La narrativa catalana del segle XX - Presentation Transcript
La narrativa catalana del segle XX
Índex
La narrativa catalana del segle XX
Període modernista
novel·la simbòlica
novel·la decadentista
novel·la costumista
Període noucentista
La represa de la novel·la
Després de la Guerra Civil
La novel·la testimoni de guerra
La novel·la psicològica i existencial
La novel·la fantàstica
La novel·la del realisme social
La novel·la seguidora de la Generació Perduda nord-americana
La novel·la de tradició psicològica
La decada dels seixanta i la postmodernitat
La novel·la històrica
Període modernista
Amb el modernisme
els autors opten per
un model de novel·la
allunyat del realisme i
del naturalisme
precedents.
Apareixen tres tipus
de novel·les:
1. NOVEL·LA SIMBÒLICA: centrada en històries rústegues, conflictes ideològics i el paper de l’artista dins de la societat.
Raimon Casellas , Els sots ferèstecs (1901)
Víctor Cátala, Solitud (1905)
Josep Pous i Pagès , La vida i la mort de Jordi Fraginals (1912)
2. NOVEL·LA
DECADENTISTA:
vol reflectir la realitat interior
dels personatges.
Prudenci Bertrana , Josafat
(1906)
3. NOVEL·LA
COSTUMISTA:
la novel·la es desintegra en
narracions independents
unides només pel tema.
Joaquim Ruyra , El rem de
trenta-quatre (1903)
Període noucentista
El noucentisme fa que la novel·la passi a un segon pla.
Només la narrativa curta obté un cert interès per part d’alguns autors com Josep Carner i Carles Soldevila.
La represa de la novel·la
El 1952 ,l’article “La por de la novel·la” publicat per Josep Maria de Sagarra i la conferència “Una generació sense novel·la” de Carles Riba provoquen una reflexió i un canvi de mentalitat vers la narrativa.
A partir de 1928 es publiquen algunes de les obres més representatives d’aquest període:
Laura a la ciutat dels Sants , Miquel Llor (1931)
Mort de dama , Llorenç Villalonga (1931)
Vida privada , Josep Maria de Sagarra (1932)
Valentina , Carles Soldevila (1933)
Aloma , Mercè Rodoreda (1938)
Durant els anys trenta apareixen narradors que
exprimenten amb noves tècniques narratives
divulgades per la novel·la psicològica i les
avantguardes, per exemple: Pere Calders
i Salvador Espriu.
Després de la Guerra Civil
Durant la postguerra va costar molt tornar a la normalitat editorial i literària.
Es crean premis literaris per fomentar la creació dinamitzar el mercat literari.
Molts autors diversifiquen propostes, d’aquesta manera apareixen novel·les molt diverses tant pel que fa a temàtica com a recursos narratius emprats:
La novel·la testimoni de guerra:
K.L.Reich (1963), Joan Amat-Piniella
Crist de 200.000 braços (1968), Agustí Bartra
La novel·la psicològica i existencial:
Necessitem morir (1952), Maria Aurèlia Capmany
La novel·la fantàstica:
Històries naturals (1960), Joan Perucho
Mites (1954), Jordi Sarsanedas
La novel·la del realisme social:
Tots som iguals (1956) i Com gavinets o flames (1954), de Josep Maria Espinàs
La novel·la seguidora dels novel·listes de la Generació Perduda nord-americana:
Es vessa una sang fàcil (1954), Balanç fins a la matinada (1963) i Cendra per Martina (1965) de Manuel de Pedrolo
La novel·la de tradició psicològica:
Té la màxima expressió en l’obra de Mercè Rodoreda.
La plaça del Diamant (1962)
El carrer de les Camèlies (1966)
Mirall trencat (1974)
Els anys seixanta i la postmodernitat
A la meitat dels anys seixanta apareixen propostes que pretenen transgredir els cànons tradicionals, aquest període encara no ha acabat, entre d’altres autors cal destacar:
Terenci Moix , El dia que va morir Marylin (1966)
Montserrat Roig , El temps de les cireres (1977)
Maria Àngels Anglada , El violí d’Auschwitz (1994)
Baltasar Porcel , Cavalls a la fosca (1975)
Jesus Moncada , Camí de sirga (1988)
Quim Monzó , L’údol del griso al caire de les clavegueres (1976),
Sergi Pàmies , L’instint (1993)
Empar Moliner , T’estimo si he begut (2005)
També provocat pels canvis estètics es reprén la
novel·la històrica.
Destaquen autors com:
Maria Aurèlia Capmany , Un lloc entre els morts (1967)
Avel·lí Artís-Gener, Tísner , Paraules d’Opoton el Vell (1968)
Altres autors un moment o altre han creat novel·les amb rerafons històric
0 comments
Post a comment