Història de la Música en L´Edat Mitjana.

21,077 views
20,556 views

Published on

Tema de Història de la Música enfocat per a l´alumnat de 3r de la ESO.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
21,077
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
12,035
Actions
Shares
0
Downloads
81
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Història de la Música en L´Edat Mitjana.

  1. 1. LA MÚSICA A L´EDAT MITJANA S. V( 400 ) S. XV ( 1400 )
  2. 2. EXPOSICIÓ DEL TEMA. <ul><li>Al llarg d´aquest curs el que haurem d´aconseguir per aprovar la part teórica serà entendre les diferents característiques sociopolítiques i culturals dels diferents períodes culturals així com els diferents moviments artístics i musicals.
  3. 3. L´objectiu és que la Música ens pugui servir per entendre una època , un pensament. </li></ul>
  4. 4. ESQUEMA DE L´EDAT MITJANA <ul>1. CARACTERÍSTIQUES SOCIALS DE L´EDAT MITJANA. 2. LA MÚSICA A L´EDAT MITJANA RELACIONADA AMB L´ART I L´ÈPOCA. <ul><ul><li>CARACTERÍSTIQUES GENERALS.
  5. 5. MÚSICA MONÒDICA RELIGIOSA I PROFANA.
  6. 6. MÚSICA POLIFÒNICA RELIGIOSA I PROFANA. </li></ul></ul>3. ESQUEMA PER A FER AUDICIONS. </ul>
  7. 7. CARACTERÍSTIQUES SOCIALS DE L´EDAT MITJANA <ul><li>L´Edat Mitjana comprén des del s. V- XV. Comença des de la caiguda de l´Imperi Romà fins la caiguda de l´Imperi Bizanti.
  8. 8. Predominen dos estils, el Romànic i el Gòtic. El primer des del s. XI- XIII i el segon s. XIV.
  9. 9. Feudalisme. Sistema piramidal .
  10. 10. Nobles es dediquen a guerrear per aconseguir més terres.
  11. 11. Economia basada en l´agricultura. </li></ul>
  12. 12. <ul><li>Poca comunicació entre els pobles.
  13. 13. Molta incultura per part del ciutadà. Només l´església tindrà accés als llibres .
  14. 14. Ideal Teocentrista. Deu és el centre de tot.
  15. 15. Art enfocat a la contemplació divina, sense expressivitat, fred, auster, amb una idea més espiritual que no pas humana . </li></ul>
  16. 16. <ul><li>Estructures econòmiques en relació a l´agricultura, augmenten el nombre de pobles, pujada demogràfica i es comença amb més enllaços comercials.
  17. 17. L´esglèsia té la cultura . El poble ignorant culturalment, anava a l´esglèsia.
  18. 18. S´escolta misa en llatí i com la gent no en sabia, l´esglèsia necessitava guiar-los a través de les imatges (pintura i escultura) i la música per transmetre la Fe, i així, aconseguir un ambient místic i religiós. </li></ul>
  19. 19. <ul><li>En front al Romànic que reflecteix una societat ruralitzada de guerrers i campesins, el gòtic (s. XIII i XIV) coincideix amb el màxim desenvolupament de la cultura urbana on néix la burgesia i les Universitats. També es produeix l´accentuació dels conflictes com eren revoltes populars, heregies, Cisma d´Occident, la peste negra i la guerra dels cent anys.
  20. 20. És una mutació del feudalisme al capitalisme. </li></ul>
  21. 21. CARACTERÍSTIQUES MUSICALS A L´EDAT MITJANA
  22. 22. <ul><li>La Música que predomina és la religiosa.
  23. 23. Transmisió oral de la Música al no saber escriure, d´ahi que es desconegui com eren molts cants de l´època.
  24. 24. Predomina la musica vocal.
  25. 25. Més importància al missatge del text que no a la música. Funció de transmetre la paraula del Senyor. </li></ul>LA MÚSICA MONÒDICA. DES DE COMENÇAMENTS DE L´EDAT MITJANA. ( S. V - XI .) Temàtica religiosa. Funció de transmetre la paraula del senyor TEXTURA MONÒDICA (només hi ha una melodia)
  26. 26. MÚSICA MONÒDICA RELIGIOSA. CANT GREGORIÀ DES DEL S. VI . <ul><li>La seva intenció és la d´unir els diferents rites que hi havia en les esglèsies del món cristià per evitar cismes en l´esglèsia (al s. XIV hi va haver tres papes).
  27. 27. També es fa per difondre més ràpidament el cristianisme i aconseguir més poder hegemònic. El papa Gregori va crear aquesta unitat musical, d´ahi el nom de cant gregorià.
  28. 28. Es converteix el gregorià en el cant oficial de l´esglèsia. Es canta en llatí. La Música dona sentit a les paraules. Temàtica de la biblia. No hi ha diferents intensitats. Sona tot igual. Se li dona més importància al text (sempre en llatí) que no pas a la música. inexpresivitat. </li></ul>Personatges religiosos, iguals i inexpresius
  29. 29. <ul><li>Schola Cantorum era una escola de cantants que es crea per difondre la música per tota Europa on hi havia altres tipus de cants.
  30. 30. Textura monòdica i es canta a capel·la (sense instruments perquè eren molt expresius).
  31. 31. Se cerca una música molt repetitiva on predomina el text de la biblia.
  32. 32. Hi ha dos tipus de cants. L´estil responsorial on canta una persona i li respon un cor. O l´estil antifonal on canta un cor i li respon un altre.
  33. 33. Àmbit musical petit (des de la nota més greu a la més gran no hi ha molta distància).
  34. 34. No hi ha molts salts intervàlics (entre una nota i una altra no hi ha moltes notes de distància, per exemple de la nota “sol” a “si” només hi ha 3 notes.) Es coneix com graus conjunts. </li></ul>ÀMBIT MUSICAL LA DISTÀNCIA ENTRE UNA NOTA I LA SEGÜENT ES DIU INTERVAL.
  35. 35. <ul><li>Empren melodíes originals, contrafacta (canviar la lletra per una altra nova d´una cançó).
  36. 36. La Misa pot ser Ordinària (quan sempre es canten les mateixes parts) i Pròpia (quan es canten parts noves segons el dia festiu). Cant col·lectiu.
  37. 37. Melodies sil·làbiques (es canta només una nota per cada síl·laba), melismàtiques (es canten més de dos o tres notes per síl·laba). Melodies neumàtiques on es canta màxim dues notes per sil·laba.
  38. 38. El ritme de les cançons segons les accentuacions de les paraules del text sagrat. Si una sil·laba s´accentua, la nota musical que tenia s´allargava. </li></ul>MÚSICA MELISMÀTICA MÚSICA SIL·LÀBICA
  39. 39. MÚSICA MONÒDICA PROFANA DES DEL S. XI -XIII. <ul><li>Tradició oral per l´analfabetisme existent.
  40. 40. Hi ha música profana cantada en llatí pels Goliards. Temàtica de les cançons amorosa, de beguda, d´oci, etc. Destaca l´obra Carmina Burana.
  41. 41. Una altra música profana és en llengua vernàcula (llengua de cada nació com castellà, francés, etc).
  42. 42. Aquesta música serà de temàtica èpica, d´amor, natura, parlar del noble, de crítica a un altre noble, de batalles, d´enamorats.
  43. 43. La forma de les cançons són en funció de la durada del poema.
  44. 44. Acostuma a fer-se música sil·làbica, sense afegir més notes que una per síl·laba. </li></ul>GOLIARDS
  45. 45. <ul><li>Destaca el Trobador (noble que només fa que composar), joglar (gent dela, classe més baixa que es dediquen a tocar, són còmics, etc.), Goliard (qui abandona l´ordre religiosa).
  46. 46. Textura monòdica , melodia conjunta, àmbit petit, amb un acompanyament instrumental que fa la mateixa melodia o bé el ritme. Surten instruments per ser més expressius.
  47. 47. Alguns ritmes marcats per a les dances. Caràcter sensual. Cant individual. </li></ul>TROBADORS JOGLARS TEXTURA MONÒDICA (només hi ha una melodia)
  48. 48. ORIGENS DE LA POLIFONIA. DES DEL S. IX-S.XIII . <ul><li>La polifonia comença realment a partir del s. IX. Diferents notes que sonen al mateix temps.
  49. 49. Organum (de dues veus, només una en té text, l´altra només acompanya).
  50. 50. El motete és una altra forma polifònica on hi ha diferents melodies que sonen al mateix temps. A diferència de l´Organum, el Motete tindrà en totes les veus text.
  51. 51. També es composa en textura homofònica. Verticalitat de les notes amb diferent altura i mateix ritme. </li></ul>ORGANUM POLIFONIA
  52. 52. LA MÚSICA POLIFÒNICA RELIGIOSA A FINAL DE L´EDAT MITJANA S. XIII - XIV <ul><li>Ars Nova (s.XIV): cada nota tindrà la seva forma particular amb la seva pròpia durada. En l´Ars Antiqua (s.XII) les notes no tenien una durada determinada. Una mateixa nota podia durar coses diferents en funció del text.
  53. 53. Les diferents melodies comencen a tenir més independència entre elles (tenen més moviment propi). Hi ha més Motetes.
  54. 54. La notació musical comença a escriure´s de manera que facilita l´aprenentatge més ràpid de les peces. Abans es feia de memòria.
  55. 55. És sempre una música vocal.
  56. 56. Ars antiqua és del s. XI-XII. Les notes no tenen una durada determinada. </li></ul>FIGURES MUSICALS AMB UNA DURADA PROPIA DE L´ARS NOVA FIGURES MUSICALS AMB UNA DURADA INDEFINIDA DE L´ARS ANTIQUA
  57. 57. MÚSICA PROFANA AL GÒTIC. S. XIII-XIV <ul><li>La música polifònica profana imita les característiques musicals religioses amb la polifonia.
  58. 58. Ritmes més marcats de dances.
  59. 59. Melodia vocal acompanyada d´instruments.
  60. 60. Temàtica d´amor.
  61. 61. S´empra la tornada (estribillo).
  62. 62. Música improvisada.
  63. 63. Llengua vernàcula (la de cada nació).
  64. 64. No hi ha agrupacions instrumentals fixes.
  65. 65. Els instruments fan d´acompanyament a la veu. </li></ul>DANCES
  66. 66. GUIÓ PER REALITZAR UN COMENTARI D´AUDICIÓ <ul><li>INTRODUCCIÓ . Parlar de l´època.
  67. 67. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA MÚSICA DE L´EDAT MITJANA.
  68. 68. CARACTERÍSTIQUES DE ( MÚSICA VOCAL RELIGIOSA O PROFANA ) segons l´audició.
  69. 69. ELEMENTS MUSICALS (melodia, àmbit, textura, ritme, dinàmiques, forma musical, temàtica,(pura per donar plaer, funcional amb una funció de propaganada o descriptiva per a narrar un fet històric), gènere vocal o instrumental, caràcter, instruments, etc. </li></ul>

×