autopistes telecomunicacions aeroports                                      informe anual 11                    infraestru...
informe anual 11                  	infraestructures que funcionen
ÍndexCarta del president	                                 6Entrevista al conseller delegat	                    10Govern co...
INFORME ANUAL 2011                           ingresSos pEr sectors d’activiTAT               Aeroports                    ...
INFORME ANUAL 2011                              Magnituds financeres del Grup           (EN milions d’euros)              ...
INFORME ANUAL 2011                                                                          Carta del president           ...
INFORME ANUAL 2011                 La necessitat de combinar austeritat i                 polítiques de creixement por apo...
INFORME ANUAL 2011La progressió d’abertis                                                     Quant a l’evolució de la nos...
INFORME ANUAL 2011                  Un dels projectes més significatius pot                  trobar-se en l’extensió del m...
INFORME ANUAL 2011                                                                        Entrevista a                    ...
INFORME ANUAL 2011                 La companyia ha tancat 2011 amb el                 millor resultat net de la seva histò...
INFORME ANUAL 2011P. Un altre dels aspectes que ha marcat l’any 2011 ha estat                 P. Preveu algun canvi en el ...
INFORME ANUAL 2011                És el moment de seguir creixent fora,                en especial en projectes d’autopist...
govern corpora
Carta del president	        Entrevista al conseller delegat        Govern corporatiu i òrgans de govern	        1.1 Govern...
INFORME ANUAL 2011                                                                      Govern                            ...
INFORME ANUAL 2011Amb l’objectiu de millorar les pràctiques de bongovern, el 2011 abertis ha aprovat un nou codi èticque d...
INFORME ANUAL 2011      1.2 Òrgans de govern      Consell d’Administració                      (a 31 de desembre de 2011) ...
INFORME ANUAL 2011Comissió ExecutivaD’esquerra a dreta: Carmen Godia Bull, Florentino Pérez Rodríguez, Isidre Fainé Casas,...
INFORME ANUAL 2011     Equip directiu     (a 31 de desembre de 2011)         President                         Conseller D...
INFORME ANUAL 2011      Secretari General               Director Corporatiu               Directora de l’AssesoriaJosep Ma...
activit
Carta del president	       Entrevista al conseller delegat       Govern corporatiu i òrgans de govern	       1.1 Govern co...
INFORME ANUAL 2011  abertis s’ha consolidat com a un dels líders mundials en el mercat de la gestió privada d’infraestruct...
INFORME ANUAL 2011                       APORTACIÓ DELS INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ                                      PLANTI...
INFORME ANUAL 2011                                                                       AutopistesMajor internacionalitza...
INFORME ANUAL 2011                           El 2011, el negoci d’autopistes va aportar al Grup el                        ...
INFORME ANUAL 2011França i la resta d’EuropaLa presència d’abertis en el negoci d’autopistes a França es                  ...
INFORME ANUAL 2011Philippe DuthoitDirector General d’eurotoll“Els principis que regiran l’Ecotaxa poden semblar complexos,...
INFORME ANUAL 2011  europaRegne UnitRMG              Peterborough Gloucester                           Sawtry             ...
INFORME ANUAL 2011En l’àmbit institucional, destaca el nomenament d’Alain Minc com             Els altres ingressos (123 m...
INFORME ANUAL 2011EspanyaA Espanya, abertis autopistas és el primer operador                                              ...
INFORME ANUAL 2011Miquel CamachoDirector de la xarxa AP-7/AP-2“abertis autopistas ofereix als clients professionals unserv...
INFORME ANUAL 2011   Total km. Espanya  1.730                                                         avasa               ...
INFORME ANUAL 2011La modernització contínua dels sistemes ha comportat un                      Magnituds econòmiques i act...
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)

518

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
518
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Informe Anual Grup Abertis 2011 (català)"

  1. 1. autopistes telecomunicacions aeroports informe anual 11 infraestructures que funcionen
  2. 2. informe anual 11 infraestructures que funcionen
  3. 3. ÍndexCarta del president 6Entrevista al conseller delegat 10Govern corporatiu i òrgans de govern 1.1 Govern corporatiu 161.2 Òrgans de govern 18Activitats del grup abertis2.1 Autopistes 262.2 Infraestructures de telecomunicacions 402.3 Aeroports 44Responsabilitat social corporativa3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis 523.2 Indicadors 2011 55Informació economicofinancera4.1 Magnituds consolidades 584.2 Gestió financera 664.3 Accionistes i borsa 70
  4. 4. INFORME ANUAL 2011 ingresSos pEr sectors d’activiTAT Aeroports 7% AutopistesTelecomunicacions 79% 13% 2011 ingresSos pEr ÀMBIT GEOGRÀFIC Resta del món Xile 5% 4% Regne Unit 5% Espanya 48% 2011 França 38% 4
  5. 5. INFORME ANUAL 2011 Magnituds financeres del Grup (EN milions d’euros) Ingressos Ebitda inversions dividendsbenefici d’explotació net720 2.454 676 1.300 3.915 Magnituds de negoci 3.772 3.340 90% quilòmetres emplaçaments de de la població d’autopistes telecomunicacions mundial que rep gestionats a a Espanya el senyal dels Europa i Amèrica satèl·lits 62 95% milions de passatgers del negoci disposa als aeroports d’un sistema de gestionats a gestió ambiental 7 països 5
  6. 6. INFORME ANUAL 2011 Carta del president Salvador Alemany, PresidentBenvolguts accionistes, benvolgudes accionistes,Molt sovint, en les meves trobades amb empresaris, mitjans in- lleuger creixement del 0,9%, i a Espanya, durant el mateix període,formatius, grans i petits inversors, i ciutadans en general, se’m de- l’evolució va ser clarament negativa, amb un descens del 22%. Enmana quan podrem donar per acabada la fase baixista del cicle conjunt, un retrocés del 8% per a la xarxa que gestionem.econòmic. Per tant, no és possible anticipar el moment en què d’una maneraLa resposta és sempre la mateixa. Es tracta d’una crisi que, en mol- més o menys homogènia haurem deixat enrere la crisi. Les com-tes ocasions, he qualificat d’asimètrica, per expressar la idea que, panyies globals com la nostra han d’estar preparades per conviuretot i que ja fa quatre anys que el conjunt de l’economia mundial amb escenaris de crisi pràcticament permanents, ja que sempreva entrar en crisi, no tots els països ho van fer en les mateixes afecten una regió econòmica o una altra, d’una manera seqüencialcondicions. El resultat, fruit també de la major o menor valentia a i recurrent.l’hora d’emprendre les reformes estructurals necessàries, ha estatel d’unes situacions i expectatives de sortida clarament diferents, La globalització –i la consegüent diversificació geogràfica dels nos-en funció de les condicions d’entrada i de les polítiques adoptades tres negocis– és un factor que contribueix a atenuar l’impacte deper a la seva correcció. la crisi, com podem constatar en analitzar l’evolució del trànsit a les autopistes o l’impacte, realment mínim, que la crisi ha tingutSense anar gaire lluny, un indicador d’activitat com ara l’evolució des del començament en els resultats del Grup. Tanmateix, ha dedel trànsit a les nostres autopistes és el reflex fidel d’aquesta asi- mantenir-nos en una situació de vigilància constant respecte demetria: entre desembre de 2007 i desembre de 2011 el trànsit a les l’evolució de l’economia als països en què operem, amb l’objectiunostres autopistes d’Amèrica va créixer un 16%; a la xarxa francesa d’adoptar en cada cas les estratègies de resposta més adequades.gestionada per sanef es va mantenir estable i fins i tot hi va haver un 6
  7. 7. INFORME ANUAL 2011 La necessitat de combinar austeritat i polítiques de creixement por aportar noves oportunitats per als models concessionalsClaus del 2011 i perspectives per al 2012 També ens hem de fixar en l’àmbit dels països i de les diver- ses administracions (federals, regionals o autonòmiques). AquíÉs un fet que l’any 2011 es va tancar amb una forta sensació cal treballar en les anomenades polítiques d’oferta. Es tracta ded’inquietud, tant pel que va suposar un nou exercici marcat per reformes estructurals en tots els àmbits que millorin la produc-la incertesa i la gran desconfiança dels diversos actors en la bona tivitat, recuperin la competitivitat i tornin la confiança als ciu-marxa de l’economia, com per unes expectatives per al 2012 tadans, factors sens dubte determinants per a una recuperacióque no són, encara, de recuperació. raonable del consum i, en conseqüència, de les expectatives de creixement i inversió.El que sí que hauríem d’esperar –i, si és possible, aconseguir–en aquest 2012 és la unió de les voluntats de les persones que Juntament amb les mesures d’ajust, austeritat i reformes estruc-participem en la conformació de les condicions necessàries per turals, hem de ser capaços d’apostar per polítiques que estimulinal creixement. Cal tenir la voluntat d’actuar amb decisió sobre el creixement. És difícil veure opcions desendeutament (públic iels àmbits que poden impulsar alternatives de sortida de la crisi privat) que no vagin acompanyades d’un creixement que ho facii de recuperació. No m’estendré sobre aquest assumpte, però és possible i, sobretot, sostenible. Altrament, alguns països podrienprioritari un lideratge europeu capaç d’aportar estabilitat i futur quedar instal·lats en una crisi amb risc de cronificació.a la zona euro. Europa ha de superar algunes proves amb relacióa la seva institucionalització. Els acords de les darreres cimeres ila reforma del Tractat avancen en aquest sentit, així com les me-sures del BCE, que pretenen aportar liquiditat al sector financer. 7
  8. 8. INFORME ANUAL 2011La progressió d’abertis Quant a l’evolució de la nostra activitat als mercats, 2011 va ser un any en què abertis es va desmarcar del comportamentEn aquest mateix informe anual, el conseller delegat ofereix una baixista (-13%) del selectiu IBEX 35 amb un creixement delvisió més detallada del que 2011 va significar per a abertis. Va 3,9%. D’altra banda, el seu comportament va superar claramentser un exercici marcat per la reorganització dels negocis del Grup el dels grups que operen en el nostre sector, que es van moureque va culminar amb la separació de l’activitat d’aparcaments i en una franja de descensos del -19% al -51%. La nostra prio-parcs logístics a través de la nova Saba Infraestructuras. Aquest ritat segueix sent la creació de les condicions que assegurin laprojecte, sota el lideratge de Caixaholding com a accionista ma- sostenibilitat i previsibilitat de la nostra coneguda política de di-joritari, ha pogut atraure l’interès i el compromís accionarial de vidend i ampliació de capital alliberada, una política que mantérellevants fons d’inversió i capital risc. un creixement mínim dels dividends del 5% anual. No oblidem que, des de l’inici de la cotització de l’abertis fusionada el 2003Així, abertis s’ha centrat en els sectors d’autopistes, telecomu- fins al tancament de 2011, un accionista del Grup ha acumulatnicacions i aeroports. Pel que fa a autopistes, una fita destacable una rendibilitat anualitzada (dividends, ampliacions alliberades ide l’exercici va ser la consecució d’una nova concessió per 40 revalorització de la cartera) del 13%.anys a Puerto Rico. En aquest sentit, la internacionalització deles nostres activitats, amb més del 50% dels ingressos generats El 2012, la complexa situació que afronten les administracions ia l’exterior, reequilibra l’evolució negativa del trànsit a les auto- la necessitat de combinar austeritat i polítiques d’estímul podenpistes espanyoles. aportar noves oportunitats derivades de l’aposta pels models concessionals que combinen la titularitat pública dels actius ambAixí mateix, va ser destacable la positiva evolució i contribució la gestió i el finançament privats. Són models que generen recur-del negoci de les telecomunicacions, que va aconseguir absorbir sos, disminueixen la despesa pública i mantenen i enforteixen ell’impacte de l’”apagada analògica” de l’any 2010 i dels ingressos patrimoni de les administracions.no recurrents del mateix exercici amb els projectes d’extensió decobertura de la TDT a Espanya. Al seu torn, el negoci aeroportuariva iniciar la seva recuperació després d’un 2010 difícil. 8
  9. 9. INFORME ANUAL 2011 Un dels projectes més significatius pot trobar-se en l’extensió del model de pagament per ús –amb l’Eurovinyeta– al conjunt de la xarxa viària bàsicaUn dels projectes més significatius i rellevants pot trobar-se en inversions en infraestructures d’elevada rendibilitat socioeconò-l’extensió del model de pagament per ús –amb la implantació mica que cal abordar i que poden recolzar el creixement econò-de l’Eurovinyeta– al conjunt de la xarxa viària bàsica. També es- mic.tarem atents al model de gestió aeroportuària que pugui propo-sar el nou govern d’Espanya i ens seguirem centrant en reforçar Recordava en la meva carta de l’any passat que aquest era ila nostra posició –amb una major capacitat de gestió– en el sec- és el nostre món. Constitueix el nostre relat, dóna sentit a allòtor de les telecomunicacions, tal com ho exemplifica l’ampliació que fem i és la raó per la qual ho fem. A través d’aquest relatde la participació a Hispasat pendent d’aprovació per part del retem compte del que aportem a la societat i dels valors queConsell de Ministres. A més de tot això, el seguiment de noves ens identifiquen.oportunitats a l’exterior és una prioritat per al Grup, amb EstatsUnits com a referència permanent, juntament amb el mante- Vaig llegir en un article recent que una empresa té, en un sen-niment d’una clara orientació envers l’eficiència que ens ha de tit ampli i radical, una funció educativa. A abertis hem assumitpermetre adaptar els nostres processos i la nostra organització conscientment aquest rol i col·laborem amb les administracions,al context incert i complex en què treballem. i amb els diferents actors socials i econòmics, per fer realitat una gestió més eficient de les infraestructures i, d’aquesta mane-La col·laboració publicoprivada no resoldrà per si sola la crisi ac- ra, contribuir a la productivitat, competitivitat i cohesió social itual, però és indubtable que encara hi ha, a Europa i al món, econòmica dels territoris. 9
  10. 10. INFORME ANUAL 2011 Entrevista a Francisco Reynés, conseller delegatP. Quins factors destacaria com a claus de l’exercici 2011 per negocis d’autopistes a Puerto Rico, més robusta financerament,a abertis? amb una reducció del seu deute de més d’un 5,2% respecte de 2010, i, en definitiva, més rendible per als seus accionistes,R. Crec que el més rellevant de 2011 és que abertis, malgrat que l’any passat no només van veure incrementada la sevatreballar en un entorn econòmic complex –especialment en els remuneració ordinària, com és habitual cada any, sinó que a mésnegocis que gestiona a Espanya–, ha seguit creixent en les seves van rebre una remuneració extraordinària. En total, abertis vamagnituds principals i ha complert els seus objectius de creació destinar l’any 2011 més de 1.300 milions d’euros al pagamentde valor per als seus accionistes, empleats i la societat en general. de dividends, amb una rendibilitat per dividend al voltant del 14%.La companyia ha tancat l’exercici amb el millor resultat netde la seva història, 720 milions d’euros, un 9% superior al de P. L’any 2011, abertis ha dut a terme un procés del’exercici anterior. Així mateix, ha mantingut el nivell d’ingressos reorganització dels seus negocis, amb l’escissió del seurespecte de l’any anterior i ha millorat el seu EBITDA en un 2%, portafolis d’aparcaments i parcs logístics. Quin ha estatfins als 2.454 milions d’euros. Addicionalment, s’han pogut reduir l’objectiu del Grup amb aquesta reordenació?un 3,2% les despeses d’explotació, en un important esforç degestió i contenció per part de la companyia. Diria que ha estat, R. L’objectiu que ens vam marcar en plantejar el projecte deper tant, un bon any per a abertis, i el 2012 seguirem treballant segregació dels negocis d’aparcaments i parcs logístics va ser elen aquesta línia. creixement. Es tractava de propiciar les condicions necessàries perquè cadascun dels negocis tingui accés als recursos en unTambé ha estat un any important a causa dels canvis que s’han context en què qualsevol projecte de creixement demandaproduït en el nostre portafolis d’actius, amb la segregació dels una major capitalització i un menor recurs a l’endeutament.negocis d’aparcaments i parcs logístics, i la venda de la nostra Vam entendre que la concentració dels negocis al voltant departicipació en Atlantia. En aquest sentit, a més, cal esmentar dues societats gestionades independentment aporta a aquestesla recent venda, ja en 2012, de part de la participació que societats focus i especialització en les seves àrees prioritàries.mantenim en Eutelsat. Autopistes, telecomunicacions i aeroports en el cas d’abertis, iL’any 2011, per tant, ha servit per posar les bases d’una nova aparcaments i parcs logístics en el cas de Saba Infraestructuras.abertis; més centrada en els seus tres negocis d’autopistes, Això és com dir que els aporta un major recorregut i potencialtelecomunicacions i aeroports; més eficient, amb una reducció de creixement, ja que hi ha una correlació més gran entre elsimportant de les seves despeses d’explotació i de capital projectes a desenvolupar i els recursos disponibles.operatives; més internacional, amb la incorporació de nous 10
  11. 11. INFORME ANUAL 2011 La companyia ha tancat 2011 amb el millor resultat net de la seva història, 720 milions d’euros, un 9% més que l’any anterior, i tot això en un entorn econòmic molt complexI és que, un cop transcorreguts quatre anys de crisi econòmica, voluntat d’estudiar les oportunitats de negoci que es puguinen els quals hem consolidat l’etapa de forta expansió que vam presentar en aquest país. L’objectiu de la companyia és treballarviure entre 2004 i 2008, en el Grup ens hem preparat per a una directament sobre el terreny i prop de l’Administració Federal, ennova fase. El món ha canviat i aquest canvi no és conjuntural. un moment en què s’ultimen privatitzacions d’infraestructures en un mercat prou jove perquè les oportunitats de negoci siguinP. El 2011 abertis ha seguit amb la seva política abundants.d’internacionalització, amb la consecució d’una novaconcessió d’autopistes a Puerto Rico. Què suposa aquest A més, és un mercat emergent en què el recorregut és ampliprojecte per al Grup? i llarg i, per tant, abertis hi treballarà sense presses. Davant de qualsevol operació que es pugui plantejar, des d’abertisR. Efectivament, el 21 de juny passat, el consorci liderat per es valoren criteris de rendibilitat, amb riscos assumibles, queabertis i el fons d’inversió Goldman Sachs Infrastructure Partners permetin desenvolupar un projecte industrial i social amb unaII va ser seleccionat pel Govern de Puerto Rico com a preferred visió a llarg termini, sobre estimacions i objectius realitzables,bidder en el concurs per a la gestió de les autopistes PR-22 i així com garantir la capacitat financera necessària per afrontarPR-5. Al setembre, el consorci va assumir la gestió d’ambdues inversions de forma sostenible.autopistes per un període de 40 anys. Es tracta d’una operacióen què el consorci va desemborsar un cànon concessional de Aquest és un aspecte sobre el que voldria insistir, ja que quan1.136 milions de dòlars (830 milions d’euros). parlem de creixement, vull deixar clar que no creixerem a tot preu. Per un costat, ho farem amb retorns que s’ajustin al queLa concessió de les autopistes PR-22 i PR-5 ha marcat un abans i ens hem autoimposat com a companyia. Així mateix, ho faremun després en l’aposta d’abertis pel mercat estatunidenc com a tenint cura de l’estructura del nostre balanç, amb la qual cosaun objectiu estratègic de futur. En aquest sentit, l’operació duta seguirem creixent, però parant sempre una atenció especial a laa terme a Puerto Rico és, per la seva dimensió i característiques nostra qualificació, que actualment es troba entre les millors del(amb un marc jurídic i regulatori definit, un soci financer de sector. També és important destacar que abertis no es plantejanivell mundial i uns actius de qualitat), un referent per a la créixer fora dels tres negocis d’activitat en què estem presents.companyia quant als projectes que espera poder realitzar en elspropers anys a Estats Units. En qualsevol cas, ens plantegem incorporar actius que millorin la vida mitjana de les nostres concessions, la qual cosa constitueixEs tracta d’un mercat important –de fet, ho és tot Amèrica del un imperatiu estratègic per a la creació de valor a mitjà i llargNord– per a les infraestructures i, en aquest sentit, des de finals termini. Per fer-ho, hem d’accentuar encara més la vocacióde 2011, abertis disposa d’una oficina a Washington amb la internacional del Grup. 11
  12. 12. INFORME ANUAL 2011P. Un altre dels aspectes que ha marcat l’any 2011 ha estat P. Preveu algun canvi en el portafolis de negocis del Grup perla feina feta en l’àmbit de l’eficiència. Quins resultats s’han a l’exercici 2012?aconseguit fins ara i quins són els seus objectius? R. Ens trobem en un moment de reorganització del nostreR. Un dels aspectes que ha centrat l’atenció i els esforços de portafolis d’actius, amb l’objectiu de reduir la seva complexitatl’equip directiu en els últims mesos és el de la contenció de les de gestió i reforçar el rol industrial en els projectes en quèdespeses d’explotació i les inversions operatives en el conjunt dels participem. En aquest sentit, ens interessa molt poder consolidarsectors i països en què operem. Aquest és un factor fonamental financerament les participacions que tenim en determinatsen l’actual escenari d’incertesa, marcat també per l’increment projectes, així com aprofundir en els que tinguin recorregut dedel cost del deute. En aquest sentit, estem reorganitzant valor i sinèrgies dins del Grup.l’estructura de gestió de la companyia sota els criteris d’unamillora substancial de l’eficiència de les operacions i l’adaptació Així mateix, com va succeir amb Atlantia a principis de 2011,de l’estructura de direcció als nous reptes. contemplem les alternatives de desinversió en algunes de les nostres participacions, com a via de finançament de les novesL’any 2011, aquest esforç es va materialitzar en una reducció oportunitats d’expansió que se li presentaran al Grup i com adel 3,2% de les despeses d’explotació i del 11% de les despeses via de reducció del nostre nivell d’endeutament. Sempre, ende capital operatives. Aquestes acciones s’emmarquen en un qualsevol cas, partint de l’exigència en els retorns esperats i laprograma d’eficiència del Grup a mig termini. selectivitat dels actius en què invertim.Es tracta, en definitiva, d’un compromís de l’equip de gestió de la Aquest és el cas de l’operació duta a terme el mes de genercompanyia per generar –de manera sostinguda i creixent– valor passat amb la col·locació d’un 16% del capital d’Eutelsat, que haper a l’accionista, sota una perspectiva de llarg termini. generat un ingrés net de 981 milions d’euros per a abertis i unes 12
  13. 13. INFORME ANUAL 2011 És el moment de seguir creixent fora, en especial en projectes d’autopistes a Amèricaplusvàlues netes a nivell consolidat de 396 milions d’euros. Amb Treballem per mantenir la forta generació de fluxos de caixaaquesta operació, abertis recupera la inversió que va realitzar dels nostres negocis. Pel que fa a l’activitat orgànica, i tret deanteriorment amb l’adquisició del 32% d’Eutelsat i, a més, les incògnites ja indicades, podem preveure que els trànsitssegueix disposant d’una participació rellevant de més del 15% s’estabilitzaran a les autopistes espanyoles, cosa que ja s’haen la companyia. aconseguit a França. A Amèrica, confiem que els nivells de creixement es mantindran positiu.També, en la línia que apuntava abans de consolidarparticipacions, el febrer d’aquest any hem adquirit a Telefónica També esperem que el trànsit de passatgers als aeroports esun 13,23% d’Hispasat per 123 milions d’euros, amb la qual cosa mantingui a l’alça en aquest exercici i veiem amb optimismeassolim el 46,6% del seu capital, operació pendent d’aprovació l’evolució del negoci de les telecomunicacions,, que enguanyper part del Consell de Ministres. afrontarà reptes importants, especialment amb les actuacions que es derivin del denominat “dividend digital”. A tot això hiP. Quines expectatives té per a l’exercici 2012? hem de sumar l’èmfasi en el control dels costos i de les despeses de capital com a factor de millora dels nostres marges, queR. Les perspectives són positives en conjunt, tot i que haurem depèn fonamentalment de nosaltres mateixos i no tant dede seguir amb atenció l’evolució dels esdeveniments en l’àmbit circumstàncies alienes, i en què seguirem treballant durant 2012.macroeconòmic. La situació a Europa és molt complexa i tot fapensar que ho seguirà sent en els pròxims mesos. Tots aquests En definitiva, la companyia seguirà buscant projectes deelements són susceptibles d’afectar els escenaris de sortida de creixement inorgànic que permetin ampliar el seu portafolis,la crisi i, en conseqüència, les previsions amb què hem treballat, amb actius que segueixin propiciant la generació de valor perespecialment quant a l’evolució del trànsit en les xarxes a l’accionista.d’autopistes. 13
  14. 14. govern corpora
  15. 15. Carta del president Entrevista al conseller delegat Govern corporatiu i òrgans de govern 1.1 Govern corporatiun 1.2 Òrgans de govern Activitats del grup abertis 2.1 Autopistes 2.2 Infraestructures de telecomunicacions 2.3 Aeroports Responsabilitat social corporativa 3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis 3.2 Indicadors 2011 atiu Informació economicofinancera 4.1 Magnituds consolidades 4.2 Gestió financera 4.3 Accionistes i borsa
  16. 16. INFORME ANUAL 2011 Govern corporatiuMés transparència i un nou Codi Ètic garanteixen que la presa de decisions en el Grup vetlli per l’interès social de la companyia, permeti que els accionistesabertis desenvolupa la seva tasca a través d’una sòlida i exercitin els seus drets i aporti, a més, capacitat per continuarorganitzada estructura de govern que, configurada pel Consell generant valor.d’Administració i les diferents comissions (Comissió Executiva,Auditoria i Control, i Nomenaments i Retribucions), ha fet de Amb l’objectiu de millorar les pràctiques de bon govern, el 2011la transparència i el comportament ètic les seves prioritats abertis ha aprovat un nou codi ètic que defineix les pautesmàximes. d’actuació que han de regir el comportament laboral dels empleats i les empleades del Grup, així com de tots els agentsEl 2011, els òrgans de govern han seguit treballant per assolir les que es relacionen amb abertis. Aquest codi es veu reforçatmillors pràctiques de govern corporatiu, introduïdes a Espanya amb la feina de la Comissió del Codi Ètic, màxim organismepel Codi Unificat de Bon Govern i que s’han vist enfortides responsable del compliment del text.per la Llei de societats de capital, de 2 de juliol de 2010, i lesmodificacions establertes en normes posteriors, com ara el Reial D’altra banda, fruit del seu compromís per apropar-se adecret llei 13/2010, la Llei 2/2011 d’economia sostenible i la Llei l’accionista i amb motiu de la junta general d’accionistes, abertis25/2011, que busquen una major transparència en les empreses ha impulsat la creació del Fòrum Electrònic d’Accionistes, per tali una participació més important dels accionistes. d’incrementar la comunicació entre el Grup i els seus accionistes, i afavorir la participació i la comunicació entre ells.En compliment d’aquestes noves preceptives, abertis hamodificat enguany la seva normativa interna, recollida en els abertis seguirà treballant en la seva missió perquè laEstatuts socials, el Reglament de la Junta General d’Accionistes transparència i el bon govern en la seva actuació segueixin senti el Reglament del Consell d’Administració. Les modificacions les bases que inspirin la cultura corporativa de tota l’organització. 16
  17. 17. INFORME ANUAL 2011Amb l’objectiu de millorar les pràctiques de bongovern, el 2011 abertis ha aprovat un nou codi èticque defineix les pautes d’actuació que han de regir elcomportament laboral dels empleats i les empleades delGrup, així com de tots els agents que es relacionen ambabertis 17
  18. 18. INFORME ANUAL 2011 1.2 Òrgans de govern Consell d’Administració (a 31 de desembre de 2011) Salvador Alemany Mas President Florentino Pérez Rodríguez Isidre Fainé Casas Vicepresident 1r Vicepresident 2n G3T, S.L., representada per Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l., Carmen Godia Bull representada per Javier de Jaime Guijarro Vicepresidenta 3a Vicepresident 4t Marcelino Armenter Vidal Francisco Reynés Massanet Conseller delegat Ricard Fornesa Ribó Ángel García Altozano Pablo Vallbona Vadell Emilio García Gallego Antonio Tuñón Álvarez Théâtre Directorship Services Gama, Ernesto Mata LópezS.à.r.l., representada per José Antonio Torre de Silva López de Letona Gonzalo Gortázar Rotaeche Théâtre Directorship Services Beta, S.à.r.l., representada per Santiago Ramírez Larrauri Miguel Ángel Gutiérrez Méndez Leopoldo Rodés Castañé Ramón Pascual Fontana Manuel Raventós Negra Josep Maria Coronas Guinart Miquel Roca Junyent Vicesecretari no conseller Secretari no conseller l Comissió Executiva l Comissió d’Auditoria i Control l Comissió de Nomenaments i Retribucions Durant l’any 2011, s’ha produït la incorporació de Gonzalo Gortázar Rotaeche i Antonio Tuñón Álvarez, i el cessament d’Enric Mata Tarragó. 18
  19. 19. INFORME ANUAL 2011Comissió ExecutivaD’esquerra a dreta: Carmen Godia Bull, Florentino Pérez Rodríguez, Isidre Fainé Casas, Salvador Alemany Mas, Francisco Reynés Massanet, Javier de JaimeGuijarro, Miquel Roca Junyent, José Antonio Torre de Silva López de Letona, Josep Maria Coronas Guinart, Marcelino Armenter Vidal.Òrgans delegats de controlComissió Executiva Comissió de Nomenaments i RetribucionsSalvador Alemany Mas (president) Manuel Raventós Negra (president)Isidre Fainé Casas Ricard Fornesa RibóFlorentino Pérez Rodríguez Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l.,G3T, S.L., representada per Carmen Godia Bull representada per Javier de Jaime GuijarroThéâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l., Ángel García Altozanorepresentada per Javier de Jaime Guijarro Miguel Ángel Gutiérrez MéndezMarcelino Armenter Vidal Josep Maria Coronas Guinart (secretari no conseller)Francisco Reynés MassanetThéâtre Directorship Services Gama, S.à.r.l.,representada per José Antonio Torre de Silva López de LetonaMiquel Roca Junyent (secretari no conseller)Josep Maria Coronas Guinart (vicesecretari no conseller)Comissió d’Auditoria i ControlErnesto Mata López (president)Marcelino Armenter VidalEmilio García GallegoMarta Casas Caba (secretària no consellera) 19
  20. 20. INFORME ANUAL 2011 Equip directiu (a 31 de desembre de 2011) President Conseller Delegat Salvador Alemany Mas Francisco Reynés MassanetDirector Corporatiu d’Estudis Director General Financer i de Director General de Recursos i Gabinet de Presidència Desenvolupament Corporatiu Interns i Eficiència Antoni Brunet Mauri José Aljaro Navarro Lluís Deulofeu Fuguet Director General Director General de sanef d’abertis autopistas François Gauthey Director Corporatiu de Josep Lluis Giménez Sevilla Relacions Institucionals Sergi Loughney Castells Director Corporatiu de Control de Risc i Auditoria Interna Jordi Lagares Puig Director de Planificació Estratègica i Director de Control de Gestió Director de Relacions Desenvolupament Corporatiu Corporatiu amb Inversors José Manuel Aisa Mancho Martí Carbonell Mascaró Steven Fernández Fernández Director Corporatiu Director de Compres i Serveis Director de Sistemes d’Organització Generals d’Informació Jordi Fernández Montolí Josep Maria Gómez Hospital José Carlos Moreno Montero 20
  21. 21. INFORME ANUAL 2011 Secretari General Director Corporatiu Directora de l’AssesoriaJosep Maria Coronas Guinart de Comunicació Jurídica Corporativa Juan María Hernández Puértolas Marta Casas Caba Director General Director General Director General d’Autopistas América d’abertis telecom d’abertis airports David Díaz Almazán Tobías Martínez Gimeno Carlos del Río Carcaño Directora de l’Assessoria Director Corporatiu de Director de Seguretat Fiscal Corporativa Finances Corporativa Montserrat Tomás Gil José Luis Viejo Belón Luis Jiménez Arrébola Director Corporatiu de Director de Projectes Especials Director d’Administració Persones Juan Rodríguez de la Rubia López Francesc Sánchez Farré Joan Rafel Herrero 21
  22. 22. activit
  23. 23. Carta del president Entrevista al conseller delegat Govern corporatiu i òrgans de govern 1.1 Govern corporatiu 1.2 Òrgans de govern Activitats del grup abertis 2.1 Autopistes 2.2 Infraestructures de telecomunicacions 2.3 Aeroportstats Responsabilitat social corporativa 3.1 La Responsabilitat Social Corporativa a abertis 3.2 Indicadors 2011 Informació economicofinancera 4.1 Magnituds consolidades 4.2 Gestió financera 4.3 Accionistes i borsa
  24. 24. INFORME ANUAL 2011 abertis s’ha consolidat com a un dels líders mundials en el mercat de la gestió privada d’infraestructures públiques i està present en un total de 14 països a través de tres àrees de negoci: Autopistes Infraestructures de telecomunicacions Aeroports Regne Unit Irlanda SuèciaEstats Units França EspanyaPuerto RicoMèxic PortugalJamaicaColòmbiaBolíviaXileArgentina 24
  25. 25. INFORME ANUAL 2011 APORTACIÓ DELS INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ PLANTILLA MITJANA PER SECTORS I PER ÀMBIT GEOGRÀFIC PER SECTORS I PER ÀMBIT GEOGRÀFIC Corporació Aeroports 3% 7% Aeroports 17% Autopistes AutopistesTelecomunicacions 79% 66% 13% 2011 Telecomunicacions 2011 14% Corporació Aeroports 3% 7% Aeroports 17% Autopistes AutopistesTelecomunicacions 74% 66% 14% 2010(*) Telecomunicacions 2010(*) 14% Resta del món Xile 5% 4% Resta del món Regne Unit 19% 5% Espanya Espanya 48% 40% Xile 7% 2011 2011 França Regne Unit 38% 7% França 28% Resta del món Xile 5% Resta del món 5% 19% Regne Unit 5% Espanya Espanya 49% 41% Xile 7% 2010(*) 2010(*) Regne Unit França 6% 37% França 27% * efectes comparatius, es mostra el compte de resultats de 2010, considerant l’impacte, en 2011, de la classificació dels segments operatius d’aparcaments i parcs A ( ) logístics com a activitats interrompudes. 25
  26. 26. INFORME ANUAL 2011 AutopistesMajor internacionalització amb noves una integració operativa completa entre els diversos centresconcessions a Amèrica d’operacions. Així mateix, s’ha simplificat el funcionament dels Consells d’Administració de les concessionàries a Espanya.El 2011, la unitat de negoci d’autopistes d’abertis ha fet unpas més en el seu procés continu d’internacionalització. La El 2011, abertis autopistas ha seguit apostant per lareorganització de la divisió, amb una nova Direcció General consolidació del seu model de gestió i per la millora de les sevesd’Autopistas América, el reforç de l’oficina de Washington DC infraestructures, amb la voluntat d’aportar una capacitat i una(Estats Units) i el tancament amb èxit del concurs per a la qualitat de servei majors a la seva xarxa.gestió de dues autopistes a Puerto Rico mostren que abertisté la mirada posada a Amèrica i, més concretament, als Estats Les obres d’ampliació del tercer carril de l’autopista AP-7,Units; un mercat que, per la seva maduresa, seguretat jurídica principal corredor del litoral mediterrani de la península Ibèrica,i necessitats de millora de les seves infraestructures, és un han quedat pràcticament enllestides i ho estaran del tot elobjectiu estratègic de futur per al Grup. primer semestre de 2012. Mentrestant, les obres de millora i ampliació del tercer carril de l’autopista AP-6, corredor bàsicLa internacionalització segueix donant els seus fruits. En un per a les comunicacions entre Madrid i el nord-oest d’Espanya,entorn econòmic que a Espanya segueix marcat pel retrocés segueixen el seu curs segons el calendari establert.de l’activitat econòmica, el negoci internacional ha permèscompensar parcialment les encara dèbils xifres de trànsit a la Aquest exercici ha estat també per a abertis autopistas el depenínsula. En aquest sentit, cal destacar les xifres d’activitat a la modernització i els avenços tecnològics per tal d’impulsar laXile i Argentina, on el creixement econòmic és més destacat que millora de l’atenció al client i la recerca de la major comoditaten altres països. en els seus desplaçaments per autopista. D’altra banda, ha seguit apostant pels projectes d’R+D+I i de protecció del mediD’aquesta manera, el negoci d’autopistes d’abertis –principal ambient, cosa que l’ha consolidada com a una empresa pioneraactivitat del Grup en termes de volum de negoci i resultats– ha pel que fa a la recerca de solucions adaptades al client.pogut mantenir durant l’exercici el nivell de les seves magnitudsprincipals, alhora que ha contribuït en la missió de cercar la D’aquesta manera, abertis ha seguit consolidant la seva posiciómàxima racionalització, eficiència i modernització de la seva de lideratge en el mercat de la gestió d’infraestructures viàriesactivitat. en el món, amb l’explotació directa de 3.772 quilòmetres d’autopistes a cinc països i la participació en l’explotacióEn aquest sentit, en la xarxa d’autopistes d’Espanya s’ha consolidat de 2.224 quilòmetres més, a través de la seva presència enl’organització única per simplificar els processos i aconseguir concessions d’Europa i Amèrica. 26
  27. 27. INFORME ANUAL 2011 El 2011, el negoci d’autopistes va aportar al Grup el 79% dels seus ingressos i un 88% del seu EBITDA. El negoci ha incrementat la seva presència internacional, amb la incorporació de nous contractes de concessió a Puerto RicoCONTROL DIRECTE O COMPARTITSOCIETATS CONCESSIONÀRIES Espanya França Amèrica i resta d’Europa acesa sanef elqui invicat sapn rutas del pacífico aumar sanef aquitaine1 apr iberpistas sea14 1 gco castellana Autopista Central aucat gesa1 aulesa opsa1 avasa Trados 45Societats telemàtiques Espanya França Amèrica i resta d’Europa eurotoll slovtoll bet’eire flowALTRES PARTICIPACIONS Ingresos del sector autopistes del Grup 3.098 Espanya França Amèrica i resta d’Europa Accesos de Madrid A’Lienor Coninvial1 Ciralsa Alis Ausol Autema Routalis1 Coviandes milions d’euros Henarsa Brisa metropistas RMG1. Societats que únicament presten serveis d’explotació d’autopistes. 79% del total d’abertis 27
  28. 28. INFORME ANUAL 2011França i la resta d’EuropaLa presència d’abertis en el negoci d’autopistes a França es l’augment de la capacitat d’aparcament per a vehicles pesats i unacanalitza a través del grup concessionari sanef, en el qual té una millor accessibilitat per als clients amb discapacitat; la instal·lació departicipació del 52,55%. sanef gestionarà fins al 2029 un total de nous dispositius de gestió del trànsit a la rodalia de París i Estrasburg,1.757 quilòmetres d’autopistes de peatge al nord-oest de França, i la millora del sistema de recollida d’objectes, un procediment quea Normandia (en aquesta zona a través de la seva filial sapn) i permet incrementar la seguretat en totes les activitats que es duena Aquitània (a través de la seva filial sanef aquitaine), la qual a terme a la calçada.cosa representa el 22% de la xarxa a França i el 47% de la xarxad’autopistes d’abertis. En aquest exercici, sanef ha mantingut la seva aposta per la cura del medi ambient amb les inversions previstes pel programa “PaquetLa xarxa de sanef manté una posició privilegiada al centre de Vert”, un acord firmat el 2010 amb el Govern de França per a lal’Europa econòmica, connectant amb cinc grans ciutats europees inversió de 250 milions d’euros en tres anys en projectes destinats(Londres, Brussel·les, Luxemburg, Frankfurt i Estrasburg) i gestionant a millorar la integració de les infraestructures en el medi ambient.cinc dels set accessos per autopista a la regió de l’Île de France. A més, s’ha seguit treballant en el pla de renovació de les àrees deDesprés de diversos anys d’increment de les vies en servei, sanef servei i les gasolineres. Amb aquests nous contractes s’ha buscats’ha centrat durant l’exercici en la consolidació de les noves millorar la qualitat de les instal·lacions i dels serveis oferts als clients,autopistes incorporades (l’A-65, que uneix les localitats de Langon sense oblidar la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.i Pau, i la variant sud de Reims, de 14 quilòmetres de longitud), així L’objectiu de l’operació és adequar les àrees de servei a la grancom en la millora de les seves instal·lacions. diversitat de clients i aconseguir una millor gestió de les hores vall i les hores punta del trànsit.El 2011 s’ha acordat el nou “Contracte quinquennal” amb elGovern francès, que estableix un pla d’inversions de 166 milions L’any 2011 ha estat també l’any d’impuls d’eurotoll, que s’had’euros durant els propers cinc anys a canvi d’un increment de les convertit en la primera companyia europea pel que fa a dispositiustarifes. Amb aquesta inversió es finançaran diverses partides, com de control de pas per a camions. eurotoll està present en diversosel telepeatge sense parada; la millora de les àrees de servei, amb països d’Europa del Nord i de l’Est.CONTROL O CONTROL COMPARTIT Altres participacions Societats Participació Km. Fi concessió Societat Participació Km. Fi concessió concessionàries França sanef 52,55%1 1.388 2029 A’Lienor 35,00% 150 2061 sapn 99,97% 368 2029 Alis 19,67% 125 2067 sea142 99,97% Routalis 1 30,00% sanef aquitaine3 100,00% 275 1.757 Resta d’Europa1. abertis participa en un 52,55% en sanef, que al seu torn participa en la resta de societats.2. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A14 (sapn). Brisa 14,60% 1.378 20353. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A65 (A’liénor). RMG 33,30% 74 2026 Societats telemàtiques Participació 1.727 1. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A28 (Alis). França eurotoll 100% Resta d’Europa slovtoll 100% bet’eire flow 100% 28
  29. 29. INFORME ANUAL 2011Philippe DuthoitDirector General d’eurotoll“Els principis que regiran l’Ecotaxa poden semblar complexos, peròels nostres clients poden comptar amb la nostra ajuda i consell”Què és l’Ecotaxa i quin paper hi farà eurotoll?El 2013, a França, s’aplicarà una taxa quilomètrica als camions que circulin per carreteres locals i nacionals: l’Ecotaxa. Aquesta nova taxaafectarà els vehicles de més de 3,5 tones, en una xarxa de 15.000 km que inclou autopistes nacionals i locals.Société Habilitée de Télépéage, eurotoll, tindrà un paper central en l’aplicació de la nova normativa. El fet que, històricament, sempres’hagi encarregat d’oferir consell sobre les problemàtiques de peatge i d’interoperabilitat el converteix en l’interlocutor legítim delstransportistes, que, a partir d’ara, s’han de preparar per repercutir en els seus clients el cost afegit que comporta l’Ecotaxa. Segons lesnostres estimacions, el pressupost destinat a peatges dels transportistes hauria d’augmentar del 50% al 100% i del 7% al 10% de lacàrrega inherent a l’activitat del transport. Els principis i decrets que regiran aquesta repercussió de dret poden semblar complexos, peròels nostres clients poden comptar amb la nostra ajuda i consell a l’hora d’avaluar els increments, per tal que els puguin integrar el mésaviat possible en els seus contractes de transport.L’Ecotaxa es basarà en un sistema de geolocalització. Seran capaços de gestionar aquesta novatecnologia?Fa anys que ens vam avançar al peatge per satèl·lit. eurotoll, una empresa pionera, vadesenvolupar el Tribox, el primer sistema que va unir telepeatge amb geolocalització, cosa quepermet l’accés a eines de gestió molt eficaces. Entre els serveis amb un valor afegit que ofereixeurotoll, podem esmentar: el desglossament dels costos, els quadres de comandament, elsuport per decidir el millor itinerari, el suport a l’hora de repercutir les taxes sobre els bonsclients, etc. Per fer tot això possible, eurotoll reforça el seu rol de conseller envers les entitatsque prenen les decisions en el món del transport.Quins són els seus objectius en el mercat europeu?Volem ser un actor principal de la interoperabilitat a Europa. El 2011, després dela posada en marxa de la interoperabilitat dels peatges entre França i Espanya,eurotoll ha inaugurat la interoperabilitat Alemanya-Àustria gràcies a undispositiu únic en els vehicles, un pas suplementari cap a la unificació de lesxarxes viàries europees. A més, l’oferta d’eurotoll de 2011 s’ha vist augmentadaamb les xarxes alemanya, polonesa i belga (túnel de Liefkenshoek a Anvers).Finalment, com a complement de la seva implantació a Budapest, eurotollpersegueix el seu desenvolupament internacional i ofereix els seus serveisa Polònia des de juny de 2011; així, hem obert una oficina comercial aPoznan, per aproximar-nos encara més als transportistes polonesos. 29
  30. 30. INFORME ANUAL 2011 europaRegne UnitRMG Peterborough Gloucester Sawtry Alconbury Cirencester Londres Swindon Reims Estrasburg Caen França Paris Alençon sanef Langon A’liénor Pau Oporto Portugal Brisa Lisboa 30
  31. 31. INFORME ANUAL 2011En l’àmbit institucional, destaca el nomenament d’Alain Minc com Els altres ingressos (123 milions d’euros) corresponen aa nou president de sanef, en substitució de Pierre Chassigneux, que prestacions de serveis de les societats concessionàries (serveises va jubilar després d’haver exercit el càrrec des de 2004. d’enginyeria i telecomunicacions, cànons d’àrees de servei i altres serveis d’explotació d’autopistes), així com als ingressosA la resta d’Europa, abertis manté la seva presència en la portuguesa de les filials, bàsicament, per activitats telemàtiques.Brisa, amb una participació propera al 15%, i ocupa un lloc en el seuconsell d’administració. A finals de 2011, el percentatge de transaccions de telepeatge sobre el total de vehicles ha assolit el 37,8% (un incrementAl Regne Unit participa en la concessionària RMG, titular de les anual d’1,6 punts). El percentatge de pesats ha estat d’un 76,9%.concessions de les autopistes A1-M i A419/417. A França, s’han invertit 69 milions d’euros en la renovació i laD’altra banda, el 2011, abertis va sortir del mercat italià després modernització de la xarxa existent (en renovació de peatges ide vendre la participació que tenia a Atlantia (6,68%) a través d’un manteniment de la xarxa) i 88 milions d’euros en inversionsprocés de col·locació privada. La venda va suposar uns ingressos per relacionades amb noves construccions, nous carrils i inversionsa la companyia de 626 milions d’euros, amb unes plusvàlues de 151 relacionades amb el Paquet Vert, en l’enllaç RN13-A13 i en lamilions d’euros. finalització de les obres de la circumval·lació del sud de Reims.Magnituds econòmiques i activitat IMDLes concessions d’autopistes de gestió directa a França i la 2011 Var.resta d’Europa i altres societats telemàtiques assoleixen uns sanef 23.051 0,9%ingressos de 1.505 milions d’euros i un EBITDA de 962 milions sapn 28.673 2,2%d’euros, que representen un 38% i un 39% del total d’abertis, Total IMD 23.575 1,2%respectivament. C. resultats NIIF (milions d’euros)Les magnituds detallades corresponen a hit/sanef consolidat. (Aportacions al consolidat d’abertis) 2011 Var.Els ingressos de peatge a desembre de 2011 són de 1.383 Ingressos d’explotació 1.505 2,7%milions d’euros, un 3,8% superiors als de desembre de 2010 EBITDA 962 4,8%gràcies a l’augment d’un 2,2% de les tarifes i a l’evolució positiva EBIT 587 4,7%de l’activitat, amb un increment de la IMD d’un 1,2% (+1,9%comparable sense impacte pel nou tram de la circumval·laciósud de Reims). Inversions (milions d’euros) 2011 Inversió operativa 69 Inversió en expansió 88 El 2011 s’han invertit 69 milions d’euros en la renovació i la modernització de la xarxa d’autopistes a França 31
  32. 32. INFORME ANUAL 2011EspanyaA Espanya, abertis autopistas és el primer operador L’any 2011, la prioritat ha continuat sent la modernització de lesd’autopistes de peatge per quilòmetres gestionats: un total de instal·lacions i la recerca del millor servei als seus clients.1.526 quilòmetres d’autopistes que representa el 52% del totalde les vies de peatge del país. Així mateix, manté participacions Entre les fites de l’any, destaca la posada en marxa de www.en 204 quilòmetres a través d’altres concessions. autopistas.com, un portal web que ofereix tota la informació en temps real i serveis diferenciats per als diversos tipus deabertis autopistas ha sofert les conseqüències de la crisi clients –particulars i transportistes. D’aquesta manera, abertiseconòmica a Espanya. L’exercici s’ha tancat amb xifres negatives autopistas pot oferir el millor servei al client i respondre a lesde trànsit a Espanya (una caiguda del 6,5%), encara que els seves necessitats per aconseguir la màxima seguretat i controlingressos es mantenen gràcies a l’augment de les tarifes i a les en els desplaçaments per la seva xarxa d’autopistes.compensacions pels convenis de l’AP-7 i de la C-32 al Maresme.Pel que fa al perímetre, cal destacar la venda de la participació A aquesta iniciativa s’uneix la implantació en diversos corredorsen la societat Túnel del Cadí (37,2%) al desembre. de panells interactius a les àrees de servei, amb informacions útils per al client que ja està en ruta. A més, s’ha generalitzatAquest any, abertis autopistas ha centrat els seus esforços en el sistema de “temps de recorregut”, en diversos trams de lesla consolidació de la nova organització de la unitat per impulsar autopistes, mitjançant el qual s’informa el client del tempsla uniformitat i la simplificació de l’estructura del negoci i els que trigarà a arribar a la seva destinació final o a una localitatseus processos, així com en l’increment de l’eficiència. En l’àmbit pròxima.organitzatiu, la divisió de negoci d’autopistes ha consolidat elseu model de gestió en xarxa, amb l’objectiu d’aconseguir La diversitat de clients ha animat abertis autopistas a impulsaruna eficiència operativa i una visió d’unitat de negoci majors. productes especialitzats que s’adeqüen a les necessitats de cadaTambé s’ha avançat en la unificació del sistema de peatge en les tipus d’usuari. En aquest sentit, cal destacar la creació dels Truckdiverses concessions. Park, àrees de servei específiques per a transportistes, amb una àrea d’aparcament vigilada i edificis exclusius de serveis ambTanmateix, s’han suprimir els Consells d’Administració de les bany i dutxes, servei de bugaderia, sales de descans, cafeteria iconcessionàries acesa, aumar i iberpistas, com anteriorment connexió wifi.ja s’havia fet amb aucat, castellana i aulesa. La feina d’aquestsconsells ha estat assumida per un administrador únic, així com Al seu torn, avasa ha renovat el seu contracte amb Áreas, la qualper tres òrgans assessors territorials (a Madrid, Barcelona i cosa suposarà la remodelació integral de les àrees de servei deValència) de caràcter consultiu per a les funcions institucionals. l’AP-68, posant un èmfasi especial en l’atenció personalitzada i la fidelització dels clients.CONTROL DIRECTE O COMPARTIT Altres participacions Societat Participació Km. Fi concessió Societat Participació Km. Fi concessió acesa 100% 478 2021 Accesos de Madrid 35,1% 61 2049 invicat 100% 66 2021 Henarsa 30,0% 62 2039 aumar 100% 468 2019 Ciralsa 25,0% 33 2040 iberpistas 100% 70 2031 1 Autema 23,7% 48 2037 castellana 100% 51 20311 204 aucat 100% 47 2039 aulesa 100% 38 2055 avasa 100% 294 2026 Trados 45 50% 14 2029 1.5261. El termini concessional podria prorrogar-se fins al 2036, en funció del trànsit real dels anys2015 a 2019. 32
  33. 33. INFORME ANUAL 2011Miquel CamachoDirector de la xarxa AP-7/AP-2“abertis autopistas ofereix als clients professionals unservei pioner que combina seguretat i descans sense sortir del’autopista”En què consisteix el servei Truck Park que ha implantat abertis autopistas?Es tracta d’un nou concepte d’àrees de servei dirigit als professionals del transport. És el primer projecte d’aquestes característiques quees duu a terme a les autopistes espanyoles; ofereix als conductors professionals aparcaments vigilats, estrictes sistemes de seguretat enel conjunt de les instal·lacions i zones de descans exclusives.Els Truck Park existents es troben a l’AP-7, a les àrees de servei de Porta Barcelona (sentit nord) i del Montseny (sentit sud). El pressupostdestinat a aquest projecte s’ha aproximat als 7 milions d’euros.abertis autopistas s’ha caracteritzat sempre per ser pionera pel que fa a l’oferiment de solucions còmodes i de qualitat per alsdesplaçaments per autopista. Per fer-ho, posem a disposició dels clients professionals una àmplia gamma de productes a mida quecombinen estada i ofertes de restauració a l’autopista mateix. Els Truck Park diposen de places d’aparcament vigilades, a més d’unedifici de serveis amb connexió Wi-Fi, sales de descans amb televisió, màquines recreatives, mobiliari per al repòs, màquines de vendaautomàtica, i zones per a la higiene personal amb dutxes i servei de bugaderia.Aquests nous serveis complementen els que actualment s’ofereixen al públic en les dues àrees següents: restauració i estació deproveïment de carburant. Per a una major comoditat del client, a més, s’ha habilitat el Vía T com a mitjà de pagament del servei utilitzat.Addicionalment, el client de Vía T pot optar per la “e-factura” (factura electrònica) i rebre en el seu compte de correu electrònic el rebutque justifica la seva estada al complex. Una altra novetat destacable que ofereix el servei Truck Park és el sistemade control d’accessos mitjançant reconeixement de matrícula, la vigilància a través de càmeres i el controldel nivell d’ocupació, que garanteixen la seguretat del client durant la seva estada.Quina ha estat la resposta dels clients durant els primers mesos de la implantació del servei?Els complexos Truck Park de Montseny i Porta Barcelona han registrat més de 5.000 estades des de la sevaobertura el juliol de 2011. El nivell d’ocupació mitjà dels darrers mesos segueix creixent i ja s’aproxima al30%, amb la qual cosa es demostra que es tracta d’un servei necessari perquè els professionals del transportpuguin descansar amb seguretat per a ells i per a la càrrega que traslladen i en què cada dia confien més clientsd’àmbit nacional i europeu.Les parades en un Truck Park poden ser puntuals, per passar-hi unes hores o per a estades llargues. Fins ara,l’estada nocturna és el servei més demandat.Té previst la companyia d’ampliar el projecte Truck Park més enllà de les dues àrees queactualment es troben en servei?L’objectiu d’abertis autopistas és crear una xarxa específica per a transportistes amb tot allònecessari perquè descansin, i, alhora, que aquesta xarxa formi part de la xarxa internacionald’aparcaments vigilats per al transport professional.Com a complement de les dues àrees existents, en aquest moment, s’estudia la possibilitatde construir-ne dues més a la Jonquera (Alt Empordà) i Sagunt (València), i més endavant aLleida i Saragossa. 33
  34. 34. INFORME ANUAL 2011 Total km. Espanya 1.730 avasa Bilbao La Jonquera Vitòria Girona acesa invicat Logronyo Palafolls Lleó Lleida Astorga Barcelona Saragossa Tarragona Segovia Adanero Guadalajara Madrid Castelló Ávila Arganda del Rey Navalcarnero Valènciaespaña Alacant Sevilla Cadis control o control compartit altres participacions 34
  35. 35. INFORME ANUAL 2011La modernització contínua dels sistemes ha comportat un Magnituds econòmiques i activitatincrement de les facilitats de pagament per als clients. En primerlloc, amb la semiautomatització de l’AP-2, mitjançant la instal·lació Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa ade màquines receptores de tot tipus de pagament. I, en segon lloc, Espanya assoleixen els 1.359 milions d’euros i l’EBITDA, els 1.048amb l’avenç en la interoperativitat dels sistemes de peatge amb milions d’euros, i representen un 35% i un 43% del total del grupFrança. A més, el 2011 va finalitzar la implantació d’un sistema abertis, respectivament.de peatge tancat a l’autopista AP-7, que permet circular des deBarcelona fins a València i Saragossa sense haver de parar. Malgrat l’evolució negativa de l’activitat a Espanya, els ingressos d’explotació s’han mantingut en la mateixa línia que l’any anterior,Durant 2011, abertis autopistas ha seguit treballant en favor de gràcies a la revisió anual de les tarifes (amb un augment mitjà dela millora de la seguretat a les autopistes d’Espanya. Al novembre, +1,9%), a les compensacions pels convenis de l’AP-7 i de la C-32es va dur a terme amb èxit un simulacre d’accident múltiple Maresme, així com a altres ingressos extraordinaris.amb un camió de mercaderies perilloses al túnel de Guadarrama,a l’autopista AP-6, i a l’AP-7 es va completar un Exercici de Durant l’any, s’ha continuat invertint en sistemes de telepeatge.Coordinació Operativa per millorar la coordinació entre el Centre Actualment, l’ús d’aquest sistema en el conjunt de la xarxad’Operacions, la Guàrdia Civil i el personal de pista. d’autopistes de peatge a Espanya arriba al 36,9%, 1,8 punts percentuals per sobre de l’any passat. Destaca avasa, amb unEntre els últims avenços en R+D+I cal destacar el “Projecte 44% de transaccions de telepeatge, ja que tots els sistemes deGeoducte”, que desenvolupa un sistema de calorifugació del descomptes i gratuïtats de la concessionària van lligats a un úsviaducte de Sotillo (autopista AP-6) amb l’objectiu de dissenyar, obligatori d’aquest sistema de pagament.dimensionar, valorar i comprovar la viabilitat d’una instal·laciód’intercanvi de calor geotèrmica per prevenir la formació de gel a Al llarg d’aquest exercici 2011 s’ha iniciat un procés dela calçada. modernització de les vies de pagament en determinats trams d’acesa amb la instal·lació de màquines que accepten qualsevolEntre els objectius d’abertis autopistas per a l’any 2012 no mitjà de pagament (efectiu, targeta i Vía-T). Durant els properspodem oblidar l’anàlisi contínua de racionalització i optimització anys es preveu el desplegament d’aquest tipus de màquines endels costos, així com l’impuls de la millora de la xarxa d’autopistes tota la xarxa d’abertis autopistas.i del servei al client. El 2011, les autopistes espanyoles han rebut inversions operatives per valor de 44 milions d’euros; principalment, en sistemes de contenció i millora de les àrees de peatge, manteniment i descans, amb l’obertura de noves àrees de servei per a transportistes i altres mesures. Així mateix, s’han invertit 196 milions d’euros en expansió, 185 dels quals corresponen bàsicament a les obres d’ampliació de carrils i trams descrites anteriorment. C. resultats NIIF (milions d’euros) IMD (Aportacions al consolidat d’abertis) 2011 Var. 2011 Var. acesa 26.714 -5,8% Ingressos d’explotació 1.359 -0,4% invicat 54.063 -4,9% EBITDA 1.048 -1,7% aumar 17.305 -9,1% EBIT 746 -2’9% iberpistas 25.158 -7,2% castellana 6.923 -4,4% Inversions (milions d’euros) aucat 25.200 -5,7% 2011 aulesa 4.280 -12,8% Inversió operativa 44 avasa 12.724 -5,4% Inversió en expansió 196 Total IMD 20.938 -6,5% 35

×