Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Atenció gent gran[4].psap
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Atenció gent gran[4].psap

  • 1,327 views
Published

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
1,327
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
16
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide
  • Diferents àmbits d’estudi: Valoració CLÍNICA Valoració FUNCIONAL Valoració MENTAL (cognitiva o neuropsicològica) Valoració ESTAT AFECTIU Valoració SOCIAL Valoració QUALITAT DE VIDA L’ús d’escales permet una avaluació estandarditzada (uniforme), fiable, específica. I faciliten la comunicació entre professionals. Descriuen i quantifiquen la situació funcional però no diagnostiquen la causa que produeix el deteriorament. Completen l’avaluació clínica, incrementen la sensibiliatat diagnòstica, monitoritzen i quantifiquen el grau de deteriorament del pacient Canvis i alteracions en cadascuna d’aquestes àrees afecten a les demés. Exemple: una malaltia (àrea clínica) com la fractura de fèmur, pot produir una incapacitat de mobilització i compliment de ABVD (area funcional) i això es trdueix en una necessitat de més cures ( genera nous requeriments en l’àrea social).

Transcript

  • 1. ATENCIÓ A LA GENT GRAN Joan Plana MF ABS Olot Montserrat Ribas M.F. ABS Girona 1. Sara Unanue DUI ABS Figueres Rosalía Sànchez DUI ABS Girona 1
  • 2. ANCIÀ FRÀGIL
  • 3. FRAGILITAT
    • Estat en què la reserva fisiològica està disminuïda  risc d’incapacitat
    • Equilibri precari entre diferents components, biomèdics i psicosocials  condicionaran el risc d’institucionalització i mort
  • 4. Fragilitat
    • S uma dels problemes derivats:
    • Envelliment biològic. Alteracions en equilibri,i marxa (sistema sensorial,resposta muscular,equilibri)
    • Malalties agudes o cròniques (conegudes o no)
    • Factors de risc (estil de vida,factors socials,factors econòmics)
    • Riscs per desús (inactivitat,dèficit nutricionals)
  • 5. Envelliment habitual
  • 6. FACTORS DETERMINANTS DE LA FRAGILITAT
    • Majors de 80 anys
    • Pluripatologia
    • Polifarmàcia
    • Problemes cognitius o afectius
    • Reingressos freqüents
    • Patologia crònica invalidant
    • Sense suport social ( viuen sols)
    • Problemes deambulació (caigudes)
    • Pobresa
    • Més de 3 criteris ens parlarà d’ancià fràgil
  • 7. VALORACIO INTEGRAL I MULTIDIMENSIONAL EN L’ANCIÀ FRÀGIL
  • 8. VGI
    • S’hauria de fer a tots els nivells assistencials,tant en pacients ingressats en unitats aguts com en AP
    • En AP ens hem de limitar a aquells que tenen contacte amb el sistema de salut,tant en la consulta com a l’atenció domiciliària.
    • L’AP és el nivell fonamental on s’hauria de detectar l’ancià fràgil
  • 9. VALORACIÓ INTEGRAL
    • Es la base de la planificació de la nostre intervenció.
    • Detectar
      • problemes
        • que presenten els pacients en les diferents àrees
      • necessitats ocultes
        • que no solen detectar-se
        • si no s’aplica una valoració sistemàtica per el professional
    • Avaluar la situació integral dels pacients
    • Desenvolupar activitats
      • que generin una resolució o millora de la seva situació .
  • 10. Dades que recull la VGI
    • Dades biomèdiques,diagnòstics actuals i passats
    • Dades farmacològiques, nutricionals.
    • Dades psicològiques,cognitives,emocionals.
    • Dades funcionals,bàsiques i instrumentals.
    • Dades socials,sistemes de suport.
  • 11. BENEFICIS DE LA VGI
    • Increment de precisió diagnòstica
    • Reducció de la mortalitat
    • Millora de l’estat funcional
    • Utilització correcta de recursos
    • Disminució d’institucionalitzacions
    • Disminució hospitalització
    • (Meta-analisi 1993)
  • 12. Com realitzem la Valoració integral ? VALORACIÓ FUNCIONAL VALORACIÓ COGNITIVA / PSICOAFECTIVA VALORACIÓ CLÍNICA VALORACIÓ SOCIO-FAMILIAR
  • 13. Aplicació practica de la valoració multidimensional Detecció necessitats Pla de cures Seguiment i avaluació 6-12 m
  • 14. Qui participa? Infermeria Treballadora social Metges Fisioterapeuta Terapeuta ocupacional
  • 15. A QUI?
    • BENEFICIARIS: PERSONES INCAPACITADES
    • PROPERES A INSTITUCIONALITZACIÓ
    • NIVELL ECONÒMIC BAIX
    • SUPORT SOCIAL PRECARI
  • 16. A QUI NO?
    • MALALTS GREUS
    • AMB POCA ESPECTATIVA DE VIDA
    • AMB INCAPACITATS IRREVERSIBLES
  • 17. PER QUÈ CENTRAR-NOS EN LA FRAGILITAT
    • Coneixement i detecció dels casos en un col·lectiu que es pot beneficiar de l’aplicació de mesures de suport per intentar evitar i enlentir el decliu progressiu i la discapacitat.
    • Detectades les dependències ,podrem intervenir i incidir per tal d’aconseguir nivells màxims d’autonomia.
    • .
  • 18. Qué fer?
    • Intervencions per la prevenció de malalties i promoció salut.
      • Campanyes de vacunació
      • Control risc cardiovascular
      • Eliminació hàbits tòxics
      • Activitat física
      • Alimentació. Dietes completes i equilibrades
    • Identificar el cuidador principal(disponibilitat i coneixements)
    • Contactar amb treballadora social o serveis socials
  • 19.
    • Valorar programa de rehabilitació ,animar-lo a portar una vida activa.
    • Tractament eficaç dels problemes sensorials
    • ( visuals i auditius)
    • Diagnòstic i tractament precoç del deteriorament cognitiu
  • 20.  
  • 21. PROGRAMA ATDOM
  • 22. Increment importància ATDOM
    • Envelliment població
    • Augment incapacitat física
    • Augment dependència sociosanitaria
    • Canvis estructura familiar: incorporació de la dona al mon laboral. Disminució cuidadors informals
    • Desig població permanència al domicili
    • Increments costos sistema sociosanitari
  • 23. Programa d’Atenció Domiciliària
    • L’atenció primària es el nivell d’atenció millor per abordar l’atenció domiciliaria des de una perspectiva integral .
  • 24. Programa d’Atenció Domiciliària
    • És un dels programes bàsics dels equips d’atenció primària
    • Ha de donar resposta a les necessitats de salut de les persones que no poden desplaçar-se als centres sanitaris
  • 25. Programa d’Atenció Domiciliària
    • Inclou tasques socials i sanitàries amb la finalitat de millorar la qualitat de vida del pacient i el seu entorn.
  • 26. Programa d’Atenció Domiciliària
    • L’atenció domiciliària de qualitat precisa un abordatge:
      • integral
      • Multidisciplinari
    • Això només s’aconsegueix amb una implicació efectiva dels equips.
  • 27. Objectius principals en A.D.
    • Proporcionar els mitjans sociosanitaris perquè les persones incapacitades tinguin permanència en els seus domicilis
    • Amb el màxim de qualitat de vida possible
    • Evitant o retardant la seva hospitalització o institucionalització
  • 28. Objectius principals en A.D. Prevenció Promoció Assistència Rehabilitació mantenir un millor nivell funcional de les persones incapacitades.
    • Proporcionar una atenció:
    • continuada
    • integrada.
    Proporcionar les cures necessàries per una mort digna.
  • 29. Cobertura del P.ATDOM
    • Hi ha disparitat de cobertura entre equips i dins d’un mateix equip.
    • En l'àmbit d’Atenció Primària, la cobertura tindria que ser al voltant del 6% en majors de 65 anys (Contel, 2005)
  • 30. EQUIP D’ATENCIÓ DOMICILIARIA PACIENT I FAMILIA COLABORADORS INFORMALS UBAD INSTUTUCIONS DE SUPORT
  • 31. Organització dins l’EAP
    • La organització interna de l’EAP pot limitar o afavorir el desenvolupament Atenció Domiciliaria
    • La pressió assistencial en les consultes ha disminuït el temps de dedicació ATDOM 
    • organització en funció de la demanda i no de les necessitats pacient.
  • 32. Models Organitzatius ATDOM
  • 33. Model integrador
    • Basat en la UBA i UAF (MF, infermera i TS). El més implementat als EAP
  • 34. Model integrador
    • Avantatges  establiment relacions prèvies amb el pacient i família.
    •  coneixement HC pacient
    • Inconvenients  Difícil donar resposta a l’atenció urgent
  • 35. Altres Models Organitzatius
    • Gestora de casos
    • Infermeres dedicades exclusivament a la gestió de casos complexes integrades als EAP
    • Unitats de Gestió de casos
    • Unitats funcionals formades per equips multidisciplinaris que funcionen de manera autònoma i interaccionant amb la resta de serveis de la xarxa de salut
  • 36. Unitats Bàsiques d’Atenció Domiciliaria Treballador social Infermer/a Metge de família
  • 37. Unitats Bàsiques d’Atenció Domiciliaria
    • Responsabilitat sanitària directa de l’atenció al domicili.
    • Instruments adequats i consensuats per la valoració de:
      • necessitats,
      • funcional,
      • sobrecàrrega familiar.
    • P rotocols bàsics dels processos de cures de les patologies prevalents.
  • 38. Professional d’Infermeria dintre UBAD
    • Promoció i coordinació del programa d’atenció domiciliaria
    • Element activador dels altres professionals
    • Responsable de:
    • C onfecció i actualització del cens i mapa de risc dels pacients
    • Establir el cronograma de visites :
        • conjuntes programades
        • seves pròpies
      • segons les necessitats d’atenció dels pacients i de la seva família.
  • 39.
    • Propostes de Millora
  • 40. Organització interna
    • Model UBA. Recomanable
    • Flexibilitzar suport intern equip . Organització interna per dur a terme activitats de pacients que requereixen més freqüentació e intensitat en el seu seguiment.
  • 41. Organització interna
    • Col·laboració entre tots agents implicats a la comunitat: serveis socials, voluntariat, associacions...
    • Suport als cuidadors informals
  • 42. Valoració Integral
    • Incapacitat per ABVD i AIVD
    • Valoració necessitats bàsiques segons models d’infermeria
    • Nivell de deterior cognitiu
    • Valoració social
    • Recursos sanitaris i socials
  • 43. Valoració Integral
    • Risc de la llar i possibilitat realitzar adaptacions o ajudes tècniques
    • Valoració risc nafres
    • Valoració i monitorització control símptomes (postoperatori, terminals)
  • 44. Equips de suport
    • Potenciar metge i infermer es responsabilitzi de l’atenció domiciliaria dels seus pacients mes dependents i terminals.
    • Evitar que equips de suport siguin substituts de la UBAD.
    • Formació professionals d’atenció primària en àrees deficitàries.
  • 45. Equips de suport
    • Desenvolupar programes de formació en el tractament i cura pacient terminal.
    • Establir mitjans de coordinació amb equips de suport.
    • El model de gestió de casos que pivota sobre els professionals d’infermeria de pacients d’alta complexitat seria un bon model en el futur.
  • 46. Planificació alta hospitalària. Infermera d’enllaç
    • La incorporació infermera d’enllaç ha permès garantir la continuïtat assistencial en el procés d’alta hospitalària i sociosanitaria .
    • Informe d’alta infermeria
    • Contacte telefònic directe amb pacients més complexes
    • Elaboració de guies de practica clínica comuns en alguns procediments i formació continuada conjunta.
  • 47.
    • Per realitzar activitats P.ATDOM amb qualitat
    • Imprescindible
  • 48. El treball en equip
  • 49. El treball en equip es basa en les “5c”:
    • Complementarietat
    • Coordinació
    • Comunicació
    • Confiança
    • Compromís
  • 50.  
  • 51. ATENCIÓ A LA GENT GRAN - Augment progressiu a les nostres consultes -Característiques peculiars: problemes mèdics, funcionals, socials, psicològics i econòmics. -Molt important la bona comunicació.
  • 52. - Ancià: aquell entre 75-80 anys -Major vulnerabilitat a malalties, problemes de salut, més d’una malaltia, més d’un òrgan afectat, malalties cròniques i progressives. -Visites a diferents especialitats mèdiques
  • 53. - Malalties que disminueixen autonomia i capacitat funcional. -Consum abundant de recursos, freqüentació, farmàcia, visites domiciliàries, probes complementàries.
  • 54. -Són lents, poca higiene, s’expliquen malament, dificultat de maneig. -Més interaccions farmacològiques. -No ens agrada tractar-los.
  • 55. Comunicació difícil amb el vell: Deficiències sensorials: auditives, visuals, funcionals, deteriorament cognitiu, parla enlentida, informació poc rellevant, menor retenció de la informació, infravaloració o negació de símptomes.
  • 56.
    • Recursos consumits 2-3 vegades superior .
    • 4,2-8 fàrmacs per persona.
    • Efectes adversos dels fàrmacs responsables entre 7,2%-14% dels ingressos a medicina interna.
    • Consum de fàrmacs inapropiats,maneig inadequat, incompliment alarmant.
  • 57.
    • Consum de fàrmacs de venda lliure.
    • Consum de fàrmacs d’utilitat terapèutica baixa.
    • Pautes de diferents professionals mèdics.
  • 58.
    • Canvis farmacodinàmiques (diferents accions del fàrmac sobre l’organisme)
    • Canvis farmacocinètiques (diferent biodisponibilitat del fàrmac a conseqüència dels canvis de l’organisme )
  • 59.
    • Disminuir al màxim el nombre de medicaments.
    • Revisar altres tractaments.
    • Valorar la necessitat de nous fàrmacs.
    • Marges terapèutics i tòxics.
    • Efecte “cascada”.
  • 60.
    • Buscar la presentació farmacèutica més adequada.
    • Ús de dosis menors.
    • Preferible l’administració d’una única dosi diària.
    • Donar instruccions per escrit.
  • 61.
    • Dificultats als professionals: contratransferència, el temps, habilitats comunicatives en el vell.
    • Abordatge: cordialitat, empatia, espai bombolla, baixa reactivitat, explicar mentre s’explora.
  • 62.
    • Temps addicional de la consulta.
    • Evitar distraccions i interrupcions.
    • Mirar al pacient.
    • Actitud d’escolta, parlar poc a poc, temes un a un, escriure instruccions.
    • Deixar que s’expressi.
  • 63. SINDROMES GERIÀTRIQUES
    • Diagnosticar problemes propis.
    • Detectar situacions de risc.
    • Multidimensional: mèdic,infermeria,funcional, psicològic i social.
    • Individual. Repercussió de l’envelliment i la malaltia.
    • Dissenyar un pla de tractament adequat i el pronòstic .
  • 64.
    • Antecedents mèdics, quirúrgics, familiars, exploració física i valorar possibles síndromes geriàtriques.
    • Tractaments farmacològics.
    • Valoració social: Zarit, OARS, Family Apgar.
    • Valoració nutricional:IMC, Norton, Braden.
  • 65.
    • Valorar equilibri i marxa:Tinetti, get up and go.
    • Valoració oïda:xiuxiueig.
    • Valoració visió:optotips.
    • Valoració parla.
    • Valoració cognitiva:Pfeiffer, MEC,MMSE.
    • Valoració afectiva: GDS, Goldberg.
  • 66.
    • Valoració funcional: ABVD:Barthel, AIVD: Lawton i Brody.
    • Només cal fer-la al vell fràgil.
    • Individualitzar.
    • Identificar el cuidador principal.
  • 67.
    • Principals síndromes geriàtriques: malnutrició, sd. Confusional aguda, dolor, pluripatologia, polifarmàcia, alteracions sensorials, caigudes, immobilitat, incontinència, restrenyiment, depressió, insomni, deteriorament cognitiu, sobrecàrrega del cuidador.
  • 68. MALNUTRICIÓ
    • Desnutrició : disminució ≥ 1 paràmetres nutricionals < 75%-90% de la mitjana poblacional: IMC<20, plecs greixosos, plec tricipital, circumferència muscular braç.
    • Malnutrició: pèrdua > 2kg/1 mes, pèrdua >5%/1 mes, pèrdua 4kg/6 mesos, pèrdua 10%/6 mesos. Avis institucionalitzats:70%.
  • 69.
    • Causes de malnutrició: poca aportació calòrica, proteica, mixta.
    • Factors risc malnutrició: home, edat, diners, alcohol, aïllament social, alteracions sensorials, cognitives, afectives, deglució, fragilitat, pluripatologia, polifarmàcia, ingressos, cirurgia .
  • 70.
    • Detecció risc malnutrició: autotest d’iniciativa nutricional, interrogar dieta, albúmina, colesterol, limfòcits.
    • Piràmide d’aliments com la població general amb individualització segons patologies associades.
    • Suplements polivitamínics, acetat megestrol, corticoides.
  • 71. SÍNDROME CONFUSIONAL AGUDA
    • Alteració orgànica cerebral global amb inici agut.
    • Secundari a un problema mèdic agut o per un trastorn fisiològic.
    • Canvis reversibles.
    • Importància anamnesi i exploració.
  • 72.
    • Causes: infeccioses, cardiovasculars i SNC (les més habituals).
    • Pensar també en fàrmacs: anticolinèrgics, psicòtrops, ansiolítics, aines, antihistamínics, hipnòtics, cardiovasculars.
    • Freqüent en ingressos hospitalaris.
  • 73.
    • Clínica: pèrdua memòria immediata i recent, deliris de persecució, al·lucinacions visuals, desorientació temporoespaial, trastorns del llenguatge, alteracions psicomotrius, agressivitat, depressió, hipoactivitat, fluctuacions durant el dia, empitjora durant la nit.
    • Indicador de malalties subjacents severes.
  • 74. EL DOLOR
    • On,quantitat d’intensitat, com és , quant dura, què el desencadena, quin tipus, irradiació.
    • Escales: analògica visual, qualitativa verbal, numèrica, expressions facials.
  • 75.
    • Agut o crònic.
    • Nociceptiu: somàtic (ben localitzat, visceral (mal localitzat).
    • Neuropàtic: vies nervioses aferents.
    • Distròfia simpaticoreflexa: no dermatomes.
    • Postquirúrgic, postQT, postRT.
    • Idiopàtic o psicogen.
  • 76.
    • Tractament seguint escala analgèsica de l’OMS.
    • Tractaments coadjuvants: teràpies no farmacològiques: TENS, acupuntura, exercici físic.
  • 77. HTA EN GERIATRIA. OBJECTIUS DEL TRACTAMENT
    • Aconseguir xifres tensionals correctes amb els mínims efectes secundaris
    • Evitar hipotensió postural i postprandial i el risc d’efectes secundaris de la medicació hipotensora
    • En general, aconseguir una TA menor de 140/90
    • Diabètics o malalts cardiovasculars, menor de 130/80
    • Insuf. Renal o proteïnúria > 1g/24h, menor de 125/75
  • 78. TRACTAMENT DE LA HIPERTENSIÓ EN L’ANCIÀ
    • Tractament no farmacològic.
    • Els fàrmacs d’elecció són els que actuen sobre l’eix renina-angiotensina (IECAs, ARAII i inhibidors directes de la renina) o bé els antagonistes del Calci.
    • Els millors diürètics són les tiazides o la indapamida.
    • No s’aconsellen ni els alfa-bloquejants com la doxazocina (risc d’hipotensió ortostàtica) ni els beta-bloquejants.
  • 79. ESCALA DE TT LA HTA EN L’ANCIÀ
    • IECAs, ARAII o antagonistes del calci. Inici a dosis baixes.
    • IECAs, o ARAII + antagonistes del calci.
    • IECAs o ARAII + antagonistes del calci + diürètic (tiazides)
    • Associar beta-bloquejants com a 4rt esglaó només en cas de fracàs del tt, o bé quan hi hagi indicacions específiques (IC, C. Isquèmica)
  • 80. DIÜRÈTICS
    • Indicats en la HTA sistòlica aïllada
    • Efectes secundaris:
    • - hipopotasèmia
    • - hiponatrèmia
    • - disminució del flux a òrgans vitals
    • - risc de deshidratació
    • Assaig HYVET 2008: la disminució de la TA amb Indapamida redueix la taxa d’ictus i de mortalitat en pacients de més de 80 anys .
  • 81. ESTUDIS RECENTS D’HTA
    • HOPE:
          • Edat mitjana de la mostra, 65 anys.
          • Reducció de la mortalitat cardiovascular amb IECAs (Ramipril)en pacients amb risc cardiovascular elevat
    • LIFE
          • Edat mitjana de la mostra, 72 anys
          • Els ARAII van ser superiors als beta-bloquejants en l’objectiu de reduir la mortalitat cardiovascular global
    • 13 estudis randomitzats (105951 pacients)
          • En el grup de pacients hipertensos d’edat avançada, els beta-bloquejants van aconseguir resultats inferiors en la reducció dels esdeveniments cardiovasculars respecte altres grups de fàrmacs hipotensors
  • 82. DIABETIS EN GERIATRIA
    • El control de la glucèmia i de la TA retarda la progressió de la nefropatia i de la retinopatia diabètiques.
    • Per evitar la macroangiopatia diabètica: control de TA, dislipèmia i altres factors de risc.
    • Cal evitar les hipoglucèmies:
        • poden desencadenar accidents vasculars cerebrals i coronaris.
        • la simptomatologia és menys intensa i més difícil de diagnosticar
        • És aconsellable evitar un control glucèmic excessivament estricte del diabètic geriàtric
  • 83. TRACTAMENT HIPOGLUCEMIANT INTENSIU EN DIABÈTICS
      • Un tt hipoglucemiant intensiu per aconseguir xifres d’Hb glicada inferiors al 6% no redueix els esdeveniments cardiovasculars majors.
          • Assaig ACCORD . 10251 pacients diabètics amb alt risc cardiovascular. Es va aturar l’estudi (febrer 2008) per augment de la mortalitat en el grup amb Hb glicada inferior al 6% respecte al grup amb valors entre 7 i 7,9%
          • Assaig ADVANCE . (5 anys de durada amb 11140 pacients). No hi va haver diferències entre els dos grups en els esdeveniments cardiovasculars ni en la mortalitat, tot i que sí que es va reduir la nefropatia en el grup amb tt intensiu.
  • 84. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC DIABETIS II EN GERIATRIA
    • No es diferencia del tractament dels adults no geriàtrics amb algunes consideracions:
        • Sulfonilurees . La glibenclamida (perllongació dels metabòlits actius) té risc d’hiperglucèmies. Les més indicades pel pacient geriàtric són: glicazida (Diamicron, Unidiamicron), Glizipida (Minodiap)i Glimepirida (Amaryl i Roname), totes per la menor incidència d’hipoglucèmia.
        • Contraindicacions: diabetis I, IR moderada, I.Hepàtica greu i al·lèrgia a sulfamides.
        • Glinides : menys efectes secundaris que sulfonilurees. Milloren la glucèmia postprandial sense augmentar el risc d’hipoglucèmia.
  • 85. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC DIABETIS II EN GERIATRIA
        • Glitazones : la rosiglitazona està contraindicada en la IC i el la cardiopatia isquèmica. Augment del risc de fractures en dones. (Estudi ADOPT, assaig PROactive)
        • La metformina continua essent el fàrmac d’elecció (contraindicat en IR, enolisme i IC). Mateixos efectes secundaris gastrointestinals que en l’adult.
  • 86. FIBRIL·LACIÓ AURICULAR EN L’ANCIÀ
    • Present en un 10% dels majors de 85 anys. (Lloyd-Jones et al the Framinghan Heart study Circulation 2004)
    • La FA pot provocar: AVC, tromboembolisme, IC i deteriorament de la qualitat de vida.
    • Per tractar la FA:
        • control del ritme (cardioversió, antiarrítmics,etc.)
        • control de la freqüència cardíaca fins assolir una freqüència en repòs de 60 a 80 batecs/min, i de 90/115 en l’exercici moderat. Fàrmacs més utilitzats: beta-bloquejants, antagonistes del calci (verapamilo i diltiazem)i digoxina. Tots presenten risc de bloqueig AV o bradicàrdia excessiva.
  • 87. PREVENCIÓ DE L’AVC EN LA FA
    • L’eficàcia del tt anticoagulant en la FA està demostrat. Els dicumarínics redueixen el risc d’AVC en un 68% i la mortalitat en un 33%.
    • Contraindicacions dels AO:
      • Hemorràgia digestiva
      • HTA important no controlada
      • Retinopatia hemorràgica
      • Malformació arteriovenosa cerebral
      • Cirurgia recent
      • Ulcus actiu
      • Hepatopatia greu
      • IR terminal
      • Sociopatia
  • 88. VALORACIÓ DEL RISC D’AVC EN LA FA
    • Índex CHAD 2
      • AVC o TIA previ (2)
      • Edat major de 75 anys (1)
      • HTA (1)
      • Diabetis (1)
      • IC (1)
      • Taxa d’AVC ajustada %/any respecte la població general sense FA
        • 1 punt: x2
        • 2 punts: x4
        • 3 punts: x6
        • 4 punts: x8
        • 5 punts: x12
        • 6 punts: x18
  • 89. RISC HEMORRÀGIC EN L’ÚS D’AO
    • Malgrat l’elevada prevalença de FA, l’ús d’AO és reduït (en un 40% dels pacients en els que estaria indicat el seu ús, no se’ls hi ha prescrit)
    • Valoració del risc hemorràgic (Índex de Risc Hemorràgic):
      • Majors de 65 anys (1)
      • Història d’AVC (1)
      • Història d’hemorràgia digestiva (1)
      • IAM recent, hcto<30, creat>1,5 i diabetis (1)
      • Puntuació : 0 (risc baix, 3% d’hemorràgies/any), entre 1 i 2 (risc intermig, 12% hemorràgies/any), entre 3 i 4 (risc alt, 48% hemorràgies/any)
  • 90. DECISIÓ DE TRACTAMENT ANTICOAGULANT EN LA FA
    • Si AO: mantenir INR entre 2 i 3
    • No AO: AAS proporciona certa protecció contra l’AVC (reducció del 21%)
  • 91. ALTERACIONS DEL SON
    • Un 30% de la població entre 60 i 70 anys consumeix hipnòtics. Un 40% per sobre de 70 anys.
    • L’envelliment modifica el patró habitual del son.
    • L’insomni és un problema molt freqüent entre la població geriàtrica.
  • 92. CONSIDERACIONS SOBRE L’INSOMNI EN L’ANCIÀ
    • Les causes més freqüents són els trastorns psicofisiològics, les malalties orgàniques i psiquiàtriques i el consum de fàrmacs.
    • És important realitzar una bona història clínica.
    • La prescripció d’hipnòtics s’ha de fer per períodes curts de temps i sota vigilància mèdica.
    • Si s’utilitzen benzodiacepines, han de ser de vida mitja curta.
  • 93. CARACTERÍSTIQUES DEL SON EN LA PERSONA GRAN
    • Desestructuració de les fases del son.
    • Son discontinu.
    • Més dificultat per tornar-se a adormir.
    • Disminució de l’eficàcia del son.
    • Disminució de l’umbral del despertar davant d’estímuls auditius.
    • Menor durada del son profund delta.
  • 94. MALALTIES MÉS FREQÜENTS ASSOCIADES A TRASTORNS DEL SON
    • Insuficiència cardíaca
    • Ulcus i reflux gastroesofàgic
    • Artrosi i artritis reumatoide
    • Angor
    • Alteracions tiroïdals
    • Asma bronquial
    • MPOC
    • Hipoglucèmies
    • Neoplàsies
    • Malaltia de Parkinson
    • Depressió
    • Trastorn bipolar
    • Psicosi
    • Malaltia d’Alzheimer
    • Ansietat
  • 95. FÀRMACS ASSOCIATS A INSOMNI
    • Hormones tiroïdals
    • Teofilines
    • Piracetam
    • Antagonistes del calci
    • Broncodilatadors beta adrenèrgics
    • L-Dopa
    • Anticolinèrgics
    • Fluoxetina
    • Sulpiride i altres antipsicòtics
  • 96. TRACTAMENT DE L’INSOMNI
    • Mesures no farmacològiques (horari regular, evitar estímuls mentals abans de dormir,...)
    • Mesures farmacològiques
      • Benzodiacepines: lormetacepam (Noctamid, Loramed), loracepam (Orfidal).
      • Imidazopirrolidines: zopiclona , zolpidem .
      • Clometiazol (Distraneurine)
      • En cas d’agitació nocturna amb o sense deteriorament cognitiu: trazodona (Deprax) i/o dosis baixes d’ haloperidol (0,5-1 mg)
  • 97. DEPRESSIÓ
    • Infradiagnosticada en la vellesa
    • Els símptomes de la depressió es confonen amb les característiques pròpies de l’envelliment
    • Característiques diferents de la depressió en la persona gran:
      • Menor expressivitat de la tristesa
      • Queixes somàtiques i hipocondria
      • Tendència a l’aïllament social
      • Major risc de suïcidi
      • Risc de malaltia orgànica quan la depressió és d’inici tardà (75-80 anys sense antecedents previs)
  • 98. CONSIDERACIONS EN EL MANEIG DE PSICOFÀRMACS PEL TT DE LA DEPRESSIÓ EN L’ANCIÀ
    • Inici a dosis baixes i augment progressiu
    • Utilitzar fàrmacs amb el menor risc d’interaccions
    • Evitar fàrmacs anticolinèrgics (per la fragilitat cognitiva)
    • En Assistència Primària, utilitzar pocs fàrmacs i coneguts
  • 99. TRACTAMANT FARMACOLÒGIC DE LA DEPRESSIÓ
    • Antidepressius de 2ª generació
      • ISRS:
      • Citalopram
      • Escitalopram
      • Sertralina
      • Fluoxetina
      • Trazodona
      • Antidepressius de 3ª generació :
      • Mirtazapina
      • Venlafaxina
  • 100. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC DEL PACIENT AMB DEMÈNCIA
    • Finalitat del tractament:
        • Millorar o enlentir el deteriorament cognitiu
        • Mantenir l’autonomia del pacient el màxim temps possible
        • Millorar l’estat i la sensació de salut
        • Evitar la sobrecàrrega del cuidador i els problemes de convivència
  • 101. ETIOPATOGÈNIA
    • Pèrdua neuronal
    • Disminució de síntesi d’acetilcolina
    • Altres sistemes de neurotransmissió afectats:
    • - serotoninèrgic
    • - dopaminèrgic
    • - noradrenèrgic
  • 102. TRACTAMENT DE L’ALZHEIMER AMB INHIBIDORS DE L’ACETILCOLINESTERASA
    • Donepezilo: inici amb 5 mg/dia i augmentar fins a 10 mg/dia a les 4-6 setmanes (administració al vespre)
    • Rivastigmina: administració cada 12 h a dosis creixents des de 3 mg/dia fins a 12 mg/dia
    • Galantamina: inhibidor selectiu i competitiu de l’acetilcolinesterasa. Administració cada 12 h. Inici amb 8 mg/dia fins a 16-24 mg/dia augmentant la dosi cada mes.
    • Memantina: actua sobre la via de transmissió glutaminèrgica. La dosi és de 20 mg/dia. Eficaç en estadis moderats o greus de la malaltia d’Alzheimer.
    • Teràpia dual : associació d’un inhibidor de l’acetilcolinesterasa amb memantina.
  • 103. CONSIDERACIONS AL TRACTAMENT
    • No “cura “ la malaltia d’Alzheimer
    • Cal començar el tt. a les fases inicials de la malaltia
    • El tt. s’ha de mantenir fins que ja no sigui efectiu
    • Informar els familiars de la possibilitat de deteriorament cognitiu i funcional al suspendre la medicació
    • No hi ha estudis comparatius de quin és el millor fàrmac inhibidor de l’acetilcolinesterasa
  • 104. TRACTAMENT DELS TRASTORNS DE CONDUCTA EN LA DEMÈNCIA
    • Les teràpies d’intervenció no farmacològiques són imprescindibles.
    • Els antipsicòtics són els únics que han mostrat eficàcia en el control dels símptomes psicòtics, però no tant en el control de l’agitació i d’altres símptomes conductuals.
      • Haloperidol: de 5 a 20 mg cada 8 hores (1 gota=1mg)
      • Risperidona: de 0,5 a 2 mg/dia
      • Olanzapino (Zyprexa): fins a 10 mg/dia
      • Quetiapina (Seroquel): fins a 300 mg/dia
  • 105. ALZHEIMER
    • Amb símptomes depressius:
      • Citalopram, Sertralina o Escitalopram
    • Amb símptomes d’agitació i/o trastorns del son:
      • Trazodona (Deprax)
    • Amb agressivitat:
      • Carbamacepina o Àc. valproic
  • 106. INSOMNI A LA MALALTIA D’ALZHEIMER
    • Característiques:
    • Ritme son-vigília alterat
    • Augment de la vigília durant la nit i disminució de les fases profundes del son
    • El deteriorament del son augmenta en empitjorar la demència
    • Cansament i somnolència diürna
    • Deambulació nocturna
  • 107. TRACTAMENT FARMACOLÒGIC DE L’INSOMNI
    • Sedants antidepressius: trazodona
    • Hipnòtics no benzodiacepínics: zolpidem
    • Només benzodiacepines d’acció curta i en les fases avançades de la malaltia
  • 108.
    • Gràcies per la vostra atenció