S U M A R IGuió vertebral del curs 2007.---------------------------------------------------------------------Pàg.1Bibliogr...
-    Deutche Bibliotek         -    Portugal         -    Itàlia         -    Biblioteca nacional Checa.BIBLIOGRAFIA NACIO...
TEMA VII: BIBLIOGRAFIES DE REVISTES: DIRECTORIS COMERCIALS.Directori de revistes Ulrich’s Web.----------------------------...
TEMA X: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: LES SELECCIONSMagazines for Libraries, information editor.------------------------------...
TEMA XIV: BIBLIOGRAFIA DE LITERATURA GRISA.MetaGrey Europe: espai europeu per recollir Literatura grisa.------------------...
TEMA XV: LA PREMSA DIÀRIA.El Quiosc, hemeroteca digital de l’UAB.---------------------------------------------------------...
Nicolas Antonio: BIBLIOTECA HIAPÀNICA         George Draud: BIBLIOTHECA CLÀSSICA         Marucelli: Maremagnum Omnium Mate...
TEMA XVIII: LES BIBLIOGRAFIES RETROSPECTIVES CATALANESRepertoris de bibliografia catalana.--------------------------------...
VINDEL, FRANCISCO: MANUAL GRÁFICO-DESCRIPTIVO DEL BIBLIÓFILO HISPANO-                         AMERICANO.------------------...
Gestió electrònica del Dipòsit LegalPermet als impressors, editors, productors, ... realitzar els tràmitsde sol·licitud, l...
Gestió electrònica del Dipòsit LegalUna vegada es disposa del codi i de la contrasenya es pot accedira l’aplicació a travé...
L’impressor, editor o productor, s’ha d’identificar per utilitzarl’aplicació. Una vegada identificat, únicament accedirà a...
L’aplicatiu presenta un menú amb les diferents opcions de tramitació. Enaquesta presentació descriurem 3 itineraris bàsics.
Itinerari 1: Assignació de números de DL.El sistema presenta un pantalla que permet sol·licitar tants números de DLcom es ...
Per a cada títol el sistema assigna un número de DL. Aquest és el número  que després s’imprimirà al llibre, disc, CD-ROM,...
Itinerari 2: Llista de números de DL assignats.Una vegada el document ja s’ha publicat, cal completar les dades del DLaban...
Per completar les dades es poden cercar els números de DL assignats perrang d’anys o per rang de números de Dipòsit Legal.
El sistema proporciona la llista de documents resultants de la cerca. A partird’aquesta llista es poden seleccionar un o m...
El formulari incorpora dades del document i de la tramesa, de manera quequan l’impressor, editor o productor lliuri els ex...
Itinerari 3: Llista de números de DL validats.Quan els exemplars arriben a les Oficines es comproven les dades i si sóncor...
Per consultar els registres validats es pot cercar per rang d’anys o per rang denúmeros de Dipòsit Legal.
El sistema proporciona la llista de documents validats. A partir d’aquestallista es poden seleccionar un o més números de ...
Si s’escull l’opció d’impressió s’obté un document amb totes les dades delregistre validat.
Si s’escull l’opció de descàrrega de dades el sistema obre una finestra de   descàrrega per seleccionar el nom i la ubicac...
Una vegada finalitzada aquesta gestió es pot sortir de l’aplicació o iniciar unaaltra tramitació.Cada pantalla inclou una ...
Bibliografia sistemàtica general.               N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007          ...
Bibliografia sistemàtica general.   N. Vela   Toni Pérez2006-2007                            M-1
Bibliografia sistemàtica general.               N. Vela                                       Toni Pérez2006-2007         ...
Bibliografia sistemàtica general.               N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007          ...
Bibliografia sistemàtica general.                  N. Vela                                  Toni Pérez2006-2007           ...
Bibliografia sistemàtica general.                  N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007       ...
Bibliografia sistemàtica general.               N. Vela                                       Toni Pérez2006-2007         ...
Bibliografia sistemàtica general.   N. Vela   Toni Pérez2006-2007                            M-1
Bibliografia sistemàtica general.               N. Vela                                    Toni Pérez2006-2007            ...
Bibliografia sistemàtica general.              N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007           ...
Bibliografia sistemàtica general.               N. Vela                                   Toni Pérez2006-2007             ...
Bibliografia sistemàtica general.              N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007           ...
Bibliografia sistemàtica general.              N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007           ...
Bibliografia sistemàtica general.             N. Vela                                     Toni Pérez2006-2007             ...
Bibliografia sistemàtica general.             N. Vela                                    Toni Pérez2006-2007              ...
Bibliografia sistemàtica general.                 N. Vela                                 Toni Pérez2006-2007             ...
Bibliografia sistemàtica general.                N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007         ...
Bibliografia sistemàtica general.                N. Vela                                     Toni Pérez2006-2007          ...
Bibliografia sistemàtica general.              N. Vela                                     Toni Pérez2006-2007            ...
Bibliografia sistemàtica general.               N. Vela                                    Toni Pérez2006-2007            ...
Bibliografia sistemàtica general.              N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007           ...
Bibliografia sistemàtica general.               N. Vela                                     Toni Pérez2006-2007           ...
Bibliografia sistemàtica general.              N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007           ...
Bibliografia sistemàtica general.                N. Vela                                       Toni Pérez2006-2007        ...
Bibliografia sistemàtica general.             N. Vela                                     Toni Pérez2006-2007             ...
Bibliografia sistemàtica general.              N. Vela                                     Toni Pérez2006-2007            ...
Bibliografia sistemàtica general.             N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007            ...
Bibliografia sistemàtica general.               N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007          ...
Bibliografia sistemàtica general.                N. Vela                                      Toni Pérez2006-2007         ...
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Bibliografia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Bibliografia

3,382

Published on

Assignatura bibliografia general i sistemàtica de Nora Vela, a la facultat de Biblioteconomia i documetnació, de la Universitat de Barcelona

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
3,382
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "Bibliografia"

  1. 1. S U M A R IGuió vertebral del curs 2007.---------------------------------------------------------------------Pàg.1Bibliografia essencial 2007.-----------------------------------------------------------------------Pàg.2Objectius, continguts i Metodologia de l’assignatura.-----------------------------------------Pàg.3IFLA/ICABS, àmbit regulador del control bibliogràfic, 2003.---------------------------------Pàg.5IFLA-UNESCO Manifest sobre Internet, 2006.-----------------------------------------------Pàg.7(APUNTS)PRESENTACIÓ.-------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 49TEMA I: ESTAT DE LA QÜESTIÓ DELS CONEIXEMENTSFull de Memorandum 1.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 50Full de Memorandum 2.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 51Full de Memorandum 3.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 52(APUNTS)INTRODUCCIÓ.------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 53TEMA II: QÜESTIÓ DE SÍMBOLSPràctica 0.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 55TEMA III: NORMES DE DESCRIPCIÓ BIBLIOGRÀFICANormes ISO.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 60(APUNTS)METODOLOGIA.-----------------------------------------------------------------------------------Pàg. 61Diapositives.----------------------------------------------------------------------------------------Pàg 64TEMA IV: LES BIBLIOGRAFIES NACIONALSIFLA Recomendaciones finales de la Conferencia Internacional sobreServicios Bibliográficos Nacionales, 1998.----------------------------------------------------Pàg 65IFLA, Competències de les Biblioteques nacionals, 2006.--------------------------------- Pàg. 68Bibliografia Nacional de Catalunya.----------------------------------------------------------- Pàg. 69El Dipósit Legal a Catalunya.------------------------------------------------------------------- Pàg. 75(APUNTS).-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 86EL MATERIAL QUE ORIGINA LLISTES DE DIPÒSIT LEGAL.------------------------------- Pàg. 88LA FINALITAT DE LES BIBLIOGRAFIES NACIONALS.-------------------------------------- Pàg. 89LES BIBLIOTEQUES NACIONALS INTERNACIONALS.-------------------------------------- Pàg. 90 - British Library - Biblioteca Nacional Francesa.
  2. 2. - Deutche Bibliotek - Portugal - Itàlia - Biblioteca nacional Checa.BIBLIOGRAFIA NACIONAL A ESPANYA.------------------------------------------------------ Pàg. 91 - Bibliografia Nacional a Catalunya. - Bibliografia Nacional a Madrid - Bibliografia Nacional a Euskadi - Bibliografia Nacional Balear - Bibliografia Nacional Valenciana - Bibliografia AndalusaDiapositives.----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 94PRÀCTICA 1. ---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 110TEMA V: LES BIBLIOGRAFIES COMERCIALSImprès de sol·licitud ISBN 13.------------------------------------------------------------------ Pàg. 116Identificadors numèrics referits a documents: ISAN, ISRC, ISMN,NIPO, DOI, etc.----------------------------------------------------------------------------------- Pàg. 118APUNTS.------------------------------------------------------------------------------------------- Pàg. 119LA VIA COMENRCIAL DEL LLIBRE.-------------------------------------------------------------Pàg. 119OBLIGATORIETAT DE POSAR UN CODI DE BARRES.----------------------------------------Pàg. 121RESUM: AVENTATGES.---------------------------------------------------------------------------Pàg. 123 ASPECTES NEGATIUSDiapositives.----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 125LES FIRES DE LLIBRES.----------------------------------------------------------------------Pàg. 124 i 133BASES DE DADES DE LlIBRETERS.--------------------------------------------------------------Pàg. 134Diapositives.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 135PRÀCTICA 2.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 141TEMA VI: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ISSN I DIRECTORIS.ISSN estructura normativa.----------------------------------------------------------------------- Pàg. 147Centre ISSN internacional.------------------------------------------------------------------------ Pàg. 148Formulari sol·licitud ISSN Espanya.------------------------------------------------------------- Pàg. 152(APUNTS).IDENTIFICADORS NUMÈRICS: ISRC, ISRN, ISMN...------------------------------------------ Pàg. 153L’ISSN.------------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 154DEFINICIÓ DE REVISTES.-------------------------------------------------------------------------Pàg. 156Diapositives.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 157
  3. 3. TEMA VII: BIBLIOGRAFIES DE REVISTES: DIRECTORIS COMERCIALS.Directori de revistes Ulrich’s Web.-------------------------------------------------------------Pàg. 165Peer review.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 166(APUNTS).DIRECTORIS DE REVISTES.-------------------------------------------------------------------- Pàg. 167ELS REPERTORIS DE REVISTES PROGRAMATS PER VENDRE SUBSCRIPCIONS.-  Ulrich’s directory  Serials directoryDiapositives.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 170PRÀCTICA 3.--------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 173TEMA VIII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS SUMARIS I ELS ARTICLES DEREVISTES.Els Sumaris del CBUC.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 179Article@Inist. ------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 188(APUNTS).----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 189CBUCCURRENT CONTENTDiapositives.---------------------------------------------------------------------------------------Pàg.190PRÀCTICA 4.--------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 195TEMA IX: CITATION INDEX O ÍNDEX D’IMPACTERos, Estimar objectivament la recerca científica.---------------------------------------------Pàg. 201Semir, Validació o Peer Review. ----------------------------------------------------------------Pàg. 207Citation Indexs i altres seleccions de revistes.------------------------------------------------Pàg. 208(APUNTS).GARFIELD.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 209  Science Citation Index  Social Science Citation Index  Art and Humanities Citation IndexFACTOR D’IMPACTE.-------------------------------------------------------------------------------Pàg. 210  Col·legis invisiblesDiapositives.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 212
  4. 4. TEMA X: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: LES SELECCIONSMagazines for Libraries, information editor.-----------------------------------------------------Pàg. 217Magazines for Libraries: ressenya de la 12a ed.------------------------------------------------Pàg. 219Seleccions de revistes.------------------------------------------------------------------------------Pàg. 220(APUNTS).LA BBDD DEL CSIC.----------------------------------------------------------------------------------Pàg. 221REPERTORIS SELECTIUS DE REVISTES.---------------------------------------------------------Pàg. 222Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 225PRÀCTICA 5.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 228TEMA XI: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS LOCALITZADORSRevistes: catàlegs col·lectius= localitzadors.-----------------------------------------------------Pàg. 235(APUNTS)Boston Spa Serials, CBUC, Article Inist, OSIC i CIRBIC (CSIC), Myriade,OCLC, CRUE (REBIUN).-----------------------------------------------------------------------------Pàg. 236TEMA XII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS ABSTRACTSGuia LISA, 2006. BBDD especialitzada en revistes sobre biblioteconomia.------------------Pàg. 237(APUNTS)NORMES SOBRE ABSTRACTS.----------------------------------------------------------------------Pàg. 256LISA.---------------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 257Diapositives.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 258PRÀCTICA 6 (vàlida també pel tema 13)--------------------------------------------------------Pàg. 260TEAMA XIII: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ELS DIRECTORIS DE BBDDEl Web invisible.--------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 267Gale Directory of Databases.-----------------------------------------------------------------------Pàg. 273(APUNTS)GALE DIRECTORY DATABASES.-------------------------------------------------------------------Pàg. 286BUIDATGE D’UNA BASE DE DADES.--------------------------------------------------------------Pàg. 287LES BASES DE DADES INVISIBLESDiapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 288
  5. 5. TEMA XIV: BIBLIOGRAFIA DE LITERATURA GRISA.MetaGrey Europe: espai europeu per recollir Literatura grisa.--------------------------------Pàg. 291Bibliografia de Literatura Grisa.--------------------------------------------------------------------Pàg. 293A. Keefer. Arxius oberts: aproximació al moviment “Open Acces”.---------------------------Pàg. 296(APUNTS)LITERATURA GRISA.---------------------------------------------------------------------------------Pàg. 311DOCUMENTS QUE COMPOSEN LA LITERATURA GRISA.EAGLE: ASSOCIACIÓ EUROPEA PEL TRACTAMENT DE LIT. GRISA. .------------------------Pàg. 312SIGLE:LA PROPOSTA SOBRE LA BBDD D’AQUESTA SOCIETAT.TESIS DOCTORALS= factors d’impacte.TDX A CATALUNYA.----------------------------------------------------------------------------------Pàg. 314TESEO A ESPANYABIBLIOTECA VIRTUAL MIGUEL DE CERVANTESUMI DISSERTATION SERVICESELS CONGRESSOS I LES PONÈNCIES .--------------------------------------------------Pàg. 315ÍNDEX DE CONFERÈNCIES DE LA BRITISH LIBRARY.ELS CALENDARIS DE CONGRESSOS.--------------------------------------------------------------Pàg. 316INTERNATIONAL CONGRESS CALENDAROCLC: PROCEEDINGS FIRST: PER CONGRESSOS I PONÈNCIESOCLC: PAPERS FIRST: PER COMUNICACIONSISI PROCEEDINGSIFLA: PER LES COMUNICACIONS QUE FA AQUESTA ENTITAT.PUBLICACIONS D’ORGANISMES NO COMERCIALS D’ABAST INTERNACIONAL: PER EX. ONG’SCOM AMNISTIA INTERNACIONAL.----------------------------------------------------------------Pàg. 317YEARBOOK OF INTERNATIONAL ORGANIZATIONWORLD OF LEARNING: PER INSTITUCIONS D’EDUCACIÓWORLD GUIDE TO SCIENTIFIC ASSOCITAIONS AND LEARNED: PER INSTITUCIONSD’EDUCACIÓIEEE: PER INSTITUCIONS D’INFORMÀTICADiapositives.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 320PRÀCTICA 7.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 330
  6. 6. TEMA XV: LA PREMSA DIÀRIA.El Quiosc, hemeroteca digital de l’UAB.-----------------------------------------------------------Pàg. 337(APUNTS)ELS ARXIUS OBERTS DE PREMSA DIÀRIA.-------------------------------------------------------Pàg. 355L’ACCÉS OBERTE-LISEPRINT IN LIBRARY AND INFORMATION SCIENCEPROBLEMÀTICA DELS ARXIUS OBERTS.---------------------------------------------------------Pàg. 356LA PREMSA I CATÀLEGS COL·LECTIUS DE REVISTESUMI.-------------------------------------------------------------------------------------------------- --Pàg. 357PERIODICALS CONEXT INDEX (PCI)INCOLEPRESS TODAYVILAWEBPERIODISTA DIGITAL.COMEL QUIOSC (AUB)IDASEPHEMERISAGÈNCIES DE NOTICIES.---------------------------------------------------------------------------Pàg. 358COLIPSABBDD QUE BUIDEN PREMSA:BOSTON SPACATÁLOGO CSIC REVISTESARTICLE FIRTS DE L’OCLCREBIUNPREMSA GRATUITA.---------------------------------------------------------------------------------Pàg. 359Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 360TEMA XVI: LES BIBLIOGRAFIES UNIVERSALS: MONOGRAFIES ANTIGUES OCONTROL BIBLIOGRÀFIC RETROSPECTIU.Bibliografia bàsica sobre Patrimoni i Control retrospectiu.-------------------------------------Pàg. 365Conrad Gesner, Father of Bibliography, actualitat el 2005.------------------------------------Pàg. 366Bibliografies retrospectives: Gesner i continuadors.--------------------------------------------Pàg. 372Brunet, Estimació sobre el valor dels llibres..----------------------------------------------------Pàg. 373(APUNTS)QUI VA FER LES BIBLIOGRAFIES RETROSPECTIVES?.-----------------------------------------Pàg. 375LA BIBLIOGRAFIA RETROSPECTIVA.--------------------------------------------------------------Pàg. 376LES BIBLIOGRAFIES PATRIMONIALS ANTIGUES GESNER: BIBLIOTECA UNIVERSALIS
  7. 7. Nicolas Antonio: BIBLIOTECA HIAPÀNICA George Draud: BIBLIOTHECA CLÀSSICA Marucelli: Maremagnum Omnium Materialism sibe index Universalis Alfabeticus.------------------------------------------------------------------------------Pàg. 378 Drouyn: Assaig de bibliografia universal. Savonarola: Orbis literatis Universus Baillet: Crítica dels erudits sobre les obres més importants dels autors.-------Pàg. 379 Sean Pier, Niceron: Memòries per servir a la història i il·lustres de la República de les lletres.-------------------------------------Pàg. 380 Torres Amat: Memorias. Diccionario crítico de las mejores obras catalanas. Brunet: Manuel du libraire de l’amateur de livres. Table Methodique Graesse: Tressor de livres rares et precieux.---------------------------------------Pàg. 382ÈPOCA MODERNA.-------------------------------------------------------------------------------Pàg. 383 L’ARGUS DU LIVRE DE COLLECTION Otlet i La FontaineDiapositives.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 385PRÀCTICA 8.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 394TEMA XVII: LES BIBLIOGRAFIES HISPANES RETROSPECTIVES.Noticia bibliogràfica de Nicolàs Antonio.--------------------------------------------------------Pàg. 401Repertoris hispànics fins als s.XIX.--------------------------------------------------------------Pàg. 419(APUNTS).-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 420CATALOGUS LIBRORUM REPROBATORUM.-----------------------------------------------------Pàg. 421NICOLAS ANTONIO: BETUS.----------------------------------------------------------------------Pàg. 422 BIBLIOGRAPHIA HISPANORUM NOVALEON PINELO: BIBLIOTHECA ORIENTAL Y OCCIDENTAL Y GEOGRÁFICA.----------------Pàg. 423 EPÍTOME DE BIBLIOTHECA ORIENTAL I OCCIDENTAL NÁUTICA I GEOGRÀFICA.SEMPERE GUARINOS: ENSAYO DE UNA BIBLIOTECA ESPAÑOLA DE LOS MEJORES ESCRITOS DEL REINADO DE CARLOS III.---------Pàg. 424BARTOLOMÉ GALLARDO: ENSAYO DE UNA BIBLIOTECA ESPAÑOLA DE LIBROS RAROS Y CURIOSOS.--------------------------------------Pàg. 425SALVÀ VICENT: CATÁLOGO DE BIBLIOTECA DE SALVÀ.-------------------------------------Pàg. 426Diapositives.-----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 430
  8. 8. TEMA XVIII: LES BIBLIOGRAFIES RETROSPECTIVES CATALANESRepertoris de bibliografia catalana.------------------------------------------------------------Pàg. 439El cas del Llull desaparegut.---------------------------------------------------------------------Pàg. 442Castell Monestir de Sant Miquel d’Escornalbou.(APUNTS)JAIME VILLANUEVA: VIAJE LITERARIO A LAS IGLESIAS ESPAÑOLAS.---------------------Pàg. 445TORRES AMAT: DICCIONARIO CRÍTICO DE ESCRITORES CATALANES. MEMORIA PARA AYUDAR A FORMAR A AUTORES CATALANES.COROMINES JOAN: SUMPLEMENTO MEMORIAS PARA AYUDAR A FORMAR AUTORES CATALANES.-----------------------------------------------------Pàg. 446AGUILÓ MARIÀ: CATÁLOGO DE OBRAS IMPRESAS EN LENGUA CATALANA 1474-1860.-----------------------------------------------------------Pàg. 447BOVER: BIBLIOTECA DE ESCRITORES BALERARES.--------------------------------------------Pàg. 448 IMPRENTA DE LAS ISLAS BALEARES.BOVER I PUJOL: BALEÀRICA: BIBLIOGRAFIA DE BIBLIOGRAFIES DE BALEARES.TODA, EDUARD: TODA LA BIBLIOGRAFIA ESPAÑOLA DE CERDENYA.----------------------Pàg. 449IBA, JOAN: BIBLIOGRAFIA ALGUERESA.JOSÉ RIBELLES: LES BIBLIOGRAFIES DE LA IL·LUSTRACIÓ VALENCIANA. BIBLIOGRAFIEA DE LA LLENGUA VALENCIANA.-----------------------------Pàg. 450FUSTER, JOAN.SERRA: BIBLIOGRAFIA DE LA CATALUNYA NORD.ANDORRA: L’ANDORRE AVANT LA ROUTE.ESSAI BIBLIOGRAPHIQUE. BIBLIOGRAFIA SOBRE ANDORRA.--------------------------------------------------Pàg. 451VALL D’ARAN DIDAT MARTÍ: BIBLIOGRAFIA DE LA VALL D’ARAN.LA FRANJA: BIBLIOTECA DE ESCRITORES ARAGONESES.Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 452PRÀCTICA 10 .----------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 465TEMA XIX: BIBLIOGRAFIES HISPANES I CATALANA AL S.XX.Bibliografia hispànica: projectes compilats al s.XX.---------------------------------------------Pàg. 471Manent, Los Palau dinastia de libreros.-----------------------------------------------------------Pàg. 472Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 473(APUNTS).GREMI LIBRARIA: BIBLIOGRAFIA ESPAÑOLA.-------------------------------------------------- Pàg. 477PALAU, ANTONI: MANUAL DEL LIBRERO HISPANOAMERICANO.----------------------------Pàg. 478 CATÁLOGO DE BIBLIOGRAFIA NACIONAL ESPAÑOLA.PALAU, AGUSTÍ: ÍNDICE ALFABÉTICO DE TÍTULOS-MATERIAS CORRECCIONES Y ADICIONES.------------------------------------------------Pàg. 480
  9. 9. VINDEL, FRANCISCO: MANUAL GRÁFICO-DESCRIPTIVO DEL BIBLIÓFILO HISPANO- AMERICANO.----------------------------------------------------------------Pàg. 481PRÀCTICA 9.------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 482TEMA XX: BIBLIOTEQUES DIGITALS I PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC.Projecte de digitalització per a cinc biblioteques catalanes.-----------------------------------Pàg. 489Comunidades Europeas, sobre digitalització de bienes culturales.---------------------------Pàg. 490(APUNTS)BIBLIOTEUQES DIGITALS.--------------------------------------------------------------------------Pàg. 501BIBLIOTEQUES VIRTUALS.PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC. CATÀLEG COL·LECTIU DEL PATRIMONI BIBLIOGRÀFIC DE CATALUNYA. CATÀLEG COL·LECTIU DE FONS ANTIC DE LA UB. CATÁLOGO COLECTIVO DEL PATRIMONIO BIBLIOGRÁFICO ESPAÑOL.(Vinculat amb el tema 18 Bibliografia Catalana i la pràctica núm 10)Diapositives.-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 504TEMA XXI: INCUNABLES I LLIBRES ARCAICS.Incunables i arcaics: bibliografia bàsica.----------------------------------------------------------Pàg. 508(APUNTS)DEFINICIÓ.--------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 510CARACTERÍSTIQUES DELS INCUNABLES.HAIN: REPERTORIUM BIBILIOGRAFICUM.-------------------------------------------------------Pàg. 511HAEBLER: BIBLIOGRAFIA IBÈRICA DEL S. XV.CRAVIOTTO, GARCÍA: CATÁLOGO GENERAL DE INCUNABLES EN BIBLIOTECAS ESPAÑOLAS.CATÀLEG D’INCUNABLES DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.----------------------------Pàg. 512NORTON: DESCRIPTIVE CATALOG OF PRINTING IN SPAIN.TEMA XXII: METODOLOGIA DE LA RECERCA BIBLIOGRÀFICA.Guia per investigar en una biblioteca.-----------------------------------------------------------Pàg. 513ALA, directrius per fer una bibliografia.---------------------------------------------------------Pàg. 514(APUNTS).-------------------------------------------------------------------------------------------Pàg. 519Pràctica darrera: Treball de Curs.----------------------------------------------------------------Pàg. 520[Exàmen de Setembre dels 2006 i solucions.---------------------------------------------------Pàg. 533Exàmen de Juny del 2006 i solucions.Exàmen de Setembre del 2005 i solucions.]
  10. 10. Gestió electrònica del Dipòsit LegalPermet als impressors, editors, productors, ... realitzar els tràmitsde sol·licitud, lliurament de dades i consulta de números deDipòsit Legal des d’Internet.Per poder utilitzar aquesta aplicació cal adreçar-se a la Secció deCoordinació de les oficines del Dipòsit Legal de Catalunya persol·licitar el codi i la contrasenya corresponent.Secció de Coordinació de les Oficinesdel Dipòsit Legal de CatalunyaGisela Cabarrocasbcdl@bnc.es93 452 69 00
  11. 11. Gestió electrònica del Dipòsit LegalUna vegada es disposa del codi i de la contrasenya es pot accedira l’aplicació a través de la Web de la Biblioteca de Catalunya, al’adreça: www.gencat.es/bcLa gestió electrònica del Dipòsit Legal es troba a l’opció DipòsitLegal dins l’apartat de Serveis Professionals.A continuació us oferim un breu recorregut per les opcions queproporciona. Benvinguts al Dipòsit legal en línia !
  12. 12. L’impressor, editor o productor, s’ha d’identificar per utilitzarl’aplicació. Una vegada identificat, únicament accedirà a les dadescorresponents a les seves tramitacions.
  13. 13. L’aplicatiu presenta un menú amb les diferents opcions de tramitació. Enaquesta presentació descriurem 3 itineraris bàsics.
  14. 14. Itinerari 1: Assignació de números de DL.El sistema presenta un pantalla que permet sol·licitar tants números de DLcom es desitgi. L’únic camp obligatori per sol·licitar l’assignació de númerosde DL és el títol.
  15. 15. Per a cada títol el sistema assigna un número de DL. Aquest és el número que després s’imprimirà al llibre, disc, CD-ROM, video, etc.Finalitzada la reserva de números, es pot tornar al Menú per a realitzard’altres tràmits o sortir de l’aplicació. Tornarem al Menú i escollirem unaaltra tramitació ...
  16. 16. Itinerari 2: Llista de números de DL assignats.Una vegada el document ja s’ha publicat, cal completar les dades del DLabans de fer la tramesa dels exemplars a la Oficina.
  17. 17. Per completar les dades es poden cercar els números de DL assignats perrang d’anys o per rang de números de Dipòsit Legal.
  18. 18. El sistema proporciona la llista de documents resultants de la cerca. A partird’aquesta llista es poden seleccionar un o més números de DL, i acontinuació demanar el formulari per completar dades.
  19. 19. El formulari incorpora dades del document i de la tramesa, de manera quequan l’impressor, editor o productor lliuri els exemplars a l’Ofina de DL,siguin fàcilment identificables.A continuació es pot tornar al Menú per fer un altre tràmit o sortir del’aplicació. Tornarem al Menú i escollirem una altra tramitació ...
  20. 20. Itinerari 3: Llista de números de DL validats.Quan els exemplars arriben a les Oficines es comproven les dades i si sóncorrectes es registren en el sistema com a documents validats i lliurats.
  21. 21. Per consultar els registres validats es pot cercar per rang d’anys o per rang denúmeros de Dipòsit Legal.
  22. 22. El sistema proporciona la llista de documents validats. A partir d’aquestallista es poden seleccionar un o més números de DL, i escollir entre imprimirel registre o descarregar les dades al PC.
  23. 23. Si s’escull l’opció d’impressió s’obté un document amb totes les dades delregistre validat.
  24. 24. Si s’escull l’opció de descàrrega de dades el sistema obre una finestra de descàrrega per seleccionar el nom i la ubicació del fitxer de dades.Des d’aquesta opció s’obté un fitxer ASCII amb els camps separats per #, quegràcies al seu format es pot incorporar fàcilment a d’altres sistemes de gestióde Dipòsit Legal. #AnyDL#Núm.DL#Data valida.#Tipus mat.#Títol #1999 #224 #19990225 #LLI #Atrevida #1999 #225 #19990302 #LLI #El poder de la imaginación
  25. 25. Una vegada finalitzada aquesta gestió es pot sortir de l’aplicació o iniciar unaaltra tramitació.Cada pantalla inclou una ajuda que guia als usuaris per l’aplicació ... però encas de dubte sempre es poden adreçar a:Secció de Coordinació de les Oficinesdel Dipòsit Legal de CatalunyaGisela Cabarrocasbcdl@bnc.es93 452 69 00 Gràcies per la vostra visita
  26. 26. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1TEMA I: ESTAT DE LA QÜESTIÓ.Presentació.-La IFLA prescriu a l‟epígraf que el control bibliogràfic, com a control que es fa dels documents,tant a nivell físic com digital, és un seguiment bibliogràfic que pot ser revistes, monografies,bases de dades... es dona aquest control perquè tot allò escrit forma part del patrimoni culturalde la humanitat.La UNESCO diu que tot el que és patrimoni cal fer-ne una llista, però no és el mateix undocument imprès que un document electrònic.Per fer aquestes llistes normalment hi ha normes que seran per descriure impresos i recursoselectrònics, però allò escrit sobre pedra o sobre papirus, forma part de la codicologia perquè ésun manuscrit com a peça única i que té uns tractaments diferents als de la bibliografia.El repte actual són els recursos electrònics.El control i les llistes les han de fer cada país segons la UNESCO i la IFLA i serà el ques‟anomenen bibliografies nacionals, i la suma de totes elles donaria el catàleg mundial dellibres.Bibliografia de monografies, de revistes, de recursos electrònics i bibliografia retrospectivaseran les que tocarem.Veure Fulls de Memorandum.
  27. 27. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1
  28. 28. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1TEMA II: QÜESTIÓ DE SÍMBOLSIntroducció.-La definició de bibliografia pot variar. Etimològicament parlant, la paraula ve del grec Biblion(llibre) i graphe (escriptura, descripció).Si consultem diccionaris sobre el que significa, segons els diccionaris normatius, parlem deforma genèrica mentre que els específics són més concrets. Per exemple, el Diccionari de laLlengua Catalana diu que bibliografia és la descripció de llibres i manuscrits amb noticia de lesdates d‟impressió de les descripcions, etc,... També diu que és una llista d‟obres que tractad‟una matèria determinada. Per últim, diu que és la relació d‟obres que precedeixen osegueixen un llibre, un article, etc.La crítica que es pot fer a aquesta definició és que en la primera frase inclou llibres imanuscrits quan alguns sectors rebutgen els manuscrits com a materials tractats dins de labibliografia, per tant quedaria qüestionada la paraula manuscrit.Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, la bibliografia és una ciència auxiliar que mitjançant larecerca, la identificació, la descripció i la classificació de tots els textos publicats o reproduïtsper procediments mecànics, fotomecànics o electrònics i facilita el coneixement científic opràctic d‟una matèria. També ens diu que és un conjunt de mencions d‟obres sobre un tema.També que és la secció d‟un diari o revista on són anunciats els llibres de publicació recent.En aquest cas la paraula manuscrits s‟elimina i, a més incorpora documents electrònics, peròqueda qüestionat el determinant de ciència auxiliar, hi ha qui diu que és tota una ciència labibliografia.Segons el Diccionari professional de terminologia de la UNESCO que conta amb l‟aval de laIFLA, la bibliografia és una part de la bibliologia que es proposa cercar, anotar, descriure iclassificar els documents amb la finalitat de o confeccionar repertoris i serveis o facilitar eltreball intel·lectual.Per tant, cercar, citar i classificar (ordenar) són els passos per crear una bibliografia segonsaquesta definició.La finalitat que distingeix una ciència d‟una no ciència són les lleis que s‟utilitzen per descriure iordenar, la planificació i la metodologia empleada. La forma de presentar i ordenar labibliografia és el que condiciona el fet de que sigui una ciència i a més també pot estar al serveid‟altres ciències perquè facilita el treball intel·lectual per tant, també pot ser una ciènciaauxiliar.La ciència de la bibliografia s‟inicià al s.XVII al 1633 apareix per primer cop la paraulabibliografia, tot i que llistes de llibres han existit sempre. Abans de 1633 les bibliografies esdeien biblioteques.
  29. 29. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1Gabriel Noudé era un bibliotecari de la Biblioteca de França, va fer un recull de llibres políticspel seu amo que es titulà Bibliografia política, 1633.Abans de 1633 també es coneixia com a catàleg, llista de llibres. Actualment, la paraula catàlegencara s‟usa com a venda d‟una determinada editorial comercial per tant, encara s‟aplica aixícom els catàlegs de biblioteques. També s‟usava la paraula repertoris, inventaris (de llibres deviatges), com índex (de llibres jurídics).Tot aquests sinònims acabaren o es codificaren a principis del s.XX quan els bibliotecaris nord-americans, van establir que la paraula biblioteques només faria referència als locals i quebibliografia faria referència a les llistes de llibres. No obstant, la resta de paraules, catàlegs,repertoris, inventaris... continuarien convisquent actualment.Darrerament però, han sortit les bibliografies electròniques “Weblio grafia” a l‟any 2001, és unapublicació d‟una llista de pàgines web que es diu així, i ara el problema està en si admetre o noaquest tipus de recurs dins de l‟àmbit de la bibliografia. En principi es proposava canviar el nomde manera que el recurs es digués Webgrafies, rebutjant-se la primera opció, però aquestaúltima no era fàcil de pronunciar i es va proposar altre nom Webografia, que tampoc vaconvèncer.Els francesos van decidir que es digués Resografia perquè la paraula reso fa referència a xarxa.Finalment Weblio grafia fou l‟acceptat però encara no està del tot.Es posa en dubte de si un catàleg de biblioteca era o no una bibliografia ja que aquestes han detenir cert component crític. Les biblioteques tenen una part del seu fons que el compra per tantsi que són crítics, per això són considerats bibliografies i també els catàlegs en línia.
  30. 30. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1TEMA III: METODOLOGIA: com citar bé els documents segons la norma ISO 690.(Veure Document Normes ISO per fer les citacions bibliogràfiques)Aquesta norma és per citar tant documents en paper com electrònics, està emesa per la ISO(que té competència en normatives i forma part de l‟equip tècnic de documentació) i vaadreçada als següents col·lectius: - Escriptors científics o divulgatius que hagin de citar recursos bibliogràfics que justifiquin les seves obres. - Editors per tal que quan publiquin un llibre o revista i hagin de donar dades bibliogràfiques o que no admetin citacions mal fetes. - Avaluadors, gent que ha d‟estar a tribunals per oposicions i que si han de citar sàpiguen citar. També els tribunals de tesis doctorals.Les citacions ben donades les podrem trobar als recursos a una biblioteca, sinó no.La norma no va adreçada a bibliotecaris quan cataloguen, ja que han de fer servir altresnormes com les ISBDs o les AACR molt més exhaustives per catalogar els documents.La norma ISO 690 té 2 parts:  Pels materials impresos (ISO 690). Contemplen 5 tipologies de materials: 1) Com citar una monografia. Autor, Títol: subtítol, nº d‟edició, ciutat, editorial, any. o Si hi ha més de 3 autors s‟entra pel títol. o La puntuació entre elements, segons la norma, ens diu que s‟ha de ser coherent, per tant no especifica però si separem d‟una manera, sempre ho farem igual. o Les pàgines es podrien posar però si les posem un cop, les haurem de posar sempre. El mateix passa amb l‟ISBN i l‟ISSN. o Si falta algun element passarem al següent element. 2) Com citar una part d‟una monografia (capítol, imatge, pàgina, paràgraf...) Autor de la part del llibre, “Títol o epígraf de la part del llibre”, preposició vinculant, Autor de la monografía, Títol: subtítol, nº d‟edició, ciutat, editorial, any, volúm, pàgines entre les quals surt la part del llibre. o La preposició vinculant és posar: dins, a, en (en català) i en (en castellà). Aquesta preposició ha de ser en la llengua del catàleg, mai en la del document.
  31. 31. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1 o Quan hi ha més d‟un volum, el citarem. Si només hi ha 1 no caldrà que el citem. 3) Com citar una revista sencera (tota la col·lecció complerta). 4) Com citar un article de revista, un número o volum concret. Autor de l‟artícle, “Títol de l‟artícle”, Títol de la revista, volum, any natural, nº del fascicle, pàgines entre les que es troba l‟artícle. o Aquí no es posa preposició vinculant. o Quan es parla de volum fa referència a l‟any al qual es va publicar la revista (de vegades trobem diaris que ens indiquen any 23 o XXIII, vol dir que fa 23 anys que es va publicar) o Quan parlem d‟any natural, significa l‟any actual. 5) Com citar patents. (El Refwork és una pàgina que ens remet a una BBDD de referències bibliogràfiques).  Pels materials electrònics (ISO 690-2). La cita de recursos electrònics hi ha molta casuística però nosaltres utilitzarem: Responsable (que no sempre és l‟autor), Títol, [tipologia electrònica que poden ser: CDs, disquets, BBDD i bandes magnètiques], nº de la versió (ex. Windows vista, Linux,…), ciutat, editorial, any, [data de la consulta si és en línia], URL (direcció de la pàgina web). o Si el lloc ni l‟editorial no constessin es posaria entre claudàtors [s.l.] i [s.n].La ISO té la seu a Ginebra i està integrada per Comitès tècnics que es dediquen a redactar lesnormes (hi ha com uns 800 comitès tècnics i el que nosaltres tractem és el número 46). Elscomitès tècnics tenen seus a diferents llocs, el 46 està a Alemanya.Aquests comitès tècnics es reuneixen. La ISO no es governamental per tant no depèn delgovern i la formació dels seus membres no depenen de cap govern.Els comitès tècnics fan normes entre les quals són citar documents i se solen publicar enanglès, francès i rus originalment.Cada país acostuma a tenir un organisme normatiu amb 3 competències principals: 1) Facilitar o traduir les normes ISO. 2) Completar normes ISO, per exemple si els documents s‟entren per l‟autor, els anglesos decideixen que s‟entrin pel segon cognom, o els àrabs no entren pel cognom, per tant cada país adapta les normes a la seva realitat.
  32. 32. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1 3) Creen normes pròpies de vegades hi ha casuístiques que es donen en una sola realitat, per exemple fer una norma ISO per fer el te a Anglaterra.A Espanya tenim AENOR (Asociación Española de Normalización) que depén del CSIC i té la seua Madrid. Tradueix i també publica normes mitjançant la UNE (Una Norma Espanyola). Cadapaís té un organisme normatiu que tradueixen, amplien i fan normes d‟estil.El manual de l‟APA són unes normes bibliogràfiques molt concretes Publication Manual ofAmerican Psycologycal Association. Aquí després de l‟autor tenen costum de posar l‟any depublicació per saber de seguida si el llibre és recent. La norma ISO tolera aquesta modificació,degut a la importància d‟aquesta normalització d‟ordenació d‟autor i any.Altre llibre molt conegut dels llibres d‟estil és el Modern Lenguage Association és d‟una revistade lingüística i literatura que va sortir per citar bibliografia i és més senzill que l‟anterior. Aquíestabliren que l‟any anava al final i fou el model que agafaren moltes biblioteques.Il manuale di stile contempla com citar manuscrits, fet a la universitat de Bolonya, és unaspecte que no contempla la ISO, els manuscrits.Altre manual de bibliografia és el Manual de Chicago.Per altra banda, existeixen programes d‟estil de gestió de referències bibliogràfiques tals com:Reference Manager, Procite, End note... Serien solucions informàtiques per bibliografia.La pàgina de la UB a través del Ministeri d‟educació ha pagat el programa de REfworks que sónexemples de referència i que es gratuït si som de la UB.Primer et pots dissenyar tu mateix quin tipus de BBDD vols fer. La pega és que si normalmentvols incloure imatges aquest programa no l‟admet, per la resta de coses és molt bo i admet totsels estils. La mateixa universitat té un manual de com fer-lo funcionar.El Citation Machine també permet citar segons els diferents estils (APA, Chicago,...) però noordena alfabèticament els registres, no alfabetitza.
  33. 33. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1
  34. 34. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1TEMA IV: BIBLIOGRAFIES NACIONALS.Recursos d‟interès: http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=8195 BEL (bibliografia espanyola en línia). http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=3693 El Dipòsit Legal a Catalunya. http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=5309 NIPO base de dades de les publicacions oficials.Les bibliografies enteses com el desig de formar un catàleg mundial de llibres. Al s. XVI vanpensar en fer una llista de tots els llibres publicats al món perquè es considerava que tot allòimprès formava part de la memòria col·lectiva del patrimoni mundial de la humanitat.Aquesta visió provenia de la famosa biblioteca d‟Alexandria que pretenia tenir tots elsdocuments adscrits.El fet de tractar i inventariar tots els documents impresos s‟ha mantingut però és una feinalaboriosa. A principis del s. XX es va pensar que cada país fes la seva pròpia llista i així estindria un catàleg. El problema va arribar quan va aparèixer la informàtica que integraria tambéels documents informàtics a més dels impresos.Actualment la biblioteca nacional interpreta independentment del suport que es publicat i, amés els llibres publicats en segles anteriors. Per fer tot això la IFLA i la UNESCO van decidircrear una programació a través de la qual fixaria competències i mètodes per fer-ho.Aquesta programació s‟ha anomenat Central Bibliogràfic Universal o Seguiment BibliogràficUniversal.A Espanya al 1958 es redacta una llei del DL (Dipòsit Legal), institució que ja datava al s. XVIIIperò sense ser obligatòria. La BNE recomanava que es fes un DL. Al 1958 es redacta la llei pelDL i es creà una Agència de Bibliografia Nacional amb l‟encàrreg de recollir els llibres del DL ifer les llistes. Aquesta agència actualment està integrada dins la BNE.La llei de DL que obliga als impressors de forma genèrica a entregar 5 exemplars dels llibresque imprimien a l‟Agència Bibliogràfica (de pel·lícules 2 exemplars). Els impressors el que hande fer és lliurar aquests llibres dins la pròpia agència administrativa, és a dir, cada provínciaespanyola té una seu de l‟Agència Bibliogràfica Nacional de Madrid on recullen aquells 5exemplars per evitar els costos de desplaçament fins a Madrid.La fórmula de DL reflecteix aquesta seu i com el DL inclou la província, és important percatalogar: controlar els llibres.
  35. 35. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1Cada impressor ha de fer constar al llibre que imprimeix la fórmula de DL segons la sevaprovíncia: 1) Posar a la contraportada del llibre el DL o Dipòsit Legal. 2) Posar la inicial de la província com les matrícules dels cotxes. 3) Posar el número que comença per l‟1 de gener de cada any i es consecutiu, fins al 31/12 de cada any. 4) Posar l‟any finalment en que s‟ha imprès, el qual es pot camuflar i es pot substituir per una lletra romana (l‟any I equival a l‟any 1958 a Espanya). Hi ha impressors que no volen posar l‟any perquè segons quin tema tractin caduca amb rapidesa.Hi ha dos excepcions de DL a tot l‟Estat: Pontevedra (Galícia) i a les Balears. Els de les Balearstenen un dipòsit a Menorca (Mahó) que deien que no volien portar llibres a Mallorca, on tenenaltre seu de DL, de manera que tenen 2 seus de DL. Pel que fa a Galícia, si bé hi ha 4províncies, hi ha 5 seus de DL i Pontevedra no volia portar llibres a Vigo, on hi ha més activitatd‟impressió.Els materials que estan obligats a entrar al DL són: llibres, cartells, CDs, DVDs, pel·lícules,vídeos, revistes, fullets. El que està exclòs: segells de correus, els impresos d‟oficina, elsimpresos comercials sense gravats artístics, per exemple manual de com funciona unarentadora, ni esdeveniments de tipus social ni qüestions que afectin a ordres religioses (sectes)Dels 5 exemplars que es presten al DL, 2 es queden a la província seu i 3 van a Madrid. Dels 3que van a Madrid 2 es queden a la BNE (un per les oficines de les Agències del DL i elcatalogaran i passarà a la BNE un cop catalogat, i l‟altre exemplar de la BNE es queda a laBNE). El tercer exemplar que ha viatjat a Madrid es queda a disponibilitat per exposicions sobrela cultura espanyola en altres països, és a dir, per difusió. Els resultats és que a Madrid hi ha 2exemplars.La IFLA recomana que totes les Biblioteques Nacionals tinguin 2 exemplars del DL un perconsultar i l‟altre queda com a còpia de seguretat.Pel que fa als dos que queden a la província un va a la Biblioteca Nacional de la CCAA i l‟altre esqueda a la biblioteca que té la titularitat de Biblioteca Pública del municipi o província si fos deTarragona seria la BPública de Tarragona.Però que passa amb la Biblioteca Nacional de Catalunya? No té dues còpies perquè en principiestà considerada com Biblioteca d‟una CCAA i tot i que s‟ha demanat ser tractada com anacional, els propis impressors protesten perquè són ells els qui paguen els exemplars que esdonen al DL.
  36. 36. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1Una de les competències més importants d‟una Biblioteca Nacional és acumular tot allò imprèsen el territori nacional per col·leccionar-lo i aquests són gratuïts perquè qui paga ésd‟impressor. Això es diu Edició Nacional que arriba de franc per llei a les BN.Itàlia té 2 BN la de Florència i la de Roma, i Alemanya té la de Liezpiz i la de Frankfurt, però pernorma general hi ha una sola biblioteca nacional per país.Normalment reben 2 exemplars per BN un de consulta i un altre de còpia de seguretat.Les BN tenen l‟obligació de com a mínim un cop a l‟any fer unes llistes impreses de lo abastitpel DL. Són llistes impreses ordenades alfabèticament en la bibliografia nacional i s‟imprimeixen paper per facilitar als ciutadans el patrimoni del país, sinó tenen ordre però a més aquestllistat queda integrat en el catàleg en línia. De fet és molt car mantenir els productes en paper(pel material i pel manteniment).Hi ha una actualització bibliogràfica sobre Bibliografia Espanyola incluir-lo al tema deBiblioteques Nacionals. Aquesta llista es pot consultar de manera aïllada. És important perquèsurt tot el que es publica a l‟Estat espanyol i una forma de recuperar sobretot a nivell estadístic.Això estava abans dins el catàleg de la BNE, però no es podia aïllar. Ara si que es pot. Fanmonografies, revistes, música impresa i cartografia. Està penjat al dossier. - El material que origina llistes de Dipòsit Legal.Quan es fa un llistat en paper, normalment són llistes periòdiques i normalment cada tipologiadocumental té una llista independent. Les tipologies són: monografies, publicacions periòdiques(revistes i diaris que tenen aquests el mateix número de dipòsit legal en tots els seus números,però s‟han de dipositar 100 cada dia a la BN), partitures musicals, cartografia, publicacionsoficials.Aquestes són les més freqüents, però es demanda que es dipositin els cartells però caldriadescriure‟ls ara bé, són molt pesats. La IFLA diu que són importants per a la cultura nacional ipatrimonial però no es fan llistes, tampoc de postals i perquè no hi ha gaires persones que elscataloguin.Una publicació oficial són impresos de literatura grisa (amb poques còpies) i de circulacióinterna (conselleries, ministeris...) que no es troben en llocs habituals de compravenda. Per ex.serien les esmenes dels estatuts. És aquella publicació que es fa amb els pressupostos generalsde l‟Estat total o parcialment, és a dir, que la paguem entre tots els diners dels contribuents. Devegades una part la paga la institució oficial i l‟altre una entitat, per ex.
  37. 37. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1Aquestes originen una bibliografia nacional i tenen un número específic que es diu NIPO(Número d‟Identificació de Publicacions Oficials) i originen una BBDD en línia, de moment aEspanya no es publiquen en paper i a Catalunya no existeix una publicació de llistes oficials.Les BN a través de ells que s‟estructura la bibliografia nacional, han de fer llistes i els catàlegs,però les BN pel que fa al catàleg mundial de llibres no només s‟han de limitar al recull del‟Edició Nacional (recull de tot el que es publica en tot un país) sinó que també té lacompetència de tenir la Col·lecció Nacional.La Col·lecció Nacional està composta de l‟Edició Nacional, de tot el publicat en la llenguanacional a nivell internacional, tot sobre la temàtica nacional (escriptors del país que les que lesobres del qual hagin estat traduïdes a l‟estranger que no entren en DL perquè no estanimpresos aquí, però la BN l‟haurien de tenir).Si bé l‟edició nacional bé de franc, la Col·lecció Nacional que no és edició nacional, cal pagar-la.Finalment una BN ha de tenir tots els llibres impresos publicats en èpoques antigues que nosiguin en DL perquè no existia i s‟obtenen mitjançant subhastes o comprant-los de segona mà.També estaria dins de la Col·lecció nacional els llibres antics dipositats en BN especialmentvaluosos i que ni són en la llengua del país, ni d‟un autor autòcton, ni parla sobre el país. Aixòseria patrimoni documental són llibres antics perquè són valuosos però no poden sortir del país,tot i que si que poden canviar de propietari per llei. Això genera polèmiques perquè hi ha obresnostres que estan en altres països i no podem recuperar-les perquè no poden sortir del país perllei.També dins la Col·lecció Nacional estarien els CDs-Rom i les Videograbacions. - La finalitat de les bibliografies nacionals.A nivell teòric serveixen per guardar el patrimoni nacional del país. A nivell pràctic la catalogaciófeta en una BN triga molt, els llibres que es cataloguen en DL de vegades surten 2 o 3 edicionsabans de que el llibre estigui catalogat, ja que a un impressor el donen 6 mesos per fer el llibre,tot i que pot trigar fins un any. Després passa a l‟editor que s‟encarrega de distribuir-lo ivendre‟l i a l‟hora va al DL. Després va al dipòsit legal que es cataloguiPer tant per estar assabentats del que es publica immediatament el catàleg bibliogràfic nacionalno serveix, per tant les bibliografies nacionals per comprar la última novetat mai ens a servirà.Serveix per a catalogacions ben fetes però no per a aquelles obres noves. Tampoc serveix persaber preus o fer estadístiques ni pressupostos.
  38. 38. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1El fet de que cataloguin lents però bé són paradigmes per fer catalogacions en altres països quese‟ls copien, tot i que aquells catàlegs estrangers els hauríem de traduir, ens serveix bàsicamentper la descripció. Les bibliografies comercials en canvi, estan al cos de les innovacionsbibliogràfiques però les catalogacions són poc efectives.La Conferència de Copenhaguen fou la última que publicà normatives sobre la BibliografiaNacional. - Les Biblioteques Nacionals Internacionals  La British LibraryBritish Library, normatives i els productes que fa i venen també models de catalogació en CD-Rom (acumulats des de l‟any 1950). La periodicitat de la British Nacional Bibliography ésmensual i tots els registres van sempre al catàleg on a més ens indica on està col·locadal‟assignatura del llibre.  La Biblioteca Nacional Francesa (BnF).També fan la presentació i tot lo referent a la bibliografia nacional francesa. Comulativ 2006s‟haurà de fer servir a l‟hora de fer el treball i seria un acumulatiu. Aquesta biblioteca enspermet consultar en línia la llista (on no trobarem en quin lloc de la biblioteca es troba el llibreconsultat un cop recuperat). Ho tenen tot acumulat en un CD des de l‟any 1970 i aquesta einaserveix per vendre catalogació, tot entrat en format MARC 21. Un repte dels francesos hantractat d‟informatitzar tot el que tenen en el DL des de 1811 i així podríem veure com escatalogava.  Deutche BibliotekTenen a Alemanya 2 BN Liepzig i Frankfurt. Cada una té les seves pròpies competències.Aquestes tenen dades des de 1945. Ambdues publiquen en paper la Deutche bibliographie quetambé serveix per vendre catalogació però ni per localitzar ni per comprar i és exhaustiva pertot el que publica un país.  Portugal.A Chadwyck Healey empresa bibliogràfica que ha fet els CDs i DVDs de les principalsbiblioteques nacionals europees. Aquesta casa editora comercial han aconseguit això perquè lesbiblioteques han rebut de l‟empresa diners perquè aquesta pogués entrar als seus fitxers.  Itàlia.Tenen fons des de 1958, la Bibliografia Nazionale italiana.
  39. 39. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1  Biblioteca Nacional Checa: CNBLa Biblioteca nacional britànica i la francesa van agafar tot un any i l‟incorporaren en un mateixCD-Rom però quedà molt distorsionada degut a que les grafies són molt diferents. Un segonintent per fer una bibliografia internacional ho van fer França, Itàlia, Dinamarca, Holanda, GranBretanya i Portugal. Aquest intent també va presentar molta problemàtica i no es van fer mésintents de bibliografies mundials. - La Bibliografia Nacional a Espanya.Existeixen legislacions per al DL, la primera reforma es dugué a terme al 1958 i el traspàs decompetències a les CCAA no ha variat la reforma. Així l‟únic que tenia poder per atorgar lacreació de DL és l‟Estat però si era traspassable la gestió, per tant es traspassava el poder deque cada CCAA pogués posar el personal de DL i tot i que la CCAA pot fer la BN això no excloude que la BNE no la faci, aquesta també fa per tant un mateix llibre els poden tenir catalogats 2cops un per la BN de l‟Estat i altre per la BN de la CCAA.De fet, els exemplars que li corresponen a la BNE no exclouen tot i que la BN de cada CCAAtingui els seus exemplars.Els llistats de monografies surten un cop al mes, i els de publicacions en sèrie 1 cop a l‟any.Existeix un CD de Bibliografia Nacional espanyola on s‟acumulen tots els registres de DL des de1976. Surt trienalment i es ven per catalogació. Tot el que consta als CDs surt al catàleg.  Les Biblioteques Nacionals de les CCAA.La primera CCAA que demanà competències en qüestió de DL fou Galícia, que col·locà la BN aSantiago de Compostela perquè és on està la Universitat. Va fer al 1981 el Boletín Oficial doBibliografia de Galicia.Barcelona i Madrid i, després València i Sevilla són les ciutats on més activitat de bibliografiatenen. La resta no tenen ni la meitat.Tenen llibres a Galicia, on han fet una separata al marge de la BN, que seria llibres comercialsen gallec.Per altra banda, es va intentar fer una BBDD provisional de llibres que s‟estaven catalogant acada Agència Bibliogràfica Provincial, hi hauria un bibliotecari que amb el manuscrit del llibreprendria un mínim de dades per sistema electrònic i seria com avançar noticia del que sortiràpròximament, però són noticies incompletes (no hi havia gaires detalls en els registres). Un copfeta aquesta fitxa provisional, se li dona a d‟impressor al mateix temps que el número de DL il‟impressor va a la impremta, fa el llibre i aquesta fitxa queda impresa en la contraportada delllibre. De manera que es generen 2 documents més, el de la BBDD i el de la contraportada.
  40. 40. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1Aquesta fitxa podrà servir perquè quan es catalogui, la major part de la feina estigui feta.D‟això s‟anomena CIP (Catalogació dins la Publicació, en anglès Cataloguin Inside Publicaction).La fitxa està feta per professionals i a més queda enregistrada en una BBDD.El resultat ha tingut poc èxit perquè resultava car aquest sistema, ja que havia més personalque fa d‟intermediari. La gràcia d‟aquest sistema era que la informació que es donava eraimmediata. El CIP només el segueixen portant a terme rigorosament al Canadà, però la resta depaïsos no la segueixen exhaustivament.La bibliografia comercial ha acceptat molt la immediatesa de la noticia i cada cop cataloguenmillor aquells països que no segueixen CIP els hi atorguen la capacitat de fer aquesta funció ala Bibliografia Comercial.  La Bibliografia Nacional a Catalunya.Catalunya al 1982 va ser la segona CCAA en demanar transferència en funció de DL i en funcióde tenir una BN així els llibres publicats a Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona quedariengestionades per la BN i, després cada biblioteca territorial es quedaria un exemplar.Al 1982 va publicar-se la Bibliografia Nacional de Catalunya com a llibres impresos deCatalunya. La publicació es dividia en 2 parts: la de monografies i la de publicacions en sèrie,però no van sortir la música impresa, ni mapes...Actualment la BNC parla de bibliografia catalana però abans de l‟any 2000 es va decidir deixarde fer la bibliografia impresa perquè sortia massa cara i quedarien catalogats els llibres en elcatàleg electrònic, però podent ser consultats de forma independent al DL.Dins el DL tant a Barcelona com a Madrid són les dues CCAA que més llibres impresos tenen(no llibres editats que gestiona la publicació), la impressió vol dir que només estan impresos, nol‟edició. Hi ha molts llibres catalans que s‟imprimeixen a Pamplona i no surten al DL d‟aquí, peròtambé a Barcelona s‟imprimeixen còmics francesos que queden enregistrats a Barcelona.  Bibliografia Nacional de MadridVan ser els tercer en fer la Bibliografia. Aquests fan una monografia de bibliografia l‟any.  Bibliografia Nacional a Euskadi.Euskadi no publica separada la bibliografia de la BN de la del DL tot queda al catàleg en línia.Navarra i Aragò tampoc no fan bibliografia impresa perquè surt molt car, en canvi La Rioja sique es fa producció impresa tot i que és escassa.
  41. 41. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1  Bibliografia Nacional Balear.Té dos seus una a Mahó (Menorca) que fa el seu butlletí de bibliografia que es poc voluminós iel de Mallorca que fa un butlletí menys detallat que el de Menorca i sembla ser que Ibiza haaconseguit tenir DL, però està en vies de poder-se fer. Les illes tenen el problema deltransportar els llibres en vaixell d‟una illa a l‟altre.  Bibliografia Nacional Valenciana (1984)Fan bibliografia de monografies i publicacions en sèrie.  Bibliografia andalusa.Granada és considerada capital cultural i Sevilla la capital comercial. Té 2 tipus de bibliografia:monografies i publicacions en sèrie.S‟ha de recordar que a l‟estranger es fan les Publicacions Oficials que fa cada ministeri de lapresidència i ha creat la BBDD que es diu NIPO (Número d‟Identificació de PublicacionsOficials).Exercici 2.Com a símbol només la I per que no el localitza, no sabem on està col·locat el llibre, per tant laL no cal posar-la. A la BNE no cal posar la data de consulta per que és un CD-Rom. Lescitacions de les bibliografies nacionals totes són publicacions en sèrie. No posaríem “dins” ni “a”posaríem el títol de la bibliografia i després de quin tipus si és una monografia, el volum, any ila pàgina.Recordem que les bibliografies no serveixen per vendre ni per localitzar llibres, en canvi si queserveixen per catalogar, l‟únic que caldria fer és canviar l‟idioma. L‟empresa encarregada de ferles bibliografies a gairebé tot el món és Chadwyck Healey. No obstant, al catàleg europeuprincipalment per les dificultats d‟adaptar idiomàtiques.Per fer les descripcions es necessiten diners sobretot perquè cal pagar bibliotecaris i la IFLA diuque si una bibliografia nacional no es pot mantenir segons els seus consells, podria ser tambérecollida a través de la via comercial del llibre.
  42. 42. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1TEMA V: La via comercial del llibre.-Recursos d‟interès: http://campusvirtual.ub.edu/mod/resource/view.php?id=3694 -> ISBN 13 el nou ISNB.Aquesta via està potenciada pels editors que són els que farien el negoci i trobarien la forma dedifondre i vendre el que fan. Per tant parlarem dels editors igual que pel que representa a lesbibliografies impliquen als impressors.Els editors fan més negocis que els impressors. Els editors primer difonen el que fan tant en lesbiblioteques com a les llibreries. Les bibliografies comercials poden suplir o completar lesbibliografies nacionals ja que donen informació immediata del que sortirà.Un editor londinense Foster, cap al 1959 va pensar que per vendre millor els seus llibressobretot quan els venien a l‟estranger, l‟hi costava traduir els títols dels llibres als altres idiomesi va pensar en posar un número als llibres, per no haver de traduir. Va crear un númeroidentificador de llibres per identificar el número exacte del llibre, edició, tipus d‟enquadernació,qualsevol variant i el preu. Aquesta innovació va ser un èxit i es va crear tot un sistema ditISBN (International Standard Bibliografic Number) i que la ISO el va adoptar i regular com unanorma ISO que regula l‟ISBN 2109, al 1966.Actualment el número ISO està regulat pel Comitè Internacional d‟ISBN amb seu a Berlín i vaatorgar l‟acceptació als números que van sortint i també cada dos anys, la seu publica undirectori Internacional molt important amb les adreces dels editors a tot el món. És un directoride pagament.La norma ISBN fins ara era un número de 10 xifres repartides en 4 grups separats per un espaio guió, dels quals , l‟últim grup era una sola xifra (número de comprovació del sistemainformàtic que de vegades és una xifra romana). Els altres grups són codis i poden ser dediferents llargària (fins a 9 xifres màxim).El primer grup correspon al país que publica al llibre, volien que identifiqués la llengua i desprésho van deixar i identifica si el publica una Agència Internacional. Aquest número l‟atorga Berlín.El segon grup és la identificació de l‟editor del llibre i l‟atorga l‟Agència de l‟ISBN establerta acada país. Que s‟encarrega de que a cada país no hagi una xifra repetida.El tercer grup es el llibre concret dins l‟editorial i l‟edició concreta d‟aquell llibre amb totes lesedicions concretes d‟aquell llibre. Per ex. hi ha llibres o obres que estan en 1 volum, en mésd‟un volum o una obra complerta i tots amb el mateix ISBN. Aquest número el posa l‟editor.El quart grup és el codi de comprovació o dígit de control.Tot això funciona per ex. un editor envia un llibre a l‟Agència d‟ISBN nacional a Madrid, perquèli donin el número del llibre. L‟Agència l‟ha de donar el vist i plau, un cop fet, l‟editor l‟had‟imprimir per tant l‟editor envia el llibre a l‟impressor perquè l‟imprimeixi el número d‟ISBN al
  43. 43. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1llibre. Un cop que ja té el número, la BBDD de l‟ISBN dona la noticia de l‟existència del noullibre i així començar-lo a difondre entre llibreters, bibliotecaris...L‟ISBN té un tipus de descripció dolenta, no hi ha correcció de dades, però la noticia de queexisteix el llibre és immediata, molts cos abans de que apareguin a les llibreries. Així es creenles BBDD de l‟ISBN als països que el tenen.De vegades les primeres noticies s‟acaben de modificar al cap del temps, per tant aquestsBBDD són poc fiables perquè no fan la catalogació amb el llibre davant. Però també informendel preu del llibre (tot i que no és obligatori) i molts editors no el posen.Cada país gestiona l‟ISBN que és una agència sempre comercial. Però Espanya no és unaempresa comercial on es gestiona l‟ISBN com a la resta de països, a Espanya és el Ministeri deCultura que gestiona l‟ISBN. Una avantatge és que és gratuïta la seva consulta per tothom,mentre que als altres països s‟ha de pagar. L‟inconvenient és que als altres països per rivalitat ales altres editorials comercials, tracten de fer la fitxa catalogràfica ben feta i les noticies cadacop les fan més correctes catalogràficament parlant, cosa que aquí no.L‟obligatorietat de l‟ISBN, tenint en compte que les normes ISO no són obligatòries per llei,l‟ISBN tampoc ho és. Però al llarg del temps, molts països creuen que seria interessant mentreuna llei que obligui als editors d‟aquell país a introduir l‟ISBN, de manera que en molts països ésobligatori. A Espanya des de 1974 és obligatori, tot i que en la BBDD tenen llibres des de 1972.Si algú vol publicar pot anar a un impressor i publicar però no el pot vendre, l‟ha de regalar. Pertant els llibres poden no portar ISBN sempre que no es venguin, ara bé, si que han de portarDL, sense ISBN hi ha un 5% de les publicacions d‟un país, serien els llibres per regalar o peraltres causes: tesis doctorals, que porten un DL, actes de congressos que la paguen elscongressistes no és necessari que portin ISBN, publicacions personals (autoedició)...L‟ISBN per tant és obligatori però no publiquen tota la publicació nacional hi ha que quedensense control.L‟intent del codi de barres correspon a una iniciativa no complementària al món dels llibres si noprové dels productes manufacturats. La iniciativa prové dels anys 70s i que era una iniciativaper llegir i identificar els llibres mitjançant els escàners per controlar els productesmanufacturats. Va tenir èxit i els editors van voler afegir-se a aquest sistema, la qüestió era queel codi de barres partia de 13 xifres i l‟ISBN només en tenia 10, això era un inconvenient, ja quel‟ISBN s‟havia de transformar de 10 a 13 xifres. Van arribar a la conclusió de que la qüestió essolucionaria que les 10 xifres d‟ISBN s‟avantposarien 3 xifres que serien 978 per tant un llibreen codi de barres seria 978 i a continuació l‟ISBN corresponent. A mida que els números d‟ISBN
  44. 44. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1es vagin esgotant, que no queda gaire temps perquè això passi, el 978 anirà variant, de maneraque hi hauria 3 xifres més per poder anar creant més números ISBN.978 84 9815 846 1Barres país Nº del llibre Editorial Dígit de controlEls codis de barres van tenir èxit a l‟ISBN es van conservar als codis de barres. L‟únic on el codide barres no és el prefix és en els llibres que comencen sempre pel codi del país.Els codis de barres els magatzems poden incorporar més barres segons la quantitat d‟stock quetinguin.L’obligatorietat de posar un codi de barres.-Hi ha països on els codis de barres són obligatoris. A Espanya no és obligatori. El codi de barress‟ha de posar amb un programa informàtic. Hi ha moltes empreses però no estaninformatitzats, s‟ha de tenir en compte que les barres tenen una amplada concreta, no espoden fer manualment. El sistema ISBN s‟ha quedat petit per la quantitat de llibres i a partir degener del 2007 es va fer l‟ISBN amb 13 xifres per tant s‟han afegit el 978 als llibres publicats enaquest any. Els llibres publicats aquest any tenen 2 ISBNs un amb el número de 10 xifres il‟altre amb el mateix número amb 13 xifres (només varia l‟últim número, el dígit de controlentre ambdós números).Així doncs, pel que fa al codi de barres, es va adequar al sistema d‟ISBN pel que fa als llibres,que comencen amb el dígit 978. El codi de barres està supervisat per EAN (InternationalEuropean Article Number). El prefix per a revistes és 977 que és per l‟ISSN i el 979 funcionariaa partir del 2007 per a llibres.Existeixen guies comercials impreses i també en CD, sobretot en aquells països on es cobra perconsultar o tenir accés al catàleg. A Espanya no seria el cas.Durant l‟època de Fraga Iribarne els llibres es controlaven des de la Policia, per controlar el quees publicava, i després passarien a ser controlats per l‟Agència de Turisme, així tot el que eracensurat anava al mar. Finalment s‟hi va encarregar el Ministeri de Cultura.A França, ELECTRE és l‟empresa comercial que s‟encarrega de controlar l‟ISBN. Aquestaagència publica setmanalment una revista que es diu “Revista Setmanal” (Livres Hebdo) i unllistat dels llibres que ja tenien ISBN i que sortiran setmanalment i amb una referènciasuperficial, un petit resum. ELECTRE va fer un acumulatiu d‟aquesta revista que es diu Livres deFrance, que inclou tots els llibres setmanals del mes. Aquesta revista és mensual.
  45. 45. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1Tot s‟acumula amb blocs anuals, un cop l‟any publica “Livres disponibles”. Aquest llibre anual nonomés conté els llibres de l‟any sinó també els llibres d‟anys anteriors no venuts o en stock.Aquest el tenen en paper i en CD.ELECTRE és també una editorial especialitzada en biblioteconomia.A Anglaterra l‟editorial comercial que gestiona l‟ISBN és Bookseller que també fansetmanalment, mensual i anual però a més acumulen per temes. L‟acumulatiu és diu “BritishBooks in Print” (llibres a la venda).A Alemanya l‟editorial que gestiona l‟ISBN és VLB (Verzeichinis Liferbarer Bucher), també ésuna editorial comercial. També fan acumulatius per temes. El VLB (Verzeichinis LiferbarerBucher) d‟Alemanya es per a tot el món en llengua alemanya (Austria, Suïssa i Alemanya)A Itàlia l‟editorial és Editrice Bibliografica, controla l‟ISBN i la norma ISO, la publica ellstambé. Treu el “Catalogo de Libre Comercio anual”. És una editorial important enbiblioteconomia. També té en CD “Giornale della Libreria” que sol ser trimestral.Als EUA Bowler és la que s‟encarrega de l‟ISBN. També és una editorial important que publicallibres de biblioteconomia. Aquesta editorial publica un cop l‟any Books in Print i que són tots elsllibres a la venda d‟EUA, tant els estrangers com els que no ho són. Té fama de que no té unatipografia gaire visible, està en línia i s‟ha de subscriure pagant.Per altra banda, també porten la Fothcoming books (llibres que sortiran) on informen delsllibres que han de sortir. El problema és que cada cop el fan més petit perquè surt molt cargestionar-lo, ja que han de pagar als bibliotecaris per fer les catalogacions. Actualment hanafegit una ressenya dels llibres en la versió en CD.Global books in print és una editorial que avarca llibres de tot el món anglès que estan a lavenda (EUA, Canadà, UK...) en base a l‟ISBN per tant no venen llibres. També s‟ha de pagar persubscriure‟s en línia. Tenen una BBDD de llibres apunt de sortir.Publisher’s International ISBN Directori és publica a Berlín de totes les editorials del món.No hi ha llibres sinó editors i és exhaustiu.
  46. 46. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1Resumint el món comercial.- - Les avantatges:  A traves de l‟ISBN es pot aconseguir el catàleg de l‟ISBN mundial dels llibres destinats a la venda.  Les bbdd són recuperables a partir d‟autors, títols, llengua, són per tant molt flexibles.  A cada país la bbdd té un any diferent en ISBN depenent de quan la llei obliga a establir-lo. A Espanya ho fan al 1974.  Totes les bbdd d‟ISBN també informen dels llibres exhaurits i serveixen per fer la història del llibre i això tots.  Dona noticia immediata que el llibre surt al carrer i fins i tot abans de que el llibre estigui al carrer.  Sovint indica el preu, però això implica que el preu estigui imprès al llibre o a vegades l‟editor vol que consti al llibre.  A nivell de gestió de biblioteques, l‟ISBN surt també per conèixer els pressupostos de la compra de llibres i també per a la gestió personal.  Útil per fer estadístiques i la matèria editada, quants llibres hi ha en una o altre llengua....  És el gran directori dels editors de cada país. En el cas d‟Espanya és que tot aquest sistema és gratuït.  Els ISBN que no estan en línia, per tant en paper, cada país disposa de revistes, CDs, acumulatius. A Espanya no hi ha més que la bbdd en línia i tot i que volien una versió en paper, no s‟ha aconseguit.  Hi ha editorials que gestionen l‟ISBN que fan petits resums del llibres. - Aspectes negatius:  Les classificacions temàtiques fan una classificació pròpia que no és la CDU, ni la de la UNESCO, de manera que queda despenjada.  No venen els llibres.  No sempre indiquen el preu.  L‟ISBN normalment està ple d‟errades perquè cataloguen ràpid i són poc coherents.
  47. 47. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1 - Les Fires de llibres.-Les fires es fan per vendre i existeixen des de que hi ha llibres impresos i també des d‟aquestmoment es fan catàlegs dels que van a les fires. Des de prop de la invenció de la impremta, esfan a Alemanya Fires de Llibres i cada impressor feia les corresponents llistes que eren lesprimeres bibliografies on quedaven incloses només els llibres a la venda, no els exhaurits.Aquests catàlegs es deien Messcatalog.Actualment la Fira més important de llibres que es fa arreu del món convocada per editors és laFira del Llibre de Frankfurt, hereva d‟aquestes fires que es feien al llarg del Rhin. Esconvoca a finals d‟octubre, i és internacional, van editors d‟arreu del món.El premi nobel de literatura intenta coincidir amb aquesta fira per així fer transaccionscomercials. En aquestes fires no es venen llibres al públic, si no que es negocia amb els dretsd‟autors, de traductor i d‟imatge de l‟autor.Aquesta fira la fan propera a la Fira de la cervesa de Münich.Aquest any la Fira de Frankfurt està dedicada al català i a continuació es van colar totes leseditorials en castellà que hi ha a Catalunya.Alvoltant de la Fira de Frankfurt es crea la Fira alternativa, on van les editorials que no hanestat convidades a la de Frankfurt, i es fa aquesta altra fira feta només per als professionals, espublica un catàleg a la fira de les editorials que hi són i no es fa venda de llibres.La segona gran fira és la que es fa a París: Fira Internacional de París. Tampoc en venenllibres, són transaccions de llibres.La Fira del llibre infantil a Bolonia, la fan normalment a l‟abril i mou el negoci del llibreinfantil i de les il·lustracions, a més mou també molts diners.A Amèrica, Guadalajara a Mèxic al març fan la Fira interna del llibre mexicà.La IFLA sabent el ressò que tenen aquestes fires acostuma a declarar un país com a capitalmundial del llibre i la cultura del llibre. L‟any 2007 haurà de ser Bogotà, tot i que encara ho ésTorino. Aquest acord UNESCO-IFLA es fa 1 cop l‟any.Paral·lela a la fira de París és també important la Fira del Llibre de Londres que es fa a finalsd‟abril.Actualment es pot anar a la Fira del Llibre de Brussel·les, important perquè acostumen aanar dibuixants de còmics, malgrat que la fira més important mundial és la d‟Angulema(França), però aquesta de Bèlgica també és important. Se sol fer al febrer.
  48. 48. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1A EUA de les fires que fan importants, una és la que organitza l‟ALA, organitza per biblioteques,però que van editors i es la National Library Week, que fa moltes activitats i cap al mes desetembre es fa altra fira que es diu La Setmana del Llibre Prohibit.A Catalunya a la fira Els llibres t’esperen a Catalunya que afecta a editors i una part delsllibreters, els quals estan dividits. Per una banda estan els que volen que la gent compri elsllibres a les tendes petites de barri, ja que tenen molts problemes per vendre amb lacompetència de les grans superfícies i aquests reivindiquen que torni la llibreria de barri. Peraltra banda, hi ha el sector que diu que ni amb això les llibreries de barri remuntaria la vendade llibres.Els que hi són a la fira són els primers perquè si que venen en aquesta fira es venen llibres.També a Catalunya es troba la fira Paperantic que comença al març i no només venen llibressi no segells, cromos, cartells i la crea l‟associació de llibres antics i que de vegadescol·leccionistes poden trobar coses interessants: postals.La Fira del Llibre de Barcelona es fa al novembre. Abans aquesta fira es deia Liber, Firad‟editors d‟Espanya i que es va fer després al saló de Frankfurt sent una fira internacional. E-Liber feia la fira un any a Madrid i l‟altre any a Barcelona, fins que Barcelona va dir que una firacada dos anys era molt poc i es va desvincular de Liber. Aleshores va crear la Fira Internacionalde Barcelona, era només per editors. Normalment es fa al recinte de Montjuïch i feta perprofessionals.Al setembre es fa la Fira de Llibres Antics, es una fira convocada per les llibreries de PlaçaCatalunya que solen fer catàlegs de llibres molt bons i que es tenen molt en compte, ja quecataloguen el material que porten a diferència de les altres fires on només el catàleg es fa sobreels editors que hi van. El problema és que els expositors no mostren els llibres sino que elsmostren en catàleg i després entren en negociacions. És de caire internacional i dins d‟aquestafira també es publica tota la relació d‟editors.Les CCAA acostumen a convocar fires de llibres on si que es venen llibres i inviten a editors,llibreters que a vegades tenen parades dins la fira.També hi ha la Fira del Llibre Anarquista que es fa entre Madrid i Barcelona.En algunes fires d‟aquestes també hi ha biblioteques que porten els seus catàlegs.
  49. 49. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1 - Les Bases de dades de llibreters.-Normalment aquests catàlegs s‟han agrupat, són grans catàlegs col.lectius que els llibreterspaguen com a compensació per sortir en Internet.Bookfinder.com té 60 milions de llibres, la LC en té 50 milions. La primera és connectable enlínia i et diu on es troba el llibre, en quina llibreria d‟arreu del món.Altre catàleg col.lectiu que agrupa tan biblioteques com llibreries és un cataleg de catàlegs:Buchhandel són llibreters d‟arreu del món, busca el llibre i el preu així com on es pot trobar.Un altre catàleg és el Booklooker.També el Userbooksearch (amb 55 milions de llibres)Barnes & Noble.com (www.bn.com) va començar sent una llibreria i ha crescut molt.Books & books Collecting: també és una pasarel.la de llibres que connecta amb altres.Abebooks.com (diuen que va cap als 40 milions de llibres).Editorials espanyoles: consulta ISBN aquesta BBDD no ven llibres sino si el llibre existeix si esvenen i el preu que donen sobre tot és per fer pressupostos de cara a les biblioteques quecompren. Només hi ha llibres a la venda des de 1972. Es troben tots els editors espanyols(adreces, d‟editors) i en aquest cas és exhaustiu perquè per llei ho imposa hisenda.Iberlibro la gran empresa en línia d‟empreses a Espanya es aquesta. Agrupa totes aquellesllibreries que han volgut agrupar-se en Internet. Forma part de la cadena Abebooks.com. Ésimportant per buscar edicions antigues més que no pas per buscar llibres nous. També ésdoncs per a col.leccionistes. Li fa la competència la llibreria sevillana Renacimiento, que no estàassociada però treballa amb llibres vells i als EUA però pel seu compte.Hi ha altre associació de llibreters que es diu CEGAL que com a tal, és una associació on espoden agrupar llibreters per ordre alfabètic.Els distribuïdors: l‟editor diu que no ven llibres sino que posa els llibres al mercat. L‟editor donael llibre al distribuïdor que és l‟intermediari entre el llibreter i l‟editor. De vegades quan no hi hadistribuïdor és difícil trobar el llibre i sol passar amb editorials institucionals. El fet que sigui unllibre que passa per les mans del distribuïdor encareix els llibres. Una empresa de distribució ésInfo@nde.Libris.es és altre pàgina web de llibreries i editors.L‟ISBN no és l‟únic número de codificació numèrica de materials, existeixen altres amb més omenys repercusió.
  50. 50. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1TEMA VI: BIBLIOGRAFIA DE REVISTES: ISSN I DIRECTORIS.L‟ISSN és un número normalitzat sota la norma ISO que afecta a revistes. És un númerovoluntari per tant no totes les revistes del món el tenen. Està regulat per una AgènciaNormalitzada a París, el gestiona la UNESCO però ha concedit la informació dels seus materialsa una agència privada. Afecta a registres i sèries (anuaris que estan entre monografia i revista;col.leccions de llibres que surten amb una certa regularitat).Aquest número consta de 8 xifres repartides en 2 grups i que no tenen cap significat. Com queaquest número vol que també es llegeixi pel codi de barres s‟allarga abantposant 977 i 2números al final.- Identificadors numèrics.L‟ISAN és un número normalitzat per a productes audiovisuals. És voluntari i no té massaimplantació. Està gestionat per una empresa privada i també és una norma ISO. Aquest números‟ha fet per un òrgan particular dins de l‟entorn ISO. Aquest esta bastant implementat essentper a música impresa i hi ha l‟Agència Internacional en Espanya gestionada pel Ministeri deCultura “Centro de Documentación de Música i Danza”. Té una BBDD. Esta bastant implementatja que la música impresa té també un DL.L‟ISRC: International Standard Registre Code és per a registres sonors i audiovisuals. També ésun número ISO no obligatori. No té gaire implementació.L‟ISRN: és un número aplicable a informes tècnics (literatura grisa difosa per termes comercials,o informes tècnics sobre casos determinats). És un tipus de literatura grisa molt important. Estàimplementat a França per la institució l‟equivalent a Espanya del CSIC i es diu (INIST). Portentotes les comissions d‟informes tècnics de la Unió Europea que la Biblioteca de Dinamarca té elDL d‟aquestes informes tècnics europeus i la BBDD és consultable en línia però pagant.L‟ISMN: sobre partitures musicals. Hi ha una BBDD sobre partitures musicals a Espanya.L‟ISWC: Publicat per protegir els drets d‟autor de les obres musicals. Es per saber a qui s‟ha dedemanar permís. Obres musicals i drets d‟autor.Tots aquests números s‟estableixen per norma ISO i no són obligatoris. Fora de l‟entorn ISOtrobem:El NIPO (Número d‟Identificació de Publicacions Oficials).El DOI: pretén ser una norma ISO però no ho és i es voldria per identificar la informació digitalque corre per Internet però de moment esta en mans d‟una agència privada. Una agència nord-
  51. 51. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1americana. Número d‟Identificació d‟Objectes Digitals. Es busca que quedi controlat i descrit perles metadades, però queda molt.IBSN: és un número que volia introduir un espanyol per normalitzar els blocs [ibssn.jarfil.org]no és entorn ISO. De fet un bloc seria un DOI (informació digital) Han muntat una BBDD.L‟ISSN.-És un número normalitzat pel que fa a les publicacions en sèrie i que va ser creat per un grupde científics que es van acollir a la difusió de la Ciència dins de la UNESCO, per tal d‟identificarles millors revistes que es publiquessin arreu del món, per tant en principi va ser un número dequalitat a instància del món de les ciències i amb el recolzament de la UNESCO.S‟origina a començaments dels 70s, quan l‟objectiu de seleccionar les millors revistes del mónera el següent: Als anys 60s hi ha nombroses empreses que buidaven els articles científics deles revistes científiques (feien el registre i el resum dels articles). Algunes d‟aquestes empreseseren l‟abstract. Aquestes revistes d‟Abstract les feien per temes, per tant es buidaven lesrevistes per temes molt concrets perquè els científics opinaven que no sempre valia la penallegir-se i resumir els articles que no aportaven noves informacions i en canvi complicavenl‟article, és a dir, s‟anyorava una tria de revistes bones. Per tant aquestes revistes es demanavaque les revistes d‟abstracts buidessin les revistes bones i de qualitat per tal de difondre el móndels abstractes i el món de la ciència. Per això van pensar en fer una BBDD de revistes nomésde qualitat i que quedarien enregistrades per un número.Per fer una BBDD de qualitat primer s‟ha de configurar la BBDD, és a dir, descriure les revistes iper això s‟havia de generar un sistema descriptiu de les revistes. Després van organitzar elnúmero ISSN per que no es donessin números repetits. Per altra banda, està el tema de qui diuque una revista és bona?Els Abstractes són resums, per tant hi havia empreses exclusivament dedicades a fer els resumsde revistes científiques i que es deien Empreses d‟abstracta.Així va néixer l‟ISSN. En principi es va pensar que les Biblioteques Nacionals dels païsosdirigirien el projecte d‟ISSN perquè com a les Biblioteques Nacionals havien de tenir totes lesrevistes que es publicaven al país, per tant el que havien de fer era fer una Agència de l‟ISSN iindicar aquelles que fossin de qualitat. Per tant el país havia de pagar a l‟Agència.En principi el projecte va fer-se fins que van topar amb criteris diferents. Els editors de revistesque no estaven considerats com la qualitat es van manifestar. Tothom volia tenir el número dequalitat. Un primer pas va ser demanar que els números de les revistes fossin per les que
  52. 52. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1tinguessin articles de qualitat. Actualment però, la cosa ha degenerat ja que qualsevol editor derevistes que demani un ISSN se li atorga.També amb el pas del temps, s‟ha demostrat que identificar revistes amb un número és tancòmode com fer-ho amb un llibre i es pensa que un ISSN s‟acabi convertint en un identificatiuper a tot tipus de revistes.Això fa que les BBDD a París, on està l‟Agència Central de l‟ISSN, sigui la més gran de les BBDDde revistes de tot el món. No es troba cap anuari que tingui tantes revistes com la BBDD deParís que té registres de revistes vives i mortes.A Espanya en DL la imprimeix l‟impressor. Quan arriba a l‟ISSN la descriu i va passant a lesbibliografies de les corresponents CCAA. Cada número de registre es fa només del primernúmero de cada revista. Un cop que queda enregistrat el primer número, no se sap si la revistacontinua viva o no.Per altra banda, si un editor fa una revista i demana l‟ISSN es va fer un International SerialData System amb això la BBDD sortia amb una fitxa de registres. Els primers en fer ladescripció van ser els del número ISSN, els científics de París i tot i voler conformar. CONTROL BIBLIOGRÀFICNOU DEPÒSIT LEGAL NÚMERO ISSNDESCRIPCIÓ ISBD DESCRIPCIÓ ISBDBIBLIOGRAFIA NACIONAL ESPANYOLA REVISTES ESPENYOLES AMB ISSNPUBLICACIONS EN SERIEBIBLIOGRAFIA DE CATALUNYA BBDD DE LA UNESCO AMB EL CONSUMPUBLICACIONS EN SERIE I ALTRES DE TOTS ELS PAÏSOSAUTONOMIESAixí doncs, cada país té dues llistes de revistes les entrades per DL tinguin o no ISSN i les quetenen ISSN atorgat per diversos motius.Les normes ISSN van crear altre cosa important com fou una llista d‟abreviatures de revistes.Van atorgar un títol abreviat a cada revista i van enregistrar aquesta tipologia de revistesabreviats. Per consultar les revistes abreviades calia consultar també la BBDD de l‟AgènciaInternacional de París. Això interessa per catalogar revistes ja que les AACR demanen el títol
  53. 53. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1abreviat i no el podem abreviar nosaltres si no que existeix, com veiem, un títol oficial abreviatper a cada revista amb ISSNQuímica analítica. – Madrid: Ediciones...Quím.anal = (seria el títol abreviat per a aquesta revista i que hauríem de posar en cas de que la cataloguéssim per AACR)Quan una revista encara està vigent, normalment a la BBDD posen l‟any d‟inici i 9999, mentreque si la revista s‟ha deixat de publicar posen l‟any d‟inici i l‟any final de publicació.Definició de revistes.-La norma ISO 3297 afecta a l‟hisn defineix com publicació seriada: publicació en qualsevol tipusde suport que s‟edita en parts successives i que porta, generalment una designació numèrica ocronològica pensada en principi per continuar indefinidament (diferenciant-los de fasciclesd‟enciclopèdia que esta pensada perquè s‟acabi).L‟ISSN té la funció de citar les publicacions seriades amb precisió. El departament decatalogació de les biblioteques per tenir el títol abreviat d eles revistes, per fer comandes desubscripció a les revistes, per part de les biblioteques, per a la confecció de catàlegs col.lectius,per intercanvi electrònic a nivell comercial. No es obligatori i l‟ISSN s‟ha de col.locar a lacapçalera adalt i a la dreta de la revista.Quan una revista té algun canvi tindrà un número ISSN diferent per ex. si una revista està enpaper i en línia tindran números ISSN diferents. També tindrà importància els títols abreviatsper diferenciar revistes amb el mateix títol, però sent revistes diferents per això el títol abreviatserà diferents d‟una revista a una altre.L‟ISSN també pretén diferenciar a les revistes homònimes segons el títol, és a dir s‟escriuenigual.
  54. 54. Bibliografia sistemàtica general. N. Vela Toni Pérez2006-2007 M-1TEMA VII: BIBLIOGRAFIES DE REVISTES: DIRECTORIS COMERCIALS.Els Directoris de revistes.-Un directori de revistes són aquelles publicacions que inventarien revistes de forma exhaustivaamb la finalitat de vendre subscripcions de revistes. Això significa primer que surten anualmenti en fascicles de publicacions trimestral...intenten sostenir el màxim número de revistes a nivellmundial i que intenten donar el contingut i la fitxa de cada revista (dona l‟adreça de l‟Agènciaque facilita la subscripció, breu noticia de la revista, el preu, si la revista es de prestigi...) i duesdades molt importants:  Si la revista té control d‟un Comitè de Qualitat: si la revista no admet qualsevol article.  i també ens indiquen si aquella revista es buidada per serveis d‟abstract o no ho fa.Malgrat aquests directoris ser inventaris de revistes a tot el món si mirem aquestes dos últimesdades de qualitat i abstract, tindrem un conjunt de revistes de qualitat.Abans s‟exigia que la revista tingués ISSN perquè era un segur de qualitat, però en l‟actualitatno cal. Hi ha dos grans directoris de qualitat: abstract i qualitat que hem vist. Ulrich‟sPeriodicals Directory i The Serials Directory, són 2 directoris de revistes que estan moltactualitzats i són de pagament, però el segon es pot accedir de forma gratuïta a través de laUB.Al marge d‟aquests 2 directoris, queden al marge la premsa diària i la gratuïta. La diària esaquella que apareix com a mínim 4 cops a la setmana. Recentment però intenten incloure lapremsa diària però només la dels EEUU. A l‟Agència ISSN espanyola si que inclou la premsadiària. - Els repertoris de revistes programats per vendre subscripcions.-Estem dins l‟entorn de revistes ISSN (no normalitzat que al principi s‟acostumava a l‟actualitat ique actualment s‟apropa més a l‟ISBN de llibres, per tant de caire comercial). A la BBDD ISSNtenen sobre 1 milió de llibres des dels anys 70s amb una descripció senzilla però vàlida. Es potfer una cerca per títols i per classificació decimal i ofereix la possibilitat de consultar tantrevistes esgotades com les encara vigents. En aquest sentit és més operatiu que les revistesentrades per DL.L‟exhaustivitat esta dins de l‟ISSN. Cada país té gestionat l‟ISSN a través de les sevescorresponents Biblioteques Nacionals i comunica a les altes i les baixes a la seu Central del ISSNa París.Acostumen a tenir el preu de subscripció però no el solen actualitzar. També atorguen tipusabreviats de revistes perquè quan es cataloguen, segons les AACR o ISBD les han d‟abreviar eltítol i per això són útils aquests catàlegs de revistes abreviades.

×