Informe Anual 2012 Grup Abertis (català)

  • 191 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
191
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. IA12informe anual 2012infraestructures que funcionen
  • 2. informe anual 12 infraestructures que funcionen
  • 3. Índex04Carta del President08 Entrevista al Conseller Delegat 13Govern corporatiu i òrgans de govern15 Govern corporatiu 16 Òrgans de govern 21Activitats del grup abertis25 Autopistes 41 Infraestructures de telecomunicacions 45 Aeroports 51Responsabilitat social corporativa52 Experiències pràctiques de RSC57Informació econòmica-financera59 Magnituds consolidades 65 Gestió financera 69 Accionistes i borsa
  • 4. INFORME ANUAL 2012 En relació amb Espanya i Europa, esperem que aquest 2013 sigui l’any en què es completin les “condicions necessàries” per a la sortida de la crisi. Fins i tot és possible que es produeixi el punt d’inflexió salvador alemany Carta del President
  • 5. 5Benvolguts accionistes, L’entornEn posar-me a escriure aquestes línies per a l’informe anual del Cal dir que, des del punt de vista de les perspectives econòmiquesnostre Grup, he rellegit algunes de les reflexions que, en rela- (i, un cop més, vull recordar que el cicle es asimètric, en el sentitció amb la crisi que estem vivint –força llarga–, hem compartit que no totes les regions econòmiques i països experimenten laen memòries anteriors. Així, en l’informe anual corresponent a mateixa situació ni amb la mateixa intensitat), l’any 2012, iguall’exercici 2008 –el primer exercici que podem considerar “de que el 2011, es va tancar amb una sensació sostinguda d’inquietudcrisi”, després de la seva eclosió als Estats Units durant l’estiu i d’incertesa. Les previsions de creixement en 2013 per al conjuntde 2007–, Isidre Fainé (en aquell moment, president d’abertis) de l’economia mundial se situen al voltant del 3,7%, una xifraafirmava: molt semblant a la de l’any 2012, d’un 3,4%. Això significa que la situació relativa de les diverses regions econòmiques no variarà “La situació que des d’agost de 2007 viuen els mercats finan- substancialment, de manera que la Unió Europea, en conjunt, se- cers internacionals va derivar, el 2008, en la primera crisi real- guirà amb creixements molt baixos i acumulant descensos en les ment global a la qual fem front. Tot i la capacitat d’intervenció economies dels anomenats països perifèrics –entre els quals hi ha de què disposen avui dia els Estats, els bancs centrals i els di- Espanya–, mentre que als Estats Units –pendents de la resolució ferents organismes reguladors, possiblement ens trobem da- de l’anomenat “segrest fiscal”– i al bloc dels BRIC i les economies vant d’un fenomen la magnitud i la transcendència del qual, emergents les perspectives són una mica més favorables. en termes d’intensitat, durada i impacte sobre l’economia i la societat, encara se’ns escapen”. Per aquest 2013 i en relació a Espanya i Europa hauriem d’esperar que sigui l’any en què es completin les “condicions necessàries”Aquelles paraules tenien, per tant, un caràcter anticipant. Cons- per a la sortida de la crisi. És possible, fins i tot, que es produeixitataven la incertesa i apuntaven que la crisi que tot just co- el punt d’inflexió. Hi hauria de contribuir l’efecte combinat demençàvem a afrontar era quelcom més que una suau inflexió la configuració de les bases per a la unió bancària a la Unióen el cicle econòmic. Eren diversos els factors que confluïen en Europea; la voluntat manifesta d’intervenció del Banc Centrall’esgotament d’una etapa i que, en molts casos, han acabat de- Europeu en els mercats, a instàncies dels països que sol·licitinterminant processos de transformació profunds i canvis en sec- assistència financera al Mecanisme d’Estabilitat; a Espanya, eltors sencers d’activitat –a Espanya i el món–, com ha estat el cas sanejament dels balanços de les entitats financeres amb la crea-del sector financer, la construcció, l’energia, etc. ció de la Sareb, juntament amb el procés de reestructuració del sector, i, finalment, encara que no menys important, pel que faAquestes paraules també avançaven un diagnòstic de la situació, a Espanya, un procés de recuperació real de la competitivitat,de l’evolució que, tot i la incertesa, podíem esperar i que ens per la millora de la productivitat i el descens dels costos laboralspreparava per a la travessia d’una crisi econòmica que podia ser unitaris, la qual cosa actua com un factor que manté l’impulsllarga, com s’ha demostrat. Una crisi que, per la seva profunditat de les exportacions, amb el reequilibri consegüent de la balançai extensió en el temps, també està tenint conseqüències que no per compte corrent –de fet, amb superàvit des de juliol de 2012.hem d’ignorar en termes d’estructura social i de vertebració i Tots aquest factors haurien d’afavorir un entorn financer méscohesió socials. estable, amb diferencials en el deute sobirà més moderats i, per tant, costos financers més sostenibles, i, en definitiva, amb una certa recuperació del crèdit per a aquelles empreses i sectors que disposin de projectes solvents i de futur.
  • 6. INFORME ANUAL 2012 El primer operador mundial Claus del negoci d’autopistes Quant a abertis, aquest llarg període d’incertesa econòmica L’aposta per la internacionalització ha estat clau en una progres- també hi ha tingut les seves implicacions. Ja en aquell any 2008 sió que podem qualificar d’excel·lent, pel que fa a les magnituds al qual em referia, després d’un intens procés d’expansió i inter- consolidades del Grup, tenint en compte el context econòmic nacionalització que ens havia portat a generar pràcticament el en què operem. L’asimetria en l’evolució relativa de les diferents 49% dels nostres ingressos fora d’Espanya, vam optar per una economies s’ha vist reflectida, un cop més, en l’evolució del tràn- estratègia de consolidació orientada a reforçar la nostra posició sit a les nostres autopistes (descensos a Espanya que ja superen en negocis i empreses en què participàvem, amb la consegüent el 30% des de l’inici de la crisi, estabilitat a França i creixement capacitat de control i una major visibilitat en termes de balanç i a Amèrica), que, juntament amb els programes d’eficiència, reor- compte de resultats. Així, vam anar consolidant posicions en les ganització, contenció de les despeses d’explotació, rotació dels nostres tres primeres concessionàries xilenes, a què es van sumar actius en cartera, optimització i reducció del deute, etc., s’ha tra- tres més el mes de desembre passat, després de tancar l’acord duït en un exercici d’estabilitat a l’alça en els ingressos i també amb OHL Concesiones, i també vam iniciar el procés d’ampliació d’un lleuger increment del resultat net recurrent, fins i tot exclo- de la nostra participació en Hispasat, l’operador espanyol de ent l’impacte positiu derivat de la venda d’un 23% (sobre el 31% satèl·lits, en què, al desembre de 2012, hem incrementat de nou que controlàvem) de la participació en l’operador de satèl·lits la nostra participació, fins a una mica més del 40%. Eutelsat. L’estratègia del Grup durant aquesta etapa (2008-2012) ha estat L’exercici 2012 va ser dens en decisions que anticipen el futur guiada per dos objectius paral·lels i concurrents: la diversificació d’aquesta abertis transformada, més oberta i més global: les no- geogràfica i d’àrees de negoci, cosa que accentua encara més el ves concessions al Brasil i a Xile, la incorporació a abertis tele- procés d’internacionalització d’abertis, que ara, després de les com del nou segment de negoci de les torres de telefonia mòbil, recents operacions del Brasil i Xile, ja és una empresa realment l’extensió fins al 2031 de la concessió de l’aeroport de Luton a global que genera un 65% dels seus ingressos fora d’Espanya. Londres, i l’adquisició de les concessions dels túnels de Vallvidre- ra i del Cadí, en consorci amb el banc brasiler BTG Pactual. Un salt que podem qualificar de “transformador”, pel que suposa per a la dinàmica i el recorregut futurs del Grup, ha estat l’acord assolit i tancat en 2012 amb OHL, gràcies al qual hem integrat nou concessions d’autopistes al Brasil que ens converteixen en el primer operador d’aquest país i que, a més, ens han portat a ser líders mundials del sector. A això hem de sumar l’acord, també amb OHL, per integrar tres de les concessions que aquest grup gestiona a Xile, amb la qual cosa també assolim el lideratge en aquest país. Crec que podem afirmar que abertis va saber captar, en el moment just, la urgència del canvi i la necessitat de consolidar un grup global i amb projecció de futur
  • 7. 7Una sòlida estructura accionarial “Valor compartit”No podem aïllar l’operació del Brasil del que ha significat per a Crec que podem afirmar que abertis va saber captar, en el mo-la reorganització de la nostra estructura accionarial. Amb aquests ment just, la urgència del canvi i la necessitat de consolidar unactius concessionaris al Brasil hem incorporat al Grup un nou grup global i amb projecció de futur. Es tracta d’un grup capaç deaccionista, amb voluntat de permanència i visió de llarg ter- fer sostenible el seu creixement, diversificant-lo geogràficament imini. OHL esdevé ara, juntament amb La Caixa i CVC, el nucli aportant-li fortalesa i recursos per superar amb èxit les diferentsaccionarial de referència del Grup i ha establert una solució de fases del cicle econòmic.continuïtat amb l’anterior accionista, ACS, que, des de la creaciód’abertis el 2003, va contribuir i participar, de manera implicada Les decisions que hem adoptat des de l’inici de la crisi ens hani compromesa, en el creixement del Grup. aportat focus, una gestió més eficient i adaptada a les circums- tàncies, dimensió, i pulmó i espai per seguir creixent. AquestesÉs indubtable que la nostra estructura accionarial s’ha obert, s’ha decisions ens parlen de la capacitat d’estar preparats i reaccionarenriquit i ha guanyat en diversificació al llarg dels últims anys. a temps.Avui dia, pràcticament un 43% dels nostre capital és flotant, és adir, que no està en mans d’accionistes de referència. Aquesta abertis transformada segueix mirant endavant. El Grup posseeix una dimensió global i és més difícil de gestionar, ja queAixò ens parla d’una companyia atractiva per als inversors que, operem amb nous socis en més mercats i més grans, amb rea-alhora, genera expectatives importants. Així mateix, suposa una litats i expectatives diverses, però també té més oportunitatsimportant exigència en termes de compromís i dedicació, per per créixer, per desenvolupar el potencial dels nostres equips depart dels qui ens encarreguem de la gestió del Grup, per assolir gestió, i perquè ens puguem comprometre, com a persones i ciu-els reptes plantejats i obtenir els resultats que permetin complir tadans, amb les comunitats i els territoris en què operem. Ambamb l’objectiu –per a nosaltres, permanent– d’una retribució als consciència i sensibilitat del difícil context en el qual ens trobem.accionistes estable i previsible. D’acord amb el que un pensador de l’economia i de l’empresaVolem preservar l’atractiu que suposa, pel que fa a la rendibilitat, com Michael Porter suggereix, hem de treballar en la creació dela combinació de dividend, ampliacions alliberades i revaloració “valor compartit”. Aquest concepte ha d’inspirar el creixementde la cartera. Un any més, el 2012, la nostra acció va millorar al de les companyies i ha de fer possible que l’èxit en el negoci imercat. Mentre que el selectiu IBEX 35 va patir un descens del en els resultats s’alineï amb el progrés social. En definitiva, és4,7%, abertis va tancar l’any amb una revaloració del 5,7%. necessari posar en pràctica polítiques i accions que millorin la competitivitat de les companyies alhora que, simultàniament, milloren les condicions socials i econòmiques de les comunitats en què aquestes companyies operen i es desenvolupen. Repte i oportunitat. L’aposta per la internacionalització ha estat clau en una progressió que podem qualificar d’excel·lent quant a les magnituds consolidades del Grup, tenint en compte el context econòmic en què operem
  • 8. “L’any 2012 ha estat clau en la història d’abertis, hem assolit el lideratge mundial del sector i una major diversificació internacional de la companyia.”Entrevista a Francisco Reynés,conseller delegat
  • 9. 9P. Quines són les claus que han marcat l’exercici 2012 per a La companyia ha tancat l’exercici amb un resultat net global deabertis? 1.204 milions d’euros i un resultat net comparable de 613 milions d’euros, un 2% superior al de l’exercici anterior. Així mateix, haR. En 2012, abertis ha assolit una de les fites més importants millorat el nivell d’ingressos respecte de l’any anterior i ha superat,de la seva història amb la consecució del lideratge mundial del per primera vegada, els 4.000 milions d’euros. Addicionalment, lasector de les autopistes de peatge, després del tancament de companyia ha seguit realitzant un esforç de gestió i contenció deles operacions d’adquisició d’actius d’OHL al Brasil i Xile. Amb la despesa important, a través del seu ambiciós pla d’eficiència.aquestes operacions, que han suposat una gran transformacióde la companyia, abertis ha prosseguit la seva intensa activitatcorporativa i de rotació de la cartera d’actius, i ha assolit, nonomés el lideratge mundial, sinó també una major diversificacióinternacional de la seva base d’actius.En definitiva, 2012 ha estat, sobretot, un any d’objectius complerts El 2012, hem aconseguit assolir lesper al Grup. Fa temps ens vam plantejar que la companyia fos nostres metes amb una encertadamés internacional, més duradora –amb l’extensió dels seus combinació de creixement,terminis de concessió–, més rendible, més sòlida financerament optimització de la cartera i una gestiói que generés, alhora, un valor més alt per als seus accionistes. més eficient dels actiusConsidero que hem aconseguit assolir aquestes metes amb unaencertada combinació de creixement, optimització de la carteraa través de la venda de participacions financeres, i una gestió méseficient dels negocis i del balanç. P. abertis ha consolidat, el 2012, un intens període deEl resultat és una companyia líder al món, que incorpora, creixement, amb el tancament de diverses operacions. Quèdesprés de les últimes operacions, més de 1.000 milions d’euros destacaria en aquest sentit?d’ingressos i 500 milions d’EBITDA, anualment, al seu perímetre;una companyia que l’any 2013 generarà més del 60% del seu R. abertis s’ha centrat, en els últims tres anys, en el creixementEBITDA fora d’Espanya, on ja acumula 16.000 milions d’euros selectiu i en la focalització en aquells negocis en què el Grupd’actius, i una companyia que, també en 2012, ha aconseguit pugui desenvolupar un rol industrial i aportar un valor més alt perreforçar el seu balanç, i és que el fort despalanquejament a l’accionista. Des de 2009, la companyia ha duplicat el nombrepermetrà que l’any 2013 situï la seva ràtio deute net / EBITDA de concessions i quilòmetres que gestiona, que han passat delsen 4,6 x. Tot això, a més, sense demanar esforços addicionals als 3.700 als més de 7.300 amb què hem començat l’exercici 2013.seus accionistes. Els esforços d’internacionalització, que s’han consolidatPel que fa a resultats, abertis, malgrat treballar en un entorn efectivament en 2012 amb l’operació del Brasil, també haneconòmic complex –especialment en els negocis que gestiona conduït a un EBITDA més diversificat i amb una major exposicióa Europa–, ha seguit creixent en les seves magnituds principals a mercats d’alt creixement. El 2013, un 60% de l’EBITDA esi ha complert els seus objectius de creació de valor per als seus generarà fora d’Espanya, en contrast amb el 48% de 2009, i unaccionistes, empleats i la societat en general. 16% provindrà de la nova filial al Brasil, arteris. En aquest període, a més, abertis ha incrementat en prop d’un 28% el valor dels
  • 10. INFORME ANUAL 2012 d’un factor fonamental en l’escenari econòmic actual, marcat principalment per la reducció dels trànsits a Europa, especialment Els esforços d’eficiència que a Espanya, i per un increment generalitzat del cost del deute. s’han fet fins ara seran més visibles en 2013 i 2014, així Addicionalment, els esforços d’eficiència realitzats fins ara seran que esperem una expansió més visibles en els comptes de resultats de 2013 i 2014, ja que la majoria dels costos de reestructuració ja s’han aprovisionat, així significativa dels marges que esperem una millora dels marges. L’objectiu és aconseguir un estalvi de 150 milions d’euros en OPEX i de 70 milions en CAPEX, anualment, a partir de 2014. Durant aquest exercici, seguirem actius que gestiona, fins a assolir més de 29.000 milions d’euros. treballant en l’àmbit de l’eficiència i ens centrarem sobretot en exportar les millors pràctiques als actius adquirits recentment, un El creixement de la companyia ha rebut un gran impuls durant cop hagi conclòs la fase d’integració. l’any, amb operacions importants. Després de la incorporació d’actius al Brasil i Xile i si no hi ha més canvis de perímetre P. En l’àmbit financer, sembla que la companyia ha sortit rellevants durant l’any, abertis podria tancar l’exercici 2013 amb enfortida de l’exercici 2012. Quines han estat les claus per uns ingressos per damunt dels 5.000 milions d’euros i un EBITDA fer-ho possible? de més de 3.000 milions. R. Els darrers anys, abertis duu a terme una estratègia dinàmica L’operació del Brasil també ha suposat un canvi molt significatiu de gestió d’actius que ens permet créixer i, alhora, millorar les en l’estructura accionarial de la companyia, amb la incorporació nostres ràtios de palanquejament. En els últims dos anys, hem del grup OHL, que, amb més del 15% del capital, s’ha convertit desinvertit al voltant de 3.000 milions d’euros i hem invertit més en un dels accionistes de referència d’abertis, juntament amb el de 3.200 milions d’euros. En aquest sentit, la incorporació dels grup “la Caixa” i el fons CVC. actius d’OHL al Brasil, unida a l’esforç de gestió realitzat durant aquest període en l’àmbit financer, ens ha permès reforçar el En l’àmbit de les operacions de creixement, també destaca nostre balanç i reduir substancialment la nostra ràtio deute net l’entrada en el sector de les torres de telefonia mòbil, amb / EBITDA. Aquest indicador haurà passat del 6,0 x de 2009 al 4,6 l’adquisició a Telefónica de 1.000 torres per 90 milions d’euros, x esperat de 2013. i l’acord amb la Generalitat de Catalunya que ens permetrà gestionar la concessió de Túnel del Cadí i Túnels de Vallvidrera El deute net d’abertis s’haurà reduït, des de 2009, en termes durant 25 anys. comparables, en un 10,6% respecte al tancament estimat de 2013. El 2012, tenint en compte les operacions de creixement P. Un altre dels aspectes que ha marcat l’any 2012 ha estat realitzades, el deute net d’abertis gairebé no va augmentar. la feina feta en l’àmbit de l’eficiència. Quins resultats s’han aconseguit fins ara i quins són els seus objectius? En aquest sentit, el mercat del deute a llarg termini va reconèixer, en 2012, l’esforç de gestió que està fent la companyia i ho R. Efectivament, abertis ha seguit implementant durant 2012 el demostra el fet que a l’octubre vam aconseguir col·locar un bo seu pla d’eficiència, que, des de 2010, ens ha permès estalviar a 7 anys per 750 milions d’euros a un cost molt competitiu del 150 milions d’euros en OPEX i 80 milions en CAPEX. Es tracta 4,75%.
  • 11. 11P. Quins reptes es planteja la companyia per a l’exercici Pel que fa a l’activitat orgànica de la companyia, preveiem que2013? seguirà sent dèbil a Espanya, mentre duri la recessió, i estable a França, mentre que, a Amèrica, tot indica que el comportamentR. L’objectiu estratègic principal de 2013 serà consolidar les fites seguirà sent positiu i creixent. Naturalment, hem d’estarassolides l’any anterior, especialment la integració dels actius molt atents a l’evolució dels esdeveniments en l’escenaribrasilers i xilens. macroeconòmic; la situació a Europa segueix sent complexa, encara que sembla que a la segona meitat de l’any millorarà. EnD’altra banda, abertis està avui més preparada que mai per definitiva, tots aquests elements són susceptibles d’afectar elsafrontar nous reptes, per la qual cosa el creixement seguirà sent escenaris de sortida de la crisi i, en conseqüència, les previsionsun objectiu, sempre sota criteris estrictes de rendibilitat i amb amb què hem treballat, especialment quant a l’evolució delun interès especial en el sector de les autopistes dels mercats trànsit a les xarxes d’autopistes.internacionals, com ara els de Mèxic i els Estats Units. Ensinteressen les economies estables, amb seguretat jurídica, marcsclars quant a les concessions i una àmplia experiència en l’àmbitde la col·laboració publicoprivada. Tampoc no podem oblidarl’allargament de les nostres concessions actuals a França i Espanya.El Grup també es fixa com a reptes per a 2013 seguir aprofundinten la recerca d’eficiències en OPEX i CAPEX en tots els seus negocis,així com la consolidació del balanç i la posició financera de lacompanyia. La consecució d’una major optimització de la nostracartera, amb desinversions en les participacions minoritàries queno ens permetin exercir un rol industrial i consolidar els nostrescomptes, seguirà sent un objectiu irrenunciable. Així mateix,seguirem treballant per aconseguir més visibilitat en la políticade remuneració a l’accionista.abertis està avui més preparadaque mai per afrontar nous reptes,per la qual cosa el creixementseguirà sent un objectiu,sempre sota criteris estrictes derendibilitat
  • 12. Govern corporatiu
  • 13. 15 Govern corporatiu 16 Òrgans de govern Compromís, progrés i millora constantsón el resultat de l’actitud de totes lespersones que formen abertis
  • 14. INFORME ANUAL 2012 Impuls a la transparència i la participació gràcies a les noves tecnologies
  • 15. 15Govern corporatiuabertis desenvolupa la seva tasca a través d’una sòlida i organitzada estructura de govern, configuradapel Consell d’Administració i les diferents comissions (Comissió Executiva, Auditoria i Control, iNomenaments i Retribucions), que ha fet de la transparència empresarial, el comportament ètic delsseus col·laboradors i la major participació dels seus accionistes en el funcionament quotidià de lacompanyia les seves prioritats màximes.La normativa interna d’abertis –Estatuts Socials, Reglament de la Junta General d’Accionistes iReglament del Consell d’Administració– ha seguit adaptant-se durant l’any 2012 als canvis normatiusrecents, amb l’objectiu de perfeccionar-ne la redacció i assolir les millors pràctiques de governcorporatiu.En aquest sentit, el Codi Ètic del Grup ja fa més d’un any que és vigent i ha estat valorat moltpositivament, ja que ha permès, juntament amb el treball de la Comissió del Codi Ètic, el complimentde les pautes d’actuació que han de regir el comportament de tots els agents relacionats amb abertis.D’altra banda, s’ha incrementat l’esforç per millorar l’accés dels accionistes d’abertis a la companyia.Si, l’any 2012, es va adoptar la delegació electrònica del vot, en 2013 s’acceptarà per primera vegadael vot electrònic a la Junta General d’Accionistes. Es tracta d’un avenç important en el compromísd’abertis amb la millora de la participació dels accionistes en la gestió de la companyia, possiblegràcies a la presència creixent de les noves tecnologies en els processos de gestió de les empreses.En 2013, abertis seguirà treballant en la seva missió perquè la transparència, el rigor en les sevespràctiques i el bon govern en la seva actuació segueixin sent les bases que inspirin la culturacorporativa de tota l’organització. Tot això, amb l’objectiu de seguir generant valor amb la confiançadels seus col·laboradors, clients i accionistes.
  • 16. INFORME ANUAL 2012 Òrgans de govern Consell d’Administració (a 31 de desembre de 2012) Salvador Alemany Mas President Juan-Miguel Villar Mir, en representació d’Obrascón Huarte Lain, S.A. Isidro Fainé Casas Vicepresident 1r Vicepresident 2n Carmen Godia Bull, Javier de Jaime Guijarro, en representació de en representació de G3T, S.L. Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l. Vicepresidenta 3a Vicepresident 4t Marcelino Armenter Vidal Francisco Reynés Massanet Conseller Delegat Ricardo Fornesa Ribó Manuel Torreblanca Ramírez, enJuan Villar-Mir de Fuentes, en representació representació de Pablis 21, S.L. d’OHL Concesiones, S.A.U. Tomás García Madrid, en representació Antonio Tuñón Álvarez d’OHL Emisiones, S.A.U. José Antonio Torre de Silva López de Ernesto Mata López Letona, en representació de Théâtre Directorship Services Gama, S.à.r.l. Gonzalo Gortázar Rotaeche Santiago Ramírez Larrauri, en representació de Théâtre Directorship Services Beta, S.à.r.l. Miguel Ángel Gutiérrez Méndez Leopoldo Rodés Castañé Ramón Pascual Fontana Carlos Colomer Casellas Josep Maria Coronas Guinart Miquel Roca Junyent Vicesecretari no conseller Secretari no conseller l Comissió Executiva l Comissió d’Auditoria i Control l Comissió de Nomenaments i Retribucions Durant l’any 2012, s’hi han incorporat Pablis 21, SL; Carlos Colomer Casellas; Obrascón Huarte Lain, SA; OHL Concesiones, SAU, i OHL Emisiones, SAU; i l’han deixat Théâtre Directorship Services Delta, SARL; Théâtre Directorship Services Kappa, SARL, i Théâtre Directorship Services Lambda, així com Florentino Pérez Rodríguez, Ángel García Altozano, Pablo Vallbona Vadell, Manuel Raventós Negra i Emilio García Gallego.
  • 17. 17Comissió ExecutivaJosep Maria Coronas Guinart, Isidro Fainé Casas, Francisco Reynés Massanet, Carmen Godia Bull, Salvador Alemany Mas, Juan-Miguel Villar Mir,José Antonio Torre de Silva López de Letona, Javier de Jaime Guijarro, Marcelino Armenter Vidal, Miquel Roca JunyentÒrgans delegats de controlComissió Executiva Comissió d’Auditoria i ControlSalvador Alemany Mas (President) Miguel Ángel Gutiérrez Méndez (President)Isidro Fainé Casas Marcelino Armenter VidalJuan-Miguel Villar Mir, en representació Carlos Colomer Casellasd’Obrascón Huarte Lain, S.A. Marta Casas Caba (Secretària no consellera)Carmen Godia Bull, en representació de G3T, S.L.Javier de Jaime Guijarro, en representació Comissió de Nomenaments i Retribucionsde Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l. Ricardo Fornesa Ribó (President)Francisco Reynés Massanet Carmen Godia Bull, en representació de G3T, S.L.Marcelino Armenter Vidal Javier de Jaime Guijarro, en representacióJosé Antonio Torre de Silva López de Letona, en representació de Théâtre Directorship Services Alpha, S.à.r.l.de Théâtre Directorship Services Gama, S.à.r.l. Miguel Ángel Gutiérrez MéndezMiquel Roca Junyent (Secretari no conseller) Juan Villar-Mir de Fuentes, en representacióJosep Maria Coronas Guinart (Vicesecretari no conseller) d’OHL Concesiones, S.A.U. Josep Maria Coronas Guinart (Secretari no conseller)
  • 18. Alta Direcció (a 31 de desembre de 2012) President Salvador Alemany Mas Director General Financer i de Desenvolupament Corporatiu José Aljaro Navarro Director General Director General de sanef Conseller Delegat d’arteris d’Autopistes Espanya François Gauthey José Carlos F. de Oliveira Fº Josep Lluís Giménez Sevilla Secretari General Director de Comunicació Directora de Josep Maria Coronas Guinart Juan María Hernández Puértolas l’Assessoria Jurídica Marta Casas Caba
  • 19. 19 Conseller Delegat Francisco Reynés MassanetDirector General de Recursos Interns i Eficiència Lluís Deulofeu Fuguet Director General Director General Director General d’Autopistes Amèrica d’abertis telecom d’abertis airports David Díaz Almazán Tobías Martínez Gimeno Carlos del Río Carcany Director de Riscos i Director d’Estudis Director de Relacions Auditoria Interna i Gabinet de Presidència Institucionals i fundació abertis Jordi Lagares Puig Antoni Brunet Mauri Sergi Loughney Castells
  • 20. Activitats del Grup
  • 21. 25 Autopistes 41 Infraestructures de telecomunicacions 45 Aeroports abertis s’ha consolidat com un delslíders mundials en el mercat de lagestió privada d’infraestructurespúbliques i com el primer en la gestiód’autopistes
  • 22. INFORME ANUAL 2012 abertis és el líder mundial en el sector de la gestió d’infraestructures i està present en un total de 14 països a través de tres àrees de negoci: Autopistes Infraestructures de telecomunicacions Aeroports Canadà Regne Unit Irlanda Suècia Estats Units França Espanya Puerto Rico Mèxic Jamaica Colòmbia Brasil Xile Argentina
  • 23. 23 Aportació dels ingressos Plantilla mitjana per sectors i per àmbit geogràfic per sectors i per àmbit geogràfic 3% Corporació Aeroports 8% Aeroports 17% 80% Autopistes 67% AutopistesTelecomunicacions 12% 2012 2012 Telecomunicacions 13% 8% Resta del món Xile 6% Resta del món 23% Regne Unit 5% 45% Espanya 36% Espanya 2012 2012 Xile 7% França 37% Regne Unit 7% 27% França
  • 24. INFORME ANUAL 2012 La compra del 60% d’arteris Brasil i de noves autopistes a Xile suposa una operació transformacional del Grup
  • 25. 25AutopistesNeix el nou líder mundial d’autopistes general, i l’espanyol, en concret. Gràcies a aquest imparable procés d’internacionalització, es calcula que, l’any 2013, quasi tres quartesEl negoci de les autopistes ha experimentat a finals de 2012 parts dels ingressos del negoci d’autopistes provindran de l’estranger.una autèntica transformació. La incorporació dels actius delBrasil i Xile consoliden abertis com a la major empresa de gestió Tanmateix, malgrat la conjuntura econòmica a Espanya,d’autopistes del món, tant pel que fa a ingressos com pel nombre abertis també ha continuat creixent en el seu territori històric.de quilòmetres gestionats. El desembre de 2012, es va adjudicar la concessió dels túnels de Vallvidrera i del Cadí, durant 25 anys, al consorci formatL’any 2012 passarà a la història com a l’any en què abertis es per abertis i el banc brasiler BTG Pactual. abertis, amb unaconverteix en el grup líder mundial en el sector de les concessions participació del 35% de la nova concessionària, exercirà el seud’autopistes, amb la gestió directa de més de 7.300 quilòmetres. lideratge industrial, requisit primordial en totes les operacionsLa compra del 60% d’OHL Brasil –actualment, arteris– i de noves que conformen el procés d’expansió de la companyia.autopistes a Xile suposa una autèntica operació transformacionaldel Grup, amb un fort impuls al seu procés d’internacionalització, Pel que fa al trànsit, abertis continua afectada per la debilitatfruit de l’extensió de la durada mitjana de les seves concessions i de l’economia europea, que, sumada a l’increment del preu dell’arribada de nous socis internacionals. carburant, ha llastat les xifres de trànsit, principalment, a Espanya. Aquest comportament contrasta amb les dades que provenenÉs el resultat d’un procés que es va iniciar fa anys i que s’ha del continent americà, com ara les de Xile i Puerto Rico, on esenfortit en els darrers tres exercicis amb una intensa activitat registren creixements de trànsit molt destacats.corporativa i de rotació de la cartera d’actius. En només tres anys,abertis ha duplicat el nombre de quilòmetres que gestiona de En conseqüència, el negoci d’autopistes d’abertis –principalmanera directa, que ha passat dels 3.750 de l’any 2009 als més activitat del Grup en termes de volum d’ingressos (80% delde 7.300 de què disposa actualment. total) i Ebitda (89%)– ha pogut mantenir durant l’exercici el nivell de les seves magnituds principals, gràcies al fet que haD’aquesta manera, abertis ha aconseguit reduir la seva sobreexposició seguit treballant en la seva recerca contínua de la racionalitzacióa determinats mercats de menor creixement com ara l’europeu, en màxima, l’eficiència i la modernització de la seva activitat.Control o control compartitSocietats concessionàries Espanya França Brasil Resta d’Amèrica i resta d’Europa acesa sanef autovías elqui invicat sapn centrovías rutas del pacífico aumar sanef aquitaine1 intervías apr iberpistas sea141 vianorte gco castellana fernão dias gesa1 aucat fluminense opsa1 aulesa litoral sul autopista del sol avasa planalto sul los andes Trados 45 régis bittercourt los libertadores latina manutenção2 Autopista Central latina sinalização2 Societats TElemàtiquesAltres participacions Espanya França i resta d’Europa América Europa i Amèrica Accesos de Madrid A’Lienor Ausol eurotoll Ciralsa Alis Coviandes santoll Autema Routalis1 Coninvial1 bet’Eire Flow Henarsa RMG metropistas bip&go Túnels sanef its TC Flow1. Societats que únicament presten serveis d’explotació d’autopistes.2. Societats que únicament presten serveis de construcció d’autopistes
  • 26. INFORME ANUAL 2012 Com a reptes principals per al 2013, abertis treballarà en la Control o control compartit integració de tots els nous actius adquirits i seguirà aprofundint Societats Participació Km. Fi concessió en la recerca d’eficiència quant a despeses d’explotació i de concessionàries capital (OPEX i CAPEX) en tots els seus negocis, en l’enfortiment sanef 52,55%1 1.388 2029 del seu balanç i en l’optimització de la seva cartera a través d’una sapn 99,97% 372 2029 major durada mitjana de les seves concessions. sea14 2 99,97% sanef aquitaine3 100,00% A més, seguirà estudiant noves oportunitats de creixement, 1.761 sempre sota estrictes criteris de rendibilitat, i amb un interès 1. abertis participa en un 52,55% en sanef, que, al seu torn, participa en la resta de societats. 2. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A14 (sapn). especial en els mercats internacionals del sector de les autopistes, 3. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A65 (A’Lienor). com ara els dels Estats Units i Mèxic, amb economies estables, seguretat jurídica i marcs concessionaris clars. Societats telemàtiques Participació França França i resta d’Europa eurotoll 100% bip&go 100% La presència d’abertis en el negoci d’autopistes a França es sanef its 100% canalitza a través del grup concessionari sanef, en què té una Resta d’Europa participació del 52,55%. sanef gestiona de manera directa un santoll 100% total de 1.761 quilòmetres d’autopistes de peatge al nord-est de bet’Eire Flow 100% França, a Normandia (en aquesta zona, a través de la seva filial Canadà sapn) i a Aquitània (a través de la seva filial sanef aquitaine), la TC Flow 50% qual cosa representa el 22% del total d’autopistes de peatge de Altres participacions França. Societat Participació Km. Fi concessió França La xarxa de sanef manté una posició privilegiada al centre A’Lienor 35,00% 150 2066 de l’Europa econòmica, connectant amb cinc grans capitals Alis 19,67% 125 2067 europees (Londres, Brussel·les, Luxemburg, Frankfurt i Estrasburg) i gestionant cinc dels set accessos per autopista a la ciutat de Routalis 1 30,00% París. 275 Regne Unit Durant l’exercici, sanef s’ha vist afectada per l’alentiment RMG 33,33% 74 2026 econòmic, que s’ha agreujat a França al llarg de l’any. La pujada 74 1. Societat dedicada a l’explotació de l’autopista A28 (Alis) del preu del carburant i la incertesa al voltant de l’evolució de l’economia han afectat les xifres de trànsit. La intensitat mitjana diària a les seves autopistes va retrocedir un 3%, amb una major innovadors, com el perifèric de Dublín (M-50) o el Golden Ears incidència en el cas dels vehicles pesats. Així i tot, la unitat va Bridge de Vancouver (Canadà). mantenir els seus ingressos estables gràcies a l’increment de les tarifes. Entre els principals projectes de 2012, cal destacar la concessió per al desenvolupament i execució del major sistema de peatge 2012 ha estat també un any de creixement corporatiu per a dinàmic (free flow), del món en un pont. El Port Mann Bridge de sanef, que ha tancat la compra de CS ITS, un dels líders mundials Vancouver (Canadà) disposarà de 10 carrils de peatge lliure, pels en solucions de peatge. La nova filial, sanef its technologies, quals es calcula que passarà una mitjana de 130.000 vehicles al dia. té més de 200 empleats en set països i posseeix una completa gamma de sistemes de peatge, centrats en quatre activitats: el En aquest exercici, sanef ha seguit implementant les inversions peatge clàssic, xarxes de peatge de flux lliure i d’emergència, i previstes en el programa “Paquet Vert”, un acord amb el Govern solucions de gestió interna. de França per a la inversió de 250 milions d’euros en tres anys en projectes destinats a millorar la integració de les infraestructures CS ITS i sanef han col·laborat durant anys en el desenvolupament en el medi ambient. En els dos primers anys, s’ha completat el de sistemes de peatge i han contribuït a l’èxit de grans projectes 60% dels projectes planificats per sanef.
  • 27. 27Jérôme Couzineau, Director de Desenvolupament Comercialde sanef toll solutions international“La nostra fita: ser el líder mundial en solucions de telepeatge”El futur del peatge passa pel telepeatge?Es tracta, sense cap mena de dubte, d’una solució de futur: en aconseguir que els vehicles no s’hagin d’aturar als peatges, aquest sistemaevita els embotellaments, permet reduir les emissions de gasos hivernacle i el consum de carburant, i augmenta la comoditat de l’usuari,alhora que assegura una taxa de cobrament òptima a la societat concessionària. Com a la circumvalació de Dublín el 2009, sanef acabad’instal·lar el sistema de telepeatge més gran del món al Port Mann Bridge de Vancouver, tot un motiu de satisfacció per a usuaris iautoritats locals.Quins són els avantatges de sanef en el mercat del telepeatge?sanef es recolza en el seu saber fer en l’àmbit de les infraestructures viàries per desplegar sistemes de telepeatge tot situant el client alcentre dels seus serveis. Tant si es tracta d’“ecotaxes“ sobre vehicles pesants com de peatges en infraestructures o urbans, el grup sanefes compromet amb la creació de vincles de confiança amb el contractant, proposant les millors solucions tècniques i d’explotació, a mésde costos baixos, i respectant sempre els terminis.Quines solucions proposa sanef als seus clients?Gràcies a l’adquisició de sanef its technologies, el grup controla ara tots els components d’una oferta especialitzada i eficient: solucionsde peatge clàssic, mixt i telepeatge, solucions de gestió interna, de control i sanció... Aquests coneixements, que complementen elsd’explotació, es veuen reforçats per la bona feina dels emissors, intermediaris entre elspeatges i el client final. Les aportacions de Bip&Go i d’eurotoll al sistema global és clau.En quin sentit és destacable el projecte de telepeatge de Port Mann Bridge deVancouver?Port Mann Bridge i la seva àrea de telepeatge són destacables en més d’un sentit:per començar, es tracta del pont més ample del món (65 metres), amb 10 carrils decirculació (2x5). L’àrea de peatge és també la més gran del món i està equipada ambdiverses tecnologies innovadores i complementàries: lectura de dispositius RFDI, lecturade plaques de matrícula i avaluació dels tipus de vehicle. A més, garanteix la compatibilitatentre els diferents sistemes de peatge de la conurbació de Vancouver.D’altra banda, estem especialment orgullosos d’haver aconseguit dur a terme aquestaoperació en un termini de 9 mesos, entre la confirmació del contracte i lainauguració efectiva del pont.I, finalment, la més gran de les recompenses: els clients expressen la sevasatisfacció pel fet de guanyar entre 30 i 45 min per trajecte.El nostre grup és líder pel que fa a innovació i modernitat en l’àmbitdels peatges, la qual cosa és tot un avantatge en els nous projectes deconcessions i d’instal·lació d’àrees de peatge al món.
  • 28. INFORME ANUAL 2012 europa abertis gestiona de manera directa Peterborough Gloucester 1.761 Sawtry Alconbury Regne Unit RMG Cirencester quilòmetres d’autopistes a França Swindon Londres Reims Estrasburg Caen França París sanef Alençon Langon A’liénor Pau Autopistes França Operador Km Trams Oporto sapn 372 A13: París-Caen A14: París La Defénse-Orgeval A29: Le Havre-Saint Quentin sanef 1.388 A1: París-Lille A2: Peronne-Valenciennes A4 : París-Estrasburg A16 : París-Boulogne sur Mer/Dunkerque A26 : Calais-Troyes Lisboa Alis 125 A28: Rouen-Alençon A’liénor 150 A65: Langon-Pau
  • 29. En primer lloc, s’han reduït les emissions de CO2 amb la Magnituds econòmiques i activitat 29generalització de vies de telepeatge per a vehicles lleugers i laseva successiva implantació per a vehicles pesats. Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa a França i altres societats telemàtiques assoleixen els 1.509 milionsEn l’àmbit mediambiental, també destaca la construcció de l’Eco- d’euros, mentre que l’EBITDA se situa en 957 milions d’euros,pôle, un edifici ecològic responsable, realitzat amb materials la qual cosa representa un 37% i un 39% del total d’abertis,respectuosos amb el medi ambient, eficient en el consum respectivament.d’energia i que utilitza energies renovables. L’edifici, que serà elquarter general dels equips de gestió de la xarxa est de França Els ingressos de peatge a desembre de 2012 ascendeixen a 1.382de sanef, s’emmarca en la filosofia d’“ecoconcepció” del Grup, milions d’euros, una xifra similar a la de 2011, ja que la disminucióque preveu la realització de prototips d’àrees de descans que en un 2,9% de la intensitat mitjana diària es veu compensada per lareuneixin tècniques i pràctiques mediambientals òptimes i el revisió de tarifes, amb una alça del 2,4%. La pitjor activitat de 2012,desplegament progressiu d’aquestes mesures en totes les àrees que incideix de manera més significativa sobre els vehicles pesats, ésper a clients. conseqüència del mal temps a principis d’any, a la pujada del preu del carburant i a la desacceleració econòmica a França.Pel que fa a la responsabilitat social corporativa, sanef exemplificael seu compromís amb els territoris en què opera mitjançant el Els altres ingressos (127 milions d’euros) corresponen a prestacionspatrocini cultural de nombrosos festivals regionals de música, de serveis de les societats concessionàries (serveis d’enginyeriacinema, natura o folklore. Amb l’objectiu de difondre el patrimoni i telecomunicacions, cànons d’àrees de servei i altres serveisde les diferents regions de França en què es troba present, sanef d’explotació d’autopistes), així com als ingressos de les filials,ha dotat totes les seves àrees de servei de plafons informatius bàsicament, per activitats telemàtiques. L’any 2012 inclou elsamb els punts d’interès cultural i històric de la zona. Així mateix, ingressos, des del mes de octubre, de la nova filial sanef its.és sòcia de referència de la Creu Roja francesa en diverses accionsde lluita contra l’atur. A finals de 2012, el percentatge de transaccions de telepeatge sobre el total de vehicles ha assolit el 39,3% (un increment anual d’1,5El 2012, una de les accions més destacades ha estat el patrocini punts), amb un percentatge del 78,4% entre els vehicles pesats.de la gran retrospectiva de Dalí al Centre Pompidou, a París, queviatjarà al Museu Reina Sofia de Madrid el 2013. L’exposició A França, s’han invertit 63 milions d’euros en la renovació ireuneix per primera vegada obres procedents dels tres dipositaris modernització de la xarxa existent (renovació de peatges idel llegat Dalí: la Fundació Gala-Salvador Dalí (Figueres), el manteniment de la xarxa), i 126 milions d’euros en inversions enMuseu Salvador Dalí de St. Petersburg (Florida) i el Museu Reina expansió relacionades amb el Paquet Vert, així com en l’adquisicióSofia (Madrid), que han unit esforços per oferir al públic el millor de la societat sanef its.dels seus fons. IMDLa presència d’abertis a la resta d’Europa en el sector de 2012 Var.les autopistes es manté al Regne Unit, on participa en la sanef 22.586 -2,0%concessionària RMG, titular de les concessions de les autopistes sapn 27.546 -3,9%A1-M i A419/417 (74 quilòmetres). Total IMD 22.899 -2,9% Les magnituds detallades corresponen a HIT/sanef consolidat.2012 ha suposat també la sortida definitiva d’abertis de Brisa, C. resultats NIIF (milions d’euros)i, en conseqüència, del mercat portuguès. Després d’anys de (Aportacions al consolidat d’abertis)presència al país lusità, en vista del deteriorament dels trànsits 2012 Var.i els resultats a Portugal, i en no poder exercir un rol de lideratge Ingressos d’explotació 1.509 0,2%industrial a Brisa, abertis va decidir acceptar l’oferta pública EBITDA 957 -0,5%d’adquisició d’accions formulada per la societat Tagus sobre el EBIT 575 -2,1%100% de la concessionària portuguesa. abertis va vendre la Inversions (milions d’euros)totalitat del seu paquet d’accions, representatives del 15,02%del capital, en una operació que va suposar un impacte en caixa 2012de 312 milions d’euros. Inversió operativa 63 Inversió en expansió 126
  • 30. INFORME ANUAL 2012 Espanya A Espanya, abertis és el primer operador d’autopistes de peatge Control o control compartit per quilòmetres gestionats: un total de de 1.526 quilòmetres Societat Participació Km. Fi concessió d’autopistes, que suposen el 59% del total de vies de peatge del acesa 100% 479 2021 país. Així mateix, participa de manera no majoritària en un total invicat 100% 66 2021 de 245 quilòmetres, a través d’altres concessions d’autopistes i aumar 100% 468 2019 túnels. iberpistas 100% 70 20241 castellana 100% 51 20241 El 2012 ha estat per a abertis autopistas un any en què s’han aucat 100% 47 2039 intensificat les conseqüències de la recessió econòmica a aulesa 100% 38 2055 Espanya. El trànsit a tota la xarxa d’autopistes ha descendit de avasa 100% 294 2026 manera important, tant pel que fa a vehicles lleugers com pesats. Trados 45 50% 14 2029 La fi de les bonificacions establertes pel Reial decret de 1999, 1.526 com a compensació per determinades rebaixes de tarifes de les 1. El termini concessional podria prorrogar-se fins al 2029, en funció del trànsit real dels anys principals concessions a Espanya, va comportar un increment del 2015 a 2019. preu dels peatges d’un 7,5%, que es va sumar a la pujada de tres Altres participacions punts de l’IVA durant el mes de setembre. Aquests increments Societat Participació Km. Fi concessió extraordinaris aliens a la concessionària, units a la pujada del preu Accesos de Madrid 35,1% 61 2049 del carburant i als efectes de l’augment de l’atur a Espanya, van Túnels 35,0% 41 2037 afectar el trànsit a les concessions més importants de la divisió Henarsa 30,0% 62 2039 al país. Ciralsa 25,0% 33 20402 Autema 23,7% 48 2037 En l’exercici, abertis ha incorporat al seu perímetre Túnels de 245 Barcelona i Cadí, la concessionària que gestiona els túnels de 2. El termini concessional podria prorrogar-se fins al 2044, en funció del compliment de deter- Vallvidrera i del Cadí. Al desembre, abertis i BTG Pactual van signar minats índexs de qualitat. el contracte de concessió d’aquestes dues infraestructures per un període de 25 anys. abertis, que disposa d’una participació del 35% en l’empresa conjunta, exercirà el seu rol de soci industrial, 37,4% dels clients de la unitat de negoci d’autopistes d’abertis a aprofitant la seva experiència en aquest territori. Espanya va utilitzar aquest dispositiu. Com en anys anteriors, el 2012 la prioritat de la divisió ha seguit Amb l’objectiu d’oferir el millor servei i informació al client, sent l’impuls a la modernització de les instal·lacions i la recerca abertis autopistas ha posat en marxa el @TruckTweet, un nou del millor servei als seus clients, amb noves eines per incrementar canal de la xarxa social Twitter creat per donar resposta als la transparència i la informació oferta. professionals del transport que viatgen per autopista. El nou canal de Twitter se suma al portal www.autopistas.com en l’esforç Així, aquest any, abertis autopistas España ha centrat els seus d’abertis per oferir un millor servei i respondre a les necessitats esforços en l’impuls a la modernització de les seves vies. Amb el del client en tot moment. desplegament de les seves vies de multipagament (receptores de VIA-T, efectiu i targetes) en diverses de les seves concessions, Al llarg de 2012, els Truck Park de Montseny i Porta Barcelona, s’ha aconseguit agilitzar i fer més còmode el pas pel peatge. En situats a l’autopista AP-7, s’han consolidat com a àrees de servei aquest sentit, s’han dut a terme diferents accions promocionals per a transportistes, amb més de 43.000 clients des de la seva per donar a conèixer els avantatges que ofereix l’ús del telepeatge posada en marxa. (VIA-T) a l’autopista. Cal destacar els acords assolits amb els emissors no financers per potenciar l’ús del VIA-T com a únic Així ho demostren les xifres d’ocupació mitjana nocturna del mitjà de pagament a les autopistes per al sector del transport, darrer trimestre de l’any, que van superar el 42% al Montseny com a mesura per evitar el frau de les targetes d’ús professional. (amb un pic de màxima ocupació del 100% en dos dies de Aquesta acció incrementarà de manera considerable el volum novembre) i van arribar al 48% a Porta Barcelona (amb un pic del de transaccions de VIA-T durant els propers mesos. El 2012, el 89% registrat a l’octubre).
  • 31. 31Marga Tejedor, Directora de Màrqueting i Comerciald’Autopistes Espanya“Impulsar l’orientació al client entre els nostres empleats és unpilar clau de la nostra estratègia”abertis autopistas està realitzant esforços importants per millorar l’experiència del client a l’autopista. Quines són les prioritatsde la companyia en aquest àmbit?Des de fa uns quants anys i com que ja partíem de nivells de qualitat molt alts, la nostra prioritat ha estat difondre el servei que somcapaços d’oferir i que els nostres clients desconeixien. La nostra prioritat en aquest aspecte és doble: per un costat, conèixer el client,comunicar-nos amb ell i respondre a les seves expectatives, en funció del seu perfil d’ús de l’autopista, en cadascun dels moments decontacte amb nosaltres. Per l’altre, seguir construint amb els nostres empleats una cultura centrada en el client al 100%, tot prenentconsciència que cadascun de nosaltres som prescriptors del servei i que tot el que fem en la nostra feina diària, en qualsevol àmbit, téun impacte directe sobre l’experiència dels nostres clients.Quins són els serveis principals que abertis autopistas ha implantat en 2012 amb la finalitat de millorar l’atenció als seusclients?Hem dissenyat nous serveis en funció dels diferents moments de la seva relació amb nosaltres. Així, en la planificació del trajecte, elnostre portal de clients ja ha assolit les 105.000 visites mensuals, cosa que suposa un increment del 30% respecte de l’any anterior idemostra que anem pel bon camí. El servei més utilitzat és la informació del trànsit i la planificació de rutes.Per agilitzar el pas pel peatge, hem dut a terme diverses campanyes de promoció de l’ús del telepeatge amb els diferents emissors,donant a conèixer els avantatges que el VIA-T suposa per al client; hem contribuït a l’aparició de nous emissors,com el RACC, i s’han implantat mesures com el pagament obligatori amb VIA-T per al transport pesat, unaacció sense precedents per acabar amb el frau de les targetes professionals. Durant 2012, hem arribatal 37,4% de transaccions de telepeatge, un 0,5% més que en 2011.A les àrees de servei també s’han dut a terme accions de millora. Algunes de les nostres àrees, mésorientades al client particular, s’han redissenyat sota el concepte de total care center, adaptantl’oferta de restauració i serveis a les necessitats que requereix una parada familiar.El 2012 també ha estat l’any de la posada en marxa del Social Media Plan d’abertis autopistas i,per tant, de l’obertura de nous canals de comunicació amb els nostres clients. Ja estem presentsa les xarxes socials amb un canal de seguretat vial a YouTube, i a Twitter amb @TruckTweet, uncanal dirigit a professionals del transport.Quines novetats incorporarà abertis autopistas el 2013 per millorar l’experiència dels seusclients?Seguirem avançant amb el Social Media Plan, obrint nous canals d’atenció que fomentin la interaccióamb els nostres clients. L’any 2013 ja disposarem de l’Oficina Virtual, d’un canal d’atencióals clients a Twitter i d’una aplicació de mobilitat. I, naturalment, seguirem impulsantl’orientació al client entre els nostres empleats, com a pilar clau de l’estratègiad’abertis autopistas.
  • 32. INFORME ANUAL 2012 acesa avasa invicat Espanya Túnels de Vallvidrera Túnel del Cadí Bilbao La Jonquera Vitòria Girona Logroño Palafolls Lleó Lleida Astorga Barcelona Saragossa Tarragona Segòvia Adanero Guadalajara Madrid Castelló Àvila Arganda del Rey Navalcarnero València Alacant Sevilla Cadis abertis gestiona directament Control o control compartit 1.526 Altres participacions quilòmetres d’autopistes a Espanya El 2012, s’han finalitzat les obres d’ampliació del tercer carril En resposta a la situació econòmica actual del país, abertis a l’autopista AP-7 en tot el seu traçat, on actualment s’estan autopistas ha mantingut oberts tots els seus canals de desenvolupant les obres de construcció dels accessos de Sant comunicació i col·laboració amb les administracions públiques, Gregori, Fornells i Vilademuls, a Girona. A l’AP-6 s’ha avançat de per pal·liar l’increment impositiu en els preus i les necessitats manera important en l’ampliació del tercer carril per sentit al d’inversió de les administracions en les infraestructures de tram entre San Rafael i Villacastín. carreteres. En aquest sentit, cal destacar l’acord a què ha arribat abertis amb el Govern d’Aragó i el Ministeri de Foment per a la A l’autopista AP-68, la remodelació de les àrees de servei de bonificació de determinats recorreguts de les autopistes AP-2 i Sobradiel i Altube, inaugurades el 2012, representa un canvi AP-68, que es fa extensiu als vehicles pesats, amb l’objectiu de fonamental en el model d’atenció i servei al client en la seva millorar la circulació en vies alternatives, més adequades per a parada a l’autopista. Al llarg de 2013, es posaran en marxa la trajectes de curt recorregut entre poblacions, i contribuir a la resta d’àrees, a Logroño, Calahorra i Tudela. millora de la seguretat vial.
  • 33. Amb la voluntat de mantenir-se propera al territori i els 33 Així mateix, s’ha continuat amb el procés de modernització de lesseus habitants, abertis ha continuat amb la seva missió de vies de pagament en determinats trams d’acesa i aumar, amb larecolzament a iniciatives socials i culturals. S’han d’inscriure dins instal·lació de màquines que accepten qualsevol mitjà de pagamentd’aquest objectiu diverses accions, com ara l’edició del llibre (efectiu, targeta i Via-T). Durant els propers anys, es preveu elPersonatges il·lustres del Gironès i la Selva, cinquè volum d’una desplegament d’aquest tipus de màquines en tota la xarxa d’abertiscol·lecció que repassa les biografies de persones destacades a Espanya.de les diferents comarques catalanes per les quals transcorrenles autopistes del Grup. En l’àmbit de l’art, la companyia va fer Durant el 2012, a les autopistes d’abertis a Espanya s’han realitzatpossible la supervivència del Museu d’Art Contemporani Esteban inversions operatives per valor de 25 milions d’euros, principalment,Vicente de Segòvia, amb la donació a la institució dels ingressos en sistemes d’informació i control, seguretat, senyalització de laobtinguts amb la venda d’un quadre de l’artista que dóna nom a xarxa i millores a les àrees de peatge. Així mateix, s’han invertit 165la pinacoteca. Quant al medi ambient, s’han ampliat els projectes milions d’euros en expansió, 118 dels quals corresponen a les obresde rehabilitació de la pedrera romana del Mèdol (Catalunya) i la d’ampliació de carrils i trams. Els altres 37 milions d’euros s’hanrestauració de la vessant segoviana de la calçada romana de La destinat a l’adquisició de la participació a la concessionària TúnelsFuenfría (Castella i Lleó). (Túnels de Vallvidrera i Túnel del Cadí).El 2013, abertis autopistas treballarà en la consolidació de les IMDnoves vies incorporades en el darrer exercici, alhora que reforçarà 2012 Var.el seu esforç de racionalització i optimització dels costos per acesa 24.359 -8,8%millorar l’eficiència i la competitivitat de la unitat de negoci a invicat 49.008 -9,4%Espanya. aumar 15.071 -12,9%Magnituds econòmiques i activitat iberpistas 21.950 -12,8% castellana 6.180 -10,7%Els ingressos de les concessions d’autopistes de gestió directa a aucat 21.973 -12,8%Espanya arriben als 1.308 milions d’euros (32% del total del grup aulesa 3.570 -16,6%abertis), i l’EBITDA, als 989 milions d’euros (40% del total). avasa 11.506 -9,6% Total IMD 18.752 -10,4%Malgrat l’evolució negativa de l’activitat a Espanya, d’un -10,4%, elsingressos d’explotació han disminuït únicament un 3,8%, gràcies a C. resultats NIIF (milions d’euros) (Aportacions al consolidat d’ abertis)la revisió anual de tarifes (amb una alça mitjana del 3,7%) i a les 2012 Var.compensacions pels convenis de l’AP-7 i del Maresme. Ingressos d’explotació 1.308 -3,8% EBITDA 989 -5,6%L’evolució negativa de l’IMD s’explica, principalment, per la crisi EBIT 686 -8,1%econòmica general, així com per l’increment del preu del carburant–que retreu el consum– i els increments addicionals de tarifes, en Inversions (milions d’euros)haver-se suprimit compensacions del 7% i en haver-se incrementat 2012l’IVA durant l’any. Inversió operativa 25 Inversió en expansió 165S’ha continuat invertint en sistemes de telepeatge. Actualment, l’úsd’aquest sistema en el conjunt de la xarxa d’autopistes a Espanyaarriba al 37,4%. Destaca avasa, amb un 46,6% de transaccions detelepeatge, ja que tots els sistemes de descomptes i gratuïtats dela concessionària van lligats a un ús obligatori d’aquest sistema depagament.
  • 34. INFORME ANUAL 2012 Amèrica cartera d’autopistes sòlida, que incorpora una equilibrada cartera de concessions i que millora la vida mitjana de les autopistes Amèrica s’ha convertit, l’any 2012, en el mercat principal d’abertis. d’abertis per nombre de quilòmetres gestionats. L’adquisició dels actius d’OHL al Brasil consolida la posició del Grup al continent, Durant els propers mesos, abertis treballarà per consolidar en el qual ja estava present amb autopistes als Estats Units aquestes autopistes i iniciar l’aplicació de les millors pràctiques de (Puerto Rico), Colòmbia, Argentina i Xile. Avui dia, el 55% dels gestió a la companyia, en línia amb la resta de filials. Així mateix, més de 7.300 quilòmetres d’autopistes que gestiona abertis al la presència d’abertis al Brasil, a través d’arteris, li permetrà món es troba a Amèrica Llatina. potenciar una plataforma líder per a la captació de les futures oportunitats de creixement que s’aniran presentant a la regió. L’exercici 2012 s’ha caracteritzat per la bona evolució de les economies d’Amèrica Llatina, que ha confirmat l’estabilitat Xile i fortalesa del trànsit a la regió. Els increments de la intensitat mitjana diària (IMD) als diferents països han compensat L’exercici 2012, abertis també va créixer a Xile, amb la compra parcialment l’alentiment de les economies europees i, més al desembre de tres noves concessionàries d’autopistes, fins concretament, la d’Espanya. Quant al compte de resultats, la llavors propietat d’OHL. D’aquesta manera, abertis es consolida divisió presenta importants increments, tant en EBITDA com en com al major operador d’autopistes de Xile, amb més de 770 ingressos (incloent-hi la integració dels actius del Brasil a partir quilòmetres en concessió. del desembre). Els actius que s’incorporen a la cartera d’abertis són l’autopista Brasil los andes, que connecta la ciutat de Los Andes amb la Ruta 5 Norte de Xile; l’autopista del sol, que uneix Santiago de Xile El 2012, abertis ha dut a terme la major operació corporativa dels amb el port de San Antonio, i l’autopista los libertadores, que últims anys: la integració dels actius d’OHL al Brasil –actualment comunica la capital del país amb importants ciutats situades al denominada arteris. Una transacció que no només a conduït nord de la regió metropolitana de Santiago i amb les províncies abertis al lideratge mundial en el sector de les autopistes, sinó de San Felipe i Los Andes. que ha afegit nous accionistes a l’accionariat del Grup i ha incorporat un nou soci internacional, Brookfield. Les noves concessions se sumen a les tres actuals d’abertis a Xile: elqui, que connecta Los Vilos i La Serena, al nord del país; rutas Al desembre, abertis i Brookfield Motorways van tancar, després del pacífico, autopista que uneix Santiago i Valparaíso/Viña del d’haver obtingut totes les autoritzacions administratives Mar, a la zona central del país, i la participació en Autopista i financeres necessàries, l’adquisició del 51% i el 49%, Central, l’autopista urbana amb trànsits més alts a Santiago de respectivament, de la societat Partícipes en Brasil, propietat Xile. fins llavors d’OHL. Partícipes posseeix un 60% d’OHL Brasil, companyia cotitzada al Brasil i titular de nou concessions L’estratègia de millora de les instal·lacions i els serveis als d’autopistes al país. Després del tancament de l’acord, OHL es va clients ha fructificat en termes d’increments del trànsit. La convertir en accionista de referència d’abertis, de què controla transformació més important s’ha produït a la Ruta 68 de rutas un 15% del capital. del pacífico, amb la instal·lació del telepeatge dinàmic, que estarà en ple funcionament el 2013. Aquest sistema permetrà Els actius brasilers que s’integren en abertis són nou concessions millorar la fluïdesa del trànsit, amb la reducció consegüent de les d’autopistes, amb un total de 3.227 quilòmetres. Es troben als emissions de CO2. A més, es treballa en un nou Pla Mestre que Estats de São Paulo, Minas Gerais, Rio de Janeiro, Santa Catarina possibilitarà la millora dels estàndards de la ruta en termes de i Paraná, amb quatre concessionàries dependents de l’Estat de servei i seguretat. São Paulo: autovias, centrovias, intervias i vianorte; i cinc concessionàries dependents de la xarxa federal: autopista A l’Autopista Central s’ha completat l’ampliació d’un tercer carril fernão dias, autopista régis bittencourt, autopista litoral sul, al tram de General Velásquez i per als propers mesos s’estudien autopista planalto sul i autopista fluminense. Es tracta d’una inversions per a la millora d’alguns enllaços de la via –eix Nord-
  • 35. Control o control compartit 35 Sud i General Velásquez amb Costanera Norte–, així com al nus Societat Part. Km. Fi País Quilicura. D’altra banda, es treballa amb l’Administració xilena concessió per al finançament d’un nou pont del Maipo. elqui 100% 229 2022 Xile apr 100% 2 2044 Puerto Rico La voluntat de permanència a l’Amèrica Llatina es reflecteix rutas del pacífico 78,9% 141 2024 Xile amb la presentació de la nova càtedra abertis sobre Gestió gco 48,6%1 56 2018 Argentina d’Infraestructures del Transport, creada de manera conjunta Autopista Central 28,9%2 60 2031 Xile amb la Facultat de Ciències Físiques i Matemàtiques de la gesa 3 100% Universitat de Xile. Se suma a la xarxa de càtedres abertis ja opsa4 78,9% existents a Espanya, França i Puerto Rico, que es veurà ampliada 488 pròximament amb la incorporació d’una de nova al Brasil. Societat Part. Km. Fi País concessió Resta d’Amèrica autovias 100% 317 2018 Brasil 5 centrovias 100% 218 2019 abertis està present a Puerto Rico com a operador d’autopistes intervias 100% 376 2028 des de fa quasi 20 anys, a través de la concessionària autopistas vianorte 100% 237 2018 de puerto rico (apr), que gestiona el pont Teodoro Moscoso, a San Juan. Des de 2011, abertis participa en el consorci metropistas, fernão dias 100% 562 2033 que explota la concessió de l’autopista PR-22, la més transitada fluminense 100% 320 2033 de l’illa, que uneix la capital (San Juan) amb la ciutat d’Hatillo, i régis bittencourt 100% 402 2033 l’autopista PR-5, una extensió de 4 quilòmetres de la PR-22 que litoral sul 100% 382 2033 creua l’àrea metropolitana de San Juan, a l’àrea de Bayamón. planalto sul 100% 413 2033 latina 100% metropistas ha acabat un any d’èxit centrat en la consolidació manutençao6 de les noves vies, amb inversions de millora de les infraestructures latina 100% en termes de vialitat, seguretat i impuls a l’ús del telepeatge. El sinalização6 resultat ha estat una evolució destacada del trànsit en aquestes 3.227 vies, en línia amb les previsions més optimistes. Societat Part. Km. Fi País concessió A Colòmbia, abertis participa en la companyia Coviandes, que autopista del sol 41,4% 133 2019 és titular del contracte de concessió de la carretera de peatge de los andes 100,0% 92 2036 Xile 86 quilòmetres que uneix Santa Fe de Bogotá amb Villavicencio. los libertadores 41,4% 116 2026 La infraestructura és un eix viari estratègic que comunica les 341 planes de la selva amazònica (amb una producció petroliera i Total Amèrica 4.056 agropecuària de gran importància) amb la capital i tot el nord del país. Coviandes manté un bon ritme en l’evolució de les obres1. 57,6% de drets de vot.2. abertis controla el 57,7% de Grupo Invin, que al seu torn participa en un 50% en Autopista Central. de desdoblament del tram central de la carretera i de millora de3. Societat dedicada a l’explotació d’Elqui i altres infraestructures viàries de tercers4. Societat dedicada a l’explotació de rutas del pacífico les instal·lacions, projecte que preveu importants actuacions fins5. abertis controla el 51,00% de Partícipes em Brasil, que al seu torn participa en un 60% en arteris.6. Societats dedicades a l’activitat de construcció per a les concessionàries al Brasil. a l’any 2017.Altres participacions A l’Argentina, abertis gestiona dos dels accessos més importants Societat Part. Km. Fi País concessió a la ciutat de Buenos Aires. grupo concesionario del oeste Coviandes 40,0% 86 2023 7 Colòmbia (gco) és titular de la concessió de 56 quilòmetres de l’Autopista Coninvial 8 40,0% del Oeste, que uneix Capital Federal amb la població de Luján, Ausol 31,6% 119 2020 Argentina a l’accés oest de la ciutat. Al seu torn, Ausol és titular de la metropistas 45,0% 88 2051 Puerto Rico concessió de 119 quilòmetres de l’accés nord de Buenos Aires, 293 conegut popularment com a Autopista Panamericana, així com del manteniment de l’autopista General Paz, importantíssim7. Fi de la concessió subjecta al compliment de determinats ingressos totals i estimada per al 2023.8. Societat dedicada a l’activitat de construcció per a Coviandes.
  • 36. INFORME ANUAL 2012 eix de circumval·lació de la ciutat. El 2012, s’han signat diversos IMD acords amb l’Administració per a l’increment de les tarifes i la 2012 Var. realització d’obres a la General Paz durant els propers mesos. elqui 5.769 11,4% rutas del pacífico 26.010 7,6% Magnituds econòmiques i activitat gco 76.995 0,1% apr 17.867 5,3% En l’exercici 2012, els ingressos de les concessions d’autopistes Autopista Central 71.963 4,6% de gestió directa a Amèrica ascendeixen a 404 milions d’euros, i Total IMD 25.116 4,5% l’EBITDA, a 240 milions d’euros. En ambdós casos, això representa un 10% del total del grup abertis. C. resultats NIIF (milions d’euros) (Aportacions al consolidat d’ abertis) L’exercici 2012 incorpora les magnituds econòmiques de 2012 Var. les autopistes del Brasil corresponents únicament al mes de Ingressos d’explotació 404 72,8% desembre i no s’inclouen les noves autopistes a Xile, adquirides EBITDA 240 64,4% a finals d’any. EBIT 119 116,1% L’evolució de l’activitat és positiva en totes les concessionàries, Inversions (milions d’euros) cosa que, juntament amb l’increment de tarifes, permet un 2012 augment significatiu dels ingressos. A més, l’evolució del tipus de Inversió operativa 11 canvi del pes xilè també ho ha afavorit. Inversió en expansió 965 Destaca la millor activitat de les concessionàries a Xile i l’estabilitat a Argentina, malgrat l’increment de tarifes del 43,3% a gco. Durant 2012, la inversió operativa ha ascendit a 11 milions d’euros, i ha estat realitzada, bàsicament, en instal·lacions, obres de seguretat, ampliació i millores. La inversió en expansió de 965 milions d’euros correspon a l’adquisició de les concessions al Brasil i Xile.
  • 37. 37Christian Arbulú, Director d’Explotació d’Autopistes Xile“Seguirem buscant eficiències per enfortir la posició financera dela companyia”Què suposa per a abertis Chile la integració d’actius d’OHL?Sens dubte, la integració dels nous actius adquirits a OHL implica seguir endavant amb un procés de creixement que es va iniciar l’any2009 amb el control de les autopistes d’elqui i rutas del pacífico, més la participació com a accionista de referència en Autopista Central.Amb la incorporació d’autopista los andes, autopista del sol i autopista los libertadores, continuem amb el procés de consolidació ipassem a ser el major operador d’autopistes de Xile, amb una gestió de més de 770 quilòmetres de ruta concessionada.En quin punt es troba el procés d’implantació del telepatge (TAG) a les autopistes d’abertis a Xile?Com una iniciativa d’abertis i amb l’objectiu d’oferir un millor nivell de servei als usuaris de les autopistes interurbanes que connectenla regió metropolitana amb les ciutats properes, abertis ha començat la implementació del projecte de telepeatge. El sistema seràinteroperable, és a dir, que utilitzarà el mateix dispositiu TAG que les autopistes urbanes de Santiago, la qual cosa creiem que facilitarà laincorporació de nous usuaris.El servei començarà al mes de març a rutas i hem projectat tenir almenys 2.000 usuaris inscrits sota aquesta modalitat. Ja hem dissenyatuna estratègia comercial per a la massificació del seu ús en un futur.D’altra banda, s’han iniciat les gestions amb el Ministeri d’Obres Públiques per implementar el telepeatge a l’autopista del sol i la delos libertadores.Quins altres reptes de futur es planteja la companyia a Xile?Sense cap mena de dubte, després de l’adquisició, per part d’abertis, dels actius d’OHL, aracomença un procés de consolidació que consistirà en la integració i operació de les autopistessota els criteris i polítiques del Grup. Això implica un nou repte, el de segui buscant eficiènciesen l’OPEX-CAPEX que tinguin com a objectiu final l’enfortiment de la posició financera de lacompanyia.Pel que fa al creixement, hem d’estar atents a les oportunitats futures, per seguir ampliant elnegoci a Xile i, així, continuar reforçant la nostra posició com a operador de referència.El creixement econòmic que ha tingut el país en els últims anys ha comportat un incrementsignificatiu dels trànsits a les autopistes d’abertis a Xile. A partir d’aquí, el nostre desafiamentprincipal serà acordar amb l’Administració la materialització de nous projectes, que tindran com aobjectiu millorar la capacitat de les autopistes i oferir un nivell de servei d’acord amb les expectativesdels nostres clients.
  • 38. INFORME ANUAL 2012 Amèrica abertis gestiona 3.227 Vegeu-ne l’ampliació en la pàgina següentColòmbia San JuanCoviandes km d’autopistes a Brasil Bogotà Bogotà Villavicencio Brasilia Buenos Aires Vegeu-ne l’ampliació en la pàgina següent Vegeu-ne l’ampliació en la pàgina següent Santiago Buenos Aires Argentina l autopistas del oeste (gco) l Ausol San Fernando San Isidro Buenos Aires Luján Buenos Aires Control o control compartit Altres participacions
  • 39. Belo Horizonte 39 Franca Ribeirão Preto São Carlos Araras São Paulo Rio de Janeiro Curitiba Brasil autovias l l centrovias l intervias l vianorte l autopista litoral sul l autopista planalto sul l autopista fluminense Florianópolis l autopista fernão dias l autopista régis bittencourt Xile gesa La Serena Coquimbo l elqui l rutas del pacífico l autopista los andes l autopista del sol Ovalle l autopista los libertadores l Autopista Central Los Vilos La Ligua San Felipe Arecibo Dorado San Juan Vega Baja Viña del Mar Quillota Los Andes Barceloneta Manatí Catany Valparaíso Quilpué Vega Alta ColinaPuerto Rico Bayamón Guaynabol apr Santiagol metropistas San Antonio
  • 40. INFORME ANUAL 2012 La compra de mil torres de telefonia mòbil a Telefónica ha estat una de les operacions que ha marcat l’exercici
  • 41. 41Infraestructures detelecomunicacionsUn major impuls a la diversificació: va generar unes plusvàlues de 236 milions. Al tancament detelefonia mòbil i satèl·lits l’exercici 2012, la participació d’abertis en l’operador de satèl·lits francès era del 8,2%, considerada una participació financera.L’operador d’infraestructures de telecomunicacions d’abertis hadonat en 2012 un impuls definitiu al seu procés de diversificació Aquestes dues operacions reforcen l’estratègia d’abertis de seguiramb l’entrada en el negoci de les infraestructures de telefonia avançant en el procés de reorganització de les seves participacionsmòbil. A més, ha reforçat la seva aposta pel negoci dels satèl·lits, en el sector de les infraestructures satel·litàries i mostren la sevaamb l’increment de la seva participació en Hispasat. Alhora, el voluntat de creixement, específicament en aquells projectesnegoci tradicional de la distribució de la senyal digital de televisió en què pugui assumir el rol de lideratge industrial i una majora Espanya viu un exercici amb rècords de consum televisiu. consolidació financera, com succeeix en el cas d’Hispasat. El seu objectiu és posicionar-se definitivament com a operador deUna de les operacions que ha marcat l’exercici d’abertis prestigi internacional en el sector de la transmissió via satèl·lit.telecom ha estat l’adquisició de 1.000 torres de telefoniamòbil de Telefónica. L’acord, que s’anunciava el mes d’abril i s’ha Mentrestant, Hispasat segueix incrementant el seu negoci.desenvolupat al llarg de l’any en diverses fases, suposa l’entrada Després d’un canvi en la presidència, amb l’entrada d’Elenade la divisió de telecomunicacions d’abertis en el mercat de la Pisonero, l’empresa de satèl·lits treballa en nous llançaments.gestió d’infraestructures de comunicacions mòbils, i la consolida El 2013, Hispasat ha posat en òrbita el seu desè satèl·lit,com un actor clau en el procés de racionalització de l’ús l’Amazonas 3, el primer que opera en banda Ka a l’Amèrica Llatina.d’infraestructures de telecomunicacions fixes i mòbils a Espanya. Contribuirà a universalitzar l’accés a Internet i a reduir la bretxa digital a la regió, entre altres coses. La companyia treballa tambéAmb els actius adquirits, d’alta qualitat i situats en l’entorn en l’Amazonas 4A i l’Hispasat AG1, ambdós amb llançamentsrural, per tot el territori espanyol, abertis suma més de 4.300 previstos per al 2014.emplaçaments de gran capil·laritat, una característica clau enel futur marc de desplegament de noves freqüències derivat En la resta de negocis de diversificació, abertis ha treballat dede l’última subhasta d’espectre radioelèctric. Aquesta operació manera intensiva en els seus projectes de ciutats intel·ligents.permetrà el desenvolupament de noves oportunitats de negoci El 2012 s’ha presentat la xarxa Smart, una xarxa integradamitjançant la compartició de les infraestructures necessàries en per les seves tres instal·lacions tècniques a Barcelona, Madrid iel desplegament de la quarta generació de telefonia mòbil. Torrent (València), i dissenyada per provar, avaluar i implementar diferents solucions i aplicacions concebudes per als diferentsEl segon focus d’atenció d’abertis telecom ha estat el negoci àmbits d’actuació que intervenen en una ciutat intel·ligent.dels satèl·lits. En 2012, s’ha tancat la compra del 7,2% delcapital social d’Hispasat, després de l’autorització del Consell En el marc de les seves activitats en el sector de les ciutatsde Ministres, el mes de desembre. D’aquesta manera, abertis intel·ligents, abertis telecom treballa en el desenvolupamentincrementa la seva participació en la companyia espanyola de de l’entorn col·laboratiu Abertis Smart Partner Program, dirigitsatèl·lits fins al 40,6%. a les companyies interessades a treballar conjuntament en el desenvolupament de la ciutat del futur. A més, abertis participa,El mateix any s’ha dut a terme la venda de dues participacions juntament amb altres empreses i l’Ajuntament de Barcelona,en Eutelsat. Al gener, abertis va vendre un 16% de les accions de en l’impuls del projecte City Protocol, segons el qual una xarxal’empresa de satèl·lits en un procés de col·locació accelerada en de ciutats, en col·laboració amb la indústria, empreses, agènciesel mercat. L’operació es va tancar amb unes plusvàlues de tipus d’investigació i altres organitzacions, treballa per crear unconsolidat de 394 milions d’euros. Posteriorment, al juny, abertis protocol comú que permeti el desenvolupament d’un model deva arribar a un acord amb el fons China Investment Corporation ciutat intel·ligent.(CIC) per a la venda d’un 7% addicional d’Eutelsat. La desinversió
  • 42. INFORME ANUAL 2012 En l’àmbit de les radiocomunicacions mòbils per a seguretat i En l’exercici, abertis telecom ha pogut mantenir estables els emergència, abertis telecom segueix desenvolupant el sistema seus ingressos recurrents i els seus marges, gràcies, principalment, AIRS (Abertis Intelligence Response System), una plataforma a una estricta estratègia de control d’eficiències i despeses, en tecnològica per a la gestió global d’incidents i emergències en termes de perímetre constant. En 2013, abertis telecom seguirà xarxes de comunicació, que dóna resposta a un model de gestió treballant per millorar la competitivitat i l’eficiència, amb la operativa multiflota en temps real. En el sector de les xarxes de mirada posada en una major diversificació del negoci –a través seguretat i emergència, s’han impulsat noves solucions, com els del desenvolupament de nous serveis digitals en l’entorn de la sistema AIS (Automatic Identification System), i s’han renovat TDT o serveis d’informació en banda ampla, tant fixa com mòbil– diversos acords per a la gestió integral d’aquestes xarxes. i en un impuls més important a la internacionalització. Quant al negoci tradicional, abertis ha consolidat el negoci de Magnituds econòmiques i activitat la transmissió de Televisió Digital Terrestre, que està obtenint xifres històriques de consum al nostre país. El 2012, va arribar a El negoci de les infraestructures de telecomunicacions se situa les quatre hores i sis minuts (246 minuts) de mitjana diària per en segon lloc per aportació d’ingressos (493 milions d’euros) individu, cosa que suposa un rècord a Espanya. El consum de TDT i EBITDA (201 milions d’euros), que representen un 12% i 8% representa més del 80% del temps total del visionat, respecte respectivament sobre el total d’abertis. d’altres alternatives de consum televisiu, xifra que demostra la seva consolidació després del procés d’apagada analògica. El sector de telecomunicacions ha tancat l’any amb uns ingressos de 493 milions d’euros, que s’han vist afectats per un descens L’any 2013 caldrà treballar intensament en el desenvolupament dels ingressos no recurrents per extensions de TDT respecte de del denominat Dividend Digital, segons el qual la normativa 2011, així com per una menor aportació d’Hispasat a causa d’una europea estableix el trasllat de la banda dels 800 MHz per a ús menor participació indirecta. Els ingressos recurrents es mantenen en tecnologia de 4G a tot el territori europeu. Això comportarà estables. Aquestes magnituds no inclouen l’aportació d’Eutelsat, ja l’alliberament d’aquest espectre i un procés ordenat per mantenir que la seva participació no es consolida. els serveis de televisió en obert i consolidar-ne l’audiència. El 2012 abertis telecom ha realitzat inversions operatives per Alhora, se segueix avançant en el desenvolupament de nous valor de 17 milions d’euros, majoritàriament, en retevisión i negocis relacionats amb la televisió, com la televisió connectada. tradia, destinades a millorar l’eficiència dels centres, al suport En aquest sentit, abertis ha configurat un segell per garantir operatiu, i a la renovació i millora dels equips. el funcionament dels diversos desenvolupaments de la TV Connectada a Espanya sota un únic estàndard, una iniciativa que D’altra banda, en expansió s’han invertit 225 milions d’euros, li permetrà incrementar i millorar els serveis que ofereix als seus principalment per a l’adquisició de mil torres a Telefónica (90 clients. milions); a Hispasat (58 milions), principalment als nous satèl·lits Amazonas 3 i Amazonas 4A; així com a l’adquisició d’un 7,25% Control o control compartit addicional de l’operador de satèl·lits (68 milions). Societat Participació Centres abertis telecom 100,00% - retevisión 100,00% 2.644 emplaçaments 2012 Var. tradia 100,00% 663 emplaçaments Nre. emplaçaments 4.307 29,0% abertis tower 100,00% 1.000 emplaçaments Nre. servicentres 73.448 -1,7% adesal 51,00% C. resultats NIIF (milions d’euros) overon 51,00% - (Aportacions al consolidat d’ abertis) Hispasat 40,6% 5 satèl·lits1 2012 Var. 1. Satèl·lits comercials operatius a tancament de 2012 Ingressos d’explotació 493 -3,7% EBITDA 201 -11,7 Altres participacions EBIT 94 -21,6 Societat Participació Centres Inversions (milions d’euros) Torre Collserola 41,8% - 2012 Eutelsat 8,2% 29 satèl·lits Inversió operativa 17 Cota 25,0% - Inversió en expansió 225
  • 43. 43Andrea Luminari, Director de Desenvolupament de Negoci de Telecomunicacions“El negoci del towering és una forta aposta per satisfer les necessitatsdels operadors de telefonia mòbil”abertis telecom va entrar en 2012 en el mercat de les infraestructures de comunicacions mòbils amb l’adquisició de 1.000torres a Telefónica. En què consisteix el negoci del towering?El negoci del towering consisteix a llogar espais en torres i casetes, i equipar-los amb totes les utilitats tecnològiques i logístiquesnecessàries perquè els operadors de telefonia mòbil puguin prestar les seus serveis. Així, el client pot orientar les seves inversions cap aaltres partides que consideri oportunes, sense necessitat de dirigir pressupost al desplegament de xarxes. Aquestes infraestructures estanespecialment dissenyades i ubicades per oferir servei als operadors de telefonia mòbil.L’operació de compra de 1.000 torres de Telefónica representa una forta aposta estratègica en el negoci de les infraestructures, ambl’objectiu principal de satisfer les necessitats dels operadors de telecomunicacions mòbils.L’operació contribuirà a la consolidació d’abertis telecom com un actor clau en l’ús d’infraestructures de telecomunicacionsfixes i mòbils a Espanya. Quina és la visió estratègica de la companyia després d’aquesta adquisició?L’estratègia de la companyia passa per refermar la posició d’abertis telecom en els sectors de mercat en què les expectatives de demandasón més altes i, alhora, en què les core competences (competències distintives) de la nostra empresa estan més desenvolupades. Assistima una clara demanda per part de la societat de disponibilitat de dades i continguts multimèdia convergents en multidispositius en quèla mobilitat és la protagonista (telèfons intel·ligents, tauletes tàctils, portàtils…).La tendència es tradueix en una necessitat d’infraestructura de towering habilitada amb possibles connexions de banda ampla queabertis telecom pot desenvolupar i oferir en règim de lloguer reduint les despeses de capital dels operadors. La nostra companyiaofereix, en el sector del towering, tres avantatges determinants: un ampli saber fer, presència capil·lar en tot el territori espanyol i unaposició d’operador d’infraestructures neutral.Quins són els reptes de futur que es planteja abertis telecom en el sector de lesinfraestructures de telefonia mòbil?abertis telecom es planteja, en el sector de les infraestructures de telefonia mòbil,dos reptes clars: en primer lloc, volem assumir un paper rellevant en els processos deracionalització de les xarxes dels operadors mòbils i, en segon lloc, estem orientantla nostra estratègia cap a la internacionalització.Es primer punt és, senzillament, una conseqüència dels enormes costos que eldesplegament de les infraestructures de nova generació a alta velocitat implicaran perals operadors, tenint en compte que aquests costos no sempre poden anar acompanyatsd’un increment equivalent en els ingressos a curt termini. Per fer possibles les inversions,els operadors es veuen obligats a reduir costos i assolir una millor eficiència operativa. Peraconseguir-ho, es plantegen com a possibles solucions l’externalització i la comparticióde xarxes. En un context en què, amb paritat de cobertura, la competència es fa amb nousserveis i l’atenció al client, una racionalització que elimini duplicacions pot comportar un estalvide costos del 40-60%. La probabilitat d’èxit augmenta si el procés d’externalizació i racionalitzacióés gestionat per un operador independent com abertis telecom.Pel que fa al nostre segon repte, la internacionalització, ens trobem amb un procés que afectarà tots elsmercats madurs i en els quals, especialment a Europa, els desplegaments han estat independents entreels diversos operadors. abertis telecom vol estar present en els mercats més atractius i interessantsper aprofitar totes les oportunitats de negoci del towering.
  • 44. INFORME ANUAL 2012 L’activitat aeroportuària registra millores en els seus comptes gràcies a l’efecte divisa i al control de costos
  • 45. 45AeroportsLa divisió aeroportuària es reforça amb El 2012, l’aeroport de London Luton ha estat guardonat ambl’allargament de les seves concessions i el prestigiós premi ExxonMobil Aviation Safety Award, com adels nous contractes reconeixement pels seus èxits de 2011. El guardó reconeix les normes i la cultura de seguretat de l’equip d’operacions aèries deLa divisió aeroportuària d’abertis ha consolidat durant 2012 la l’aeroport de London Luton.seva posició en el sector de les infraestructures aeroportuàries,una activitat que ha desenvolupat durant 2012 a 29 aeroports També als Estat Units, on abertis opera a través de tbi US, es vand’Europa, Estats Units i Amèrica Llatina. aprovar noves concessions o pròrrogues de contractes. A Atlanta, es va signar un nou acord amb els propietaris de l’aeroportAl llarg de l’exercici, la divisió ha vist materialitzats els seus internacional Hartsfield-Jackson, amb motiu de la posada enesforços de millora quant a la gestió aeroportuària i l’atenció marxa de la nova terminal internacional Maynard Holbrookal client, amb l’obtenció d’un nou contracte (gestió de la nova Jackson Jr, que incrementa la capacitat de l’aeroport fins els 95terminal internacional de l’aeroport d’Atlanta) i allargaments o milions de passatgers el 2012.pròrrogues de les actuals concessions, com és el cas de l’aeroportde Raleigh Durham, el de Santiago de Xile i el de London Luton, Amb el nou contracte, abertis mantindrà la gestió actual deque és el que té un pes més important en la cartera global l’antiga terminal E, i gestionarà i controlarà durant 5 anys –ambd’abertis airports. l’opció d’afegir-hi 3 anys més– gran part dels serveis de la nova terminal internacional, de prop de 140.000 m2, que aportarà mésEn termes de resultats, l’activitat de gestió aeroportuària segueix de 6 milions de nous passatgers l’any. a Atlanta, la companyiaregistrant millores en els seus comptes –ingressos i Ebitda–, gestiona i controla moltes de les instal·lacions ordinàries degràcies a l’efecte divisa i a l’èxit dels esforços de l’estratègia de l’aeroport –serveis d’atenció al client, personal d’interpretació percontrol de costos. Mentrestant, segueix registrant-se un lleuger a les autoritats duaneres, etc.–, plafons d’informació i pistes aèries.increment en el trànsit global anual a causa del creixement a Xilei Mèxic, i el manteniment en mercats amb una major incertesa A més, abertis ha tancat l’any 2012 amb la renovació per 18econòmica. mesos del contracte de gestió de l’aeroport de Raleigh Durham. Allà, abertis airports gestiona el Centre de Gestió de Recursos, aAl tancament de l’exercici 2012, tbi gestionava en règim de més d’oferir-hi serveis de control de portes, taulells de facturaciópropietat o concessió vuit aeroports internacionals a Europa i cintes d’equipatges a la terminal 2.(Regne Unit i Suècia), Estats Units i Bolívia. Així mateix, mantécontractes de gestió, totalment o parcial, en cinc aeroports més, Mentrestant, tbi ha continuat amb la seva aposta per la milloraprincipalment als Estats Units. de les instal·lacions i de l’atenció al client. A Suècia, s’ha inaugurat l’ampliació de la terminal, cosa que ha suposat la seva adaptació2012 ha estat un any important per a tbi, ja que els seus esforços al nombre creixent de passatgers d’anys anteriors i una majorper aconseguir la millor gestió i el millor servei al client han estat comoditat per als viatgers quan passin per les instal·lacions dereconeguts. A l’agost, abertis i London Luton Airport Limited, restauració i els comerços. L’aeroport d’Stockholm Skavsta és ell’empresa propietària de l’aeroport, van signar un ambiciós tercer més gran de Suècia, amb més de 2 milions de passatgersprojecte de remodelació de les instal·lacions que permetrà la seva l’any.adaptació a les noves necessitats del territori, amb l’increment dela seva capacitat, fins a situar-se en els 18 milions de passatgers A Amèrica, abertis té interessos en un total de 15 aeroportsper any. a Mèxic, Jamaica, Xile i Colòmbia, a través de la companyia Desarrollo de Concesiones Aeroportuarias (dca), amb presènciaAquest nou pla suposa, a més, una extensió del contracte de a Grupo Aeroportuario del Pacífico (GAP), l’operador privatconcessió fins al 31 de març de 2031. d’aeroports més gran del continent americà.
  • 46. Els aeroports de dca -els resultats dels quals es consoliden a Societat Parti- En En Enabertis mitjançant posada en equivalència- han continuat cip. propietat concessió gestiópresentant creixements més importants pel que fa a trànsit de dca 100% - 15 -passatgers respecte del total de la cartera, especialment els de tbi 90% 3 5 5Xile, Colòmbia i Mèxic. codad 85% - 1 - 3 21 5L’increment de passatgers a Xile, que fa anys que supera els dosdígits, ha posat de manifest els reptes a què fa front l’aeroport A través de tbi*de la capital, ja saturat quant a capacitat. El 2012, l’operadora Ubicació Parti- En En Enha arribat a un acord amb el Govern per fer noves inversions de cip. propietat concessió gestiómillora de les instal·lacions a canvi d’una extensió de la concessió Regne Unit (London Luton, 100,0% 2 1 -de dos anys, fins al setembre de 2015. D’aquesta manera, dca Belfast i Cardiff)podrà seguir treballant en l’adaptació de l’aeròdrom a les noves Suècia 90,1% 1 - -necessitats de la capital xilena. Florida (EUA) 100,0% - 1 - Bolívia 100,0% - 3 -Les inversions més destacades de dca el 2012 s’han centrat en Geòrgia (EUA) 100,0% - - 3Mèxic, on s’han realitzat importants ampliacions dels aeroports Califòrnia (EUA) 100,0% - - 1principals. El projecte més destacat ha estat la construcció d’una Carolina del Nordnova terminal internacional a l’aeroport de San José de Los Cabos. 100,0% - - 1 (EUA)A més, s’ha completat l’ampliació de l’aeroport de Puerto Vallarta, 3 5 5la remodelació de l’edifici terminal 1 de l’aeroport internacional * abertis participa en un 90% en tbi, que es la que participa en la resta de Societats. ( )de Guadalajara i s’ha conclòs la remodelació i expansió de l’edificiterminal de l’aeroport internacional de Tijuana. A través de dcaEl 2013, abertis airports seguirà centrant els seus esforços en País Particip. En concessióla gestió activa del negoci, amb una política de control de costos Jamaica 74,5% 1i de recerca de l’eficiència, sense oblidar el seu compromís amb Colòmbia 33,3% 1la qualitat de servei, l’atenció al client i el respecte del medi Xile 14,8% 1ambient. Mèxic 5,8% 12 15
  • 47. 47Glyn Jones, Director de l’aeroport de London Luton“El Pla director de l’aeroport de London Luton proporcionaclaredat a un ampli ventall d’accionistes i parts interessades”En què consisteix el Pla Director de l’aeroport de London Luton?El Pla Director de l’aeroport de London Luton es va publicar el març de 2012 i es va revisar el setembre del mateix any. Aquest plaproporciona claredat a un ampli ventall d’accionistes i parts interessades, incloent-hi els governs nacional i local, línies aèries, personal igrups diversos, sobre els nostres plans a curt, mitjà i llarg termini. Durant els propers 19 anys, ens centrarem en ser millors i més grans;en definitiva, un millor aeroport tant per a les aerolínies com per als passatgers. Un aeroport més gran aportarà una major capacitat,molt necessària en l’atrafegat mercat londinenc, alhora que retindrà l’essència de la identitat de Luton. En resum, London Luton preténconvertir-se en l’aeroport local de Londres. D’acord amb aquesta visió, volem assolir tres fites bàsiques. En primer lloc, volem fer deLondon Luton un aeroport millor. Per aconseguir-ho, la nostra proposta consisteix en millorar l’accés per carretera i l’intercanviadorde transport públic. També volem augmentar l’àrea de seients per als passatgers i el nombre de línies d’inspecció, a més de millorarels elements fixos i les instal·lacions de la nostra terminal. En segon lloc, volem millorar l’aeroport augmentant la capacitat de lapista i el nombre de punts d’estacionament d’aeronaus, així com afegint zones d’aparcament per a vehicles i construint un nou molld’embarcament.En tercer lloc, volem ser el millor veí possible. Això es traduirà en un seguit mesures, com ara crear 5.000 llocs de feina durant eldesenvolupament de l’aeroport, incrementar l’accés a través de transport públic fins al 40% dels passatgers,reduir les nostres emissions de carboni i funcionar segons els estàndards de salut i seguretat més alts. Siassolim aquests tres objectius, preveiem arribar als 18 milions de passatgers cap a l’any 2028.Què significaran els nous termes de la concessió per a l’aeroport i per al desenvolupament delpaís?Els nous termes allarguen la concessió fins al 2031 i ens permeten invertir uns 100 milions de lliuresen l’aeroport. Les millores en les instal·lacions i la nova capacitat, assolida a través d’aquesta inversió,permeten que London Luton acompleixi un rol molt valuós en la millora de l’experiència del passatgeri en la correcció de la capacitat insuficient al sud-est d’Anglaterra.Teniu previst d’ampliar el ventall de destinacions aquest 2013?Sí. De fet, Easyjet ja ha anunciat que ampliarà la seva oferta de destinacions de lleure, especialmentde les illes gregues i Itàlia. Al seu torn, Wizzair ha anunciat noves rutes a Romania. Seguim centrant elnostre interès en les rutes de curta i mitjana distància, ja que creiem que encara ens han d’oferir moltbones oportunitats a llarg termini, gràcies a l’ampliació de la UE i al desenvolupament d’economiesemergents importants, com Turquia.Quins són els reptes de futur de l’aeroport de London Luton?El nostre repte més immediat és obtenir l’aprovació dels nostres plans (la nostra sol·licitud jaestà essent estudiada per l’Ajuntament de Luton). Un cop aprovat el pla, passarem directamenta la fase de construcció que, tenint en compte el terreny relativament petit de què disposem,requerirà una coordinació molt acurada. La planificació d’aquest procés ja ha començat icontinuarà al llarg de 2013. A continuació, és clar, haurem d’afrontar la tasca de cobrirla nova capacitat. Estem parlant amb un seguit de línies aèries i de socis comercials, perassegurar que les instal·lacions entrin en funcionament al més aviat possible i que se’ntreu el màxim profit. De tota manera, confiem que, gràcies a les nostres bones vies d’accésa Londres, la nostra rigorosa administració de la base de cost i els nostres alts nivells deservei, estem ben posicionats per competir durant els propers 18 anys.
  • 48. INFORME ANUAL 2012 Suècia Stockholm Skavsta Regne Unit Belfast International London Luton Cardiff Airport EUA Raleigh (Durham) Burbank Atlanta Mexicali Herbert Smart Downtown Middle Regional Georgia Tijuana Orlando Sanford Hermosillo La Paz Los Mochis San José del Cabo Manzanillo Aguascalientes Guadalajara Sangster Control o control compartit Mèxic Puerto Vallarta Bajio propiedad Morelia concesión Jamaica contrato de gestión Altres participacions Altres participacions Eldorado Cali Colòmbia Santiago Xile Control o control compartit propietat concessió contracte de gestió Altres participacions Altres participacions
  • 49. 49Magnituds econòmiques i activitat 2012 Var. Nre. de passatgers (milers)El sector d’aeroports ha suposat un 8% dels ingressos i un 4% de London Luton 9.631 1,1%l’EBITDA del Grup abertis el 2012. Belfast International 4.322 4,9% américa Cardiff International 1.018 -16,1%Els ingressos d’explotació d’aeroports augmenten un 8,9%, fins Orlando Sanford 1.812 16,4%als 319 milions d’euros, gràcies a factors com l’evolució positiva Stockholm Skavsta 2.301 -10,0%de l’activitat de tbi, l’increment dels ingressos per passatger i Bolívia 4.198 2,0%l’augment de valor de la lliura esterlina. Els ingressos comercials Total nre. de passatgers 23.281 0,8%creixen lleugerament, malgrat el canvi en el model de gestió del’aparcament de London Luton. Nre. de passatgers grup dca (milers) Montego Bay (Jamaica) 3.381 1,6%Destaca la major activitat a l’aeroport d’Orlando-Sanford, amb Aerocali (Cali, Colòmbia) 3.593 15,8%un increment de passatgers del 16,4%, gràcies al retorn de les Santiago de Xile 14.043 17,2%operacions de l’aerolínia Allegiant Air. GAP (Mèxic) 21.287 5,3% Total nre. de passatgers agregats dca 42.304 9,6%També es registra una evolució positiva de l’activitat de dca i deCodad, d’un 9,6% i un 2,2%, respectivament. Nre. de vols codad 158.691 2,2%La divisió aeroportuària ha realitzat inversions per valor de 20 C. resultats NIIF (milions d’euros)milions d’euros, principalment a l’aeroport de London Luton, així (Aportacions al consolidat d’ abertis)com en equipaments de seguretat, accessos i altres millores, i en 2012 Var.treballs de repavimentació de les pistes de Belfast International i Ingressos d’explotació 319 8,9%de Montego Bay (Jamaica). EBITDA 93 8,5% Inversions (milions d’euros) 2012 Inversió operativa 17 Inversió en expansió 3
  • 50. Responsabilitat Social Corporativa
  • 51. 52 Experiènciès prèctiques de RSCabertis extén la Responsabilitat SocialCorporativa a tots els territoris on elGrup està present
  • 52. INFORME ANUAL 2012 Experiències pràctiques de RSC Durant l’any 2012, s’ha donat continuïtat a les accions que Actualment, el 92%* de la xifra de negoci de la organització es les diferents unitats de negoci duen a terme en matèria de troba dins de l’abast de l’informe de RSC. El 89% de la xifra de responsabilitat social, enfocades a gestionar els impactes negoci de l’abast de l’informe de RSC disposa d’un sistema de econòmics, socials i ambientals generats per l’activitat. En aquest gestió de qualitat implantat d’acord amb la norma ISO 9001. Els sentit, han estat incorporats els requisits d’informació vinculats treballs relacionats amb la qualitat del servei han inclòs accions als índexs de Dow Jones Sustainability i Carbon Disclosure Project com ara la integració del sistema de gestió de la qualitat, el10 ANYS DE RSC A ABERTIS en la base de dades de gestió de la RSC, i s’ha iniciat el procés d’integració de l’ISO 26000. medi ambient, la seguretat i la salut a les autopistes d’Espanya, la creació d’un observatori del comportament en carretera a2002 2003 2004 2005 2006 2007 200 Cobertura RSC* 90% 94% 95% 97% 96% 95% Creació de la Unitat de RSC Incorporació del context Definició del Codi ètic Presidèn internacional al Pla Estratègic de RSC Corpora Diagnosi en RSC de les unitats Elaboració del manual de gestió i formalització de la política de RSC de negoci d’indicadors de RSC Nova ba Creació del Comitè de RSC format d’indicad Elaboració del Pla estratègic de RSC Sistematització de la gestió pels coordinadors de RSC de cada de patrocinis Implanta empresa 3.821 PME procedim Projecte d’Anàlisi Estratègica dels grups d’interès 54 t CO2e M€ xifra de negoci 10.428 PME dels risc 58 t CO2 M€ xi 70 t CO2e M€ xifra de negoci 7.752 PME Adaptació a la guia G3 de GRI Verificat externament Inici de l’informe de RSC* Percentatge de xifra de negoci inclosa en el pla de RSC. Totes les dades fan referència a l’abast de la RSC( )
  • 53. 53 les autopistes franceses, la consecució del segell d’excel·lència de formació rebuda per empleat. Juntament amb el programa europea 500+ EFQM en telecomunicacions i les accions en de voluntariat corporatiu, que ha disposat de participació matèria de seguretat als aeroports. internacional, i la intranet corporativa, constitueixen elements d’impuls de l’organització en xarxa. Un 96% de la xifra de negoci El Codi Ètic s’ha estès internacionalment mitjançant una sèrie a l’abast de RSC disposa d’un sistema de gestió de seguretat i de reglaments, unificats i centralitzats a través de la Comissió salut implantat.TIS del Codi Ètic. El desenvolupament de la plataforma de formació en línia, anomenada Campus abertis, complementa les 15 hores7 2008 2009 2010 2011 2012 95% 92% 94% 94% 92% Presidència del Fòrum de Reputació Redefinició del Codi ètic i adaptació Actualització del manual i la base Corporativa (FRC) geogràfica mitjançant reglaments de dades de RSC d’acord amb elstió requisits de CDP, DJSI i GRI Nova base de dades de gestió Definició i regulació de la composició d’indicadors de RSC i el funcionament de la Comissió del Revisió inicial de la base de dades Codi ètic de RSC segons la ISO 26000 Implantació de la norma i el procediment interns de gestió Inauguració de la seu de la fundació28 PME dels riscos de frau i corrupció a França i extensió a Xile i Puerto 38 t CO2e M€ xifra de negoci 9.695 PME Rico 58 t CO2e M€ xifra de negoci 10.832 PME 42 t CO2e M€ xifra de negoci 10.191 PME 10 països 92% de la xifra de negoci AOSS i G3.1 de GRI
  • 54. INFORME ANUAL 2012 El manteniment del pla d’eficiència energètica ha permès El castell de Castellet ha estat presentat com a candidat per continuar amb descensos en les emissions de CO2 equivalents, albergar el Centre de la Unesco per a les Reserves de la Biosfera éssent aquestes, per milió d’euros de xifra de negoci, un 2,5% dels Ecosistemes Mediterranis. I, quant a acció social, la fundació inferior que l’any anterior (considerant els consums directes abertis ha tornat a col·laborar activament en el IV Dia del d’energia i els indirectes d’energia elèctrica). Les accions dutes Voluntariat Corporatiu, dedicat en aquesta ocasió a la pobresa i a terme en matèria d’aigües residuals, biodiversitat i gestió de l’exclusió social. soroll formen part dels 14,7 milions d’euros despeses ambientals de l’exercici, emmarcats dins els sistemes de gestió ambiental L’exposició retrospectiva sobre el pintor Salvador Dalí al Centre basats en la norma ISO 14001, que disposa el 93% de la xifra de Pompidou de París, juntament amb la cinquena entrega de la negoci de RSC. col·lecció Viator, destaca en l’àmbit cultural. L’ampliació del protocol d’homologació de proveïdors ha arribat Cátedras abertis a Espanya i el Regne Unit, i avança cap a la seva consolidació. Un total de 3.490 proveïdors han estat avaluats, 613 dels quals Les càtedres abertis han avançat per consolidar la s’han homologat segons criteris socials i ambientals establerts al internacionalització de la transferència de coneixement entre portal de proveïdors. Destaca la potenciació de la col·laboració universitat i empresa. Així, s’ha lliurat el I Premi Internacional amb Centres Especials de Treball, en línia amb el projecte de abertis, que ha reconegut els millors treballs d’investigació diversitat promogut en la gestió de l’equip humà. Durant l’any, sobre gestió d’infraestructures de transport guardonats en s’ha col·laborat activament amb un total de 136 fòrums i les convocatòries nacionals de la càtedra abertis-UPC (en associacions, a més de comitès específics creats per mantenir una col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya) i de la comunicació directa i bidireccional amb la comunitat. L’import càtedra abertis-ENPC-IFSTTAR (amb l’École des Ponts Paris-Tech destinat a donacions, col·laboracions i patrocinis representa el i l’Institut Français des Sciencies et Technologies des Transports, 0,5% del benefici net consolidat de l’exercici. de l’Aménagement et des Réseaux). Fruit de l’evolució de la sostenibilitat en general i dins La creació de la càtedra abertis-UPR, en col·laboració amb de l’organització, el Sustainability Year Book, elaborat per la Universitat de Puerto Rico, i la firma del conveni amb la RobecoSAM, ha inclòs abertis com a Runner Up, després de la Universitat de Xile per a la creació de la càtedra abertis-UCH, la seva presència durant els darrers anys en els índexs Dow Jones constitució de la qual està prevista per al 2013, donen continuïtat Sustainability Europe i World. La notorietat d’aquests índexs és a la relació entre organització i institucions acadèmiques en creixent, com el seu desenvolupament, i en aquest sentit, cada l’àmbit internacional. vegada són més les peticions d’informació i rendició de comptes en les quals participa l’organització. Al seu torn, la càtedra abertis-IESE de Regulació, Competència i Polítiques Públiques ha organitzat conferències i seminaris La fundació abertis en relació amb la reactivació econòmica i la cooperació publicoprivada. Així mateix, destaquen els seminaris i La fundació abertis centralitza gran part de les accions de investigacions realitzades sobre el transport aeri per part de la compromís amb la comunitat, a més de les actuación dutes càtedra abertis-FEDEA d’Economia de les Infraestructures i els a terme per les diferents unitats de negoci, en el marc de la Transports, i la col·laboració amb l’Institut d’Innovació Social en responsabilitat social corporativa de l’organització. El 2012, els el marc de la càtedra de Lideratge d’ESADE. quatre àmbits d’actuació de la Fundació –seguretat vial, medi ambient, acció social i cultura– han tingut una marcada dimensió internacional. Pel que fa a seguretat vial, destaca la continuació del projecte Cooperante Vial i del programa Autoroute Académie (www. autorouteacademie.com), l’exportació de la campanya de sensibilització “Et queda una vida. No la perdis a la carretera”, que ha viatjat a Xile i Puerto Rico, així com la implantació de l’anomenat Projecte Àuriga a Catalunya, per a la sensibilització dels adolescents de 14 a 18 anys sobre aquest tema.
  • 55. 55Miquel Pellissa, Director d’Organització i Processos de Telecomunicacions“abertis telecom seguirà apostant per serveis que suposin unavenç de caràcter social”Quines són les activitats principals que abertis telecom desenvolupa en matèria de RSC i quin n’és l’impacte sobre la societat?Els serveis que presta abertis telecom tenen un gran impacte social, en tractar-se de béns d’un gran abast per al ciutadà. La difusióde la senyal de televisió a les llars espanyoles, el servei de radiocomunicacions mòbils per a cossos de seguretat i emergència o per aSalvament Marítim ho demostren, ja que es tracta de serveis que influeixen en la vida quotidiana dels ciutadans i ciutadanes, ja sigui desde la vessant de la seguretat o bé de la comunicació.En aquest context, és voluntat de la direcció que la gestió de la companyia es dugui a terme de manera responsable pel que fa alsaspectes econòmics, socials i ambientals, així com respecte de la gestió de les persones, assegurant el tot moment la sostenibilitat i lacontribució a la societat. Tot això es duu a terme integrant tots els conceptes citats en l’activitat diària de l’equip humà que forma partde la companyia.Quant a la pràctica de la responsabilitat social corporativa, abertis telecom ha estat distingida un any més amb el segell EFQM500+. Què representa per a la companyia aquest reconeixement?A abertis telecom estem especialment satisfets d’haver aconseguit, el 2012, la renovació del segell EFQM 500+, que és el reconeixementmés elevat que atorga aquesta institució a Espanya. Aquest premi distingeix el sistema de gestió de la companyia, la seva capacitat peraconseguir i mantenir resultats en el temps per a tots els grups d’interès, així com la manera en què s’aconsegueixenaquests resultats. El segell té un gran valor per a la companyia, ja que millora la nostra reputació davant dels clients iles institucions públiques, així com el nostre posicionament comercial.La Fundació Europea per a la Gestió de la Qualitat (EFQM) és una fundació sense ànim de lucre integrada perorganitzacions públiques i privades que en els darrers 20 anys han compartit pràctiques de gestió. abertistelecom va escollir el model EFQM com a estructura per al seu model de gestió, perquè en valora el caràcterglobal i la transversalitat, i, a més, hi va trobar moltes coincidències amb els principis d’actuació que ladirecció va proposar d’impulsar des del naixement de la companyia.Quins projectes de futur es planteja abertis telecom en matèria de RSC?L’any 2013, la companyia continuarà treballant amb l’objectiu clar d’aconseguir l’excel·lència,desenvolupant un model de gestió que ens permeti mantenir els nostres punts forts idesenvolupar les accions que impliquin una millora en l’eficiència de la gestió del’organització.La companyia continua apostant aquest any per serveis de gran impactesocial, com les solucions que contribueixen al desenvolupament de les ciutatsintel·ligents, un àmbit en què abertis telecom treballa per oferir serveisque permetin millorar la relació entre la ciutadania i l’Administració, i laconstrucció d’una ciutat sostenible i eficient.El negoci tradicional d’abertis telecom, relacionat amb la difusió de senyalaudiovisual, també està derivant cap a serveis que suposen un avenç decaràcter social, en potenciar-se la interacció amb l’espectador mitjançantles solucions de televisió connectada, així com la mobilitat a través deplataformes audiovisuals multidispositiu que permeten gaudir decontinguts broadcast, en telèfons intel·ligents, tauletes tàctils o portàtils.
  • 56. Informació financera
  • 57. 59 Magnituds consolidades 65 Gestió financera 69 Accionistes i borsa abertis ha dut a terme, en 2012,una combinació de creixement,optimització de la cartera i gestióeficient dels negocis i el balanç
  • 58. INFORME ANUAL 2012
  • 59. 59Magnituds consolidadesDurant 2012, el grup abertis ha seguit duent a terme les seves Resultatactivitats dins del marc fixat per les grans línies estratègiques,apostant per un creixement selectiu, d’acord amb la conjuntura El resultat d’abertis el 2012 ha estat de 1.024 milions d’euros,econòmica actual. En l’exercici, destaquen la venda del 23% cosa que suposa un increment respecte de l’any anteriorde la participació en Eutelsat i del 15% de la participació en d’un 42,3%, tot i que el resultat net recurrent (que no inclouBrisa (societats no controlades), així com la incorporació de les les plusvàlues generades per les vendes de les participacionsautopistes adquirides a OHL tant al Brasil (amb impacte d’un mes d’Eutelsat i Brisa, entre altres impactes) ascendiria a 613 milionsen el compte de resultats, en haver-se adquirit amb efecte d’1 de d’euros (+2%).desembre de 2012) com a Xile (sense impacte en el compte deresultats, en haver-se incorporat amb efecte de 31 de desembre En el marc de l’entorn econòmic actual, l’exercici 2012 s’ha vistde 2012). afectat especialment per l’evolució negativa de l’activitat de les autopistes d’abertis a Espanya i França. Tanmateix, els ingressos de les operacions han augmentat un 3%, fins als 4.039 milions d’euros, gràcies a l’activitat positiva de les autopistes a Amèrica (que han registrat increments de l’activitat durant tot l’exercici) i dels aeroports principals, així com als impactes de la revisió de les tarifes mitjanes, l’impacte positiu de la compensació pels convenis de l’AP-7 i de la C-32 (el Maresme), i la consolidació des de desembre de les operacions de les concessions adquirides al Brasil (83 milions d’euros). (milions d’euros) Consolidat 2012 2011 Var. Ingressos d’explotació 4.039 3.915 3% Despeses d’explotació -1.580 -1.461 8% EBITDA 2.459 2.454 0% EBITDA comparable 2.515 2.465 2% Dotació amortització i pèrdues deteriorament -1.169 -936 Resultat explotació 1.290 1.517 -15% Resultat financer -177 -617 Resultat societats posades en equivalència 63 125 Resultat abans d’impostos 1.176 1.025 15% Impost sobre societats -93 -250 Resultat de l’exercici 1.083 775 40% Interessos dels minoritaris -59 -74 Resultat reorganització societària 0 19 Resultat accionistes de la Societat 1.024 720 42,3%El compte de resultats adjunt presenta pel seu valor net de 0 els ingressos i despeses corresponents als serveis de construcció o millora de les infraestructures realitzats durantl’exercici (266 milions d’euros d’ingressos i de despeses en 2012 i 265 milions d’euros en 2011), que, a l’efecte de presentació dels comptes anuals consolidats d’abertis, es registrende manera separada, segons el que estableix la CINIIF 12.
  • 60. INFORME ANUAL 2012 +3% +0% +2% -15% +42% +2% 3.915 4.039 2.454 2.459 2.465 2.515 1.517 1.290 720 1.024 601 613 4.500 4.000 3.500 3.000 2.500 2.000 1.500 1.000 500 0 Ingressos EBITDA EBITDA comparable EBIT Resultat Resultat explotació accionistes accionistes comparable 2011 2012 El marge brut d’explotació augmenta menys que els ingressos, Ingressos bàsicament per l’impacte associat al pla de modernització i implantació de nous sistemes de pagament a abertis autopistas Els ingressos d’explotació han assolit els 4.039 milions España, i a l’adaptació de recursos a la demanda en el negoci de d’euros (+3% respecte a l’exercici precedent). El percentatge telecomunicacions. d’ingressos generats fora d’Espanya ascendeix al 55% i provenen principalment de França, el Regne Unit, Xile i el Brasil. L’EBIT s’ha vist afectat pel sanejament parcial de determinats actius del sector d’aeroports (bàsicament en acdl/tbi). El L’evolució negativa del trànsit a les autopistes d’abertis a Espanya resultat financer recull les plusvàlues de les vendes del 23% de i França es veu compensada per l’impacte de la consolidació de la participació d’Eutelsat i, en menor mesura, del 15% de Brisa. les concessionàries d’arteris (Brasil). Al seu torn, l’increment L’evolució del resultat net és, així, un 42,3% superior al de l’any dels ingressos és fruit de l’evolució positiva de l’activitat a les anterior (el resultat recurrent augmenta un 2%). autopistes d’abertis a Amèrica, l’increment del nombre de passatgers a tbi i dca, la revisió de tarifes a les concessionàries d’autopistes i l’impacte positiu de la compensació dels convenis de l’AP-7 i el Maresme. Ingressos d’explotació (milions d’euros) 2012 % 2011 % Autopistes 3.220 80% 3.098 79% Telecomunicacions 493 12% 512 13% Aeroports 319 8% 293 7% Serveis corporatius i altres 7 0% 12 0% totAL 4.039 100% 3.915 100% Ingressos d’explotació (milions d’euros) 2012 % 2011 % Espanya 1.809 45% 1.885 48% França 1.484 37% 1.481 38% Gran Bretaña 201 5% 183 5% Xile 225 6% 162 4% Brasil 83 2% - - Resta del món 237 6% 203 5% totAL 4.039 100% 3.915 100%
  • 61. 61En general, es manté sense variacions significatives el pes relatiu Amortitzacions i deterioramentde les diferents unitats de negoci. Quant a l’àmbit geogràfic, es d’actiusprodueix un lleuger descens dels ingressos a Espanya, afectat perl’impacte de la integració de les concessions al Brasil, així com per Es produeix un lleuger increment de les amortitzacions, com al’evolució negativa del trànsit a Espanya. conseqüència de les inversions realitzades en els darrers anys i de la incorporació de les autopistes del Brasil.Resultat brut d’explotació (EBITDA) No obstant això, l’epígraf s’ha incrementat significativament aLes despeses d’explotació de l’exercici 2012, que corresponen causa del deteriorament d’actius en el sector dels aeroports.bàsicament a despeses de personal i de manteniment, estanafectats per l’impacte associat del pla de modernització i Resultat financerimplantació de nous sistemes de pagament automàtics a laxarxa d’autopistes d’Espanya, i de l’adaptació dels recursos a la El resultat financer de l’exercici incorpora l’efecte de la plusvàluademanda en el sector de telecomunicacions. per la venda del 23% del capital d’Eutelsat i la posterior qualificació del 8,35% restant com una inversió en instrumentsSense aquest impacte, el resultat brut d’explotació s’ha vist de patrimoni, classificada com un actiu financer disponible perafavorit pel pla iniciat durant el segon semestre de 2011 per a la venda.dur a terme la implantació d’una sèrie de mesures de millora del’eficiència i optimització dels costos d’explotació, en les quals el Resultat de societats posades enGrup continua i continuarà insistint durant l’exercici 2013. equivalènciaLa plantilla mitjana en 2012 assoleix els 11.331 empleats (xifra La menor aportació de les societats registrades pel mètode de laque inclou de 568 empleats associats a la consolidació del grup participació és conseqüència de la venda, el gener de 2012, d’unarteris, amb efecte d’1 de desembre de 2012) i el pes relatiu dels 16% del capital social d’Eutelsat, que durant el primer semestreempleats ubicats fora d’Espanya passa a ser d’un 64%. de 2012 va ser registrada en el 15,35% (un 31,35% en el mateix període de l’exercici 2012), ja que la venda del 7% addicional es va realitzar a finals de juliol. Sense aquest impacte, l’aportació al resultat de les societats registrades pel mètode de la participació presenta una evolució positiva, gràcies a l’evolució favorable de l’aportació de Coviandes.EBITDA (milions d’euros) 2012 % 2011 % Autopistes 2.186 89% 2.155 88% Telecomunicacions 201 8% 228 9% Aeroports 93 4% 86 4% Serveis corporatius i altres -21 -1% -15 -1% TOTAL 2.459 100% 2.454 100% EBITDA (milions d’euros) 2012 % 2011 % Espanya 1.169 48% 1.261 51% França 953 39% 955 39% Gran Bretaña 52 2% 48 2% Xile 160 7% 120 5% Resta del món 124 5% 69 3% TOTAL 2.459 100% 2.454 100%
  • 62. INFORME ANUAL 2012 Impost sobre societats Balanç L’any 2012, la despesa derivada de l’impost sobre societats es Les variacions més significatives en actius i passius es veu afectada positivament pel reconeixement de les diferències deuen, bàsicament, a l’impacte de la integració de les nou temporànies deduïbles relacionades amb la venda del 15% de la concessionàries d’autopistes que OHL gestionava al Brasil i de participació en Brisa, no reconegudes en exercicis anteriors (95 les tres que gestionava a Xile, cosa que afecta totes les partides milions d’euros). de balanç (amb impacte especialment en immovilitzacions materials i intangibles i endeutament), així com a la venda del Flux de caixa 23% d’Eutelsat i del 15% de Brisa (cosa que afecta participacions en entitats associades i actius a curt termini). Durant el 2012, abertis ha generat un flux de caixa brut (abans d’inversions i de pagament de dividends) de 1.359 milions d’euros. Els actius totals a 31 de desembre de 2012 arriben als 29.087 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 27,9% 2012 2011 Var. sobre el tancament de l’exercici 2011. Flux de caixa brut (Me) 1.359 1.533 -11,4% Del total actiu, al voltant d’un 60% correspon a immobilitzat material i altres actius intangibles –principalment, concessions–, d’acord amb la naturalesa dels negocis del Grup relacionats amb la gestió d’infraestructures, sense presentar variacions significatives respecte del tancament de l’exercici 2011 (excepte per la integració de les autopistes e Brasil i Xile). Balanç (milions d’euros) ACTIU Consolidat PASSIU Consolidat 2012 2011 2012 2011 Actius a llarg termini 25.282 21.403 Patrimoni net 6.961 4.416 58% Immobilitzacions materials i intangibles 21.090 17.222 Capital i prima 2.372 1.928 Participacions en entitats associades 586 1.899 Reserves 443 416 Altres actius a llarg termini 3.606 2.282 Resultat 1.024 720 Interesos minoritaris 3.121 1.351 Actius a curt termini 3.805 1.346 Passius a llarg termini 19.201 16.328 Altres actius a curt termini 1.423 955 Deutes financers 15.478 13.452 Efectiu i equivalents 2.382 391 Altres passius a llarg termini 3.723 2.876 Passius a curt termini 2.925 2.005 Deutes financers 1.034 820 Altres passius a curt termini 1.891 1.185 total actiU 29.087 22.749 total PASSIU 29.087 22.749 ACTIU PASSIU Altres passius 19% Altres actius 27% 24% Patrimoni net 2006 2006 Deute financer 57% Fons de 18% comerç Immobilitzacions 55% materials i intangibles
  • 63. La inversió total en els segments operatius d’autopistes, Inversions 63telecomunicacions i aeroports durant l’exercici 2012 ha ascendita 1.620 milions d’euros, xifra que en bona part correspon a Les inversions del Grup durant l’exercici 2012 han estat de 1.620inversió en expansió (91%), sobretot per l’adquisició de les milions d’euros, dels quals, 1.482 milions, un 91%, corresponennoves autopistes al Brasil i Xile, l’increment de la participació a projectes d’expansió, i la resta, 138 milions d’euros, a inversióen Hispasat, i l’ampliació de la capacitat de les autopistes i de operativa.les infraestructures de telecomunicacions. Tanmateix, la formaen què s’ha estructurat l’adquisició de les autopistes al Brasil ha Les inversions en expansió més significatives de l’exercici són lesminimitzat la sortida de caixa dins del Grup. següents:El patrimoni net consolidat ha arribat als 6.961 milions d’euros, •  n autopistes, l’adquisició a OHL de les autopistes que gestionava Eun 57,6% superior al corresponent al tancament de l’exercici al Brasil (712 milions d’euros) i Xile (204 milions d’euros). La2011. Es veu afectat, principalment, pel resultat generat en resta d’inversió en expansió correspon a l’adquisició del 35% del’exercici, així com pel registre, d’acord amb la NIIF 3 revisada, de Túnels de Barcelona i Cadí, SA, per 37 milions d’euros, així comles participacions no dominants associades als actius adquirits al a obres d’ampliació de carrils de l’AP-7 (96 milions d’euros) iBrasil i Xile pel seu valor raonable (+1.756 milions d’euros). del tram San Rafael-Villacastín de l’AP-6 (22 milions d’euros). En el cas de sanef, corresponen principalment a inversionsSense considerar les participacions no dominants, el patrimoni relacionades amb el Paquet Vert (88 milions d’euros).net consolidat hauria augmentat un 25,3%, bàsicament perl’efecte del resultat de l’exercici i de l’entrega d’accions pròpies, •  n infraestructures de telecomunicacions, l’adquisició de mil Eun cop compensat l’impacte del dividend complementari de torres de telefonia mòbil a Telefónica (90 milions d’euros),l’exercici 2011 (-279 milions d’euros) i del dividend a compte de l’adquisició d’un 7,25% d’Hispasat (68 milions d’euros) il’exercici 2012 (-269 milions d’euros). inversions pròpies d’Hispasat en la construcció de l’Amazonas 3 (31 milions d’euros).El deute financer brut a 31 de desembre de 2012 (sense incloureels deutes amb les societats registrades pel mètode de la Les inversions operatives més significatives s’han produït enparticipació ni els interessos de préstecs i obligacions) ascendeix a el sector de les autopistes i s’han concentrat en sistemes de16.512 milions d’euros i representa el 57% del passiu, percentatge contenció, en la renovació de peatges, barreres de seguretatinferior a l’existent al tancament de l’exercici 2011 (63%), com i àrees de peatge, i en la modernització de la xarxa existent.a conseqüència de l’impacte de les adquisicions d’autopistes al En infraestructures de telecomunicacions, s’han centrat en laBrasil i Xile, i les vendes d’actius (principalment Eutelsat i Brisa) renovació d’equips i serveis operatius, mentre que, en aeroports,realitzades durant l’exercici. s’han destinat bàsicament a la repavimentació de les pistes de Belfast International i de Montego Bay (Jamaica), així com aEl deute net ha assolit els 14.130 milions d’euros i ha augmentat, accessos i seguretat.per tant, en 248 milions d’euros en aquest exercici. Seguint unapolítica de minimització de l’exposició als riscos financers, a 31de desembre de 2012, un 74% del deute estava a tipus fix o fixata través de cobertures.INVERSIONS (milions d’euros) Operativa Expansió Total Autopistes 99 1.255 1.354 Espanya 25 165 190 França 63 126 189 Internacional 11 965 976 Telecomunicacions 17 225 241 Aeroports 17 3 20 Holding/serviabertis 5 0 5 totAL 138 1.482 1.620
  • 64. INFORME ANUAL 2012 La fortalesa financera del Grup li ha permès acudir als mercats de deute amb l’objectiu d’optimitzar el perfil de venciments del seu deute
  • 65. 65Gestió financeraEn un any marcat per la crisi del deute sobirà a l’eurozona i la Estructura financeradesacceleració del creixement de l’economia a tot el món, abertis Política de finançamentha mantingut, un any més, una alta capacitat de generaciód’Ebitda, amb 2.459 milions d’euros al tancament de 2012. Seguint es polítiques consensuades, l’estructura financera del Grup busca limitar els riscos a què està exposat per la naturalesaLa fortalesa financera del Grup li ha permès acudir als mercats de dels mercats en què opera.deute amb l’objectiu d’optimitzar el perfil de venciments del seudeute. Cal destacar les operacions següents: Quant a la distribució del deute amb tercers, al tancament de l’exercici 2012, el deute a llarg termini representava el 95%• L’increment en 400 milions d’euros del bo emès en 2011 per  del total, mentre que l’any abans era del 94%. D’altra banda, el HIT Finance B.V., de 750 milions d’euros, amb venciment el venciment mitjà del deute se situava al tancament en 5,9 anys, març de 2018 i un cupó del 5,75%, ha permès el refinançament respecte dels 6,3 de 2011. del deute sindicat existent fins aleshores i l’allargament del seu venciment.• L’emissió d’un bo de 750 milions d’euros, amb venciment  l’octubre de 2019 i un cupó del 4,75%, realitzada per Abertis venciment deL DEUTE Infraestructuras, SA, ha permès la cancel·lació anticipada de 338 milions d’euros d’un préstec sindicat de 900 milions d’euros amb venciment el 2013. 5% Inferior a 1 any Superior a 10 anys 12%• La contractació d’una forward start facility (extensió del  Entre 1 i 3 anys venciment del deute) ha permès el refinançament d’un préstec 22% sindicat de 561 milions d’euros amb venciment el 2013 i també l’allargament del seu venciment.abertis ha augmentat el deute net del Grup en 366 milionsd’euros, passant de 13.704 milions d’euros el 2011 a 14.070milions d’euros al tancament de 2012. Entre 5 i 10 anys 39% 22% Entre 3 i 5 anysAquest increment del deute financer net del Grup és fruit,principalment, de l’impacte de l’adquisició de les noves autopistesal Brasil i Xile, però es veu compensat per la important generació Tipus de deutede caixa que ha permès situar la tresoreria del Grup en 2.460milions d’euros al tancament de 2012, molt per sobre de ladisponible el 2011. Variable 26% 74% Fix 2012 2011 Deute net (nocional) 14.070 * ( ) 13.704 (*) Deute net / EBITDA 5,7 5,6 Deute net / Patrimoni net 2,0 3,1* No coincideix amb el deute net consolidat de 14.130 milions d’euros el 2012 i( )13.882 milions d’euros el 2011, en no incloure ajustaments comptables NIIF.
  • 66. INFORME ANUAL 2012 Instruments de finançament 2012 4% BNDES Préstecs 10% 59% Bons i obligacions Préstecs BEI 9% CNA 7% Préstecs sindicats 11% Per minimitzar l’exposició al risc de tipus d’interès, abertis manté Risc de tipus de canvi un alt percentatge del deute a tipus fix. Al tancament de l’exercici 2012, aquesta proporció era del 74%. Les activitats de les empreses que formen el grup abertis i que es troben en països amb una moneda operativa diferent de l’euro Al tancament de l’exercici 2012, Abertis Infraestructuras, SA, suposen una exposició potencial al risc de tipus de canvi. Des posseeix línies de crèdit, amb un límit conjunt de 1.975 milions de la Direcció Financera es gestiona aquest risc, principalment, d’euros (1.350 milions el 2011), dels quals, 380 milions d’euros mitjançant la contractació de deute financer denominat en corresponen a línies amb venciment a un any i 1.595 milions, les monedes estrangeres corresponents, així com a través de a línies amb venciment a més d’un any. L’increment en el contractes de cobertura de divisa. límit total de les línies permet enfortir la posició de liquiditat i afrontar els propers venciments a curt termini amb un risc baix Risc de contrapartida de refinançament. abertis controla de manera activa i periòdica el risc de Gestió del risc financer contrapartida en operacions de crèdit i de cobertura. Amb la finalitat d’evitar concentracions significatives de risc, abertis El grup abertis opera en l’àmbit internacional i els seus actius es busca sempre diversificar les fonts de finançament, tant dins de troben distribuïts geogràficament entre Europa, els Estats Units i l’àmbit nacional en què operen les companyies, com en l’àmbit l’Amèrica Llatina. internacional, de manera que el risc queda distribuït també geogràficament. Per la naturalesa dels mercats de crèdit en què operen i es financen les empreses del Grup, està exposat a riscos de tipus de Segons la política de gestió de riscos, el Grup pot contractar canvi, tipus d’interès, riscos de crèdit i riscos de liquiditat. operacions financeres amb entitats de solvència creditícia contrastada per agències internacionals de ràting. Les categories La gestió dels diferents riscos financers es troba sota el control de ràting de cada entitat s’actualitzen periòdicament amb de la Direcció General Financera, amb l’autorització prèvia del l’objectiu de portar una gestió activa del risc de contrapartida. Conseller Delegat d’abertis, en el marc de la política corresponent aprovada pel Consell d’Administració.
  • 67. 67Risc de liquiditat L’any 2012, s’han seguit amb atencióEl grup abertis, tal com ha fet sempre, realitza una gestió prudent les indicacions de liquiditat de lesdel risc de liquiditat. Durant l’any 2012, s’han seguit amb molta agències de ràting i l’evolució delsatenció les indicacions de liquiditat de les agències de ràting i mercats de crèditl’evolució dels mercats de crèdit a l’eurozona, per dur a termeaquesta gestió.La implementació de la gestió de la liquiditat consisteix enl’obtenció de finançament a través de línies de finançamentcompromeses, així com en la gestió de la tresoreria i els actiuslíquids. A causa del caràcter dinàmic dels negocis del Grup,la Direcció General Financera té com a objectiu mantenir laflexibilitat en el finançament mitjançant la disponibilitat de líniesde finançament compromeses.Risc de tipus d’interèsL’objectiu de la gestió del risc de tipus d’interès és assolir unequilibri en l’estructura del deute que permeti minimitzar lavolatilitat en el compte de resultats en un horitzó plurianual.abertis gestiona, a través d’instruments de cobertura global deltipus d’interès, el risc de variacions en les càrregues financeres.Aquests derivats es designen comptablement, en general, com ainstruments de cobertura.Qualificació creditíciaabertis posseeix la qualificació “BBB”, atorgada per l’agènciacreditícia internacional Standard & Poor’s, per al llarg termini.Aquesta qualificació va ser assignada el maig de 2012, posicióque va ser confirmada l’octubre de 2012.D’altra banda, abertis posseeix la qualificació “BBB+” atorgada perl’agència creditícia internacional Fitch Ratings per al llarg terminii el ràting “F2” per al curt termini. Aquestes qualificacions van serassignades l’agost de 2012 i el juliol de 2009, respectivament, i esvan confirmar l’agost de 2012.abertis compta amb una de les qualificacions crediticies méselevades d’Espanya. Durant 2012, la companyia ha aconseguitmantenir les seves qualificacions crediticies malgrat eldeteriorament de l’entorn econòmic i de les rebaixes en laqualificació crediticia d’Espanya. Aquesta fita tant importantés conseqüència de la diversificació geogràfica més gran i de lafortalesa financera de la companyia.
  • 68. INFORME ANUAL 2012 abertis manté un sistema de retribució creixent i atractiu per a l’accionista
  • 69. 69Accionistes i borsaEvolució borsària de l’any 2012 En el cas d’Espanya, l’Ibex 35 encadena un nou exercici amb pèrdues (-4,7%). L’índex s’ha mogut dins d’una franja àmpliaEl 2012, el comportament dels mercats de valors s’ha durant 2012, des del màxim anual del 9 de febrer (8.902,10caracteritzat per la incertesa sobre la capacitat de les economies punts) fins al mínim anual del 24 de juliol (5.956,30 punts).desenvolupades per fer front als volums de deutes acumulats pelssectors públic i privat, i la solvència del sector bancari a Europa. abertis en el mercat de valors: evolució de l’accióDesprés dels rescats de Grècia i Irlanda l’any 2010, i de Portugalel 2011, els focus de tensió a Europa durant l’any 2012 s’han Al llarg de 2012, les accions d’abertis s’han vist afectades perconcentrat, sobretot, en Espanya i Itàlia. L’augment de la l’evolució de la borsa espanyola i, sobretot, per la variació derendibilitat del bo espanyol, que va assolir el 7,5% al juliol, la rendibilitat del bo espanyol a deu anys, a causa de l’estretareflecteix les dificultats que han hagut d’afrontar alguns països relació inversa entre ambdós factors. Tanmateix, la qualitat delsperifèrics. Tanmateix, l’avenç d’alguns mecanismes d’integració actius d’abertis i una major eficiència són factors que li hande la Unió Europea i la intervenció del Banc Central Europeu van permès anunciar, per al 2012, un creixement del 3% pel que farelaxar la prima de risc durant els darrers mesos de l’any. als ingressos i del 2% pel que fa al resultat net recurrent.A diferència de l’any anterior, en què la majoria dels índexs L’acció d’abertis va tancar 2012 amb una revaloració del 5,7% aborsaris europeus van acabar amb descensos interanuals, l’any un preu de 12,42 euros/acció. Al llarg de l’exercici, el preu màxim2012, els principals índexs europeus han acabat amb xifres de tancament es va viure el 15 de febrer (12,67 euros), mentrepositives: l’italià (FTSE MIB: +7,8%), l’alemany (DAX: +29,1%) o que el mínim és el del 24 de juliol (9,44 euros). L’acció va créixerel francès (CAC 40: +15,2%). amb força durant l’última part de l’any (32% d’increment des Evolució acció abertis 2012 (ajustada per ampliació de capital) tancament (euros) 14 22/06 13/01 Venda 23/02 Resultats 02/04 20/12 Tancament Compra de 500 Venda 7% de adquisició actius xilens 16% participa- anuals 2011 torres de Telefónica Eutelsat a CIC. ció Eutelsat 08/11 13 Pagament div. compte 12/04 2012 08/08 Pagament dividend abertis accepta compl. 2011 OPA Brisa 12 11 10 22/02 Anunci 28/09 27/03 17/10 augment Brookfield Celebració Emissió bons 04/12 participació en compra accions JGA Ord. 750 milions Tancament Hispasat d’abertis al 9 BBVA adquisició actius 04/06 04/07 06/08 brasilers 25/04 OHL Cotització Ampliació Aprovació equity swap de noves de capital Op. arteris accions 8 Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre DesembreNota sobre l’ajustament de les cotitzacions per l’ampliació de capital alliberada:L’assignació gratuïta d’accions noves no varia el patrimoni de l’empresa, tot i que està dividit en un nombre major d’accions.Tot accionista que ha invertit amb anterioritat a l’ampliació rep accions gratuïtes sense desemborsament i, per tant no varia la inversió de la seva cartera, tot i que posseeix unnombre més gran d’accions. És per això que és necessari ajustar les cotitzacions històriques anteriors a l’ampliació per poder comparar els preus preampliació i postampliació.L’acció d’abertis acumula una revaloració durant els últims 10 anys del 102%, fins i tot considerant el pagament de dividends.l cotització abertisl cotització Ibex 35
  • 70. INFORME ANUAL 2012 revaloració en borsa (%) 2012 5,7 2011 3,9 -10,1 2010 2009 31,0 -40,0 2008 de mínims), després de l’adquisició dels actius brasilers i xilens. Rendibilitat de l’acció L’entrada d’abertis al Brasil ha suposat la integració de la companyia cotitzada brasilera arteris en el Grup. abertis es marca com a objectiu oferir als seus accionistes la millor combinació de creixement i rendibilitat. L’acció empresarial abertis tanca 2012 amb una capitalització de més de 10.000 i les decisions estratègiques de la companyia s’enfoquen a la milions d’euros i se situa en 11a posició en el rànquing de l’Ibex creació de valor per als seus accionistes. 35 per capitalització borsària. abertis, amb el model de diversificació geogràfica del Grup, Totes les accions de la societat es negocien a través del sistema juntament amb una política estricta de contenció de costos i la d’interconnexió borsària espanyol. Els títols d’abertis formen desinversió de participacions minoritàries no estratègiques, ha part, ininterrompudament des de 1992, de l’índex selectiu Ibex aconseguit que l’any 2012 hagi estat, un cop més, un any positiu 35, i també es troben presents en altres índexs internacionals per a l’empresa. destacats com l’Standard & Poor’s Europe 350 i l’FTSE Eurofirst 300. Malgrat la disminució de l’activitat i amb trànsits que es mantenen negatius (bàsicament a Espanya i, en menor mesura, a França), abertis segueix sent una gran generadora de caixa, la qual cosa ens permet mantenir amb garantia la política de retribució a l’accionista.
  • 71. 71 Dividends pagats (milions d’euros) +18% +12% +5% +5% +194% +5% 357,5 402,2 422,3 443,4 1.302,9 537,8 TACC: 8,5% 2007 2008 2009 2010 2011 2012 l Dividend a compte l Dividend complementari l Dividend extraordinariDividend Ampliació de capitalabertis va abonar a l’abril un dividend complementari, a compte Així mateix, la Junta General d’Accionistes que va tenir lloc el 27de l’exercici 2011, de 0,36 euros per acció, mentre que el novembre de març de 2012 va acordar portar a terme una nova ampliacióde 2012 va fer efectiu el pagament d’un dividend a compte de de capital alliberada, en la proporció d’una acció nova per cada 20l’exercici 2012 per un import brut de 0,33 euros per acció. d’antigues. Entre el 4 i el 18 de juny se’n van negociar els drets, amb un preu màxim de 0,528 euros i un mínim de 0,470 euros. ElEl Consell d’Administració d’abertis ha acordat proposar a la valor teòric del dret va ser de 0,488 euros.Junta General Ordinària d’Accionistes del 2013, que se celebra el20 de març, a més de l’ampliació de capital alliberada d’1x20, un Les noves accions van ser admeses a cotització el 4 de juliol, ambdividend complementari a càrrec de l’exercici 2012 de 0,33 euros drets polítics i econòmics idèntics als de les accions ja existents,bruts per acció. la qual cosa concedia als seus titulars dret al dividend sobre els beneficis obtinguts des de l’1 de gener de 2012.Aquest import, sumat al dividend a compte pagat el mes denovembre de 2012, suposa una retribució directa a l’accionistaen forma de dividends ordinaris de 0,66 euros bruts amb càrrecal benefici de 2012, la qual cosa suposa un import màxim que calabonar en concepte de dividends de 538 milions d’euros, un 5%superior a la quantitat abonada amb càrrec a 2011.
  • 72. INFORME ANUAL 2012 Any Any de sortida (1) 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 d’entrada(1) ABE 20,9% 74,2% 141,9% 172,8% 186,1% 89,0% 145,1% 132,4% 148,6% 168,8% 2002 Ibex-35 amb div. 32,2% 60,1% 95,3% 165,6% 194,1% 86,7% 158,2% 124,8% 107,4% 113.2% ABE 45,7% 103,8% 130,3% 141,8% 58,5% 106,6% 95,7% 109,6% 126,9% 2003 Ibex-35 amb div. 21,1% 47,7% 101,0% 122,5% 41,3% 95,3% 70,1% 56,9% 61,3% ABE 41,0% 59,6% 67,7% 9,0% 42,9% 35,2% 45,0% 57,2% 2004 Ibex-35 amb div. 22,0% 66,0% 83,7% 16,7% 61,3% 40,5% 29,6% 33,2% ABE 13,5% 19,4% -23,2% 1,4% -4,2% 2,9% 11,8% 2005 Ibex-35 amb div. 36,0% 50,6% -4,4% 32,2% 15,1% 6,2% 9,2% ABE 5,3% -33,1% -10,9% -15,9% -9,5% -1,5% 2006 Ibex-35 amb div. 10,7% -29,7% -2,8% -15,4% -21,9% -19,7% ABE -37,3% -15,7% -20,6% -14,4% -6,6% 2007 Ibex-35 amb div. -36,5% -12,2% -23,5% -29,5% -27,5% ABE 35,9% 27,7% 38,1% 51,1% 2008 Ibex-35 amb div. 38,3% 20,4% 11,1% 14,2% ABE -6,2% 1,7% 11,6% 2009 Ibex-35 amb div. -12,9% -19,7% -17,4% ABE 8,8% 19,8% 2010 Ibex-35 amb div. -7,7% -5,2% ABE 11,4% 2011 Ibex-35 amb div. 2,8% Notes: (1) Entrada i sortida en el darrer dia de l’any indicat. Es té en compte la revaloració en borsa, les ampliacions de capital alliberades i la rendibilitat per dividend (ordinari i extraordinari). En cap cas no es considera que l’accionista hagués realitzat desemborsaments d’efectiu addicionals als del dia en el qual va comprar les accions. Rendibilitat del decenni Capital social i autocartera El quadre presenta la rendibilitat borsària de l’acció d’abertis El capital social d’abertis era, el 31 de desembre de 2012, de durant el darrer decenni en diferents supòsits temporals de 2.444 milions d’euros, constituït per 814.789.155 accions compra i venda del valor. Es compara la rendibilitat de l’acció ordinàries representades en anotacions en compte, de 3 euros de d’abertis amb l’Ibex 35 amb dividends. La intersecció indica valor nominal cadascuna, totalment subscrites i desemborsades, la rendibilitat obtinguda per l’acció d’abertis i el mercat, i totes de la mateixa classe. Totes les accions es troben admeses respectivament, per al període seleccionat (any d’entrada i any de a cotització a les quatre borses de valors espanyoles. sortida). L’Ibex 35 amb dividends, que està format pels mateixos valors que formen l’Ibex 35, és un indicador que incorpora la El 2012 s’ha incrementat el capital social en 38.799.483 accions, variació de preus dels valors, a més de la rendibilitat obtinguda la qual cosa ha suposat un augment de 116,4 milions d’euros pel repartiment de dividends i altres pagaments a l’accionista. corresponents a l’ampliació de capital alliberada. D’aquesta manera, l’índex mostra l’impacte que aquest tipus de retribucions té sobre una cartera rèplica de l’índex Ibex 35. Pel que fa a l’autocartera, al tancament de l’exercici 2012 abertis era titular directe de 6.698.227 accions, cosa que representa un Així doncs, un inversor que va invertir 10,80 euros comprant una 0,822% del capital social, davant de les 29.885.288 accions de acció d’abertis a finals de 2002 (inversor que va acudir a les 2011 (3,851% del capital social al tancament de l’exercici). successives ampliacions de capital alliberades, i tenint en compte els dividends cobrats), a 31 de desembre de 2012 té una cartera per valor de 20,23 euros i ha cobrat 8,80 euros per dividends (incloent-hi distribucions extraordinàries), la qual cosa suposa una rendibilitat acumulada del 168,8%.
  • 73. 73Estructura de l’accionariat d’abertis abertis amb els seus accionistes i inversorsLa companyia no disposa d’un registre nominal dels seus Direcció de relacions amb inversorsaccionistes, per la qual cosa només pot conèixer la composició La Direcció de Relacions amb Inversors té com a objectiudel seu accionariat per la informació sobre participacions facilitar, de manera clara i en temps útil, tota la informaciósignificatives que es fa pública en aplicació de la normativa relativa al funcionament de la companyia i explicar les principalsvigent (que obliga a comunicar, amb caràcter general, les estratègies de negoci, organitzatives i operatives d’abertis, ambparticipacions superiors al 3% del capital), per la informació que la finalitat que es produeixin els elements fonamentals perfacilita la societat Iberclear en la realització de la Junta General contribuir a la fixació adient del preu de l’acció i d’altres actiusd’Accionistes i per les comunicacions que els propis accionistes financers emesos per abertis.poden fer en ocasió de la publicació de l’Informe Anual. L’accessibilitat i el contacte directe amb la companyia, ambSegons consta en l’informe de govern corporatiu de 2012, l’objectiu de respondre eficaçment a les qüestions plantejadesque forma part d’aquest informe anual, les participacions per la comunitat inversora, és un altre dels propòsits d’aquestasignificatives al tancament de l’exercici són: Caixa d’Estalvis i direcció.Pensions de Barcelona (“la Caixa”) (26,42%), CVC (15,552%) iOHL (15,253%). Per aconseguir aquests objectius i adaptar la informació a les necessitats de tots els col·lectius, la Direcció de Relacions amb Inversors dissenya i executa l’estratègia de comunicació amb els mercats financers nacionals i internacionals. D’aquestaDistribució de la propietat del capital a 31/12/12 manera, desenvolupa una política de comunicació activa i àmplia que inclou reunions amb inversors institucionals i analistes financers, videoconferències, reunions amb accionistes 26,42% “la Caixa” (1) i informació borsària a la revista de la companyia, i disposa d’un centre d’atenció telefònica i una pàgina web permanentment actualitzada.Free float 42,78% Dins de les funcions de la Direcció també hi ha la de mantenir ben informada l’alta direcció de la companyia sobre l’opinió dels mercats sobre l’entitat o sobre qualsevol altre assumpte que 15,55% CVC (2) pugui afectar la cotització. 15,25% Grupo OHL (3) El 2012 s’ha mantingut un alt nivell d’activitat amb inversors institucionals i analistes financers a través de diferents reunions a les places financeres més rellevants d’Europa, Estats Units i(1)  articipació a través de Criteria CaixaHolding, SAU (18,67%), i Inversiones de P Canadà, tal com exigeix la globalitat i diversificació de la base Autopistas, SL (7,75%).(2)  articipació a través de Trebol International BV, de la qual Trebol Holdings, SARL, P accionarial del Grup. és titular d’un 99,67% del capital social i dels drets polítics i econòmics.(3)  articipació a través d’Obrascón Huarte Lain, SA (OHL), titular directe del 5% P a través de tres contractes d’equity swap amb tres entitats bancàries; d’OHL Emisiones, SAU, titular directe del 10,241%, i de Grupo Villar Mir, SLU, titular S’han realitzat reunions al llarg de l’any 2012 amb 310 directe del 0,012%. Inmobiliaria Espacio, SA, és titular del 100% de Grupo Villar institucions d’inversió (gestores), en 22 ciutats, algunes de les Mir, SLU, i és titular indirecte del 60,030% d’Obrascón Huarte Lain, SA, a través de Grupo Villar Mir, SLU, i altres societats controlades segons l’article 4 de la LMV. quals s’han visitat en diverses ocasions. També s’han dut a terme Amb data 21 de gener del 2013, OHL ha procedit a exercir els contractes esmentats d’equity swap que mantenia sobre un total de 40.739.459 accions un total de 33 comunicats a la comunitat inversora i s’han emès d’Abertis Infraestructuras SA representatives del 5% del seu capital social, 47 fets rellevants a la Comissió Nacional del Mercat de Valors procedint simultàniament a la compra en ferm de les esmentades accions mitjançant OHL Emisiones SAU (filial 100% d’OHL Concesiones SAU). (CNMV).
  • 74. INFORME ANUAL 2012 L’Oficina de l’Accionista L’Oficina de l’Accionista s’encarrega de la relació amb els Amb ocasió de la junta general d’accionistes, l’Oficina de accionistes. A més, és la responsable de proporcionar una atenció l’Accionista dóna suport en les qüestions relatives a l’organització personalitzada a través de tots els canals de comunicació de què i cobertura a totes les sol·licituds d’informació. El dret d’informació disposen els accionistes no institucionals. dels accionistes es troba recollit en el Reglament de la Junta General de la Societat, en el seu article 7, així com en els articles Aquests canals són el Telèfon d’Atenció a l’Accionista; el web 212 i 144 de la Llei de societats anònimes. D’aquesta manera corporatiu, amb un apartat específic per a la comunitat inversora es posa a disposició dels accionistes, amb caràcter previ a la (on es pot trobar informació actualitzada permanentment sobre celebració de cada junta, tota la informació necessària, i l’Oficina l’evolució de la companyia, el seu creixement, la seva evolució de l’Accionista aclareix qualsevol dubte que hi pugui haver. borsària i la política de retribució, entre altres qüestions); el correu electrònic –canal cada cop més utilitzat per la seva La junta general ordinària d’accionistes de 2012, que va tenir immediatesa–, així com el correu tradicional. lloc el 27 de març, es va constituir amb l’assistència de 5.516 accionistes amb dret a votar i en possessió de 534.103.040 El 2012, la Direcció de Relacions amb Inversors va rebre més de accions (un 68,83% del capital social). 6.500 comunicacions per part de la comunitat inversora. Cal destacar que una proporció molt elevada de les consultes van ser rebudes per telèfon (39%) i per correu ordinari (56%). Àmsterdam Brussel·les Londres Edimburg Estocolm Dublín Düsseldorf Hamburg París Andorra Milà Boston Madrid 22 Barcelona Zuric Nova York Ginebra Toronto Chicago ciutats visitades310 gestores 23 road shows (EUA i Europa)
  • 75. 75
  • 76. Edició, producció i coordinació de continguts: Direcció Corporativa de ComunicacióDisseny: gosban consultora de comunicaciónImprès en paper ecològic