News enginyers xina2

429 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
429
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
45
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

News enginyers xina2

  1. 1. NEWS ENGINYERS2013 // ABRIL - MAIG XINA “IF YOU ARE PLANNING FOR A YEAR, SOW RICE; IF YOU ARE PLANNING FOR A DECADE, PLANT TREES; IF YOU ARE PLANNING FOR A LIFETIME, EDUCATE PEOPLE” GUAN ZHONG. 720-645 BC
  2. 2. NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG Comissió de Política Industrial i Innovació Tecnològica del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Equip de redacció: Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel, i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona, Catherine Sherry d’AiB Traductors i Intèrprets. Equip de corresponsals: Eduard Carreira – Shanghai, Cristina Castillo – Shanghai, Sergi Escorihuela – Shanghai, Irene Fiol – Shanghai, Guillem Pagès – Shanghai, Gil Serra – Shanghai, Alexis Roig – Shanghai, Àlex Quintieri – Hong Kong, Marc Boix – Kai- ping, Albert Ferrari – Kaiping, Raül Guerra – Hong Kong, Sara Fusté – Guangzhou, Roger Sallent – Guangzhou, John Waller – Beijing, Xavier de Vicente – Shenzhen, Girbal Balart – Jiangmen, Pablo Trujillo – Hong Kong, Santi Codina – Suzhou i Leire Mancisidor – Kunshan (Shanghai). Maquetació i Disseny Gràfic: WEB DEVELOPMENT & GRAPHIC DESIGN Difusió del NEWS: Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més celebració de jornades, cursos i altres activitats de Catalunya tenen interès que aquest NEWS de 10.000 enginyers i s’envia per correu elec- que puguin ser del teu interès, per la qual cosa funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats trònic a tots els/les enginyers/res que hagin podran ser comunicades a terceres entitats per per les quals s’ha creat, però no es fa respon- manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les al compliment de les finalitats esmentades. sable del contingut, exactitud i actualització assistents/tes de les jornades que s’han orga- de la informació que prové d’altres persones nitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la Entenem que les dades personals facilitades físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni Xina i ens donin la corresponent autorització. són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis s’identifica amb els comentaris i opinions in- També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de qualsevol modificació. Pots exercitar els teus closos en els articles d’opinió. la UPC a través d’UPC-ALUMNI. En tot cas, drets d’accés, oposició, rectificació i cancel· d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desem- lació de les dades personals de forma gratuïta Pots enviar comentaris, suggeriments, subs- bre, de Protecció de Dades de Caràcter Perso- remetent sol·licitud expressa, juntament amb cripcions o la indicació de no voler rebre el nal, t’informem que les teves dades personals una còpia del teu DNI, per un dels mitjans se- NEWS per correu electrònic a l’adreça següent: s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial güents: per correu electrònic a lopd@eic.cat, i de l’Associació d’Enginyers Industrials de per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per es- Catalunya, amb domicili a la Via Laietana, crit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi 39, de Barcelona. Les dades seran usades per Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de a les finalitats pròpies de les entitats com ara Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona. l’enviament d’informació, prestació de serveis, El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials xina@mail.eic.cat Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat
  3. 3. SUMARI NEWSENGINYERSXINACORRESPONSALS 4EDITORIAL 6CALENDARI 2013 10NOTÍCIES 12INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ 14VIURE I TREBALLAR A LA XINA 32THIS IS XINA 35BORSA DE TREBALL 37LINKS D’INTERÈS 39
  4. 4. 4 NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG ENGINYERS A LA XINA CORRESPONSALS
  5. 5. Alexis SergiRoig EscorihuelaSHANGHAI SHANGHAI GuillemLeire PagèsMancisidor SHANGHAIKUNSHAN(SHANGHAI) Eduard Carreira SHANGHAI Gil Serra SHANGHAI Irene Fiol SHANGHAIÀlexQuinteri CristinaHONG KONG Castillo SHANGHAIPabloTrujillo JohnHONG KONG Waller BEIJING Raül Guerra HONG KONG Girbal Balart JIANGMEN Sara Fusté GUANGZHOU Roger Sallent GUANGZHOU Xavier de Vicente Albert SHENZHEN Ferrari KAIPING Marc Boix KAIPING Santi Codina SUZHOU 5
  6. 6. NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG EDITORIAL C atalunya ha estat de vista econòmic, educatiu i realitat com un fet que condici- sempre oberta al universitari, turístic o cultural. ona i marca les noves pautes de món. Des del Govern les relacions internacionals. de la Generalitat s’ha Àsia-Pacífic ha esdevingut ja treballat per situar Catalunya avui la zona de més vitalitat El Govern es planteja ara, més en un lloc destacat, a l’alçada econòmica del món. Segons que mai, abordar les relacions de les seves potencialitats, ex- dades del Banc Asiàtic de Des- amb la Xina des de múltiples portant les nostres riqueses i envolupament (ADB en an- eixos clau per no deixar passar valors, que ens configuren com glès), a mitjans del segle actual, les oportunitats que ens ofe- a europeus, com a societat mo- la regió asiàtica representarà la reix, com a país, com a socie- tora, plural, acollidora i solidà- meitat de l’economia global i tat, com a cultura. Sens dubte, ria. I també per acollir allò que el PIB del continent asiàtic en es continuaran reforçant les el món ens aporta, amb ciuta- el seu conjunt passarà dels 16 relacions institucionals al més dania d’altres països, estudi- bilions USD l’any 2010 als 148 alt nivell, claus per una cul- ants i investigadors estrangers, bilions USD l’any 2050. tura que valora les relacions i creació i obra cultural i llaços els contactes personals. És de empresarials i emprenedors I en aquest marc, la Xina és ja destacar que, conscients d’ai- sòlids i profitosos. Però és espe- avui la segona potència mun- xò, tots els presidents de la Ge- cialment en moments de crisi dial, per darrera només dels neralitat han realitzat visites econòmica i dificultats que cal Estats Units; es parla també de oficials a la Xina d’alt contin- treballar per una Acció Exteri- la Xina com la primera potència gut institucional i econòmic, or forta, que reforci ponts amb industrial del món, per primera incloent el viatge que preveu altres països i regions, creant vegada per davant dels Estats realitzar en aquesta legislatura oportunitats i llaços produc- Units. Segons previsions del el president Artur Mas. tius. Fons Monetari Internacional, en tan sols cinc anys la Xina ja Des del Govern es dóna també El Govern ha tingut al llarg dels superarà els Estats Units com suport tant a la nostra presèn- anys la mirada posada en Àsia- primera economia mundial. cia empresarial a la Xina com Pacífic, conscient del paper que a possibles inversions xineses havia de desenvolupar. Fora Són xifres que ens fan adonar a Catalunya, ja sigui a través del context euromediterrani, de quin és el nostre lloc al món de les tres oficines d’ACC1Ó al prioritat estratègica òbvia per avui, com a europeus, i sobretot país (Beijing, Shanghai i Hong nosaltres, Àsia-Pacífic constitu- d’on hem de posar l’atenció i els Kong), potenciant nous sectors eix un eix d’actuació de primer esforços. El món ha esdevingut d’oportunitat com la innova- ordre per Catalunya. Treballem un escenari molt diferent del ció, les noves tecnologies, les des de fa anys per al nostre po- que havíem conegut fins ara, i infraestructures o les energies sicionament a la regió, i per la Xina n’és indubtablement la renovables, o amb els serveis constituir una porta d’entrada nova protagonista. Les noves que ofereix Invest in Catalo- al sud d’Europa, des del punt generacions ja viuran aquesta nia. La Xina ja és, a data d’avui,6
  7. 7. Roger Albinyana Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea.Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya. primer soci comercial del Port claus per al futur de les nostres de Barcelona, amb una potent relacions i per al futur de molts inversió de Hutchison al nos- dels nostres joves. tre país que potencia la nostra posició portuària. A més, a Bei- Avui més que mai, cal treballar jing comptem també amb la per contribuir a les relacions presència de l’Agència Catalana internacionals amb la Xina de Turisme, clau per captar un amb una perspectiva renova- mercat emissor en permanent da, ambiciosa, eficaç i útil per creixement. no deixar escapar oportunitats que ens enriqueixin econòmi- Un altre eix és potenciar els cament, culturalment, educati- recursos que contribueixen a vament i turísticament. acostar les cultures catalana i xinesa, ja sigui a través de les comunitats catalanes existents a la Xina, la formació i la mobi- litat en educació superior i re- cerca, o el paper d’institucions a Catalunya com la Casa Àsia o l’Institut Confuci. Catalunya té, avui, una especial vinculació amb la Xina per la comunitat xinesa resident aquí, primera comunitat asiàtica estrangera a Catalunya en nombre, amb més de 50.000 ciutadans, em- presaris i estudiants xinesos vi- vint a les nostres ciutats. Amb tot, cal seguir treballant perquè la Xina deixi de ser llunyana. Cal fer-ho a través de relacions comercials però també des de la vessant so- cial, educativa i cultural, for- mant-nos mútuament sobre els nostres països, les nostres llengües i les nostres cultures, 7
  8. 8. NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG EDITORIAL English Version C atalonia has always to southern Europe for all sorts of this fact and of the ensuing been open to the of purposes: economic, educa- new ground rules for interna- rest of the world. tional and academic, tourism tional relations. The Government of or culture. Catalonia has worked to se- Now, more than ever, the Gov- cure Catalonia’s rightful role The Asia-Pacific is already the ernment of Catalonia intends with international prominence world’s most vigorous eco- to address its ties with China on to match its potential by ex- nomic region. According to many key dimensions to seize porting our wealth and our the Asian Development Bank every opportunity it has to offer values, which define us as Eu- (ADB), by the mid-21st cen- for our country, our society, our ropeans, as a driving force, as a tury the Asian region will make culture. Institutional relations society that is plural, welcom- up half the global economy will continue to be strength- ing and caring. We have also and total Asian GDP will grow ened at the highest level – they welcomed input from the rest from US$16 trillion in 2010 to are crucial in a culture that val- of the world: foreign students, US$148 trillion by 2050. ues relationships and personal researchers and other citizens contact. All presidents of Cata- of foreign countries, cultural Moreover, China is already the lonia have been aware of this works and creations, and solid, world’s second largest econo- and have made official visits to profitable ties of entrepreneur- my after the United States and China, focusing particularly on ship and business. However, is also considered the world’s institutional and economic is- it is particularly in difficult strongest industrial power- sues. President Artur Mas also times and recessions that we house, ahead of the United has a trip planned during his must strive for a strong foreign States for the first time. Inter- present term of office. presence, strengthening ties to national Monetary Fund pro- other countries and regions, jections have China overtaking The Government of Catalonia building opportunities and the United States as the world’s supports Catalan businesses productive partnerships. topmost economy just five in China as well as potential years from now. Chinese investments in Cata- Over the years, our Govern- lonia via its ACC1Ó offices in ment has looked to the Asia- These figures tell us where we Beijing, Shanghai and Hong Pacific region, aware of its stand as Europeans in today’s Kong, by fostering new op- future role. Beyond the Euro- world and where we need to portunities in areas such as Mediterranean region – an focus our attention and ef- innovation, new technologies, obvious strategic priority – the forts. The world has become infrastructure or renewables, Asia-Pacific region is Catalo- a very different place from as well as through the services nia’s chief sphere of foreign ac- the world we grew up in, and offered by Invest in Catalonia. tion. We have striven for years China is its new leading ac- China has already become to secure a good position and tor. Our younger generations the Port of Barcelona’s main become that region’s gateway will grow up in full awareness trading partner, with major8
  9. 9. Roger Albinyana Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea.Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya. Hutchison investments bol- Today, more than ever, we must stering our position in ship- strive to take a renewed, ambi- ping. Additionally, the Catalan tious, effective, meaningful ap- Tourist Board’s Beijing office is proach to our foreign relations a foothold in a key location for with China so that we can seize securing this constantly grow- every opportunity to move for- ing outbound tourism market. ward our economies, cultures, education and tourism. Another line of action consists of boosting all resources that can bring Catalan and Chinese culture together – whether this involves Catalan communi- ties living in China, education and mobility for research and higher education, or the role of local institutions such Casa Àsia and Institut Confuci. We have particularly strong ties to China today owing to the size of the Chinese commu- nity: with over 50,000 Chinese citizens, it is the largest Asian community in Catalonia, and includes both businesspeople and students who have settled in our towns. That said, we must keep up our efforts to bring China closer. We must achieve this through trade, but also through social, educational and cultural ac- tion, by educating each other about our countries, languages and cultures, which hold the key to our future relations and to the individual futures of many of our young people. 9
  10. 10. NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG Yearly Calendar 2013 January February S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa 1 2 3 4 5 1 2 6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9 13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16 20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23 27 28 29 30 31 24 25 26 27 28 March April S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa 1 2 1 2 3 4 5 6 3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 13 10 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 20 17 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 27 24 25 26 27 28 29 30 28 29 30 31 May June S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa 1 2 3 4 1 5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8 12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15 19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22 26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29 30 July August S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa 1 2 3 4 5 6 1 2 3 7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 10 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 24 28 29 30 31 25 26 27 28 29 30 31 September October S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa 1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5 8 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 12 15 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 19 22 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 26 29 30 27 28 29 30 31 November December S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa 1 2 1 2 3 4 5 6 7 3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 14 10 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 21 17 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 28 24 25 26 27 28 29 30 29 30 31 Chinese public holidays Working weekend Weekend Womens Day (normally its half-working day holiday for women, but it is not a compulsory holiday)10
  11. 11. NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG NOTÍCIES SELECCIÓ DEL BUTLLETÍ D’ECONOMIA DE CASA ÀSIA L’economia xinesa va créixer el 2012 de la situació laboral a la Xina i al nou La Xina-Europa-Espanya: El desper- al ritme més lent en 13 anys model de desenvolupament de l’eco- tar de la inversió d’empreses xineses El producte interior brut (PIB) de la nomia xinesa. a Europa i Espanya Xina va créixer un 7,8% l’any passat, Informació en el Observatorio de Article d’Ivana Casaburi i Adrián fins als 6,24 bilions d’euros, el ritme Política China Blanco Estévez sobre el creixent in- més lent dels últims 13 anys. El ge- terès de les empreses xineses per gant asiàtic s’ha vist castigat per la Xangai demana que els bancs xi- Europa que s’ha concretat en un fort debilitat dels mercats exteriors, tot nesos siguin més internacionals i increment de la inversió en els últims i que les dades de l’últim trimestre proposa la primera zona de lliure anys. Mentre el 2009 el flux d’inversió mostren que la segona economia del comerç de la Xina xinesa cap a Europa va ser de només món s’està recuperant. El vicealcalde econòmic de Xangai, 66 milions d’euros, el 2012 es va dis- Informació en El País Tu Guangshao, ha demanat als bancs parar fins als 3.192 milions d’euros. Informació en South China xinesos que tinguin una presència Informació en Esade Morning Post més internacional per fer de Xan- gai un dels centres econòmics més La debilitat del ien pot tenir impacte importants del món. A més la ciutat sobre la Xina La Xina es converteix en el major planeja construir en els pròxims tres productor mundial de telèfons in- Anàlisi a Expansión sobre la caiguda anys la primera zona de lliure comerç del ien japonès, que fa que el ren- tel · ligents del país, sota un programa pilot. minbi xinès es mogui en la direcció La Xina ja s’ha convertit en el major Informació en South China contrària. Des de principis d’octubre, productor mundial de «smartpho- Morning Post la moneda japonesa ha perdut nes» amb un total de 224 milions prop d’un 17% enfront del dòlar. La Informació en Expansión d’unitats venudes el 2012. La signatu- divisa xinesa, per la seva banda, està ra d’investigació amb base a Pequín, guanyant terreny. Anàlisi Internacional, va augurar ACS inicia a Macau les obres del seu major projecte a Àsia per 164 Informació en Expansión que el 2015 el mercat en línia per a telefonia mòbil a la Xina arribarà als milions d’euros Anàlisi de l’alentiment de l’econo- 429.600 milions de iuans (68.190 mi- Leighton, filial de la constructora ale- mia xinesa lions de dòlars). manya Hochtief, controlada al seu L’expansió econòmica de la Xina Informació en ABC torn per ACS, ha estat seleccionada l’any 2012 va ser del 7,8 per cent, l’any com a oferta preferent per construir el més lent des de 1999, i per sota del centre de jocs en el complex hoteler i 9,3 per cent el 2011 i del 10,4 per cent Estratègies pràctiques per superar d’oci de Wynn Resorts a Macau (Xina) els obstacles reglamentaris a la Xina el 2010. No obstant això, el fet que el per 164 milions d’euros. Aquest serà creixement del PIB s’hagi alentit no Document pràctic de la consultora el major projecte emprès per Leigh- vol dir que el creixement de l’econo- Interchina sobre com els inversors es- ton Àsia i un dels més importants del mia xinesa hagi arribat a la seva fi. trangers poden superar els Obstacles grup d’oci Wynn. reguladors a la Xina, i esborrar la idea Informació en INSEAD Knowledge Informació en Invertia que el marc legal xinès és un obstacle insuperable. Components d’automoció a la Xina Nova Circular de simplificació del Amb unes previsions que apunten als Informació en Interchina control de canvis sobre operacions 20 milions de cotxes venuts el 2012, Consulting d’IED a la Xina la Xina s’ha convertit en el principal Garrigues explica la “Circular 59” pro- mercat per al sector de l’automoció i Xina: de treballadors a consumi- mulgada per la State Administration fabrica ja gairebé el doble de vehicles dors of Foreign Exchange de la Xina, que que els Estats Units. Article de Xulio Ríos sobre el ressor- va entrar en vigor el 17 de desembre. Informació en El Exportador giment de les tensions laborals en els La norma busca millorar el marc d’in- últims anys de la dècada de Hu Jintao versions estrangeres al país per inten- La Xina invertirà més de 19.000 (2002-2012), qui el novembre passat sificar la internacionalització del iuan milions de dòlars en infraestructu- va cedir la secretaria general del Par- i eliminar restriccions de control de res de transport tit Comunista de la Xina (PCX) a Xi canvis. El Ministeri de Finances xinès ha Jinping, posant l’accent en els dèficits Informació en Iberoasia anunciat que destinarà 120.000 mi-12
  12. 12. GlobalTaixuelions de iuans (19.110 milions de Delegació empresarial catalana a de Ciència i Tecnologia i el Minis-dòlars) a la construcció d’infraes- la Xina teri d’Indústria i Tecnologies de latructures de transport locals el 2013, Informació de la República Popularamb l’objectiu de millorar les princi- Del 5 a l’11 de maig tindrà lloc de la Xina, així com dels governs depals xarxes d’autopistes i les carrete- la propera edició de la missió la ciutat de Shanghai i de les pro-res rurals, inversió que va en línia de empresarial internacional de re- víncies de Zhejiang, Jiangsu, Hubeil’aposta del govern per la despesa per ferència en l’àmbit de l’R+D a la i Guangdong, sent una oportunitatimpulsar el creixement. Xina, organitzada bianualment única per a les pimes catalanes que pel govern xinès i l’empresa cata- participen en aquesta delegacióInformació en Pueblo en Línea lano-xinesa GlobalTaixue, especi- completament de franc. alitzada en el desenvolupament Els assistents compartiran ponèn-La Xina espera créixer un 7,5% de projectes d’R+D+i en el paísaquest any cies i debats amb els majors experts asiàtic. del sector i tindran ocasió d’entre-El primer ministre sortint de la Xina, En aquesta edició hi participaranWen Jiabao, espera que l’economia vistar-se amb alts càrrecs del go- una delegació d’empreses biotec- vern, així com fer contactes amb lesdel gegant asiàtic creixi un 7,5% el nològiques en el marc de la China2013. Si es confirma, aquest seria el empreses xineses i internacionals Biopharma R&D and CRO Confe- líders en els respectius sectors, delmenor ritme de creixement del país rence i una d’empreses TIC i logís-des de 1990. El país ja va registrar el renom d’Almirall, Ferrer, Esteve, tiques en l’àmbit del China Smart Sinopharm, AstraZeneca, Europe-2012 una expansió del 7,8%, la menor Logistics Summit, en torn a les tec-en tretze anys. El pressupost també an CRO Federation o Mindray, en nologies intel·ligents al servei de la l’àmbit biotecnològic, o SinoTrans,contemplarà un augment de mig indústria logística.punt percentual del dèficit fiscal, fins DHL, Lufthansa, HP o vTradeEx, en L’esdeveniment es caracteritza per els sector dels smart logístics.al 2% del PIB. disposar de la total esponsoritzacióInformació en Bloomberg econòmica per part del MinisteriCobertura integral del 100% dels riscos Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085, per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça: xina@mutua-enginyers.com
  13. 13. 14 NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG INFORMACIÓ
  14. 14. I ARTICLES D’OPINIÓ 15
  15. 15. NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG LAS MANERAS DE HU JINTAO Xulio Ríos. Director del Observatorio de la Política China y autor de “China pide paso. De Hu Jintao a Xi Jinping” (Icaria editorial). H u Jintao cedió en marzo la presiden- PCCh no solo definió las bases del consenso que cia de China a favor de Xi Jinping. Tras debe guiar el país en los próximos años, sino que, el XVIII Congreso del Partido Comu- sobre todo, reafirmó las componentes de su pe- nista (PCCh) celebrado en noviembre culiar institucionalidad con reglas, públicas y no pasado, prácticamente desapareció de la escena tanto, llamadas a garantizar la estabilidad en las pública, al igual que buena parte del anterior transiciones, sentando precedentes de cierto al- equipo dirigente del país, con la sola excepción cance. de Li Keqiang y el propio Xi Jinping. Tal es el ritual del poder en China. La principal representación Naturalmente, esto no resuelve por arte de magia formal de la autoridad y la soberanía, atribuida a las contradicciones que habitan en su interior, las asambleas populares a todos los niveles y al- pero si facilita mecanismos aceptables y acepta- canzando a la propia Presidencia del país, restau- dos que eluden los peligros de antaño caracteri- rada en 1982, cede ante la evidencia del auténtico zados por la manipulación social hasta extremos poder, asociado inevitablemente a la omnipre- inverosímiles en aras de satisfacer las ambiciones sencia y magisterio del PCCh. de los diferentes grupos de poder. Este riesgo, su- frido en el pasado en reiteradas ocasiones, cons- Desde noviembre, los siete integrantes del nuevo tituye el mayor remordimiento y peligro para la Comité Permanente del Buró Político, algunos a estabilidad del PCCh y por ende de China. la espera de plaza en las principales instituciones del estado (Asamblea Popular Nacional o Confe- Hu Jintao cedió en noviembre no solo la secreta- rencia Consultiva Política del Pueblo Chino), ga- ría general del PCCh sino incluso la presidencia naron protagonismo y visibilidad en detrimento de la Comisión Militar Central, el único órgano de los líderes vigentes, aun en pleno uso de sus donde no existe límite temporal de mandatos y competencias. A diferencia de lo que ocurre en clave en la estructura del poder en el sistema po- las democracias occidentales, aquí las transici- lítico chino. Ese afán por transmitir indicios de ones son “previas” y no “post”, y el periodo “en normalidad institucional debió sonrojar tanto a funciones”, el que media entre las decisiones del su antecesor, Jiang Zemin, el más personalista de congreso del PCCh y los acuerdos de las asamble- los líderes chinos de los últimos tiempos y refe- as populares que las legitimarán, se labra inter- rente del llamado clan de Shanghái, que en enero namente. solicitó bajar en el orden del protocolo oficial pa- sando a ser “un jubilado más”. Otro tanto podríamos decir de la Administración, empezando por el propio Consejo de Estado, Estas manifestaciones del modus operandi de la donde el primer ministro Wen Jiabao se difuminó nomenklatura china, comprometida con el asen- ante las nuevas estrellas ascendentes, en especial tamiento de una regularidad que reduzca los ri- Li Keqiang, llamado a sucederle en el cargo. esgos de división en momentos de especial ten- sión como los que rodean siempre el cambio en Esta singularidad del sistema político chino, ver- el liderazgo central, incorporan datos positivos y tebrado a través de la primera dinastía orgánica revelan avances que no deben minusvalorarse, si de la milenaria historia del país, ha dado mues- bien plantean serias dudas respecto a su ulterior tras en los últimos meses de una capacidad de voluntad democratizadora en relación al conjun- maniobra importante en un entorno plagado de to de la sociedad. desafíos y controversias. Al final, a pesar de la Con un Estado subsumido e instrumentalizado gravedad del caso Bo Xilai, el XVIII congreso del por el PCCh, los avances democráticos dependen16
  16. 16. en extremo de la democratización de dicho cuer- proceso de transformación. Ese desafío es difícilpo orgánico, que aglutina en torno al 7 por cien- de integrar por quien ha interiorizado la premi-to de la población total del país. Por otra parte, sa de que la preservación de su especial fuero esel predominio de tal conceptualización, que ha condición sine qua non para la estabilidad y elganado mucho terreno en los últimos años frente progreso del país.a las tesis de la separación Estado-Partido de losaños ochenta del pasado siglo, limita considera-blemente la autonomía de los poderes legislati-vos y ejecutivos a todos los niveles, constreñidosa rendir cuentas no ante la sociedad sino antelos órganos del PCCh, quienes disponen sobre laidentidad de los funcionarios más relevantes pri-vilegiando la cooptación sobre la selección públi-ca, y determinan las estrategias fundamentales,multiplicando su enorme capacidad tentacular.El proceder manifestado por Hu Jintao viene aexaltar las bondades de la colegialidad y la habili-tación de procedimientos para resolver las tensi-ones y controversias sin que el estado se resientaen un tiempo en que el PCCh, a cien años vistade su fundación, debe reconstruir, creativamente,las bases de su legitimidad. Esta virtuosidad delPCCh sería positivamente valorada por una soci-edad que aprecia el buen ejercicio burocrático delmandarinato pero no le convierte en protagonis-ta sino en beneficiaria, o sufridora llegado el caso,de dichas tendencias. A la postre, son mecanis-mos alternativos a una democratización profun-da, objetivo lejano a día de hoy.Sin duda este proceder es uno de los elementosmás destacados del legado de Hu Jintao. Sin líde-res carismáticos, sin el aval de haber sido prota-gonistas de una revolución que hoy usufructúan,su legitimidad, en entredicho por los sinsaboresde la reforma, tiene que construirse desde dentro.Ya no basta con mejorar los índices económicos,superando los problemas creados por una mo-dernización que tanto ha mejorado la situacióndel país como agravado sus déficits en numero-sos planos, sino que el PCCh debe demostrar sucapacidad de liderazgo político ante una soci-edad exigente que reclama ser sujeto activo del 17
  17. 17. NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG SOS TENIBILITAT A LA XINA ENERGIES RENOVABLES (I) Roger Sallent i Sara Fuste. Consultors en sostenibilitat a SD Projects M entre a casa nostra les energies re- En menys d’una dècada el país s’ha posicio- novables estan vivint una autèntica nat entre els primers del món tant en potència demonització per part de un siste- instal·lada com en desenvolupament tecnològic. ma energètic absolutament oligo- Actualment, la Xina es líder mundial en energia polístic i cobdiciós, a la Xina el govern s’ha adonat hidroelèctrica, solar i eòlica, tant en potència que el suport a les energies renovables ja no es tan instal·lada com en producció energètica i alhora sols una qüestió de principis si no una autèntica és la seu de algunes de les empreses més impor- aposta de futur a nivell social, ambiental i sobre- tants d’aquests sectors. tot, econòmic. EL MIX ELÈCTRIC XINÈS Durant l’última dècada la Xina ha passat de desenvolupar un rol merament productor (de Actualment, el pes de les energies renovables en baix cost) a esdevenir un autèntic mercat per a el mix energètic nacional encara és discret. Du- les inversions en energies renovables. Regula- rant el 2011 el 82,6% de la demanda elèctrica del cions com la Renewable Energy Law (2005), o país (3.897 TWh) es va satisfer amb fonts ener- el Medium and Long-Term Development Plan gètiques convencionals, segons dades del China for Renewable Energies (2007) han ajudat a es- Electricity Council. El país continua tenint una tablir objectius, sectors prioritaris, polítiques i gran dependència de les fonts convencionals a mesures per al desenvolupament de les renova- l’hora de produir electricitat, principalment del bles fins a l’any 2020, mentre que l’últim XII Pla carbó, degut en part a les grans reserves de les Quinquennal 2011-2015 ha marcat el full de ruta que històricament disposava. a curt termini. Mix energètic en la generació elèctrica anual a Xina (2011)18
  18. 18. Tot i així, la creixent demanda energètica hacomportat que la Xina no pugui fer front a laseva ingent demanda mitjançant recursos pro-pis, raó per la qual ha passat paulatinament aser un país importador de petroli (a partir de1992), gas natural (2007) i carbó (2009) segonsla U.S. Energy Information Administration. Caltenir present que mentre la Xina és el principalconsumidor energètic a nivell mundial, l’ener-gia primària consumida per càpita es situa alvoltant del 40% de la dels països de la OCDE(dades de 2009), i és inclús inferior a la mit-jana mundial. Aquest fet ens fa constatar lanecessitat que té el país a l’hora d’articular unsistema energètic sòlid que pugui fer front a lacreixent demanda que es preveu per a les prò-ximes dècades. Comparativa dels principals productorsDavant dels actuals problemes de contamina- d’energia solar FV a nivell mundial (Pció atmosfèrica que pateix el país, les energies acumulada a finals de 2011).renovables ocupen cada cop un rol més impor-tant en l’agenda política. Durant el passat 12de gener, a la ciutat de Pekín es van enregistrar El govern està intentant posar en pràctica me-concentracions de PM2,5 (partícules de dimen- sures per incentivar el mercat local fotovoltaic isions inferiors a 2,5 μm - es consideren les més reduir la dependència internacional, amb l’objec-nocives per a la salut humana) superiors a 990 tiu de fer front a la sobreproducció i a la corres-μg/m3 segons dades oficials, molt per sobre ponent caiguda de preus que ha viscut el mercatdels 25 μg/m3 que recomana la organització mundial durant els últims anys. En aquest marc,mundial de la salut. Fets com aquest, que mal- i segons declaracions de la National Energy Ad-auradament es repeteixen sovint, han fomen- ministration, el país intentarà instal·lar al voltanttat que el govern s’hagi marcat com a objectiu de 10 GW durant el 2013. Per al 2015 es preveu te-aconseguir que el 11,4% del consum nacional nir instal·lats 20GW, si bé aquest objectiu ha sigutd’energia primària provingui de recursos no ampliat varies vegades. Per tal d’incentivar aquestfòssils per al 2015 i el 15% per al 2020. creixement, el govern ha aplicat diverses mesures com el sistema de primes establert al 2011, o pro-ENERGIA SOLAR grames de subvencions com el BIPV Programme o el Golden Sun.La Xina ocupa una gran posició de lideratgeen l’aprofitament d’energia solar. Té la major Durant el proper News s’analitzaran altres energi-capacitat productiva a nivell mundial en ter- es renovables: eòlica, hidroelèctrica, bioenergia,mes de solar fotovoltaica i tèrmica. Alhora, és geotèrmica i oceànica.el principal país en quan a generació d’energiasolar tèrmica (s’estima que durant el 2011 la su-perfície de captació arribava als 200 milions dem2) i, any rere any, millora posicions en la foto-voltaica (només durant el 2012 s’han instal·latun total de 1,2GW, i actualment ja té un totalde 3GW ).La disposició de rics recursos minerals (terresrares) entre d’altres motius han permès a la Xinaocupar una posició molt privilegiada en el sectorfotovoltaic. Aquesta és una de les raons que ha ca-tapultat empreses xineses com LDK Solar, Yingli,Trina, o JA Solar a liderar la producció de plaquesfotovoltaiques. 19
  19. 19. NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG LA XINA CAP A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT POT LA XINA INNOVAR? Alexis Roig. Eginyer Industrial. Fundador i director general de GlobalTaixue Co, Ltd. Innovation has become the new buzzword in fermament el seu compromís amb la innovació i el China when referring to its economic develop- coneixement i està decidida a marcar la diferència. ment in the 21st century. The country has start- ed its own journey towards a knowledge-based UNA APOSTA CLARA PER LA INNOVACIÓ economy, leaving the cheap manufacturing be- hind. However, the West’s perception of the Asian En els darrers anys s’ha teixit un consens unànime giant still relies on the old “Made in China” cliché. dins del Partit Comunista Xinès per fer de la inno- Western countries must prepare for the challeng- vació el principal eix de creixement i reorganitzar, es and opportunities that the upcoming tsunami entorn a aquest concepte, l’estructura industrial i of Chinese innovation will entail. els patrons de desenvolupament per fer de la Xina un país de primer ordre científic el 2020. L a Xina i Innovació són dues paraules que no solen anar plegades en el nostre ima- De fet, l’anomenada innovació “nadiua”o “prò- ginari col·lectiu. La concepció tan estesa pia” (自主!!创新, zizhu chuangxin) és la nova expressió d’un “Made in China” basat en còpies de de moda entre la classe dirigent xinesa des que el productes occidentals a baix preu i qualitat, dista 2006 el Comitè Central del Partit va elevar el con- molt de les actuals tendències de la societat i mer- cepte a un nivell estratègic del mateix ordre que cat xinesos. Tot i no poder negar l’existència de la precedent i igualment omnipresent política de males pràctiques i de regulacions de vegades poc “reforma i obertura” (改革!!开放, gaige kaifang) impulsa- severes en el respecte a la propietat intel·lectual, da per Deng Xiaoping. la Xina té un esplendorós passat innovador i un avenir prometedor en aquest camp. La voluntat política per fer de la Xina una potèn- cia innovadora s’ha evidenciat en els dos darrers Seria injust no reconèixer que la societat xinesa ha Plans Quinquennals del govern xinès. Si en l’11è estat profundament interessada en el desenvolu- Pla Quinquennal (2006-2010) s’emfatitzava la pament del coneixement i el descobriment cien- importància de la innovació i la recerca per al tífico-tecnològic durant mil·lennis. Invencions creixement econòmic del país, el 12è Pla Quin- revolucionàries com la brúixola, el paper, la im- quennal (2011-2015) actualment en vigor encara premta o la pólvora –els anomenats “quatre grans va més enllà. En aquest, es descriuen els esforços invents” (四大发??明, si da faming)– van canviar el curs per promocionar la innovació nadiua en un ampli de la humanitat, però la llista és molt més llarga. ventall d’indústries emergents de caràcter estra- El sistema decimal, els primers sensors sísmics, el tègic en els camps de les noves energies, protecció ferro colat o un enorme desenvolupament en les mediambiental, biotecnologia, nous materials, enginyeries civil, mecànica, hidràulica i agrícola, TIC de nova generació, vehicles d’energies netes i la navegació marítima, l’astronomia o les ciènci- tecnologia aeroespacial. Més enllà dels propòsits, es naturals, per citar només alguns exemples, són tot aquest pla va acompanyant d’un finançament aportacions de l’Antiga Xina al coneixement cien- multimilionari i de noves estratègies per a de- tífic, que no van arribar o van ser “redescoberts” a senvolupar el talent local, arribant a l’extrem de Europa fins molts segles més tard. concretar com a objectiu assolir la fita de les 3,3 patents per cada 10.000 habitants l’any 2015. Ha passat molt de temps des d’aquest esplendor científic de l’Imperi xinès i, si bé pot semblar que Totes aquestes polítiques tenen conseqüències darrerament la innovació ha estat més aviat un constatables especialment en el camp de la recer- actiu escàs al gegant asiàtic, la situació sembla re- ca. El passat 2012, la Xina va arribar a invertir 1 bilió vertir-se a un ritme de vertigen. La Xina ha reprès de iuans en R+D, representant un 2% del seu PIB,20
  20. 20. partint de l’1,1% del 2002, dada encara més impres- LA INNOVACIÓ XINESA HA ARRIBAT PER QUE-sionant considerant l’enorme creixement del PIB DAR-S’HIdurant aquest període, i amb l’objectiu d’assolir el2,5% el 2020. Cal tenir en compte que l’actual inver- No són poques les empreses innovadores líderssió a la Unió Europea és igualment del 2%, front a en el mercat xinès, que destaquen per haver sor-l’1,65% de Catalunya i l’1,3% d’Espanya. git de models de negocis calcats d’occident (Ten- cent QQ d’ICQ, Weixin de Talkbox, Taobao d’eBay,XINNOVACIÓ: INNOVACIÓ A LA XINESA Alipay de Paypal, etc.) però que avui dia, després de moltes millores i adaptacions a les peculiari-Tot i els esforços i l’enorme inversió, és evident tats del mercat local, disposen de productes únicsque la Xina no és encara una potencia de primer i innovadors que en molts casos són millors queordre en recerca científica. Cal, però, posar en els seus homòlegs de l’oest.context la innovació que s’hi duu a terme per en-tendre’n el seu abast i magnitud. Però tota aquesta xinnovació ja es troba entre nos- altres, molt més del que potser en som conscients.El més interessant sobre la innovació xinesa és Durant el recent MWC 2013 que vam tenir l’ocasióque es tracta d’un tipus d’innovació eminent- d’acollir un any més a Barcelona, es feia patent lament dirigida al mercat i a enginyar noves opor- destacada presència dels gegants xinesos de la tec-tunitats de negoci més que no pas d’una innova- nologia mòbil Huawei i ZTE que han entrat ambció estrictament tècnica. En gran mesura, el tipus força al mercat europeu, i que es situen ja en la ter-d’innovació que es duu a terme a la Xina lliga cera i cinquena posició en el rànquing mundial demolt amb la seva tradició i cultura. Es tracta, de vendes de telèfons intel·ligents. La llista d’empre-fet, d’un tipus d’innovació molt basada en la ex- ses xineses innovadores a escala global no acabavaperimentació pràctica i que requereix iteracions aquí: el fabricant d’ordinadors Lenovo, d’ençà quei recombinacions, molt orientada a resultats i no va comprar el 2005 la divisió d’ordinadors perso-tant a la creativitat. nals d’IBM, va esdevenir el primer fabricant d’or- dinadors del món, i el fabricant de cotxes Chery,És per això que se sol referir a la innovació xine- amb destacats models de cotxes elèctrics i híbrids,sa com a una innovació incremental, en contrast creix a xifres increïbles a l’Europa de l’Est i l’Amèri-a una innovació primordialment radical que es ca Llatina. El mateix es podria dir del fabricant depractica a l’occident, molt més basada en la re- dispositius mèdics Mindray o de Haier en el campcerca científica. La innovació incremental sol de l’electrònica de consum. La Xina té grans em-prendre innovacions existents com a punt de par- preses innovadores que comencen a posicionar-setida i a base de millores graduals i molt enfocades en el mercat internacional amb determinació i pera les necessitats del mercat es fa evolucionar el a qui competir a occident exclusivament en costosconcepte fins a arribar a quelcom realment nou és ja una cosa del passat.i innovador. UNA NOVA ECONOMIA BASADA EN EL CONEI-La Xina destaca doncs per sobre dels altres països XEMENTper innovar a través de la comercialització, en llocd’aplicar una recerca encaminada a millorar les Com va succeir en el seu moment amb el Japóbases tècniques. Quan les empreses xineses con- o Corea, els respectius “Made in” dels quals vanceben un potencial producte o servei el proven passar d’etiquetar productes barats a ser una re-directament al mercat, sense tenir cap inconve- ferència en ciència i tecnologia punta, la Xina hanient en haver de fer diverses rondes de comerci- enfilat amb força el camí cap a la innovació. Laalització fins a perfeccionar el concepte, a l’hora protecció de la propietat intel·lectual o les sin-que treballen en paral·lel en buscar què agrada gularitats d’un sistema educatiu que no incenti-al consumidor i com adaptar-s’hi. Mentre que va prou la creativitat són alguns dels reptes ambles empreses occidentals dediquen la mateixa els que el país es troba en aquesta fita. Per a lesquantitat de temps –i molts cops més diners– en empreses i governs occidentals, subestimar larecerca, anàlisi i validació abans d’intentar treure capacitat d’innovació procedent de la Xina o noun producte innovador al mercat. No hi ha dubte aprofitar les oportunitats que el gegant asiàtic pu-que es tracta d’una manera innovadora d’innovar, gui generar en aquest camp pot comportar per-que s’adequa perfectament a les canviants i dinà- dre el tren de l’economia del coneixement que demiques economia i societat xineses, i que encara ben segur liderarà el desenvolupament econòmiccosta d’entendre des de l’òptica occidental. mundial de les properes dècades. 21
  21. 21. NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG LA NOVA GESTIÓ DE DUANES A LA XINA “PAPERLESS CUSTOMS CLEARANCE” Versión original en castellano Cristina Castillo. Enginyera de Camins, Canals i Ports. Investigadora associada de la càtedra de logística del Port de Barcelona en el CEIBS (1) L es duanes xineses han implementat una sat en fer la declaració de duanes per la via elec- sèrie de canvis legislatius que impacten trònica ha de realitzar en primera instància la sol directament en la seva gestió. Aquestes · licitud a través de la plataforma central de dua- mesures se centren en endurir les ins- nes de la Xina, Xina E-Port. El conjunt d’aques- peccions i la intenció de millora dels processos tes companyies només representen entre un 2% per mitjà de la declaració de duanes electrònica. - 3% del total registrades en duanes. La majoria A partir del dia 1 d’agost de 2012 es va posar en d’empreses té un nivell de risc major i es diferen- marxa un programa pilot en 12 duanes anomenat cia amb grau B. Segons Deloitte, a Xangai hi ha “Paperless customs clearance”. empreses amb grau B a les quals se’ls permet fer la declaració de manera electrònica. Els criteris La funció principal de duanes és assegurar la cor- per a determinar el grau de risc són diversos. Al recta declaració de béns i cobrar les taxes perti- butlletí 45 de l’Administració General de Duanes nents. Són conscients que han de gestionar cor- de la Xina explica algunes mesures que s’han pres rectament els riscos que poden sorgir derivats de per afavorir les empreses amb nivell de risc B. El l’elevat creixement de la quantitat de béns en els problema és que gran part de les classificades seus ports. Per això s’incrementaran les inspecci- dins del nivell B compleixen amb les regulacions ons in situ a companyies i van a auditar tràmits, però els és complicat aconseguir el grau A. Per com ara la verificació de preus. En duanes de exemple perquè el volum de negoci no arriba a Xangai, Shenzhen i altres regions ja han establert complir el criteri mínim requerit. equips dedicats a dur a terme les inspeccions es- pecials in situ. De tota manera les empreses han de ser proacti- ves i tenir la iniciativa d’aplicar per a una millora Aquest nou mètode de gestió, on s’ha passat de la seva qualificació (ràting). Per pujar de grau d’una gestió en paper a una gestió electrònica, cal complir amb tots els estàndards específics ha permès reduir costos administratius, millo- del nivell per al qual s’està aplicant. Un cop ob- rar l’eficiència en la declaració i la possibilitat tingut aquest nou grau no es permet aplicar a un de connectar duanes amb els sistemes ERP de altre superior fins que no hagi transcorregut un les empreses. Encara queden molts reptes per any. És a dir, com a mínim has romandre un any superar. Un exemple clar és la insuficient flexi- en cada nivell. bilitat del procés. Per exemple, un cop enviada la documentació és molt difícil realitzar canvis, En cas d’incompliment durant inspeccions o irre- només s’admeten canvis un cop els béns han es- gularitats en el pagament de taxes l’empresa pot tat alliberats. baixar la seva classificació en la valoració i veure com augmenta el seu nivell de risc. Fet que tindrà El govern atorga a cada empresa un grau que re- conseqüències negatives. En el pitjor dels casos, presenta el seu nivell de risc és de menor a major les operacions de l’empresa poden quedar total- risc AA, A, B, C, L, D. Només aquelles empreses ment interrompudes. amb un nivell de risc baix, denominades grau AA o A gaudeixen d’un tracte preferencial i se’ls per- Una altra qüestió molt important és escollir bé met passar duanes pel nou procés electrònic. Per l’agent de duanes (Custom broker). L’elecció d’un això, no només l’empresa sinó també els agents bon agent de duanes i la seva contínua monitorit- de duanes implicats en el procés hauran de pos- zació, ens pot estalviar molts problemes, ja que si seir qualificació AA o A. A més, tot aquell interes- el comportament del broker fora inapropiat i ha-22
  22. 22. gués algun problema durant la declaració duane- Les empreses han de prestar atenció a les novesra, el principal responsable és l’empresa. A més, si normes i assegurar el seu compliment. Actual-el broker és penalitzat per haver comès algun er- ment, el reglament relacionat amb duanes “Theror en les nostres operacions o les d’altres clients i Regulation of the People ‘s Republic of Xina onté una disminució en el rànquing, també afectarà Customs Audit” està sent revisat per GAC (Ge-a la nostra empresa. És a dir, un cas hipotètic pot neral Administration of Customs) i s’espera queser que la valoració del nostre customs broker ha s’implementi al llarg de 2013.baixat i nosaltres no ho sabem. A partir d’aquestmoment ens trobem que el nombre d’inspecci-ons visuals de les nostres mercaderies augmentanotablement i no sabem quin és el motiu. Doncsel motiu és que duanes confia menys en el nostreintermediari i com a conseqüència confia menys Càtedra de logística del Port de Barcelona alen nosaltres. És a dir, com a empresa haurem de CEIBS (1)pagar aquests sobrecostos. Per això, recomanem (1) La Càtedra de Logística del CEIBS es va cre-no només incloure en el contracte amb el customs ar l’any 2000 i està esponsoritzada per l’Autoritatbroker l’obligació de notificar qualsevol canvi en Portuària del Port de Barcelona. L’equip actualla seva valoració sinó a més mantenir estreta co- està format per: Prof. Jaume Ribera, investigado-municació amb ell. Hi ha una associació anome- ra associada Cristina Castell, i investigadors as-nada “Xangai Customs Brokers Association” on hi sistents Doris Ma, Miquel Pérez, Rubén García iha informació de les valoracions de cada broker. Alexandre Ariza.“ELS HÀBITS DE CONSUM DE LA GENT GRAN A LA XINA: REPTES I OPORTUNITATS”Roger Nierga. Consultor especialitzat en estratègies de Social Media pel mercat xinès.Fundador i CEO de Fengling. (http://www.fengling.es)C om a resultat de la rígida planificació edat. Entendre les necessitats dels individus que familiar promoguda pel govern amb la formen aquest mercat emergent pot afegir valor a política del fill únic i de l’increment de la nostra oferta i donar-nos un avantatge compe- l’esperança de vida, la població xinesa titiu. Només un 10% dels productes i serveis queestà vivint un procés d’envelliment ràpid i alar- compren els ciutadans sèniors a la Xina s’estimamant. Avui la Xina és ja el país del món amb més que estan específicament adreçats a aquest col·persones grans, i es preveu que cap a l’any 2020 el lectiu, per tant, les possibilitats de creixement sónnombre de persones per sobre dels 60 anys asso- molt grans.lirà la xifra de 400 milions. Un estudi pioner sobre la percepció de l’edat en-Aquest envelliment imparable de la població su- tre els consumidors xinesos de més de 50 anysposarà la necessitat d’augmentar la despesa pú- publicat a la revista Journal of Family and Econo-blica en prestacions socials, i obre la porta a opor- mic Issues de la Universitat de Michigan constatatunitats de negoci en sectors tan diversos com els que la majoria de xinesos enquestats se sentenplans de pensions privats o els tractaments anti- més joves de l’edat que tenen. Consideren que 23
  23. 23. NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG arribar ara als 50s és com abans arribar als 30s, online número ú a la Xina, sobre les tendències quan es tenia la sensació d’haver complert la mei- de consum dels seus usuaris sorprèn descobrir tat de la vida. que els nascuts abans de 1960 són el segment de- mogràfic que més diners gasta online amb una Segons l’estudi, els enquestats defugen les campa- mitjana anual d’uns 31.000 iuan (3.832 euros) per nyes de publicitat que els representen amb cabells persona. Una xifra que representa aproximada- canosos o com a persones poc actives. Se senten ment vuit vegades més que la mitjana de despesa vius i volen viure la vida plenament i amb qualitat. dels nascuts després de 1990. L’estudi també diu que les persones que guanyen o havien guanyat més diners són les que se senten Tenint en compte que el mercat del comerç elec- més joves i que la proporció de dones que se senten trònic a la Xina està previst que es tripliqui en els més joves del que són és major que la d’homes. propers tres anys, sembla raonable no subestimar el poder de compra d’aquest segment de pobla- Què hauríem de tenir en compte, llavors, per atrau- ció, i començar a invertir recursos en adaptar els re aquests consumidors? Per exemple, podríem des- canals de venda electrònica (des de moneders tacar la seva experiència com a base per a construir virtuals per a mòbil fins a portals de C2C) a les un futur ple d’èxits a l’àmbit familiar o de l’empresa, necessitats i gustos de les persones grans. podríem ajudar-los a promoure uns hàbits saluda- bles per mirar d’aconseguir “la joventut eterna” i Així sembla que ho ha entès la marca Volkswagen millorar així la seva qualitat de vida, o també podrí- creant una divertida campanya anomenada “Se- em tornar-los a posar en el centre del nucli familiar, nior Rebels” per promocionar el seu nou model posició que malauradament han anat perdent últi- de Beetle, on apareixen un grup d’avis practicant mament amb el frenètic ritme de la vida actual i la activitats normalment associades a gent jove com pèrdua gradual dels valors tradicionals. pintar graffitis o fer skateboard. En un altre estudi publicat a principis d’aquest Enllaç al vídeo de la campanya: any per l’empresa Alipay, el sistema de pagament http://vimeo.com/57147960 LIFE AFTER “MADE IN CHINA” Victor Urruchi. Director of International Logistics and Transport Arola Comercio Internacional S Faced with the greatest economic crisis in ince the 1980s, we have seen the relent- living memory, we have reduced production less delocalisation and outsourcing of in- costs to such an extent that any relocation dustrial production (in particular manu- process is difficult to fathom. Despite this, facturing) to countries with lower labour the return of some production from countries costs, a process that has been accelerated by such as China to advanced economies would China’s accession to the World Trade Organiza- appear to be a phenomenon in its infancy. But tion. Transport companies such as ours used to is it a trend, or another option provided by the export machines and import products that had global economy? been manufactured by these same machines,24
  24. 24. Wenbin Peng, Chen Yin, and Victor Urruchibut at per minute costs that were as low as 5% centre, and that the value of exports is rising whileof our own. at the same time the size of orders has fallen.Little consideration was given to other costs asso- These two phenomena can be attributed to weakciated with this type of production, such as a lack demand in the US and Europe. However, someof business culture, the adjustment of personnel, Chinese firms no longer manufacture in China,logistics costs, and, above all, transport costs, with some relocating their operations to coun-which rose relentlessly. Shipping companies in- tries with lower costs (such as Vietnam and Thai-creased their import capacity several times over, land) or that are closer to sources of raw materialsplaced new orders with shipbuilders in response (such as countries in Africa). Aware of this new sit-to the boom in orders, and rapidly increased the uation, the terminal is working to become a hubsize of their fleets using “Fast Steam” services, en- that connects the Middle East, Asia, the Americas,abling supplies from China, by that time the fac- and Europe, so that it can attend to and consoli-tory of the world, to reach them sooner. date the increasingly fragmented international chain of production and Chinese companies thatHowever, rising labour costs, the appreciation of are ceasing their manufacturing operations to be-the yuan, and the increase in transport costs as come international traders.a result of higher oil prices mean that “Made inChina” is now a less attractive option: some com- Statistics on trade between Catalonia and Chi-panies are relocating production to their home na would appear to indicate the wisdom of thismarkets, a scenario that was unthinkable as re- course of action: in the first three quarters ofcently as five years ago. The useful life of products 2012, imports from China fell by 16% in terms ofis becoming shorter and shorter, the number of volume and value on a year earlier. However, inSKUs is growing at a rapid rate, and there is a de- the same period the number of orders rose 5%.mand for a greater ability to respond to stock outs We are placing more but smaller orders in termsin supply. of volume and value, reducing stock costs, mak- ing more use of groupage “LCL services”, and in-To learn about this situation first-hand, we trav- creasing the risk of fraud through its freight andelled to the busiest port in China (and the world) associated costs that always rise during economicin terms of volume: the Yang Shan Container Ter- crises.minal in Shanghai Port. Ms. Chen Yin, the Direc-tor-General of Foreign Affairs, confirmed to us At the same time, Catalonia’s imports from Mo-that exports have fallen relative to imports, that rocco rose 28% and those from Tunisia, 15%. InChina is less of a factory and more of a shopping terms of relative importance, imports from Mexi- 25
  25. 25. NEWS ENGINYERS XINA 2013 // ABRIL - MAIG co rose 97%, while those from Laos rose 247% and course of action would be to continue to manufac- those from Armenia and Belarus, 100%. While ture in China and exploit the niche of short pro- the increase in imports from some countries has duction runs and proximity to service the market been in raw materials, imports from Morocco, with more potential than any other in the world, Laos, and Tunisia are for the most part manufac- while in others cases it would be best to return tured products that compete directly with goods production to the country of origin to respond to from China, such as metals, textiles, and furni- changes in demand in a more timely manner, as ture. Imports of all of these products rose more we have seen in the toy manufacturing sector, and than 100% in 2012. even in the neglected textiles sector. Thus, the fall in imports from China cannot be at- The range of possibilities is opening up at just tributed solely to weak demand or the delocalisa- as the opportunities to do business in different tion of production. It is also due to the increasingly markets are also growing. Perhaps players in this fragmented chain of production, and the fact that new scenario will have to play by rules that are what was once a stunning success in global dis- just as hard as those that existed before. For this tribution is perhaps no longer such a success for reason, transport and logistics must be able to small- and medium-sized companies, with their provide two essential ingredients: flexibility and different volume range and, as in the case of man- the ability to adapt to change, which in many ufacturing, the need to seek out further cost reduc- cases becomes the engine that drives change tions. In other cases, it would seem that the best forward. LA XINA, UNA MIRADA OBLIGADA Isabel Gimeno i Altarriba. Consultora per als Mercats d’Àsia Pacífic. Àrea d’Expansió Internacional d’ACC1Ó L a gran fàbrica del món ha estat i continua Abans d’afrontar qualsevol estratègia a la Xina, és sent la cara més coneguda de la Xina, i important conèixer els principals trets que defi- experimentada per moltes empreses. neixen la seva economia. En primer lloc, la veri- Però ja fa temps que el gegant asiàtic table dimensió i diversitat del país. Sovint, quan està emergint com una gran potència econòmica parlem de la Xina, es pensa en un únic mercat mundial. De fet s’ha convertit en la segona eco- força homogeni, però cal tenir en compte que nomia mundial i segons les previsions no trigarà la Xina té gairebé 1.500 milions d’habitants i se massa a ser la primera del món. l’ha d’entendre com un gran conjunt de mercats, tremendament heterogenis, en quant a gustos i Per tant, en aquest context, la Xina és o hauria de preferències. ser una prioritat estratègica per a les empreses catalanes en el seu procés d’internacionalització. També cal assenyalar que un dels principals fac- Malgrat la seva complexitat, es cert que les em- tors que està transformant l’economia xinesa és preses estrangeres a través d’una adequada plani- el seu procés d’urbanització. El trasllat de la mà ficació i d’una adequada estratègia poden arribar d’obra de la població del camp a les ciutats ha es- a tenir un considerable èxit en aquest mercat. devingut un dels principals motors de creixement26

×