PECA Lloret de Mar: Pla especial
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

PECA Lloret de Mar: Pla especial

on

  • 853 views

 

Statistics

Views

Total Views
853
Views on SlideShare
807
Embed Views
46

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

1 Embed 46

http://veinsnuclianticlloret.com 46

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

PECA Lloret de Mar: Pla especial Presentation Transcript

  • 1. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar - PLA ESPECIAL DEL CASC ANTIC DE LLORET DE MAR 1
  • 2. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -> ÍNDEX INTRODUCCIÓ 3-7 Objectius Recomanacions MEMÒRIA 8-31 Aixecament Làser Aixecament Fotogràfic Model M d l 3D Documentació NORMATIVA 32-39 PLA ESPECIAL DEL CASC ANTIC DE LLORET DE MAR Normes Urbanístiques q Exemples d’aplicacions PLÀNOLS 40-61 POUM Nivells Àtics Usos Color FITXES 62-184 A-H AH J-R S T-V ANNEX 185-187 2
  • 3. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar - < > Pla Especial de Lloret de Mar Introducció Introducció El projecte del Pla Especial del casc antic, zona 2.1 de Lloret de Mar, és una magnífica oportunitat no només per completar una sèrie 01 de decisions implícites en el Pla Geeneral que estan pendents de definir, sinó que és una oportunitat per estendre un anàlisi morfològic 02 del centre amb la idea d’aprofundir en el caràcter i la imatge de la vila. Avui en dia, la imatge de Lloret està fortament arrelada en una r Objectius realitat basada en l’ús intensiu d’un turisme massificat que ha produït per una banda, un fort creixement mes enllà dels límits del casc n antic, i per altra banda, una forta transformació del centre, desfigurant la seva volumetria, tipologia de carrers, colors de façana, Recomanacions densitats, usos en planta baixa... e Aquestes dues realitats (centre i voltants), son com dues ciutats diferents i ben delimitades per etc. els eixos urbans de l’ Avinguda Jus Marlès i Vilarrodona, l’ Avinguda de la Vila deTossa i l’ Avinguda Pau Casals. st En si mateix, el casc antic de Llore de Mar es un barri força heterogeni, que ha canviat la seva fisonomia inicial d’imatge fortament et mediterrània, per una imatge greum manipulada on les característiques inicials han canviat molt i que actualment sembla possible ment poder redreçar. La principal preocuupació i on rau la possible solució és la d’haver perdut molts dels seus habitants que poc a poc han anat marxant del centre degut a les molèsties del enrenou del turisme massificat. Aquest fet és determinant ja que ha derivat en una s transformació dels usos dels edificis i sobretot, dels usos de les plantes baixes que en els eixos comercials estan majoritàriament dedicats al turisme, perdent la sev funció local o de barri. Les conseqüències de les transformacions són en cadena, ja que en va molts casos, això ha provocat ta ambé una retòrica publicitària amb rètols exagerats que han desfigurat la imatge dels carrers tradicionals. En aquest sentit, cal r reconèixer els esforços que l’ajuntament ha fet per corregir aquesta tendència, i que ha marcat un bon camí a seguir. Un exemple c han estat les normatives per evitar la invasió dels carrers amb gènere, o les estratègies de clar pavimentació i peatonalització d’alggunes àrees evitant el desgavell circulatori de vehicles privats. El treball que aquí es presenta pret objectius diversos, però el principal de tots és completar algunes indefinicions del Pla General tén en quant a la possibilitat de consttruir àtics en el casc antic. Un fet que sense cap dubte, podrà ajudar als propietaris a millorar el rendiment de les seves propietats, permetent que els edificis millorin amb aquestes ampliacions i que de retruc s’aconsegueixi que augmenti la densitat per permetre aallotjar nous habitants que aportin un caràcter més local a l’àrea. INTRODUCCIÓ MEMÒRIA NORMATIVA PLÀNOLS FITXES ANNEX 3>
  • 4. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -< > Introducció Per realitzar l’estudi en profunditat de la totalitat del casc antic de Lloret de Mar, la primera acció que es va dur a terme va ser la de 01 classificar els seus carrers en tre grups segons les seves característiques intrínseques així com la seva relació de jerarquies es 02 internes: Objectius Prioritat 01 comprèn aquells carrers que s’identifiquen com a eixos comercials principals. Recomanacions Prioritat 02 comprèn aquells carrer que connecten el carrer de Vila – Venècia amb el front marítim i que es despleguen en ‘pinta’ rs Prioritat 03 comprèn els carrers intteriors que conformen el Barri de Venècia, del Puig i de l’Areny així com també el Barri de les Tres Creus que es troba a l’ l b d d l’A i d J M lè i Vil C b l’altra banda de l’Avinguda Just Marlès Vilarrodona . d Una vegada obtinguts aquets grup s’ha fet un estudi per prioritat d’alguns aspectes morfològics com són els edificis i elements ps protegits o susceptibles de ser-ne, els espais públics, les alçades (volums disconformes, àtics existents dins i fora de la normativa), els seus usos en planta baixa i e colors de les façanes. Aquest anàlisis ens ha permès orientar algunes de les decisions del els projecte, projecte entenent que el barri no és un area del tot homogènia i que en ella trobem diverses subàrees diferenciades per la pròpia normativa, diversos eixos urbans pprioritaris, diverses trames i espais públics que plantegen possibles solucions diverses: a) 3 subzones diferenciades dins de la zona 2.1 Subzona 2.1.A Comprèn lles mançanes o parts de mançana d l casc antic en lles que, d t a lles seves di C è t de del ti degut dimensions, é iimpossible establir-hi un i és ibl t bli hi pati de mançana. La seva ocupació màxima en totes les plantes es del 100%. ó Subzona 2.1.B Comprèn aquelles mançanes o parts de mançana del casc antic de proporcions allargades, amb amplades inferiors a 30m. i nsversal, que tradicionalment sedificaven amb cases amb eixides al darrera. La seva ocupació en parcel·lació paral·lela en sentit tran planta baixa 100% i en les plantes pis varia segons els criteris fixats en el POUM. Subzona 2.1.C Comprèn aquelles mançanes o par de mançana del casc antic que degut a les seves dimensions admeten la delimitació d’un pati rts de mançana. La seva ocupació en planta baixa 100% i en les plantes pis varia segons els criteris fixats en el POUM. b) Eixos urbans prioritaris dins de l’àrea 2.1 e S’han identificat per prioritat els seg güents carrers principals: Prioritat 01: Eixos comercials Carme Sant Lluc INTRODUCCIÓ Hospital Vell Sant Pere Miguel De Cervantes Sant Romà MEMÒRIA Miquel Ferrer Santa Cristina NORMATIVA Rectoria Venècia Sant Baldiri Vila PLÀNOLS Sant Carles FITXES ANNEX 4
  • 5. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -< > Introducció Prioritat 02: Eixos que connecten el centre amb el Passeig del front marítim 01 02 Emili Martínez i Passapera Sant Isidre Josep Gelats Sant Llorenç Objectius Lleó Sant Martí Llimones Sant Tomàs Recomanacions Màrtirs Santa Eulàlia Peixos Santa Llúcia Pescadors Taronges Sant Albert Trompetes Sant Bartomeu Vídues I Donzelles Sant Elm Prioritat 03: Eixos comercials Riera Sènia del Barral c) Trames i espais públics: - La pinta de la Prioritat 02 que connnecta amb el Passeig del front marítim i que canvia l’escala i l’estil de les edificacions, deixant a la vista un paisatge poc adaptat de m mitgeres com a resultat del canvi d’alçades que suposa passar de la clau 2.1. del casc antic a la 2.3. 2 3 dels fronts de passeig passeig. - La zona de la muntanya, que corr respon al Barri de les Tres Creus. - La zona interior, que correspon als Barris de Venècia, del Puig i de l’Areny. - Àmbits de gestió i sectors en sòl urbà PAU 23 Polígon d’acctuació urbanística Reina Isabel PAU 41 Polígon d’ac g ctuació urbanística Pirineus PAU 42 Polígon d’acctuació urbanística Blanca Aurora PMU 6 Pla de Millor Urbana Dalt Del Puig ra PMU 10 Pla de Millor Urbana Guitart Rosa ra - Espais Públics: Plaça Germans M Maristes, Plaça Ernest Adler i Plaça Melcior Montero i Vert . Comptant amb aquestes diferènciies s’ha intentat analitzar cas per cas les condicions actuals i produir un sistema que permeti ies, s ha INTRODUCCIÓ conèixer les possibilitats d’actuació en cada parcel·la. Unes actuacions de millora que s’hauran de vincular a la construcció dels MEMÒRIA àtics, generant una dependència qu en última instància servirà per afavorir la transformació de la imatge del barri. ue NORMATIVA La idea que regeix aquesta transfor rmació es poder vincular el permís d’obra de construcció dels àtics, a la millora del edificis. Aquest PLÀNOLS fet ens permet imaginar una trans p g sformació de la imatge més efectiva i real, amb la idea que podrem aviat començar a veure els g q p ç efectes del Pla Especial. FITXES ANNEX 5
  • 6. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -< > Objectius Introducció Els objectius del Pla Especial (mes enllà de completar l’expedient urbà necessari i operatiu) s’han establert després d’un anàlisi i un s 01 treball de camp intens del cual se n’ha derivat una base de dades en forma de fitxes parcel·la a parcel·la una sèrie de plànols intens, n ha parcel la parcel la, 02 d’anàlisi, així com un model 3D de núvol de punts de tot el casc antic. Tota aquesta informació acumulada, que està molt per sobre e Objectius de les necessitats concretes per la elaboració del pla, creiem que ha estat fonamental per conèixer l’estat de la qüestió i per deixar a un material disponible per futurs de esenvolupaments del Pla. Recomanacions Els objectius del Pla han estat els s següents: • Analitzar les volumetries existents Detectar els volums disconformes i quantificar les parceles que tenen possibilitat de construir s. àtics. D’aquesta manera podem pre eveure la capacitat transformadora que podrà tenir la normativa. • Determinar en cada subzona i pe cada parcel·la la volumetria que se li permet edificar amb els àtics, atenent a la imatge que es er percep des del carrer així com l’ass l ass soleiament dins dels patis interiors en els casos 2 1B i 2 1C 2.1B 2.1C. • Analitzar els usos en planta baixa dividint els comerços en usos turistics, usos mixtos i usos locals, detectant així les tendències a, de cada carrer i les possibles mesu correctores. ures • Analitzar els colors, materials i tex xtures de les façanes existents així com els sòcols. Determinar els colors permesos t t d lles f D t i l l tant de façanes com d lles f t i i b de fusteries baranes. Determinar material, textures, colo i alçades dels sòcols de les façanes. ors INTRODUCCIÓ MEMÒRIA NORMATIVA PLÀNOLS FITXES ANNEX 6
  • 7. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -< MEMÒRIA > Recomanacions Introducció Com a resultat de la diagnosi del es actual, se’n deriva una normativa concreta que queda definida en l’articulat d’aquest Pla, però stat 01 a més a més d’aquest redactat normatiu creiem necessari llistar algunes recomanacions que podrien esdevenir projectes futurs: d aquest matiu, 02 Objectius • Nou sistema de retolació dels com merços. Recomanacions • Es proposa unificar el sistema de retolació aeri de carrer dels comerços, amb el disseny d’una banderola de lona o teixit que es e pengi perpendicular a les façanes, e evitant així els rètols lluminosos que trenquen les perspectives de carrer. • Els comerços podran mantenir els seus rètols a pla de façana sempre i quan estiguin dins de les obertures, sense emergir fora del pla de façana. • Es proposa canviar la tendència d colors i textures de façana del barri, tornant a la idea de un barri eminentment blanc, tal i com dels era en el seu origen Aquesta decis oferirà un grau d’unitat al conjunt que avui tant el seu estil com la volumetria no ho permet origen. sió d unitat avui, volumetria, permet. En aquesta decisió s’exclouen evidentment tots els edificis que estan protegits. • Es proposa continuar amb el pla d pavimentació de l’àrea, amb el mateix acabat que ja s’està aplicant. de • Es proposa detectar alguns espais especials dins de l’àrea per convertir-los en projectes urbans de millora, entenent que aquestes remodelacions urbanes poden sup d l i b d posar ““exemples” d’ l ” d’actuació on es posii a prova un nou modell d ciutat. U casos concrets ió d de i Uns serien: Plaça de l’Esglèsia Plaça París Plaça d’Espany amb Ramblla Romà Barnés d Espany Plaça Germans Maristes am Carrer Canonge Domènech mb Punt de trobada dels carrers Avinguda Just Marlès i Vilarrodona, Passeig Manel Bernat i Passeig Agustí Font s Punt de trobada dels carrers Avinguda Just Marlès i Vilarrodona, Avinguda Vila de Blanes i Avinguda del Rieral s PAU 23 R i I b l PAU 4 Pi i Reina Isabel, 41 Pirineus, PAU 42 Bl Blanca A Aurora, PMU 6 D lt D l P i i PMU 10 G it t R Dalt Del Puig Guitart Rosa • Es proposa abordar el tema d’un nou disseny urbà per l’Avinguda Just Marlès i Vilarrodona i per l’Avinguda de Blanes-Tossa, n entenent que son dos eixos foname entals per cosir el centre amb l’entorn i que pot acabar de configurar el filtre d’accés identitari del casc antic. INTRODUCCIÓ • Es proposa que l’ajuntament creï una comissió de qualitat per discutir, corregir i acceptar les possibles excepcions que es MEMÒRIA proposin. NORMATIVA • Es proposa que es dissenyi una f família de peces de mobiliari urbà (farola, banc, paperera, bàculs de senyalització...) que estiguin PLÀNOLS pensats per Lloret i que s’adaptin a les diferents circumstàncies espacials i d’us, adaptant noves tecnologies i materials més n sostenibles. t ibl FITXES ANNEX 7
  • 8. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar - < > Pla Especial de Lloret de Mar Memòria Tècnica Aixecament Làser Lestudi comprèn un total de 118 ccarrers i 1.125 parcel·els de les quals s’han obtingut 1.659 fitxes. Laixecament amb escàner làser Tecnologia g va cobrir 7km de façanes (3.662ml de la prioritat 01, 3.641ml de la prioritat 02) mentre que l’aixecament fotogràfic va abastar més de l aixecament Post – Procés 8km de façanes de la prioritat 03 (8.411ml). En total es van realitzar 924 posicions entre la prioritat 01 i 02 i 9 posicions per a les Núvol de Punts cobertes corresponents a tot làmbiit del casc antic. Aixecament Fotogràfic Treball de Camp | Post – Procés Carrers Parcel·les Fitxes Alçats ml Diagnosi façanes plantes pis Diagnosi sòcols plantes baixes Prioritat 01 17 313 404 3.662 Diagnosi usos plantes baixes Prioritat 02 39 229 395 3.641 Model 3D Prioritat 03 62 583 860 8.411 Núvol de punts Dades D d numèriques èi TOTAL 118 1.125 1 125 1.659 1 659 15.714 15 714 Maqueta virtual Documentació Fig 1. Tabla resum de dade generals es Base de dades Per al desenvolupament daquest p projecte es van utilitzar dues noves tecnologies, lescàner làser terrestre i els sistemes dinformació Plànols [A2 [A2- Temàtics] geogràfica (SIG) i una tè i t diicionall como é l’ i àfi (SIG), tècnica trad i és l’aixecament f t àfi per a lla prioritat 03 t fotogràfic i it t 03. Fitxes [A3 - Alçats Mançanes] Fitxes [A4 - Alçats Parcel·les] Web Laixecament amb escàner làser peermet l’elaboració dun model dalta resolució del que es generen ortoimagenes, i un model sobre el qual es pot consultar qualsevol mesura en temps real. Laixecament fotogràfic ha consistit en la generació de 3 imatges per façana, una imatge per a cubir la façana en la seva totalitat i g g g p ç , g p ç dues imatges per a representar els detalls corresponents. A partir de les dades de les cobertes es va generar un model digital de terreny amb el qual es van donar els valors daltures als polígons de les edificacions en SIG, per tenir un model 3D d’alta precisió vinculat a la base de dades. Una vegada processada tota l’inf egada formació obting da s’han generat una base de dades amb més de 35 camps d’informació obtinguda na correspondent a: paràmetres norma atius, nivells, átics, usos i color. Aquesta base ha permès la generació de 3 tipus de documents: 1. Planols tèmatics per parcel·la de la prioritat 01,02 i 03. 2. Alçats de Mançanes per la prio oritat 01 i 02. 3. Alçats de Parcel·les per la prioritat 01,02 i 03. ç p p , INTRODUCCIÓ MEMÒRIA NORMATIVA PLÀNOLS FITXES ANNEX 8>
  • 9. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -< > Pla Especial de Lloret de Mar Aixecament Làser Aixecament Làser La generació de la informació per l’ ’aixecament en 3D dels carrers històrics, es realitza en tres etapes: Tecnologia g Post – Procés 1.1 Captura de dades amb Escàner Làser 3D Riegl en camp tram a tram r Núvol de Punts 1.2 Tractament dels núvols de punt filtrats i corregits ts 1.3 Generació de plànols (alçats or rtogonals) i ortofotos sobre la base digital de núvol de punts a tall de carrer. Aixecament Fotogràfic Treball de Camp | Post – Procés 1.1 Captura de dades aixecament en 3D en núvol de punts Diagnosi façanes plantes pis L’aixecament tridimensional de la z zona del casc amb l’ajut del Escàner Làser 3D Riegl z420i aporta l’ampli abast i gran precisió (de 3 Diagnosi sòcols plantes baixes mm a 20 metres) en la presa de dades de l’edifici. A més la càmera digital d’alta precisió que aporta imatge color real totalment Diagnosi usos plantes baixes registrable sobre el núvol de punts tridimensional d’alta precisió. Aquesta tecnologia permet la restitució virtual dedificis històrics s Model 3D amb una clara dificultat daconsegu una presa de dades precisa que permeti un model òptim a nivell visual i arquitectònic. És molt uir important evitar les ombres produ uïdes per objectes, vehicles i altres elements que priven de la correcta presa de dades de la Núvol de punts Dades D d numèriques èi superfície de façanes dels edificis. Aquesta fase requereix lliurar de cotxes i altres obstacles visuals els carrers de treball en cada edificis. Maqueta virtual fase, per tal d’assegurar la correcta informació de les façanes. a Documentació 1.2 Tractament dels núvol de punt filtrats i corregits ts Es tracta de realitzar un procés d d’integració dels diferents escàners en un núvol de punts que sigui manejable (depenent de la Base de dades capacitat operativa dels ordinadors del client pot ser necessari dividir els fronts de carrer en diferents núvols de punts) que permetin s Plànols [A2 [A2- Temàtics] Fitxes [A3 - Alçats Mançanes] visualitzar l’ difi i o tram d carrer en f i li l’edifici de forma tridimensional, en veritable magnitud i en colors reals ( els edificis més singulars) idi i l i bl i d l l (en l difi i é i l ) Fitxes [A4 - Alçats Parcel·les] ajustats als materials on és possib apreciar fins i tot lespecejament del mur. A més es proporciona un visualitzador que permet ble Web desplaçar-se pel model i prendre m mesures reals dels elements arquitectònics que composen l’espai urbà o l’edifici. Aquest aplicatiu te un gran interès en tant que permet mesurar les deformacions reals dels elements estructurals i arquitectònics de les façanes dels edificis entre d’alt edificis, d alt tres. tres 1.3 La generació de plànols i ortof fotos sobre la base digital de núvol de punts Sobre la base de núvol de punts es creen les imatges en format digital a escala 1.100 (o 1:200) corresponents als plànols de façanes de carrer i ortofotos repre esentades. Això significa que s’obtindran totes les imatges en planta i alçat de carrer en format JPEG muntades sobre un arxiu d’au utocad , de forma que pugui ser impresa a l’escala requerida a partir de l’autocad. Aquesta és una eina molt eficient per mesurar i d fiiinir aquells aspectes a protegir, lles seves di i l fi i defi i ll i dimensions i altres d d que puguin iinteressar. i l dades i INTRODUCCIÓ MEMÒRIA NORMATIVA PLÀNOLS FITXES ANNEX 9
  • 10. - Pla Especial del casc antic de Lloret de Mar -< > Tecnologia Aixecament Làser Lexploració làser en alta definició 3D es pot definir com qualsevol instrument que reculli dades 3D duna superfície o dun objecte Tecnologia g d una d’una manera sistemàtica automa sistemàtica, atitzada, atitzada i en temps relativament alts propers a temps real Això exclou a la majoria dinstruments alts, real. d instruments Post – Procés tradicionals usats en aixecaments que no compleixen amb aquests tres requisits. Els mètodes tradicionals tals com cintes, teodolits i Núvol de Punts tecnologies més modernes tal co estacions totals i GPS proporcionen dades exactes però són mètodes relativament lents i om incòmodes per a la recopilació de dades espacials. Laixecament làser pot així ser distingit de laixecament tradicional pel temps que Aixecament Fotogràfic triga en mesurar el món físic. Els dispositius descàner làser poden mesurar en espais de temps que eren prèviament imprecisos, Treball de Camp | Post – Procés donant com a resultat dades dalta definició que generaran bases de dades. Diagnosi façanes plantes pis Diagnosi sòcols plantes baixes Diagnosi usos plantes baixes L’Escàner utilitzat és un LMS-z420i de la casa RIEGL. El sistema té les Model 3D següents característiques: Núvol de punts Dades D d numèriques èi Abast 2 a 350m Maqueta virtual Precisió 6mm@100m m Tipus de làser Classe 1 [Inf frarojos IEC60825- Documentació 1:1993+A1:1997+A2:2001] Base de dades Camp visual 80º x 360º Plànols [A2 [A2- Temàtics] Punts/Posició 2.800.000 de 2 800 000 d punts [0 1º] 7min [0,1 ] Fitxes [A3 - Alçats Mançanes] Càmera Nikon D100 Fitxes [A4 - Alçats Parcel·les] Imatges/escàner 10 [3.008x22.000 píxels] 3min Web Metodologia M t d l i INTRODUCCIÓ MEMÒRIA NORMATIVA PLÀNOLS FITXES ANNEX Fig 2. Dibuix de l’escàner amb les seves mesures i esquema de la metodologia de l’aixecament làser. 10