articles 212 i 144 de la Lleipersonalitzada en tots els canals de comunicació de què disposen de Societats Anònimes. D’aquesta manera es posa a disposicióaquests accionistes. dels accionistes, amb caràcter previ a la celebració de cada Junta, tota la informació necessària i l’Oficina de l’Accionista aclareixAquests canals són el Telèfon d’Atenció a l’Accionista, que qualsevol dubte al respecte.funciona 24 hores, 365 dies l’any; la web corporativa, ambun apartat específic per a la comunitat inversora on trobar La darrera Junta General d’Accionistes, que va tenir lloc el 21informació permanentment actualitzada sobre l’evolució de de juny de 2011, es va constituir amb l’assistència d’un totalla campanya, el seu creixement, la seva evolució borsària i la de 6.184 socis concurrents amb dret a vot (71,14% del capitalpolítica de retribució, entre altres temàtiques; així com el correu social), dels quals 688 hi van assistir personalment (0,88% deltant electrònic –canal cada vegada més utilitzat per la seva capital social) i 5.496 hi van assistir per representació (70,27%immediatesa– com tradicional. del capital social).Amb ocasió de la Junta General Ordinària d’Accionistes de lacompanyia, l’Oficina de l’Accionista també dóna suport en lesqüestions referents a l’organització de l’esdeveniment i cobertura 77
  • Coordinació de continguts: Direcció Corporativa de ComunicacióEdició i producció: Direcció Corporativa d’Estudis i Gabinet de PresidènciaDisseny: gosban consultora de comunicaciónDipòsit legal: B-Imprès en paper ecològic
  • abertis.comAv. Parc Logístic 12-2008040 Barcelona+34 93 230 50 00