Ppt tema 4_primera_part_dislexia_ppt97

1,395 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
1,395
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16
Actions
Shares
0
Downloads
37
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • Totes dues estan activades en la lectura.
  • No és un retard maduratiu ni un retard en el desenvolupament.
    - El 40 % dels germans i entre un 30 i un 50 % de pares d'un infant dislèctic també presenten el trastorn. Els pares de nens dislèctics sovint se senten identifica ts amb les dificultats que té el seu
    fill encara que mai no hagin estat diagnosticats.
  • Depenent de quina sigui la ruta alterada tindrem:
    - Disfunció de la ruta fonològica: dislèxia fonològica, dislèxia sublèxica, dislèxia disfonètica, dislèxia tipus L (lingüística).
    -
    Disfunció de la ruta lèxica: Dislèxia superficial, dislèxia lèxica, dislèxia diseidètica, dislèxia tipus P (perceptiva).
  • MT: funció cognitiva que ens permet mantenir la informació en la nostra ment mentre operem amb ella.
  • El nens i nenes dislèctics no solen tenir dificultats fins que han d'iniciar l'aprenentatge de les lletres. Han presentat un desenvolupament psicomotor normal, que es relacionen bé amb els seus companys, que aprenen amb facilitat el que els expliquen a classe i el seu comportament és adequat a l'edat cronològica.
  • El nens i nenes dislèctics no solen tenir dificultats fins que han d'iniciar l'aprenentatge de les lletres. Han presentat un desenvolupament psicomotor normal, que es relacionen bé amb els seus companys, que aprenen amb facilitat el que els expliquen a classe i el seu comportament és adequat a l'edat cronològica.
  • http://www.elbrot.es/cat/fundacio.html
  • Ppt tema 4_primera_part_dislexia_ppt97

    1. 1. Intervenció en les dificultats de comunicació, lectura i escriptura 1 T.4. Dificultats en el reconeixement i escriptura de paraules 6 i 13 de maig 2013
    2. 2. Lectura i escriptura 2  Lectura i escriptura: Processos interrelacionats.  Separació per propòsits didàctics.  80% de les dificultats d’aprenentatge relacionades amb la lectura i l’escriptura.
    3. 3. Objectius 3   Adquirir coneixements sobre l'heterogeneïtat de les dificultats que presenten en el processos d'aprenentatge de la lectura i l’escriptura:  en el reconeixement de les paraules  en l’escriptura de paraules Proporcionar coneixements i estratègies respecte a les possibilitats d'avaluació i d'intervenció en nens amb dificultats en la lectura i escriptura de paraules.
    4. 4. Sumari 4 4. 1 . 4. 2 . 4. 3 . 4. 4. Co ne ix e m e nts p re vis : le c tura Dis lè x ia Dis g ra fia Dis o rto g ra fia
    5. 5. 5 4.1. Coneixements previs - Mecanismes de lectura -- Hipòtesi de les dues rutes/vies -
    6. 6. 6 Coneixements previs: Mecanismes de lectura Via Ruta fonològica o indirecta Quan s’està iniciant la lectura Quan trobem una paraula desconeguda Mals lectors Ruta visual o directa Quan trobem una paraula que reconeixem Bons lectors
    7. 7. Hipòtesi de la doble ruta DESCODIFICACIÓ FONOLÒGICA [k] [ǝ] [ɗ] [i] [ɾ] [ǝ] cadira DESCODIFICACIÓ LÈXICA (cadira)
    8. 8. Ruta lèxica 8    L'exposició constant i freqüent a textos escrits afavoreix l'automatització d'aquesta via i activa una via de lectura molt més ràpida. No fa una anàlisi lletra per lletra, sinó que analitza la paraula de manera global; a través de la seva representació ortogràfica arriba al significat. Ens permet assimilar l'ortografia d'una manera totalment passiva en identificar visualment la paraula de manera global. Com més ens exposem a la lectura, més desenvolupem la ruta lèxica i més consolidem la representació ortogràfica de les paraules.
    9. 9. Ruta lèxica i ruta fonològica 9 Font: Hospital Sant Joan de Déu (2010)
    10. 10. Mètodes d’ensenyament de la lectura 10 1. Sintètics o alfabètics   Sintètics purs: lletra/fonema Sintètics mitigats: mètode sil·làbic: síl·laba 1. Analítics o globals  Analítics purs: frase  Analítics mitigats: paraula
    11. 11. Mètodes de lectura 11 Desenvolupen la via fonològica o indirecta frase paraula síl·laba Mètodes sintètics o fonètics lletra Mètodes analítics o globals Desenvolupen la via visual o directa
    12. 12. 4. 2 . Dis lè x ia 12 - Caracterització: - Definició i tipus - Indicadors -- Avaluació -- Intervenció -
    13. 13. Caracterització de la dislèxia 13 Sumari   Trets fonamentals Definició:     Tipus de dislèxia segons la ruta alterada Indicadors de dislèxia:      Associació internacional de dislèxia APA (DSM-IV) Educació infantil i cicle inicial Cicle mitjà i superior Secundària Problemes associats a la dislèxia Mites i concepcions erronis de la dislèxia
    14. 14. Dislèxia: trets fonamentals 14    Dificultat de l’aprenentatge. Dèficit en les funcions cerebrals del llenguatge escrit (lectura i escriptura) Problema neurològic de base genètica- hereditària, unit als factors ambientals i personals.  Trastorn crònic.  Prevalença: entre un 5 i un 17% .  Afectació similars nens i nenes.  Capacitat intel·lectual normal.  Diagnòstic clínic a partir dels 8-9 anys.
    15. 15. 15 Definició de dislèxia segons l’Associació Internacional de Dislèxia (2002)  Trastorn específic d’aprenentatge d’origen neurobiològic que es caracteritza per:  una dificultat en el reconeixement precís i fluid de les paraules, i  per problemes d’ortografia i decodificació. Aquestes dificultats resulten d’un dèficit en el component fonològic.
    16. 16. Definició de dislèxia segons el DSM-IV 16  El rendiment en la lectura i les habilitats per a escriure  precisió,  velocitat o  comprensió avaluades mitjançant proves normalitzades i administrades individualment són substancialment inferiors al que s’espera en funció de: - l‘edat cronològica
    17. 17. 17 Definició de dislèxia segons el DSM-IV (2)   L’alteració en el rendiment de la lectura i l’expressió escrita interfereix significativament en el rendiment acadèmic o en les activitats de la vida quotidiana que requereixen habilitats per a la lectura i l’escriptura. Si existeix un dèficit sensorial, les dificultats en la lectura i en la capacitat d’escriure excedeixen les que es consideren habitualment associades a ell.
    18. 18. Tipus de dislèxia segons la ruta alterada 18  Disfunció de la ruta fonològica:  dislèxia fonològica, dislèxia sublèxica, dislèxia     disfonètica, dislèxia tipus L (lingüística). Presenten dificultats en la lectura de paraules estranyes o desconegudes. Disfunció de la ruta lèxica: Dislèxia superficial, dislèxia lèxica, dislèxia diseidètica, dislèxia tipus P (perceptiva). Presenten problemes de fluïdesa.
    19. 19. Dislèxia fonològica 19     Procuren llegir les paraules noves per analogia. P.ex.: caní > camí Desxifren parcialment la paraules, que li suggereix una altra coneguda. P.ex. Cruyff > kkrr kruz Aprofiten els elements més familiars de les paraules noves, fent errors derivatius. P.ex. dormíen > dormiríen Aprofiten la informació contextual.
    20. 20. Dislèxia de superfície 20      Fan errors llegint estrangerismes (pizza, fondue..). Triguen el mateix temps en llegir paraules potencialment familiars i paraules no familiars (pilota – piròman). Presenten problemes de fluïdesa, especialment quan deletregen paraules (f-o-n-d-u-e). Tenen problemes per a diferenciar el significat de paraules que sonen de forma semblant. P.ex. vaca - baca, cuota – quota Si la fluïdesa disminueix molt provoca, a més, problemes de comprensió.
    21. 21. Dificultats en l’adquisició i ús d’habilitats fonològiques: 21  En l’articulació correcta de fonemes.  De conversió grafema-fonema i a la inversa.  Activació de la memòria de treball (MT) per tal de mantenir la representació dels.  grafemes,  fonemes i  paraules senceres, i recuperar a la memòria a llarg termini (MLP) el seu significat.  De segmentació dels fonemes (consciència
    22. 22. Habilitats de la consciència fonològica 22   Consciència fonològica = capacitat per entendre que les paraules estan compostes per una cadena de sons o unitats fonològiques anomenats fonemes. Habilitats:  Analitzar o segmentar una paraula en els seus sons.  Identificar el(s) so(ns) inicial(s) o final(s).  Identificar i treballar les síl·labes.  Reconèixer d’un grup de paraules les que comencen amb el mateix so.  Combinar o sintetitzar els sons separats d’una
    23. 23. Altres dificultats 23  Vocabulari reduït.  Sintaxi pobre.  Fluidesa i riquesa expressiva pobre.  Poques estratègies per facilitar la lectura ràpida Ex: activant coneixements previs buscant la idea principal…
    24. 24. 24      Indicadors: Educació infantil i cicle inicial (1) Nivell baix en la denominació ràpida de dibuixos. Dificultats per mantenir l’ordre seqüencial de les paraules polisíl·labes. P.ex. pedalar> peladar Dificultats per aprendre cançons, poemes, rimes... Retard en memoritzar i lenta evocació de seqüències verbals, p.ex. números, l’abecedari, dies de la setmana, mesos de l’any... Gran dificultat per lletrejar i utilitzar mentalment els sons de les paraules (consciència fonològica pobre).
    25. 25. 25     Indicadors: Educació infantil i cicle inicial (2) errors de lectura substitució: d’una lletra o síl·laba. rotació: confusió de lletres que tenen una semblança simètrica i espacial.  d/b, p/q, q/b, g/p, w/m omissió: ometre la lectura de fonemes.  final de síl·laba o en síl·labes inverses: r/l/s/n.  travades: tra/pla/ bla /bra/ cla inversió de lletres: canviar l’ordre espacial d’una lletra o síl·laba.  directes o inverses: le/el, se/es, la/al  travades: tra/tar, pla/pal.
    26. 26. 26  Indicadors: Educació infantil i cicle inicial (3) lectura per síl·labes Llegir a cop de síl·laba, per excés de fixació ocular i lectura mecànica, de manera que s’hi produeix:  Absència de comprensió lectora.  No-integració de l’estructura de la frase.  Dificultats per a conèixer el significat de paraules (sinònims i antònims).  Vocalització i repetició excessiva.  Salt de línies.  Absència de pauses.  No-retenció de la informació escrita i falta de visió perifèrica quan llegeix.
    27. 27. 27   Indicadors: Educació infantil i cicle inicial (2) Una lectura laboriosa, forçada, amb pauses, rectificacions, repeticions... Generalment el ritme lector (la velocitat) està més a prop de la normalitat que la mecànica lectora. Malgrat aquest nivell lector, alguns nens i nenes aconsegueixen una comprensió lectora com la dels seus companys no dislèctics.
    28. 28. 28 Mostra de text: nen de 7 anys amb diagnòstic de dislèxia  2n de Primària Font: Hospital Sant Joan de Déu (2010)
    29. 29. Indicadors: cicle mitjà i superior (1) 29      Dificultats en l’evocació de paraules. Lectura molt lenta, feixuga, forçada, amb pauses, rectificacions, repeticions... Especial dificultat en la lectura de paraules poc habituals o sense sentit. Atenció i concentració disminuïdes en tasques relacionades amb la lectura i l’escriptura. Escriptura amb errors d’ortografia natural (unions i fragmentacions de paraules, inversions, substitucions, omissions, addicions de lletres i/o síl·labes) i arbitrària (b/v, j/g, h...).
    30. 30. Indicadors: cicle mitjà i superior (2) 30  Expressió escrita deficient a causa d’una consciència morfosintàctica i textual pobra. Passar del discurs oral a l'escrit requereix seguir uns passos que obliguen a ordenar les idees en frases i les frases en paràgrafs.
    31. 31. Mostra de text: nen de 12 anys amb diagnòstic de dislèxia 31  Text espontani Font: Hospital Sant Joan de Déu (2010)
    32. 32. Indicadors: secundària (1) 32     Discrepància entre la capacitat de l’alumne i el seu rendiment en els estudis. Pot semblar una persona poc treballadora, desordenada, distreta, desinteressada, i fins i tot conflictiva. Falta d’habilitat en àrees instrumentals bàsiques: errors en el càlcul. Els costa l’automatització dels aprenentatges. Presenten problemes per utilitzar la memòria de forma eficaç: “el que saben avui no ho recorden demà”. Tenen problemes en l’organització de les activitats quotidianes i del treball: s’obliden els llibres,
    33. 33. Indicadors: secundària (2) 33     Els costa dur a terme diverses ordres si les reben totes seguides. Poden caure repetides vegades en els mateixos errors ortogràfics moments després d’haver-los corregit. Necessiten més temps que la resta d’alumnes per ordenar les dades, llegir enunciats, acabar els treballs o els exàmens. Té incidència:  El tipus de lletra.  la qualitat de les fotocòpies.  la disposició de la informació a la pissarra.
    34. 34. Indicadors: secundària (3) 34   Es cansen abans i perden la concentració més fàcilment. La distribució racional dels treballs i exàmens els és fonamental. Les matèries que es basen en l’estudi dels apunts de classe els suposen un greu desavantatge, ja que els seus apunts solen ser poc clars o incorrectes.
    35. 35. Problemes associats a la dislèxia 35      TDAH Alteracions de la llengua oral: etiquetatge verbal, dificultats per organitzar el discurs, etc. Grafisme Càlcul: taules de multiplicar, lectura i comprensió d’enunciats, automatització de càlculs ràpids, etc. Problemes afectius o emocionals: trastorns d’ansietat, depressius, psicosomàtics i de conducta.
    36. 36. Mites i conceptes erronis sobre la dislèxia 36     Problemes de “lateralitat”. Problemes visuals i dislèxia. Dislèxia, problemes d'orientació espacial i d'identificació dreta-esquerra. Dislèxia i “excepcionalitat intel·lectual i/o creativa”.
    37. 37. Avaluació 37 Sumari   Diagnòstic Avaluació de la lectura i l’escriptura:  Proves estandaritzades:      TALE TALEC PEREL PROLEC-R Protocols d’observació de la dislèxia: PRODISCAT
    38. 38. Avaluació 38    Diagnòstic clínic. Combina:  història clínica i educativa: antecedents familiars, trets del desenvolupament i dels aprenentatges.  Estudi neuropsicològic: instruments que valoren les diferents funcions cerebrals. Avaluació de les necessitats educatives.
    39. 39. Diagnòstic: estudi neuropsicològic 39         Rendiment cognitiu global: capacitat intel·lectual global o quocient intel·lectual global. Atenció i funcions executives. Conducta. Visuopercepció i visuoconstrucció. Memòria, tant verbal com visual. Coordinació motriu. Llenguatge oral i escrit, tant expressiu com comprensiu. Lectura i escriptura.
    40. 40. Avaluació de la lectura i l’escriptura 40  Proves estandarditzades:  TALE: castellà (J. Toro y M. Cervera 1984)  TALEC: català (Cervera 1991)  PEREL (A. Maldonado et al. 1992)
    41. 41. TALE 41    Prova descriptiva. Consta de 2 subproves:  Una de lectura: s'avalua la lectura de lletres, síl·labes, paraules, text i comprensió lectora  Una d'escriptura: s'avalua fonamentalment la còpia, l'escriptura al dictat i l'escriptura espontània. El nivell obtingut està en funció del nombre d'errors i del temps emprat per a la resolució de la prova.
    42. 42. 42 TALEC: Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català      Aplicació: individual Duració: 30-40 minuts. Administració: entre 6 i 10 anys, o més grans amb dificultats lectores. Objectiu: determinar els nivells generals i les característiques específiques de la lectura i escriptura. Puntuació:  Plantilles de correcció.  Cal tenir en compte el temps que s’ha trigat.  Resultat: inferior al percentil 20 cal considerar-lo un cas greu.
    43. 43. 43 TALEC: Test d’anàlisi de lectura i escriptura en català  Tasques:  Lectura:  Lletres, síl·labes i paraules  Text  Comprensió  Escriptura:  Còpia  Dictat  Redacció
    44. 44. PEREL 44    Objectiu: identificar al llarg del primers tres cursos escolars als alumnes amb DA en la lectura i situarlos en el nivell que els correspongui. Consta d'una llista de 100 paraules. Es calculen els errors que fa el nen en la seva realització.
    45. 45. PROLEC-R 45  Alguns investigadors han dissenyat proves per avaluar explícitament la via lèxica o la via fonològica.   PROLEC (Cuetos1996) PROLEC-R (2007)
    46. 46. PROLEC-R: objectiu 46       Ba te ría d e Eva lua c ió n d e lo s p ro c e s o s le c to re s re vis a d a (2 0 0 7 ) Autors: Fernando Cuetos, Blanca Rodríguez, Elvira Ruano y David Arribas. Valora les estratègies que l’estudiant empra en la lectura d’un text i els mecanismes que no funcionen adequadament. Objectius: detecció de les anomalies en la lectura. Nens entre 6 i 12 anys (Primària) Administració: individual. Durada: entre 20 i 40 minuts segons el grau escolar.
    47. 47. PROLEC-R: tasques 47     Identificació de lletres: Processos lèxics:  lectura de paraules  lectura de pseudoparaules Processos gramaticals:  estructures gramaticals  signes de puntuació Processos semàntics:  comprensió d’oracións  comprensió de textos.  comprensió oral o o N m o s o d e le s o lle tre s I ua l o d ife re nt g
    48. 48. PROLEC-R: identificació de lletres 48 I
    49. 49. PROLEC-R: igual o diferent 49 I
    50. 50. PROLEC-R: lectura de paraules 50 I
    51. 51. PROLEC-R: lectura de pseudoparaules 51 I
    52. 52. PROLEC-R: anotació 52
    53. 53. Protocols d’observació PRODISCAT 53  PRODISCAT “Protocol de detecció i actuació en la dislèxia. Àmbit educatiu”  Etapa infantil (finals de P5)  Etapa de primària – cicle inicial (1r i 2n)  Etapa de primària – cicle mitjà  Etapa de primària – cicle superior  Etapa d’ESO  Batxillerat
    54. 54. Intervenció en la dislèxia 54 Sumari   Aspectes generals Intervencions específiques:   acomodacions reeducació o intervenció educativa
    55. 55. Intervenció: aspectes generals 55    Fomentar la lectura com a plaer. Facilitar l’exposició a la llengua escrita: lectura de contes. Prevenció:    Consciència fonològica a Educació Infantil Detecció precoç Facilitar programes especialitzats d’habilitats auditives – fonològiques, de memòria de treball…
    56. 56. Intervenció 56   Acomodacions: facilitats o adaptacions escolars que s’han de practicar per a l’alumne amb dislèxia, perquè avanci en els aprenentatges tot i les seves dificultats lectores.  Pla individualitzat  Continguts i material en format en àudio.  Ampliació del temps. Reeducació o intervenció educativa: ajuda que rep directament l’infant per millorar la lectoescriptura i desenvolupar estratègies compensatòries que li permetin avançar en els aprenentatges acadèmics.
    57. 57. Intervenció educativa 57   En funció de:  tipus de dèficit que lectura que presenta: ruta fonològica o lèxica.  edat i nivell educatiu  característiques personals  context escolar Nivells d’intervenció (Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge –UTAE—, Servei de Neurologia de l’Hospital Sant Joan de Déu).
    58. 58. Nivells d’intervenció 58 5. Treballar tècniques d’estudi 4. Aprendre a redactar i entonar 3. Aprendre a fer una lectura global 2. Aprendre la correspondència entre fonema i grafema 1. Treballar la consciència fonològica
    59. 59. 1. Treballar la consciència fonològica 59     Nen menor de 10 anys amb dificultats en la ruta fonològica. De forma individualitzada o en petit grup. Objectiu: Ajudar el nen a adquirir un nivell adequat de consciència fonològica, és a dir a prendre consciència de les diferents unitats fonològiques (fonemes, síl·labes, etc.). Programes orientats a la millora de les capacitats fonològiques.
    60. 60. 60 Consciència fonològica Seqüència d’intervenció (Hatcher, 1996) 1) Identificació de paraules en una oració. 2) Identificació i manipulació de síl·labes en una 3) 4) 5) 6) 7) 8) paraula. Identificació de paraules que rimen. Identificació de fonemes. Segmentació de fonemes. Eliminació de fonemes. Sustitució de fonemes. Transposició de fonemes.
    61. 61. Consciència fonològica: Exercicis 61       Dir el nombre de fonemes que componen una paraula. Esbrinar quina paraula formem quan traiem o afegim una lletra a una altra paraula. Cercar paraules que comencin o acabin per una determinada lletra o grup de lletres o les continguin. Esbrinar quin és el tercer so d'una paraula. Dir una paraula amb un nombre determinat de fonemes. Pronunciar els fonemes aïlladament i esbrinar quina paraula formen.
    62. 62. 2. Aprendre la correspondència entre fonema i grafema 62   Objectiu: adquirir les regles del codi alfabètic amb seguretat. Cal tenir en compte:   Algunes grafemes s’associen a més d’un fonema:  cel- camí  gel – gorra Alguns fonemes es representen amb diferents grafemes  vaca – baca  Jordi- Gemma:
    63. 63. 63        Exercicis: correspondència fonemagrafema Relacionar cada lletra amb un so i amb un dibuix (per exemple la lletra “s”, amb el so que fa una serp. Ensenyar explícitament quines lletres canvien de so depenent de la lletra que tenen a continuació (“c” i “g”). Saber el nom i el so de cada lletra. Formar paraules a partir d'unes lletres. Lletrejar directament o inversament les paraules. Omplir les lletres que falten en una sèrie de paraules. Formar paraules a partir de certes síl·labes.
    64. 64. 3. Aprendre a fer una lectura global 64     Objectiu: Assolir que adquireixi el major nombre possible de paraules familiars, és a dir, un vocabulari visual i ortogràfic que permeti una lectura ràpida La via lèxica permet una lectura més ràpida i el reconeixement de les formes irregulars. En l'escriptura, és la via amb què recuperem l'ortografia de les paraules sense tenir en compte la seva fonologia. Requereixen una instrucció que estigui orientada a la millora de la seva capacitat de reconeixement global dels mots. Cal dur a terme la pràctica lectora en veu alta
    65. 65. Exercicis: lectura global 65    Identificació ràpida de paraules. Es pot treballar amb una fitxa diària, la mateixa cada dia de la setmana, i que una altra persona cronometri el temps que tarda l‘infant a llegir-la. El fet d'exposar-lo a la mateixa paraula cada dia de la setmana, fa que passi a llegir la paraula a través de la via lèxica o global. Treballar la representació gràfica de les paraules. Demanar que ens digui paraules de longitud curta, mitjana i llarga (sol, manta i bicicleta, respectivament).
    66. 66. 4. Aprendre a redactar i entonar 66   Destinataris: nois i noies als darrers cursos de primària o a secundària. Objectiu: millorar en aspectes paral·lels a la lectura.  composició de textos  ortografia  entonació
    67. 67. 5. Treballar tècniques d’estudi 67   Esquematització de la informació:  lectura  detecció d'idees importants  confeccionar un esquema  estudiar a partir d'aquest Potenciació d’eines tecnològiques:  sintetitzadors de veu o lectors informàtics  correctors ortogràfics
    68. 68. Altres propostes: ampliar l’espaciat 68  Panadero et al. (2012) indiquen que ampliar l’espaciat de las lletres facilitaria la codificació de la identitat/posició de les lletres en les paraules, que alhora redunda en un benefici a l'hora de codificar/processar els mots .
    69. 69. 69 Exemples de frases amb diferent espaciat (Panadero et al. 2012)
    70. 70. Resultats (Panadero et al. 2012) 70
    71. 71. Ajuts tècnics 71     Pissarra dinàmica. PDLE (Eduardo Herrera) Integratek: ClaroRead (lector de textos) Programa Binding (Universitat de Barcelona Josep M. Sopena, Universitat Politècnica de Catalunya i Associació Avesedari) Llibres de lectura fàcil http://www.lecturafacil.net/
    72. 72. Pàgines web i documentals 72    Associació Catalana de Dislèxia http://www.acd.cat/ Col·legi de Logopedes de Catalunya http://www.clc.cat/gabinet_premsa.php?i=1& Documental “Palabras al viento” http://www.rtve.es/alacarta/videos/documentos-tv/docume

    ×