• Save
TOTS SANTS - HALLOWEEN
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

TOTS SANTS - HALLOWEEN

on

  • 4,581 views

FESTES I TRADICIONS DE LA TARDOR

FESTES I TRADICIONS DE LA TARDOR

Statistics

Views

Total Views
4,581
Views on SlideShare
4,573
Embed Views
8

Actions

Likes
1
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 8

http://aulapracticairatd3.blogspot.com 8

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

TOTS SANTS - HALLOWEEN TOTS SANTS - HALLOWEEN Presentation Transcript

  • EL DIA DE TOTS SANTS I LA DANSA DE LA MORT Treball realitzat pels alumnes de L’AULA PRÀCTICA de 2n d’ESO de l’IES EL CAIRAT d’ESPARREGUERA
  • ÍNDEX
    • LA FESTA DELS MORTS
    • ORÍGENS
    • Neolítico: Rituales funerarios
    • C ulte als morts: TURQUIA, PALESTINA, JERICÓ
    • POBLES CELTES
    • EGIPTE
    • LA XINA
    • ELS ROMANS
    • EL CRISTIANISME
    • AMÈRICA
    • LA DANSA MACABRE A EUROPA
    • AD MORTEM FESTINAMUS
    • LOS AZTECAS Y EL CULTO A LA MUERTE
    • A ESPANYA
    • LA DANSA DEL MART DE VERGES
  •  
  • LA FESTA DELS MORTS
    • Tots Sants, la festa dels morts, ens arriba en un moment clau de l‘ any:
      • Un moment en què la mateixa natura sembla morir.
      • Ha passat el temps de l‘ abundor, de les collites de
      • l‘ estiu i de la verema...
      • Cauen les fulles i la terra sembla esmorteïda.
      • Comença el temps fred i les nits són més llargues.
      • És celebrada per nombroses cultures: egipcis, celtes, romans, cultures mesoamericanes…
  • ORÍGENS
  • ORÍGENS
    • Des de temps remots, diferents cultures i civilitzacions, allunyades en la geografia i en el temps, han celebrat, els primers dies del mes que nosaltres anomenem novembre, una festa dedicada al record i la relació amb els difunts.
    • Les raons d‘ aquesta coincidència són inherents a la mateixa dinàmica de la majoria de festes del calendari tradicional: el seguiment del cicle natural que és universal, el curs vital de la natura i els períodes estacionals de fred/calor, llum/foscor, etc.
  • Neolític: Rituals funeraris
    • En l‘ etapa final del Paleolític hi ha indicis de la pràctica de rituals funeraris, que van continuar en el Neolític.
    • A la fi del Neolític i durant les primeres etapes de l’ Edat dels Metalls, apareixen altre tipus de tombes de caràcter col·lectiu: són els dolmens.
    • El dolmen és una construcció en pedra de gran grandària, clavades directament en la terra per a suportar altres que fan de coberta.
      • Tenen caràcter funerari.
      • Soterraments col·lectius.
      • Preval el ritus de la inhumació davant la incineració.
      • Cada individu, col·locat de diferents formes al
      • costat de la paret va acompanyat pel seu
      • corresponent aixovar.
  • Culte als morts: TURQUIA, PALESTINA I SÍRIA
    • A Jericó (Palestina) i altres llogarets de Síria i Líban, sota les cases s'han trobat cranis recoberts d'argila reproduint els trets facials, amb els llavis pintats i conquilles en el lloc dels ulls. Igualment, sota els pisos del poblat de Hacilar (Turquia) s'han trobat restes de cranis
    En Xtatal Hüy UK (Turquia) s‘ enterraven els cadàvers sota les cases només quan les seves parts toves havien desaparegut en un putrider per acció dels agents naturals o les aus carronyeres. Llavors es ficaven les restes en pells, teles o cistelles i s‘ enterraven sota les cartel·les que utilitzaven per a dormir. Tot aquest tipus de rituals funeraris demostren la creença en una vida d'ultratomba.
  • POBLES CELTES
    • El Halloween que se celebra actualment prové de fa més de 3.000 anys d’ Irlanda. Al principi, els celtes celebraven el Samhain, una festa en la qual conmemoraven el final de l’estiu i l’inici de l’any nou per la tardor.
    • Ells creien que durant aquesta celebració (que tenia lloc la nit del 31 d’octubre i l’1 de Novembre) la línia que separava el món dels vius i dels morts desapareixia i que les ànimes dels morts venien a la terra per a visitar les seues llars.
    • Llavors, per a mantenir als esperits contents i espantar als dolents, col·locaven dolços o menjar fora de les cases (d’aquí vé la coneguda costum de trick or treta), es feien fogueres enormes i els druides realitzaven conjurs.
  •  
  • HALLOWEEN
  • EGIPTE
    • La religió constituïa un aspecte fonamental de la vida dels egipcis,. Aquest poble creia fermament que, després de morir, l'ànima de l'home viuria feliç només si es donava un tractament especial al cadàver per a preservar-lo de la corrupció. D'aquesta manera van perfeccionar el procés de conversió enomenat embalsament , pel qual convertien els cadàvers en mòmies que col·locaven en sarcòfags. Aquests es decoraven amb major o menor suntuositat , depenent de la jerarquia social del mort.
    Els antics egipcis creien que l'individu tenia dos esperits. Quan mor, un va al més enllà i el segon queda vagant en l'espai, pel que té necessitat de mejar. Consideraven que aquest esperit vivia en el cos que ells curosament havien embalsamat, d'aquesta manera l'esperit podia seguir existint. Aquest esperit era qui rebia les ofrenes.
  • LA XINA
    • En les cultures antigues com la Xinesa, el culte als morts és un símbol d'unitat familiar. Ells rendien cult construint temples i piràmides.
  • ELS ROMANS
    •   Amb les conquestes van escampar les tradicions.
    El culte als morts era idèntic a Grècia i a Roma, i se centrava en la necessitat d'oferir-los menjars fúnebres per a assegurar la seva felicitat. El mort que era oblidat per la seva família es convertia en un ésser malèfic que castigava de totes les formes possibles als vius; el mort que era degudament honrat passava a ser un déu de la llar que estimava a qui li oferien els aliments. Quan els romans conquistaren els pobles celtes, agafaren diverses costums d’aquesta tradició i els inclogueren en els seus festivals amb motiu de la festa de la deessa romana de la collita, Pamona. El costum de visitar als difunts és d‘ origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l‘ antiga Roma. Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites.
  • EL CRISTIANISME
    • En el segle IV amb la política de l’església cristiana, intentaren convertir als celtes en cristians. Per això, adoptaren els festivals dels celtes i els van convertir en religiosos. Del nom Samhain va passar a anomenar-se All Hallows Eve (que significa dia de Tots Sants).Però, amb el pas del temps, la frase anglesa All Hallows Eve, es va contractar fins a convertir-se en Halloween.
    • Tots sants és una festa que es celebra el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià.  
    • El seu origen es troba a primeries del segle VII, quan el Papa  Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (o sigui el temple pagà de Tots els Déus, que Marc Agripa havia fet construir a honor de Júpiter, en memòria d‘ haver l‘ emperador August guanyat la batalla contra Marc-Antoni i Cleopatra, el purificà i consagrà a honor de la Verge i de Tots els Màrtirs i disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació. En aquest dia es sol fer una misa en honor als morts i després, anar al cementiri a dur flors als difunts. 
  • LOS AZTECAS Y EL CULTO A LA MUERTE
    • En la cultura Náhuatl es considerava que la destinació de l'home era perir. Aquest concepte es detecta en els escrits que sobre aquesta època es tenen. Per exemple, existeix un poema del rei i poeta Netzahualcóyotl (1391-1472):
    Somos mortales todos habremos de irnos, todos habremos de morir en la tierra... Como una pintura, todos iremos borrando. Como una flor, nos iremos secando aquí sobre la tierra... Meditadlo, señores águilas y tigres, aunque fuerais de jade, aunque fuerais de oro, también allá iréis al lugar de los descansos. Tendremos que despertar, nadie habrá de quedar. ¿Acaso en verdad se vive en la tierra? No para siempre en la tierra, solamente un poco aquí. Aunque sea jade, se rompe. Aunque sea oro, se hiende. y el plumaje de quetzal se quiebra. No para siempre en la tierra, solamente un poco aquí") La festa dels morts estava vinculada amb el calendari agrícola prehispànic, i es celebrava després de la recol·lecció o collita . És a dir, és el primer gran banquet després de la temporada d'escassesa dels mesos anteriors i que es compartia fins a amb els morts.
  • A MÈXIC
    • En el Mèxic contemporani es te un sentiment especial davant el fenomen natural que és la mort i el dolor que ens produeix. La mort és com un mirall que reflecteix la forma que hem viscut i el nostre penediment. Quan la mort arriba, ens il·lumina la vida. Si la nostra mort manca de sentit, tampoc ho va tenir la vida, "digues com mors i et diré com ets".
    LA FLACA, LA CATRINA, LA CALACA, LA PELONA… DIFERENTS NOMS QUE SE LI DONA A LA PERSONIFICACIÓ DE LA MORT
  •  
  • LA DANSA MACABRE A EUROPA
    • No se sap amb certesa si l’origen d’aquesta dansa prové de França, Alemanya, Suïssa on s’han trobat obres d’art amb pintures i escultures a les esglésies i, també, representacions dramatitzades com a Catalunya.
    • Durant l’edat mitja amb tanta guerra, pestes i calamitats, l’ església va aprofitar aquesta circumstància per crear por psicològica a canvi de l’obediència dels fidels a la doctrina.
    • El que sí sabem és que mitjançant les esglésies, aquesta dansa es va escampar amb molta rapidesa pels pobles d’ Europa Central.
  • A ESPANYA
    • Una altre tradició d’aquest dia, és la representació del mite de Don Juan. La figura de Don Juan fou creada per Tirso de Molina en el “Burlador de Sevilla y convidado de piedra”, l’any 1627 i, posteriorment recreada per José Zorrilla en el s.XIX en el conegut Don Juan Tenorio. Encara que la figura de Don Juan ja devia d’existir en la cultura popular, abans de ser immortalitzat en la literatura, com a representant del mal, és a dir, com a personatge que trenca les normes establertes dins d’un pensament profundament catòlic.
    • L’argument del Burlador de Sevilla, conta com Don Juan sedueix la filla de Don Gonzalo, cap militar de Sevilla. Després de matar-lo (Don Juan a Don Gonzalo) acudeix al sepulcre i invita l’estàtua funerària de la seua víctima a un sopar. L’estàtua recobra la vida, assisteix al banquet i li torna la invitació. De nou, davant el sepulcre, la estàtua enxampa a Don Juan i el porta a d’infern.
    En Espanya es conserva una Dansa general (segle XV) d‘ autor anònim, i sembla ser que d‘ origen francès. A través d‘ una forma dialogada la mort convida a personatges de distinta condició a participar en la seva dansa.
  • LA DANSA DEL MART DE VERGES
    • La Dansa de la Mort de Verges és l'única que ha sobreviscut el pas del temps i que es conserva des de l'època medieval, quan aquest gènere de dansa, en el qual uns quants esquelets ballen al so d'un tabal, estava estès a tota l'Europa Occidental.
    • El cos de la Dansa de la Mort està format per deu membres, que es distribueixen en grups de cinc. El primer grup és l'encarregat d'executar la coreografia mentre la resta s'ocupa d'ambientar-la. Els cinc actors que dansen, dos adults i tres infants, van vestits d'esquelets i porten instruments simbòlics. La resta d'integrants van vestits amb túniques negres i avancen seguint el ritme sense executar els passos de la dansa. La coreografia és simple, com ho són els passos: el tabal marca el ritme, que sempre és igual , i els punts de la dança es reparteixen en els tres temps marcats del ritme.
  •  
  • The end
  • CRÈDITS
    • ALUMNES
      • ANNA CHILLIDA
      • CRISTIAN ARIZA
      • DAVID SOLA
      • ERIC MARTINEZ
      • ISMAEL VÁZQUEZ
      • HAFED KHOULATI
      • JAVIER VELASCO
      • JONATHAN GÓMEZ
      • SANDRA GULLÓN
    • PROFESSOR
      • JOSEP SEGURA