Proveïment d’aigua          ivies de comunicació                Marta Hernández Sitges                Andrea Llovera Gómez...
Índex•   Introducció•   Proveïment d’aigua•   Aqüeductes•   Clavegueram•   L’aigua a casa•   Les vies de comunicació•    T...
IntroduccióEls romans foren grans enginyers i van aplicar les seves tècniques en la construcció demagnífiques obres públiq...
Proveïment d’aiguaEl sistema d’abastiment d’aigua a Roma era tan avançat que tan sols    les modernes nacions industrialit...
L’aigua era un bé importantíssim per RomaPer això van tenir molta cura a l’hora de portar-la a les ciutats                ...
L’AQÜEDUCTE        Prenien l’aigua que una cisterna o        un petit embassament recollien        de la font i d’allà la ...
Els aqüeductes     Els romans van tenir molta cura a fer     arribar aigua abundant a les ciutats.     L’aigua era un bé i...
LES CANONADES• Generalment eren de plom o  de terrisa.• També eren de plom les  canonades de les cases que  disposaben d’a...
• L’especus anava arran de terra. En  arribar a la ciutat, l’aqüeducte entrava  per un lloc enlairat: unes arcades  sosten...
El ClavegueramEls llocs més baixos de la ciutat, prop del fòrum, i altres depressionsdel terreny entre els turons, com que...
Clavegueres ( CLOACAE )         • Les clavagueres van començar a construir-se en         el segle VI a.C.         •Túnels ...
La Cloaca Maxima       Les clavegueres petites desembocaven       en la Clavaguera Màxima, que anava des       del Forum f...
L’aigua a casaVan regularitzar la utilització de l’aigua mitjançant un                 complex burocràtic
Cura Aquarum                           Cap de servei, coordinava el personal i controlava                                 ...
Tenien l’aixeta monoromana, semblants a les nostres, se’n conserven pocs exemplars. A casa també utilitzaven l’aigua de la...
Les vies de comunicació  Els romans van ser els primers en fer una planificació detallada de la                xarxa de ca...
A l’època arcaica, les connexions entre Roma i els centre veïns s’asseguravenmitjançantpistes traçades a través dels camps...
LES VIES DE COMUNICACIÓ            • Els romans van ser els primers              que van fer una planificació             ...
Les vies romanes facilitaven la comunicacióentre les diverses poblacions , i vanmillorar el comerç, les relacions entre la...
DIFERENTS TIPUS DE CARRETERES• Via: camí força  ample en el qual  podien creuar-se dos  vehicles• Actus: camí que  permeti...
CONSTRUCCIÓ DE VIES            • Seguien la següent              tècnica:            • Primerament traçaven              e...
• Seguidament, hi posaven  sorra o grava barrejada  amb morter(rudus)• Finalment, ho recobrien  amb pedres esmicolades i  ...
Els ponts
Els PontsEls enginyers construïen camins, però de vegades s’hi trovaben obstaclescom per exemples rius, aleshores construï...
Pont de Salamanca                    Pont de Piélago, Vilches
Durant el camí
A les principals vies podem trobar unes columnes de pedra en forma cilíndrica d’uns dosmetres d’alçada anomenades mil·liar...
Cada 10 o 15 km hi havien les mutatio, estacions de descans i canvi de montura.Hi havia 1 mansio cada 3 mutatio, separades...
Gràcies als topògrafs, que van recollir moltes dades es van poder elaborarels mapes.Existeixen documents que aporten dades...
Les vies més importantsLes vies més importants:     • La Via Augusta     • La via de la plata     • La Via del Nord     • ...
Moltes Gràcies!
Aigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llati
Aigua i carreteres a roma llati
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Aigua i carreteres a roma llati

803 views
679 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
803
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
7
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Aigua i carreteres a roma llati

  1. 1. Proveïment d’aigua ivies de comunicació Marta Hernández Sitges Andrea Llovera Gómez Marta Nieto Ventura
  2. 2. Índex• Introducció• Proveïment d’aigua• Aqüeductes• Clavegueram• L’aigua a casa• Les vies de comunicació• Tipus de carreteres i la seva construcció• Els ponts• Durant el camí• Documents• Les vies més importants
  3. 3. IntroduccióEls romans foren grans enginyers i van aplicar les seves tècniques en la construcció demagnífiques obres públiques.Van adornar les ciutats amb grans edificis, però el seu caràcter pràctic va fer que fossininnovadors en la construcció de camins i carreteres i en el transport d’un bé tan preuatcom és l’aigua.
  4. 4. Proveïment d’aiguaEl sistema d’abastiment d’aigua a Roma era tan avançat que tan sols les modernes nacions industrialitzades l’han pogut superar
  5. 5. L’aigua era un bé importantíssim per RomaPer això van tenir molta cura a l’hora de portar-la a les ciutats i la van emmagatzemar i distribuir Solien construir les ciutats a prop dels rius amb Pous per prendre les aigües subterrànies Cisternes per recollir l’aigua de la pluja Clavegueram Pou romà Ciutats sense aigua a prop aqüeductes
  6. 6. L’AQÜEDUCTE Prenien l’aigua que una cisterna o un petit embassament recollien de la font i d’allà la portava fins a les ciutats. La construcció habia de tenir una certa inclinació en tot el seu recorregut i habia de preveure superar els obstacles del terreny. La canal coberta per on passava l’aigua(specus) era de pedra amb les parets impermeabilitzades. Feia 2 metres d’alçada per un d’amplada.
  7. 7. Els aqüeductes Els romans van tenir molta cura a fer arribar aigua abundant a les ciutats. L’aigua era un bé importantíssim i molt necessari, tant peral consum domèstic com per a les termes, els tallers o les indústries de la ciutat. Solien construir les ciutats a prop del rius. Quan una ciutat no tenia recursos aqüifers a prop, aleshores calia anar a buscar l’aigua lluny. Els romans aportaren una gran innovació: els AQÜEDUCTES.
  8. 8. LES CANONADES• Generalment eren de plom o de terrisa.• També eren de plom les canonades de les cases que disposaben d’aigua corrent, i el seu consum era regulat per aixetes. Però nomes disposaven d’aigua corrent les cases de les families més benestants.
  9. 9. • L’especus anava arran de terra. En arribar a la ciutat, l’aqüeducte entrava per un lloc enlairat: unes arcades sostenien la canal i permitien la seva entrada per sobre de les muralles.• Arribava al castellum aque, situat a la part alta de la ciutat, i des d’allà es distribuïa mitjançant 3 canonades:• 1r- Se subministrava aigua a les fonts públiques• 2n. A les termes publiques• 3r. A les cases privades
  10. 10. El ClavegueramEls llocs més baixos de la ciutat, prop del fòrum, i altres depressionsdel terreny entre els turons, com que eren tan plans que no podiendesaiguar amb facilitat, els va assecar fent unes clavegueres que recollienl’aigua de la part més alta fins a portar-la al Tíber. Lit Tivi, Els orígens de Roma
  11. 11. Clavegueres ( CLOACAE ) • Les clavagueres van començar a construir-se en el segle VI a.C. •Túnels subterranis coberts amb voltes de mig punt. • De grans dimensions, però també hi havia petits reguerols al mig del carrer. • Funcionament: recollir l’aigua de la pluja i els residus de les cases i de les termes, que anaven directes al riu, al mar o al camp.
  12. 12. La Cloaca Maxima Les clavegueres petites desembocaven en la Clavaguera Màxima, que anava des del Forum fins el riu baix, d’uns 5 metres d’amplada. L’aigua no era potable, però procuraven agafar-ne bones fonts. Una prova tractava de ruxar aigua sobre un got de bronze i veure si quedaven taques en el got; altre, era bullir-la i verificar que no i quedaven restes, i per últim era averiguar si és podia coure en ella verdures fresques amb gran velocitat.
  13. 13. L’aigua a casaVan regularitzar la utilització de l’aigua mitjançant un complex burocràtic
  14. 14. Cura Aquarum Cap de servei, coordinava el personal i controlava l’abastiment Aquarii Els tècnicsL’aigua corrent només es garantitzava als edificis públics i als privats més opulentsL’abastiment s’havia de pagar i depenia del caudal contractatL’aigua no es podia derivar directament des dels aqüeductes, calia un dipòsit S’havia de connectar el dipòsit amb el calix (tub curt de bronze)Al calix s’acoplava la fistula (canonada de plom), que portava gravat el nom delpropietariEl primer tram de canonada estava decorat per evitar la seva falsificació Els funcionaris controlaven que seguissin les normes i no treiessin més aigua del permès.
  15. 15. Tenien l’aixeta monoromana, semblants a les nostres, se’n conserven pocs exemplars. A casa també utilitzaven l’aigua de la pluja, que era emmagatzemada en cisternes. Aquesta aigua servia per omplir els estancs de les domus. També es van preocupar de la puresa de l’aigua, que s’aconseguia mitjançant la instal·lació de filtres i fent passar l’aigua per diferents dipòsits, on quedaven les restes d’impureses.
  16. 16. Les vies de comunicació Els romans van ser els primers en fer una planificació detallada de la xarxa de carreteres que necessitaven
  17. 17. A l’època arcaica, les connexions entre Roma i els centre veïns s’asseguravenmitjançantpistes traçades a través dels camps, que es ramificaven en totes les direccions através d’unradi d’una vintena de milles, i que, amb el pas dels anys, van assumir la fisonomiade calçades pròpiament dites.Algunes inscripcions ens informen de l’elevat cost que tenien: un tam de vint millesa una zona accidentada dels Apenins va costar, el 82 a.C, més de 150.000sestercis, xifra enorme si la comparem amb els sestercis que cobraven els obrers deRoma a mitjan del S.I a.C.
  18. 18. LES VIES DE COMUNICACIÓ • Els romans van ser els primers que van fer una planificació detallada de la xarxa de carreteres que necessitaven. Aquesta planificació tenia una finalitat estratègica: calia que l’exèrcit es pogués moure ràpidament des de qualsevol punt del territori, per així poder pacificar les revoltes que podien tenir lloc en una extensió tan gran.
  19. 19. Les vies romanes facilitaven la comunicacióentre les diverses poblacions , i vanmillorar el comerç, les relacions entre lapoblació civil i la gestió administrativa.
  20. 20. DIFERENTS TIPUS DE CARRETERES• Via: camí força ample en el qual podien creuar-se dos vehicles• Actus: camí que permetia el pas d’un sol vehicle o animal de càrrega.• Iter: camí per a vianants, cavalls o lliteres.
  21. 21. CONSTRUCCIÓ DE VIES • Seguien la següent tècnica: • Primerament traçaven el recorregut i excavaven dos petits solcs que recobrien amb dues fileres de pedres i el recobrien en primer lloc amb pedres de mida mitjana sense res que las unís(statumen)
  22. 22. • Seguidament, hi posaven sorra o grava barrejada amb morter(rudus)• Finalment, ho recobrien amb pedres esmicolades i premsades(nucleus) o, en les vies més importants, amb lloses de pedra ben encaixades(stratum)• El paviment queda un xic elevat en el centre per evitar que la via s’inundés.• Totes aquestes capes de materials tenien un gruix d’un metre aproximadament, i gràcies a la seva fermesa les vies romanes han perdurat fins als nostres
  23. 23. Els ponts
  24. 24. Els PontsEls enginyers construïen camins, però de vegades s’hi trovaben obstaclescom per exemples rius, aleshores construïen ponts.Eren grans arcs de pedra fets amb enormes carreus units sense cap altrematerial. Aquests arcs se sentaven sobre uns grans pilars.Exemples:El pont d’Alcàntara El pont del diable
  25. 25. Pont de Salamanca Pont de Piélago, Vilches
  26. 26. Durant el camí
  27. 27. A les principals vies podem trobar unes columnes de pedra en forma cilíndrica d’uns dosmetres d’alçada anomenades mil·liaris (milliarum).Es col·locaven cada mil passos i s’indicava la distància recorreguda, o bé la distància fins alpunt d’arribada de la via.Solien portar una inscripció amb el nom del constructor i la distància expresada en milles.Al Fòrum de Roma trobem més famós, el milliarum aureum, des d’on se suposava quepartien totes les vies romanes.
  28. 28. Cada 10 o 15 km hi havien les mutatio, estacions de descans i canvi de montura.Hi havia 1 mansio cada 3 mutatio, separades per uns 30-35 km. Per identificar-les,sovint estaven pintades de vermell.Estaven ben equipades i permetien passar allí la nit. Tenien servei de sopar, estables,un ferrer i un encarregat de manteniment.Sembla ser que tenien mala reputació i per això molts viatgers preferien acampar proputilitzar el deversorium (vivenda pública pels rics) o convidar-se mitjançant una carta de presentació, la hospitum (hospitalitat).Perquè viatgessin amb la protecció dels Déus, hi havien llocs de culte i temples al llarg delsCamins. Sobretot estaven dedicats a la deessa Diana (guardiana de les carreteres) i a Mercuri(Déu del comerç o dels viatjans). Els viatjans feien ofrenes per tenir un bon viatge.També hi havien mausuleus o trofeus erigits en la glòria dels seus donants, gent rica oEmperadors.El principal beneficiari de les vies romanes va ser el Cursus Publicus, el servei postal deL’Imperi Romà i l’exèrcit. El servei postal podia recòrrer fins 75 km al dia.
  29. 29. Gràcies als topògrafs, que van recollir moltes dades es van poder elaborarels mapes.Existeixen documents que aporten dades sobre la xarxa de vies en tempsde l’ Imperi Romà. L’Itinerari d’Antoní: De l’any 208, d’autor desconegut, recull les 372 vies més importants des de Roma als punts més allunyats de l’imperi. Menciona les mansios i les distàncies entre elles. Tabula Peutingeriana: És una còpia del segle XIII feta per un monjo d’Alsàcia del document elaborat al principi del S.III per Castorius. En 11 fulles representa el món conegut fins la època, des d’Anglaterra a Àfrica del nord i de l’Atlàntic a la India. Gots de Vicarello: Al S.XIX es van trobar a Vicarello.Tenen gravats en diverses columnes els noms de les Mansios i la distància que els separa, en la via que va des de Roma a Cadis.
  30. 30. Les vies més importantsLes vies més importants: • La Via Augusta • La via de la plata • La Via del Nord • La Via de l’Atlantic • La Via Mesetenya • La Via XVII de Braga • La Via Nova de Braga • La Via XIX Braga • La Via XX Braga • La Via Lusitanorum
  31. 31. Moltes Gràcies!

×