Dossier textil 1011

Matèria Optativa de segòn d’ESO

ÂXÄ g¢åà|ÄÊ
XÄ
Curs 2010/11

Institut Banús
Curs 2010/11

1. Presentació...................................................................... 4
La indústria tèxtil 4
De la pell al teixit 4
2. Les fibres......................................................................... 6
Classificació de les fibres: 6
Història de les fibres més usades 6
Classificació 7
Expressions 8
3. La filatura ....................................................................... 9
Procés 9
Pràctica 10
Exercicis: 10
Expressions 10
Màquines de filar prim 10
4. El tissatge ...................................................................... 11
Telers manuals 11
Telers mecànics 11
Telers moderns 12
Procés de tissatge 12
Definicions 12
Elements del teixit de calada 13
La carta 13
Teixits no teixits 14
Pràctica 1. Construcció d’un teler 15
Pràctica 2. Teixir 16
Pràctica 3. Càlculs 16
5. La tintura ...................................................................... 17
Tipus de tintura i estampació 17
Els colorants 17
Mètodes 18
Pràctica 4. Tintura 18
Exercici 18
6. L’estampat .................................................................... 19
Pràctica 5. Estampació 19
Dossier Textil 1011.doc Pag 2 de 35 31/07/2010

XÄ g¢åà|Ä

Exercici 19
7. Història. Les colònies industrials................................ 20
Activitat. Un viatge a la revolució industrial 22
8. La confecció .................................................................. 23
Pràctica 6. Confecció 23
9. Patchwork ..................................................................... 24
Les Teles 24
Material per a elaborar els dissenys i plantilles 24
10. El manteniment ............................................................ 25
Símbols a les etiquetes 25
Pràctica 7. Interpretació d’etiquetes 27
11. Història. Els vapors ..................................................... 31
Del taller a la fàbrica 31
L’elevat preu del progrés 31
Les ciutats tèxtils 31
12. Visita a Terrassa .......................................................... 33
Recorregut de la visita 33
13. Bibliografia ................................................................... 35

31/07/2010 Pag 3 de 35 Dossier Textil 1011.doc

Institut Banús
Curs 2010/11

La indústria tèxtil
Es calcula que a una llar mitjana espanyola hi ha uns
300 kg de productes tèxtils: llençols, mantes,
tovalloles, cortines... La nostra vida és plena de fibres
tèxtils.
En aquest crèdit aprendrem de forma pràctica tot el
que envolta el mon del tèxtil i el procés que es
segueix des de les matèries primeres fins els
productes acabats.
Seguint el procés productiu, el tèxtil es divideix en
quatre sectors:
Producció de fibres (vegetals, animals, minerals o artificials).
Filatura i producció de teixit.
Confecció.
Venda al detall.

De la pell al teixit
Durant la seva evolució, l’espècie humana ha perdut
bona part de la seva capacitat termoreguladora. Per
aquest motiu ha interposat progressivament diversos
elements barrera entre la seva pell i el medi extern per
tal de millorar la seva sensació de benestar.
La primera indumentària de l’espècie humana va estar
formada per pells d’animals. Posteriorment va donar
lloc a diferents articles tèxtils teixits amb diferents
matèries, inicialment d’origen natural i desprès químic.
La principal funció de les peces de roba per vestir és la
protecció del cos humà davant l’exterior. Per aquest
motiu han de posseir una capacitat reguladora que
permeti controlar la quantitat de calor i humitat
d’aquest davant esforços físics canviants, i aconseguir un microclima proper a la pell que sigui
agradable.
A més d’aquestes funcions, la roba compleix altres funcions de tipus social i cultural. El tacte,
l’aspecte, el color i les formes son factors també molt importants.


XÄ g¢åà|Ä

D h


Institut Banús
Curs 2010/11

S’anomena fibra a cadascun dels filaments prims que, disposats en petits feixos constitueixen el fil, el
paper, la fusta i moltes altres substàncies.
Anomenem fibra tèxtil a la substància fibrosa amb la qual podem fer fils continus.
Al llarg dels anys, l’home ha anat perfeccionant els sistemes d’obtenció de fibres, la seva transformació
i posta a punt per ser teixides, trenades o nuades.
El coneixement de les propietats i qualitats de les fibres, així com les seves aplicacions han determinat
l’us.

Classificació de les fibres:
Naturals: Obtingudes de la natura. Hi ha tres grups principals:
Animals: Provenen de la llana o el pel que recobreixen els animals. Son de base proteínica.
També s’inclouen els filaments segregats per alguns cucs, aranyes o moluscs.
Vegetals: Constituïdes per cel lulosa, provenen del fruit, de la llavor, de la tija o de les fulles
de certes plantes.
Minerals: D’origen inorgànic, provenen de l’amiant, el vidre o els metalls.
Produïdes per l’home: Aconseguides gràcies a la transformació de productes.
Fibres artificials: Obtingudes transformant matèries existents a la natura però no teixibles.
Fibres sintètiques: Obtingudes combinant substàncies per crear d’altres noves que no
existien prèviament.

Història de les fibres més usades
Lli. Els primers en utilitzar el lli van ser els antics egipcis (probablement la paraula lli es deriva d'un
vocable egipci). Ja que els primers teixits de lli en general eren blancs, aquesta matèria es va convertir
en un símbol de puresa, pel qual els egipcis no solament l'usaven per a la confecció de peces de vestir i
articles domèstics, sinó també per a les seves pràctiques religioses. A l'antic Egipte també es produïen
tèxtils amb cotó importat de l'Índia.
Llana. La Bíblia esmenta la gran qualitat de la llana que es venia a la ciutat de Damasc. Els antics
pobles del Caucas vestien mantells de llana denominats shal (d'on deriva la paraula xal). Les ovelles es
criaven per la seva llana -a més de per la seva carn i la seva pell- a tota la zona mediterrània.Sicilia i el
sud d'Itàlia proporcionaven llana a Roma per a la confecció de peces de vestir; durant els primers
segles de l'era cristiana es van posar de moda els teixits de seda importats de la Xina. La millor llana
procedia de les ovelles merines criades a Castella (Espanya).
Cotó. Encara que el cotó és la fibra tèxtil més comuna en l'actualitat, va ser l'última fibra natural en
assolir importància comercial. El segle V a.C. l'historiador grecHeródoto informava que un dels
productes valuosos de l'Índia era una planta silvestre el fruit de la qual era el velló; el segle

XÄ g¢åà|Ä

següent, Alejandro Magno va introduir el cotó indi a Grècia. Encara que els antics grecs i romans
utilitzaven cotó per a tendals, espelmes|veles i peces de vestir, a Europa no es va estendre el seu ús
fins a diversos segles després.
Seda. Segons la llegenda xinesa, la seda va començar a teixir-se el segle XXVII a.C. durant el regnat de
l'emperador Huang Ti, l'esposa del qual va desenvolupar suposadament la tècnica de cabdellar el fil del
cuc de seda per teixir-lo. Encara que durant molts segles es van exportar seda en brut i els teixits de
seda als països mediterranis, la font de l'esmentada fibra no va ser coneguda pels europeus fins al segle
VI d.C., quan uns viatgers que tornaven de la Xina van portar de contraban a Occident ous del cuc de
seda; a partir d'ells van començar a criar-se cucs a Grècia i Itàlia. El segle XII, la seda s'usava ja a tota
Europa per a la confecció de teixits sumptuosos.
Fibres sintètiques. La bellesa i el preu de la seda van estimular molts dels primers científics a
desenvolupar una fibra que s'assemblés a fil del cuc de seda. El 1664 el científic britànic Robert
Hooke va suggerir la possibilitat de sintetitzar una substància enganxosa semblant al fluid segregat pel
cuc de seda per teixir el seu capoll. Tanmateix van passar més de 200 anys fins que un científic francès
(el comte Hilaire de Chardonnet) va iniciar la producció artificial de fibres, conegudes al principi com
a seda artificial. El procés de Chardonnet, que seguia el principi suggerit per químics anteriors,
consistia a forçar el pas d'un líquid viscós a través de petites toveres (denominades broquets de
filatura) i endurir el fluid per formar fil coagulant-lo en un bany químic. Aquest procés continua sent
el mètode bàsic per produir fibres tèxtils sintètiques. El 1924, el terme 'seda artificial' va ser substituït
pel de rayón.En l'hemisferi occidental, els intents de criar cucs de seda van començar el 1620, quan el
rei Jacobo I d'Anglaterra va exhortar als colons a produir seda en comptes de tabac. Els colons de
Geòrgia van aconseguir un cert èxit, però els esforços posteriors a Connecticut i Nou Jersey van
fracassar a causa de la falta de mà d'obra eficaç i barata, necessària per conrear les moreres de què
s'alimenten els cucs i per ocupar-se d'aquests.
El nailon es va introduir en la dècada de 1930. Aquesta fibra, més resistent que la seda, s'utilitza molt
en la confecció de peces de vestir, calceteria, tela de paracaiguda i cordes. A partir de 1940 moltes
altres fibres sintètiques van assolir importància en la indústria tèxtil, com el polièster (dacrón de
vegades denominat), el polivinil, el polietilè i l'olefina (veure Plásticos). El 1968 es va introduir
un nailon semblant a la seda conegut com|com a qiana. Els teixits fabricats amb qiana no s'arruguen,
mantenen els prisats i abancalats i presenten colors ben definits i estables en ser tenyits.

Classificació
Ovella
Cabra
Conill
Llana i pel
Animals Camèlids (alpaca, llama)
Camell
Cavall
Fibres naturals Filament de seda Bómbix mori
Cotó
Del fruit o la llavor
Coco
Vegetals Lli
Cànem
De la tija
Rosella
Ginesta


Institut Banús
Curs 2010/11

Pita
De la fulla Espart
Sisal
Vidre
Minerals Amiant
Metalls Or, argent, coure
Cel lulosa
Artificials Ésters de cel lulosa
Proteïnes
Fibres produides per
l’home Poliamides Niló
Acríliques Orló
Sintètiques
Poliéster Tergal
Clorofibres Rovyl

Expressions
Tenir pelendengues
Tenir dificultats, sofrir destorbs i molèsties.
Pelendengue: Pilotes de llana, fem, fang i orins que estan adherides i penjant del bestiar de llana.


XÄ g¢åà|Ä

La filatura és el procés final en la transformació de les fibres en fil. Amb l'única excepció de la seda,
totes les fibres naturals tenen una longitud limitada bastant definida. Aquesta longitud va des d'alguna
cosa més d'un centímetre en el cas de certs cotons americans i asiàtics fins un metre en el cas d'algunes
fibres de crostes o fulles. La majoria de les fibres sintètiques es tallen amb una determinada longitud,
per la qual cosa també cal, filar-les. L'objectiu de la filada i dels processos que el precedeixen és
transformar les fibres individuals en un fil continu cohesionat i manejable. Els processos aplicats a les
fibres varien segons el tipus emprat.
El cotó, la llana, el lli, el jute i altres fibres naturals se'n filen cada una de forma diferent. Algunes
fibres procedents de crostes poden filar-se de dues formes diferents, que donen lloc a fils amb
propietats diferents. En les fibres naturals el procés implica bàsicament l'obertura, barreja, cardat
(en alguns casos també pentinat), estirat i torçat per produir el material dels telers. A continuació té
lloc la filatura pròpiament dita.
La utilització de fibres artificials va conduir a nombrosos canvis en l'economia tèxtil, a causa que els
mètodes de producció i característiques físiques d'aquestes fibres podien adaptar-se per complir
requisits específics. Els països altament industrialitzats, que abans estaven obligats a importar cotó i
llana com a matèries primeres per als tèxtils, van passar a fabricar les seves pròpies fibres a partir de
recursos disponibles com el carbó, el petroli o la cel lulosa. El desenvolupament de les fibres
sintètiques va portar a la producció de nous tipus de teixits,
duradors i de fàcil rentat i planxada.
Abans de les fibres químiques –un invent del segle XX– les
quatre primeres matèries usades pel tèxtil han estat el lli i el cotó,
del regne vegetal, i la llana i la seda, de l’animal. Pel fet de ser
curtes i fràgils, les fibres del cotó, la llana i el lli han d’unir-se en
un filament abans d’emprar-se en el tissatge.

Procés
Cada tipus de fibra tèxtil es treballa de forma diferent però les
operacions a que son sotmeses són semblants. El procés es pot
descriure d’aquesta manera:
La fibra és transportada fins la fàbrica en forma de bales. La
fibra es troba en forma de floca amb moltes impureses, en el cas
de les fibres naturals.
La fibra passa a l’obridora i el batà. En aquesta màquina és
esponjada, llevada de gran quantitat d’impureses i disposada en
forma de napa.
La napa passa a través de la carda, que elimina també part de les
impureses i transforma la napa en un vel molt prim que és
recullit en forma de cinta a un recipient anomenat bot. Les fibres encara no estan orientades.

Institut Banús
Curs 2010/11

El manuar és la màquina encarregada d’orientar les fibres, posar-les paral leles i aprimar la cinta amb
l’estiratge. Les cintes de carda es transformen en vetes de manuar i es dipositen en un bot.
La veta passa a la metxera que, per estiratge i una petita torsió, transforma la veta en metxa i
l’emmagatzema en bobines.
La metxa és introduïda en la continua de filar, que estira i torsiona molt la metxa per fer el fil al seu
gruix definitiu. Amb aquesta torsió s’aconsegueix que les fibres no rellisquin unes sobre les altres i el
fil sigui resistent.
El fil s’emmagatzema en fusades.

Pràctica
Amb cotò i unes pintes haureu de simular el procés de filatura. Posareu paral leles les fibres i
mitjançant estirament i torsió, fareu fil.
L’objectiu és fer un fil resistent, llarg i el més prim possible.
Aquesta feina la fareu per grups.

Exercicis:
Busca al diccionari la definició de fibra, filament i fil. Escriu la definició, indica les diferències i posa
dos exemples de cadascun.
Indica dues fibres naturals i dues artificials.
Explica què és: napa, carda, cinta, metxa i bot.
Ordena les màquines: Carda, metxera, obridora, contínua i manuar.
Ordena els productes: Veta, bala, napa, fil, cinta i metxa.

Expressions
Ser un bon partit
És allò que convé o va bé. Especialment es diu de l’home o la dona que es casa amb una persona de
menys riquesa, bondat o nivell social.
Partit: Conjunt de matèria preparada per filar. Si la matèria és bona, es deixarà filar be i serà, per tant,
un bon partit.

Màquines de filar prim
En la recerca de la màxima productivitat del tèxtil, la filatura era la clau del procés; tècnics anglesos es van afanyar a
idear màquines de filar més ràpides i cada vegada amb més fusos per poder abastir els telers sense descans. Els germans
Farguell, fusters de Berga, crearen cap al 1790 la berguedana, de les primeres de fusos múltiples que s’accionava
manualment. Les selfactines, primeres filadores automàtiques ideades per Roberts, foren introduïdes per Bonaplata el
1833. Serien superades per les continues, utilitzades a Manresa i Sallent, i per la Mule-Jenny, de Samuel Crompton,
que tenia fins a cent vint fusos.
El fil de la història
Montse Armengol


XÄ g¢åà|Ä

Els inicis del teler es remunten a èpoques de l'home primitiu, el qual va començar a entrecreuar herbes
llargues com el vímet en ordre de fabricar cistells i estoretes per al seu ús. Posteriorment, es va donar
compte que en ajuntar i retorçar un conjunt de fibres podia obtenir fil i amb ell fabricar peces de
vestir.
Telers manuals
El teler manual es remunta a l'era antiga i es va utilitzar en les civilitzacions xineses i del Pròxim
Orient abans d'assolir Europa. El seu ús està molt estès als països en vies de desenvolupament i als
països industrialitzats s'utilitza també per teixir teles artesanals que s'usen en decoració.
El teler manual està muntat sobre un bastidor que proporciona el suport que es requereix per sostenir
les parts mòbils, amb els fils de l'ordit paral lels respecte al terra. A la part posterior del teler es troba
un cilindre al voltant del qual s'enrotllen els fils de l'ordit per mantenir-los tensos. El cilindre es gira a
mesura que es fabrica el teixit, per disposar de més ordit per teixir.
Als telers el picat es fa manualment. El teixidor passa a través del buit una llançadora que conté una
bobina de fil de trama. Després de cada pas de la llançadora, el fil de la trama es colpeja contra el fil
anterior, movent cap a endavant i cap a darrere un batent, una pinta amb una filera de filferros.
Després de batre el fil, el teixidor fa descendir els lliços que estaven aixecats i aixeca els que estaven
baixats, canviant d'aquesta forma el buit.
El primer pas en la mecanització del teler va ser la llançadora volant, patentada el 1733 per l'inventor
britànic John Kay. Consistia en un mecanisme de palanques que empenyia la llançadora per una pista.
La llançadora volant va augmentar considerablement la velocitat de teixit i permetia que una sola
persona pogués realitzar el picat.

Telers mecànics
El teler mecanitzat va ser perfeccionat per un altre inventor britànic, Edmund Cartwright, qui va
patentar el primer teler mecànic el 1786. En els anys que van seguir, ell i altres enginyers van fer
algunes millores i, a començaments del segle XIX, el teler mecànic s'utilitzava àmpliament. Encara que
és en essència semblant al teler manual, aquest tipus de teler compta amb alguns elements
addicionals, com mecanismes per detenir el teler si la trama o l'ordit es trenquen o si la llançadora no
assoleix el final del seu recorregut. Altres dispositius permeten intercanviar les llançadores sense
necessitat de detenir el funcionament del teler.
Un avenç addicional és el teler de Jacquard, perfeccionat per l'inventor francès Joseph Marie
Jacquard a començaments del segle XIX. En aquest tipus de telers no s'utilitzen arnesos de lliços, sinó
que els fils de l'ordit es controlen amb un conjunt de filferros verticals units a un capçal Jacquard que
es troba a la part superior del teler.
El procés de teixit es controla amb una sèrie de targetes perforades que corresponen al patró de la
trama. Es perfora o es deixa sense perforar la tarjetaen els punts que corresponen a cada fil de l'ordit.


Institut Banús
Curs 2010/11

Es fa passar pel capçal Jacquard una targeta perforada per cada fil de la trama. Els orificis de la targeta
determinen el fil de l'ordit que ha d'aixecar-se o baixar-se; amb aquest sistema és possible produir
patrons de major dificultat.

Telers moderns
Avui en dia el teler mecànic convencional es considera arcaic i ineficaç, per la qual cosa s'han
desenvolupat altres tipus de telers en els quals s'intenta eliminar la llançadora. Es coneixen com telers
sense llançadora. Entre ells es troba un sistema suís que reemplaça la llançadora amb un dard. En
lloc de transportar la seva pròpia càrrega de fil, el dard el pren d'un paquet de gran mida i l'arrossega a
través del buit. Un altre tipus important de teler sense llançadora és el teler de raig, que utilitza un raig
d'aire o aigua a alta pressió per empènyer-ne el fil de trama d'un costat un altre, amb el que s'evita
utilitzar dispositius mecànics. Aquests telers permeten inserir fins a 1.500 fils de trama per minut.
Moltes fàbriques de teixits utilitzen telers sense llançadora perquè solen ser més silenciosos i més
ràpids que els telers convencionals.

Procés de tissatge
El procés bàsic de teixit és passar els fils de l'ordit alternadament per sobre i per sota dels fils de la
trama. Les matèries primes utilitzades en aquest tipus de teixits van des de les fibres animals, com la
llana, el mohair, el pèl de camell, de conill, d'alpaca o de vicunya i la seda, fins a fibres vegetals com el
cotó o fibres de fusta o de fullatge com el lli, el cànem, el jute i el ramio.
La fabricació de teixits en teler manual o mecànic requereix diversos passos. Per preparar-lo,
1. les fibres de l'ordit es col loquen i es tensen al teler, formant una superfície de fils paral lels molt
propers.
2. Es fa la primera separació, aixecant diversos fils de l'ordit perquè pugui col locar-se de manera
correcta el fil de la trama. En un teixit simple, en el qual el fil de la trama es col loca alternadament
a sobre i sota dels de l'ordit, s'aixeca un fil sí i un fil no. L'espai que queda entre els fils aixecats i
els ajaguts es denomina calada.
3. Durant el procés de picat, un dispositiu anomenat llançadora fa passar el fil de la trama pel buit.
4. Posteriorment, un batent estreny el fil de trama contra el de la trama anterior per formar un teixit
compacte.
5. Finalment, es baixen els fils de l'ordit que estaven aixecats i el següent grup de fils s'aixeca per
començar un nou cicle. Amb això es col loquen els fils de la trama al seu lloc, a sobre d'una part
dels fils de l'ordit i sota d'una altra.

Definicions
El tissatge és el nom que es dona a l’operació de teixir.
Teixir, procedeix de la paraula llatina texere, que inclou i considera els conceptes de nuar i entrellaçar.
Teixir és, doncs, entrellaçar els fils longitudinals (ordit) amb els horitzontals (trama).
L’eina que es fa servir per teixir es diu teler i n’hi ha de diversos tipus.
Els telers més primitius utilitzats al neolític i encara avui a algunes cultures son el teler vertical i el teler
de cintura, que es poden veure a les imatges.
El teixit que es fa a un teler es diu teixit pla o de calada degut a l’espai que es va deixant durant el
procés per que passi el fil.


XÄ g¢åà|Ä

d d

Elements del teixit de calada
Teixit: És el producte resultant de l’acció de teixir. Presenta un aspecte laminar bastant resistent i més
o menys elàstic.
Ordit: Son una sèrie de fils tibats i disposats al llarg de tota la peça del teixit. Cada element de l’ordit
s’anomena fil.
Trama: Son els fils que es disposen transversalment a l’ordit i s’entrellacen amb ell. Cada element de
la trama s’anomena passada.
Lligament: És la manera d’entrellaçar la trama i l’ordit. Es representa gràficament amb paper
quadriculat.
Per representar el lligament, es marca amb una creu els quadrets on el fil d’ordit passa sobre un de
trama. En aquest cas diem que pren. En cas contrari, quan el fil de trama passa sobre el d’ordit, no es
marca la creu. En aquest cas diem que deixa.

La carta
És la representació del lligament en paper quadriculat. Hi
pot haver molltes combinacions i cadascuna donarà un
tipus de teixit diferent. Els tres tipus més freqüents de
lligament son sarja, tafetà i ras.


Institut Banús
Curs 2010/11

TAFETÀ
El mètode bàsic de teixit, en el qual cada fil de l'ordit s'entrellaça amb
el fil de la trama, es denomina teixit llis o de tafetà. (Aquesta paraula
es deriva probablement del persataftha, que vol dir 'tornada'). Altres
variacions del teixit llis són el teixit reticulat o el teixit acanalat
(en canalé); la tela escocesa és un exemple del primer i el popelín
o popelina, la bengala o el piqué ho són del segon

SARJA
El teixit creuat es caracteritza per les línies diagonals molt marcades
produïdes per l'entrellaçat de dos fils de l'ordit amb un fil de la trama
en files alternes. Aquest efecte pot observar-se en teixits com
l'espiguilla o palmat, la sarga, el cheviot, el foulard, eltwill, el surah, la
gavardina, el cutí, la mezclilla, el denim o el dril.
El teixit creuat proporciona a la tela una gran resistència, estri per a
roba de treball.
RAS O SATEN
Els setins tenen una textura més densa que els teixits creuats, però la
seva principal característica és la suavitat que s'aconsegueix a compte
de la resistència. La superfície suau del teixit de setí s'aconsegueix
passant els fils de l'ordit a sobre d'uns quants fils de la trama, amb un
entrellaçat mínim; la reflexió de la llum als fils lliures produeix la seva
brillantor característica.
La paraula setí es deriva del port xinès deChüanchow, abans
cridat Zaytun, des d'on va començar a exportar-se aquest tipus de teles
en l'edat En un setí de trama, els fils de la mateixa es passen a sobre
d'uns quants fils d'ordit. Com els fils de la trama són més febles que
els de l'ordit, els teixits de setí són menys resistents a l'abrasió, però
malgrat tot són populars per la seva bellesa.

Teixits no teixits
L'estructura tèxtil d'una tela no teixida s'aconsegueix unint o
entrellaçant les fibres amb mètodes mecànics, químics o tèrmics,
utilitzant dissolvents o combinant els mètodes anteriors.
Els principals sistemes són la unió amb resina i la unió de fibres
termoplàstiques. En el primer d'ells, la resina es polvoritza o s'aplica
en forma d'escuma directament sobre el reticle de fibres que va
sortint de la màquina formadora; a continuació, el reticle s'asseca, es
polimeritza mitjançant calor i en alguns casos es planxa. En
l'adhesió termoplàstica es barreja amb la fibra de base una fibra
termoplàstica amb menor punt de fusió, formant un reticle, el qual
es premsa entre rodets calents que adhereixen les fibres
termoplàstiques a les fibres de base. El principal mètode mecànic
per produir tèxtils no teixits és l'ús d'una troqueladora d'agulles dissenyada bàsicament per produir
mantes; aquesta màquina utilitza petites agulles amb ganxos per entrellaçar les fibres.


XÄ g¢åà|Ä

Pràctica 1. Construcció d’un teler
Seguint els plànols, construeix un teler.
Material: Eines:
Llistons 20x7 mm Serra
Puntes Llima
Cargols Tornavís
Volanderes Clau fixa
Femelles Martell
Trepant

Pla
nol
s

250 mm 250 mm
30 mm 5 mm

250 mm

250 mm

Institut Banús
Curs 2010/11

Pràctica 2. Teixir
Seguint les indicacions del professor, fes un teixit de ras, un de sarja i un de tafetà.

Pràctica 3. Càlculs
Pren un retall de teixit i identifica la direcció de l’ordit i la trama.
Treu dos fils que limitin un quadrat d’un cm2.
Compta el número de fils d’ordit i de trama.
Contesta a les següents preguntes:
Quanta fils s’han de posar al plegador d’ordit per fer una peça de 2,30 m d’amplada?
Si una peça de roba fa 30 m de llargada, quantes passades de trama s’han de fer per completar-la?
A una velocitat de 10 passades/segon, quant temps triga el teler a fer la peça?


XÄ g¢åà|Ä

El tint té com a objectiu donar color als productes tèxtils
mitjançant el tractament amb colorants naturals o sintètics. Els
tèxtils poden tenyir-se de diferents formes: les teles poden
acolorir-se una vegada teixides (tint a la peça), poden tenyir-se
les fibres soltes en una bóta (tint en brut) i, finalment, pot tenyir-
se el fil o filament abans de teixir-lo (tint al fil). Els fils sintètics
també poden rebre un tint previ incorporant pigments acolorits
en la solució de filada abans d'extruir els filaments a través dels
broquets de filatura (tint en massa o solució).
Segons quina sigui la opció triada, l’efecte serà molt diferent.
La tintura i l’estampació son processos semblants. La principal
diferència està en si el colorant penetra o no al material tèxtil.

Tipus de tintura i estampació
Per reserva. Es protegeix una part i s’ataca a la resta. La reserva
es pot fer amb ceres o mordents (àcids o sals).
Amb motlle. Es fa un motlle (acostuma a ser de coure) i
s’impregna amb pintura per imprimir-lo tantes vegades com es
vulgui.

Els colorants
Fins a la darrera meitat del segle XIX, tots els colorants eren
d’origen vegetal o animal. La matèria colorant s’extreia de les
arrels, tiges, fulles, baies i flors de diferents plantes, insectes i
mol luscs mitjançant una sèrie completa de processos que
s’havien usat des de centenars d’anys. Aquests tints naturals
tenen molt poca capacitat de tenyir per ells mateixos. Per tant
s’han d’utilitzar amb “mordents”. El mordent potencía al
colorant i el fa persinstent al teixit.
Fins al desenvolupament dels colorants sintètics a mitjans del
segle XIX, els colorants més coneguts i usats foren la rubia, el
glast, l’anyil i el safrà.
Actualment els colorants naturals s’utilitzen molt poc. Els
colorants sintètics els han substituit.


Institut Banús
Curs 2010/11

Mètodes
(Indonesia) Es lliguen amb cordes encerades la part
Per reserva: “Ikat”
a protegir i es sumergeix.
(Europa) S’estenen els fils a una taula i es passen els
Directa per corrons
1. Estampació de fils corrons per sobre.
(Mallorca) S’estampen amb ratlles i taques els fils
Directa per “llengos” de l’ordit i després es fa el teixit. Usat a tapisseries i
cortines.

2. Robes pintades Es pinta directament sobre la tela. És un sistema molt usat a l’Àfrica.

Batic
Per reserva Bandana
Amb mordents

Bac
3. Estampació de teles
Cilindres
Directa Lionesa
Serigrafia
Aerografia

Pràctica 4. Tintura
Amb tints químics, tenyirem samarretes. Observa què passa quan fem nussos abans de submergir-les
al tint.

Exercici
Apunta què és el que has fet pas per pas.


XÄ g¢åà|Ä

El principal mètode per estampar dibuixos en tèxtils és el gravat
en relleu mitjançant rodets; en aquest procés
1. el dibuix es grava en rodets de coure (un rodet per a cada
color) i
2. s'omplen les depressions dels rodets amb pasta d'estampat;
3. a continuació es passa la tela pels rodets.
Un altre procés d'estampat és la impressió en relleu; en aquest
cas, el dibuix és elevat sobre la superfície del rodet i les parts
altes es cobreixen amb tinta.
L'estampat amb retícula es realitza traçant el dibuix en una
retícula plana o cilíndrica que serveix com a plantilla, la qual es
col loca sobre el teixit i s'aplica el tint fent-ho passar per les
obertures de la plantilla. L'estampat manual amb retícula està
sent substituït per màquines automàtiques.

Pràctica 5. Estampació
Mitjançant corrons, fustes i goma, estamparàs un dibuix a la
samarreta que vas tenyir el dia anterior.

Exercici
Apunta tot el que has fet pas per pas i indica els materials i les eines necessitades.


Institut Banús
Curs 2010/11

Colònies al riu Ter
1. Colònia Recolons
2. Colònia Fàbregues
3. L'Herand
La revolució industrial ens va deixar un llegat patrimonial 4. Colònia Pernau
extraordinari. Els cursos alts i mitjans del Ter i el 5. Colònia Molinou
Llobregat ens ofereixen un paisatge esquitzat de colònies 6. Colònia Noguera
tèxtils. Petites ciutats industrials autàrquiques que 7. Sorribes o Can Jordana
trasbalsaren el món rural i canviaren la fesomia dels rius. 8. Estevenell o Matabosc
9. Colònia Llaudet
10. Colònia Espona
11. Colònia Jordana o Cal Gat
12. Bellver o el Pla'd'Estamariu
13. Can Botei o Agafallops
14. Santa Maria o el Roig
15. La Farga de Bebié
16. La Mambla
17. Borgonyà
18. Colònia Vila-seca
19. Colònia Imbern o el Pelut
20. La Coromina
21. Colònia Casacoberta
22. Colònia Remisa o Rusiñol
23. El Dolcet
24. Malars
25. Salou Baurier
26. Còdol Dret
27. Bonmatí
28. Dusol
29. Majem


XÄ g¢åà|Ä

Colònies al riu Llobregat

1. Colònia del Carme
2. Colònia Rosal
3. Colònia la Plana
4. L’ametlla de Casserres
(Monegal)
5. Cal Metre
6. Cal Bassacs
7. Viladomiu Vell
8. Viladomiu Nou
9. El Guixaró
10. Cal Prat
11. Cal Cases
12. Cal Pons
13. Cal Marçal
14. Cal Vidal
15. Cal Riera o colònia
Manent
16. L’Ametlla de Merola
17. Colònia Soldevila o Sant
Esteve
18. La Rabeia
19. El Molí o Cal Vinyes
20. Vilafruns
21. Cal Berenguer de
Cabrianes
22. La Fabrica del Pont de
Cabrianes
23. La Fabrica de Sant Benet
24. Colònia Galobard
25. Colònia Can Serra
26. El Burés
27. El Borràs
28. La Bauma
29. Colònia Gomis
30. Colònia Sedó
31. Can Bros
32. Colònia Güell
33. Colònia Rosés
34. Colònia Palà o Palà Vell
35. Colònia Valls o Palà Nou
36. El Fusteret
37. Colònia Antius
38. Can Cortès
39. Els Comdals
40. Can Carner
41. La Fou
42. El Clarassó
43. Colònia Jorba


Institut Banús
Curs 2010/11

Activitat. Un viatge a la revolució industrial
Les aigües del riu Llobregat han estat sempre aprofitades. Ja en les primeres èpoques movien rodes de
pales de molins fariners i posteriorment impulsaven les turbines de les colònies de la revolució
industrial. La ruta de les colònies és un itinerari traçat i senyalitzat des de l’Ametlla de Merola fins a
Cal Rosal, aprofita les connexions alternatives a la carretera per recórrer aquest fragment fossilitzat del
nostre passat.
En vint quilòmetres de riu hi ha quinze fàbriques i catorze colònies tèxtils, una concentració
extraordinària que ha donat lloc a la creació del Parc Fluvial Navàs—Berga.
DADES PRÀCTIQUES
Dificultat: Baixa
Durada: 2h i 22 min, sense comptar les visites.
Distància: 10 km.
Desnivell: 130 m.
Època recomanada: Tot l’any.
Com arribar: Podem arribar a l'Ametlla de Merola des de Manresa o des de Berga per la C-16,
deixant la carretera a la sortida de Navas i seguint les indicacions fins a l'Ametlla, a la riba dreta del
Llobregat. Quan arribem al final de l'ltinerari, a Puig-reig, podem tornar a l'Ametlla desfent la Ruta
de les Colònies o prenent la linia d'autocars Berga-Barcelona (Alsina Graells, tel. 93 265 68 66).
Punt de Sortida: L'Ametlla de Merola
Punt d’arribada: Puig-reig
Observacions: La Ruta de les Colònies arriba
fins a Cal Rosal, prop de Berga, amb un
total, des de l' Ametlla de Merola, de gairebé
30 km. Tot l'itinerari està senyalitzat amb
pals indicadors en les crui1les principals i
marques de pintura (blanca i groga). També
es pot fer amb bicicleta tot terreny.
Bibliografia:
Colònies textils de Catalunya. Rosa Serra.
Angle Editorial. Manresa. 2000.
El Llobregat, nervi de Catalunya. Llorenç
Ferrer. Angle Editorial, Manresa, 1997.
Mapa recomanat:
Berguedà. Escala 1:50.000 Institut
Cartogràfic de Catalunya (3a. edició,
gener de 2003).
Altres dades d’interes:
Parc Fluvial Navàs-Berga (parc fluvial de les
colònies del Llobregat). Puig-reig. Tel. 93
838 06 59 www.parcfluvial.org
Museu de la Colònia Vidal. Puig.reig. Tel. 93
829 04 58 www.fundacio-vidal.org
Casa Museu Teixidor.Bassacs. Plaça de la
Vila, 1. Gironella. Tel. 93 825 09 31


XÄ g¢åà|Ä

Confecció és el procés amb què, per mitjà de costures,
s'uneixen les peces ja sigui de tela o un altre material
que componen una peça de vestir o un altre article. El
material és tallat per obtenir les peces que conformen
la peça, aquestes peces són tallades segons la forma i les
dimensions desitjades seguint un patró, després són
unides a mà o a màquina segons el tipus de costures
requerida per les peces.
La confecció segueix aquests pasos:
1. Disseny i elaboració del patró.
2. Tall.
3. Unió.

Pràctica 6. Confecció
A partir del patrò, confecciona el nino.


Institut Banús
Curs 2010/11

El patchwork és una tradició americana que va començar
quan els colons que arribaven d'Europa és van trobar
amb una indústria tèxtil emergent, i cada retall de tela era
un petit tresor. Cada tros de tela era reciclat per a un nou
ús, i fins i tot els retalls més petits s'usaven com a farcit.
Les figures geomètriques petites eren la base de les
tasques de patchwork: els triangles, rombes, rectangles i
quadratserasn retallats i cosits per fer cobrellits, cortines o
fundes de coixí.

Les Teles
S'utilitzen teles de cotó 100%, llises, estampades de flors,
quadres, ratlles... També s'empren teixits de diferents
textures i grossors com a franel les, llepes, seda...

Guata
Farcit que es posa entre la tasca (o top) i la posterior. Pot
ser de poliester, cotó i llana, i de diferents grossors.

Material per a elaborar els
dissenys i plantilles
Materials de tall i costura
Regles, cúters i bases de tall
Llapis per marcar la tela.
Tisores
Agulles, per subjectar les teles durant la costura


XÄ g¢åà|Ä

Les etiquetes de la roba són plenes d'icones que n'indiquen
pràcticament tot, des de si es pot rentar en rentadora fins a si es
pot planxar o posar en assecadora. Són icones que estan
homologades i que són iguals des de fa anys. El problema és que
n'hi ha tants que és pràcticament impossible conèixer-los tots,
per sort solen aparèixer sempre els mateixos.
Els principals, que poden arribar a determinar si compres
la peça o no, són si es pot rentar amb aigua o en sec, i en el
cas d'aigua si pot fer-se en rentadora o cal fer-ho a mà.
La temperatura màxima de l'aigua en la qual es pot rentar sol
indicar que es pot rentar a màquina (és difícil posar les mans en
aigua a 60º). Un detall important és si es pot o no centrifugar, el
fet que es pugui rentar a màquina no implica que suporti el
centrifugat.
La planxada és un altre món. Si es pot o no és fàcil d'entendre,
el símbol és una planxa ratllada o sense ratllar (molt evident).
Igual com amb la temperatura de rentat també s'indica la de
planxada, això es fa amb punts dins de la planxa. Un punt són
110è, dos són 150è i tres són 200è.
A continuació tens les principals icones que pots trobar a les
etiquetes.

Símbols a les etiquetes
^ LAVADO

La prenda sólo admite el lavado a mano.

La prenda no admite el lavado con agua.

La temperatura máxima de lavado es de 30º C.



Institut Banús
Curs 2010/11



Lavado a máquina para prendas de algodón.

Sólo admite el lavado para prendas delicadas.
Agitación mínima, centrifugado flojo y corto.

Sólo admite el lavado para prendas de lana.

Sólo admite el lavado para prendas sintéticas.

La prenda admite el lavado en seco. (Sólo por profesionales).

La prenda no admite el lavado en seco.

Admite limpieza en seco sólo con esencias minerales. (Sólo por
profesionales).

Admite limpieza en seco sólo con esencias minerales, percloroetileno.
(Sólo por profesionales).

Admite limpieza en seco con disolventes corrientes. (Sólo por
profesionales).

Precaución al lavar en seco. (Sólo por profesionales).

No centrifugar.

^ PLANCHADO

Admite planchado.

No admite planchado.

Planchar a temperatura alta, máximo 200º C.


XÄ g¢åà|Ä

Planchar a temperatura media, máximo 150º C.

Planchar a temperatura baja, máximo 110º C.

^ SECADO

Puede usar secadora.

Se puede secar con secadora a temperatura alta.

Se puede secar con secadora a temperatura normal.

Se puede secar con secadora a temperatura reducida.

No se puede secar con secadora.

Secar colgado de una cuerda o percha.

Secar la prenda extendida en posición horizontal.

Secar la prenda extendida en posición vertical.

^ OTROS

No usar lejía.

Admite lejía en el lavado.

Admite lejía en el lavado.

No admite ningún blanqueante.

Consells de rentat

Institut Banús
Curs 2010/11

• Classifiqueu la roba: Separeu la roba en funció de la brutícia en roba bruta i roba poc bruta.
També és aconsellable rentar per separat les peces de colors blancs o clars de les de colors
foscos. És recomanable que seleccioneu la roba en funció de tipus de teixit (cotó, llana, seda,
sintètics, etc.) Per després ajustar millor el programa de rentat adequat.
• Pareu atenció a les etiquetes de la roba
• De tots els programes de rentat esculli el que més s'ajusti al tipus de peça que va a rentar,
tingui sempre en compte que el centrifugat i la temperatura han de ser adequats.
• Dosifiqui el detergent de forma adequada. Afegir molta quantitat de detergents a la bugada
espatlla la roba, danya el medi ambient i pot deixar taques a la roba.
• L'ompliment de la rentadora: Un excés de càrrega pot fer que la roba no quedi neta, en canvi
posar en marxa la rentadora amb poca roba fa que malgasti aigua i energia de forma
innecessària Preste sempre atenció a les instruccions del fabricant de la rentadora.
• L'assecat: Un cop acabi el rentat, tregui la roba de la rentadora com més aviat millor perquè no
apareguin olors en les peces i deixeu que s'assequin en un lloc adequat, on no estiguin
exposades directament al Sol ja que els colors es podrien fer malbé .
• El planxat: També haurà de fixar-se en l'etiqueta de cada peça i seguir les instruccions del
fabricant, és fonamental que esculli la temperatura adequada per a cada peça.

Com eliminar taques de la roba

Manchas Posible solución

En el caso de que la mancha no desaparezca con el lavado, se pueden
Aceite de Oliva o
utilizar un disuelvemanchas de grasas para ropa. Después lavar siguiendo
Girasol las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Utilizar quitaesmaltes o acetona (a excepción de telas sintéticas como
acetatos). En el caso de pegamentos con base acuosa tipo "cola de
Adhesivos /
carpintero" o "cola blanca", puede ser suficiente con dejar la prenda con
pegamento agua en remojo y luego lavarla según las instrucciones de la etiqueta. Si el
pegamento es de dos componentes no se puede eliminar.

Quitar todo lo posible con un raspado. Ablandar los restos con
Alquitrán mantequilla o margarina y frotar la mancha con un trapo limpio. Lavar
después siguiendo las instrucciones de uso.

Dejar secar el barro y después quitar tanto como sea posible raspándolo.
Tratar los restos de la ropa con un detergente líquido y luego lavar la
Barro
prenda normalmente con detergente en polvo siguiendo las instrucciones
de lavado.

Bolígrafo tinta y Poner la prenda en remojo una noche con detergente líquido. Después
rotuladores lavar según las instrucciones de la etiqueta.


XÄ g¢åà|Ä

Usar un disuelvemanchas oxigeno activo en la zona manchada y lavar
Café
después según las instrucciones de la etiqueta.

Frotar la mancha con hielo o poner la prenda en el congelador para
Chicle endurecer la goma. Después quitar todo lo posible con un raspado. Lavar
según la etiqueta.

Chocolate utilizar un disuelvemanchas de grasas para ropa. Después lavar siguiendo
las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Crema utilizar un disuelvemanchas de grasas para ropa. Después lavar siguiendo

Tratar con detergente líquido y dejar en remojo en agua templada.
Desodorante
Después lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Fruta

Grasa utilizar un disuelvemanchas de grasas para ropa. Después lavar siguiendo

Usar un disuelvemanchas enzimático en la mancha y después lavar
Helado
siguiendo las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Hierba

Huevo

Ketchup

Leche

Tratar la mancha previamente con detergente líquido o un
Mantequilla
disuelvemanchas de grasa. Luego lavar la prenda normalmente.

Mermelada
utilizar un disuelvemanchas enzimático para ropa. Después lavar
Confitura


Institut Banús
Curs 2010/11

Nata

Poner la prenda en remojo en agua fría. Luego tratar la mancha con un
Orina blanqueante que respete el color. Después lavar siguiendo las
instrucciones de la etiqueta de lavado.

Espolvorear sal sobre la mancha, exprimir zumo de limón y dejar así la
Óxido
prenda toda la noche. Después lavar normalmente.

Pintalabios y
utilizar un disuelvemanchas de grasas para ropa. Después lavar siguiendo
maquillaje las instrucciones de la etiqueta de lavado.

Si la mancha es reciente, enjuagar inmediatamente la prenda con agua fría
y lavar siguiendo las instrucciones de la etiqueta.
Sangre Usar un disuelvemanchas enzimático, disuelvemanchas de oxígeno activo
o lejía en el caso de ropa blanca, sobre la mancha. Después lavar

Sudor

Pràctica 7. Interpretació d’etiquetes
Analitza 8 peces de roba. Dibuixa els simbols de les etiquetes de i omple els cuadres:

Peça: Peça:

Composició Composició

Simbols Simbols

Lleixiu Lleixiu

Planxa Planxa

Assecatge Assecatge

Rentat Rentat


XÄ g¢åà|Ä

Del taller a la fàbrica
Va ser el textil el sector que va reunir per primer cop els treballadors en un mateix indret.
La primera fàbrica, tal i com l’entenem avui dia, amb divisió del treball i bona part de la feina
mecanitzada, fou la de Bonaplata, inaugurada al carrer Tallers de Barcelona el 1833. Pionera a
Espanya, la seva màquina de vapor accionaria flamants telers i filadores de ferro colat.
Precisament és la màquina de vapor la que dona nom a aquetes fàbriques: Els Vapors. Amb la força
del vapor s’accionaven multitud de màquines per fer la producció.
Només havien pasta dos anys de la fundació del Vapor Bonaplata El tèxtil a Terrassa
quan una revolta la va destruir completament. Josep Bonaplata va Ja al segle XII era coneguda
quedar tan afectat per l’incendi de la seva obra que no va tenir esma de la activitat tèxtil de Terrassa
reconstruir-la. Morí quatre anys després. fins al punt d'exportar part de
la seva producció a Nàpols,
L’elevat preu del progrés Sicilia o El Caire.
En el segle XIV, els
La crema del vapor Bonaplata, com tantes atres revoltes i destruccions fabricants terrassencs es
de màquines era una desesperada reacció enmig de la misèria. Els constituïren en gremis,
obrers de les primeres fàbriques vivien amuntagats en pisos de carrers anomenats “gremis de
estrets i humits d’una Barcelona superpoblada. Ocupaven golfes i paraires”.
colomars quan no hi havia més subdivisions a fer en uns pisos llòbrecs El gremi de paraires era el
on s’alimentaven de sardines i pà sec. Treballaven jornades de més de cap empresarial que
tretze hores en fàbriques insalubres; morien de tuberculosi respirant a controlava la llana des de la
tothora el polsim de les fibres i els fums d’aquelles xemeneies. La compra fins la
mitjana de vida d’aquells teixidors era de poc més de 44 anys. comercialització. Li estaven
Una gota va fer vessar el got el 1854, quan les màquines automàtiques supeditats els gremis de
importades d’Anglaterra amenaçaren amb l’atur aquells obrers. El seu teixidors, tintorers,
desesper esclatà en revoltes que tan aviat destruïen màquines com cardadors...
cremaven convents. A principis del segle XIX el
maquinisme va canviar molt
Les ciutats tèxtils aquest mon. L’arribada de la
màquina de vapor va
Algunes ciutats van progressar espectacularment a causa del sector augmentar la producció i
tèxtil. Entre d’altres Sabadell i Terrassa. De poblacions agrícoles van canvià tot el sistema
passar a “ciutats-fàbrica”. Als seus carrers es van crear tal multitud de organitzatiu.
vapors que semblaven una inmensa colònia. En el 1860 es varen instal lar
les primeres màquines de
Encara avui es poden veure edificis, negocis i noms de carrers i places
rentar llana, més tard
que ens recorden el passat tèxtil de la ciutat.
s’incorporaren a les màquines
els telers mecànics.


Institut Banús
Curs 2010/11

A Terrassa pots visitar el Museu Tèxtil, el Museu Nacional de la ADRECES D’INTERÈS:
Ciència i la Tècnica de Catalunya (amb una exposició permanent
sobre el procès tèxtil), o nombrosos edificis industrials o civils Museu Nacional de la
d’estil modernista que van construir-se amb els beneficis del tèxtil. Ciència i de la Tècnica de
Catalunya
(fotografíes de la pàgina anterior)
Rambla d’Egara, 270
a fins e, noms de carrers que encara recorden el passat de la ciutat. 08221 Terrassa
f, antiga botiga de la ciutat. Tel. 93 780 67 55
g, fotografia dels treballadors del Vapor Aymerich. Situat a l’edifici de l’antic
h, actriu representant la vida a l’època industrial al MNacTeC. Vapot Aymerich, Amat i
Jover, és la seu central del
i, embarratas de transmissió de la força de la màquina de vapor als Museu Nacional creat al 1990.
telers. A aquesta xarxa també
j, repassat dels productes. pertanyen alguns altres museus
relacionats amb el tema del
k, edifici de l’antiga fàbrica d¡electricitat que actualment ocupa un
ctrèdit com el Museu Colònia
restaurant. A l’interior es pot veure com era originalment.
Sedó (Esparraguera, Baix
l, Vapor Moncunill. Situat al costat de l’actual Ajuntament. Llobregat), el Museu Colònia
m, fotografia de les treballadores. Vidal (Puig-Reig, Berguedà) i
el Museu Municipal
n, producte acabat i preparat per la expedició. d’Estampació Tèxtil de
o, Vapor Aymerich, Amat i Jover (1908), actual seu del MNacTeC a Premià de Mar (Maresme).
la Rambla d’Egara.
Centre de Documentació i
p, Magatzem Farnés (1905), És d’estil modernista. Cada element de Museu Textil
la façana està resseguit per un bordó senzill però decoratiu.
L’arquitecte va ser Lluís Moncunill. C/ Salmerón, 25
q, actor de la visita teatralitzada al MNacTeC. 08222 Terrassa
Tel. 93 731 52 02
r, naus industrials al carrec Frederic Soler. Fax 93 731 49 80
s, Vapor Didó. S’ha conservat la estructura i part de la façana per fer info@cdmt.es
una plaça. Pot observar-se el totxo i la fosa de ferro, materials molt www.cdmt.es
utilitzats al modernisme industrial.
Forma part de la xarxa de
t fins w, carrers que fan referència al seu origen i al de la ciutat.
museus tèxtils i de moda de
x, plaça de l’Anònima, fàbrica de la qual només queda la xemeneia. catalunya. El CDMT està
especialitzat en la conservació i
promoció de la cultura textil.
Va ser creat al 1946 i avui és
un consorci format per
l’ajuntament de Terrassa i la
Diputació de Barcelona.


XÄ g¢åà|Ä

Recorregut de la visita
Els magatzems es van construir a prop de la estació de tren per facilitar el transport de mercaderies.
Magatzem Farnés (1905): És d’estil modernista. Cada element de la façana està resseguit per un bordó
senzill però decoratiu. L’arquitecte va ser Lluís Moncunill.
Fàbrica Marcel: Al carrer de la rasa, és una de les grans fàbriques tèxtils que encara funcionen.
Vapor Didó: D’estil modernista. Fixar-se en l’ús del totxo, molt freqüent en aquest estil.
Carrer Cardaire: Cal fixar-se en la porta del numero 21 per explicar que els teixidors tenien el taller a la
entrada de la casa.
Fàbrica Aymerich i Amat (1908): Antiga fàbrica on actualment es troba el museu de la Tècnica, que
visitarem. Fixa’t en la distribució i la teulada. També va ser dissenyada per Lluís Moncunill. És la seva
obra més important.
Parc de Vallparadís: Parc urbà que segueix el recorregut d’un antic barranc. Aquí dinarem.
Museu Tèxtil: Centre d¡estudi i difussió de les tècniques tèxtils. Farem uns tallers de tèxtil.


Institut Banús
Curs 2010/11

1. Estació de RENFE.
2. Magatzem.
3. Magatzem Farnés.
4. Fàbrica Marcet.
5. Vapor Didó.
6. Fàbrica Aymerich i Amat (Museu de la Tècnica).
7. Carrer Cardaire.
8. Parc de Vallparadís.
9. Museu Tèxtil.


XÄ g¢åà|Ä

http://www.monografias.com/trabajos23/hilados/hilados.shtml
http://www.manosmaravillosas.com/index.php/ideas/I-Pautas-basicas-de-Patchwork-_95
http://www.lavadoropa.com/simbolos.html


Dossier textil 1011

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Dossier textil 1011

Similar to Dossier textil 1011 (20)

More from Departament d'Educació - Generalitat de Catalunya

More from Departament d'Educació - Generalitat de Catalunya (20)

Recently uploaded

Recently uploaded (7)

Dossier textil 1011