Tothom juga; tothom hi guanya

Projecte d’escacseducatius Tothomjuga;tothomhi guanya
1
Tothom juga; tothom hi guanya
Projecte d’escacs educatius
Xavier Garcia Bou
Juliol 2018

2
Índex
Presentació i justificació …………………………………………….3
Marc teòric ……………………………………………………………...9
Treballde competènciesbàsiques…………………………….....19
Objectius generals…………………………………………………. 34
Relació de continguts ……………………………………………… 35
Relació dels continguts amb les competènciesal cicle inicial …. 38
Desenvolupamentdelprograma.Sessions.Activitats ………. 41
Fonts consultades…………………………………………………...45
Annex …………………………………………………………………..48

3
Presentació i justificació
“L’educació primària ha de preparar els alumnes per donar
respostesinnovadores en una societat canviant i en evolució
constant. Els nens han d’aprendre a pensar i actuar de manera
integrada, considerant les interconnexions i interrelacions entre els
aprenentatges. S'ha de promoure,de manera transversal,
l’adquisició d’hàbits i valors per resoldre problemas isituacions des
de qualsevol de les àrees curriculars, s’ha de fomentar la iniciativa,
la creativitat, l’esperit crític i el gust per aprendre, i s’ha de
desenvoluparla capacitat de l’esforç i la cultura del treball.”
Decret119/2015,de 23 de juny,ordenació dels ensenayaments
de l’educació primària.

4
“El ajedrez, único deporte que se puede practicar por Internet, con
188 países afiliados a la FederaciónInternacional (FIDE), casa muy
bien con algunas ideas fundamentales a la hora de renovar la
educaciónen el siglo XXI.En menos de quince años, al menos la
mitad de nuestros niños ejercerán profesionesque hoy no existen,
utilizando tecnologíay resolviendo problemas que aún no existen.
Los maestros tendrán que enseñar lo que no saben. El temor a que
el progreso de las computadoras acabe con el ser humano
dependeráde que sea éste quien tome las últimas decisionesy
sepa interpretar el diluvio de datos que le dará la máquina. Todo
ello requiere una educación que enseñe a pensar de manera muy
flexible, adaptándose con rapidez a una realidad muy cambiante; y
una gran capacidad para tomar decisionesrazonadas, profundas y
rápidas. Los ajedrecistas tienen todos esos procesos
automatizados, porque los realizan muchas veces en cada partida.
…El ajedrez educativo encaja como un guante con muchos
parámetros de la educación innovadora; por eso,los grandes gurús
de Harvard lo incluyen en el ICOT.”
Leontxo García

5
Els escacs ens permetconversar: amb nosaltres mateixos, amb un
altre i amb unes altres persones.Ho fem mitjançant la seva
“llengua”: és un sistemade signes universalment reglats, clarament
definits i ordenats de manera abstracta de possibilitats
combinatòries gairebé infinites.
“Un juego de ajedrez es un diálogo, una conversación entre un
jugador y su oponente. Cada movimiento del oponente puede
contener amenazas o tropiezos, pero un jugador no se puede
defender de las amenazas o tomar ventaja de los tropiezos si es
que no se pregunta a sí mismo: ¿Que es lo que mi oponente va a
hacer después de cada movida?”
(Bruce A. Moon)

6
Aprendre una nova llengua afavoreix la possible adquisició d'altres
llengües i millora les habilitats comunicatives i lingüístiques.
Aprendre les normes dels escacs, aplicar-les correctement i
entendre les seves possibilitats ens permet, sense potser adonar-
nos, de moldejar i estructurar el nostre cervell i poder crear una
arborificació de conexions neuronals, especialmenten les edats, les
dels nostres infants, en les quals això és més factible. La introducció
dels escacs a les escoles, amb programes ben estructurats i
pensats, han demostrat una incidència notable en les millores
competencials, tant a nivell matemàtic com lingüístic, així com a
nivell emocional i social, en l'alumnat que els ha seguit.
“Todo nuevo conocimiento se gana por conversación:observar es
conversar con la realidad, trabajar en equipo es conversar con el
otro, reflexionar es conversar con uno mismo,hacer crítica es
conversar con la reflexión... Conversar es fácil de definir, pero difícil
de practicar. Conversar es, sencillamente, escucharantes de
hablar...
...Es el ajedrez,un juego que se plantea, ya desde su esencia,
como una conversación entre dos colores que se odian
(Borges 'dixit'): ahora hablan las blancas, ahora les toca a las
negras. ¿Hay algo más suicida para un jugador de ajedrez que
seguir el plan propio ignorando el plan del adversario?

7
Este juego-arte-ciencia estimulatodas las prestaciones cognitivas
(análisis, combinación,concentración, estrategia y táctica, lógica,
asunción de errores,paciencia, tesón…), pero su mayor mérito es
sin duda el indesmayable ejercicio de la conversación.Solo por
eso,el ajedrez deberíaseruna práctica natural en escuelas y
cafeterías universitarias...” (Jorge Wagensberg)
Els escacs estan presents en els centres educatius més
prestigiosos,en alguns casos desde fa ja molts anys, Escola
Montserrrat, per exemple;en d'altres desde fa menys, Escuela
Gredos-SanDiego de Madrid, i en els congressosd'innovació
educatiu i pedagògic més importants del món, com ara l'ICOT , tal i
com recull l'article:
http://deportes.elpais.com/deportes/2017/03/22/la_bitacora_de_leon
txo/1490179217_496640.html
En un nou currículum centrat més en competències que en
continguts (aquests darrers han d'estaral servei dels primers), en
una manera diferentd'enfocarl'ensenyament-aprenentatge i la seva
avaluació, una programació d'escacs potser una eina molt eficaç i
motivadora per a tothom, tal i com queda reflectiten el mateix
article, que recordales paraules de Montserrat Payés, responsable
del Servei d'Ordenació Curricular d'Infantil i de Primària del
Departament d'Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya. En les
III Jornades d'escacsi educació que organitza la Universitat de
Girona va posar com a exemple de treball competencialel que es fa
amb els escacs i va indicar que, de tots els projectes que impulsa el
Departament, aquest és el que, amb diferència, genera més
satisfacció entre el professorat(80%).
Potserper això Ensenyament ha creat un portal de recursos
d'escacs:
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/curriculum/inf_pri/e
scacs/projecte

8
Són molts els estudis que reconeixen els beneficis dela pràctica
dels escacs en els més petits i els seus valors. Tanmateix es duen a
terme moltes i molt variades experiències terapèutiques i socials en
la població en general amb els escacs com a valuós eix. Aquests
fets inqüestionables han portat a diferents instàncies institucionals i
polítiques a instar, tant a nivell català, com espanyol i europeu, a
introduïr els escacs en el marc educatiu de les escoles.
Recordem-ho:
●21 de juliol de 2010: el Parlamentde Catalunya vainstar el
Govern a declarar els escacs d’utilitat pública i a emprendre
actuacions per a difondre’ls i fomentar-ne la pràctica entre la
població catalana, especialmenten els àmbits de l’educació, lúdic i
de la salut.
●15 de març de 2012: el ParlamentEuropeuva fer una
declaració per escrit on demanava als Estats membres que
donessin
suport a la introducció del programa “Escacs a l’Escola” en els
sistemes educatius dels Estats membres,així com assegurar un
finançament suficient per a aquest programa
●11 de febrer de 2015: el Congrés de Diputats en ple, en un
històric acord consensuat per tots els partits polítics perunanimitat,
insta al Govern espanyol a implantar el programa “El ajedrez en el
aula” en el sistema educatiu espanyol tal i com recomana el
Parlament Europeu, basant-se en els nombrososestudis científics
que recomanen la seva pràctica i l’èxit de la seva implementació en
els centres on s’ha incorporat com a assignatura.

9
Marc teòric
Fem una breu ressenya històrica d'alguns dels estudis que s'han fet
sobre els escacs i els seus beneficis, a partir del Sumari de les
investigacions dels Escacs en l'educació, de Robert Ferguson,
document preparat per a la conferència de la Borough of Manhattan
Community College de l'any 1995, prenent com a referent l'excel·lent
traducció realitzada per Jorge Barón. Resumiré el document i
n'obviaré alguns dels estudis -pocs-. Això sí, no ens podrem d'estar
d'afegir-ne'n dos més al final de gran valor.
Alfred Binet (1857-1911)
Va dedicar gran part de la seva obra a l'estudi de la intel·ligència. Va
ser el primer a crear un test per mesurar el quocient intel·lectual.
Alfred Binet
El 1894 va plantejar que la memòria visual era la qualitat principal
determinant en el joc, però va comprovar que era una més dins del
complex entramat cognitiu que intervè, entre d'altres, l'experiència i la
creativitat.
Posteriorment van seguir la seva línia d'investigació autors com Fine
(1950) o de Groot (1960).

10
Sigmund Freud (1856-1939)
La seva obra és una de les més influents del segle XX. Pare de la
psicoanàlisi.
Sigmund Freud
Freud va citar el escacs i els comparà amb el mètode psicoanalític. No
va fer pròpiament un estudi, coneixia prou bé el joc i el practicava,
d'aquí que en la seva època, en la qual encara no estaven prou
avançades les computadores afirmà que l'aprenentatge de totes dues
activitats és similar: hi ha una teoria que permet inicialment entendre
l'activitat com també donar-ne'n una explicació. En canvi cal molta
pràctica i un estudi cas a cas per tal d'encertar plenament en tots els
supòsits, de tal manera que, fins i tot, la teoria coneguda no ens els
soluciona sempre.

11
Djakov, Petrovski i Rudik
A partir de l'estudi de Grans Mestres d'escacs durant una competició a
Moscou el 1925, van determinar cinc factors que incideixen en l'alt
rendiment en el joc:
- Memòria visual excepcional.
- Poder combinatiu (associació d'idees).
- Velocitat de càlcul.
- Capacitat de concentració.
- Pensament lògic.
Aquest estudi tingué l'impacte de convertir els escacs en assignatura
obligatòria en totes les escoles de l'antiga Unió Soviètica.
Estudi al Zaire: "Escacs i aptituds" (dirigit per
Albert Frank)
Es realitzà durant el curs 1973-73 a l'Escola Uni-Protestant de
Kisangani, al Zaire.
Es van fer dos grups, un d'experimental i un de control, format
cadascun d'ells per 46 estudiants d'humanitats entre els 16 i els 18
anys. En tots dos grups es van realitzar diferents tests (quatre, en
concret).
En el grup experimental s'impartí un curs obligatori d'escacs de 2
hores setmanals, amb la possiblitat de jugar després de les classes o
bé durant les vacances.
Es pretenia corroborar la hipòtesi de que els escacs desenvolupa
alguna de les següents habilitats:
- aptitud espacial
- velocitat perceptiva
- raonament
- creativitat
- intel·ligència general

12
Els resultats van deixar palès que en el joc intervè un bon grapat de
capacitats, si bé totes les anteriors tenien la seva importància, van
prendre especial rellevància les habilitats espacials, numèriques,
administratiu-direccionals i organitzatives. Tanmateix i, per primera
vegada, hi haguè constància de la influència no només numèrica sinó
també verbal.
Estudi "Escacs i desenvolupament
cognitiu" (dirigit per Johan Christiaen)
Es realitzà durant els cursos escolars 1974-76 en l' Assenede
Municipal School de Gent, a Bèlgica.
Es van fer dos grups de 20 alumnes cadascun de 5è grau (10 anys).
El grup experimental va rebre 42 lliçons d'escacs d'una hora de
durada. El grup de control no en va rebre. Es van passar diferents
tests, entre d'altres els de Piaget per al desenvolupament cognitiu,
doncs es pretenia comprovar si era posible accelerar la transció del
nivell concret al nivell formal.
Els resultats van mostrar diferències significatives entre els dos grups,
a favor del que havia fet escacs, especialment en els nivells .0.1 i .0.5.
Estudi "Desenvolupant el pensament crític i
creatiu mitjançant els escacs" (Robert
Fergusson)
Es realitzà durant els cursos 1979-82 amb alumnes "mentalment
dotats" del districte de Bradford (Nova York), de entre primer i tercer
de secundària.
Es van fer tres grups: un de tractament dels escacs; un de tractament
de l'ordinador i, un altre, de tractaments no escaquístics combinats.
Cada grup es reunia un cop per setmana durant 32 setmanes,
emprant un total de entre 60 i 64 hores de l'activitat triada. Es van
passr diferents tests.
El grup d'escacs mostrà un increment en la puntuació percentual d'un
17,3% ( a nivell nacional els estudiants no mostren un increment en
escala percentual). I, de manera sorprenent, resultats molt significatius
respecte els altres dos grups en originalitat.

13
Projecte "Aprendiendo a pensar"(dirigit per
Edelmira García de la Rosa)
Es va dur a terme a Venezuela durant la dècada de 1980-90. El
Ministerio para el Desarrollo de la Inteligència formà a 100.000
mestres per ensenyar habilitats de pensament i, en el projecte inicial,
es treballà amb una mostra de 4.266 estudiants de 2n grau.
Aquests van rebre les classes durant un curs escolar de manera
sistemàtica i es van sotmetre a l'Escala d'intel·ligència Wechsler per a
infants. Es confirmà un increment en el quoficient d'intel·ligència i
s'observà resultats força interessants de transferència del pensament
escaquístic a altres àrees d'estudi.
Segons el prestigiós i influent psicòleg contemporani Skinner: "No
hi ha cap dubte que aquest projecte serà considerat, en la seva
totalitat, com un dels més grans experiments socials del segle"
(Tudela, 1987).
Donat l'èxit d'aquest estudi el programa s'anà ampliant gradualment a
tot el país. Des del curs 1988-89 els escacs s'imparteixen a totes les
escoles de Venezuela.
Estudi a Moldàvia (dirigit per Nina Fiódorovna
Talizina)
Tingué lloc a Kishinov (actual Chisinau, capital del país) durant dos
anys (començà el 1985). Els alumnes que van rebre classes d'escacs
van millorar les seves notes en totes les matèries. Els professors van
observar millores en: memòria, habilitats organitzatives i, en alguns
casos, increment de la fantasia i la imaginació.
"Programa d'escacs de les escoles de la ciutat de
Nova York "Nychess" " (Faneuil Adams, Jr. i
Bruce Pandolfini)
S'inicià el 1986. S'enviava un instructor experimentat per establir un
programa d'escacs i ajudaven els professors a desenvolupar un curs
de manera periòdica. Els instructors disposaven de col·laboradors,

14
joves jugadors d'escacs de secundària i estudiants de l'escola local
que destacaven en escacs.
Més de 3.000 alumnes del centre de la ciutat de més de 100 escoles
públiques hi van participar entre el 1986 i el 1990. A dia d'avui el
programa té continuïtat com a font d'estímul per a joves en alguns dels
seus barris més precaris.
Christine Palm (1990) enumera nombroses fites del programa
NYCHESS, entre d'altres:
- millora de la confiança i l'autoestima
- pensament racional
- habilitats cognitives
- habilitats comunicatives
- reconeixement de patrons
- millora de les notes (sobretot llengua i matemàtiques)
- sentiment d'equip
- concentració, tenacitat
- responsabilitat i assumpció dels propis actes
- descàrrega d'hostilitat de forma acceptable
- motivació
- entorn social acceptable de competitivitat per a les noies
- integració, inclusió i sociabilització
- empatia
Estudi "L'efecte dels escacs en les Puntuacions
de la Lectura: Informe del Segon Any del
Programa d'escacs del Districte Nou" (Suart
Margulies)
S'avalua el rendiment lector en 53 alumnes que participaren en el
programa d'escacs i els seus resultats es comparen amb els de 1.118
alumnes que no hi van participar. La conclussió és clara: s'observa un
increment signficatiu de les habilitats lectores dels alumnes que van
rebre les classes d'escacs respecte del grup que no les va rebre.
Els mestres d'escacs opinen al respecte que l'activitat desenvolupa
l'intelecte en general, l'autocontrol, l'habilitat analítica i la concentració.
Per la seva banda, els mestres de les escoles del Districte Nou,
argumenten que el joc reforça l'ego i la confiança dels estudiants.

15
El mateix Margulies parla de la relació estreta de les habilitats i
elements cognitius involucrats en la lectura i en els escacs. Distingeix
dos procesos en la lectura, un de baix nivell i, una altre, d'alt nivell.
- En el procés de baix nivell intervè la descodificació de les paraules,
incluent-ne també la gramàtica i el seu ús.
- En el procés d'alt nivell es requereix: un component informatiu
(situacions, implicacions...) i un component mental (processament,
comprensió, anàlisi...).
Esquemàticament podríem sintetitzar aquests processos de la següent
manera:
- Descodificació - integració en un context - significat - decisió
L'esquema es repeteix constanment amb cada paraula i és similar als
processos que se segueixen en el joc dels escacs.
Estudi "Els escacs com a eina per a ensenyar a
pensar" (Dianne Horgan)
Es realitzà el 1987 sobre una mostra 24 alumnes de primària i 35 de
secundària. Descobrí que els jugadors de primària estaven entre els
més ben puntuats i va concloure que els infants poden realitzar
tasques cognitiuves altament complexes tan bé com els adults. Això
sí, descobrí també que, mentre que els adults progressen partint d'un
enfoc detallista; els nens ho fan partint d'un enfoc més global i intuitiu.
D'aquesta manera les jugades dels infants solen ser mes ràpides, ja
que no generen llistes de jugades alternatives, si la primera o bé la
segona ja els hi satisfà no en busquen gaires més.
Segons Horgan als nens se'ls hi pot ensenyar a pensar de manera
clara. L'aprenentatge d'aquestes habilitats des de ben aviat pot
beneficiar àmpliament el desenvolupament posterior de l'intelecte.

16
Analogia entre el "pensament reflexiu" i el
"pensament escaquístic" (a partir de Jhon
Dewey)
Jhon Dewey (1859-1952) ha estat un dels filòsofs i pedagogs
més influents de la primera meitat del segle XX.
Jhon Dewey
La teoria de les cinc etapes d'investigació o de resolució d'un
problema data de 1938:
1. Coneixement de la complexitat (problema a tractar).
2. Definició del problema.
3. Consideració de suggerències o hipòtesis.
4. Raonament de les conseqüències de cada hipòtesis.
5. Selecció d'hipòtesis per a la solució del problema.

17
Aquests mateixos passos es segueixen en analitzar una posició
d'escacs i seleccionar la millor jugada:
1. Primer estudi de la posició (coneixement de la complexitat).
2. Avaluació de la posició: peces, posició, amenaces... (definició del
problema).
3. Solucions alternatives i consideració de variants (hipòtesis,
suggerències)
Aquests processos serien també característics de les estratègies
d'investigació de científics, matemàtics, psicòlegs experimentats...
"Estudi comparatiu sobre l'aprenentatge de les
matemàtiques a 5è" (Louise Gaudreau)
Tingué lloc a la província de New Brunswick (Canadà) entre el
setembre de 1990 i el juny de 1992. Hi van participar un total de 437
estudiants de 5è grau. S'hi van fer tres grups:
- Un grup A de control seguí el tradicional curs de matemàtiques
durant tot l'estudi.
- Un grup B seguí el tradicional curs de matemàtiques i després un
programa enriquit amb escacs i instrucció en la resolucióo de
problemes.
- Un grup C va rebre el tradicional curs de matemàtiques enriquit dels
de l'inici amb escacs.
Pel que fa al càlcul no es van trobar diferències significatives entre els
tres grups. Sí que s'hi van trobar diferències estadísticament
significatives entre els grups B i C pel que fa a la resolució de
problemes (21,46% de diferència a favor del grup C respecte al grup
de control); mentre que pel que fa a la comprensió una diferència de
12,02% a favor de nou del grup C respecte del grup de control.
A més a més el grup C millorà els seus resultats en la resolució de
problemes passant del 62% al 81,2%.

18
Projecte "Escacs en lloc de
matemàtiques" (Björn Lengwenus)
Es realitzà durant més de quatre anys a l'escola de primària d'Olewig.
S'hi va substituir una hora de matemàtiques (passant de tres a dos)
del currículum tradicional per una hora d'escacs. Com a conseqüència
els seus alumnes van doblar el rendiment en lectura i matemàtiques
respecte l'alumnat de la regió, així com triplicar les habilitats
lingüístiques. Aquests resultats tan espectaculars van fer posible
d'anar ampliant el programa a més escoles, principalment d'Hamburg i
de Dresden.
Projecte "Observo, penso, jugo"
Aquest projecte s'inicia el curs 2012-13 en 10 centres de Catalunya,
en conveni amb la Generalitat de Catalunya, la Federació Catalana
d'Escacs i la Universitat de Girona. Més endavant s'afegiria la
Universitat de Lleida.
Durant el primer curs es va formar en escacs els docents de les
escoles participants. A l'alumnat se li va passar proves competencials
tant de llengua com de matemàtiques, tant a l'inici del curs com també
al final, després de rebre les classes. Dues escoles van fer la funció
d'escoles control.
En total doncs, es van recollir els resultats de 278 alumnes de 1r que
van fer escacs i de 39 que no en van fer, observant-se una clara
millora en cadascun dels dotze ítems competencials analitzats en
l'alumnat que va seguir el curs d'escacs, millora significativament més
alta que en el grup de control.
Durant el segon i el tercer curs es va fer un estudi similar, aquesta
vegada durant un període de temps més extens i amb una mostra més
àmplia. De les 25 escoles col·laboradores del projecte i de les 15
inicialment previstes com a control s'obtingueren finalment un total de
412 respostes vàlides corresponents a 19 escoles del projecte i 126
respostes vàlides corresponents a 6 de les escoles control.

19
Des d'aleshores el projecte s'ha anat estenent i, avui dia, ja són ben
bé 300 les escoles que participen en el projecte i prop de 1.000
mestres els que s'han format en escacs (són xifres estimades, doncs
no n'existeixen d'oficials), la Universitat de Girona ha creat
un Observatori d'Escacs i Educació que ha esdevingut un referent i
aquest mateix curs un portal de recursos, on s'han penjat, entre
d'altres, els continguts que es tracten en la formació del professorat.
Treball de competències bàsiques
El nostre currículum té com a finalitat fonamental desenvoluparuna
sèrie de competènciesen el nostre alumnat a fi de que pugui
integrar-se socialment, sentir-se plenament realitzat, mostrar-se
autònom, relacionar-se i cooperaren projectes comuns i solidaris,
despertarel seu sentit crític i, a la vegada, entendre aquells
fenòmens propers com aquells no tan propers...
Actualment s'hi distingeix vuit competències bàsiques (i que tot
seguit analitzarem), sobre les quals s'articulen cinc àmbits amb un
pes específici hores concretes ja determinades legalment
(lingüístic, matemàtic, medi, artístic, educació física)i tres àmbits
transversals, sense concretar el seu temps legal però que,
representa, hi tenen cabuda de manera omnipresent (digital;
aprendre a aprendre; autonomia i iniciativa personal i
emprenedoria). De fet, la presènciad'aquests tres àmbits
transversals és un ítem de qualitat en la programació didàctica, que
no quedi determinat el temps que s'hi destini en l'horari curricular no
prova en absolut que tinguin menys importància que els cinc
primers àmbits, sinó que el diseny d'activitats per a desenvolupar-
los pot ser més complexe,però,a la vegada, més ric i amb més
possibilitats d'encabir-los conjuntament.

20
Competènciacomunicativa,lingüística i àudiovisual.
El treball principal rau en l'expressió ila comprensióoral, així com
en la precisió lèxica en el moment de tractar els temes que són
objecte d'estudi.Entendre bé les explicacions del mestre/ai, molt
especialment, les seves instruccions abans d'iniciar els diferents
jocs o activitats que es proposen.
Assimilar els continguts, emprar-los adequadament, explicar-se amb
precisió i claredat, són activitats freqüents i constants en l'activitat
d'escacsa l'aula per part dels alumnes. Enraonar i raonar. Mentre
que el paper del mestre/a serà, òbviament, estar a l'aguait i corregir
el que fora convenient.
Intrínsec al joc hi ha l'assimilació d'unes regles,unes peces que
tenen una abstracció simbòlica, una llengua amb un llenguatge
propi,que tant es pot escriure com parlar (hi ha qui diu que una
partida d'escacs ésun diàleg silenciós entre dues persones).
Diversos estudis demostrenque el seguimentd'una programació
reglada i habitual dels escacs fa millorar les competències
comunicatives i la comprensiólectora del seu alumnat practicant.
Ús transversalcom a eina educativa.Exemples.

21
Amb el joc podem treballar diferents tipus de continguts de manera
més competencial:lèxic, oracions, fins i tot l’expressió escrita amb
la redacció de poemes o de narracions , ja siguin descriptives o bé
fictícies,a partir de partides o jugades conegudeso inventades.
Competènciamatemàtica
Aquesta és, sens dubte, la competènciamés associadaamb els
escacs,doncs la seva pràctica va lligada a un constant ús del
raonament lògic i a altres activitats cognitives típiques del
pensament matemàtic: el càlcul, l'orientació espacial, el llenguatge
simbòlic...
Cada nova jugada d'una partida pot ser el punt d'inici d'un nou repte
a resoldre.Desenvoluparla observació,la capacitat d'anàlisi i de
relació, establir relacions, plantejar hipòtesis i comprobar-les,assaig
i error.... són activitats que se'ns presenten constanment durant el
joc i que afavoreixen modulació del nostre pensament i que ens
ofereixencom a educadors la possibilitat d'entrenar, millorar i, fins i
tot, perfeccionar-lo,segons el cas. I que no hi hagi cap dubte, de
que aquest entrenament, ara, per ara, ni tan sols la ciència entreveu
el seu límit.

22
Per altra banda, els escacs anomenats educatius, ens ofereixenla
possibilitat, mitjançant el joc, de desenvolupartot el currículum
tradicional de l'àrea de matemàtiques.Sí, repeteixo: és possible,
mitjançantels escacsensenyartots els continguts del
currículum de matemàtiques,des de la circumferència,passant
pel cub, les fraccions o bé les taules de multiplicar. Els treballs de
Juan Luis Jaureguiberry així ens ho demostren.
El raonament lògic i la resolució de problemeshi són omnipresents
durant el joc, com també el càlcul. La canalla compta
espontàniament els punts que va aconseguint, ja sigui en una
partida d’escacs o bé en els múltiples jocs pre-escaquístics(curses
de peons amb taps, per exemple).

23
El treball globalitzat de la propostapermetdesenvolupareficaçment
els nous aprenentatges amb connexions i fer-ne un aprofitament
pràctic: figures geomètriques;superficies,taules de multiplicar… A
la vegada, la competènciamatemàtica es duu al terreny de
l’experimentació i l’expressió corporal per a satisfacció i motivació
de l’alumnat.

24
Competènciaen el coneixementi la interacció amb el món físic.
Podríem sotscriure de l'anterior apartat un fragment, doncs, el
mètode científic comparteixpatrons de pensament i d'actuació en el
moment de treballar. Establir relacions causa-efecte,plantejar
hipòtesis,desvetllar el sentit crític, analitzar... per entendre el món i
poder-lo explicar. Bàsicament seria la competènciaprincipal que
podem desenvoluparamb els escacs.I, per descomptat,i, com a
conseqüència,ajudar-nos a prendre millors decisions.
Hem de tenir present també els més de mil cinc-cents anys
d'antiguitat del joc, la seva història: els indrets, la cultura i les
cultures que han sumat al joc tal i com avui el coneixem.Història i
històries..., tan variades: en el temps, els llocs,els personatges,que
creen un potencial centre d'interès amb moltes tecles que tocar.
El mètode científic aplicat a la quotidianitat del joc. Un “stop” per
“capturar” una posició i reflexionar de manera guiada a partir d’una
partida real dels infants: observació;anàlisi; reflexió; decisió;
execució; avaluació. Recordem ellema del Projecte “Els escacs a
l’escola” que s’impulsa a Catalunya: observo,penso,jugo.

25
De la mateixa manera que podem introduir en diferents jocs
aspectes lingüístics també ho podem feramb coneixements del
medi social i natural: països/capitals;continents/països;animals-
vegetals… Fins i tot podem organitzar gimcanes a mode d’avaluació
final d’un treball interdisciplinar, com,per exemple,d’Indonèsia.
http://escacsxavixec.blogspot.com/2018/05/gimcanesia-
gincanesia.html
Competènciaartística i cultural
Hi ha un fort componentcreatiu en el desplegamentdel joc. Aquest
és tan variat com les persones.A partir del joc es coneix més sobre
la persona. Mitjançant el diàleg, que dèiem abans, també ens
expresem.L'aplicació lichessutilitza el mot “crear”per jugar una
partida online. Al jugar i moure una peça, sí, en comptesd'una altra
i,cap allà i, no pas cap a aquí, estem creant. Si pensem les jugades
que podenesdevenir tot seguit, abans de moure peça, estem
imaginant. Diversos estudis han demostratque la pràctica dels
escacs afavoreix la imaginació i la creativitat.
Molt freqüentment els infants que juguen parlen de “muralles” al
posar enfrontats a la mateixa alçada els seus peons,fins i tot les
mostren orgullosos i somriuen satisfets amb elles i amb si mateixos.

26
En la fotografíapodem apreciar la “papallona” que dos alumnes de
1r havien “observat” durant la seva partida de cursa de peons.
Per altra banda tenim històries sobre els escacs,literatura,
comencem aproduir cançons i... a més a més,cada partida és una
història en si mateixa, algunes ho són fins i tot de molt dramàtiques.
En certes ocasions es celebrenpartides gegants vivents i hi ha qui
representaamb escenificacions i actuacions algunes partides. Els
treballs d'Alejandro Oliva sónuna clara mostra.
En la programació d’aquest projecte,a 2n de primària es preveu
escenificari enregistrar a mode de curt de ficció el final d’un
conegut tema escaquístic:“elmat del petó” que ja s’ha realitzat amb
èxit prèviament. La música hi té un paper destacat, així com
coreografies especialmentpensades per a la ocasió.

27
Com hem apuntat anterioment, podem realitzar molts treballs
plàstics i relacionar músiques i coreografies amb jugades o partides.
Inventar guions o prototips de peces amb un dissenyque faciliti
recordar el recorregut del seu moviment.
https://www.youtube.com/watch?v=Lwr64ZFN2Bo
Competènciadigital
En la metodologiade treball s’incorporal'ús de les noves
tecnologies ila connexió a la xarxa. S’empra sotware d'escacs o bé
aplicacions d’internet per il·lustrar les explicacions o bé jugar
partides; la pissarra digital i la seva manipulació tant per part del
mestre/a com també de l'alumnat amb diferents jocs o bé
explicacions.Es consulten webs d'interés tant per adquirir nous
coneixements com per seguir l'actualitat del món dels escacs i fer-
ne'n un ús actiu (jugar, comentar). comunicació i difusió dels escacs
on, de vegades,els nostres alumnes en són protagonistes:
És evident que el llenguatge dels escacs és universal i ens obre
vies de comunicació amb el món d'una manera constructiva i
enriquidora. Els mitjans tecnològics,agafats de la mà dels escacs,

28
podenesdeveniruna potent font de motivació per accedir a
diferents continguts de qualsevol dels àmbits educatius.
Per altra banda, a travès del joc dels escacs podem anar
desenvolupant en els infants la facultat de buscar, seleccionari
destriar amb sentit crític les fonts i les informacions a les quals,
inevitablement, hi accedim de manera quotidiana.
A més a més de l’ús quotidià d’aplicacions o consulta de webs i l’ús
de la pissarra digital, la realització de gimcanes és una important
eina transversal, lúdica i competencial.Consultar i seleccionar
correctamentla informació cercada no pot esdevenirtan útil i
motivador per a l’alumnat.
http://escacsxavixec.blogspot.com/search?q=25+moviments

29
Competènciasociali ciutadana
Dèiem anteriorment que els escacs és “un diàleg silenciós”i, a la
vegada, “una llengua ambun llenguatgepropi”.Els escacs permet
ajuntar persones de qualsevol edat, religió, físic,creença, sexe,
dificultat... És una eina integradora de gran valor i que, en l'actualitat
ja s'estàemprant amb gran èxit en l'àmbit social i terapèutic.
El resultat d'una partida és la conseqüènciad'unes accions que, de
manera clara i objectiva, només podenser responsabilitat de qui les
ha pres. Des d'una òptica pedagògicadisposemd'un òptim recurs
per tal de modelar el tarannà de certs individus. Podem transferir un
determinat comportamentque es dona en el joc, la submissió a les
seves normes i l'acceptació delresultat, a les decisions que hem
anat prenent nosaltres individualment i a qui ningú més no se'n pot
responsabilitzar. Integració social i adaptació.
Per altra banda cal destacar l'enfoc sempre conciliadori respectuós
del joc (donar-se la mà en començari en acabar la partida,
comentar-la...). El fomentde l'empatia mitjançant preguntar-se per
què m'han fet aquesta jugada i no pas una altra. Sovint alumnes
acadèmicamentpoc brillants derroten els que més destaquen de la
classe.Sigui quin sigui el resultat del joc sempre valorem i
respectemel rival/company. La pròpia metodologiade treball ens
permetfer diferents tipus d'agrupaments:equips, parelles... que
fomententambé el lideratge positiu i la solidaritat.
La “norma” d’encaixar les mans al principi i al final de la partida o
del joc pre-escaquístic la incorporem en forma d’hàbit, per crear un
patró conductual positiu. Fem uns referents a l’aula perquè sempre
la tinguem present. A més a més la incorporem en les rubriques
d’autoavaluació.

30
En la gran diversitat de jocs que emprem treballem també amb
diferents agrupacions: parelles; petit grup; grup mitjà; gran grup… El
treball cooperatiusempre està també present,així com la celebració
de jocs o proves que fomentenencara més la empatia: guanyar per
objectius “secrets”;parella contra parella; tsunami chess… La
participació en campionats o gimcanes esdevenentambé un marc
ideal per posar de manifestl’eficàcia dels escacs educatius per
treballar i avaluar aquesta competència.

31
Competènciad'aprendrea aprendre
El diàleg amb un mateix i amb els altres (companys, mestre)forma
una de les principals maneres d'aprendre en els escacs a partir de
la pràctica. Preguntar-se constanment el perquè i el com i obtenir-ne
una respostatriangulada (jo-company-mestre)esdevé una
immillorable manera d'emprendre la metacognició (què penso jo,
què pensa el company, què pensa el mestre/a, com hem arribat fins
aquí...). Aquestamanera de fer tan pròpia dels escacs genera un
patró d'hàbit que pot esdevenirdecisiuen un bon desenvolupament
personal i acadèmic futurs.
En acabar una partida qui guanya explica al company o a la
companya per què ha guanyat: què ha fet bé ell o ella i què ha fet
malament l’altre/a. Sistematitzem aquest patró amb rúbriques
d’autoavaluació, partint d’unes de més senzilles a d’altres que
requereixen de més reflexió.
Gens Poc Bastant Molt
- He estatatent/aa lesexplicacions?
- He entèsbé lesexplicacionsi he plantejatelsmeus
dubtesencas contrari?
-He posat enpràctica durantel joc elsnous
aprenentatges?
-M’he preguntatel perquè de lajugadadel meu
company/a?
- He pensatbé lamevajugada abansde fer-la?
- He pensatabansde ferla mevajugadaquè podrà fer
desprésel meucompany/a?
-M’he esforçata explicarperquè he guanyato bé a
escoltaramb atencióperquè he perdut?

32
Competènciad'autonomia,iniciativa personali emprenedoria.
En jugar als escacs cadascúpren les seves pròpies decisions,en
cada jugada, en cada moment. I no hi ha cap altra sortida: cada
jugada és una decisió que s'ha de prendre, pot ser un risc o no ser-
ho, es pot tenir dubtes o no tenir-ne'n però... amb els escacs,ens
entrenem en la presa de decisions ien la creació de mecanismes o
patrons d'anàlisi per procurar prendre'n les millors, analitzar les
seves possibles conseqüències i assumir-les després,passiel que
passi. El bo i millor, el seu avantatge, és que es tracta tan sols d'un
joc. Quina millor manera d'ensenyar a prendre decisions,preveure
les seves possiblesconseqüències i acceptar-ne els seus resultats?
En l'actualitat s'estanimpartint, fins i tot, cursos d'escacs pera
empresaris i comercials.
Com destacàvem en l'anterior competència,qui aprèn a aprendre
esdevé més autònom, disposade més recursos per tenir més
iniciativa i, per tant, ser més emprenedor/a.Alguns estudis ja
assenyalen que les persones que segueixen un programa regulat
d'escacsguanyen en confiança i autoestima, qualitats
indispensables en qualsevol personaemprenedorai amb iniciativa.

33
Ús transversalcom a eina educativa.Exemples
Com més aviat donem a la canalla mecanismes,pautes i patrons
per ser més eficients i més autònoms millor. La motivació pel joc és
un gran recurs per regular la impulsivitat i millorar la concentració.
Per aquest motiu es pengen uns referents a l’aula i, ben aviat, ja
des de 1r, a partir dels primers jocs, l’alumnat contesta les rúbriques
d’autoavaluació per tal de sistematizar una conducta que pugui
transferir-se a d’altres situacions.
Autoavaluació Sí No
He escoltat i he entés bé les explicacions de cada joc?
He donat les mans al company/a al principi i al final?
He explicat o bé escoltat per què he guanyat o bé perdut?
M’he assegut correctament i he posat els braços i les mans sobre el tauler
només en el moment de fer la jugada?
He respectat el torn de jugada, guardant silenci, i he pensat abans de jugar?
He pensat durant els exercicis i he entés bé les explicacions?

34
Objectius generals
- Contribuïr a l’adquisició de les diferents competències
ordenades al currículum.
- Millorar la qualitat del raonament, precisió i verbalització del
mateix.
- Aprendre a pensar abans d’actuar, tenir iniciativa personal i
acceptar les conseqüències de les pròpies decisions.
- Fomentar valors com ara l’empatia i el respecte, millorar
l’autoestima així com les relacions i afavorir la integració
social.
- Aprendre a resoldre problemes i prendre decisions individuals
i en parella o en equips.
- Aprendre dels errors com a part de l’aprenentatge.
- Treballar i desenvolupar diferents capacitats: concentració,
càlcul mental, creativitat, orientació espacial...
- Aprendre el moviment de les peces i les normes bàsiques del
joc.
- Aprendre conceptesmatemàtics variats: figures geomètriques,
càlcul, mesura, àrees...
- Millorar les habilitats lectores dels infants.

35
Relació de continguts
- Origen dels escacs.Llegendadel savi inventor.
- Vocabulari bàsic en català, castellà i anglès (joc, tauler, peces...).
- Numeració de l’1 al 64.
- Línies rectes horitzontals, verticals i diagonals; files i columnes.
- Línies rectes paral·leles i línies rectes perpendiculars.
- Lectura de coordenades.Interseccions.
- Moviment i captura del peó, del rei i de la dama.
- Curses de peons,diferents varietats: amb taps i amb el rei.
- Càlcul mental.
- Escac, escac i mat i ofegat.
- Problemes d'estratègia.
- Problemes de mat en una jugada.
- La oració.
- L'Anotació de la partida.
- Coronació del peó.
- Escac, escac i mat i ofegat.
- Mat de la dama i el rei.
- Mesura de superfícies.Concepte d’àrea i de perímetre.
- Concepte de multiplicació i introducció a les taules de multiplicar.
- El quadrat i el rectangle. Les seves parts.
- Audicions musicals (5a
simfonia de Beethoven,El bell Danubi blau,
Misiónimposible...).Ball: vals.

36
- Interpretació i grabació de dramatitzacions a partir de continguts
d'escacs(mat de la dama i el rei).
- Tipologiatextual: la narració.
- Mat de les dues torres.
- Moviment i captura de la torre, de l’alfil i del cavall.
- Concepte d'angle i les seves parts. L'angle recte.
- Angle recte, angle agut i angle obtús.
- El rectangle.
- El quadrat, el rombe i la circumferència.
- Fraccions.
- Càlcul mental.
- Problemes de mat en una jugada.
- Problemes d'estratègia.
- Anotació de la partida.
- L’enroc.
- Captura al pas.
- La oració.
- L’obertura: conceptesbàsics d’estratègia.
- Mats mítics:el pastor, el boig (i com prevenir-los)
- Mig joc, tàctica: la clavada; raigs x; doble amenaça; escac a la
descoberta;escac doble;desviació;sacrifici.
- Problemes de mat en una i en dues jugades.
- Valor de les peces.
- Final: coronació d’un peó,creació d’un peó passat; regla del
quadrat; regla de la oposició.

37
- Mat de les dues torres.
- Anotació de partides.
- Seguiment de l’actualitat nacional i internacional dels escacs.
- L’obertura: estils i aprofundiment de la italiana.
- Coneixement d’algunes “celades”.
- Repàs dels recursos tàctics i mats en dues i tres jugades.
- Atac al rei en el costat oposat del tauler.
- Joc de l’alfil i joc del cavall, contraposició i comparativa.
- Joc de la torre i joc de la dama.
- Estructura de peons i illes.
- Caselles febles.
- Mat de la torre i el rei.
- Final de rei i peó contra rei.
- Final de torre i peó contra torre.
- Anotació de partides.
- Seguiment de l’actualitat nacional i internacional dels escacs.

38
Relació dels continguts amb les competències al cicle inicial:
Continguts Competències
Origen dels escacs. Llegenda del savi inventor. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Vocabulari bàsic en català, castellà i anglès (joc, tauler,
peces...).
1, 2, 3, 7, 8
Numeració de l’1 al 64. 1, 2, 3, 7, 8
Línies rectes horitzontals, verticals i diagonals; files i
columnes.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Línies rectes paral·leles i línies rectes perpendiculars. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Lectura de coordenades. Interseccions. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Moviment i captura del peó, del rei i de la dama. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8
Curses de peons, diferents varietats: amb taps i amb el
rei.
1, 2, 3, 6, 7, 8
Càlcul mental. 1, 2, 3, 4, 7, 8
Escac, escac i mat i ofegat. 1, 2, 3, 6, 7, 8
Problemes d'estratègia. 1, 2, 3, 6, 7, 8
Problemes de mat en una jugada. 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8
La oració. 1, 2, 3, 5, 7, 8
L’Anotació de la partida. 1, 2, 3, 5, 7, 8
Coronació del peó. 1, 2, 7, 8

39
Relació dels continguts amb les competències al cicle inicial (continuació):
Escac, escac i mat i ofegat. 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8
Mat de la dama i el rei. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Mesura de superfícies. Concepte d’àrea i de perímetre. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Concepte de multiplicació i introducció a les taules de
multiplicar.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
El quadrat i el rectangle. Les seves parts. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Audicions musicals (5a
simfonia de Beethoven, El bell
Danubi blau, Misión imposible...). Ball: vals.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Interpretació i grabació de dramatitzacions a partir de
continguts d'escacs (mat de la dama i el rei).
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Tipologia textual: la narració. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Mat de les dues torres. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8
Moviment i captura de la torre, de l’alfil i del cavall. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Concepte d'angle i les seves parts. L'angle recte. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Angle recte, angle agut i angle obtús. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
El rectangle. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
El quadrat, el rombe i la circumferència. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Càlcul mental. 1, 2, 3, 6, 7, 8
Relació dels continguts amb les competències al cicle inicial (continuació):

40
Problemes de mat en una jugada. 1, 2, 3, 6, 7, 8
Problemes d'estratègia. 1, 2, 3, 6, 7, 8
Anotació de la partida. 1, 2, 3, 5, 7, 8
L’enroc. 1, 2, 3, 5, 7, 8
Captura al pas. 1, 2, 3, 5, 7, 8
La oració. 1, 2, 3, 5, 7, 8
Competències
1. Competència comunicativa, lingüística i audiovisual.
2. Competència matemàtica.
3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.
4. Competència artística i cultural.
5. Competència digital.
6. Competència social i ciutadana.
7. Competència d’aprendre a aprendre.
8. Competència d’autonomia, iniciativa personal i emprenedoria.

41
Desenvolupament del programa. Sessions.
Activitats.
Sessions
La idea és fer un desdoblament o bé tenir dos mestres a l’aula
en sessions d’una hora. Aquest és el temps ideal, doncs
dediquem els primers minuts a preparar-nos:adequar l’espai, les
taules i el material. Tot seguit es fa un repàs ràpid de l’última
sessió i, a continuació, introduïm nous continguts, expliquem
nous jocs o bé en repassem els darrers abans de fer noves
explicacions. Sempre cal recollir-ho tot i deixar-ho ben endreçat.
L’ideal ésde disposar de dos mestres a l’aula (la persona més
“especialista” i el/ la mestre/a tutor/a). D’aquesta manera
aconseguim implementar millor el programa i el/ la mestre/a
tutor/a, pot també ser-ne partícep, tot podent en altres classes,
potser aprofitar els continguts tractats o bé relacionar-los amb
altres matèries. A més a més resulta molt més fàcil avaluar per
competències a partir de graelles d’observació. L’alumnat,
immers en el joc, aplica diferents coneixements sense adonar-
se’n i mostra la seva habilitat competent.
Material
Per dur a terme les activitats cal taulers i peces per als alumnes.
Per poder fer les explicacions cal d’una tauler pissarra digital
amb connexió a internet i, optatiu, que l’ordinador disposi d’un
mòdul d’escacs.
Altres materials: cartells referents (moviments de les peces,
normes del joc...); fitxes de treball; cartes i daus d’escacs (per
tenir més recursos i fer més atractiva encara la classe);
plastilina; bosses d’escombraries (creació de materials: peces
inventades, disfresses...)

42
Activitats
Desenvolupar la programació per contribuir a adquirir les
competències que l’alumnat ha d’haver estat capaç d’adquirir en
finalitzar l’etapa de primària és el primer objectiu d’aquest projecte,
però no és l’únic. El complementa una sèrie d’activitats que
l’enriqueixen i donen veritable sentit al projecte.
Per aquest motiu caldria crear una comissió o grup de treball per,
entre d’altes qüestions: crear fitxes de treball (programació); crear
rúbriques o fitxes d’avaluació; coordinació amb infantil; coordinació
amb educació especial; creació de materials (disfresses, nous jocs,
cartes...); desenvolupament i coordinació de campionats, concursos
(resolució de problemes, disseny de la portada del bloc d’escacs);
actualització anual de la programació del projecte (creació d’un pla
anual); actualització del web d’escacs i del canal youtube... Podríem
relacionar també, però ja en horari extraescolar, la celebració d’un
curs d’iniciació als escacs per a pares i mares i d’una extraescolar
d’escacs per a la canalla.
Fitxes de treball:
Revisió de les existents i creació de noves en funció de les
necessitats.
Rúbriques/fitxes d’avaluació:
Revisió de les existents i creació de noves en funció de les
necessitats.
Coordinació
A mig termini es pot pensar a introduir els escacs a educació infantil,
caldria que hi hagués en la comissió, al menys, una persona de cada
etapa.
Pensem amb alumnes concrets que presenten dificultats concretes:
comportament, aprenentatge, comprensió lectora, atenció, motivació,
empatia... Alguns d’ells manifesten sovint força interés pels escacs.
Amb coordinació amb les mestres d’educació especial podem

43
desenvolupar un pla individual que contempli cada cas i veure’n
posteriorment els seus resultats per avaluar-lo.
Creació de materials
Per tal de crear materials caldria que una comissió se n’encarregués
de la seva elaboració. Pensem que la programació és multidisciplinar i
abarca desde l’elaboració de disfresses a jocs que ni tan sols es
troben al mercat, com ara el TABLECHESS.
Amb la comissió i, en coordinació amb educació especial i tutors/es ,
podríem crear material interdisciplinar per treballar llengua, medi o
qualsevol altra àrea. Per exemple: cartronets amb mots per ser
capturats,de la mida màxima d’una casella.
Campionats i concursos
La celebració d’un campionat d’escacs a l’hora del pati és una tasca
complexa i que comporta un despesa important d’energia, però també
molta satisfacció. Acostuma a ser un marc de convivència i
d’integració molt enriquidor, a la vegada que ajudem a desenvolupar
competències, com ara l’autonomia i la iniciativa personals , i valors.
Sovint els campionats d’escacs a l’escola generen inspiració i
motivació en l’alumnat.
Es pot concebre, per altra banda, altres campionats, fora de la
concepció clàssica d’ “open”: “escacs empàtics”; parelles mixtes;
curses de peons...
Habilitar un espai d’escacs a l’escola que fomenti la reflexió i la
participació a partir de concursos de resolució de problemes
enriqueixen també la vida de l’escola i la fa més atractiva i
engrescadora tant per a l’alumnat, com també pels diferents agents
que hi conviuen.

44
Portada del bloc d’escacs
Obertura participativa d’un procés de selecció entre l’alumnat i les
famílies d’una portada per al bloc d’escacs de disseny exclusiu i
original.
Pla anual del Projecte d’escacs
Caldria fer una previsió de les activitats del projecte a realitzar durant
el curs i avaluar-les al final del mateix. Això inclou tant les activitats
(noves o de manteniment) com també la programació, per tenir-la
sempre al dia.
Actualització dels webs d’escacs
Es parteix amb dos webs d’escacs. En el bloc d’escacs es publiquen
continguts/classes d’escacs, es fa difusió del treball de l’escola, així
com d’algunes notícies i fets destacables del món dels escacs actuals.
En el canal de youtube es pengen vídeos originals on participa part del
nostre alumnat per tal de fer difusió del treball es fa a l’escola.
Curs per a les famílies
Amb l’aprovació d’aquest projecte s’oferiria a les famílies un curs
gratuït d’iniciació als escacs, durant quatre tardes del mes de
setembre, a fi de promoure el joc, els seus beneficis i les relacions
intergeneracionals.
Extraescolars d’escacs per als infants
Aquesta activitat s’allunya en part del treball més curricular i
interdisciplinar que es fa en la programació del projecte. En tant que

45
extraescolar esportiva contemplaria més els aspectes més lúdics. Per
altra banda, l’aprenentatge del joc es faria més ràpid i especialitzat.
Amb el temps i, en coordinació amb les famílies implicades, podríem
contemplar la possibilitat de participar en competicions escolars.
Fonts consultades:
Currículum Educació Primària (Decret 119/2015, de 23 de juny,
d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària). CVE-DOGC-
A-15176019-2015.
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6900/1431926.pdf
Un currículum competencial per a l’educació primària (Generalitat
de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2016)
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/curriculum/inf
_pri/cape/info_prima_ria_29_6.pdf
Projecte els escacs a l’escola i a l’institut, una eina educativa
(Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2016)
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/curriculum/inf_pri/esca
cs/index
Projecte “Dona’m la mà” (Marta Amigó, 2010).
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/_media/cursos/curriculum/inf
_pri/escacs/els_escacs_com_a_eina_educativa_baldiri_reixac.pdf
Projecte “Mou fitxa” (Ignasi Martínez, 2015).
http://www.cruillaconnecta.cat/Mou_fitxa_Experiencia_1_29-01-
2015.html

46
Chess in education research summary (Robert Fergusson, 1995).
Traducció al castellà: Sumario de las investigaciones del ajedrez en la
educación (Jorge Barón, 2009).
http://ajedrezescolar.es/2009/11/indice-descarga-y-audio-sumario-
investigacion-ajedrez-educacion-ferguson/
Els escacs com a eina terapèutica i d’aprenentatge (Oriol Calvet,
2015).
http://www.edami.com/els-escacs-com-a-eina-terapeutica-i-
daprenentatge-1/
El ajedrez nutre la educación innovadora (Leontxo García, 2017)
http://deportes.elpais.com/deportes/2017/03/22/la_bitacora_de_leontx
o/1490179217_496640.html
El espectáculo de la inteligencia (Jorge Wagensberg, 2016)
http://www.elperiodico.com/es/noticias/opinion/espectaculo-
inteligencia-articulo-wagensberg-5695660
Citas de ajedrez (chess-poster, portal d’escacs)
http://www.chess-
poster.com/spanish/notas_de_ajedrez/citas_de_ajedrez.htm
Escacs Guimerà (Xavier Garcia Bou, portal d’escacs educatius)
http://escacsxavixec.blogspot.com/

47
Ajedrez a la escuela (portal d’escacs educatius de profes innovadors
d’Aragó)
https://www.ajedrezalaescuela.eu/
Educachess (portal d’escacs educatius amb materials interdisciplinars
i transversals)
http://www.educachess.org/
Ajedrez educativo: Nuevo bloque monográfico en las jornadas
DIM (Revista digital DIM nº36, Jordi Prió; Joaquín Fernández Amigo,
Míriam Monreal, Xavier Garcia Bou).
http://dimglobal.net/revistaDIM36/DIMOC36ajedrez.htm
Las transversalidades del ajedrez (Joaquín Fernández Amigo,
Editorial Balàgium, 2016)
Neuroeducación en el aula (Jesús C. Guillén, Amazon 2017)

48
Annex:
Fitxes de treball

49
Nom: Data:
1. Numera cada casella com vulguis i escriu, a sota, quantes caselles hi ha en total:
Hi ha en total ______________ caselles.
2. Escriu la numeració correcta de cada casella.

50
Nom: Data:
1. Traça una línia recta de color blau en les dues files que tu vulguis. En el marge esquerra
numera cadascuna de les files.
Hi ha en total ______________ files.
2. Traça una línia de color vermell en les dues columnes que tu vulguis . En el marge de
sota numera amb lletres cadascuna de les columnes.
Hi ha en total ______________ columnes.

51
Nom: Data:
1. Traça les línies rectes diagonals i, després,compta-les.
Hi ha en total ______________ diagonals.
2. Traça de color groc les línies rectes diagonals d’un sentit i, de verd, les línies rectes
diagonals de l’altre sentit.
Hi ha en total ______________ diagonals de color groc.
Hi ha en total ______________ diagonals de color verd.

52
Nom: Data:
1. Escriu el nom correcte de cada casella.
2. Traça de color blau la fila 4.
3. Traça de color vermell la columna g.
4. Traça de color groc la diagonal a3-f8.
5. Quina casella és la intersecció de la fila 4 i la columna g?
____________. Marca-la.

53
Nom: Data:
1. Traça dues línies rectes horitzontals que siguin paral·leles.
2. Traça dues files rectes verticals que siguin paral·leles.
3. Traça dues línies rectes diagonals que siguin paral·leles.

54
Nom: Data:
3. Traça una línia recta verticali una d’horitzontal que siguin perpendiculars.
Quina casella és la intersecció de les dues línies que has dibuixat?
____________. Marca-la.
1. Traça dues línies rectes diagonals que siguin perpendiculars.
Quina casella és la intersecció de les dues línies que has dibuixat?
____________. Marca-la.

55
Nom: Data:
1. Traça elrecorregut que fan els peons blancs fins arribar a la vuitena fila.

56
Nom: Data:
1. Traça elrecorregut que fa el rei blanc fins a capturar els peons sense posar-se en perill i
a sota el del rei negre.

57
Nom: Data:
1. Traça elrecorregut que fa la dama capturant en l’ordre correcte les paraules que formen
una oració.

58
Nom: Data:
1. Quines són les tres defenses diferents en un escac?
-
-
-
2. Inventa’t una posició d’escac i mat amb aquestes peces:KQk

59
Nom: Data:
1. Traça elrecorregut que fa la torre capturant en l’ordre correcte les paraules que formen
una oració.
2. Mou la torre una sola vegada, i sempre des d’on està,per formar angles rectes amb els
peons. Després dibuixa’ls amb un color diferent cadascun.

60
Nom: Data:
1. Traça elrecorregut que fa l’alfil per dibuixar un rectangle amb quatre moviments.
2. Movent l’alfil forma diferents angles amb el rei com vèrtex fix i la dama, també fixa.
Després dibuixa’ls i classifica’ls

61
Nom: Data:
1. El cavall està molt prim i el volem engreixar, assenyala en cada cas quin són els colors
que hauria de menjar-ne.

62
Nom: Data:
1. Amb quatre moviments forma un quadrat amb el cavall negre i un rombe amb el blanc,
després traça els recorreguts.
2. Marca les caselles on pot saltar el cavall, després traça una circumferència unint
aquestes caselles.

63
Nom: Data:
1. Per arraconar elrei negre i fer escac imat anirem deixant-li espais cada vegada més
petits
Quina figura geométrica forma el tauler d’escacs? __________
Quina superficie té? ______d’amplada i _______d’alçada=___
2. Emprem els superpoders de la dama i primer li retallem espais per les files.
Quina figura geomètrica forma l’espai que ara té el rei? _________
Quina superfície té? ________ d’amplada i ________ d’alçada=___

64
Nom: Data:
1. A continuació emprem el segon superpoder de la dama i li retallemespai per les files i
per les columnes.
Quina figura geométrica ens surt ara? __________
Quina superficie té? ______d’amplada i _______d’alçada=___
2. Ara anem seguint el rei (vals), fins a portar-lo al racó i deixar-li dues caselles per
poder-se moure i no ofegar-lo.
Quina figura geomètrica forma l’espai que ara té el rei? _________
Quina superfície té? ________ d’amplada i ________ d’alçada=___

65
Treball interdisciplinar 2n. Nom:
Superqueen:una tragediainterdisciplinar
Introducció. Música: Simfonia n5. Beethoven .
Explica què és el que succeeix.
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
1r acte. Música: El bell Danubi blau (vals). Johan Strauss, fill.

66
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
2n acte. Banda sonora de Misión imposible.. Lalo Schifrin
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________

67
3r acte. Música: Simfonia n5. Beethoven. Repic de timbals
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
Final. Música: We are the champions. Queen

68

Tothom juga; tothom hi guanya

Recommended

Recommended

More Related Content

More from Xavier Garcia Bou

More from Xavier Garcia Bou (13)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

Tothom juga; tothom hi guanya