Estudi d’accessibilitat del
Parc Natural dels
Aiguamolls de l’Empordà

Treball Final de Carrera
Universitat de Girona
Facu...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

Índex

1.

PRÒLEG .....................................................
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

8.3.
Itineraris .......................................................
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

Generalitat de Catalunya
Departament d’Agricultura, Ramaderia,
Pesca...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

2. INTRODUCCIÓ
L’Alt Empordà és una comarca que conté 8 espais natur...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

L'accessibilitat dels espais públics de caràcter universal no ha de ...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

2.1. Objectius
La legislació vigent marca les pautes d’adaptació a l...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

2.2. Hipòtesis
Partim de la hipòtesis de què els espais públics es p...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

2.3. Justificació
En primer lloc cal destacar que realitzo aquest tr...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

2.4. Marc teòric
A continuació es mostren totes les lleis i normativ...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

 Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

3. MATERIALS I MÈTODES
En primer lloc es va presentar el projecte a ...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

En un primer moment es va optar per posar-se en contacte de nou amb ...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

4. ESPAIS NATURALS
Un espai d’interès natural és aquella part del te...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

4.1. Espais Naturals de Protecció Especial
(ENPE)
Aquests són les zo...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

 RESERVA NATURAL DE FAUNA SALVATGE (incorporada per la Llei 3/1988,...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

4.2. Espais inclosos en
d’Interès Natural (PEIN)

el Pla

d’Espais

...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

A la il·lustració que es pot observar a continuació es mostren espai...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

4.3. Xarxa Natura 2000
La xarxa Natura 2000 és una iniciativa europe...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

En el Parc Natural en què ens centrem també es poden trobar altres e...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

Per acabar, es fa una especial referència a la relació que hi ha ent...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

4.4. Zones Humides
Segons el que s’exposa a la Llei 12/1985 d’espais...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

5. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS
DE L’EMPORDÀ
5.1. Història
Els aigua...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

Malgrat que els primers indicis de dessecació de les llacunes datin ...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

l’Empordà van passar a classificar-se com a parc natural i reserves ...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

5.2. Composició del parc
La regió del parc natural es caracteritza p...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

6. PERSONES AMB DIVERSITAT

FUNCIONAL
6.1. Introducció
Aquest aparta...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

6.2. Aproximació Conceptual
L’expressió “persones amb discapacitat” ...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

6.3. Aproximació en xifres
Al 2002, segons “l’Enquesta de discapacit...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

6.4. Legislació
En aquest punt que coneixem que s’entén per discapac...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

Però s’ha de començar a obrir el camp de visió i ser capaços de veur...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

actuacions en matèria d’urbanisme, edificació,transport i comunicaci...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

caràcter general dels espais d'ús públic, i no seran aprovats si no ...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

 Control de les condicions d'accessibilitat: si les obres realitzad...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

 Visat dels projectes tècnics: els col·legis professionals que ting...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

7. CONSIDERACIONS DE
L’ACCESSIBILITAT
Com s’ha destacat al apartat 2...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ








Davant els accessos en els passos per a vianants elevats ...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ



Hi ha d’haver-hi passamans a un costat i a l’altre de les escales...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ












L’amplada mínima de la rampa serà de 120cm.
La lo...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ







Els sostres, terres, parets i mobiliari molt brillants pro...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

7.11.










Sales d’Exposició i d’Audiovisuals

Han de t...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ













El porta–rotllos de paper higiènic ha d’estar s...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

7.14.

Itineraris i accessos

7.14.1.

Accessos





Han de ser f...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ























preveure els pendents per ubicar...
ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

tancament a una alçada de 90-110 cm des del paviment i sense envair ...
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà

467 views
271 views

Published on

Estudi d'accessibilitat al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
467
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Treball final de carrera. pujol, xavi. estudi d'accessibilitat al parc natural dels aiguamolls de l'empordà

  1. 1. Estudi d’accessibilitat del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà Treball Final de Carrera Universitat de Girona Facultat de Turisme Xavi Pujol Parals Amb la col·laboració
  2. 2. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Índex 1. PRÒLEG .................................................................................................... 4 2. INTRODUCCIÓ .......................................................................................... 5 2.1. Objectius ................................................................................................... 7 2.2. Hipòtesis ................................................................................................... 8 2.3. Justificació ................................................................................................ 9 2.4. Marc teòric .............................................................................................. 10 2.4.1. Normativa per als espais naturals protegits ...................................... 10 2.4.2. Normativa per a persones amb diversitat funcional .......................... 10 3. MATERIALS I MÈTODES ......................................................................... 12 4. ESPAIS NATURALS ................................................................................. 14 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 5. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ ............................ 23 5.1. 5.2. 6. Història ................................................................................................... 23 Composició del parc................................................................................ 26 PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL............................................. 27 6.1. 6.2. 6.3. 6.4. 7. Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) ........................................ 15 Espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) .................... 17 Xarxa Natura 2000 .................................................................................. 19 Zones Humides ....................................................................................... 22 Introducció ............................................................................................. 27 Aproximació Conceptual......................................................................... 28 Aproximació en xifres ............................................................................. 29 Legislació ................................................................................................ 30 CONSIDERACIONS DE L’ACCESSIBILITAT .............................................. 36 7.1. Aparcament ............................................................................................ 36 7.2. Paviments ............................................................................................... 36 7.3. Itineraris d’aproximació ......................................................................... 37 7.4. Accés al centre ........................................................................................ 37 7.5. Escales..................................................................................................... 37 7.6. Rampes ................................................................................................... 38 7.7. Interior del centre .................................................................................. 39 7.8. Circulació vertical ................................................................................... 40 7.9. Circulació horitzontal ............................................................................. 40 7.10. Punt d’informació ................................................................................... 40 7.11. Sales d’Exposició i d’Audiovisuals .......................................................... 41 7.12. Lavabos: .................................................................................................. 41 7.13. Interior Observatori o Mirador: ............................................................. 42 7.14. Itineraris i accessos ................................................................................ 43 7.14.1. Accessos .......................................................................................... 43 7.14.2. Itinerari ........................................................................................... 43 7.15. Senyalització ........................................................................................... 46 8. RESULTATS ............................................................................................ 49 8.1. 8.2. Senyalització ........................................................................................... 50 Aparcament ............................................................................................ 52 2
  3. 3. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 8.3. Itineraris ................................................................................................. 54 8.3.1. Paviment ......................................................................................... 55 8.4. Aguaits i els seus espais d’aproximació .................................................. 56 8.5. Edifici del Cortalet .................................................................................. 59 8.6. Edifici Mas Matà ...................................................................................... 61 8.7. Lavabos ................................................................................................... 62 8.8. Pendents i Ponts ..................................................................................... 64 9. CONCLUSIONS ........................................................................................ 65 10. BIBLIOGRAFIA ....................................................................................... 68 11. AGRAIMENTS ......................................................................................... 70 3
  4. 4. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Generalitat de Catalunya Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Direcció General del Medi Natural i Biodiversitat Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà 1. PRÒLEG La nostra societat quant dissenyem edificis, itineraris, infraestructures etc sovint pensa únicament amb el gaudi personal, de lo bonic que quedarà, que bé que se’n parlarà, però en realitat aquella obra, aquell espai, aquell camí acostuma a no estar pensat per al gaudi de la societat en general. Aquesta societat la formem totes les persones. Si fem una miqueta d’història, veurem que la primera patent de cadira de rodes és anterior a la declaració del primer parc nacional del món, la primera data del 1869 la segona del 1871, dos anys de diferència. Aquesta ullada enrere ens fa adonar que separats han avançat aquests dos mons, per un cantó la millora qualitativa en els recursos per a persones amb discapacitats per l’altra el gran nombre d’espais naturals que han estat protegits en aquest últim segle, fins fa molt poc han evolucionat i molt, però de manera paral·lela sense trobar-se . A dia d’avui a Catalunya hi ha poquíssims parcs naturals que tenen un manual d’accessibilitat com el que presenta Xavi Pujol, aquest material ens ha de servir al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà primer per a reflexionar sobre la feina feta i l’actual i així planificar molt millor la feina que s’haurà de fer. També complir amb la nostra obligació, com a part de l’administració que som, en l’aplicació de les normatives vigents. Volem donar les gràcies a ne’n Xavi per dedicar temps i esforços en aquest treball que presenta, encoratjar-lo a seguir lluitant perquè el nostre país no sigui sols un destí de sol i platja sinó un territori que ofereix una immensitat de recursos turístics d’alt valor i on es ben rebut tothom. Treballar pensant amb tothom és un exercici molt més enriquidor, esdevé una recerca de la simplicitat on floreix realment l’essencial. Josep Espigulé Dalmau i Anna Colomer Arnau Àrea d’ús públic del Parc Natural Castelló d’Empúries, 26 de juliol de 2011 Mas El Cortalet 17486 Castelló d’Empúries Tel. 972 45 42 22 Fax 972 45 44 74 e-mail: pnaiguamolls.dmah@gencat.net 4
  5. 5. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 2. INTRODUCCIÓ L’Alt Empordà és una comarca que conté 8 espais naturals protegits (Aiguamolls de l’Empordà, Cap de Creus, Alta Garrotxa, Massís de l’Albera, Garriga d’Empordà, Massís de les Salines, Penya-segats de la Muga, Alta Garrotxa) i delimita amb un altre ( Montgrí - Illes medes – Baix Ter) els quals ocupen una bona part de l’extensió de la comarca (50.000 hectàrees, un 15% del total de la superfície), convertint-se així en un gran node turístic. En aquest àmbit del turisme cal destacar que el fet de que el contacte freqüent i pròxim amb els elements naturals formi part intrínseca de la condició humana ha portat al factor de que el turisme actiu i del lleure a la natura hagi augmentat notablement en les últimes dècades a la zona més nord – est de Catalunya. Més concretament, aquest fenomen anomenat turisme de natura té un creixement anual que sobrepassa el 20% i que en l’actualitat suposa un 15% del turisme mundial (Newsome et al., 2002). No obstant, tenint la matèria prima per crear aquesta destinació com és la presència dels espais naturals com a node i dels turistes, ens hem de plantejar si tenim les infraestructures, els serveis i les rutes o itineraris preparats pel conjunt de la població, amb o sense discapacitats i/o necessitats especials. En aquest treball s’analitza el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà per veure si és accessible pel conjunt de la població actual i, si és necessari, intentar mostrar els canvis que s’haurien de dur a terme per optimitzar aquesta adaptació destinada al conjunt de la societat. Aquesta valoració està focalitzada a les persones discapacitades, concretament a aquells que presenten discapacitats visuals o mobilitat reduïda. Tal i com indica l’Institut Nacional d’Estadística (I.N.E.) en l’últim estudi publicat al 2010 el nombre de discapacitats a Espanya constava del 9% del total de la població, tot i que s’ha de remarcar que aquest nombre només fa referència a aquelles persones que oficialment i de manera definitiva tenen alguna discapacitat. No obstant, aquest valor puja fins al 40% de la població que es beneficiarien de la supressió de barreres arquitectòniques. Els equipaments dels parcs naturals tenen el deure de ser adaptats a l’accessibilitat del conjunt de la població per tal d’oferir unes instal·lacions i serveis de qualitat per al visitant, ja que és un gran nombre de població que té necessitats especials; des d’anar amb cotxet fins a persones d’edat adulta amb mobilitat reduïda, que realitzen el desplaçament mitjançant cadira de rodes. A més, independentment dels graus de mobilitat reduïda o del tipus de disfunció que es pateixi, tant sigui de vista, com d’olfacte, com de gust, com de tacte o d’oïda, els parcs naturals s’han d’imperar segons la base d’igualtat dels drets de totes les persones i sobre el que estableixen diferents lleis; la Llei d’integració social dels minusvàlids (Llei del 23 de març 13/1982), la Llei de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (Llei del 25 de novembre, 20/1991) i l’Aprovació del codi d’accessibilitat (Decret 135/1995). 5
  6. 6. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ L'accessibilitat dels espais públics de caràcter universal no ha de ser vista com un luxe prescindible dins les societats exclusivament riques, sinó que molt al contrari, ja que per una banda trobem que la major part de les actuacions no suposen un sobre cost destacable, i per una altra banda que tothom té dret a poder accedir en circumstàncies òptimes a qualsevol espai públic. A part, des d’una visió de regulació turística i d’atractiu turístic, el fet d’adaptar els espais fa que obrís una porta a un nombre de turistes major, és a dir, a aquells que no podien desenvolupar el rol de visitant en certs espais per la impossibilitat i/o dificultat d’accedir-hi. Per últim destacar que si bé és interessant les adaptacions per la gent discapacitada en tots els àmbits públics, també seria molt interessant que es fomentés la idea de que en qualsevol pla d’actuació de millora es plantegessin des d’un bon principi els objectius d’accessibilitat, ja que el cost d'enriquir una activitat amb informació sensorial (auditiva, tàctil, etc) per a potenciar la percepció multi sensorial i el desenvolupament de sensacions i sentiments és fàcilment compensat pels beneficis socials que comporta. En la realització del projecte de valoració de l’accessibilitat del parc i dels possibles canvis en aquest per millorar l’adaptació a les persones discapacitades, s’intenta establir un consens amb la legislació que regula com han d’estar adaptats els parcs per abolir les barreres arquitectòniques, les consideracions que fan en quan a l’adaptació d’itineraris i edificis des dels organismes en defensa de les persones amb necessitats especials i/o discapacitats i amb l’estat actual de parc a través d’una valoració objectiva, analítica i sistemàtica que he dut a terme. Així doncs, serà en aquest context general on s’emmarqui el present estudi. Aquest està organitzat en 4 grans apartats. En primer lloc el context teòric tant dels espais naturals com de les persones discapacitades. En segon lloc la anàlisis objectiu del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà seguit de la diagnosis d’aquesta valoració. Finalment es presenten els resultats i les conclusions. Al final del projecte s’exposen els annexes. L’annexa 1 conté l’anàlisi del parc, amb els punts positius i negatius, amb les respectives fotografies i en l’annexa 2 hi trobem els punts que s’han considerat que s’han de millorar, amb l’explicació de cadascun dels canvis que s’han de realitzar. 6
  7. 7. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 2.1. Objectius La legislació vigent marca les pautes d’adaptació a l’accessibilitat dels espais tant públics com privats. Per tant, segons la legislació que s’encarrega de regular de quina manera han d’estar adaptats els espais per ser adequats a totes aquelles persones que requereixin necessitats especials per a la mobilitat, reconeix que tots els espais tant públics com privats han de ser accessibles i lliures de barreres arquitectòniques, però realment és compleix la normativa en tots els casos? En el present projecte ens marquem com a principal objectiu valorar quines són les condicions que presenta un espai públic que està obert a tothom, per determinar si compleix les característiques d’accessibilitat o si bé les seves pròpies instal·lacions limiten l’accés a determinades parts de la població. Si bé observem que molts ciutadans de peu que presenten dificultats de mobilitat es troben amb aquestes barreres, fàcilment podem deduir que el visitant que vol accedir als punts d’interès turístic del nostre territori també s’hi trobarà. En aquest cas, l’objecte d’estudi es tracta del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, per tal de valorar de quina manera està adaptat per rebre visitants amb limitacions físiques. El segon objectiu que es planteja aquest projecte, es tracta de poder donar solució als problemes d’adaptació del parc que hagin pogut ser diagnosticats en l’anàlisi inicial d’aquest. Aquestes propostes de solució vindran donades a partir de l’anàlisi de consells i pràctiques d’organismes en defensa de les persones amb mobilitat reduïda, entre d’altres normatives. 7
  8. 8. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 2.2. Hipòtesis Partim de la hipòtesis de què els espais públics es presenten d’una manera poc adaptada a la població amb necessitats especials, tot i que puguem considerar que darrera presenten una visió més teòrica, la qual està formada per un seguit de lleis i recomanacions que defensen els drets de les persones amb discapacitat i que regulen tot tipus d’adaptacions, és a dir, que trobarem una legislació que regula i dictamina que és correcte i que no, i de quina manera s’han de regir els plans d’adaptació. En segon lloc ens plantegem el grau d’adaptació d’aquest parc i considerem que el nombre de punts a canviar per facilitar l’excés poden ser molts elements, l’adaptació dels quals ens pot suposar una despesa econòmicament alta i que poden requerir llargs períodes d’obres. Per tant, creiem que seran poques les ocasions o poc viables aquells significants passos en l’adaptació de certs espais o elements que requereixin petits canvis, és a dir, que aportin molt i requereixin poc. 8
  9. 9. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 2.3. Justificació En primer lloc cal destacar que realitzo aquest treball en aquesta ubicació, com és els Aiguamolls de l’Empordà, degut a que volia fer un estudi en un lloc que es puges realitzar turisme actiu i de natura, per les connotacions que comporta aquest tipus de turisme, respectuós amb el medi ambient, l’entorn i s’interessa per la cultura. Personalment, considero que és el tipus de turisme que necessitem a les nostres terres, lluny del típic turista de sol, platja i alcohol, i per tant s’ha de cuidar realitzant accions d’acomodament de l’entorn a tothom, sense discriminacions pels qui tenen dificultats. És qüestió d’obrir una porta a tota aquella gent que està interessada a descobrir aquest tipus de paratges, però no pot per les seves limitacions físiques. Pel que fa a turisme actiu, és una decisió personal, ja que estic molt interessat en aquest tipus de turisme i crec que aporta nombrosos beneficis sent respectuós i sent un turisme que està augmentant any rere any. La iniciativa del projecte es centra en totes aquelles persones que, de manera permanent o temporal, presenten alguna disfunció que els limita la mobilitat fent que necessitin ajuts tècnics i a aquelles persones que presenten disfunció visual. Es centre en aquets dos col·lectius i no, per exemple, en els individus sord o muts, d’una banda perquè els individus amb dificultats en la mobilitat es poden trobar amb diferents barreres arquitectòniques en un espai públic, i d’altra banda perquè els visitants amb disfuncions visuals necessiten una manera d’aproximació a un medi que si el poguessin observar (com és en el cas dels sords o muts) no caldrien explicacions escrites o parlades, ja que es tracta d’un espai natural en el qual se’ns presenta la flora i la fauna present en una zona concreta del territori, i que la major part de l’aprenentatge didàctic s’ha intentat treballar sempre des de la imatge, és a dir, des del que percep el visitant a través de la vista. Els objectius del projecte estan motivats també pels resultats que es poden obtenir alhora d’adaptar espais públics, ja que es cert que fer obres i plans de millora suposa costos econòmics, però els guanys per totes aquestes persones són indescriptibles i incalculables tant pel propi desenvolupament personal com per les millores en la qualitat de vida. És per aquest motiu que considero essencial plantejar un seguit de mesures correctores per a fer accessibles els espais públics a persones amb algun problema d’accessibilitat, transitori o permanent. 9
  10. 10. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 2.4. Marc teòric A continuació es mostren totes les lleis i normatives que s’han tingut en compte alhora de realitzar aquest estudi. En aquest apartat, tan sols es citen ja que al llarg del projecte s’expliquen i es posen en context. 2.4.1. Normativa per als espais naturals protegits  llei 12/1985, de 13 de juny d’espais naturals de Catalunya, modificada posteriorment per la llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.  Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’interès Natural.  Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient.  llei 21/1983, de 28 d’octubre, de declaració de paratges naturals d’interès natural i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de l’Empordà.  Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.  Real Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen les mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.  Xarxa Natura 2000.  Conveni de RAMSAR. 2.4.2. Normativa per a persones amb diversitat funcional  Llei d’integració social dels minusvàlids (Llei del 23 de març 13/1982).  Llei de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (Llei del 25 de novembre, 20/1991). 10
  11. 11. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ  Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat (Decret 135/1995).  Conseils pratiques pour réussir une structure adaptée (Fédération Nationale des Comités Départementaux du Tourisme; 2004).  Accesibilidad al medio físico. Normativa Aplicable (Generalitat Valenciana. Conselleria de Benestar Social, 2007).  “Catálogo de buenas prácticas en materia de accesibilidad en espacios naturales protegidos (Europarc Espanya, 2007)”. “Entre aquest document i “el llibre blanc de l’accessibilitat”. 11
  12. 12. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 3. MATERIALS I MÈTODES En primer lloc es va presentar el projecte a la Tècnica d’Ús Públic del Parc Natural dels Aiguamolls amb la finalitat d’informar-me de si havien realitzat alguna adaptació d’accessibilitat i per saber si podia comptar amb la seva col·laboració en el present projecte. Un cop tenia la col·laboració total dels tècnics dels parc, l’organització del pla de treball tenia dos objectius inicials bàsics, per una banda aconseguir un llistat de com s’ha d’adaptar un espai per afavorir l’accessibilitat de persones amb dificultats de mobilitat o deficiències visuals i per altre banda assolir el coneixement de quines lleis emparen el Parc Natural i la historia del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Per tant, per dur a terme l’objectiu d’investigació, es va plantejar una anàlisis concret de la legislació i de consells i recomanacions de diferents organismes en defensa dels discapacitats, així com de documents de bones pràctiques. En un inici es va realitzar una recerca general a través del westlaw.es, en altres projectes de la mateixa temàtica i en el gencat.cat, de les lleis que envoltaven l’accessibilitat en llocs públics i zones naturals protegides. Aquesta recerca inicial es basava en alguns punts claus com:  Drets dels discapacitats  Accessibilitat en espais públics urbans i naturals  Promoció i atenció a les persones discapacitades No obstant, aquesta primera recerca només em va aportar tres lleis:  Llei d’integració social dels minusvàlids (Llei del 23 de març 13/1982)  Llei de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques (Llei del 25 de novembre, 20/1991)  Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat (Decret 135/1995) Per tant, vaig observar que eren de caràcter molt general, les quals definien què era un minusvàlid, quins drets té, entre els quals ens destaquen el dret a poder gaudir amb la major comoditat tant d’espais urbans com naturals, però cap llei contenia decrets o articles que especifiquessin com s’havien d’adaptar exactament, és a dir, quina amplada han de tenir unes escales o una porta, o bé si les rampes han de tenir 5, 10 o 15º de desnivell. Quan es va observar la inespecificitat de les lleis en aquest àmbit d’acomodament d’un espai, es va començar a cercar aquestes mesures concretes a través d’altres fonts, per aconseguir un recull de condicions d’accessibilitat concretes. 12
  13. 13. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ En un primer moment es va optar per posar-se en contacte de nou amb els tècnics del parc, els quals em van aportar un document clau que m’ajudaria en aquest recull. Aquest document es tractava del “Catálogo de buenas prácticas en materia de accesibilidad en espacios naturales protegidos (Europarc Espanya, 2007)”. “Entre aquest document i “el llibre blanc de l’accessibilitat (UPC 2003)”, es van extreure la majoria de condicions de l’accessibilitat. En segon lloc es va fer una recerca al Google, per localitzar normatives i recomanacions que ajudessin a realitzar el recull de condicions. Després de revisar varis documents, se’n van escollir dos de concrets que també ajudarien a realitzar el recull:  Conseils pratiques pour réussir une structure adaptée (Fédération Nationale des Comités Départementaux du Tourisme; 2004)  Accesibilidad al medio físico. Normativa Aplicable (Generalitat Valenciana. Conselleria de Benestar Social, 2007) En tercer lloc, em vaig posar en contacte amb la organització ONCE, coneguda pels seus actes per afavorir el desenvolupament de les persones amb deficiències visuals, els qui em van poder aportar un extens document anomenat “ accessibilitat per a persones amb ceguesa, del qual en vaig extreure el capítol IV, el qual referia les recomanacions d’accessibilitat en els espais públics, i gracies el qual vaig acabar d’ampliar el recull de condicions d’accessibilitat. Un cop realitzat el recull de recomanacions per l’accessibilitat, aquest va ser enviat a la organització Mifas (Minusvàlids Físics Associats) per tal de que fessin una revisió del document i l’acceptessin com a vàlid, aconseguint el seu vist i plau. En el moment en que s’havia aconseguit el recull de mesures d’acondicionament del parc es va realitzar unes fitxes de cada zona del parc, per tal de facilitar el treball de camp. Per realitzar el treball de camp s’han utilitzat:     Quaderns de camp Cinta mètrica Una plomada per mesurar les rampes Aparells fotogràfics 13
  14. 14. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 4. ESPAIS NATURALS Un espai d’interès natural és aquella part del territori, terrestre o marítim, amb unes característiques biològiques o paisatgístiques especials, que la fan mereixedora d’una especial protecció, atorgada per decret pels organismes competents, davant l’acció de l’home. Així, tot i considerant-se espais naturals, en funció de les lleis de protecció que les regulin, es troben diferents graus de protecció segons el valor d’aquest espai. S’ha d’establir un sistema d’àrees protegides per tal de tindre un instrument necessari per garantir la conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural (vegetal i animal). Aquest fet ha d’anar lligat amb la promoció de l’ús sostenible dels recursos naturals. A l’Alt Empordà, així com a tot el territori de Catalunya, es poden trobar espais protegits mitjançant dos figures principals de protecció:  Els espais Naturals de Protecció Especial (ENPE)  El Pla d’Espais d’Interès Natural Tot i que paral·lelament existeixen altres figures de protecció com la Xarxa Natura 2000 i les Zones Humides i incloses en la llista RAMSAR; aquestes dos no tenen determinacions legals. 14
  15. 15. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 4.1. Espais Naturals de Protecció Especial (ENPE) Aquests són les zones catalogades pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic o recreatiu i regulades per la llei 12/1985, de 13 de juny d’espais naturals de Catalunya, modificada posteriorment per la llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. Els seus objectius bàsics són protegir, conservar, gestionar i, si s’escau, restaurar i millorar la diversitat genètica, la riquesa i la productivitat dels espais naturals. La Llei estableix les següents modalitats de protecció especial:  PARCS NACIONALS. Són els espais naturals d'extensió relativament gran, no modificats essencialment per l'acció humana, que tenen interès científic, paisatgístic i educatiu. La finalitat de la declaració és preservar-los de totes les intervencions que poden alterar-ne la fisonomia, la integritat i l'evolució dels sistemes naturals. La declaració de parc nacional es fa per llei estatal.  PARATGES NATURALS D'INTERÈS NACIONAL. Són els espais o els elements naturals d'àmbit mitjà o reduït que presenten característiques singulars pel seu interès científic, paisatgístic i educatiu, amb l'objectiu de garantir-ne la seva protecció i la de l’entorn. La declaració de paratge natural d'interès nacional es fa per llei.  RESERVES NATURALS. Són els espais naturals d'extensió reduïda i de considerable interès científic que són objecte d'aquesta declaració per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral, i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial.  PARCS NATURALS. Són els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat dels seus recursos i l'activitat dels seus habitants. La declaració de parc natural es fa per decret del Govern. Dins d’aquest grup de la classificació és on hi trobem el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. 15
  16. 16. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ  RESERVA NATURAL DE FAUNA SALVATGE (incorporada per la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals). Són espais delimitats amb la finalitat de protegir determinades espècies i/o poblacions de la fauna salvatge en perill d’extinció. Aquests espais estan inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN). A la il·lustració que es pot observar a continuació es mostren els espais de protecció especial que hi ha a l’Alt Empordà, entre ells s’hi destaquen els espais en què se’n marca el present estudi.          Reserva natural parcial Vall de Sant Quirze Reserva natural parcial de St. Quirze de Colera Reserva natural integral del cap de Creus Reserva natural parcial de cap Gros – cap de Creus Parc natural de Cap de Creus Parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà Reserva integral II dels Aiguamolls de l’Empordà. Les Llaunes Paratge natural d’interès nacional del massís de l’Albera Reserva natural parcial de la Muga – Albanyà Espais naturals de protección especial (ENPE) a l’Alt Empordà Font: Consell Comarcal Alt Empordà 16
  17. 17. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 4.2. Espais inclosos en d’Interès Natural (PEIN) el Pla d’Espais El Pla d'Espais d'Interès Natural o PEIN, és una configuració legal que té per objecte la delimitació i l’establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals es considera necessària d’assegurar d’acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. El Pla en qüestió va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’Espais d’interès Natural i es regula, com en el cas dels ENPE, per la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals modificada posteriorment per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient. S’ha de tenir en compte que el PEIN és un Pla Territorial Sectorial, que s’equipara a altres instruments d’aquest tipus que es deriven a la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial. D’aquesta manera, les seves determinacions tenen caràcter vinculant per a tots els altres instruments de planificació física del territori. S’ha creat una xarxa d’espais naturals a Catalunya que estableixen un règim de protecció bàsic aplicable en la totalitat del seu àmbit. Aquest règim es pot completar en cada espai o conjunt d’espais mitjançant dues vies:  La formulació de plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, que proporcionen als espais una ordenació d’usos i normes de protecció específiques.  La declaració d’espais naturals de protecció especial (parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional, reserves o parcs naturals), amb la qual cosa, comporta que els espais passen a tenir una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada per preservar i potenciar els seus valors. Aquest és el cas que ens ocupa, ja que l’espai natural de protecció especial de la zona dels Aiguamolls de l’Empordà és un parc natural a partir de la llei 21/1983, de 28 de Octubre, de protecció de las maresmes del Empordà. 17
  18. 18. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ A la il·lustració que es pot observar a continuació es mostren espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural que trobem a l’Alt Empordà, entre ells s’hi destaquen els espais en què se’n marca el present estudi.         Massís de les Salines Massís de l’Albera Penya-segats de la Muga Estanys de la Jonquera Alta Garrotxa Garriga d’Empordà Cap de Creus Aiguamolls de l’Alt Empordà Espais inclosos al PEIN s l’Alt Empordà Font: Consell Comarcal Alt Empordà 18
  19. 19. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 4.3. Xarxa Natura 2000 La xarxa Natura 2000 és una iniciativa europea, que impulsa la creació integrar una xarxa d’espais d’especial protecció. Aquesta iniciativa actua segons un dels objectius que emanen de la Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (coneguda com la Directiva Hàbitats), portada a la legislació espanyola a través del Real Decret 1997/1995, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen les mesures per contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Aquesta actuació ve fomentada per la Directiva 79/409/CEE (Directiva Aus), la Directiva 92/43/CEE (Directiva Hàbitat) i finalment la Directiva 2000/60/CE (Directiva Marc de l’Aigua) . La Directiva d'hàbitats actualment representa, juntament amb la Directiva d'aus, l'instrument més important d'aplicació a tot el territori de la Unió Europea (UE) per a la conservació dels hàbitats, les espècies i la biodiversitat. L’objectiu d’aquesta xarxa és la conservació dels hàbitats naturals i dels hàbitats de les espècies. Aquesta directiva d'hàbitats defineix l’hàbitat natural com aquelles zones, terrestres o aquàtiques, diferenciades per les característiques geogràfiques, abiòtiques i biòtiques, tant si són totalment naturals com semi naturals, i defineix com a hàbitats d'interès comunitari (HIC) aquells, de entre tots els hàbitats naturals presents en el territori de la UE, que compleixin alguna d'aquestes característiques:  Es trobin amenaçats de desaparició en la seva àrea de distribució natural.  Tinguin una àrea de distribució reduïda per naturalesa a causa de la regressió de les poblacions.  Siguin exemples representatius d'una o diverses de les set regions biogeogràfiques en què es troba la UE, és a dir, l'alpina, l'atlàntica, la continental, la macaronèsica, la mediterrània, la boreal i la pannònic. Els tipus d’hàbitats d’interès comunitari han de tindre la designació de zona d’especial de conservació de la Directiva, són: hàbitats costers i vegetacions halòfiles, dunes marítimes i continentals, hàbitats d’aigua dolça, landes i matollars de zona temperada, matollars escleròfil·les, formacions herbàcies naturals i semi naturals, torberes altes i torberes baixes, hàbitats rocosos i coves i, finalment, boscos. En total, la Directiva contempla al voltant d’uns 170 hàbitats d’interès comunitari. Un parell d’exemples clars de la importància de la composició dels Aiguamolls de l’Empordà són, la Massona i la Llarga, que són dues llacunes litorals que antigament havien estat els desguassos de l’estany de Sant Pere sobre la maresma progradant, aïllats després de la dessecació. Es localitzen al municipi de Castelló d’Empúries i ocupen gairebé 28 hectàrees de superfície. Malgrat el seu origen del tot natural, una comporta instal·lada al canal Massona – Sirvent altera el cicle natural d’inundació i les comunitats halòfiles es veuen progressivament desplaçades per d’altres d’helofítiques (hàbitats d’interès comunitari prioritari: codi 1150). 19
  20. 20. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ En el Parc Natural en què ens centrem també es poden trobar altres elements de característiques importants com són les jonqueres halòfiles de Juncusmaritimus (hàbitat d’interès comunitari: codi 1410) i els salicornars (hàbitat d’interès comunitari: codi 1420) ocupen les zones més allunyades de l’aigua. Arran d’aigua, els canyissars són la comunitats més dominants. Per últim, a la platja, es localitzen dunes de diferents tipus (hàbitats d’interès comunitari: codis 2210 i 2120). Finalment un altre clar exemple és el de la Rogera, que és una llacuna litoral que antigament constituïa un dels braços de contacte entre l’estany de Sant Pere i el mediterrani. Es localitza a Castelló d’Empúries i ocupa una superfície de més de 36 hectàrees. Es tracta d’un espai de marcada tendència halòfila. D’entre les comunitats vegetals destaquen, especialment per la seva extensió, els salicornars i, per la seva raresa, les comunitats de limòniums (hàbitats d’interès comunitari: codi 1420). El fons de la llacuna es troba entapissat per l’herbassar de rúpia (hàbitat d’interès comunitari prioritari: codi 1150). Es tracta, doncs, d’una llacuna que allotja comunitats halòfiles ben singulars a Catalunya. A la platja, per altra banda es localitza la vegetació de les dunes mediterrànies (hàbitat d’interès comunitari: codi 2210) i la vegetació de les dunes mòbils secundàries (dunes blanques) amb Ammophila arenaria (codi 2120). S’ha de tenir en compte que els hàbitats naturals, siguin prioritaris o no, són hàbitats catalogats, no protegits. Mitjançant la inclusió a la Xarxa Natura 2000, el que es s’ha de garantir és la conservació de mostres prou significatives d'aquests hàbitats que n'assegurin la conservació a tot el territori de la UE. En base als requeriments de conservació d’aquests hàbitats, la Directiva proposa dues zones per integrar la Xarxa Natura 2000 que es pot observar a la il·lustració que hi ha a continuació.  Zones especials de conservació (ZEC): espais que contenen hàbitats d’interès europeu o importants per a la conservació de determinades espècies.  Zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA): zones necessàries per a la conservació de determinades espècies d’aus. L'espai dels Aiguamolls de l'Alt Empordà va ser designat com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). D’aquesta manera es va establir com a lloc d'importància comunitària (LIC) en relació amb la Directiva 92/43/CEE, a l'efecte d'integrar-lo a la Xarxa Natura 2000 com a ZEC, un cop la comissió de la Unió Europea la va validar. No obstant, encara no es disposa de cap protecció legal ja que encara està en procés de construcció. 20
  21. 21. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Per acabar, es fa una especial referència a la relació que hi ha entre el PEIN i la Xarxa Natura 2000, ja que d’acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, la declaració d’una ZEC o d’una ZEPA implica la seva inclusió automàtica en el PEIN. Mapa d’espais inclosos a la Xarxa Natura 200 i Pein Font: Consell Comarcal Alt Empordà 21
  22. 22. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 4.4. Zones Humides Segons el que s’exposa a la Llei 12/1985 d’espais naturals en una definició basada en la que dóna el Conveni de Ramsar, de 1971, relatiu a zones humides d'importància internacional, especialment com a hàbitat d'ocells aquàtics, a l’article 11, s'entenen per zones humides, les zones naturals de maresma, aiguamoll, torbera o aigües rases, permanents o temporals, d'aigües estancades o corrents, dolces, salabroses, salines, amb la inclusió de les zones d'aigües marines la profunditat de les quals no excedeix els sis metres. La Convenció relativa a les zones humides d'importància internacional especialment com hàbitat d'aus aquàtiques o com es coneix Conveni de Ramsar, és un tractat internacional per a la conservació i l'ús sostenible de les zones humides. D’aquesta manera serveix per, aturar-ne la pèrdua i la invasió progressiva d'aquestes, tot reconeixent les funcions ecològiques fonamentals de les zones humides i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu. Actualment hi ha 158 Parts Contractants (entre elles l’estat espanyol) que es comprometen a gestionar de forma sostenible per a la seva conservació les zones humides. La Direcció General de Medi Natural ha elaborat l'Inventari de les zones humides de Catalunya. Aquest efecte, s’ha identificat i delimitat 2.977 zones humides a Catalunya (catalogades al Inventari de zones humides de Catalunya). A partir d’aquest inventari s’ha fet una caracterització ecològica de les mateixes i s’han definit criteris i recomanacions per a la seva gestió. Amb la resolució del 15 març 93, del Conveni de zones humides d'importància internacional, el parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà s’inclou a la llista de Zones Humides d’Importància Internacional del la Convenció RAMSAR. S’inclou com a referència a l’hàbitat per als ocells aquàtics (Ramsar) (BOE 73, 26-03-93). 22
  23. 23. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 5. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 5.1. Història Els aiguamolls han ocupat des de l’antiguitat la plana litoral del golf de Roses entre la Muga i el Baix Ter. Antigament, el relleu de la badia de Roses era casi igual al que hi ha ara, però amb la diferència del conjunt d’abundants aigües interiors que cobrien casi tota la plana de l’Empordà. Una zona que va estar plena de llacunes, de dinàmics meandres dels rius Ter i Muga, maresmes i de diverses desembocadures al mar en forma d’embut degut als seus rius cabalosos. És una zona que ha tingut freqüents inundacions degut a temporals de mar o per múltiples i desiguals avingudes dels rius desprès d’episodis de pluges torrencials, pròpies dels climes mediterranis. Tot aquest conjunt d’antigues terres extenses i humides ha anat desapareixent al llarg del segles per l’expansió i el desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia al ser terres molt fèrtils i amb molts nutrient. Els canals de dessecació cap al mar, els canvis de curs de la Muga i els Fluvià i la construcció dels pantans de Sau, Susqueda i sobretot el de Boadella han evidenciat que la humanització del terreny ha provocat un fort assecament d’aquestes terres. Per parlar dels inicis dels aiguamolls de l’Empordà ens remuntem fins al segle IV d.C. on es dedueix que hi podia haver hagut un gran estany o una albufera ocupant tota la plana alt empordanesa, des de la costa fins a Figueres. No és fins a l’època del comptat d’Empúries, a la edat mitjana, que se’n troben informacions més detallades. Es parla que en aquesta època aquest gran estany, el més gran de Catalunya en aquells moments, se’n treia una gran profit del peix, les pastures, l’arròs i la sal. Els drets de pesca, van ser donats al monestir de Sant Pere de Rodes al segle X. Els primers dessecaments de l’estany els trobem un segle més tard al segle XI a causa de l’explotació de les terres que vorejaven el recinte d’aigua. Amb el continuat exercici de retrocessió, guanyant terreny al gran estany, i amb el desviament del riu Fluvià, es documenta que la vila de Roses fa un fort creixement demogràfic i urbanístic durant aquests segles; XIII, XIV i XV. Aquest estany és de tal magnitud que fins aquest darrer segle encara hi entren vaixells de tota la mediterrània, de totes maneres es comencen aprofitar les terres guanyades per a la ramaderia aprofitant les pastures. Al segle XVII l’estany de Castelló ja està dividit en dos. Un segle més tard i sense parar d’eixugar-se, s’utilitzen les terres per a conrear cereals i arròs. Es documenta que hi ha grans quantitats de cignes entre altres aus atretes per corrents migratoris on feien estada en aquestes terres humides. Aquesta època l’estany encara feia 1000 passes de diàmetre. 23
  24. 24. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Malgrat que els primers indicis de dessecació de les llacunes datin del segle XI, no és fins el segle XVIII que s’efectuen les obres que ens han deixat el paisatge d’avui dia. Canvis deguts a la necessitat d’estendre i diversificar les explotacions agrícoles per satisfer les necessitats d’una població. L’assecament de terres ha perdurat fins a mitjans del segle XX on aquelles amplies albuferes s’han convertit en un grapat d’estanys d’interior com el de Pau, el de Palau, el de Vilaüt o el Tec i de llacunes litorals com la Massona, les Túries, la Rogera o la Serpa. Comprés per arrossars, conreus i camps de pastura, i separat per canals i recs. Un conjunt transformat pel pas de l’home, però amb un gran valor ecològic i paisatgístic. No va esser fins els anys seixanta que tot aquest conjunt de gran valor es va veure amb greu perill amb l’arribada en massa de turisme de sol i platja en aquesta zona. La falta d’un model urbanitzador respectuós amb el medi, els interessos econòmics que és preveien amb l’entrada de capital forà i els que hi havia darrera del formigó van fer construir Empuriabrava i Santa Margarita al bell mig dels aiguamolls als anys setanta. Tots aquests actes van fer créixer una consciència ecològica i respectuosa amb el medi a l’Empordà. D’aquí va sortir el Grup de Defensa dels Aiguamolls Empordanesos (GDAE), creat el 1976, on a través del fruit de la convicció, l’activisme i la perseverança van afavorir a que no hi hagés un progrés econòmic a qualsevol preu. Després de forces estires i arronses entre la ComisióInterministerial del Medi Ambient, el Ministeri de la vivenda, la Direcció General del Patrimoni Artístic i Cultural, el Ministeri de Cultura, organismes de l’antiga administració de Franco i protestes populars en augment, fins arribar al punt que el Ministeri de Cultura va traspassar la resolució del conflicte a la Generalitat de Catalunya, que va continuar amb més sentències, recursos i tensions. La insistència al llarg de tot el període de lluita i la perseverança en el compromís de la protecció del terreny, juntament amb la col·laboració d’especialistes internacionals farien aturar les obres definitivament. El pla urbanitzador es va suspendre a favor de la preservació del medi. L’any 1982, l’IAEDEN, el centre d’estudis del Baix Empordà Pere Cinquè i DEPANA van presentar un projecte de llei per a la protecció dels Aiguamolls. Finalment el 15 d’octubre de 1983 el Parlament de Catalunya aprova el text per unanimitat i es crea la llei 21/1983, de 28 d’octubre, de declaració de paratges naturals d’interès natural i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de l’Empordà. El 1984 es crea la Constitució de la Junta de Protecció i es crea el primer observatori a l’estany de Vilaüt. Aquest mateix any es fan els primers camps de treball i els primers campaments dins del nou paratge natural que li començaran a donar color i forma. Segons la disposició final primera de la llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals (DOGC 556, de 28 de juliol de 1985, de la Presidència de la Generalitat), el paratge natural d’interès natural i de reserves integrals zoològiques i botàniques dels aiguamolls de 24
  25. 25. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ l’Empordà van passar a classificar-se com a parc natural i reserves naturals, respectivament. Per tan en aquests moment ja podem parlar del Parc com a tal. Un any més tard, al 1986, el parc inaugura un edifici basic, el centre de informació i administració del parc, que es va anomenar “El Cortalet”. Gràcies a la construcció d’aquest emplaçament, ja pot començar a treballar com a tal. Any rere any es fan declaracions dins al parc de gran nivell; el 1987 es va declarar Zona d’Especial Importància per a les Aus (ZEPA). El que li proporciona una categoria d’àrea protegida, catalogada pels estats membres de la Unió Europea com zona natural de singular rellevància per a la conservació de la avifauna amenaçada de extinció, d’acord amb el que estableix la directiva comunitària 79/409/CEE, per part de la Directiva sobre la Conservació de les Aus Salvatges de la Unió Europea. El parc va agafant importància per la seva flora i fauna que tot just està en fase de rejoveniment, i gràcies aquestes accions pot anar mirant cap a un futur. El 1992 va un pas endavant alhora de salvaguardar hàbitats ja que s’inclou al conveni Ramsar, com a aiguamoll de importància internacional. L’objectiu principal d’aquest conveni és: «la conservació i l’ús racional dels aiguamolls mitjançant el desenvolupament d’accions locals, regionals i nacionals gracies a la cooperació internacional, com a contribució a l’assoliment d’un desenvolupament sostenible a tot al món» L’any 1998 es fa una millora de les aigües de L’EDAR d’Empuriabrava amb la construcció del Sistema d’Aiguamolls Construïts (SAC) on es desnitrifiquen les aigües de la depuradora. Aquest mateix any també s’estableix una línea d’ajudes agró ambientals. El 2000 s’inclou el bitó al projecte LIFE. Aquest projecte és l’únic programa específic de la Unió Europea de suport al desenvolupament i aplicació de la política comunitària del medi ambient. Dins aquest projecte les accions van encaminades a la conservació del bitó i el seu habitat natural dins al parc. El 2003 es fan unes obres per a la millor del impacte visual amb el soterrament de 1.300 metres de línies elèctriques a l’àrea del Mas Matà. Un any més tard el parc compra els Estanys de Palau de Baix i amplia la zona de protecció del parc natural. El 2005 s’aposta pel cicloturisme i es crea un itinerari de 24 quilometres a la zona dels Estanys inclosa recentment al parc. En aquest mateix any a Sant Pere Pescador es tanca al públic, per tal de preservar la zona de les dunes del Cortal d’en Vilà. El 2007 s’instal·len comportes auto basculants per impedir la entrada d’aigües marines a la RNI de Els Estanys. Actualment és un territori protegit pel Pla d’espais naturals (PEIN) avarca als termes municipals de Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador, Palau-saverdera, Peralada, Pau, Pedret i Marzà, l’Escala, Roses i L’Armentera (per ordre de superfície al parc). 25
  26. 26. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 5.2. Composició del parc La regió del parc natural es caracteritza per la presència al llarg de 4.784 hectàrees d’una sèrie de salines costeres i zones humides d’aigua dolça a les planes d’inundació de dos rius, separades del mar per dunes. L’indret inclou llacunes, piscines, pantans i canals de drenatge, albergant comunitats vegetals halòfiles, prats humits, joncs i zones arbrades. A més, s’hi localitza una flora i fauna que inclou vàries espècies rares, on la presència (anual i/o estacional) d’aus aquàtiques és molt important. Les activitats humanes que s’hi desenvolupen es centren en temes de conservació, educació ambiental i turisme. La bassa de la Rubina es troba al municipi de Castelló d’Empúries. Es tracta d’una llacuna d’origen natural que ocupa poc més d’1 hectàrea. La seva proximitat al mar condiciona la vegetació, en la qual destaquen els salicornars i les jonqueres de tendència halòfila. Cal fer esment de la presència d’halòfits singulars com les quenopodiàcies Salicorniapatula i Suaedamaritima, i la juncàcia Juncussubulatus. Sota les aigües, creixen poblaments de Ruppiamaritima. Pel que fa a la fauna, a la bassa s’hi troba un dels peixos més rars a Catalunya: el fartet (Aphaniusiberus), amb una població ben consolidada. Aquesta bassa es troba envoltada d’urbanitzacions, que amenacen la seva integritat si no es prenen mesures de protecció. De fet, la Direcció general de Costes del Ministeri de Medi Ambient i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries s’han plantejat l’adquisició i recuperació de la zona de la Rubina. Finalment, la resta de zones humides de la conca de la Muga corresponen a espais localitzats dins els límits del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà. De tots aquests, trobem l’estany del Tec, l’estany de Vilaüt i la bassa Rodona, l’estany d’aigua clara de Palau de Baix i les closes de l’Albert, d’en Massot i de Mornau, localitzats a la Reserva Natural Integral de “Els Estanys”. Per altra banda, a la Reserva Natural Integral de “Les Llaunes” es troben la Massona i la Llarga, la Fonda, la Rogera i la Serpa. L’estany del Tec és una extensa zona inundable, de més de 6 hectàrees de superfície, constituïda per una extensa xarxa de canals de drenatge, construïts inicialment amb la finalitat de dessecar i reconvertir l’Estany en conreus. 26
  27. 27. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 6. PERSONES AMB DIVERSITAT FUNCIONAL 6.1. Introducció Aquest apartat té com a objectiu presentar que s’entén com a persona discapacitada, quines lleis emparen aquests col·lectius i el perquè els tècnics en turisme hem de tenir present l’adaptació dels espais públics per facilitar l’accés a aquestes persones. En un inici per poder valorar a qui van dirigides aquestes reformes del parc és important acotar què s’entén com a minusvàlid, afirmant així que entenem com a minusvàlid a tota persona on les possibilitats d’integració educativa, laboral o social es trobin disminuïdes a conseqüència d’una deficiència, previsiblement permanent, de caràcter congènit o no, en les seves capacitats físiques, psíquiques o sensorials. Així, pot parlar-se de persones amb discapacitat psíquica orgànica, amb discapacitat sensorial, que pot ser auditiva o visual, persones amb discapacitat física, o trastorns de la mobilitat i, simplement, persones amb la mobilitat reduïda. En aquest present projecte, com s’ha justificat en l’apartat 1.4, fem referència a les persones amb deficiència visual i amb discapacitats físiques. A nivell estatal em baso principalment en la llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques en la qual intenta millorar la qualitat de vida de tota la població i, específicament, de les persones amb mobilitat reduïda o amb qualsevol altra limitació. Aquesta llei té més potestat que cap altre alhora d’actuar ja que el govern de la generalitat va aprovar un codi d'accessibilitat on reafirma totes les normes dictades en la matèria. Aquest codi és la mateixa llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques que va ser modificada pel decret 135/1995, de 24 de març, i aprovació del codi d’accessibilitat (bolletí nº 2043 de 28/04/1995). S’ha de tenir en compte que els principis que inspiren, tant a la llei 20/1991 com al decret 135/1995 es fonamenten en els drets de l’Article 49 de la Constitució Espanyola el qual anuncia que “els poders públics duran a terme una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals es prestarà l’atenció especialitzada que requereixin, i els empararan especialment en la consecució dels drets que aquest títol atorga a tots els ciutadans”. 27
  28. 28. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 6.2. Aproximació Conceptual L’expressió “persones amb discapacitat” és la manera més correcta i àmpliament acceptada, per referir-se als homes i a les dones que formen part del conjunt de persones que, per raó d'un dèficit o anomalia en una estructura o funció corporal, presenten una absència o una limitació en la seva capacitat funcional; és a dir, en la possibilitat que tenen de realitzar una activitat, ja sigui mental o física, dins els que serien els paràmetres en que ho poden fer la majoria de persones de la seva edat, nivell de cultura, circumstàncies personals... Des d’algunes organitzacions que vetllen en defensa a aquests col·lectius s’observa que expressions com ara “els minusvàlids”, o “persones amb minusvalidesa”, “els discapacitats” o “persones discapacitades”, o “...amb handicaps”, han de ser rebutjades per ser escassament assertives i injustament carregades de prejudicis. És així, que recentment, des del “Fòrum de Vida Independent” se suggereix emprar l'expressió “homes i dones amb diversitat funcional”. És una nova manera de referir-se a aquestes persones, des d’una opció que abunda la convivència de tots els ciutadans en igualtat de drets i deures i en una equiparació real d'oportunitats, a partir d'un model social accessible, inclusiu i respectuós amb la diversitat. Aquesta expressió, “persones amb diversitat funcional” es especialment escaient pel grup que tradicionalment s'ha denominat de “persones amb discapacitat física”, és a dir, aquell grup de persones que, malgrat les seves greus limitacions per a la mobilitat i per l'autonomia personal (per exemple una persona tetraplègica) gràcies a la preservació de les seves funcions superiors, mantenen la seva capacitat d'autogestió, la independència personal i el ple exercici dels drets que com a ciutadans els hi correspon. A part, el maig del 2001 la OMS (Organització Mundial de la Salut) va aprovar la Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), en la que es definien els següents conceptes bàsics:  Concepte deficiència o dèficit: el concepte de deficiència o dèficit té a veure amb l’estat de salut de la persona, són els símptomes i/o signes produïts pel dany o mal funcionament (malaltia) i afecta a un òrgan o teixit o a la funció d’aquest: manca d’una mà, paraplegia, retard mental, ceguesa, trastorn del llenguatge...  Concepte de discapacitat i el de limitacions a les activitats, tenen a veure amb les conseqüències que la deficiència produeix en la persona i en la seva capacitat per fer coses: dificultat per desplaçar-se, per comunicar-se, per autocuidar-se, per comprendre, per veure...  Concepte de minusvalidesa i de restriccions a la participació tenen a veure amb la interacció entre l’individu, les seves capacitat i l’entorn en el sentit més ampli: barreres físiques, culturals, econòmiques, de comunicació... 28
  29. 29. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 6.3. Aproximació en xifres Al 2002, segons “l’Enquesta de discapacitats, deficiències i estat de salut”, a Espanya hi havia un total de 3.528.221 persones amb alguna discapacitat, el que representa un percentatge del 9% de la població, d’un total de 46.951.532 habitants. D’aquests, 1.386.040 d’habitants presenten deficiències visuals o deficiències osteoarticulars i del sistema nerviós el que els causa dificultat en la mobilitat. A nivell europeu algunes fonts asseguren que un de cada 10 europeus presenta alguna discapacitat, el que es resumeix amb més de 38 milions d’europeus que presenten dificultats en el desenvolupament de la seva vida quotidiana. Pel que fa al nombre de persones amb algun tipus de discapacitat, ja sigui mobilitat reduïda o dèficits sensorials, que van accedir al parc el darrer any és d’unes 250 persones, segons les fonts del mateix Parc Natural. Doncs, hem de puntualitzar que si bé havent realitzat certes obres de caràcter puntual a criteri dels tècnics del parc s’ha rebut aquest nombre de visitants amb alguna discapacitat, un cop el parc estigui adaptat es podrà promocionar per molts més canals, tant des de la demanda exterior com fins arribar a aquelles escoles d’educació especial de les comarques properes, ja que es coneix que la major part de visitants que rep el parc a hivern i entre setmana són la de escoles de tot el territori català, escoles ordinàries, i fent aquest estudi d’accessibilitats podríem arribar a cobrir també la demanda a les escoles especials, i ha oferir el parc com a eina d’educació i estudi ja des del visitant en edat escolar amb algun tipus de deficiència. 29
  30. 30. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 6.4. Legislació En aquest punt que coneixem que s’entén per discapacitat, i que ens suposa com a tècnics turístics per decidir adaptar els espais que han de rebre visitants, podem començar afirmant que pel parc en qüestió, si porta a terme mesures d’adaptació a l’accessibilitat, realitzarà un pas endavant fent d’aquesta adaptació una aproximació a tothom. Com s’observa en l’Article 5 de la llei estatal 20/1991, de Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, la integració a la societat és un dret que tenen els minusvàlids i, per tant, aquestes adaptacions del medi s’han de realitzar i actualitzar, tenint per objecte garantir a les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació d’accessibilitat i l’autorització dels béns i serveis de la societat, i promoure la utilització d’ajudes tècniques adequades, mitjançant l’establiment de les mesures de foment i control en el compliment de la normativa adreçada a suprimir i evitar qualsevol tipus de barrera o obstacle físic o sensorial. Aquest corrent en l’actuació pública que va adoptar com a objectiu prioritari el principi d’igualtat pel que fa a les persones amb mobilitat reduïda o altres limitacions, va portar a l’aprovació per part de les Corts els 23 de març de 1982, la llei 13/1982, d’Integració Social dels Minusvàlids. Aquest mateix principi d’igualtat ve recollit en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, en establir que l’actuació de la Generalitat de Catalunya haurà d’estar orientada a promoure i fer efectiu el principi d’igualtat, removent els obstacles que impedeixin el seu assoliment. Aquest procés va provocar l’aprovació 2 anys més tard del Decret 100/1984, del 10 d’abril, de Supressió de Barreres Arquitectòniques. En aquest moment les administracions públiques van emprendre un procés de millora de les condicions d’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda en l’entorn urbà, en l’habitatge i en els mitjans de transport. Aquest decret tenia per objectiu ésser el punt de partida normatiu en l’àmbit de supressió de barreres arquitectòniques, que per una banda emmarcava el seu desenvolupament posterior i per altre actuava com a instrument per a la unificació dels criteris i les mesures tècniques a aplicar. Si aquest espai públic està totalment adaptat contribuirà en el procés de rehabilitació d’aquest col·lectiu de persones. Aquest procés de rehabilitació està dirigit als minusvàlids per tal d’aconseguir l’adquisició del seu màxim nivell de desenvolupament personal i la seva integració en la vida social. És així i ho afirmem si observem l’Article 18, de la mateixa llei 20/1991, on es fa referència a aquesta adaptació dels espais públics com a eina de rehabilitació, afirmant que poden funcionar com a rehabilitació medico – funcional, com a tractament i orientació psicològica, com a educació general i especial, i fins i tot, com a recuperació funcional. Per tant, coneixem que el parc forma part d’una gran eina pràctica alhora de poder valorar de primera mà tot un sistema ecològic on hi ha un procés canviant de flora i fauna al llarg de l’any, en quan a la educació general, tant de infants com d’adults. 30
  31. 31. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Però s’ha de començar a obrir el camp de visió i ser capaços de veure que també pot formar part de l’educació especial dins d’un procés integral, flexible i dinàmic. A més, aquesta adaptació ha de tenir com a objectius la superació de les deficiències i de les conseqüències o seqüeles, l’adquisició de coneixements i hàbits que dotin de la millor autonomia possible a tots aquells visitants que ho requereixin, la promoció de totes les capacitats del minusvàlid per al desenvolupament harmònic de la seva personalitat i finalment la incorporació a la vida social i a un sistema de treball que els hi permeti servir-se i realitzar-se a si mateixos, tal i com indica l’Article 26 de la llei 20/1991. Aquest article el trobem també mencionat en la llei 26/1985, del 27 de desembre de 1985, de Serveis Socials, des de la qual també s’inclou entre les àrees d’actuació, la promoció i l’atenció de les persones amb limitacions físiques, psíquiques o sensorials, i també la promoció de llur integració social per aconseguir-ne el desenvolupament personal i la millora de la seva qualitat de vida. Apartat en el qual poden contribuir els espais públics, com és el cas del parc, una vegada estan adaptats a tota la societat, presentant o no deficiències o discapacitats. Seguint amb aquesta legislació, observem que l’Article 19 d’Accessibilitat Exigible en els Edificis d’Ús Públic de la llei 20/1991, , afirmant que alhora de la construcció, ampliació o bé reforma d’edificis s’ha d’efectuar de forma que resultin accessibles i utilitzables per a minusvàlids, però s’exposa que alhora de les normes d’adaptació queden exempts de reconstrucció o conservació els monuments d’interès històric o artístic. Així, el parc natural en qüestió al ser un espai públic amb concurrència de públic, ha de seguir aquest apartat de la llei, amb la seva total adaptació ja que no conté monuments històrics, ni artístics. Fent el recull de lleis i de propostes d’actuació, es reforça el pensament dedicat a promoure noves propostes pel parc, ja que degut a diferents motius com són l’envelliment, els accidents de trànsit o bé els mals hàbits de vida, han portat a convertir l’accessibilitat de l’entorn en una necessitat sentida cada vegada més per un major nombre de persones. Sense oblidar que a part de la supressió de barreres arquitectòniques, també s’ha de potenciar l’eliminació de les barreres en la comunicació. Per aquest motiu en el present projecte també s’ha tingut tant en compte la senyalització. Per últim destacar que després d’aquests 30 anys d’actuació per desenvolupar el procés d’integració d’aquest col·lectiu de persones, ens trobem en un moment en què l’acceptació publica d’aquest fet és general per part de la societat, és doncs molt important que els poder públics fomentin enèrgicament aquesta integració i el control de totes les mesures d’adaptació i accessibilitat, personalment he pogut observar-ho gràcies al treball conjunt amb els tècnics del Parc Natural dels Aiguamolls, que han mostrat total col·laboració. Seguidament s’exposa un resum dels conceptes que inclou la llei 20/1991, de 25 de novembre, de Promoció de l’Accessibilitat i Supressió de Barreres Arquitectòniques, i que han estat necessaris assolir per dur a terme la valoració del parc i de les barreres arquitectòniques i de comunicació. Així, l’àmbit d'aplicació d’aquesta llei és en totes les 31
  32. 32. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ actuacions en matèria d’urbanisme, edificació,transport i comunicació que siguin realitzades a Catalunya. Per tant, el parc com a organisme català té que aplicar aquesta llei a la hora de construir o rehabilitar qualsevol edifici, via de transport o element comunicatiu.  Definicions de la llei: o Als efectes d’aquesta Llei s’entén per Accessibilitat la característica d’urbanisme, l’edificació, el transport o els mitjans de comunicació que permet a qualsevol persona la seva utilització. o Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per Barreres Arquitectòniques tots aquells impediments, traves o obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de moviment de les persones. Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:  Barreres Arquitectòniques Urbanístiques (BAU). Són aquelles que es troben en les vies i els espais lliures d'ús públic.  Barreres Arquitectòniques en l'Edificació pública o privada (BAE). Són aquelles que es troben a l'interior dels edificis.  Barreres Arquitectòniques en els Transports (BAT). Són les que es troben en els mitjans de transport. o S’entendrà per Barreres en la Comunicació (BC) tot aquell impediment per a l'expressió i la recepció de missatges a través dels mitjans de comunicació, siguin o no de masses. o S'entén per Persona amb Limitacions aquella que temporalment o permanent té limitada la capacitat d'utilitzar el medi o relacionar-s’hi. o S'entén per persona amb mobilitat reduïda aquella que té limitada temporalment o permanent la possibilitat de desplaçar-se. o S'entén per Ajuda Tècnica tot mitjà que, actuant com a intermediari entre la persona amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació i l'entorn, possibiliti l'eliminació de tot allò que per la seva existència, característiques o mancança li dificulta l'autonomia individual i, per tant, l'accés a nivell general de qualitat de vida.  Accessibilitat dels espais d'ús públic: o La planificació i la urbanització de les vies públiques, dels parcs i dels altres espais d'ús públic s'han d'efectuar de manera tal que resultin accessibles per a les persones amb mobilitat reduïda. A aquests efectes els plans generals d'ordenació urbana, les normes subsidiàries i d'altres instruments de planejament i execució que els despleguen i també els projectes d'urbanització i d'obres ordinàries, hauran de garantir l'accessibilitat i la utilització amb 32
  33. 33. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ caràcter general dels espais d'ús públic, i no seran aprovats si no s'observen les determinacions i els criteris bàsics establerts en aquesta Llei i en els reglaments corresponents. o Les vies públiques, els parcs i els altres espais d'ús públic existents, i també les respectives instal·lacions de serveis i mobiliari urbà, seran adaptats gradualment, i d'acord amb un ordre de prioritats que tindrà en compte la més gran eficiència i concurrència de persones, a regles i condicions que siguin establertes per reglament. Els organismes locals hauran d'elaborar plans especials d'actuació, per tal d'adaptar les vies públiques, els parcs i els altres espais d'ús públic a les normes d'accessibilitat; a aquest fi els projectes de pressupostos dels ens públics hauran de contenir cada exercici econòmic les consignacions necessàries per al finançament d'aquestes adaptacions.  Accessibilitat dels edificis: als efectes de la supressió de Barreres Arquitectòniques en l'Edificació es consideren tres tipus d'espais, instal·lacions o serveis accessibles a persones amb limitacions: els adaptats, els practicables i els convertibles. o Un espai, una instal·lació o un servei es considera adaptat si s'ajusta als requeriments funcionals i dimensionals que garanteixen la seva utilització autònoma i amb comoditat per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevol altra limitació. o Un espai, una instal·lació o un servei es considera practicable quan, sense ajustar-se a tots els requeriments abans esmentats, això no impedeix la seva utilització, de forma autònoma, per les persones amb mobilitat reduïda o qualsevulla altra limitació. o Un espai, una instal·lació o un servei és convertible quan mitjançant modificacions d'escassa entitat i baix cost que no afectin la seva configuració essencial pot transformar-se, almenys, en practicable.  Accessibilitat dels edificis d'ús públic: o La construcció, l'ampliació i la reforma dels edificis de titularitat pública o privada destinats a un ús públic s'efectuaran de manera tal que resultin adaptats per a persones amb limitacions. Els elements existents dels edificis a ampliar o reformar l'adaptació dels quals requereixi mitjans tècnics o econòmics desproporcionats seran, almenys, practicables. o A aquest fi, s'aprovaran per reglament les normes arquitectòniques bàsiques que contindran les condicions a què s'hauran d'ajustar els projectes, i les tipologies d'edificis als quals s'aplicaran aquestes,i també el procediment de control i execució. 33
  34. 34. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ  Control de les condicions d'accessibilitat: si les obres realitzades no s'ajustessin al projecte autoritzat i es comprovés que no s'han complert les condicions d'accessibilitat, s'instruirà el procediment establert per la legislació urbanística vigent, amb audiència de l'interessat, i, si no són legalitzables pel fet de no poderse adaptar a la normativa sobre supressió de Barreres Arquitectòniques, s'ordenarà l'enderrocament dels elements no conformes, en els termes que preveuen els Articles 255 i concordants del Decret Legislatiu 1/1990, del 12 de juliol, pel qual s'aprova la Refosa dels Textos Legals Vigents a Catalunya en Matèria Urbanística.  Accessibilitat dels edificis d'ús privat: o Els edificis d'ús privat de nova construcció en què sigui obligatòria la instal·lació d'ascensor hauran de reunir els requisits mínims d'accessibilitat següents:  Disposaran d'un itinerari practicable que uneixi les entitats o els habitatges amb l'exterior i amb les dependències d'ús comunitari que estiguin al seu servei.  Disposaran d'un itinerari practicable que uneixi l'edificació amb la via pública, amb edificacions o serveis annexos d'ús comunitari i amb edificis veïns.  Accessibilitat dels sistemes de comunicació i senyalització: o El Govern de la Generalitat promourà la supressió de les barreres en la comunicació i l'establiment dels mecanismes i alternatives tècniques que facin accessibles els sistemes de comunicació i senyalització a tota la població, per garantir així el dret a la informació, a la comunicació, a la cultura, a l'ensenyament i a l'oci. En aquest camp s’ha de posar especial interès en els panells informatius i divulgatius que hi ha repartits tan pel parc com als centres d’informació. o El Govern de la Generalitat impulsarà la formació de professionals intèrprets de signes mímics i guies de sords, a fi de facilitar tot tipus de comunicació directa al disminuït auditiu, i instarà les diverses administracions públiques catalanes a dotar-se d'aquest personal especialitzat, tot i que en el cas del parc, econòmicament és difícil dotar-lo d’aquest personal. o Els mitjans àudio visuals dependents de les administracions públiques elaboraran un pla de mesures tècniques que de forma gradual permeti, mitjançant l'ús del llenguatge mímic o de subtitulacions,garantir el dret a la informació. 34
  35. 35. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ  Visat dels projectes tècnics: els col·legis professionals que tinguin atribuïda la competència en el visat dels projectes tècnics necessaris per a l'obtenció de les llicències a què fa referència l'Article 247 del Decret Legislatiu 1/1990,del 12 de juliol, denegaran els visats si els projectes contenen alguna infracció de les normes sobre supressió de barreres arquitectòniques 35
  36. 36. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 7. CONSIDERACIONS DE L’ACCESSIBILITAT Com s’ha destacat al apartat 2 de Materials i Mètodes, després del recull tant legislatiu com en diferents catàlegs de recomanacions, es va dur a terme el propi recull de consideracions de l’accessibilitat que es tindrien en compte alhora de realitzar la valoració del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Aquest recull està exposat seguidament, i com es pot observar està separat per aquells elements arquitectònics que es van trobant en el parc. Es fa referència a l’aparcament, els paviments, els itineraris d’aproximació, els accessos al centre, les escales, les rampes, el interior del centre, la circulació horitzontal, la circulació vertical, el punt d’informació, sales d’exposicions i d’audiovisuals, els lavabos, l’interior dels observatoris o miradors, els itineraris i accessos, i per últim la senyalització. Cadascun d’aquests apartats es troba detallat de quina manera ha d’estar condicionat per tal de que l’espai o la informació sigui accessible a qualsevol visitant que pugui accedir al parc, presentant dificultats en la mobilitat o deficiències visuals. 7.1. Aparcament       Hi ha d’haver el símbol internacional d’accessibilitat al terra i una senyal vertical en un lloc visible “Reservat per a persones amb mobilitat reduïda”. El nombre de places ha de ser superior al 2-3 % del total de places d’aparcament. La localització de les places reservades ha d’estar al més a prop possible dels itineraris i dels edificis d’interès públic. Les dimensions mínimes que s’ha de tenir per l’estacionament del vehicle en línia són de 220cm x 500cm i per estacionament en bateria 350cm x 500cm. L’espai d’apropament, ha de permetre les maniobres davant de la porta del conductor amb una amplada de 120cm. Aquest espai pot ser compartit entre dos places continues. Tant l’aparcament com l’espai d’aproximació han d’estar comunicats fins a l’equipament amb un itinerari accessible que porti fins a la porta de l’equipament. Això comporta que tingui una amplada mínima de 120cm, el paviment ha de ser ininterromput, compacta i antilliscant. 7.2. Paviments    El paviment ha de ser ininterromput, sense ressalts, sense rebaves i compacta. Ha de tenir un grau de lliscament mínim, tot i trobar-se mullat. En el cas que hi hagi una zona de parc infantil o jardí s’hi ha de col·locar un paviment tou que ha de garantir el 90% de pròctor modificat. 36
  37. 37. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ     Davant els accessos en els passos per a vianants elevats i subterranis, escales i rampes s’ha de col·locar, al començament i al final, una franja de 120cm d’amplària i una longitud que ha de ser la mateixa que la de l’element que senyalitza amb un paviment amb diferent textura i color que la resta del paviment i ha de complir les especificacions del Projecte de Norma Espanyola N 127029. El material tan pot ser de ciment, de asfaltat, de pedra, de fusta, de gespa ben tallada o paviment ecològic a base de pols de vidre i àrids. En el cas de paviments solts han de presentar un grau de compactació superior al 90% pròctor modificat. El paviment ha d’estar el integrat en el medi tant pels colors com pels materials. Ha de ser dur, amb un grau de lliscament mínim tan en sec com en mullat. 7.3. Itineraris d’aproximació    A l’itinerari s’hi ha de posar uns marges de 12cm perquè el recorregut sigui més fàcil a les persones amb deficiència visual. Les zones que tinguin més de 50cm com els ponts o passarel·les,han de tenir uns passamans a ambdós costats, ergonòmics i integrats amb l’entorn. En el recorregut, si hi ha zones amb una amplada inferior a 1.50m hi han d’haver punts de maniobra cada 500m com a màxim amb unes mides mínimes de 1.50m x 2.00m. 7.4. Accés al centre  Cal evitar contrasts excessius en els nivells d’il·luminació entre els vestíbuls i l’exterior, «efecte cortina». És recomanable la denominada «il·luminació de transició». 7.5. Escales      Les escales han de tenir una amplària lliure mínima d’1,50 m, han de ser preferiblement de directriu recta. Els escalons han de fer entre 16cm i 17.5cm en la part vertical i entre 30cm i 40cm en la part horitzontal de l’escaló. Sempre han de formar un angle recte i en cap cas es podran tindre bossells o cavalcaments que poden fer caure. Tots ells han de tenir, a l’estesa, una franja antilliscant contrastada amb el paviment del graó, de 5cm d’amplada, ubicada a 3cm de la vora del graó, encastada al paviment i abastant tota la longitud d’aquest. Quan es tracti d’un esglaó clar, aquesta franja s’ha de posar de color fosc i a l’inversa. Les escales tindran una amplària lliure mínima d’1,50 m. El replà de les escales s’ha de poder fer un cercle de 150cm de diàmetre com mínim per a poder maniobrar bé. Aquests replans no poden tindre un escaló al mig, tot ell ha d’estar al mateix pla. 37
  38. 38. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ  Hi ha d’haver-hi passamans a un costat i a l’altre de les escales. Aquests s’han de situar a una altura compresa entre 90cm i 105cm mesurats en els replans i en l’aresta de l’escaló, és aconsellable col·locar un segon passamans a una altura entre 70cm i 75cm. Els passamans han de ser continus al llarg de tota l’escala, no s’han d’interrompre en els replans i es prolongaran 30cm en aquests dos extrems en horitzontal, sense envair l’espai de circulació. Mesures mínimes d’una escala Font: la ONCE       Els passamans tindran un disseny ergonòmic que s’adapti a la mà. En escales de més de 5 m d’amplària es dotarà, a més dels passamans a un costat i a l’altre, d’un passamans central. Els passamans han de tindre una forma equivalent a la d’un tub de secció circular de 4 a 5 centímetres de diàmetre, sense elements que interrompin el lliscament continu de la mà i separats de 4,5 a 6,5 centímetres de la paret. És convenient que contrasten visualment amb l’entorn. Les escales hauran d’anar acompanyades de rampes que compleixin les especificacions o hi ha d’haver-hi un sistema alternatiu com ara ascensors o una plataforma salva escales. La il·luminació ha de ser uniforme i sense reflexos. El paviment ha de ser continu, sense ressalts i consistent. En el cas que hi hagi pendent ha de ser del 6% com a màxim, ( si és major, haurà de complir amb les exigències de longituds de les rampes). Davant els accessos d’escales i rampes s’ha de col·locar una franja d’1,20 metres d’amplària amb un paviment amb diferent textura i color que la resta del paviment i ha de complir les especificacions del Projecte de Norma Espanyola N 127029. 7.6. Rampes 38
  39. 39. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ         L’amplada mínima de la rampa serà de 120cm. La longitud de cada tram de rampa ha de ser de 9m com a màxim; els trams s’han d’unir entre si mitjançant replans d’amplària igual a la de la rampa i profunditat mínima de 150cm. En els canvis de direcció i en la unió de trams de diferent pendent s’han de col·locar replans. El pendent màxim transversal serà de 1.5%. Els passamans s’han de situar a una altura compresa entre 90cm i 105cm mesurats en els replans, és aconsellable col·locar un segon passamans a una altura entre 70cm i 75cm. Aquests seran continus, sense interrupció en els altiplans intermedis. Al llarg de la rampa es posaran uns marges de 12cm perquè el recorregut sigui més fàcil de seguir a les persones amb deficiència visual. La il·luminació ha de ser uniforme i sense reflexos. Les exigències de longituds de les rampes: LONGITUD DE LA RAMPA Fins a 3 metres Fins a 8 metres Fins a 15 metres   ADAPTAT 10 % 8% 6% El paviment ha de ser continu, sense ressalts i consistent. Davant els accessos d’escales i rampes s’ha de col·locar una franja d’1,20 metres d’amplària amb un paviment amb diferent textura i color que la resta del paviment i ha de complir les especificacions del Projecte de Norma Espanyola N 127029. 7.7. Interior del centre   El paviment ha de ser continu, sense ressalts, compacte i antilliscant tan en sec com en moll. La il·luminació ha de ser uniforme i sense reflexos. Els percentatges recomanats de reflectància de superfícies (Kaufman, 1981) són, amb caràcter general, els següents: Sostres Parets Terres 70 – 90 % 40 – 60 % 30 – 50 % Per tant la il·luminació ha d’estar enfocada cap amunt i no a l’inversa.  Les lluminàries de paret, excepte les que dirigeixen el flux cap al sostre, no estan generalment indicades per a les persones amb deficiència visual, perquè proporcionen una il·luminació desigual i de vegades provoquen enlluernaments, encara que si s’utilitzen pantalles difusores poden ajudar en l’orientació. 39
  40. 40. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ     Els sostres, terres, parets i mobiliari molt brillants provoquen reflexos i produeixen enlluernaments. Són preferibles les superfícies mats a les molt polides. S’han d’utilitzar colors clars en sostres i parets que hagin de ser molt il·luminats per a reduir un contrast excessiu que requereixi una adaptació constant. S’han d’evitar els excessius canvis d’il·luminància entre espais adjacents: passadissos, habitacions..., ja que, encara que no produeixin enlluernaments, poden exigir continus ajustaments de l’ull d’un nivell a un altre. Quan en un desplaçament ens trobem amb espais contigus que tenen diferent il·luminància, el pas d’un a l’altre comporta inseguretat. Hi ha d’haver senyalització al terra amb textures i/o color diferenciats mercant els principals punts d’interès públic, per tenir punts de referència, per a persones amb deficiències visuals. 7.8. Circulació vertical  En el cas que hi hagi escales s’ha de disposar, almenys, de dos mitjans alternatius de comunicació vertical en els usos públics. Tant poden ser escales rampes o ascensors. 7.9. Circulació horitzontal    Han de tenir uns passadissos amb una amplada mínima de 110cm, de totes maneres es permeten punts concrets de 90cm tot i que es recomana un ús generalitzat de 150cm. En el cas d’amplades inferiors a 150cm es necessiten punts de creuament i maniobra cada 500 m com a màxim amb mides mínimes de 1,50 x 2,00 m. L’amplada mínima de les portes ha de ser de 85cm. 7.10.      Punt d’informació El mostrador d’atenció a l’ús públic ha de tenir una altura màxima de 85cm amb un espai d’aproximació per cadires de rodes de 75cm d’altura, una amplada de 80cm i una profunditat de 60cm. La informació s’ha de estar en diferents formats com ara; mapes termform, material amb sistema Braille cintes d’àudio amb sistema d’àudio descripció, maquetes etc... El personal de treball ha de ser apte per donar la informació a tot tipus de persona sense excloure a ningú. En el cas d’amplades inferiors a 150cm es necessiten punts de creuament i maniobra cada 500cm com a màxim amb mides mínimes 150cm x 200cm. Els models i les maquetes s’han d’ubicar sobre un suport horitzontal o inclinat entre 30º-45º respecte de l’horitzontal. L’alçada del suport ha de ser de 90-110 cm, mesurada des del paviment. No poden envair les zones de pas. 40
  41. 41. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 7.11.         Sales d’Exposició i d’Audiovisuals Han de tindre una entrada de 85cm i els passadissos de 110cm d’amplada mínima. En algun casos puntuals els passadissos poden tenir una amplada de 90cm. S’ha de disposar de places reservades per a persones amb cadira de rodes. Hi ha d’haver espai suficient perquè una persona amb cadira de rodes no obstaculitzi el pas a la resta de persones. Tant el mobiliari com els diferents recursos s’hauran de distribuir de tal forma que no suposin un obstacle per a la mobilitat de ningú. En el cas d’amplades inferiors a 150cm es necessiten punts de creuament i maniobra cada 500 m com a màxim amb mides mínimes de 150cm x 200cm. Tan els expositors com els panells han de permetre l’aproximació d’una cadira de rodes amb una altura màxima de 85cm. Han de permetre un espai d’aproximació de 75cm d’altura una amplada de 80cm i una profunditat de 60cm. La informació ha de estar en diferents formats com ara; material amb sistema Braille cintes d’àudio amb sistema d’àudio descripció, maquetes etc... En qualsevol cas la mida de lletra no pot ser menor de 18 punts per polzada. 7.12. Lavabos: Com a mínim una de les cabines de cada lavabo, tant per homes com per dones, han de complir els següents requisits:       L’amplada mínima de les portes ha de ser de 80cm i ha d’obrir-se cap a l’exterior. L’inodor ha de tenir un acostament lateral que es deixarà un espai, almenys en un dels seus extrems, de 80cm d’amplària per a allotjar la cadira de rodes i permetre el trasllat, hi ha d’haver un fons mínim de 75cm fins a la vora frontal de l’aparell, per a permetre les transferències als usuaris de cadires de rodes. L’inodor ha d’estar a una alçada entre 50cm i 40cm respecte el terra. Hi ha d’haver un espai lliure de maniobra de 150cm de diàmetre com a mínim. Hi ha d’haver un espai lliure de 80cm de diàmetre davant del lavabo. Es disposarà de dues barres de suport, abatibles la del costat o costats per on s’efectuarà la transferència de la cadira a l’inodor. Tindran una altura entre 70cm i 80cm per damunt del sòl i 80cm de longitud i han de permetre suportar el pes de les persones en el trasllat lateral a l’inodor. La distància de l’eix de les barres a l’eix de l’inodor estarà compresa entre 30cm i 35cm i de l’eix de la barra abatible a la paret lateral entre 70cm i 90cm. La secció de les barres ha de ser preferentment circular i de un diàmetre comprés entre 3cm i 4cm. La separació entre paret i qualsevol altre element ha d’estar compresa entre 4.5cm i 5.5cm. El seu recorregut serà continu, amb superfície antilliscant. 41
  42. 42. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ          El porta–rotllos de paper higiènic ha d’estar situat en un lloc fàcilment accessible des de l’inodor i a una altura entre 60cm i 70cm és aconsellable incorporar-lo en una de les barres de la transferència. S’ha de disposar d’un lavabo sense suport ni mobiliari inferior que dificulti l’acostament de les persones amb cadira de rodes. El buit lliure entre el sòl i la pila haurà de tenir entre 65cm i 75cm. Els miralls es col·locaran de forma que quedi situat el cantó inferior a una altura màxima de 90cm. Tots els accessoris es col·locaran de manera que els seus mecanismes d’accionament se situïn a una altura compresa entre 90cm i 100cm respecte el terra. Les aixetes i tiradors s’han d’accionar mitjançant mecanismes de palanca, o qualsevol altre mecanisme fàcil d’accionar que no requereixi el gir del canell. Els tiradors de les cabines han de disposar de senyalització lliure o ocupat. Als serveis dones o d’homes hi ha d’haver una senyalització tàctil sobre el tirador, mitjançant una lletra D (dones) o H (homes) en alt relleu. Les portes de les cabines han de deixar una banda lliure al sòcol i una altra en la superior, possibilitant una comunicació visual en cas d’emergència. La senyalització lluminosa d’emergència haurà de situar-se de manera que pugui ser percebuda des de qualsevol punt del lavabo, inclòs l’interior de les cabines, i si fos necessari caldria disposar diverses unitats. 7.13.         Interior Observatori o Mirador: El paviment ha de ser totalment anivellat i ferm. Hi ha d’haver dues finestres d’observació, una a 120cm i l’altre a 95cm. El mostrador té que fer una altura màxima de 85cm. Ha de permetre un espai d’aproximació per als usuaris de cadira de rodes de 75cm d’altura, una amplada de 80cm i una profunditat de 60cm. La informació ha d’estar en diferents formats per abastar al màxim nombre de persones, com a mínim en braille. Els panells interpretatius han de permetre l’aproximació d’una cadira de rodes, per tant han d’estar a una altura màxima de 85cm permetent un espai d’aproximació de 75cm d’altura, una amplada de 80cm i una profunditat de 60cm. Ha de disposar espai suficient davant d’ells per tal que l’usuari en cadira de rodes, observant-te’ls, no obstaculitzi el pas a la resta de visitants. Hi ha d’haver espais lliures d’obstacles perquè pugui passar, almenys, una cadira de rodes. S’ha de poder inscriure una circumferència de 150cm de diàmetre sense obstacles a una altura mínima de 75cm. Els bancs no han d’estar fixes al terra per tal de poder permetre el lliure moviment a qualsevol persona. Les portes han de tindre una amplada mínima de 90cm. 42
  43. 43. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ 7.14. Itineraris i accessos 7.14.1. Accessos    Han de ser fàcilment reconeguts i localitzables. Han de facilitar endinsant-te. El perímetre de l’espai d’ús públic ha d’estar clarament delimitat i diferenciat de la vorera, així com els seus accessos. Hi ha d’haver un cartell indicador del recinte (informació posicional) en macrocaràcters, alt relleu contrastat i braille a una alçada entre 145cm i 175cm, centrat a 160cm i situat a la dreta de la porta d’entrada. 7.14.2.    Itinerari L’itinerari s’ha de dissenyar amb una estructura senzilla, clara que faciliti l’orientació dins d’aquest a través d’espais ordenats i clarament delimitats (entrada, sortida i estructura interna). És preferible petits itineraris circulars, amb possibilitats de prolongar-los. L’amplada recomanada és de 200cm. De totes maneres l’amplada mínima és de 120cm tot i que poden hi poder haver punts puntuals de 90cm. En el cas d’amplades inferiors a 150cm es necessiten punts de creuament i maniobra cada 500 m como màxim con mides mínimes de 150cm x 200cm. Amplada mínima d’un itinerari Font: la ONCE   Hi ha d’haver una altura mínima de 220cm. El paviment ha de ser ferm, compacte (Proctor Modificat del 90%), antilliscant en sec i en mullat. Les juntes, entre fustes, no poden ser majors d’1 cm d’amplada. Cal 43
  44. 44. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ               preveure els pendents per ubicar correctament les zones de recollida d’aigües i, així, evitar la formació de bassals. No hi ha d’haver-hi cap interrupció brusca a l’itinerari ni escalons aïllats. Els desnivells constituïts per un únic escaló han de ser substituïts per una rampa que compleixi els requisits. El material de l’itinerari pot ser ciment, asfaltat, pedra, fusta, gespa ben tallada però es recomana el paviment ecològic a base de pols de vidre i àrids. Sempre i quan quedi ben integrat amb l’entorn. En tot cas, sempre han de ser materials antilliscants tan en sec com en moll. Si a l’itinerari hi ha parc o jardins, hi ha d’haver paviments tous que garanteixin un 90% de grau de compactació del pròctor modificat. També s’ha de garantir aquest grau de compactació si es troben terres solts, com ara sorra. No poden haver-hi pendents superiors al 8%. És necessari una zona de descans cada 15 m en zones de gran pendent. Les pendents tranversals no poden ser superiors al 2%. Hi han d’haver marges de 12cm al llarg de tot el recorregut, per marcar l’itinerari a persones amb deficiència visual. Les tanques i/o baranes (cal prolongar-les fins al terra o fins a una alçada màxima de 25cm d’aquest) sense arestes ni elements sortint. No són vàlides les delimitacions amb elements deformables: cables, cadenes, cordes o similars. Les zones elevades de més de 50cm, com ara pont o passarel·les, han de tenir un passamans als dos costats, de bon subjectar i integrats a l’entorn. Es prohibeixen les delimitacions amb cables, cordes o elements semblants. Cada 45-60 m han d’existir zones de descans. És preferible que els usuaris de cadira de rodes puguin inscriure un cercle de 150 cm de diàmetre. Durant tot l’itinerari no pot haver-hi mobiliari que envaeixi l’itinerari. Els pilons situats en itineraris per a vianants han de tenir una altura mínima de 0,40 metres i han d’estar separats entre si entre 120cm i 150cm. Ni els arbres ni les plantacions poden envair l’itinerari, ni ocasionalment ni eventualment. Les aixetes de les fonts per a subministrament d’aigua potable han d’estar situades a una altura de 70cm, sense obstacles per a l’accés i s’han de poder accionar fàcilment. La informació bàsica que s’ofereix en els espais d’ús públic s’ha de realitzar mitjançant macro caràcters contrastats i en sistema Braille. Ha de ser fàcilment localitzable i ha de ser possible acostar-s’hi. La informació bàsica que cal oferir; plànols d’informació i directori, informació direccional (per indicar recorreguts), informació posicional (que identifica els diferents espais o dependències), informació específica (d’elements i espècies pròpies d’aquest espai públic: espècies vegetals, animals, etc.). Els rètols s’han de col·locar, sobre peanys de pla inclinat, rètols d’informació al costat dels elements objecte de la nostra atenció que ofereixin informació amb macro caràcters i Braille. Han d’estar situats sobre la vorada o altres elements de 44
  45. 45. ESTUDI D’ACCESSIBILITAT DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ tancament a una alçada de 90-110 cm des del paviment i sense envair la zona de pas del públic. A continuació es mostra una imatge d’un itinerari adaptat. Mesures mínimes en un espai natural Font: la ONCE Màquines interactives i expenedores, caixers automàtics i punts d’informació        Sempre que tècnicament sigui possible, la informació es transmetrà visualment i almenys a través del sentit de l’oïda o el tacte. Els botons s’han de situar a una altura entre 80cm i 100cm. La pantalla s’ha d’instal·lar lleugerament inclinada entre 15º i 30º i a una altura entre 100cm i 140cm. Els elements de manipulació de les màquines s’han de situar a una altura entre 90cm i 100cm. La recollida dels bitllets o productes expesos per les màquines, han de ser accessibles per a persones amb problemes de mobilitat o manipulació, i estaran situats a una altura compresa entre 70cm i 100cm. Davant aquestes màquines si ha de poder inscriure un cercle lliure d’obstacles de 150cm de diàmetre en el nivell adaptat i de 120cm de diàmetre en el nivell practicable. Els panells d’informació han de permetre, pel contrast cromàtic i la grandària de la lletra, la lectura de tots els usuaris. 45

×