Sector Primari

Les activitats econòmiques El sector primari Ramaderia Agricultura Pesca i aqüicultura Silvicultura

El paisatge rural
Espai rural el definim contraposat a espai urbà.
Hi ha dos tipus de paisatge:
El paisatge natural (si és que en queda cap), que serien els paisatges forestals, d’alta muntanya i els paisatges desèrtics, ja siguin freds o càlids.
El paisatge antropitzat o paisatges modificats per l’acció humana. En podem parlar de dos, el urbà i el rural o agrari.

L’espai rural URBÀ RURAL PAISATGE NATURAL ANTRÒPIC EXPLOTACIÓ FORESTAL AGRARI AGRÍCOLA RAMADER

L’espai rural
L’espai rural s’estén per tot el planeta.
Només el 11% de la superfície de la terra és apta per al conreu i d’aquesta un 23% són pastures.
Aquestes terres formen la SAU (Superfície Agrària Útil)
La SAU és desigual a cada continent.
A Europa la SAU arriba al 28 % i d’aquest les pastures n’ocupen un 18%.
A Àfrica o Amèrica del Sud les terres conreades no superen el 7%

Factors del paisatge agrari
Distingim entre factors físics i humans:
Els factors físics són aquells que esdevenen per naturalesa .
Els factors humans són aquells que genera l’acció de l’home.

Factors físics:
El clima condiciona el tipus de conreu segons el seu règim de pluges i temperatures .
El relleu condiciona els usos de sòl segons ens trobem a la plana o en una muntanya.
La fertilitat del sòl condiciona el tipus de producte a conrear i el seu rendiment.

Factors humans:
Desenvolupament cultural i econòmic que condiciona el grau de tecnologia aplicable a l’agricultura.
La pressió demogràfica o volum de població que condiciona la intensitat de l’aprofitament del sòl.
Cultura i tradició que condiciona el tipus de producte i el sistema d’explotació.

Elements del paisatge agrari
Distingim diversos elements:
Elements morfològics
Sistemes de conreu
Altres sistemes de conreu
La propietat de la terra
El destí de la producció

Hàbitat rural: conjunt d’habitatges i edificis annexes (estables, magatzems). Aquest pot ser:
Hàbitat concentrat: típic de les zones seques on la població s’agrupa a voltant de l’aigua.
Hàbitat dispers: típic de les zones amb aigua

Habitat dispers Habitat concentrat

Parcel·les: són les unitats bàsiques de conreu, i que poden ser de forma regular o irregular, i de mida gran o petita, tot depenent dels factors físics i antròpics.
Camps oberts o Openfield : que es troben sobre tot al centre d’Europa, com Polònia, Hongria, Alemanya. Els camps oberts no tenen parets ni bardisses entre els camps i acostumen a tenir una forma allargada i regular.
Camps tancats o Bocage: que es troben a la zona atlàntica, intercalats amb els camps oberts o envoltats de prats.

Openfield Bocage

Sistemes de conreu
Segons les associacions de plantes:
Policultiu o policonreu: que consisteix a conrear en el mateix espai agrícola diverses espècies de vegetals. És propi de les zones poc desenvolupades i es dirigeix a l’autoconsum o de les zones d’horta als països desenvolupats.
Monocultiu o monoconreu: consisteix a conrear en un espai un sol producte. Com els camps de blat del Canadà, el del cafè el Brasil, etc. és dóna sobretot, en l’agricultura mecanitzada i dirigida al mercat.

Monocultiu: camps d’oliveres Policultiu

Sistemes de conreu
Segons se n’aprofitin les parcel·les:
Agricultura intensiva: que busca aprofitar tot l’espai agrícola.
Agricultura extensiva: que no explota tota la parcel·la i acostumen a deixar una part en guaret.

Sistemes de conreu Agricultura intensiva
Rendiments de l’explotació:
Agricultura intensiva. Objectiu produir el màxim cultivant poca terra. Distingim:
De baixa productivitat: poca terra, molta mà d’obra, poc producte, poc benefici, poca inversió en tecnologia. Exemple els conreus d’arròs a l’Àsia.
D’alta productivitat: poca terra, poca mà d’obra, molta producció, molta tècnica, alt rendiment, molta pressió demogràfica. Exemple l’agricultura d’Europa Occidental i Japó.

Sistemes de conreu Agricultura Extensiva
Rendiments de l’explotació:
Agricultura extensiva. Grans extensions de terra dedicades al conreu. Distingim:
De baixa productivitat: superfícies considerables, poca inversió, poca tecnologia, molta mà d’obra, guaret inevitable, rendiments baixos. Exemple: els països tropicals d’Àfrica.
D’alta productivitat: superfícies molt grans, poca mà d’obra, molta inversió, elevada tecnologia (maquinària), elevada producció, rendiments mitjans. Exemple les explotacions de cereals als EUA.

Altres sistemes de conreu
Sistema de conreu:
Secà, només rep l’aigua de la pluja.
Regadiu , és regat per l’home.
Tipus de cultiu:
Herbacis, com els cereals.
Arbustius , com la canya de sucre o la vinya.
Arboris, com els arbres fruiters.

La propietat de la Terra
Extensió de la propietat:
Minifundi menys de 10 hectàrees.
Explotació mitjana de 10 a 100 hectàrees
Gran explotació de 100 a 250 hectàrees
Latifundi més de 250 hectàrees.

Règim d’explotació:
Directe, el pagès és el propietari de la terra.
Indirecte, el pagès no és el propietari de la terra sinó que l’explota en règim de:
Parceria. El propietari cedeix la terra a canvi d’una part de la collita.
Arrendament. El propietari cedeix la terra a canvi d’un lloguer.
Jornalers. Treballador del camp sense terra que es lloga i cobra per jornada treballada.
També tenim les Terres Comunals : són terres com els boscos, els prats que pertanyen al municipi, i per tant a la comunitat de veïns.
La propietat de la Terra

El destí de la producció:
El destí de la producció:
Agricultura de subsistència o d’autoconsum: Explotacions que produeixen just el necessari per viure sense aconseguir excedent per a la comercialització.
Agricultura de mercat: Producció industrialitzada destinada a aconseguir el màxim excedent de la qualitat adequada per satisfer el mercat al que va dirigit.

L’agricultura al món d’avui
Països Desenvolupats:
Baix percentatge de població activa agrícola:
Sector primari 9%
Sector secundari 36%
Sector terciari 55%
Baix % d’aportació al PIB.
Agricultura de mercat
Elevat grau d’aplicació tecnològica.
Alta productivitat.
Països en vies de
Desenvolupament:
Alt percentatge de població activa agrícola:
Sector primari 46%
Sector secundari 15%
Sector terciari 39%
Alt % d’aportació al PIB.
Agricultura de subsistència i de mercat.
Baix grau d’aplicació
tecnològica.
Baixa productivitat .

L’agricultura als països en vies de desenvolupament
Dades generals:
Es localitzen a la zona intertropical càlida del planeta.
Hi viu el 75% de la població del món.
Tradicionalment practicaven agricultura de subsistència amb conreu de cereals:
Cultura del blat de moro a Amèrica llatina.
Cultura de l’arròs a Àsia.
Cultura del mill a Àfrica.

Agricultura de subsistència:
Dediquen la terra a produir aliment.
Petita parcel·lació.
Terres marginals i poc aptes per al conreu
Tècniques molt rudimentàries (arada,falç..)
Absència de productes químics i maquinària
Baixa rendibilitat de la terra i ús de molta mà d’obra.
Hi predomina el policultiu.
Forta dependència dels factors físics (climatologia)

Agricultura de subsistència:
Agricultura itinerant per cremació o d’artiga (Àfrica, Amèrica del Sud i Àsia)
Agricultura extensiva de secà (zones seques d’Àfrica)
Agricultura irrigada, conreu d’arròs (Àsia monsònica)

Procés d’artiga . Es crema un tros de terreny i després es conrea.

Agricultura extensiva de baixa productivitat amb rotació de conreus.

Mapa dels cultius d’arròs

Les Plantacions
Estan orientades al mercat, on l’objectiu es aconseguir el màxim benefici al mínim cost possible. Això provoca molta dependència amb el mercat i les seves fluctuacions.
Situades a països tropicals poc desenvolupats (zona costanera d’Àfrica; Amèrica central i del sud, punts aïllats d’Índia i Indoxina).
És una explotació agrícola de productes difícils de conrear al primer món.
Propietat de grans empreses multinacionals.
Predomini de grans propietats i del Monocultiu (cafè, te, cacau, fruita, tabac).
Tecnologia agrària avançada.
Importants inversions
Molta mà d’obra. Molts jornalers amb salaris baixos.

Principals productors de plàtans

Comporta:
Intercanvi desigual.
Subvencions dels països rics a la seva agricultura.
Dumping : competència deslleial que enfonsa els preus i porta a la ruïna als petits agricultors del Sud.
Proteccionisme dels països del Nord, establint barreres a l’entrada de productes del Sud.
UE i EUA apliquen aranzels esglaonats a les importacions segons el grau de processament, fet que impedeix el desenvolupament industrial del Sud.

El Dúmping Des de finals dels anys 80, la majoria dels països en desenvolupament s’han vist obligats a obrir els seus mercats a les importacions i a concentrar els seus esforços de desenvolupament a la venda exterior. Però lluny de millorar la seva posició per a exportar, aquesta política ha inundat de mercaderies molts mercats internacionals, cosa que ha provocat una caiguda dels preus. El proteccionisme El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes estrangers per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència.

Conseqüències econòmiques i socials:
Pobresa creixent de les famílies agricultores.
Abandonament de les terres.
Èxode rural: creixement dels suburbis de les
grans ciutats.
Importants corrents migratoris cap al Nord.
Països cada cop més pobres, amb menys producció d’aliments i amb mes FAM .
Conferència de Cancun 2003: Els països del Sud es planten (OMC).
Conferència de Hong-Kong 2005: Algunes esperances (OMC).

El lliure canvi és quelcom que només funciona quan és de Nord a Sud i no de Sud a Nord.

El problema de la Fam al món:
La població d’aquests països segueix creixent.
La producció d’aliments, en aquests països, disminueix.
La disponibilitat d’aliments, sobretot cereals disminueix.
La necessitat de comprar aliments augmenta.
El percentatge de gent desnodrida es manté molt alt.

Alternatives:
Comerç just, comerç responsable.
Creació de cooperatives de pagesos que gestionen la venda de la seva collita.
Supressió dels intermediaris.
Preu digne que permeti una vida digne del pagès i la seva família.
Productes d’alta qualitat.
Suport de les ONG.
Necessitat d’una actitud responsable dels consumidors del Nord.

L’agricultura als països desenvolupats
Agricultura de mercat integrada en el sistema capitalista.
Agricultura d’alta productivitat.
Agricultura d’alta rendibilitat
Alt nivell de tecnificació: maquinària, abonaments químics, pesticides, insecticides, selecció d’espècies, agroquímica.
Molt poca mà d’obra.
Grans inversions de capital.
Alt nivell d’especialització.

Agricultura de Mercat:
L’agricultura dels països nous (EEUU, Argentina, etc)
Grans extensions de camps de conreu.
Agricultura extensiva altament rendible, amb forta mecanització i tecnificació.
Només el 3% de la població activa treballa en l’agricultura, però, el 22% ho fa en activitats relacionades amb el camp: indústries agroalimentàries, agroquímica o agromecànica.
Especialització espaial: àrees anomenades belts (cotton belt, wheat belt, corn belt) especialitzades en un producte.
Gran importància de la xarxa de transport.
Poblament dispers: granges allunyades les unes de les altres.
Elevats excedents: exportació
EUA màxima productora de blat del món.

Monocultiu de blat a EUA. Wheat Belt

Monocultiu de blat de moro a EUA. Corn Belt

La Unió Europea i la PAC (Política Agrària Comunitària)
Té condicionants d’arrel històrica que fa que hi convisquin les petites propietats (minifundis) amb les grans (latifundis).
Poca especialització dels conreus i paper important de la ramaderia.
Participa d’un percentatge reduït en el conjunt de l’economia (3% del PIB)
Paper molt important de la ramaderia.
Té tres grans àrees:
Països mediterranis: conreu de cereals, vinya, olivera i fruiters.
Països de Centre Europa: planes dedicades al conreu de blat i remolatxa sucrera.
Països Atlàntics: Grans pastures, ramaderia molt tecnificada, conreus de farratge.

La PAC neix als anys 60 i els seus objectius són :
Afavorir l’autoconsum dins la UE, augmentar la producció i modernitzar les explotacions.
Augmentar la producció i la productivitat.
Millorar i igualar les rendes dels agricultors.
Estabilitzar els mercats.
Garantir els recursos alimentaris.
Aconseguir aliments a preus raonables.
Augmentar la superfície de les explotacions.
Aconseguir una major especialització dels països.

Tots aquests objectius són articulats pel FEOGA (Fons europeu d’orientació i garantia agrària). Aquest organisme gestiona els pressupostos de la PAC i representa el 65% de les despeses de la UE.
Anys 80 : actuacions orientades cap una racionalització dels excedents agraris (llet, cereals, carn de boví..) establint unes quotes de producció.
A partir de 1992: Entrada en vigor del Tractat de la Unió:
Jubilació anticipada d’agricultors.
Potenciació de mètodes de producció respectuosos amb el medi ambient.
Mesures de protecció entorn i reforestació.

Actualitat polítiques concretes:
Preus mínims d’intervenció. Afecta el 70% de la producció agrícola europea. La UE assegura al camperol la compra d’unes quantitats fixes de producte a uns preus mínims.
Protecció davant la competència exterior. Afecta el 25% de la producció. Es tracta de protegir els productes interiors gravant els productes estrangers amb aranzels . Provoca dumping.
Ajudes complementàries: Crèdits o condicions especials a regions amb dificultats per poder oferir preus competitius. Actualment plantegen dificultats de repartiment amb l’entrada de molts països de l’antiga Europa de l’Est.

Conreus de l’Europa Continental Conreus de l’Europa Oceànica

L’agricultura a l’Estat Espanyol:
En entrar a la UE va haver de fer un esforç de modernització per posar-se a l’altura d’Europa.
Espanya col·loca els seus excedents e vi, oli, fruites i hortalisses a la UE, i importa animals vius, carn, blat, begudes i d’altres productes.
Rep molts recursos de FEOGA, encara que amb l’entrada d’altres països amb un PIB més baix a la UE, aquest s’escurçaran paulatinament.
Del Fondo Agrícola de Garantía (FEAGA) y del Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural (FEADER), principales instrumentos de aplicación de la PAC y que desde octubre de 2006 sustituyen al antiguo Fondo Europeo de Orientación y Garantía Agrícola (FEOGA), España recibirá 6.220 y 800 millones respectivamente en 2007. estas cantidades se suman 290 millones procedentes del antiguo FEOGA en su vertiente de orientación y del IFOP, correspondientes a proyectos en curso.

Superfície Agrícola Utilitzada S.A.U

L’agricultura a Catalunya:
Catalunya fa servir el 25% de la seva superfície per l’agricultura.
Es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, alt nivell de mecanització i la diversitats de conreus.
L’agricultura catalana està en declivi, els pobles estan despoblats i envellits, i l’economia rural s’ha reorientat cap el turisme rural o de neu.

Altres activitat dels Sector Primari
La ramaderia:
Es practica a les zones menys favorables pels conreus o fa de complement a l’agricultura.
Ramaderia Extensiva: són grans explotacions, on el bestiar s’alimenta de pastures naturals i hi ha poca mà d’obra. La productivitat és baixa i bàsicament orientada cap a el vacum i la ramaderia ovina. Ex. Argentina, sud de Rússia i Sud-àfrica.
Ramaderia Intensiva: són explotacions on es necessita grans inversions de capital i de mà d’obra. La productivitat és molt elevada (granges). Ex. EEUU, Canadà i Europa occidental .

La ramaderia:
Estabulació del bestiar i les noves tècniques d’alimentació i d’explotació, fa que tingui menys dependència de les condicions del medi.

Pesca:
Una de les seves característiques és el caràcter extractiu i depredador. A més representen entre 18% i el 34% de les proteïnes de la dieta humana.
Les principals zones de pesca al món són:
On hi hagi una plataforma continental extensa (el gran sol)
On s’uneixen corrents de diferents temperatures (Japó- entre els corrents Kuro Shivo i Oya Shivo)
On hi ha molt de Plàncton.

Corrents marines fredes i calentes

Pesca
Els principals països que desembarquen més tones de pesca són:
Japó i Xina
Europa:Noruega, Dinamarca, Gran Bretanya, Irlanda, França, Portugal) i Espanya (costa gallega, regió cantàbrica, regió canària, regió sud -atlàntica i regió mediterrània).
Rússia
EUA i Canadà
Perú.

Regions pesqueres espanyoles

Pesca
Tipus de pesca:
Pesca de terra: és la que es practica en els llocs on es produeixen marees baixes i el marisc queda fora de l’aigua a l’abast de la mà. Avui dia s’està substituint per vivers artificials.
Pesca de costa o de plataforma continental: és la que es practica sense perdre de vista la terra ferma, tot sortint de matinada i tornant a la tarda. Cada país tenen reconegudes 370 Km des de la costa, és el que anomenem aigües jurisdiccionals.
Pesca d’altura: és la que es practica lluny de la costa i té com a objectiu l’explotació a gran escala dels recursos pesquers.

Les plataformes continentals són riques en pesca perquè la llum permet que hi hagi vegetació i l’aigua està ben oxigenada.

Pesca:
Els problemes de la pesca:
La sobreexplotació: la pesca excessiva posa en perill la reproducció i creixement de les espècies. Alguna possible solució s’aconseguiria per la fixació de questes captures i l’establiment de zones vedades o limitades.
El conflicte sobre les aigües jurisdiccionals. Cada cop els països amplien les seves aigües jurisdiccionals, per sobre dels 370 KM o 200 milles marines.
S’ha d’abandonar el sistema de depredació i substituir-lo per un sistema de reproducció i conreu d’espècies: piscicultura o aqüicultura.
La contaminació de les aigües: que destrueix la vida al medi aquàtic.

Piscifactories a L’Estat Espanyol

Silvicultura:
És tracta de la cura i explotació dels boscos. S’extreu per exemple, fusta, suro, resines, bolets, fruites del bosc, ús cinegètic (caça), etc.
A Catalunya s’exploten els roures, les alzines sureres o es fa servir la fusta per crear carbó vegetal.

Silvicultura

Crèdits Aquesta presentació fa ús d’imatges que s’han trobat a Internet. L’ús que es faci deu ser exclusivament de caràcter educatiu. Gràcies a tothom. http :// www . xtec . cat /~ msegue / ccss . htm

http://ioc.xtec.cat	12713
http://agora.xtec.cat	2322
http://phobos.xtec.cat	1862
http://www.pereverges.cat	1273
http://ccsocials.blogspot.com	1057
http://montbui.portaledu.cat	906
http://vcastello.wordpress.com	527
http://ccsocials.blogspot.com.es	485
http://gv.pereverges.cat	455
http://campus.natzaret.org	325
http://socials3eso.wikispaces.com	294
http://geografiasocialstercereso.blogspot.com.es	288
http://geografiabatx.blogspot.com.es	257
http://www.xtec.cat	226
http://tema4socials.wikispaces.com	166
http://eladifdez.gnomio.com	141
http://blocde6e.blogspot.com.es	119
http://blocde6e.blogspot.com	116
http://www.slideshare.net	79
http://emeritalazarza.wordpress.com	59
http://geografiabatx.blogspot.com	45
http://socials3.blogspot.com	41
http://www.aulasocials.com	39
http://geohistorialavilaroja.blogspot.com	34
http://www.moodle.terresdeponent.com	34
http://www.geografiasocialstercereso.blogspot.com.es	29
http://geografiasocialstercereso.blogspot.com	17
http://moodle.terraroja.xeill.net	16
http://www.geografiabatx.blogspot.com.es	12
http://www.socials3.blogspot.com	10
http://www.iesfrancescribalta.net	10
http://nomadacer.blogspot.com	9
http://www.blocde6e.blogspot.com	9
http://www.xtec.es	8
http://insmontbui.blogspot.com	7
http://gv.escolagarbi.cat	6
http://geohistorialavilaroja.blogspot.com.es	6
http://nomadasol.blogspot.com	5
http://mongeografia3reso.blogspot.com.es	5
http://wildfire.gigya.com	3
http://www.blogger.com	3
http://www.blocde6e.blogspot.com.es	3
http://translate.googleusercontent.com	3
http://www.symbaloo.com	3
http://www.google.es	2
http://racodesocials.blogspot.com	2
file://	2
http://209.85.135.104	2
http://www.geografiabatx.blogspot.com	1
http://mongeografia3reso.blogspot.com	1
http://blocde6e.blogspot.com.ar	1

Sector Primari

by Txeli

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

59 Embeds 24,046

Statistics

Sector Primari Presentation Transcript