Magistral hepatologia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Magistral hepatologia

on

  • 1,653 views

Magistral Hepatologia M13

Magistral Hepatologia M13

Statistics

Views

Total Views
1,653
Views on SlideShare
1,653
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
116
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • Liver damage in alcoholics includes a broad spectrum of changes, ranging in severity from simple fatty liver to cirrhosis, with intermediate stages of fibrosis and AH (AH). Less than 15% of alcohol abusers develop AH even after decades of high alcohol intake (3). AH is characterized by hepatocellular injury with associated inflammation, necrosis and varied extent of fatty changes and fibrosis, particularly prominent in the zone 3 of the hepatic acinus (4). The lesion typically shows focally intense lobular infiltration with polymorphonuclear leukocytes, although periportal mononuclear inflammation also occurs. AH may be observed alone, but frequently coexists with liver cirrhosis.
  • In hospitalized patients the mortality rates are from 5 to 25 % in most series; however the mortality could be much higher when the patients with severe liver failure showing severe jaundice and hepatic encephalopathy as well as low prothrombin index are included. In these series the mortality of hospitalized AH patients could be as high as 75 to 80 %, but is generally around 50% (7). Actually the variables associated with low survival are bilirubin, prothrombin time and the presence of hepatic encephalopathy, ascites, renal failure and concomitant bacterial infection (8). In this concern, Maddrey and coworkers described a formula for establishing the severity of AH. The discriminant function is 4.6 x prothrombin time – control time (seconds) + serum bilirubin (mg/dl) (9). Values over 32, predict high mortality.
  • The severity of AH varies greatly, from asymptomatic forms which are detected in alcoholic patients without any feature of liver disease except laboratory abnormalities (5), to severe forms of liver damage characterized by intense jaundice, ascites, hepatic encephalopathy and low prothromin index (6). This wide CLÍNICAl spectrum is associated with a very different mortality rate ranging in the symptomatic forms from less than 10% to 100%.
  • Abstinence from alcohol is the only therapy that consistently improves outcome from acute AH (10,11). Therefore, measures addressed at establishing and maintaining abstinence are critical for the management of patients with AH. Educating and informing patients regarding the nature of their problem and providing advice on how changing their behavior increase the chance of decreasing or stopping alcohol intake. To this concern abstinence from alcohol is associated with longer survival in patients with severe alcoholic liver disease .
  • El veure que la SM era un factor independent varem volgué fer un subestudi per veure en la nostre amplia sèrie quin dels criteris existents definia millor la SM i quina relació i havia amb l’EHNA. Com tots vosaltres sabeu la SM es un conjunt d’alteracions metabòliques constituït per…….La SM cada vegada es mes prevalent convertint-se en un problema de salut publica. Per altre banda l’EHNA es considera el component hepàtic de la SM. El desenvolupament de l’EHNA esta estretament associada amb la SM como es pot veure per el fet de que aproximadament el 90% dels pacients amb EHNA tenen mes d’un component de la SM y als voltants del 33% tenen tres o mes components
  • El primer estudi que varem fer com a grup i donat que no hi havia dades en el nostre país va ser estudiar la prevalença i factors associats a la presencia d’EHNA. Resultats que recentment s’han publicat i que si us enrecordeu varen ser presentats en les jornades que fa dos anys es var fer a Mataró. Varem trobar ..... I els factors de risc independent..... Donat que la SM es un factor de risc independent i la majoria dels seus components formen part de l’etiologia de l’EHNA varen volgué fer un subestudi per veure quin dels criteris existents definia millor la SM i la relació que podia tenir amb l’EHNA.
  • La patogénesis de la EHGNA se explica actualmente por la teoría de los dos impactos. El primer impacto, una serie de factores entre ellos la obesidad, a partir de un hígado normal, nos produciría un hígado graso o esteatosis.
  • Y a partir de este hígado graso, por otra serie de factores entre ellos una aumento del estrés oxidativo, peroxidación lipídica, disfunción mitocondrial y un aumento de citoquinas inflamatorias como el TNF y Fas, a parte de grasa en el hígado, encontraríamos procesos de apoptosis e inflamación produciendose así la esteatohepatitis.

Magistral hepatologia Magistral hepatologia Presentation Transcript

  • Trastorns metabòlics del fetge
    • Mòdul 13
    • Aparell Digestiu
  • Trastorns metabòlics del fetge
    • ALCOHOL I MALALTIA HEPÀTICA
    • ESTEATOSI HEPÀTICA NO ALCOHÒLICA
    • MALALTIA DE WILSON
    • HEMOCROMATOSI
    • DÈFICIT DE ALFA-1-ANTITRIPSINA
  • ALCOHOL I MALALTIA HEPATICA
    • EPIDEMIOLOGIA
    • PATOGENIA
    • CLINICA
    • DIAGNÒSTIC
    • PRONOSTIC
    • TRACTAMENT
  • EPIDEMIOLOGIA
  • PROBLEMES RELACIONATS AMB EL CONSUM D’ALCOHOL
    • PROBLEMES MEDICS
    • ABSENTISME LABORAL
    • ACCIDENTS (laborals, trànsit, domèstics)
    • SUICIDIS
  • CONSUM D’ALCOHOL A ESPAÑA Litros/persona/año
  • CONSUM D’ALCOHOL A ESPAÑA
  • CONSUM DIARI D’ALCOHOL ENTRE BEBEDORS HABITUALS A ESPAÑA porcentaje
  • CARACTERISTIQUES DEL CONSUM D’ALCOHOL ELS DIES LABORABLES PORCENTAJE Informe Observatorio Español sobre Drogas 2000
  • CARACTERISTIQUES DEL CONSUM D’ALCOHOL ELS CAPS DE SETMANA PERCENTATGE Informe Observatorio Español sobre Drogas 2000
  • MORTALITAT PER CIRROSI ALCOHÒLICA A ESPAÑA Tasa / 100.000 habitants Dirección General de Salud Pública
  • UNITAT DE BEGUDA ESTÀNDAR (10-12 g)
    • UNA CERVESA (300 ML)
    • UN GOT DE VI (100 ML)
    • MITJA COPA DE LICOR (25 ML)
  • Risc baix Risc mitja Risc elevat Dependència Consum prudent 14 U/s 21 U/s 35 U/s 21 U/s 35 U/s 50 U/s DONA HOME NIVELLS DE RISC ASSOCIATS AL CONSUM D’ALCOHOL Rodriguez-Martos, 1996
  • EPIDEMIOLOGIA DEL CONSUM D’ALCOHOL RESUM 1. El consum d’alcohol constitueix un problema sanitari i socioeconòmic important. 2. Entre el 7 i el 10% de la població adulta espanyola són bevedors de risc. 3. Encara que el consum d’alcohol s’ha estabilitzat destaca: - Augment del consum entre els joves i les dones - Augment del consum dels caps de setmana - Augment del consum de cervesa i destil·lats 4. Existeix una clara relació entre el consum d’alcohol i el desenvolupament de malalties hepàtiques.
  • PATOGENIA
  • ALCOHOL DESHIDROGENASA ALCOHOL ACETALDEHIDO ACETATO NADH NAD NADH NADP NADPH H 2 O 2 H 2 O ALDEHIDO DESHIDROGENASA MEOS CATALASE METABOLISME HEPÀTIC DE L’ALCOHOL NAD
  • ALCOHOL ACETALDEHIDO ACETAT ADH ALDH MEOS NADH/NAD Hiperlactacidemia hiperuricemia hipoglucèmia cetosis hiperlipidemia esteatosi Augment consum O 2 ROS Estrès oxidatiu Ach, MDA, 4HNE, aductes amb proteïnes Inflamació Trànsit de proteïnes Enzims
  • ALCOHOL ESTRÈS OXIDATIU HEPATOCIT C. KUPPFER - activació NF kB - citocines citotòxiques - activació NF kB y AP-1 - citocines proinflamatories - citocines profibrogèniques NECROSI INFLAMACIÓ ACTIVACIÓ C. ESTRELLADES FIBROSI MALNUTRICIÓ FACTORS GENÈTICS? ALT. INMUNOLÒGIQUES? VIRUS HEPATITIS? APOPTOSI
  • PATOGENIA DE LES LESIONS HEPÀTIQUES ALCOHÒLIQUES TOXICITAT DIRECTA DE L’ALCOHOL
    • GENETICS HLA
        • ISOENZIMS ADH I ALDH
        • SEXE
    NUTRICIONALS VIRUS DE LES HEPATITIS B I C ALTERACIONS INMUNOLÒGIQUES ALTRES FACTORS
  • LESIONS HEPATIQUES ALCOHOLIQUES
  • ESTEATOSI HEPATITIS ALCOHÒLICA CIRROSI HEPATITIS ALCOHÒLICA + FIBROSI MALALTIA HEPÀTICA ALCOHÒLICA
  • LESIONS HEPÀTIQUES EN L’ALCOHOLISME CRÒNIC
  • DIAGNÒSTIC DE LA MALALTIA HEPÀTICA ALCOHÒLICA
    • CLÍNICA
    • DETERMINACIONS ANALÍTIQUES
    • PROVES D’IMATGE
    • BIÒPSIA HEPÀTICA
  • ESTEATOSI HEPÀTICA
  • ESTEATOSI HEPÀTICA CLÍNICA - ASIMPTOMÀTICS - HEPATOMEGALIA TOVA ANALITICA - MODERADA ELEVACIÓ AST, ALT, GGT - RESTE NORMAL ECOGRAFIA - AUGMENT DIFÚS ECOGENICITAT
  • TRACTAMENT DE L’ESTEATOSI - ABSTINENCIA D’ALCOHOL - DIETA ADECUADA - TRACTAMENT ESPECÍFIC?
  • HEPATITIS ALCOHÒLICA
  • HEPATITIS ALCOHÒLICA
    • CLÍNICA
        • Astènia, anorèxia, nàusees i vòmits.
        • Dolor abdominal, icterícia, febre.
        • Hepatomegàlia.
        • Ascites, encefalopatia, hemorràgia, estigmes d’hepatopatia i signes d’hipertensió portal.
        • Signes de malnutrició, polineuropatia.
  • HEPATITIS ALCOHÒLICA ANALITICA - ELEVACIÓ AST, ALT, GGT, FOSFATASA ALCALINA - HIPERBILIRRUBINEMIA - DESCENS TASA DE PROTROMBINA - ANÈMIA, LEUCOCITOSI, TROMBOPENIA ECOGRAFIA - AUGMENT DIFÚS ECOGENICITAT - SIGNES HEPATOPATIA CRÒNICA
  • HEPATITIS ALCOHÒLICA FORMES DE PRESENTACIÓ
    • COMÚ
    • HEPATOPATIA CRÒNICA
    • ASIMPTOMÀTICA
    • COLESTÀSICA
    • PSEUDOTUMORAL
    • SINDROME DE ZIEVE
  • Parés et al. Gastroenterol Hepatol 1978 VARIABLES PRONÒSTICAS DE L’HEPATITIS ALCOHÒLICA encefalopatía Insuficiencia renal ascitis Infecció bacteriana bilirrubina > 12 mg/dl Quick < 50% % exitus
  • PRONOSTIC DE L’HEPATITIS ALCOHÒLICA
    • Funció discriminant de Maddrey (modificada) (1989)
    • 4,6 (t. protrombina pacient – t. protrombina control) + bilirubina total (mg/dl)
    • Index MELD (2001)
    • 3.8 x log e bilirubina (mg/dl) + 11,2 x log e INR + log e creatinina (mg/dl) +6,4
    • Index de Glasgow (2005)
    • Edat: <50 a., 1p; >50 a., 2p
    • Leucocits: <15000, 1p; >15000, 2p
    • Urea (mMol/l): <5, 1p; >5, 2p
    • Protrombina (pacient/control): <1,5, 1p; 1,5-2, 2p; >2, 3p
    • Bilirubina (mg/dl): <7,3, 1p; 7,3-14,6, 2p; >14,6, 3p
    MADDREY > 32; MELD > 18; GLASGOW > 9
  • Mezey et al Hepatology 1991 Supervivencia en l’hepatitis alcohòlica greu mesos % supervivencia
  • TRACTAMENT DE L’HEPATITIS ALCOHÒLICA
    • ABSTINÈNCIA
    • MESURES GENERALS
    • TRACTAMENTS ESPECÍFICS
    • TRANSPLANTAMENT HEPÀTIC
  • TRACTAMENT DE L’HEPATITIS ALCOHÒLICA MESURES GENERALS
    • CORRECCIÓ TRASTORNS HIDROELECTROLÍTICS
    • VITAMINOTERAPIA (COMPLEX B, ÀCID FÒLIC, VIT. K)
    • NUTRICIÓ ADEQUADA (30 KCAL I 1 G PROTEÏNES / KG / DIA)
    • DETECCIÓ I TRACTAMENT DE LES INFECCIONS
    • TRACTAMENT DE LES COMPLICACIONS (ASCITIS, HDA, ENCEFALOPATIA)
    • PREVENCIÓ DEL SÍNDROME D'ABSTINÈNCIA
  • TRACTAMENT DE L’HEPATITIS ALCOHÒLICA H.A. LLEU Maddrey <32 MELD < 18 Glasgow < 9
    • abstinència
    • soport nutricional
    • tractament complicacions
    H.A. GREU Maddrey > 32 MELD > 18 Glasgow > 9
    • abstinència
    • soport nutricional
    • tractament complicacions
    + Tractament farmacològic
  • Tractament farmacològic TRACTAMENT DE L’HEPATITIS ALCOHÒLICA No contraindicacions Contraindicacions CORTICOIDES 40 mg/d x 28 d PENTOXIFILINA 400 mg/8h Control eficacia als 7 d Control infeccions Resposta Completar tractament Assaig nous tractaments No resposta ?
  • Tractament farmacológic CORTICOIDS PENTOXIFILINA TRACTAMENT DE L’HEPATITIS ALCOHÒLICA Fracàs del tractament Estudis controlats
    • Tractaments anti-TNF
    • Antioxidants
    • Diàlisis amb Albúmina (MARS)
    • Probiótics
    • Antiapóptotics
    • Transplantament hepàtic
    • Propiltiouracilo
    • Insulina i glucagó
    • Colchicina
    • Esteroids anabolitzants
    • D-penicilamina
    • Silimarina
  • Transplantament hepàtic a l’hepatitis alcohòlica Tomé et al. J Hepatol 2002 Abstinencia de al menys 3 mesos No evidencies d’hepatitis alcohòlica greu (FD<32) La majoria d'Unitats de Transplantament segueixen requerint un període mínim d'abstinència de 6 mesos
    • La probabilitat de la progressió histològica de l'hepatitis alcohòlica depèn de l'abstinència, la gravetat de la lesió i el sexe.
    • La bilirubina, la taxa de protrombina, l'encefalopatia hepàtica i la insuficiència renal són els índexs pronòstics immediats de l'hepatitis alcohòlica.
    • L'abstinència i els nivells normals de gammaglobulines són els millors indicadors de supervivència en l'hepatopatia alcohòlica greu.
    RESUMEN
  • CIRROSI HEPÀTICA ALCOHÒLICA
  • CIRROSI HEPÀTICA ALCOHÒLICA CLÍNICA - Signes de desnutrició, hipovitaminosi, hipertròfia parotídea, y retracció palmar de Dupuytren. - Polineuropatia, trastorns de la conducta, síndrome d’abstinència. ANALÍTICA - Augment de les transaminases, GGT. - Gammaglobulines, el descens de la taxa de protrombina y plaquetopènia.
  • CIRROSI HEPÀTICA COMPENSADA CLÍNICA - ASIMPTOMATICS - HEPATOESPLENOMEGALIA ANALÍTICA - NORMAL - TROMBOPENIA ECOGRAFIA - FETGE NODULAR - SIGNES HIPERTENSIÓ PORTAL
  • CIRROSI HEPÀTICA DESCOMPENSADA
    • CLÍNICA
      • Astènia, anorèxia, malestar general
      • Icterícia, ascitis, hda, encefalopatia
      • Hepatoesplenomegalia
    • ANALÍTICA
      • Augment AST, ALT, GGT, FA
      • Hiperbilirubinemia, descens albúmina i taxa de
      • protrombina
      • Hiperesplenisme (anèmia, leucopènia, trombopènia)
  • CIRROSI HEPÀTICA DESCOMPENSADA ECOGRAFIA - FETGE NODULAR - SIGNES HIPERTENSIÓ PORTAL - ASCITIS FIBROGASTROSCOPIA - VARIUS ESOFAGOGÀSTRIQUES - GASTROPATIA
  •  
  • CIRROSI HEPÀTICA DESCOMPENSADA SIGNES DE MAL PRONÒSTIC: - Augment de l’ictericia - Ascitis refractaria al tractament diürètic - Encefalopatia hepàtica - HDA per trencament de VE - Insuficiència renal funcional progressiva
  • bebedors abstinents p=0.003 dies Supervivència 0 300 600 900 1200 1500 1800 2100 1 0,9 0,8 0,7 0,6 0,5 0,4 Abstinència i supervivència a llarg termini en la hepatopatia alcohòlica greu
  • TRACTAMENT DE LA CIRROSI HEPÀTICA ALCOHÒLICA
    • - ABSTINÈNCIA DE L’ALCOHOL
    • - TRACTAMENT DE LES COMPLICACIONS
    • TRACTAMENT ESPECÍFIC:
    • - Silimarina
    • - S-adenosilmetionina
    • - Fosfatidilcolina
    • - TRANSPLANTAMENT HEPÀTIC
  • TRANSPLANTAMENT HEPÀTIC A LA CIRROSI ALCOHÒLICA
    • ABSÈNCIA DE DETERIORAMENT NEUROPSICOLÒGIC IMPORTANT
    • ABSÈNCIA DE PATOLOGIA ORGÀNICA ASOCIADA
    • ABSTINENCIA DE L’ALCOHOL
      • > 6 MESOS
      • < 6 MESOS EN CASOS SELECCIONATS AMB CONSCIÈNCIA DE DEPENDÈNCIA ALCOHÒLICA I BON SUPORT SOCIOFAMILIAR
  • TRANSPLANTAMENT HEPÀTIC A LA CIRROSI ALCOHÒLICA (Lucey et al. Gastroenterology 1992) TRANSPLANTAMENT NO TRANSPLANTAMENT SUPERVIVÈNCIA (%) MESOS 0 20 40 60 80 100 0 4 8 12 16 20 24
  • RESUMEN
    • L'abstinència és l'única mesura que ha mostrat un efecte clarament beneficiós sobre la supervivència a curt i llarg termini en els pacients amb hepatitis alcohòlica.
    • L'aplicació de mesures generals, la detecció precoç i el tractament adequat de les complicacions, especialment les infeccions, milloren el pronòstic.
    •   Els corticoides, malgrat les seves limitacions, segueixen sent el tractament recomanat per a l'hepatitis alcohòlica greu.
  • RESUMEN
    • La pentoxifilina i la nutrició enteral o parenteral són tractaments alternatius per als pacients en que els corticoides estan contraindicats o en què s'observa una manca de resposta.
    • L'elevada mortalitat dels pacients amb una hepatitis alcohòlica greu suggereix que s’han de explorar noves pautes terapèutiques. Per a això és necessari un millor coneixement de la fisiopatologia de la malaltia i una millor classificació dels pacients segons la seva gravetat.
    • El transplantament hepàtic és una bona alternativa terapèutica en l’hepatopatia alcohòlica terminal, independentment de la possibilitat de recidiva del consum d'alcohol.
    RESUMEN
  • ESTEATOSI HEPÀTICA NO ALCOHÒLICA
    • DEFINICIÓ
    • CLASSIFICACIÓ
    • HISTOLOGIA
    • DIAGNÒSTIC
    • TRACTAMENT
  • Esteatohepatitis no alcohòlica (EHNA)
    • “ Es tracta d’una síndrome clínico-patològica que afecta bàsicament a persones obeses, dones diabètiques, que neguen el consum d’alcohol, però que presenten unes lesions hepàtiques similars a les produïdes per l’alcohol”.
    • Ludwig J et al, N Engl J Med 1980
  • Esteatohepatitis Cirrosis/HCC Esteatosis Definició L’EHNA es caracteritza per el dipòsit d'àcids grassos lliures i triglicèrids en el citoplasma dels hepatòcits, preferentment en forma macrovacuolar, sense consum d’alcohol i no associat a altres malalties hepàtiques
  • Esteatohepatitis Cirrosis/HCC Esteatosis Obesidad Resistencia a la insulina Diabetes tipo 2 Dislipemia Hipertensión arterial Fármacos Cirugía bariátrica Nutrición parenteral Malnutrición Alteraciones metabólicas congénitas Tóxicos Etiologia
  • SÍNDROME METABÒLICA OBESITAT GLICEMIA HIPERTENSIÓ ARTERIAL TRIGLICÈRIDS HDLc
    • Sexe masculí 2,17 1,48-3,17 <0.0005
    • Edat (per any) 1,03 1,02-1,05 <0.0005
    • Síndrome metabòlica 2,30 1,37-3,86 0.002
    • Resistència insulina 5,45 3,19-9,31 <0.0005
    • ALAT 4,64 2,51-8,58 <0.0005
    Prevalença i factors de risc associats a l’EHNA OR IC95% p
    • Prevalença del 25,8 %
    Caballeria et al. Eur J Gastroenterol Hepatol 2010;22:24-32
  • CLASIFICACIÓ DE L’EHNA SEGONS EL GRAU D’ACTIVITAT GRAU ESTEATOSI BALONITZA- CIÓ INFLAMA- CIÓ GRAU 1 (lleu) 1 - 2 Mínim Lobular: 1-2 Portal: 0-1 GRAU 2 (moderada) 2 - 3 Present a zona 3 Lobular: 2 Portal: 1-2 GRAU 3 (intensa) 3 Marcat a zona 3 Lobular: 3 Portal: 1-2
  • CLASIFICACIÓ DE L’EHNA SEGONS LA INTENSITAT DE LA FIBROSI ESTADIO Fibrosis perisinus. Fibrosis portal Ponts fibrosi Cirrosi 1 Pericelul.perisinus. Zona 3 0 0 0 2 Id. Focal o extensa 0 0 3 Septes fibrosos Septes fibrosos + 0 4 Extensos +
  • Patogènesi de la EHNA Teoría dels dos impactes ( Day & James, 1998 ) 1 er impacte Fetge normal Esteatosi Fetge gras Obesitat Diabetis mellitus Resistència insulina Síndrome Metabòlica Acumulació de lípids ↑ Triglicèrids ↑ Àcids grassos lliures Esteatosi macrovesicular
  • Patogènesi de la EHNA Teoría dels dos impactes ( Day & James, 1998 ) 2 º impacte Fetge normal Esteatosi Fetge gras Esteatohepatitis Apoptosi Necrosi Fibrosi Inflamació Càncer hepàtic Cirrosi 1 er impacte ↑ Estrés oxidatiu Peroxidació lipídica ↑ Citoquines proinflamatories Disfunció mitocondrial
  • Sospita diagnòstica de l’EHNA
    • Augment persistent de AST i ALT
    • Ecografia amb presencia de fetge brillant.
    • Absència de símptomes.
    • No colestasi ni marcadors virals
  • Clínica de l’EHNA
    • Asimptomàtica
    • Hepatomegalia
    • Elevació ALT
    • Patró brillant en l’ecografia
  • Clínica del NASH
    • Preferiblement dones (65% - 83%)
    • Edat mitja (40 - 60 anys)
    • Dolor en HD o astènia
    • Hepatomegalia
    • Augment de les transaminases (AST>ALT)
    • Ferritina habitualment elevada (>50%)
  • Descobriment casual de hipertransaminasemia Hipertransaminasemia en pacients amb factors de risc Consum excessiu d’alcohol Altres causes de malaltia hepàtica Abstinència Estudiar Prova de imatge US, TAC, RNM, elastografia, índexs Esteatosi Control i tractament dels factors associats Edat > 45 anys, sexe femeni, IMC > 30, diabetis i AST/ALT > 1. NO Biòpsia hepàtica
  • Clofibrat, Gemfibrozil, Atorvastatina, Probucol, Pravastatina Troglitazona Pioglitazona Metformina Restricció calòrica Restricció calòrica + exercici Cirurgia bariàtrica TRACTAMENT ESPECIFIC Hipolipemiants Disminució resistència a l’insulina Pèrdua de pes ESTRATÈGIA TRACTAMENT DE L’EHNA: ESTUDIS PILOT (I)
  • TRACTAMENT DE L’EHNA: ESTUDIS PILOT (II) ESTRATEGIA TRACTAMENT ESPECIFIC Antioxidants Betaína N-acetil cisteína Vitamina E Hepatoprotectors Acid ursodesoxicólico Betaína Antagonistes del receptor de l’angiotensina II Losartan Inhibidors de la producció de TNF  Pentoxifilina
  • Malaltia de Wilson
    • Alteració hereditària de caràcter autosòmic recessiu del gen ATP7B localitzat en el braç llarg del cromosoma 13 que codifica una ATP-asa transportadora del Cu.
    • Prevalença de 10-30 casos per milió d’habitants.
    • La freqüència de portadors heterozigots es de 1/90.
    • El Cu es diposita fonamentalment a nivell del fetge i SNC.
    • L’alteració de la ATP7B fa que el Cu no s’incorpori a la ceruloplasmina ni s'elimini per la via biliar.
  • Malaltia de Wilson
    • Manifestacions clíniques:
      • Hepàtiques:
        • Hepatitis crònica activa (5-30%)
        • Cirrosis hepàtica
        • Hepatitis fulminant: Anèmia hemolítica Combs (-), augment moderat de les transaminases, fosfatasa alcalina normal, hiperbilirrubinemia, augment de la concentració de Cu en sang i orina amb disminució de la ceruloplasmina sèrica.
      • Sistema nerviós central:
        • 95% presenten l’anell corneal de Kayser-Fleischer.
        • 10-20% símptomes psiquiàtrics (alteracions de la conducta i afectivitat).
        • Manifestacions neurològiques: Extrapiramidals, cerebel·loses i pseudobulbars, com disàrtria, disfagia, sialorrea, tremolor distal de repòs e intencional, incoordinació, espasticitat i moviments coreoatetòsics.
      • Altres manifestacions:
        • Acidosi tubular distal
        • Litiasi renal de fosfat calci.
  •  
  • Diagnòstic de Malaltia de Wilson
  • Malaltia de Wilson
    • Estudi genètic:
      • Familiars de primer grau (al·lotip, estudi clínic i bioquímic).
    • Tractament:
      • Mesures generals: Dieta pobre amb aliments rics en Cu (nous, marisc, xocolata, bolets, menuts...)
      • Farmacològic:
        • D-Penicilamina (1-1,5 g/dia v.o.)
        • Trientina (750-1500 mg/dia v.o.)
        • Sals de zenc (acetat i sulfat) (150 mg/dia v.o.)
        • Tetratiomolibdato d’amoni (20 mg/dia durant 8 setmanes)
      • Transplantament de fetge
  • Hemocromatosi hereditària
    • Alteració hereditària de caràcter autosòmic recessiu del gen HFE localitzat en el cromosoma 6 que provoca una sobrecàrrega fèrrica dels teixits, fonamentalment el fetge, pàncrees, hipòfisi i cor.
    • Una de les malalties hereditàries més freqüents i existeixen dues mutacions del gen HFE, la C282Y i la H63D. El 90% dels pacients amb HH són homozigots per la mutació C282Y, i un 5% són heterozigots compostos C282Y-H63D.
    • Hi ha un augment de l’absorció de ferro per la mucosa duodenal secundari a la mutació del gen HFE, que provoca l’absència o alteració de la proteïna HFE, una proteïna transmembrana que disminueix la l’afinitat de la transferrina per el seu receptor, produint una acumulació progressiva de ferro a nivell del fetge, hipòfisi, pàncrees i múscul cardíac.
  • Hemocromatosi
    • Manifestacions clíniques:
      • Símptomes inicials:
        • Astenia, pèrdua de pes, alteració de la coloració de la pell, dolor abdominal, pèrdua de la libido i símptomes relacionats amb la diabetis mellitus.
      • Fases avançades:
        • Afectació cardíaca.
        • Cirrosi hepàtica.
        • Alteracions articulars.
        • Hepatocarcinoma.
    • Exploració física:
      • Hepatomegalia, esplenomegàlia, hiperpigmentació, pèrdua de borrissol, atrofia testicular, ginecomàstia, eritema palmar, signes d’artropatia.
  • Diagnòstic Hemocromatosi
  • Hemocromatosi
    • Estudi genètic:
      • Familiars de primer grau.
    • Tractament:
      • Mesures generals: Suprimir ingesta d’alcohol, suplements de ferro i restringir la ingesta de vitamina C.
      • Flebotomies.
      • Farmacològic:
        • Quelants del ferro:
          • Deferoxamina o desferroxiamina
          • Deferiprona
          • Deferasirox
      • Transplantament de fetge
  • Dèficit alfa-1-antitripsina
    • Esta sintetitzada en el fetge, essent la seva funció inhibir l’elastasa leucocitària.
    • Aquesta enzima esta determinada genèticament per dos al·lels (Pi) que s'expressen de forma codominant (M, S, o Z) essent l’al·lel normal el M (PiM). Es produeix la malaltia en relació als al·lels PiS i PiZ.
    • La malaltia es conseqüència d’una menor activitat inhibitòria sobre l’elastasa. El dany hepàtic es conseqüència de l’acumulació de alfa-1-antitripsina en el reticul endoplasmic del hepatòcit.
  • Dèficit de alfa-1-antitripsina
    • Manifestacions clíniques:
      • Pulmonars: Emfisema panlobulillar.
      • Hepàtiques: Hepatitis neonatal, cirrosi juvenil, cirrosi hepàtica i hepatocarcinoma.
      • Altres: Glomerulonefritis proliferativa, nefropatia IgA, panniculitis, aneurismes intracranials, i displàsia arterial fibromuscular.
    • Diagnòstic:
      • Analítica: Descens de la fracció alfa-1-globulina del proteïnograma i de la concentració total de alfa-1-antitripsiina.
      • Estudi genètic: Als malalts amb sospita de malaltia i familiars de primer grau.
      • Biòpsia hepàtica.
    • Tractament:
      • Mesures generals: Evitar el consum de tabac i alcohol.
      • Transplantament de fetge.