DAVID HUME (1711-1776)• Va néixer a Edimburg, (Escòcia) lany1711 i morí 1776, també a Edimburg.• Estudià dret, sense vocac...
APUNTS BIOGRÀFICS DE DAVID HUME      • Amb el Tractat, Hume apareixia com un filòsof escèptic,      perquè afirmava que no...
Empirisme         Probabilisme                                  Inductivisme                L’origen del      Escepticisme...
DAVID HUME (1711-1776)PROJECTE FILOSÒFIC   “Tractat de la naturalesa humana” 1739 (Resum: “Abstract”)       Hume pretén   ...
D. HUME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INFLUÈNCIES                       La seva pretensió és transformar les               ...
QUÈ ÉS EL CONEIXEMENT?D‟on procedeixen les idees   Són innates o adquirides?          Fins a on pot conèixer la  que tenim...
Pregunta filosòfica però també  D‟on procedeixen les idees                         psicològica. Primer filòsof en         ...
Crítica al racionalisme i punt de partida epistemològic:- La negació de les IDEES INNATES: “white paper”, segons LOCKE(“qu...
QUIN ÉS L‟ORIGEN DEL CONEIXEMENT?  Tot el coneixement prové de l„EXPERIÈNCIA.  NO hi ha IDEES INNATES.  Tots els contingut...
IMPRESSIONS&IDEAS• “By the term impression … I mean all our more  lively perceptions, when we hear, or see, or feel,  or l...
LES IDEES         PLATÓ                     ARISTÒTIL                  DESCARTES                       HUMEEssència (què é...
LES IDEESLes idees no estan desconnectades en la ment, sinó que estan associades formantuna xarxa conceptual.Aquesta xarxa...
COM ES FORMEN LES IDEES COMPLEXES?  IMAGINACIÓ                           FANTASIACOMBINA I UNEIX IDEES SIMPLES            ...
ELS PRINCIPIS DEL CONEIXEMENT     Principi empirista       L‟experiència és l‟origen i el límit del nostre coneixement.   ...
Hume‟s fork“Ockhams Razor”                   "Tots els objectes de la raó o investigació                   humanes poden é...
COM CONEIXEM?  QUIN TIPUS DE CONEIXEMENT PODEM OBTENIR?RELACIONS D‟IDEES I QÜESTIONS DE FET        Relacions d‟idees      ...
COM CONEIXEM?            QUIN TIPUS DE CONEIXEMENT PODEM OBTENIR?         RELACIONS D‟IDEES                               ...
Relacions d‟idees       Intuïtivament o demostrativament vertaderes       Descobertes només per l‟enteniment [a priori] ...
Qüestions de fet• «Que el sol no sortirà demà no és una proposició  menys intel·ligible ni implica més contradicció que  l...
CRÍTICA A LA METAFÍSICA• "Si convençuts daquests principis donem un  cop dull a les biblioteques, quins estralls caldrà  q...
HUMECrítica deles ideesmetafísiques
Crítica de les idees metafísiques                                                                        De quina         ...
CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT "Tots els raonaments sobre la qüestió de fet semblen basar-se en larelació de causa-efec...
HIPÒTESI D‟ADAM"Si un home, per exemple Adam, hagués estat creat ambl‟enteniment vigorós, però sense gens ni mica d‟experi...
Crítica de la idea de causa i efecte       Quin és l‟origen de           la idea de                                       ...
CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT• Importància de la idea de causalitat necessària en la filosofia(Aristòtil, filosofia es...
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur                      d´acord amb el passat. Quan veig una bola de ...
CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT
Crítica a la noció o idea de CAUSALITAT:     Es refereix al principi (v. Aristòtil) que tot fenomen del món ha de ser     ...
Crítica de la idea de substànciaSUBSTÀNCIA: Essència, suport dels accidentsÀristòtil: el conjunt depropietats que determin...
Crítica de la idea de substància    Quin és l‟origen de        la idea de       substància?•La idea de substància és una i...
Crítica de la idea de jo      Quin és l‟origen de             Per què crec que sóc la mateixa        la idea de jo?       ...
Crítica de la idea de joHume defineix el Jo com un feixd‟impressions que la imaginacióagrupa en una unitatSi tinc impressi...
CRÍTICA A LA METAFÍSICAConseqüències d‟aplicar la crítica a la causalitat més el principi empiristai de còpia a la Metafís...
Conclusions Crítica de les 3 veritats de la filosofia cartesiana   MÓN                            JO                      ...
CRÍTICA A LA METAFÍSICA
QUÈ PODEM CONÈIXER?                       Fenomenisme i escepticismeLa filosofia de D. Hume és fenomenista. El fenomenisme...
QUÈ PODEM CONÈIXER?            Fenomenisme                                  Escepticisme•La filosofia de Hume és fenomenis...
CRÍTICA A LA METAFÍSICA• "Si convençuts daquests principis donem un  cop dull a les biblioteques, quins estralls caldrà  q...
QUÈ PODEM CONÈIXER?                         Fenomenisme i escepticismeL‟escepticisme de Hume es reflecteix en el fetque mo...
INFLUÈNCIES EN LA FILOSOFIA DE D. HUME•   OCKHAM en Hume                        •   LOCKE en Hume     – Només existeixen c...
D. HUME I LA FILOSOFIA POSTERIOR• Hume en Kant    Despertar del somni dogmàtic, és a dir, crítica al racionalisme.    Empi...
DAVID HUMEÈTICA, POLÍTICA I RELIGIÓ                                                                       la raó    Ètica ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Hume

10,972

Published on

Published in: Education, Spiritual, Technology
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
10,972
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
15
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Hume

  1. 1. DAVID HUME (1711-1776)• Va néixer a Edimburg, (Escòcia) lany1711 i morí 1776, també a Edimburg.• Estudià dret, sense vocació.• De jove va tenir una important depressiónerviosa, diagnosticada pel metge com a"malaltia dels instruïts" i per a la qual se liva prescriure com a medicina: "un règim acòpia de cervesa" que incloïa: "una pintaanglesa de vi claret cada dia" i passejadesa cavall.• Va treballar un temps com a secretari i,amb els rèdits de la seva petita renda, vamarxar a França a estudiar filosofia aReims i després al col·legi de Jesuïtes deLa Fléche, (1736).
  2. 2. APUNTS BIOGRÀFICS DE DAVID HUME • Amb el Tractat, Hume apareixia com un filòsof escèptic, perquè afirmava que no podien conèixer la existència de Déu (Mr.Hume l‟ateu). • Això provocà que més endavant no se li permetés ser professor a la Universitat dEdimburg, ni a la de Glasgow, i es va guanyar la vida primer com a tutor del jove marqués dAnandale (que estava boig) i després com a secretari del general James St. Claire. • Va ser bibliotecari a la Universitat dEdimburg i a la seva època el llibre que se li valorà més fou la seva "Història dAnglaterra", i no cap llibre filosòfic. • Com a secretari de lambaixada britànica de París (1763), establí el contacte entre els empiristes britànics i els enciclopedistes francesos (J.J. Rousseau). •Amb el triomf del partit liberal Hume va ser anomenat secretari pels afers dEscòcia i va passar els últims anys de la seva vida a Edimburg.
  3. 3. Empirisme Probabilisme Inductivisme L’origen del Escepticisme coneixement és l’experiència Crítica de les ideesCONEIXEMENT Impressions/idees metafísiques No existeix la substància: ni Déu, ni JO ni el món La moral es basa Emotivisme ÈTICA en el sentiment, no és racional
  4. 4. DAVID HUME (1711-1776)PROJECTE FILOSÒFIC “Tractat de la naturalesa humana” 1739 (Resum: “Abstract”) Hume pretén aplicar el mètode inductiu newtonià a la “ciència de l‟home” unificar totes les ciències la ciència de la naturalesa humana a partir de les lleis d‟associació d‟idees “Investigació sobre l‟enteniment humà” 1748 abandona els objectius de l‟etapa anterior Hume objectiu elaborar una anàlisi de l‟enteniment humà fixar els límits de la capacitat de coneixement a partir de la distinció entre qüestions de fet El filòsof il·lustrat relacions d‟idees Hume abandona el seu projecte anterior es dedica a estudis més particulars utilitzant un mètode “Investigació sobre els principis de la moral” 1751 descriptiu històric defensa una teoria ètica revolucionària: lemotivisme. L‟origen de les idees ètiques (morals) són els sentiments o emocions i no la raó.
  5. 5. D. HUME: CARACTERÍSTIQUES GENERALS I INFLUÈNCIES La seva pretensió és transformar les ciències a partir de la investigació de les operacions que realitza lenteniment quan coneix. Aquest objectiu prové del problema filosòfic predominant de lèpoca: trobar els fonaments sobre els quals poder establir el coneixement científic. Crítica el racionalisme i segueix les idees de lempirisme antic: R. Bacon, G. Occam. També té present el problema de la inducció de F. Bacon i el materialisme de T.Hobbes. La seva influència més propera és la de lempirisme de J.Locke i G.Berkeley; i el mètode experimental de I.Newton. Lexperiència és el límit del coneixement humà. Critica la pretensió científica de la metafísica. Proposa una nova filosofia basada en la naturalesa humana.
  6. 6. QUÈ ÉS EL CONEIXEMENT?D‟on procedeixen les idees Són innates o adquirides? Fins a on pot conèixer la que tenim en la ment? Reminiscència o tabula rasa? ment humana? Com es formen les idees que tenim en la ment? Ciència/pseudociència Què és un coneixement Ciència/religió autèntic i un Ciència /metafísica pseudoconeixement? PREGUNTA PELS Trobar els fonaments ELEMENTS DEL (igual que Descartes) CONEIXEMENT PREGUNTA PELS LÍMITS DEL CONEIXEMENT La filosofia com a “geografia mental” El coneixement com a joc de construcció
  7. 7. Pregunta filosòfica però també D‟on procedeixen les idees psicològica. Primer filòsof en fer una psicologia del que tenim en la ment? coneixement Tot contingut mental procedeix de Aristòtil l‟experiènciaHume defensa un Occamplantejament EMPIRISTA La ment és inicialment una Bacon tabula rasa No hi ha coneixements innats “Empeiria” = experiència sensible = dades, continguts que s‟obtenen La ment humana, de forma Plató a través dels sentits espontània, fabrica el Descartes coneixement a partir d‟uns materials bàsics
  8. 8. Crítica al racionalisme i punt de partida epistemològic:- La negació de les IDEES INNATES: “white paper”, segons LOCKE(“quam tabula rasae”, deia Aristòtil) -L’EXPERIÈNCIA COM A CRITERI: ELEMENTS DEL CONEIXEMENT: 1.- IMPRESSIONS: sensació present. Percepció viva. Origen: SENTITS 2.- IDEES: Percepció menys viva, feble. Origen: memòria o imaginació. Diferència de Idea en Locke, Descartes, Platón o Hegel, etc). Totes les idees són còpies d’impressions. Principi de la còpia o “CRITERI EMPIRISTA DE SIGNIFICAT”: per a saber si una idea és vertadera cal determinar la impressió de què procedeix
  9. 9. QUIN ÉS L‟ORIGEN DEL CONEIXEMENT? Tot el coneixement prové de l„EXPERIÈNCIA. NO hi ha IDEES INNATES. Tots els continguts mentals són PERCEPCIONS i aquestesprovenen de l‟EXPERIÈNCIA. Segons el seu origen
  10. 10. IMPRESSIONS&IDEAS• “By the term impression … I mean all our more lively perceptions, when we hear, or see, or feel, or love, or hate, or desire, or will.”• “all our ideas … are copies of our impressions.” Any idea that we have can be „traced back‟ to some impression or conjunction of impressions; “all the materials of thinking are derived either from our outward or inward sentiment: the mixture and composition of these belongs alone to the mind and will.”
  11. 11. LES IDEES PLATÓ ARISTÒTIL DESCARTES HUMEEssència (què és = Essència (forma) Fenomen mental Còpia debilitada d’unaconcepte = definició) (sensació, memòria, impressió. Principi de voluntat, concepte, etc.) còpia. Lleis d’associació.Extramental: les idees no Extramental: les idees no Mental: les idees no Mental. Les idees no sónsón conceptes mentals, són conceptes mentals, tenen entitat pròpia fora models sinó que sóntot i que estan en l’ànima tot i que la ment humana de la ment. No hi ha un còpies (inversió delhumana les pot copsar món de les idees. I les dualisme platònic) idees tampoc estan en lesTrascendent: les idees Immanent: les idees coses. Influència d’Occam Tipus:existeixen en un món estan en les coses. (principi d’economia) simples/complexes;intel·ligible. Dualisme Hilemorfisme imaginació/memòriaontològic. Món Tipus: adventícies, de laintel·ligible vs món imaginació i innates Idees metafísiquessensible. Model vs còpiaInnatisme. Reminiscència No innatisme. Tabula Innatisme. La ment No innatisme. Tabula(conèixer és recordar) rasa. Coneixement per humana té idees que no rasa. No abstracció. abstracció procedeixen de Coneixement per l’experiència inducció. (matemàtiques/Déu)
  12. 12. LES IDEESLes idees no estan desconnectades en la ment, sinó que estan associades formantuna xarxa conceptual.Aquesta xarxa es construeix d‟acord a uns principis o lleis (mecanismes mentals) LLEIS D‟ASSOCIACIÓ D‟IDEES Semblança: asssociem idees que comparteixen trets Contigüitat: les idees que un cop s‟han presentat juntes tendeixen a associar-se d‟aquesta manera Causa-efecte: la reiterada successió de dues ides produeix en la ment la idea de connexió necessària
  13. 13. COM ES FORMEN LES IDEES COMPLEXES? IMAGINACIÓ FANTASIACOMBINA I UNEIX IDEES SIMPLES LLEIS D‟ASSOCIACIÓ SEMBLANÇA CAUSA - EFECTE CONTIGÜITAT
  14. 14. ELS PRINCIPIS DEL CONEIXEMENT Principi empirista L‟experiència és l‟origen i el límit del nostre coneixement. Principi d‟inmanència Només coneixem directament les nostres representacions mentals, no les coses. Principi de còpia Totes les idees són còpies d‟impressions. per tant no idees innates. Principi d‟associació d‟idees les idees no estan desconnectades en la ment les idees estan associades semblança Segons unes lleis de contigüitat causa-efecte Principi de negació de les idees generals Nominalisme No existeixen idees generals i abstractes
  15. 15. Hume‟s fork“Ockhams Razor” "Tots els objectes de la raó o investigació humanes poden ésser dividits naturalment en dues classes, a saber, relacions didees i qüestions de fets. Investigació... Secció IV, 20 "Humes Fork”
  16. 16. COM CONEIXEM? QUIN TIPUS DE CONEIXEMENT PODEM OBTENIR?RELACIONS D‟IDEES I QÜESTIONS DE FET Relacions d‟idees Proposicions intuïtives o demostrativament certes. Les proposicions contràries impliquen contradicció. Poden descobrir-se pel simple pensament. Permeten l‟elaboració de raonaments demostratius. Qüestions de fet Manquen de l‟evidència de les relacions d‟idees. Només es poden establir a partir de l‟experiència. Permeten només l‟elaboració de raonaments probables. Hume s‟inspira en Leibniz per fer aquesta distinció
  17. 17. COM CONEIXEM? QUIN TIPUS DE CONEIXEMENT PODEM OBTENIR? RELACIONS D‟IDEES QÜESTIONS DE FETTots els objectes de la raó i de la investigació Les qüestions de fet, el segon objecte de lahumanes poden dividir-se naturalment en dos raó humana, no sesbrinen de la mateixagrups: relacions didees i qüestions de fet. manera; ni levidència de la seva veritat, perPertanyen a la primera classe les ciències de molt gran que sigui, és de la mateixala geometria, àlgebra i aritmètica i, en resum, naturalesa que la precedent. Sempre ésqualsevol afirmació que és certa o possible el contrari de tota qüestió de fet, jaintuïtivament o demostrativament. Que «el que mai no implica contradicció i pot serquadrat de la hipotenusa és igual al quadrat concebut per la ment amb la mateixa facilitatdels dos catets» és una proposició que que si fos completament ajustat a la realitat.expressa una relació entre aquestes figures. Que «El Sol no sortirà demà» no és unaQue «tres vegades cinc és igual a la meitat proposició menys intel·ligible ni implica mésde trenta», expressa una relació entre contradicció que lafirmació «El Sol sortiràaquests nombres. Hom descobreix demà». En va, doncs, intentaríem demostrarproposicions daquesta classe per la mera la seva falsedat Si fos demostrativament falsaoperació del pensament, amb independència implicaria una contradicció i mai no podria serdel que existeix arreu de lunivers. Encara que concebuda de manera prou clara per la ment.no hi hagués cap cercle o triangle a lanaturalesa, les veritats demostrades per Investigació sobre el coneixement humà,Euclides conservarien per sempre la seva Secció IV, part I (Alianza, Madrid 1994, 8acertitud i la seva evidència. ed., p. 47-48).
  18. 18. Relacions d‟idees  Intuïtivament o demostrativament vertaderes  Descobertes només per l‟enteniment [a priori]  No poden ser negades sense contradicció  “Hom descobreix proposicions daquesta classe per la mera operació del pensament, sense dependència del que existeixi arreu de lunivers." Investigacions... *exemples de Hume : 3 x 5 = 30 : 2 Teorema de Pitàgores•EXPLICATIVES•UNIVERSALS 2 2 2•NECESSÀRIES 3 +4 =5 5•A PRIORI (9 + 16 = 25) hipotenusa 4•NO CONTRADICTÒRIES 3
  19. 19. Qüestions de fet• «Que el sol no sortirà demà no és una proposició menys intel·ligible ni implica més contradicció que lafirmació que sortirà. Debades, doncs, intentaríem demostrar la seva falsedat. » FAMPLIEN EL NOSTRE CONEIXEMENT ESÓN PARTICULARS N OSÓN CONTINGENTS MSÓN A POSTERIORI, DEPENEN DE L’EXPERIÈNCIA ESÓN SUBJECTIVES NNO ES BASEN EN EL PRINCIPI DE NO CONTRADICCIÓ (SEMPRE IÉS POSSIBLE EL CONTRARI D’UNA QÜESTIÓ DE FET S M E
  20. 20. CRÍTICA A LA METAFÍSICA• "Si convençuts daquests principis donem un cop dull a les biblioteques, quins estralls caldrà que fem? Si agafem, per exemple, algun volum de teologia o de metafísica escolàstica, preguntem-nos: és que conté algun raonament abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. És que conté algun raonament empíric sobre els fets dexistència? No. Confieu-lo llavors a les flames, car no pot contenir més que sofisteria i il·lusió" Investigació... Secció XII, 132
  21. 21. HUMECrítica deles ideesmetafísiques
  22. 22. Crítica de les idees metafísiques De quina impressió PRINCIPI DE CÒPIA deriven les idees? Totes les idees que hi ha en la ment humana han de tenir el seu fonament en les impressions sensibles Metá-physis: allò Pe a Humeque està més enllà I si no ho tenen? representen un del món natural. pseudoconeixemen Per a Plató i IDEES METAFÍSIQUES t o una superstició.Aristòtil representa Cal eliminar-les deel saber vertader i l‟àmbit de la ciència més difícil i recloure-les en la creença CAUSALITAT JO SUBSTÀNCIA DÉU Crítica dels conceptes fonamentals de la filosofia
  23. 23. CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT "Tots els raonaments sobre la qüestió de fet semblen basar-se en larelació de causa-efecte. Solament mitjançant aquesta relació podemultrapassar levidència de la nostra memòria i els nostres sentits. Si tuvas a preguntar-li a un home per què creu en una qüestió de fet que noés present, per exemple, si el meu amic és a casa seva o a França, etdonarà una raó; i aquesta raó representarà algun altre fet, com unacarta seva rebuda o el coneixement dels seus antics propòsits ipromeses. Un home que trobés un rellotge o qualsevol altra cosa auna illa deserta, conclouria que alguna vegada hi havia hagut homes.”Hume. Investigació sobre el coneixement humà, Secció IV, 22
  24. 24. HIPÒTESI D‟ADAM"Si un home, per exemple Adam, hagués estat creat ambl‟enteniment vigorós, però sense gens ni mica d‟experiència, mai nohauria pogut inferir el moviment de la segona bola a partir delmoviment i de l‟impuls de la primera. No hi ha res que la raó vegi enla causa que sigui capaç de fer-ne inferir l‟efecte. Tal inferència, si fospossible, equivaldria a una demostració, en fonamentar-sesimplement en la comparació d‟idees. Però cap inferència de la causaa l‟efecte pot valer com a demostració, i de tot això en tenim aquestaprova evident la ment pot concebre sempre que qualsevol efecte esderiva de qualsevol causa, i que a qualsevol esdeveniment en potseguir un altre qualsevol: tot allò que concebem és possible, almenysen un sentit metafísic; però on sigui que tingui lloc una demostració,el contrari és impossible i implica una contradicció. No hi ha, doncs,cap demostració per a la conjunció causa i efecte.”ABSTRACT
  25. 25. Crítica de la idea de causa i efecte Quin és l‟origen de la idea de Es tracta d‟una relació d‟idees? causalitat? Si fos una RI, llavors es tractaria d‟un coneixement a priori i analític Si fos una RI, sense tenir cap experiència previa, seria possible determinar quins efectes tindrà en el futur un determinat fenomen La causalitat no pot ser una RI La causalitat no es descobreix per la raó Com hagués estat la primera partida de I un príncep indi billar de la que mai no hagués Cap ment, ni humana ni divina humanitat? vist la neu? pot determinar a priori quins efectes van aparellats amb quines causes
  26. 26. CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT• Importància de la idea de causalitat necessària en la filosofia(Aristòtil, filosofia escolàstica, Descartes, Locke, Berkeley...) i en lanova ciència (possibilitava la predicció).• El principi de causalitat (Aristòtil: tot efecte es correspon a unacausa determinada) estableix una relació causa-efecte necessàriaentre els esdeveniments que suceeixen en el món.• Quan expliquem els fets establim relacions de causa-efecte. Però, éslegítima aquesta relació? Prové d‟alguna impressió? És el resultatd‟una connexió necessària entre els fenòmens? Unió inevitable entre fenòmens A B (si no es dóna A no pot donar-se B i al revés) Crítica: no tenim una impressió que correspongui aquesta idea de connexió necessària entre dos fenòmens.
  27. 27. Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d´acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l´hàbit cap a l´efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l´experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d´haver tingut l´experiència de molts efectes d´aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l´efecte estarà d´acord amb 1´experiència passada.Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes.Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles.I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d´estar sempreconnectades amb les mateixes qualitats sensibles?DAVID HUME. “Abstract”
  28. 28. CRÍTICA AL PRINCIPI DE CAUSALITAT
  29. 29. Crítica a la noció o idea de CAUSALITAT: Es refereix al principi (v. Aristòtil) que tot fenomen del món ha de ser Considerat com a efecte d’un altre, que n’és la causa i que l’explica. Ciència i metafísica utilitzen aquest principi Naturalesa Però… humana Crítica a -No tenim impressions de fets futurs. l‟inductivisme -Només tenim “CREENÇA” (belief) per l’HÀBIT i el COSTUM que al fet A li succeirà un fet B-De manera que… tenim impressiódel fet A. I també comptem amb la (Connexió Necessària)impressió del fet B, però no tenimImpressió de la idea de connexió Fet A Fet Bnecessària entre els dos fenòmens (foc) (calor)(principi de causalitat).Es trata d’una “usual conjunció” derivada Impressió Impressióde l’experiència.
  30. 30. Crítica de la idea de substànciaSUBSTÀNCIA: Essència, suport dels accidentsÀristòtil: el conjunt depropietats que determinen La forma subsisteix = la forma ésla forma d‟una cosa independent de les qualitats accidentalsDescartes: tot allò que Pensament i matèriaexisteix i no necessita deres per existir Aristòtil: si li treiem les propietats gustatives, olfactives, el color, etc. ens quedaríem amb l‟essència de poma (forma). Aquesta és la substància. Descartes: si li treiem les propietats secundàries, ens quedaríem amb les primàries (extensió, matèria). Aquesta és la substància
  31. 31. Crítica de la idea de substància Quin és l‟origen de la idea de substància?•La idea de substància és una idea complexa•La idea de substància la forma la ment a partir de la reunió d‟un conjuntd‟impressions de sensació que estan presents en diferents fenòmensindividuals•Presuposem que hi ha alguna cosa que “soporta” les característiques queens arribem mitjantçant les impressions•Però aquesta cosa no es pot percebre ella mateixa sense les impressions deles seves característiques.•Tenim impressió de les qualitats, però no pas del substrat (base) d‟aquestesqualitats La poma que veïem no és més que una suma de impressions a les quals posem el nom “poma” Però no existeix la poma com a substància independent de les impressions
  32. 32. Crítica de la idea de jo Quin és l‟origen de Per què crec que sóc la mateixa la idea de jo? persona que ahir? Descartes havia definit el jo (la ment, la consciència) com substància pensant (res cogitans) En ser una substància, el jo tenia les propietats de: INDEPENDÈNCIA: jo sóc quelcom On té lloc el pensament? a part dels pensaments concrets que tingui SUBSISTÈNCIA: jo sóc el suport dels meus pensaments IDENTITAT: jo sóc el mateix al llarg del temps
  33. 33. Crítica de la idea de joHume defineix el Jo com un feixd‟impressions que la imaginacióagrupa en una unitatSi tinc impressió dels meusestats de consciència és perquèels percebo com una col·lecciósuccessiva d‟impressions (feix La ment és un teatre on van passant diferentsd’impressions) percepcions, però no sabem on es representen les escenes ni de quin material estan formades.El jo no existeix com asubstància El flux de la consciència està format per impressions separades
  34. 34. CRÍTICA A LA METAFÍSICAConseqüències d‟aplicar la crítica a la causalitat més el principi empiristai de còpia a la Metafísica. Crítica del concepte de Déu (substància divina, res infinita) No es pot tenir cap impressió de Déu. L‟enteniment suposa l‟existència de la substància infinita a partir de l‟agrupació de les impressions de sensació i de reflexió. No es pot demostrar l‟existència de Déu ni a priori, d‟aquesta manera s‟enfronta als racionalistes (argument ontològic de Sant Anselm, també utilitzat per Descartes) ni a posteriori, perquè es fonamenta en el principi de causalitat (Aristòtil, S. Tomàs d‟Aquino). Hume diu el següent: no puc afirmar si Déu existeix o no, només puc dir que no se m‟apareix, que no el puc captar, que no en tinc cap percepció.
  35. 35. Conclusions Crítica de les 3 veritats de la filosofia cartesiana MÓN JO DÉU “Les coses són “Mai no puc atrapar el “Es un misteri, un col·leccions d‟idees a jo sense una enigma” les quals donem un percepció” nom” És una idea que no El jo és una idea que prové de cap La substància és una no prové de cap impressió idea que no correspon impressió concreta. amb cap impressió Els arguments basats en la causalitat fracasen perquè la causalitat no té fonamentació racional”
  36. 36. CRÍTICA A LA METAFÍSICA
  37. 37. QUÈ PODEM CONÈIXER? Fenomenisme i escepticismeLa filosofia de D. Hume és fenomenista. El fenomenisme consisteix a afirmar quel‟única cosa que podem conèixer de la realitat és allò que se‟ns apareix a través del‟experiència. El fenomenisme redueix la realitat als fenòmens en negar l‟existènciade quelcom transfenomènic o en afirmar la impossibilitat de demostrar-la.Segons Hume el nostre coneixement és fenomènic, provisional i probable. Noméspodem afirmar de la realitat allò del qual hem tingut experiència sensible.
  38. 38. QUÈ PODEM CONÈIXER? Fenomenisme Escepticisme•La filosofia de Hume és fenomenista. La filosofia de Hume és escèptica•El fenomenisme consisteix a afirmar L‟escepticisme de Hume es reflecteix enque l‟única cosa que podem conèixer de el fet que mostra els límits dela realitat és allò que se‟ns apareix a l‟enteniment humà i, per tant, dubtatravés de l‟experiència. El fenomenisme sobre les possibilitats que l‟home té deredueix la realitat als fenòmens en negar conèixer la realitat tal com és.l‟existència de quelcom transfenomènic oen afirmar la impossibilitat de demostrar- Però és un escepticisme moderat quela. ens cura del dogmatisme i ens impedeix caure en qüestions abstruses i sense•Segons Hume només podem afirmar de sentit.la realitat allò del qual hem tingutexperiència .sensible. Malgrat l‟escepticisme Hume defensa el sentit comú. En la vida pràctica hem de suposar que coneixem quelcom semblant al que és l‟autèntica realitat.
  39. 39. CRÍTICA A LA METAFÍSICA• "Si convençuts daquests principis donem un cop dull a les biblioteques, quins estralls caldrà que fem? Si agafem, per exemple, algun volum de teologia o de metafísica escolàstica, preguntem-nos: és que conté algun raonament abstracte sobre la quantitat o el nombre? No. És que conté algun raonament empíric sobre els fets dexistència? No. Confieu-lo llavors a les flames, car no pot contenir més que sofisteria i il·lusió" Investigació... Secció XII, 132
  40. 40. QUÈ PODEM CONÈIXER? Fenomenisme i escepticismeL‟escepticisme de Hume es reflecteix en el fetque mostra els límits de l‟enteniment humà i, pertant, dubta sobre les possibilitats que l‟homà té deconèixer la realitat tal com és. Però és unescepticisme moderat que ens cura deldogmatisme i ens impedeix caure en qüestionsabstruses i sense sentit.Hume diu que no es poden descobrir lesconnexions que hi ha entre les percepcionsassociades, perquè no tenim impressió d‟aquestaconnexió. De l‟única cosa que tenim impressió ésde la contigüitat o successió que hi ha entre lespercepcions que associem.El resultat és que no ho podem conèixer tot. Elslímits del nostre coneixement són posats perl‟experiència. No podem anar més enllà de lesnostres percepcions. El coneixement esfonamenta en una creença provocada pel costum.Malgrat l‟escepticisme Hume defensa el sentitcomú.
  41. 41. INFLUÈNCIES EN LA FILOSOFIA DE D. HUME• OCKHAM en Hume • LOCKE en Hume – Només existeixen coses singulars – Crítica a la teoria de les idees innates de Descartes – No s‟han que multiplicar els ens sense necessitat. – CONTRA LOCKE – Coneixement intuïtiu • Sí hi ha innatisme – No es pot demostrar racionalment (impressions) l‟existència de Déu. • No tot són idees• DESCARTES en Hume • NEWTON en Hume – Necessitat d‟una nova filosofia – Fer ciència – Ciència del coneixement humà – Desconfiar de la demostrabilitat – Exigir proves basades en l‟experiència.• LEIBNIZ en Hume – Llei d‟atracció en les idees. – Tipus de coneixement
  42. 42. D. HUME I LA FILOSOFIA POSTERIOR• Hume en Kant Despertar del somni dogmàtic, és a dir, crítica al racionalisme. Empirisme como base del coneixement. Tot i que Kant considerarà que l‟experiència és només una de les fonts de coneixement, l‟altra és la raó que proporciona condicions a priori. • Hume en Nieztsche Crítica de la metafísica tradicional• Hume en la Fenomenologia (Husserl, Heidegger, Sartre) Ésser = fenomen• Hume en la filosofía de la ciència actual No hi ha cap veritat definitiva, no hi ha cap prova absoluta: PROBABILISME FALSACIONISME Crítica de la fal·làcia naturalista (Popper)
  43. 43. DAVID HUMEÈTICA, POLÍTICA I RELIGIÓ la raó Ètica emotivista la moral no es fonamenta en la naturalesa humana (fal·lacia naturalista) la pròpia acció sinó en és un sentiment d‟aprovació o reprovació que mou a la VOLUNTAT (no connexió necessària) utilitarista el sentiment està en funció de la utilitat (no egoista - sentiment de SIMPATIA) Política utilitarista la utilitat explica la formació de les societats és positivista no s‟ha de buscar una explicació trascendent a la legitimitat del poder la utilitat Religió està justificada per l‟interès Hume critica les proves de l‟existència de Déu es manté escèptic per salvar-se de el dogmatisme la superstició
  44. 44. Som lliures? Què és la llibertat? D. Hume: No som absolutament lliures. La llibertat és una manifestació de la voluntat i es defineix com absència de causes externes que obliguin a actuar; és el poder dactuar o no actuar dacord amb les determinacions de la voluntat. Què han dit altres pensadors?R. Descartes: la llibertat és escollir el que proposa la raó.B. Spinoza: la llibertat és conèixer la necessitat que regeix les accions.Leibniz: Déu ens determina a ser lliures.J. Locke: la llibertat és poder fer el que volem.T. Hobbes: la llibertat és l‟absència d‟impediments.

×