23 11 11 avaluar unitat 2

2,015 views
1,991 views

Published on

Actualitzant l'anterior presentació amb algunes solucions i reflexions

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,015
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,524
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

23 11 11 avaluar unitat 2

  1. 1. De què somcapaces icapaços?
  2. 2. 1. De llegir una notícia en veu alta
  3. 3. 2. Revisar la puntuació d’unes oracions
  4. 4. 3. D’esmenar determinants incorrectes
  5. 5. 4. D’analitzar uns titulars
  6. 6. 5. Reconèixer la variant d’un text
  7. 7. 1. De llegir una notícia en veu alta
  8. 8. CEMEX tornarà a fabricar ciment a la planta deSant Feliu de LlobregatLempresa ha expressat la intenció dutilitzar combustible derivat deresidus, com massa forestal de Collserola o marro de cafèLa nova direcció de la multinacional CEMEX es van reunir durant el mes d’octubre amb el consistori deSant Feliu de Llobregat per presentar el nou pla d’empresa. Deixaran de fabricar ciment a la plantad’Alcanar i traspassaran la producció a la planta santfeliuenca. A partir del mes de gener, la planta situadaa les Terres de l’Ebre només farà funcions de distribució i comercialització. Cal destacar que la fàbricasantfeliuenca va deixar de fabricar ciment fa més d’un any i, fins ara, només es dedicava a moldre.
  9. 9. Residus com a combustibleLempresa també ha comunicat la intenció dutilitzar residus per ferfuncionar el seu forn. Es tracta duna decisió que seguirà causantpolèmica i que pot comptar amb el rebuig de les entitats ecologisteslocals i supramunicipals. De fet, cal recordar que durant els darrers anyss’ha viscut una forta oposició de la població de Sant Feliu a la crema deresidus a la cimentera CEMEX de Sant Feliu, una circumstància que hagenerat manifestacions i actes de protesta a la ciutat i la creació de laPlataforma Aire Net. Fonts municipals han manifestat que CEMEX“compta amb autoritzacions” per utilitzar massa forestal i marro de cafécom a combustible. “Es tractaria d’un combustible homologat”, segonslAjuntament. Tot i això, el consistori ja ha demanat a l’empresa quepresenti les llicències i les autoritzacions corresponents. Des del’Ajuntament també s’ha manifestat que es faran més reunions ambl’empresa per tal de tractar aquest tema.
  10. 10. Davant l’anunci de CEMEX, l‘Ajuntament va decidir convocar una reunióamb totes les entitats de la ciutat que treballen pel medi ambient per tald’informar de la nova situació. La reunió amb aquests col·lectius, que vacomptar amb la presència de representants de diferents partits polítics,de col·lectius ecologistes com Aire Net i el Centre dEcologia i ProjectesAlternatius de Sant Feliu i de persones vinculades a associacions de veïnsi veïnes, es va celebrar el dilluns 7 de novembre. Durant la reunió dedilluns, a més, les entitats santfeliuenques dedicades a la preservació delmedi ambient van criticar la utilització de residus com a combustible itambé la contaminació acústica que generaran els camions.
  11. 11. CEMEX aposta per l’ús de combustibles derivats de residusEl 29 de setembre, representants de l’empresa CEMEX van assistir aExpoRecicla 2011, una fira internacional centrada en la recuperació i elreciclatge industrial. A Saragossa, la directora de Sostenibilitat de CEMEXEspaña, María García Villán, va presentar els avantatges mediambientalsde l’ús dels combustibles derivats de residus i va manifestar que aquestprocediment els ha permès reduir les emissions de CO2 “en 105.000tones durant el 2010”. Amb aquestes declaracions, sembla que lamultinacional utilitzarà residus a la planta de Sant Feliu.
  12. 12. CEMEX tornarà a fabricar ciment a la planta deSant Feliu de LlobregatLempresa ha expressat la intenció dutilitzar combustible derivat deresidus, com massa forestal de Collserola o marro de cafèLa nova direcció de la multinacional CEMEX es van reunir durant el mes d’octubre amb el consistori deSant Feliu de Llobregat per presentar el nou pla d’empresa. Deixaran de fabricar ciment a la plantad’Alcanar i traspassaran la producció a la planta santfeliuenca. A partir del mes de gener, la planta situadaa les Terres de l’Ebre només farà funcions de distribució i comercialització. Cal destacar que la fàbricasantfeliuenca va deixar de fabricar ciment fa més d’un any i, fins ara, només es dedicava a moldre.
  13. 13. Residus com a combustibleLempresa també ha comunicat la intenció dutilitzar residus per ferfuncionar el seu forn. Es tracta duna decisió que seguirà causantpolèmica i que pot comptar amb el rebuig de les entitats ecologisteslocals i supramunicipals. De fet, cal recordar que durant els darrers anyss’ha viscut una forta oposició de la població de Sant Feliu a la crema deresidus a la cimentera CEMEX de Sant Feliu, una circumstància que hagenerat manifestacions i actes de protesta a la ciutat i la creació de laPlataforma Aire Net. Fonts municipals han manifestat que CEMEX“compta amb autoritzacions” per utilitzar massa forestal i marro de cafècom a combustible. “Es tractaria d’un combustible homologat”, segonslAjuntament. Tot i això, el consistori ja ha demanat a l’empresa quepresenti les llicències i les autoritzacions corresponents. Des del’Ajuntament també s’ha manifestat que es faran més reunions ambl’empresa per tal de tractar aquest tema.
  14. 14. Davant l’anunci de CEMEX, l‘Ajuntament va decidir convocar una reunióamb totes les entitats de la ciutat que treballen pel medi ambient per tald’informar de la nova situació. La reunió amb aquests col·lectius, que vacomptar amb la presència de representants de diferents partits polítics,de col·lectius ecologistes com Aire Net i el Centre dEcologia i ProjectesAlternatius de Sant Feliu i de persones vinculades a associacions de veïnsi veïnes, es va celebrar el dilluns 7 de novembre. Durant la reunió dedilluns, a més, les entitats santfeliuenques dedicades a la preservació delmedi ambient van criticar la utilització de residus com a combustible itambé la contaminació acústica que generaran els camions.
  15. 15. CEMEX aposta per l’ús de combustibles derivats de residusEl 29 de setembre, representants de l’empresa CEMEX van assistir aExpoRecicla 2011, una fira internacional centrada en la recuperació i elreciclatge industrial. A Saragossa, la directora de Sostenibilitat de CEMEXEspaña, María García Villán, va presentar els avantatges mediambientalsde l’ús dels combustibles derivats de residus i va manifestar que aquestprocediment els ha permès reduir les emissions de CO2 “en 105.000tones durant el 2010”. Amb aquestes declaracions, sembla que lamultinacional utilitzarà residus a la planta de Sant Feliu.
  16. 16. Com us ha anat? • Ara sabeu què significa el color vermell? • I el lila? • Què indiquen les consonants subratllades en vermell?
  17. 17. 2. Revisar la puntuació d’unes oracions
  18. 18. Molt bon dia a tothom, companys i companyes.Vaig néixer a l’Hospitalet de Llobregat fa trenta-cincanys però ja fa més de deu que visc a Viladecansamb la meva petita família.
  19. 19. Em dic Neus, i tinc vint-i-cinc anys.Tot just el passat juliol vaig acabar la carrera, i arasóc graduada en Gestió i Administració Pública, icom no podia ser d’una altra manera treballo a laGeneralitat, o com li diuen alguns, a “la casa gran”.
  20. 20. Doncs res!! Ara ja sabeu una mica més de mi!!En fi companys, espero no haver-vos avorrit ambamb el meu discurs i fins aviat.
  21. 21. Sóc persona aparentment tranquil·la però els dubtessobre la meva capacitat em porten problemes al’hora d’assolir els reptes.
  22. 22. Molt bon dia a tothom, companys i companyes!Vaig néixer a l’Hospitalet de Llobregat fa trenta-cincanys, però ja fa més de deu que visc a Viladecansamb la meva petita família.
  23. 23. Em dic Neus i tinc vint-i-cinc anys.Tot just el passat juliol vaig acabar la carrera i ara sócgraduada en Gestió i Administració Pública. Com nopodia ser d’una altra manera treballo a laGeneralitat, o com li diuen alguns, a “la casa gran”.
  24. 24. Doncs (,) res, ara ja sabeu una mica més de mi!En fi , companys, espero no haver-vos avorrit ambamb el meu discurs i fins aviat.
  25. 25. Sóc persona aparentment tranquil·la , però elsdubtes sobre la meva capacitat em portenproblemes a l’hora d’assolir els reptes.
  26. 26. Què hem de tenir en compte? • Fer frases curtes. Com? • Com hem de fer servir la coma en els vocatius, en les conjuncions adversatives? • Què indica un punt seguit? Per tant, com he de puntuar salutacions o comiats?
  27. 27. 3. D’esmenar determinants incorrectes
  28. 28. 4. D’analitzar uns titulars
  29. 29. Mas fa contents els mercats ianuncia l’augment de preu de bénsi serveis públics com laigua o lasanitat
  30. 30. La segona revolució egípcia tambévol fer caure el poder militarcomandat per Tantawi
  31. 31. Una nova manifestació contra eltancament de lHospital deViladecans reuneix a 400 persones
  32. 32. CEMEX tornarà a fabricar ciment ala planta de Sant Feliu de Llobregat
  33. 33. 5. Reconèixer la variant d’un text
  34. 34. Ser i sí ser, eixa és la qüestió (una altra cosa seria com)Durant una època de la meua vida infantil em vaig proposar seriosamentla possibilitat de convertir-me en un xiquet. No, no és que em sentiracom un xiquet, és que desitjava haver nascut xiquet, no xiqueta. Elsprimers pensaments els vaig tenir a l’edat de 6 anys. Els xiquets anaven aclasse amb pantalons i jersei, però raret era el dia que jo no portavaalguna vestimenta que em deixava les cames a l’aire i, a sobre, soliaportar:una o vàries flors, amb tija o sense ellauna o vàries cintetes, amb el llaç de fàbrica o per fer a gust de la marerandeta blanca i calada que picava com un dimonialguna pinzellada en tons pastís, sovint de color rosaaquelles mànegues inflades que semblava que se t’havia eixit un muscle ite’l subjectava el vestitClar, els xiquets portaven sabatilles esportives, però amb els vestits ifaldetes que jo portava, el que calia era una bona sabata, amb o sensepassador, que em feia pupetes als talons i als dits, encara que portara elscalcetinets, blanquets i també caladets, que no llevaven el fred… peròque eren ben mudaors!
  35. 35. Recorde una falda (des d’ací li done l’enhorabona al dissenyador perhaver-se jubilat) de punt blau marí, amb ratlles horitzontals en blanc, roigi groc… crec que d’aquesta ja us he parlat, perquè era una cosaesperpèntica… El dia que li vaig dir a ma mare “esta falda no me la voy aponer más, ni ésta ni ninguna”, vaig començar a traçar el camí perconvertir-me en xiquet. Els pantalons van passar a ser l’única cosa ques’adequava a la meua nova realitat! Els xiquets no porten faldes si noviuen a Escòcia!!La meua idea es va afermar encara més quan veig prendre la comunió. Ami, que havia decapitat més Nancys que cap xiqueta del voltant, nomésfeien que regalar-me nines! I anells! I bragues!!!!! Ni un llibre, ni unacarpeta, ni una motxilla… i per suposat, res del que li van regalar al meuveí: un tren elèctric, una màquina d’escriure, airgamboys, el ‘fuerteapache’… Collons!! A un tio que et rep a la seua habitació, acabatd’operar, i té les angines que li han tret dins d’un flascó amb alcoholdamunt la tauleta… per què no li regalen la Nancy Infermera??!! Bé, açòde les historietes del meu veí i jo ho deixaré estar, de moment.
  36. 36. Vist que no se me respectava la meua poca femineïtat, vaig optar per una posició radical:canviar-me de nom. Eva és un nom normal, encara que, als inicis de la meua vida, el meunom era Evamaria, així, tot seguit. Ma mare va decidir que era massa llarg per dir-lo tantesvegades (una mica trasto, açò també ho deixaré), i me’l deixà, afortunadament, en Eva. Peròseguia sent un nom femení… així és que em vaig decantar pel nom més baronívol que se meva ocórrer en aquell moment: ara em diria Agustí. Cada vegada que ho pense, m’agafa uncalfred… Agustí… saps o què? No sé d’on ho vaig treure això, perquè no en coneixia cap,d’Agustí! Ho vaig comunicar solemnement a casa i vaig avisar que no respondria per capaltre nom que no fóra aquest. Inclòs, vaig començar a posar el meu nou nom en companyiadels meus cognoms de tota la vida a les llibretes, als llibres i a tots els llocs on normalmentles persones solem posar el nom. No cal ni dir que ma mare va fer puto cas del meu desig… ijo vaig passar molts dies sense contestar quan em cridaven per “Eva”. La qüestió és queme’n vaig adonar que no ho anava a aconseguir així… i vaig desistir.Als 10 anys vaig fer un altre intent de canvi radical a lo Llongueras. Ma mare em deixà anarsola a la perruqueria per primera vegada i li vaig dir a la perruquera: “molt curt i ambcresta”. La perruquera em va preguntar: “però… ta mare t’ha donat permís”. I jo: “que sí,que sí que ho sap”. I la dona va posar cura, la veritat, perquè la cresta va tenir un efectedevastador quan vaig arribar a casa… On abans hi havia una mitja melena llisa i benpentinada, ara hi havia… bé, tinc fotos que no es poden descriure amb paraules. Fa això lameua filla i no la deixe eixir al carrer fins que no li haja crescut el pèl almenys 10centímetres!! Ma mare va agafar el raspall, el va mullar, i amb dues raspallades rabioses emva deixar el cap com si fóra un frare… perquè la cresta va passar a ser un floquet que no emtapava ni les entrades… lavirgen, quin espant! No cal ni dir que els quatre pisos que baixavacada dia per anar al carrer eren el temps que utilitzava per autocardar-me la cresta… quema mare era més forta i més gran, però jo tenia un parell d’ovaris del tamany de dos melonsd’Alger!
  37. 37. Això passà, com tantes altres manies que vaig tenir. Després, durant l’adolescència, vaigaprendre a viure com un tio amb aparença de tia… a més, de tia jamona! A l’orquestra, elprimer any, muntava i desmuntava com els companys (els bafles no els podia carregar, peròels monitors sí!); al conservatori, quan tocava en un grup de saxos, el baríton el tocava jo, yque nadie me levante la voz!; quan un tio, entrant jo a un bareto, es feia el graciós davantels amics pegant-me una palmada al cul, l’enganxava del jersei i el llençava contra la barra(encara estan rient-se els teus amics… eh, balòstia de collons?)… Ai, sinyó… con lo que yo hesido…!Ara continue pensant que, d’haver nascut home, en l’època que m’ha tocat viure, tothagués estat més fàcil per a mi. L’únic consol és que tinc una filla que té les castanyes mésgrosses que sa mare i que, quan és hora de parar taula i els homes de casa romanenasseguts al sofà, com si la cosa no anara amb ells, es posa braços en gerra, es plantificadavant la tele i solta un “ja esteu alçant el cul d’ahí i parant taula, que nosaltres no som lesvostres criades… o us apague la tele i no sopeu!”.Aaaaaiiiixxx, ara entenc que nostrosinyó m’ha donat l’oportunitat d’educar una fera que nonecessita voler ser un xiquet per tenir el que li és just i el que mereix. La meua Pau sóc jo… oalmenys, el que jo hagués volgut ser.

×