Your SlideShare is downloading. ×
(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

(D3 "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català

534
views

Published on

D3). "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català": és un instrument teòric i pràctic sobre els models de col·laboració entre les entitats del Tercer Sector …

D3). "Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social Català": és un instrument teòric i pràctic sobre els models de col·laboració entre les entitats del Tercer Sector Social català.


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
534
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Documents del Tercer Sector Social és una col.lecció de publicacions de la Taula d’entitats del Tercer Sector social deCatalunya destinada a donar a conèixer estudis, recerques i informes en relació a la realitat i els reptes que té aquest sectora Catalunya. La col.lecció sadreça principalment a les més de 3000 organitzacions socials vinculades a la Taula per mitjàde les seves entitats membres, al seu personal remunerat i voluntari, i a totes les institucions, els acadèmics, els mitjans decomunicació i els professionals interessats en aquests temes.D1 - L’estat de la qualitat a les ONG socialsD2 - Els costos de la qualitat a les ONG socialsD3- Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social catalàJunts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social catalàEdita Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunyaestudi realitzat per l’Observatori del Tercer Sector www.observatoritercersector.orgEquip de recerca Pau Vidal i Laura Lecina (coordinació), Gemma Puig i Ana VillaBarcelona, novembre 2010suport a l’edició Servei d’Ocupació de Catalunya, Fons Social Europeu. Aquesta publicació està subvencionada pel programa deProjectes Innovadors i està patrocinat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i cofinançat pel Fons Social Europeu.suport a la recerca Aquest estudi està subvencionat pel programa de Projectes d’innovació i projectes de suport tècnic i estàpatrocinat per l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.Concepció gràfica i disseny Fundació Catalana de l’Esplai-Suport AssociatiuImpremta AMPANS Servei de ImpremtaDipòsit legal: B-42.121-2010ISBN: 978-84-693-7940-0BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Junts per la societat : experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català. – (Documents del tercer sector social ; D3) Bibliografia ISBN 9788469379400 I. Vidal, Pau (Vidal García), ed. II. Lecina, Laura, ed. III. Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya IV. Observatori del Tercer Sector V. Col·lecció: Documents del tercer sector social ; D3 1. Entitats sense ànim de lucre – Catalunya 061.235(467.1)Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunyawww.tercersector.catObservatori del Tercer Sectorwww.observatoritercersector.orgLes publicacions de la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya estan pensades per a la seva màxima difusió i volen contribuir a la millora del tercer sectorsocial. S’autoritza la distribució, còpia i reutilització sempre que es faci sense ànim de lucre i reconeixent l’autoria. Les publicacions es poden descarregar gratuïtamenta www.tercersector.cat4 documents del tercer secTor social
  • 2. Índex6 documents del tercer secTor social
  • 3. ContingutsPresentació 81 Introducció 101.1 Estructura de les experiències 111.2 La recerca realitzada 121.3 La col·laboració 141.4 Tipologies de col·laboració 152 La selecció d’experiències 203 Experiències d’integració i fusió 263.1 Integració d’entitats que treballen en l’àmbit de la discapacitat intel·lectual 273.2 Fusió de cooperatives de serveis socials 313.3 Fusió de dues entitats amb serveis complementaris 343.4 Integració d’entitats d’àmbits d’actuació diferents 374 Experiències de col·laboracions estratègiques 424.1 Coordinació d’entitats d’un mateix àmbit d’actuació en diversos territoris 434.2 Creació d’una nova entitat complementària 484.3 Realització d’un programa conjunt que es transforma en una organització 514.4 Creació d’una nova entitat per treballar en un nou territori 554.5 Creació d’una nova organització entre entitats socials i empreses 584.6 Creació d’un projecte compartit d’activitats complementàries 614.7 Creació d’un catàleg d’activitats compartides per a un col·lectiu concret 664.8 Gestió compartida d’un centre de dia 705 Experiències de projectes en col·laboració 745.1 Aprofitament d’un recurs en desús 755.2 Espais i elements de gestió compartits entre entitats de segon nivell 795.3 Activitats formatives conjuntes 835.4 Desenvolupament compartit d’una eina de gestió de serveis 865.5 Avaluació de l’eficàcia de les Comunitats Terapèutiques 905.6 Creació d’un distintiu conjunt per una agrupació d’entitats 945.7 Aula de tecnologies per la recerca de feina 976 Mirant al futur 1006.1 Elements clau per desenvolupar una cultura de col·laboració al Tercer Sector Social 1016.2 Identificació de 10 dificultats 1016 .3 Identificació de 12 aprenentatges 102Annexos 104Annex I: Participants 105Annex II: Bibliografia 106 Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 7
  • 4. PresentacióL’Observatori del Tercer Sector, amb el suport de La publicació que teniu a les mans demostra al’ICASS, ha dut a terme una interessant recerca partir d’exemples concrets que aquest camí éssobre els models i les estratègies de col·laboració possible i que ens pot aportar importants be-existents entre les entitats del Tercer Sector So- neficis a les entitats, als usuaris, al conjunt delcial de Catalunya. Es tracta d’un treball inno- Tercer Sector i a la societat en general. Perquèvador que des de la Taula d’entitats del Tercer col·laborant podrem donar un millor servei a lesSector Social hem cregut interessant de publi- persones i a la comunitat.car dins de la nostra col·lecció Documents, a fi Vull agrair a l’Observatori del Tercer Sectorde donar-la a conèixer al conjunt de les entitats l’encert d’haver promogut aquesta recerca, i fe-socials que agrupem. licitar-lo pels interessants exemples que en ellaVivim uns anys cabdals per al conjunt de les descriu i analitza. Així com el suport del Serveientitats socials del país, marcats pel procés de d’Ocupació de Catalunya, en el marc del projec-desplegament de les noves lleis socials, i per una te 3creix.cat, per a la seva edició en el llibre quecrisi econòmica que està posant en tensió no ara mateix teniu a les mans.només el desplegament previst d’aquestes lleis,sinó també el funcionament ordinari de moltesentitats i la seva missió d’atenció als col·lectiusmés vulnerables.En aquest context difícil i ple de reptes les enti-tats socials necessitem guanyar eficiència, perseguir duent a terme la nostra activitat, i perarribar més lluny en els nostres objectius. I te-nim un camí per aconseguir-ho: col·laborar mési millor entre nosaltres.Àngels GuiterasPresidentaTaula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya8 documents del tercer secTor social
  • 5. En els darrers anys, la necessitat de coordinació Els resultats mostren que la cultura de lai col·laboració entre les entitats catalanes ha col·laboració ja està present entre les entitatsestat cada cop més present i és un factor clau del Tercer Sector Social, i és un tema que ha vin-per a la millora competitiva de les entitats. gut per quedar-se. Són nombroses les entitats que mantenen algun tipus de col·laboració, noEs tracta d’un tema recent en què es va apre- només amb altres organitzacions, sinó tambénent des de la pràctica què és el que funcio- amb altres actors socials com l’administracióna per tal que les col·laboracions siguin útils i pública i en casos, l’empresa privada.efectives. Des de l’Observatori del Tercer Sectorhem iniciat una línia de recerca específica sobre Esperem que aquest recull d’experiències siguila col·laboració al sector no lucratiu. L’objectiu una eina útil, que ajudi a recórrer el camí de laés ajudar a conceptualitzar i identificar els col·laboració entre entitats a les organitzacionsfactors claus d’èxit, a partir de l’anàlisi de les no lucratives catalanes.relacions de col·laboració, identificant apre- Volem destacar la bona acollida que ha tingutnentatges que puguin ser d’utilitat per la resta aquesta iniciativa entre les entitats. També vo-d’organitzacions del sector. lem agrair la col·laboració de l’Icass, que haAquesta publicació que tens a les mans és el finançat aquesta primera recerca, i de la Taulapunt de partida. No hem arrencat des de la teo- d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya,ria. Hem volgut iniciar la reflexió des de la pràcti- que ha col·laborat amb l’edició de la publicació.ca, identificant experiències de col·laboració queja s’estan produint, i evidenciant que les entitatsestan acostumades a treballar plegades.PAU VIDALCoordinador de l’Observatori del Tercer Sector Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 9
  • 6. 1 Introducció10 documents del tercer secTor social
  • 7. 1.1 Estructura de les > Antecedents: explicació de la coneixença de les entitats prèvia a la col·laboració, si havienexperiències treballat conjuntament abans o si havien tin- gut contacte en alguna entitat de segon o tercerLa publicació que teniu entre les mans, recull nivell, per exemple.experiències de col·laboració rellevants dutes > Descripció: breu resum del què consisteixa terme per entitats catalanes, que més enllà l’experiència i quines actuacions es realitzen ende visibilitzar, conèixer i difondre-les, pretenen col·laboració.oferir claus d’èxit i aprenentatges transversals Aquest apartat també inclou, per una banda, elamb l’objectiu de fomentar la seva rèplica en punt de partida de la col·laboració, on s’expliquenaltres contextos similars. els acords inicials que es van prendre i les prime-Les bones pràctiques seleccionades es pre- res decisions preses conjuntament i per l’altra, lasenten a través de fitxes que segueixen una creació del projecte conjunt, on es descriu comestructura homogènia. L’exemple mostra els es duen a terme les accions, quin procedimentdiferents apartats que componen cadascuna segueixen, com es formalitzen els acords...de les experiències: > Què s’ha aconseguit amb la col·laboració?: es recullen els principals resultats que ha tingut la col·laboració i algunes previsions de futur, si el 1 projecte està en una fase molt inicial. 2 6 5) Què se’n pot aprendre? 3 Informació útil per la replicabilitat del cas en 5 4 altres organitzacions. 6) Per saber-ne més. En el cas d’experiències en què s’ha creat una nova organització a partir de la col·laboració, s’ofereix la informació d’aquesta nova entitat.1) Títol. En el cas d’experiències en què les entitats tre-2) Identificació de l’experiència. ballen en un projecte conjunt que no té perso-En aquest quadre s’indiquen els actors que ori- nalitat pròpia, s’ofereix la informació de les en-ginen l’experiència de col·laboració i una breu titats que actualment impulsen el projecte. Si esdescripció de les accions que realitzen conjun- tracta d’un projecte impulsat per organitzacionstament. L’objectiu és oferir la informació de dins d’una federació, s’ha optat per incloure lapartida per la lectura de l’experiència. informació de la federació.3) Per què és rellevant?S’expliquen els factors que fan que s’hagi consi- A la descripció de les experiències s’han incorpo-derat un exemple positiu de col·laboració entre rat algunes referències gràfiques i textuals rela-entitats. cionades per a què la lectura sigui més senzilla i4) En què consisteix? més propera.Es descriu el procés dut a terme i s’identifica Finalment, la darrera part de la publicació contéel que ha permès la col·laboració. Per facilitar els annexos, que inclouen el resum metodològic,la lectura de l’experiència, es divideix en els el llistat de participants (tant prescriptors comsegüents subapartats: tècnics i/o directius de les entitats entrevista- des) i la bibliografia utilitzada en l’estudi. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 11
  • 8. 1.2 La recerca realitzada1.2.1 Fases i metodologiaAquesta publicació és part d’una recerca més àmplia sobre els models innovadors de col·laboracióentre entitats no lucratives realitzada entre el març i el novembre de 2010 i que disposa de lessegüents fases:Figura 1: Fases de l’estudi Font: Observatori del Tercer Sector, 2010 FASE V FASE I FASE II FASE III FASE IV Anàlisi i Modelització Recerca Identificació Treball elaboració de de les bibliogràfica d’experiències de camp la publicació estratègies Març i abril Abril D’abril a juliol De juliol a Maig novembreFase I. Recerca bibliogràfica Fase III. Modelització de lesEn aquesta primera fase es va realitzar una re- estratègies de col·laboració,visió bibliogràfica i documental sobre l’àmbit integració i/o fusióde la col·laboració intra i inter sectorial, posant Arrel de la informació recollida es van concep-especial atenció en aquestes dinàmiques dins tualitzar, definir i sistematitzar diferents tipolo-el tercer sector. També es van recollir experièn- gies de col·laboració, recollint les especificitats icies a través de pàgines web d’organitzacions i impacte de cadascuna d’elles.xarxes d’entitats. Fase IV. Identificació iFase II. Identificació d’experiències aprofundiment de bones pràctiquesEn aquesta fase es van identificar experiències de col·laboració, integració i/o fusióde col·laboració, integració i/o fusió entre enti- (treball de camp)tats de l’àmbit dels serveis socials. A través de la primera identificació d’experiències es va realitzar una aproximació a les bonesA partir de la nostra experiència i la col·labo- pràctiques identificades en cadascun de lesració de prescriptors, s’identificaren tot tipus tipologies identificades.d’iniciatives per disposar d’un ventall ampli peltreball de camp: fusions, convenis per la gestió Es van realitzar entrevistes a directius i/o per-compartida de serveis, UTE’s, xarxes, etc. sones de l’equip d’aquelles entitats que han impulsat els processos de col·laboració. Aques- tes entrevistes es van sistematitzar i se’n van extreure els aprenentatges i els elements clau per tal que les bones pràctiques poguessin ser capitalitzades per la globalitat del sector.12 documents del tercer secTor social
  • 9. Fase V. Anàlisi de la informació i Per al treball de camp i la identificació d’entitatselaboració de la publicació catalanes que han realitzat algun tipus de col·laboració es va recorre a experts com a in-Després del treball de camp, es va analitzar tota formants clau i prescriptors.la informació recollida, tant durant la cerca bi-bliogràfica com amb els prescriptors i les entre- Es va contactar amb plataformes d’entitats, fe-vistes realitzades, per tal de redactar l’informe deracions, confederacions i coordinadores, ser-de resultats de cara a la publicació. veis públics i departaments administratius pro- pers a entitats, oficines universitàries, expertsParal·lelament a l’elaboració de l’informe, es va en el sector... La informació recopilada, junta-realitzar un grup de lectura amb la participació ment amb la identificació de diferents directorisde diverses persones d’entitats del sector, per i guies d’entitats, va facilitar una primera selec-tal que poguessin fer les seves aportacions en la ció d’organitzacions per entrevistar.fase d’anàlisi de la informació. En total, es va contactar amb 18 prescriptors que facilitaren la informació de més de 50 expe-1.2.2 El treball de camp riències de col·laboració de diferents tipus. A partir d’un primer anàlisi de les experiènciesPer a realitzar el treball de camp d’aquest estudi proposades i, considerant els criteris de selecciós’ha utilitzat tècniques d’investigació qualitati- i representativitat prèviament establerts, es vanves seguint les següents etapes: escollir 21 bones pràctiques de col·laboració.> Establiment d’un pla o guia de treball detallat. Finalment, després de l’anàlisi de la informació> Contacte amb prescriptors per tal d’identificar obtinguda i, reforçant els criteris definits, es vanun univers d’experiències de col·laboració de tot seleccionar les bones pràctiques que apareixentipus. a la publicació.> Identificació d’experiències de col·laboracióentre entitats del tercer sector social com a pos-sible bones pràctiques.> Realització de les entrevistes.> Buidatge i anàlisis de la informació recollida.> Selecció definitiva de les bones pràctiques.> Redacció de les experiències de bones pràcti-ques.> Validació de la redacció de l’experiència perpart de les entitats implicades. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 13
  • 10. 1.3 La col·laboració Figura 2: Algunes formes habituals de col·laboració entre entitatsLa col·laboració entre organitzacions i amb al-tres agents de la societat cada cop és més ne- > Actuacions dins les organitzacions de segoncessària i es converteix en una eina per acon- i tercer nivell.seguir que les actuacions de les entitats del > Cessió d’espais i materials.tercer sector siguin més eficients i assoleixin > Realització de campanyes i/o programesmés impacte. conjunts.Els diferents agents socials estan en cons- > Organització de jornades o actes conjunts.tant interacció exercint els seus rols i les sevesresponsabilitats. Les organitzacions treballen > Realització d’activitats de comunicació i sensibilització de la societat.conjuntament amb altres agents socials i cadacop són més conscients de la importància que > Xarxes, moviments, grups i plataformes d’organitzacions.tenen aquestes relacions. Per aquest motiu,i d’una manera més o menys estructurada, in- > Voluntariat compartit.corporen diferents formes de col·laboració en elseu dia a dia. > Establiment de convenis de col·laboració.Els agents amb què es relaciona el Tercer Sec- > Acords per la cerca de finançament conjunt. Font: Observatori del Tercer Sector, 2010tor Social són variats i sovint es donen diversescol·laboracions alhora. En aquest sentit, ens > Prestació de serveis conjunta.podem trobar múltiples models on cada sec- > Creació d’organitzacions prestadores detor realitzi un paper divers i en el cas concret de serveis administratius i de gestió.les organitzacions no lucratives, amb diferents > Fusions d’entitats.formes de col·laborar:14 documents del tercer secTor social
  • 11. La col·laboració entre 1.4 Tipologies deorganitzacions col·laboracióEn el context d’una societat relacional és neces-sari que el tercer sector sigui plural però també 1.4.1 Un esquema bàsicque estigui cohesionat i ben coordinat per així Per facilitar la identificació de les diferents ti-assumir el seu paper, juntament amb el sector pologies de col·laboració que es donen, s’hapúblic i el sector privat lucratiu. En aquest sen- treballat en un esquema basat en la durada,tit, la col·laboració entre organitzacions es pot els objectius i el compromís. Aquests tres ele-considerar molt útil. ments destaquen per la seva transversalitat, jaNo obstant, també hi ha d’altres motius que po- que estan presents en tot el procés i en totes lesden empènyer les organitzacions a col·laborar experiències de col·laboració.entre elles: Aquests elements clau s’han concretat en dos> Per sumar esforços: La fragmentació i l’ato- eixos: els objectius i la durada, que permeten vi-mització de vegades comporta duplicar esforços, sibilitzar, per una banda, el grau d’importànciauna oferta poc diferenciada i la incoherència en- estratègica dels objectius de la col·laboració itre les diferents accions i entitats. La manca de per l’altra, la seva durada.coordinació pot provocar que l’impacte de lesactuacions sigui poc significatiu i que es perdi En l’eix dels objectius, com més estratègics si-l’efectivitat i la confiança. guin aquests per l’organització, més amunt es situarà l’experiència. En l’eix de la durada, com> Per ser més eficient: Es pot guanyar en eficà- més llarga sigui la relació establerta, més a lacia i/o eficiència si es treballa conjuntament en dreta es situarà. El compromís ve donat per lala prestació d’un servei enlloc de fer-ho de ma- combinació dels dos elements, com més estra-nera aïllada. Per aquest motiu a l’hora de plan- tègics i més llarga sigui la col·laboració el ni-tejar l’inici de qualsevol acció és important tenir vell de compromís en la col·laboració serà mésen compte quines entitats ja estan treballant al elevat.mateix camp.> Per ser sostenibles: Sobretot per les orga-nitzacions més petites, però també per tota laresta, la col·laboració es pot plantejar com unanecessitat i alhora una oportunitat enfront lesexigències d’un entorn cada cop més competitiu. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 15
  • 12. Figura 3: Esquema models de col·laboració Estratègics Compromís A a re À OBJECTIUS B a re À Instrumentals C Font: Observatori del Tercer Sector, 2010 a re À - + DURADAEls objectius La duradaHi ha dos tipus d’objectius: els instrumentals La durada de la col·laboració està directamenti els estratègics. Els objectius instrumentals relacionada amb el tipus d’objectius marcats i elsón aquells dirigits a produir un efecte concret. temps necessari per a assolir-los. En general, elsFaciliten la concreció de les tasques i la defini- objectius més instrumentals no requereixen unció clara dels rols. El fet que els objectius siguin període d’execució gaire llarg, mentre que pelsmés instrumentals no implica que siguin més objectius estratègics, cal una planificació acura-senzills, ja que es poden assolir totalment i re- da i el seu plantejament és a mig o llarg termini.presentar un èxit. En aquest sentit, cal tenir en La durada també determina el grau de complexi-compte que, per assolir un objectiu concret, es- tat dels elements de gestió de la col·laboració,pecífic i més instrumental, es necessita un nivell sobretot en la seva implementació. Per exemple,de compromís ajustat a l’objectiu. és important fer una bona previsió del tempsEls objectius estratègics representen un va- que es trigarà per realitzar cadascun dels canvislor fonamental en el futur de l’organització i organitzatius.parteixen d’uns elements de base molt sòlidsalhora que compartits entre les organitzacionsque col·laboren. En general, requereixen méstemps per assolir-los i el nivell de compromísés més alt.16 documents del tercer secTor social
  • 13. El compromís > Els recursos i les activitats que es comparteixen generen canvis rellevants en l’organització in-Establir un compromís i mantenir-lo és essencial terna de les entitats, integrant part dels seusper a qualsevol nivell de col·laboració. Sense com- elements interns.promís no es pot donar una bona col·laboració,ara bé, hi ha diferents nivells de compromís en > Es genera un únic equip de treball en algunesfunció dels objectius i la durada establerta. o en totes les àrees de treball. Per aconseguir- ho cal reestructurar les plantilles o generar unaEl compromís està relacionat amb el grau de nova estructura amb personal nou. Gran part derenúncia i el grau de responsabilitat que s’està les persones de les entitats col·laboradores esdisposat a assumir en la col·laboració. poden veure afectades per la col·laboració. > El grau de comunicació i transparència i el grau de confiança exigit és elevat. En aquest1.4.2 Les tipologies nivell de col·laboració entren en joc molts ele- ments cal conèixer tots els aspectes de les entitats col·laboradores.A partir de l’esquema anterior, s’han identificattres tipologies bàsiques de col·laboració. > El respecte mutu és un element impres- cindible per a iniciar i mantenir el procés deLes àrees no són estanques, és a dir, cada procés col·laboració.pot ser una tipologia en un moment determinat > Fa falta un altr grau d’adaptabilitat i flexibi-i després evolucionar cap a una altra. litat, ja que les entitats deixen de considerar-seTot seguit es repassen les característiques organitzacions independents per començar aespecífiques que defineixen cadascuna. tenir un sentiment de pertinença a una sola en- titat. Es produeixen molts canvis en les entitatsÀrea A: integracions i fusions fins arribar a ser pràcticament una, i per tant s’han d’adaptar elements organitzatius, s’ha deEn aquesta àrea es troben aquelles col·labora- ser flexible i cedir en alguns aspectes.cions que impliquen una integració parcial o > La motivació i la implicació són imprescin-total, la qual cosa implica canvis rellevants en dibles, s’han de realitzar esforços considerablesles estructures organitzatives o la creació de i no perdre de vista els objectius principals.noves organitzacions. > La definició dels rols de les persones impli-Les principals característiques que defineixen cades ha de ser clara i s’ha de transmetre a totaquesta zona són les següents: l’equip.> La durada de la col·laboració és pràcticament > La visió de futur és compartida i és necessa-indefinida. ri tenir clar fins a on es vol arribar i planificar el> Els objectius són estratègics, vinculats direc- camí per arribar-hi.tament a les estratègies de cada organització. > El lideratge és imprescindible, ja sia indi-> El grau de compromís és el més elevat, en vidual o compartit. Es necessita per crear lescomparació a la resta d’àrees. Com en els altres sinèrgies, enfortir el discurs, les decisions i lestipus de col·laboració, el compromís s’ajusta al accions necessàries per tal que la col·laboraciótipus d’objectius i a les necessitats del tipus de avanci. Les conseqüències de la seva absència ocol·laboració. A més, aquest compromís s’ha de d’un mal lideratge, poden repercutir negativa-mantenir en el temps. ment en tot el procés. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 17
  • 14. Àrea B: col·laboracions estratègiques > Apareix la necessitat de la figura del liderat- ge, i les conseqüències de la seva absència o d’unEn aquesta àrea es troben col·laboracions que mal lideratge poden repercutir negativament enimpliquen realitzar algun canvi a l’estructura tot el procés.organitzativa de les organitzacions, i en les quesovint el projecte en comú s’integra a la pròpia > És necessari definir, encara que sigui bàsica-organització. ment, els rols de les persones implicades a la col·laboració.Les seves principals característiques són:> Es tracta de col·laboracions de mitjana du- Àrea C: projectes en col·laboraciórada. Es tracta de col·laboracions bàsicament asso-> Els objectius normalment combinen ele- ciades a projectes conjunts, però que permetenments de caire instrumentals i estratègics i en assolir els objectius marcats.ocasions, poden ser d’un dels dos tipus.> El grau de compromís evoluciona ajustant-se Les característiques que defineixen aquest tipusal tipus d’objectius de la col·laboració, i en relació de col·laboracions són les següents:a les altres tipologies, el nivell és mitjà. En la ma- > Són col·laboracions de curta durada (encarateixa línia que en les col·laboracions puntuals, que es repeteixi en més d’una ocasió).aquest compromís pot ser màxim, adequat a les > Els objectius acostumen a ser de caire ins-necessitats del tipus de col·laboració. trumental (accions senzilles d’executar i con-> Els recursos i les activitats que es compar- cretes), i a curt termini, tot i que es poden anarteixen, normalment, generen alguns canvis convertint en estratègics si l’acció concreta queen l’organització interna de les entitats i es es realitza es va replicant.comencen a integrar alguns elements. > El compromís s’ajusta al tipus d’objectius> L’equip de cada entitat ha de treballar con- de la col·laboració, i en relació a les altres tipolo-juntament en bastants aspectes i és necessari gies, el nivell és baix. Això no vol dir que no hi hagiestablir relacions i contacte entre els equips de compromís, aquest pot ser màxim, però adequatles diferents entitats col·laboradores. El per- al que necessita el tipus de col·laboració.sonal segueix depenent de cada entitat, però > Es comparteixen recursos o es realitzen acti-es pot produir algun canvi d’assignació de res- vitats de forma conjunta, però això no suposaponsabilitats, la creació de noves tasques o la canvis substancials en l’estructura, ni orga-incorporació de nou personal. nitzativa ni de funcionament, de les entitats. És> El grau de comunicació i transparència i el una acció molt específica que no suposa integrargrau de confiança exigit és més alt que en la ti- gaires elements interns.pologia anterior, en consonància amb el nivell > L’equip de cada entitat ha de treballar con-de col·laboració establert. juntament en alguns aspectes, però segueix> El nivell d’adaptabilitat i flexibilitat necessa- depenent a tots els efectes de la seva entitat.ri és relativament elevat ja que les entitats han No es fa reestructuració de plantilla, ni canvis ende començar a posar en comú diversos elements els llocs de treball. Pot suposar, en alguns delsque inicialment són diferents a cadascuna de les casos, la contractació de personal de manera es-entitats. poràdica.> Fa falta d’un cert grau de motivació i impli- > El grau de comunicació i transparència i elcació, ja que es pressuposen certs canvis i esfo- grau de confiança exigit també s’adequa alrços que han d’anar acompanyants d’un interès nivell de col·laboració establert. Les comunica-inicial. cions acostumen a ser bastant àgils i concises.18 documents del tercer secTor social
  • 15. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 19
  • 16. 2 La selecciód’experiències20 documents del tercer secTor social
  • 17. 2.1 Definició de bona 2.2 Criteris de selecciópràctica de col·laboració Per fer la selecció de les bones pràctiques que apareixen a la publicació es van recollir i analit-L’Observatori del Tercer Sector ja ha realitzat una zar moltes experiències de col·laboració entrellarga sèrie de publicacions en què s’identifiquen entitats del Tercer Sector Social. D’aquestes,bones pràctiques i experiències del tercer sector. se’n van seleccionar les bones pràctiques inclo-En aquesta publicació s’utilitza el concepte de ses a la publicació, tenint en compte els criterisbona pràctica per denominar les experiències de selecció establerts.dutes a terme per organitzacions no lucrativesque han funcionat, i/o estan funcionant, en undeterminat context a partir de les quals es po-den extreure aprenentatges transversals enversla col·laboració entre entitats.Es tracta doncs d’una definició operativa, cons-truïda amb l’objectiu de ser útil per a aquestapublicació. Des d’aquesta perspectiva, les ex-periències de col·laboració seleccionades nopretenen ser les millors pràctiques sinó que ofe-reixen exemples positius de diferents maneresde col·laborar i treballar conjuntament.Finalment, s’ha valorat que les experiències decol·laboració compleixin una sèrie de criteris,que són útils per l’aplicació per part d’altres enti-tats i que cobreixen la representativitat en diver-sos àmbits d’actuació.Figura 4: Criteris de selecció de les experiències > Nivell de sistematització de les accions. > Actitud proactiva. Elements de base per > Innovació i originalitat. una bona pràctica > Impacte dels resultats de l’experiència. > Replicabilitat de l’experiència. > Pràctiques en ús. > Diversitat de motivacions. Elements específics Font: Observatori del Tercer Sector, 2010 > Diferents tipus de col·laboració. envers la col·laboració > La importància de la col·laboració per les entitats. Elements de > Diversitat de sectors o àmbits temàtics d’actuació. representativitat > Diversitat de col·lectius destinataris. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 21
  • 18. Elements de base per Elements específicsuna bona pràctica envers la col·laboracióNivell de sistematització de les accions: s’ha Diversitat de motivacions: es recullen expe-valorat favorablement que les iniciatives estiguin riències que responen a diferents necessitats idocumentades i que recullin per escrit l’acord que es sorgeixen per diverses motivacions.de col·laboració. Encara que existeixin entitats Diferents tipus de col·laboració: s’ha valorat elque hagin realitzat o realitzin col·laboracions si- fet que les experiències seleccionades mostrinmilars, la documentació escrita i la seva difusió diferents estratègies de col·laboració.afavoreix la posada en pràctica i l’execució de lesdiferents accions. La importància de la col·laboració per les entitats: un factor especialment significatiu aActitud proactiva: davant la realitat social l’hora d’escollir les bones pràctiques ha estat ela què s’enfronten les entitats, els canvis en grau d’importància que tenia per a les entitats lal’entorn, variacions en el marc socioeconòmic i col·laboració, tant pel seu cas concret, com perlegislatiu o les pautes i tendències socials, exis- un col·lectiu o la societat en general.teixen diferents respostes per part de les orga-nitzacions. Cal destacar les que aprofiten elsfactors externs com a recursos per al seu desen-volupament i millora. Elements deInnovació i originalitat: es destaquen espe- representativitatcialment aquelles experiències amb planteja-ments innovadors envers la col·laboració i que, Diversitat de sectors o àmbits temàticsmitjançant activitats i metodologies originals, d’actuació: les experiències seleccionades te-han aplicat noves idees que han resultat útils i nen diversitat en quan als àmbits d’actuacióexitoses per les entitats. propis del Tercer Sector Social per poder ofe- rir una visió panoràmica. Així, es poden trobarImpacte dels resultats de l’experiència: s’han experiències d’àmbits com infància i joventut,valorat les experiències de col·laboració que tot discapacitat, inserció social i laboral, gent gran,i que hagin pogut tenir dificultats en alguna drogodependències, entre d’altres.etapa del procés, han seguit endavant i han fun-cionat amb èxit. També s’ha tingut en compte Diversitat de col·lectius destinataris: per talque amb el fruit de la col·laboració s’hagin acon- d’escollir les experiències, s’ha tingut en compteseguit fites amb impacte social. que aquestes reflectissin un ventall ampli de di- ferents col·lectius de persones destinatàries.Replicabilitat de l’experiència: s’ofereixen ex-periències que poden ser fàcilment replicables ode les què es pot adaptar part de l’experiència ad’altres entitats.Pràctiques en ús: s’ha procurat que els exemplesde bones pràctiques no estiguin basats nomésen idees abstractes, sinó que s’estiguin aplicanto en procés d’implantació.22 documents del tercer secTor social
  • 19. 2.3 Quadre resum d’experiències Àrea A: experiències d’integració i fusió > Federació APPS (Federació catalana pro persones amb discapacitat intel·lectual). Integració d’entitats > Coordinadora de Tallers per a Persones amb Discapacitat que treballen en l’àmbit de la Psíquica de Catalunya. discapacitat intel·lectual > Associació Empresarial APPS. > Dincat – Discapacitat Intel·lectual Catalunya. > Cooperativa de Treballadores Familiars (CTF) Serveis Sociosanitaris. Fusió de cooperatives > Educadors d’Acolliment Social (EAS). de serveis socials > Escaler Cooperativa. > Suara. Fusió de dues entitats de > Fundació Innovació per l’Acció Social (FIAS). serveis complementaris > Fundació Catalana Prisba. > Fundació Plataforma Educativa. > Fundació Gentis. > Fundació Resilis. > Fundació Infància i Família. > Fundació Astres. Integració d’entitats d’àmbits > Eina Activa Empresa d’inserció. d’actuació diferents > Fundació Utopia. > Eina Activa empresa d’inserció SL. > Associació Acciona’t. > Associació Acció Social Terres de l’Ebre. > Plataforma Educativa. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 23
  • 20. Àrea B: col·laboracions estratègiques > Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell. > Fundació Privada Ginac. > AISD Viver de Bell-lloc. Coordinació d’entitats d’un > Cooperativa La Fageda. mateix àmbit d’actuació en > Fundació Privada Mas Albornà. diversos territoris > Fundació Privada Onada. > Fundació Privada Tallers de Catalunya. > Associació Sant Tomàs – PARMO. > Sinergrup – Grup d’entitats amb sinèrgia social. > Arrels Fundació. > Assís Centre d’Acollida. Creació d’una nova entitat > Companyia de les Filles de la Caritat. complementària > Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. > Fundació Mambré. > Fundació Un Sol Món. Realització d’un programa > Aires (Associació Intersectorial de Recuperadors i Empreses conjunt que es transforma en Socials de Catalunya). una organització > Càritas Catalunya. > Cooperativa Roba Amiga. > ENTORN, sccl. Creació d’una nova entitat > 6TELL SCCL.per treballar en un nou territori > Escoletes.coop. > Taller Àuria.Creació d’una nova organització > Teixidors.entre entitats socials i empreses > Molí d’en Puigvert (fins al 2008). > Moltacte, emprenedors socials. > Insercoop SCCL.Creació d’un projecte compartit > Fundació Joan XXIII. d’activitats complementàries > Fundació El Llindar. > Fundació Hospital Pere Claver. Creació d’un catàleg > Creu Roja Catalunya. d’activitats compartides per a un col·lectiu concret > Fundació Pere Tarrés. Gestió compartida > IReS. d’un centre de dia > Escaler (des del 2008 Suara).24 documents del tercer secTor social
  • 21. Àrea C: projectes en col·laboració > Ared (Fundació per la reinserció de dones) Aprofitament > Fundació BenAllar. d’un recurs en desús > Institut de les Filles de Maria Auxiliadora (Les Salesianes). > Fundació Mercè Fontanilles. > Art integrat. > Associació Estrep. Espais i elements de > Fundació Persona i Valors. gestió compartits entre entitats de segon nivell > Fundació Antonio Jiménez. > Fundació Ciutat i Valors. > Fundació Comunitat i Valors . > Sinergia Social, Centre de Gestió d’iniciatives Socials. Activitats formatives > Federació Catalana d’entitats contra el càncer (FECEC). conjuntes > Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS). > ECOM. > TRACE (Assoc. Catalana de Traumàtics Cranioencefàlics i Dany Cerebral). > Associació ESCLAT. > Fundació Privada Auxilia Barcelona. > AFAP (Assoc. de Famílies per l’Ajuda al Poliomelític). Desenvolupament compartit > ACAM (Assoc. Cívica d’Ajuda Mútua).d’una eina de gestió de serveis > ASPACE (Assoc. de Paràlisi Cerebral). > Fundació Privada Llars de l’Amistat Cheshire. > APPC –(Assoc. Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona). > SINIA (COGD Ciutat Vella FCCL). > Fundació Pere Mitjans. > AREMI (Assoc. de Rehabilitació del Minusvàlid). > ATRA Associació. Avaluació de l’eficàcia de les > Fundació Salut i Comunitat (FSC). Comunitats Terapèutiques > Associació Tramuntana d’Ajut i Reinserció del Toxicòman (ATART).Creació d’un distintiu conjunt > Federació Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC).per una agrupació d’entitats > Sectorial d’Iniciativa Social. Aula de tecnologies > SURT Fundació de dones. per la recerca de feina > Fundación Esplai. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 25
  • 22. 3 Experiènciesd’integració ifusió Estratègics Compromís A a re À OBJECTIUS B a re À Instrumentals C a re À - + DURADA26 documents del tercer secTor social
  • 23. 3.1 Integració d’entitats que treballen en l’àmbitde la discapacitat intel·lectual Actors L’experiència> Federació APPS (Federació catalana propersones amb discapacitat intel·lectual). Creació de Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya) a partir de la fusió de diverses> Coordinadora de Tallers per a Persones amb organitzacions de l’àmbit de la discapacitatDiscapacitat Psíquica de Catalunya. intel·lectual.> Associació Empresarial APPS.Per què és rellevant? Un any més tard, es reprèn el projecte i s’adopten tres acords de desbloqueig fonamentals: no parlar d’absorció sinó d’integració per mantenirAquesta experiència destaca per la magnitud aspectes d’identitat d’ambdues entitats. No te-de les entitats que hi ha al darrera ja que les en- nir en compte en tots els temes, el pes de cadatitats que creen Dincat ja eren de segon nivell. entitat sinó la millor opció de futur i unir-se comEn aquest sentit el seu impacte és molt elevat a grup (no només com a federació).i es tracta d’una integració rellevant en l’àmbitde les entitats que treballen amb persones amb Després d’aquests primers acords es començadiscapacitat intel·lectual. a treballar en el model de col·laboració que fi- nalment porta a la creació de Dincat juntamentEl volum d’entitats i persones destinatàries re- amb una tercera entitat, l’Associació empresa-lacionades amb aquest procés d’integració és rial d’economia social.molt important. Després d’un procés lent i com-plex, el resultat final és una la creació d’un grup Descripciód’entitats fortes. Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalun-Finalment, l’experiència de Dincat posa de ma- ya) es constitueix l’any 2010 i neix del procésnifest l’alt grau de generositat i confiança que d’integració de la Federació APPS (Federa-requereix un procés com aquest, al deixar de ció catalana pro persones amb discapacitatbanda les principals diferències i pensar, ja des intel·lectual), la Coordinadora de Tallers per ade l’inici conjuntament. Persones amb Discapacitat Psíquica de Cata- lunya i l’Associació Empresarial APPS. Amb aquesta unió es vol ser més efectiu en elEn què consisteix? compliment dels seus objectius: defensar el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual.AntecedentsAquest projecte parteix d’anys de recorregut iles entitats ja havien col·laborat en algunes oca-sions per temes específics. Concretament, l’any2006 es signa un protocol que és un intent decoordinació d’algunes activitats entre Coordi-nadora de Tallers i Federació APPS. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 27
  • 24. Punt de partida de la col·laboracióEn una primera fase i partint dels 3 acords de desbloqueig fonamentals presos a l’inici, es plantegenles bases del procés. Es prenen diversos acords de millora: posar en comú els actius, no amortitzarllocs de treball, aprofitar les seus socials i la creació d’una unitat d’atenció a les entitats sòcies,entre d’altres.Figura 5: Procés de creació de Dincat Acords de desbloqueig 1a fase: Plantejament Acords de millora de les bases del procés Condicions inicials DURADA Grup d’Entitats amb Missió Compartida 2a fase: Establiment del model Font: Dincat, 2010 Autonomia funcional d’Entitats resultantsPosteriorment, es prenen dos acords més com a En una segona fase, s’estableix el model. Des-condicions inicials: prés d’un procés de debat intens, s’opta per una> La creació d’un Comitè d’Integració amb per- opció intermèdia entre crear una única organit-sones d’APPS, de la Coordinadora i de la Patro- zació i crear una confederació d’entitats, un mo-nal, d’un assessor jurídic escollit de mutu acord del on es dóna autonomia a les entitats.i un membre d’una entitat jurídica que els dóna El resultat és un model complex: el grup té lasuport. D’aquestes reunions se’n fan actes però seva pròpia personalitat jurídica, ja que ofe-cap dels temes es dóna per definitivament tan- reix uns serveis generals però la resta d’entitatscat, sinó que tots es poden debatre en reunions també mantenen la seva. Es crea un entramatposteriors. que consta d’una marca única i de cinc persona-> Acord de confidencialitat que garanteixi la litats jurídiques diferents.discreció en tot el procés. Els comunicats poste- “Els temes jurídics són un tema especial iriors a les reunions avancen els temes tractats especialment complex”.però no els acords finals.28 documents del tercer secTor social
  • 25. Creació de DincatEl grup Dincat es crea com una entitat de tercer nivell que segueix la següent arquitectura insti-tucional:Figura 6: Estructura institucional del grup Dincat GRUP (CONSELL) SERVEIS GENERALS FUNDACIÓ FEDERACIÓ ASSOCIACIÓ EMPRESARIAL FEDERACIÓ PARES I MARES Font: Dincat, 2010 ENTITATSAquest model permet mantenir l’estructura ini- El procés s’allarga pràcticament un any i mig du-cial de cada entitat sense haver d’amortitzar ni rant el qual es realitzen diverses accions: envia-unificar llocs de feina, de manera que els càrrecs ment d’una nota informativa per tal d’informarqueden establerts pràcticament de manera au- del seu inici; realització d’assemblees per pre-tomàtica. sentar el document marc i l’acord d’unió; una assemblea a cadascuna de les entitats que for-Tot i així, per tal d’evitar qualsevol indefensió en marien part del grup i una reunió conjunta deel personal, es treballa amb moltes garanties: les tres entitats i assemblees extraordinàries dela no amortització de llocs de feina, el mante- cadascuna de les entitats on s’aprova l’acord.niment de l’antiguitat i les condicions laborals il’oferiment d’acollir-se al conveni col·lectiu propi. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 29
  • 26. Què s’ha aconseguit amb la Per saber-ne méscol·laboració?La creació de Dincat és recent i el fet de néixer Dincat (Discapacitat Intel·lectual Catalunya)de la unió de tres organitzacions permetrà ob- Missió: vetllar per la defensa i l’exercici ple delstenir més representativitat i legitimitat en les drets i la promoció de la qualitat de vida de lesseves actuacions dins l’àmbit de la discapacitat persones amb discapacitat intel·lectual i de lesintel·lectual. seves famílies en l’àmbit territorial de Catalun-En aquest sentit, promoure una imatge uni- ya, així com la defensa dels interessos de les en-tària i cohesionada del col·lectiu aporta força a titats associades i la prestació dels serveis quela veu del sector. També ha de permetre oferir els siguin necessaris.més i millors serveis a les entitats, a les famílies Principals activitats: àrees de treball (tutela,i a les persones en temes com la formació con- lleure, laboral, habitatge, famílies, educació,tinuada, un centre de recursos telemàtics... així autogestors, atenció precoç, atenció diürna),com tenir més incidència en la inserció laboral programes propis (Programa d’atenció a fa-i social de totes les persones amb aquest tipus mílies, desavantatge social, pluridiscapacitat,de discapacitat. cooperació internacional, vacances) i serveis (incidència pública, serveis a entitats, serveis a persones i famílies).Què se’n pot aprendre? Dades de contacte: C. Joan Güell, 90-92> El procés d’integració d’entitats de segon ni- 08028 Barcelonavell, amb una sèrie d’entitats membres al darrera, Tlf. 93 490 16 88 – Fax 93 490 96 39és llarg i complex. En aquest cas, la col·laboració www.dincat.cats’estén a un major nombre d’organitzacions i info@dincat.catel nivell de confiança i transparència ha de sermolt elevat.> Un procés d’integració que repercuteix en unventall molt ampli d’organitzacions, ha de cui-dar especialment tots els temes de comunica-ció, tant a nivell intern (amb les pròpies entitatsi els col·lectius implicats) com a nivell extern(amb els mitjans de comunicació, el tercer sec-tor en general i les administracions).> Cal preveure la complexitat dels aspectes le-gals i jurídics. El disseny d’una nova organitza-ció, fruit de la integració d’altres, requereix tro-bar la forma jurídica adequada on cadascuna deles organitzacions s’hi senti còmoda però quealhora sigui viable.30 documents del tercer secTor social
  • 27. 3.2 Fusió de cooperatives de serveis socials Actors L’experiència> Cooperativa de Treballadores Familiars (CTF)Serveis Sociosanitaris. Creació de la cooperativa Suara a partir de la fu- sió de tres cooperatives que treballen en l’àmbit> Educadors d’Acolliment Social (EAS). de l’atenció a les persones.> Escaler Cooperativa.Per què és rellevant? Tots aquests elements són un primer pas im- portant per anar-se trobant i veure que els seus discursos poden ser compartits. S’evidenciaLa rellevància d’aquesta experiència radica en que no té sentit competir entre elles si podenl’alt grau de reflexió que es va produir als inicis col·laborar.del procés de fusió de manera que, les tres coo-peratives tenien clar que era necessari i benefi- Descripcióciós. Aquest fet facilita la seva posada en marxa Suara sorgeix d’una idea que feia temps quei agilitza la durada de les negociacions inicials. s’estava coent. Amb l’aprovació de la llei esta-A més, l’experiència va més enllà de la col·labo- tal de l’autonomia i suport a la dependènciaració que ja s’estableix en el model cooperatiu. (al 2007) i de la llei de serveis socials catalanaEs tracta d’una experiència innovadora de fusió (al 2008) el mapa de serveis socials català, tra-de cooperatives. En tot el procés s’han aprofitat dicionalment concentrat en mans d’empresesles sinèrgies ja creades entre les tres cooperati- d’economia social, podia patir un gir impor-ves per formar-ne una de més forta i extensa. tant si aquest sector no feia cap aposta de creixement. Les tres cooperatives compartien aquest anàlisi i algunes de les propostes per anticipar-s’hi.En què consisteix? Suara Cooperativa neix l’any 2008 arrel de la fu-Antecedents sió de tres cooperatives amb anys d’experiència en l’atenció a les persones: la Cooperativa deLa Cooperativa de Treballadores Familiars (CTF), Treballadores Familiars (CTF) Serveis Socios-Educadors d’Acolliment Social (EAS) i Escaler anitaris, Educadors d’Acolliment Social (EAS) isón tres cooperatives que ja es coneixien des de Escaler.feia temps. L’objectiu de la fusió és donar resposta a aques-Col·laboraven en diferents espais, com a la Fe- ta nova conjuntura social, fer front a l’entornderació de Cooperatives, i els seus directius ja competitiu que aquesta genera, posicionar-setenien una certa relació de proximitat. A més, per tal de ser viables i aconseguir que creixe-algunes cooperatives ja havien seguit algun ment econòmic i cohesió social formin part deesquema de col·laboració anteriorment en- la mateixa estratègia.tre elles, tot i que a un nivell més primari i deproximitat. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 31
  • 28. Abans de produir-se la fusió i durant un any A nivell organitzatiu, es reestructura l’organi-aproximadament, les tres cooperatives es pre- grama operatiu. A través d’un anàlisi de com-senten a concursos conjuntament per tal d’anar petències es resolen els problemes de duplicitatposant en pràctica el treball conjunt i agafar una de càrrecs, de manera que el repartiment que-mica de rodatge per veure si la fusió és viable. da equilibrat entre les tres cooperatives. Amb la dimensió que pren la cooperativa sorgeix laCreació de Suara necessitat de crear una nova estructura i és enEn un primer moment, es reuneixen els directors aquests nous càrrecs creats on s’acaba de distri-generals de les cooperatives que acorden, amb buir la resta de personal.el vist-i-plau dels consells rectors, iniciar un pro-cés per valorar si la fusió és factible. Durant uns Els primers anys de funcionament de Suara, elsmesos els consells de direcció de les tres coope- esforços se centren en la consolidació interna,ratives treballen sobre aquesta idea i van tras- treballant amb el personal, els socis i les perso-lladant als consells rectors la informació del seu nes usuàries.desenvolupament. Pel que fa a la comunicació, es segueix un plaEn un segon moment, es troben els consells rec- de comunicació intern i extern estricte. Per unators per acordar uns condicionants per tal de se- banda, es treballa amb els socis i sòcies (un perguir endavant amb el procés: només s’acceptaria un) per informar-los de tot el procés i es creenun model cooperatiu i només s’aprovaria si la espais de debat (rutes societàries, assemblees,fusió no significava perdre llocs de treball. reunions, sopars...), abans d’arribar a les as- semblees de fusió. Un cop aprovada la fusió,“És una fusió per generar llocs de treball, no s’informa a totes les persones treballadores.per amortitzar-los”. Finalment, i paral·lelament a l’equip de treball,D’aquesta manera l’equip directiu es posa a tre- també s’informa als mitjans de comunicació iballar amb aquestes consignes, i entre d’altres, als clients mitjançant comunicats oficials, re-es treballa en els diferents models d’aliança. unions, ...Els tres directors generals tenen un paper clauen la negociació. Tenen clara la idea de la fusiói per aquest motiu treballen la confiança i la Què s’ha aconseguit amb latransparència durant tot el procés. Es pacta que col·laboració?cap cooperativa absorbirà a les altres, sinó que A través de la integració de les tres cooperati-la nova cooperativa es crearà a parts iguals. ves Suara avança en qualitat, de manera que“Sabíem que fusionant-nos podríem mantenir els nous projectes impulsats reben valoracionsels llocs de treball i seguir treballant com una tècniques positives. Suara guanya més concur-cooperativa i que si no creixíem, l’empresa sos que donen estabilitat a l’equip, permetenprivada se’ns menjava”. mantenir l’estructura i generar ocupació i llocs de treball estables.La cerca d’assessors externs és clau per evolu-cionar i fer front als dubtes en els temes més La rebuda de la fusió per part de l’Administraciótècnics vinculats a la fusió de cooperatives i als i de les entitats financeres també és positiva, fetentrebancs jurídics. que ajuda en temes de finançament.32 documents del tercer secTor social
  • 29. Arrel de la posada en marxa de Suara sorgeixenaltres oportunitats de col·laborar. La pertinença Per saber-ne mésa Clade (Grup empresarial cooperatiu) permet Suaraobrir vies d’accés a finançament per a nous pro-jectes, fer aliances amb altres empreses... Missió: Atenció a les persones, cercant respos- tes per contribuir a millorar la seva qualitat de vida, mitjançant un model cooperatiu basat en una gestió democràtica, propera a les personesQuè se’n pot aprendre? i socialment responsable.> La base de la fusió és la confiança i la genero- Principals activitats: Atenció a les persones:sitat. Sense la generositat és difícil renunciar a unitat del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD),certs aspectes propis de l’organització per com- unitat d’infància, joves i família, unitat de gentpartir-los amb la resta d’entitats i passar a ser gran, unitat d’inclusió i discapacitats, unitatuna. d’ocupació i formació; i l’empresa d’inserció Garbet.> Realitzar un esforç per generar espais de par-ticipació i de trobada. En un procés d’integració Dades de contacte:elevat és important que les persones implicades Ronda Universitat, 22 2Btinguin l’oportunitat d’expressar els seus dub- 08007 Barcelonates o les seves demandes, alhora que se sentin Tel. 93 254 76 90constantment informades. suara@suara.coop www.suara.cat> Els moments inicials d’una fusió acostumena ser els més complexos i cal dedicar-hi forçaesforços per arribar a consolidar la nova orga-nització creada. Més tard, ja es pot treballar percréixer i evolucionar. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 33
  • 30. 3.3 Fusió de dues entitats ambserveis complementaris Actors L’experiència Fusió de Prisba, fundació que treballa en l’àmbit> Fundació Innovació per l’Acció Social (FIAS). de la gent gran a Ciutat Vella de Barcelona, i> Fundació Catalana Prisba. FIAS, fundació que treballa per l’acció social amb les persones desfavorides.Per què és rellevant? “És evident que les plataformes poden afavo- rir contactes i relacions que poden engegar processos”.L’experiència de FIAS i Prisba representa unexemple de com traslladar l’entesa de les duespersones que inicien el procés d’integració a la Descripcióresta de persones de les dues organitzacions. La Fundació Fias vol integrar esforços, conjun-La manera cuidada com es realitza tot el pro- tament amb els principals actors de la políticacés posa de manifest que compartint uns ma- social, per materialitzar les reflexions que avuiteixos objectius es pot arribar a una entesa i un hi ha sobre la taula i millorar el benestar delsrespecte mutu elevat. ciutadans.Finalment i, en relació amb els aspectes ante- Disposa de quatre línies d’actuació: inserció so-riors, l’experiència destaca perquè tot i trac- ciolaboral (per la lluita contra l’exclusió i a favortar-se més aviat d’una integració d’una entitat de l’ocupació), TIC i participació comunitàriaen una altra de més dimensió, tot el procés es (per potenciar les tecnologies com una eina perprodueix entre iguals. la participació, formació i la inserció social i la- boral de col·lectius amb dèficits d’accés a elles),En què consisteix? atenció a la infància i la família (per potenciar el benestar de la ciutadania, especialment els més petits) i PRISBA serveis (per millorar la qualitatAntecedents de vida de les persones que pateixen margina-La Fundació Prisba va passar per un moment de ció i pobresa o estan en risc d’exclusió al barri denecessitat de relleu de la seva direcció i la fusió Ciutat Vella de Barcelona).amb alguna altra entitat va començar a ser unaopció a considerar, sempre que es mantinguésl’estil i no trenqués el model de l’organització.La coneixença personal de les dues direccions enentitats de segon i tercer nivell és l’embrió de laidea d’integrar-se. Després d’analitzar les líniesd’actuació presents i futures i veure l’encaix deles dues organitzacions es va prendre l’acord.34 documents del tercer secTor social
  • 31. El punt de partida de la col·laboració Figura 7: Incorporació de PRISBA com una líniaLa complementarietat de les dues organitzacions d’actuació de FIASés un element clau per iniciar el procés d’integració.La coincidència de model d’intervenció i de model Línies d’actuacióinstitucional, a més, de la coneixença personal il’alt nivell de confiança entre les dues direccions, Inserció Sòciolaboralagilitzen els seus inicis. TIC i participació comunitària Font: web de FIAS, 2010Amb la integració, d’una banda, Fias adquireix Atenció a la infància i la famíliauna major presència a Barcelona ampliant la PRISBA Serveisseva territorialitat i incorporant una nova líniade prestació de serveis.De l’altra, Prisba, que es troba en un moment Amb la fusió en marxa, apareixen preocupacionsde manca de relleu directiu, pot continuar amb entre el personal de les dues organitzacions iel seu projecte que durant dues dècades ha do- Fias pren el compromís de no realitzar gairesnat resposta a les necessitats del barri de Ciutat canvis durant el primer any i de mantenir tot elVella. personal. Els temes de gestió de la nova entitat són els més complexos d’integrar per finalment“Una fusió que no tingui un sentit de com- aconseguir unificar els dos models de gestió.plementarietat, no té sentit perquè crea Com que tant el Patronat de Fias, com el deproblemes”. Prisba, estava format per gent de l’àmbit social molt propera a ells, es decideix agregar tot elIntegració de Prisba patronat de Prisba a la nova entitat.En un primer moment, es realitza un anàlisi La fusió de tot el patronat ajuda a la integració,econòmic de les dues entitats, dels equips i les així com la incorporació d’una de les personeslínies d’actuació respectives per tal de veure més rellevants de Prisba al Consell Social, donatcom fer la integració. que un dels representants dels treballadors deEn uns tres o quatre mesos la fusió es fa efec- Fias prové de Prisba.tiva al 2007 però es passa per una situació in- La comunicació se centra en Prisba per tal determèdia en què prenen importància els temes generar seguretat i confiança entre el perso-jurídics i els diferents procediments legals a nal (respecte al manteniment de la plantilla,seguir (donar-se d’alta, publicar els canvis als els sous, la continuïtat de les activitats...). Perdiaris oficials...). aconseguir-ho es fan diverses sessions explica-“En una fusió s’ha de tenir molt tacte, ser tives per cada programa, on hi assisteixen tantcurosos amb els que perden la seva persona- la gerent de Fias com la de Prisba.litat i ha de ser un procés lent. Aquestes tres La forta estructura de voluntariat de Prosba escondicions són fonamentals”. decideix mantenir i cuidar. D’aquesta manera,Pel que fa al nom de l’entitat fusionada, es man- els serveis voluntaris en benefici de la comuni-té el de Fundació Fias i es crea una quarta línia tat de la Fundació Fias, s’integren dins la líniad’actuació que s’anomena “PRISBA Serveis”. Prisba Serveis.D’aquesta manera, Prisba manté part de la sevaidentitat, fet molt important sobretot per lazona de ciutat vella, on s’ubica Prisba. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 35
  • 32. Què s’ha aconseguit amb la Per saber-ne méscol·laboració?Tant FIAS com Prisba es beneficien. Prisba Fundació Innovació per l’Acció Social (FIAS)aconsegueix continuïtat, manteniment, segu- Missió: Voluntat d’intervenir en el territori deretat laboral i econòmica, així com una imatge forma innovadora, a prop de la població que mésd’organització més gran. ho necessita, oferint experiència i els recursosPer la seva part, Fias guanya en plataformes de per a respondre a les necessitats dels més febles,representativitat a Barcelona, i en un augment aconseguir millorar el benestar de les persones ide la facturació, fruit de la incorporació de la una major cohesió social en la comunitat.nova línia de treball Prisba Serveis. Principals activitats: Inserció sociolaboral; TIC i participació comunitària; atenció a la infància i la família; i PRISBA serveis.Què se’n pot aprendre? Dades de contacte:> Un procés de fusió és lent i cal respectar els Travessera de les Corts, 39-41.ritmes i les maneres de fer de cadascuna de les Lateral esquerra, 2a planta.organitzacions. Guanyar la confiança de totes 08028 Barcelonales persones implicades requereix temps i de- Tel. 93 448 98 30 – Fax 93 440 45 60dicar-hi esforços, però és la base per vèncer les www.fundaciofias.orgpors inicials. fias@fundaciofias.org> En una integració d’una organització en unaaltra, és important aconseguir que totes lesparts se sentin a un mateix nivell, que no hi haginingú que guanyi més o que sigui més fort quel’altre. D’aquesta manera, totes les parts surtenguanyant.> La previsió dels recursos necessaris per unprocés de fusió cal que sigui la més ajustadapossible al que s’està disposat a assumir. A ban-da de les dedicacions de temps, costos i pèrduad’identitat, és primordial tenir en compte lespossibles dificultats legals i jurídiques.36 documents del tercer secTor social
  • 33. 3.4 Integració d’entitats d’àmbitsd’actuació diferents Actors L’experiènciaFundació Plataforma Educativa, Fundació Gen-tis, Fundació Resilis, Fundació Infància i Família, Integració de diverses entitats d’acció social deFundació Astres, Eina Activa Empresa d’inserció, diferents àmbits (infància, joventut, gent gran,Fundació Utopia, Eina Activa empresa d’inserció discapacitat..) sota el mateix model de gestióSL, Associació Acciona’t i Associació Acció Social compartit dins de Plataforma Educativa.Terres de l’Ebre.Per què és rellevant? En què consisteix?Sovint, les organitzacions han dedicar forces Antecedentsrecursos a la gestió de la pròpia entitat i acon- Fundació Plataforma educativa sorgeix l’anyseguir finançament pels temes estructurals re- 2002 però té els seus orígens en l’Associaciópresenta un repte important. La dedicació de les Plataforma Educativa 3 Esses creada l’any 1994.entitats a l’acció directa, seguint la seva missió i Neix com una organització especialitzada en te-valors, millora amb una bona gestió. mes únicament d’infància però posteriormentEn aquest sentit, Plataforma Educativa acon- inicia un procés evolutiu d’obertura de nous ser-segueix optimitzar els recursos i estalviar cos- veis no lligats a aquest àmbit, motivats per lestos compartint tots aquells elements de gestió necessitats de les seves persones usuàries.comuns de les organitzacions membres. Figura 8: Entitats que formen part de PlataformaAquesta experiència és un exemple de la poten- Educativacialitat de compartir una administració conjun-ta (direcció, recursos humans, qualitat..) perdedicar més esforços als serveis prestats per lesentitats. Font: Plataforma Educativa, 2010 Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 37
  • 34. Per aquest motiu es creen aliances amb entitats Punt de partida de la col·laboracióespecialitzades en aquests nous àmbits (joven- En els tres primers anys, els esforços es centrentut, discapacitat, gent gran...) i és en aquest en la creació de l’entitat en sí i a partir del cin-context que les entitats que formen Plataforma què ja es comença amb el procés de generacióEducativa es coneixen i entren en contacte. d’aliances, d’organitzacions i d’accions.“Creiem en la complementarietat. La comple- La integració està basada en el convencimentmentarietat te la pots fer tu mateix o pots fer-la que d’aquesta manera es millora la potenciali-a través de sumar amb d’altres organitzacions. tat de l’organització. Així, l’objectiu és augmen-Creiem que s’ha de fer a les dues bandes”. tar la capacitat de gestió; incrementar la ca- pacitat per captar i donar serveis; incrementar les possibilitats de desenvolupar els projectesDescripció previstos més ràpidament i créixer a curt i mig termini.El tret diferencial de Plataforma Educativa és laseva diversitat. L’organització està especialitza- Figura 9: Distribució de les àrees de gestióda en l’acció social en general i cadascuna de lesentitats que en formen part estan especialitza-des en un àmbit d’intervenció concret i diferent Plataforma Educativade les altres.Durant els 16 anys d’existència de l’entitat s’hihan anat unint organitzacions, cadascuna amb Àrea de direcció i Àrea d’acció gerencial administració i coordinacióun origen d’integració i motivació diferent. Prin-cipalment a partir de la sinèrgia generada ambentitats especialitzades que al integrar-se a Font: Plataforma Educativa, 2010l’organització els permet potenciar l’impacte.Actualment, està formada per nou entitats: Unificada per a totes Específica de cadaFundació Gentis, Fundació Resilis, Fundació les entitats organitzacióInfància i Família, Fundació Astres, Eina ActivaEmpresa d’inserció, Fundació Utopia, Associa-ció Acciona’t, Associació Acció Social Terres del’Ebre i Fundació Plataforma Educativa.38 documents del tercer secTor social
  • 35. Creació de Plataforma Educativa Pel que fa a l’equip de treball, per mantenir totPlataforma Educativa està dividida en dues el personal inicial de les entitats que s’integrengrans àrees. La primera, de direcció i administra- a Plataforma Educativa, es fa una recol·locacióció general, està unificada. La segona, composa- i reassignació de llocs de treball segons lesda per l’acció gerencial i la coordinació tècnica és competències de cada professional.específica de cada organització. Per treballar la comunicació es disposa d’unTot i que això requereix molta més proto- equip de direcció estratègica (l’equip base), for-col·lització i un cert allargament en la presa mat pels responsables de cadascuna de les orga-de decisions, permet optimitzar recursos, ser nitzacions, pels responsables de direcció admi-més coherent, tenir la capacitat de planificar, nistrativa i amb altres equips complementaris,d’innovar, de donar respostes complementàries com ara l’equip d’estratègies de direcció.i de compartir. A més, es creen dues eines específiques, la pri-“Si no sents que els sistemes es poden com- mera, un codi ètic avalat i compartit per totespartir, que t’hi jugues el mateix que s’hi juga les organitzacions. La segona, una comissió del’altre, la desconfiança guanya a la confiança”. promoció de l’ètica formada per persones vo- luntàries escollides entre tots els equips que téAixí, permet a les entitats dedicar-se més espe- l’objectiu de solucionar els possibles conflictescíficament a realitzar amb més qualitat el servei ètics que es plantegin.que desenvolupen. La idea és que sota l’estructurad’una gran entitat, les organitzacions membre Pel que fa a les persones usuàries, desprésno perdin l’autonomia ni l’especialització, però d’integrar una entitat a Plataforma Educativacomptin amb tot el recolzament i estructura sorgeixen alguns moments de confusió i inclúsnecessàries. alguns dubtes per part de l’administració.D’aquesta manera, s’aconsegueix més capacitat La decisió de mantenir cadascun dels noms dei alternatives financeres donat que el volum glo- les entitats, enlloc de perdre’ls sota el nom debal de l’organització és superior. Al mateix temps, Plataforma Educativa, afegeix valor al projectees poden realitzar accions de complementarie- d’integració i permet mantenir la pròpia identitattat, útils per enfortir-se a l’hora presentar-se a de les organitzacions.concursos, per exemple. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 39
  • 36. Què s’ha aconseguit amb la > La creació d’eines que permetin fer tangible lacol·laboració? confiança creada entre les entitats que col·laboren, com comissions de treball conjunt, càrrecs trans-A través de compartir els elements de gestió versals..., agilitza el procés d’integració. Altress’han creat espais d’intercanvi d’experiències eines, com els blogs o butlletins, també poten-com el butlletí Info positiu, realitzat per un grup cien aquesta funció integradora, al temps quede persones voluntàries que recull les informa- generen espais d’intercanvi.cions més destacades del grup d’entitats queconformen Plataforma Educativa.També s’ha creat una acció formativa conjuntaamb la figura del prospector, així com blocs i xar- Per saber-ne mésxes socials on es discuteixen temes específics de Plataforma Educatival’àmbit educatiu. Missió: Dissenyar, crear i desenvolupar progra-El creixement i el progressiu enfortiment de Pla- mes i serveis, que millorin la qualitat de vida detaforma Educativa a través de la incorporació la persona i de col·lectius en situació d’exclusiód’entitats al grup, ha permès avançar en altres social i /o en risc de patir-ne.camps creant altres col·laboracions com la rea-lització d’investigacions en col·laboració amb Principals activitats: Dissenya, gestiona, im-la Universitat de Girona, els documentals amb planta o promou, de forma directa o mitjançantla col·laboració de la Generalitat de Catalunya altres entitats, projectes en l’àmbit de la infàn-o la coordinació del programa Incorpora de “la cia i l’adolescència, de la família, de l’atencióCaixa” a la demarcació de Girona. a persones amb disminució, de gent gran, d’immigrants, de formació, d’inserció laboral,“El que ens ha d’apassionar és que com més d’acció sociocultural, de suport a entitats i decapacitat tinguem d’incorporar i aglutinar, cooperació internacional, entre d’altres.més capacitat tindrem de fer coses diferentsi noves”. Dades de contacte: C. Garrotxa, 7, Baixos. 17006 GironaQuè se’n pot aprendre? Tel. 97 240 54 54 – Fax 97 240 54 56 http://plataformaeducativa.org/ fpe@plataformaeducativa.org> Per compartir elements de gestió i bene-ficiar-se de l’optimització de recursos ques’aconsegueix, les entitats han de fer un procésd’obertura més gran i ser capaces de renunciar icedir en certs moments per deixar pas als bene-ficis de complementar-se.> El pas d’una societat amb entitats que hanestat tradicionalment atomitzades a una socie-tat més relacional, requereix crear nous espaisd’intercanvi, de reflexió i de debat. És necessarifer un procés de transformació de les entitatsper tal d’evolucionar i fer front a la possible com-petència del sector privat mercantil.40 documents del tercer secTor social
  • 37. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 41
  • 38. 4 Experiències decol·laboracionsestratègiques Estratègics Compromís A a re À OBJECTIUS B a re À Instrumentals C a re À - + DURADA42 documents del tercer secTor social
  • 39. 4.1 Coordinació d’entitats d’un mateix àmbitd’actuació en diversos territoris Actors L’experiènciaFundació Privada Santa Teresa del Vendrell;Fundació Privada Ginac; AISD Viver de Bell-lloc; Unió de 8 entitats que treballen per l’atencióCooperativa La Fageda; Fundació Privada Mas a les persones amb discapacitat intel·lectualAlbornà; Fundació Privada Onada; Fundació mantenint l’autonomia de cadascuna d’ellesPrivada Tallers de Catalunya; Associació Sant sota el nom de Sinergrup.Tomàs – PARMO.Per què és rellevant? La idea compartida que un sector trencat i di- vidit és una feblesa impulsa la seva voluntat de col·laborar.L’atomització de les entitats catalanes, sovint,pot fer que es desaprofitin les sinèrgies dins Descripciód’un mateix àmbit. En aquest sentit, l’intercanvi L’Associació Sinergrup (Grup d’Entitats ambd’experiències i el contacte entre entitats simi- Sinèrgia Social) és una entitat que agrupa vuitlars –però que actuen en territoris diferents- en- organitzacions d’economia social: Fundació Pri-riqueix enormement les persones que en formen vada Santa Teresa del Vendrell, Fundació Priva-part i els serveis que presten les organitzacions. da Ginac, AISD Viver de Bell-lloc, Cooperativa LaL’experiència de Sinergrup posa de manifest Fageda, Fundació Privada Mas Albornà, Funda-que la dispersió territorial no necessàriament ció Privada Onada, Fundació Privada Tallers deimplica dificultats de coordinació, sinó que pot Catalunya i Associació Sant Tomàs – PARMO.afavorir la col·laboració donat que elimina els Les vuit treballen en l’atenció de col·lectius vul-factors de competència. nerables, fonamentalment, persones amb dis-En aquest cas, s’evidencia que es pot mantenir capacitat i trastorns mentals.l’autonomia de cadascuna de les organitzacions L’objectiu de Sinergrup és facilitar el creixementmembre sense perdre els valors que genera individual i col·lectiu basat en el fet de com-l’intercanvi d’experiències i el treball conjunt. partir una missió, una visió, uns valors i unes estratègies que permetin avançar des de la in- dependència cap a la interdependència. A partirEn què consisteix? d’aquí es vol millorar la seva competitivitat i el seu desenvolupament organitzatiu, així com laAntecedents voluntat d’enfortir el sector.Les vuit entitats que formen Sinergrup esta- “Es produeixen sinèrgies locals o bilaterals.bleixen un primer contacte en una organització No tots fem tot”.de segon nivell on prenen consciència de les si-milituds de les seves organitzacions: són centresque donen atenció a persones amb discapacitatintel·lectual amb una visió centrada en la perso-na, que treballen amb qualitat i que actuen enl’àmbit de la seva comarca. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 43
  • 40. Figura 10: Distribució territorial de les entitats de Sinergrup 1 2 1 Cooperativa La Fageda (La Fageda). la garrotxa 2 Associació Sant Tomàs-Parmo 3 (Sant Tomàs). osona 3 Associació per la Integració Social del Deficient 4 (Viver de Bell-Lloc). vallés oriental 5 4 Fundació Tallers de Catalunya 7 6 (Fundació Tallers). barcelonès 8 5 Fundació Mas Albornà (Mas Albornà). alt penedès 6 Fundació Santa Teresa del Vendrell (Ventall). baix penedés Font: Sinergrup, 2010 7 Fundació Ginac (Ginesta). alt camp 8 Fundació Onada (Onada). el tarragonèsEl punt de partida de la col·laboració Compartint valors, anàlisis, coneixementsEl fet de posar en comú les necessitats i les i experiències, les vuit entitats aprofiten lesmancances de les diferents entitats fa prendre sinèrgies que es produeixen quan s’estableixenconsciència del fet que, sense col·laboració, aquests mecanismes d’interrelació. El resultatés molt més difícil superar els reptes als que és una coordinació d’entitats de diversos terri-s’enfronten. toris que permet mantenir l’autonomia de cada una, vencent els problemes de competitivitat, iLes preocupacions i les actuacions de les vuit sense necessitat de crear una estructura pròpiaentitats es repliquen a cada comarca i es fa de Sinergrup gaire gran.evident que compartint els coneixements i lesexperiències s’evita repetir els errors comesosanteriorment per altres entitats.“La creació de xarxes i sinèrgies entre aques-tes entitats és la raó de ser de Sinergrup”.44 documents del tercer secTor social
  • 41. Creació de SinergrupSinergrup neix al 2004 i el primer pas per la seva creació és assentar les bases entre els gerents i elsdirectius. Per fer-ho s’inicia un procés de reflexió i creació de confiança a partir de la definició delselements en comú de les vuit entitats. Es treballa a través del debat, compartint els recursos, elsprocediments, les estratègies i les polítiques amb un llenguatge comú (basat en els “Set hàbits dela gent altament efectiva” de S. Covey).“La base de les relacions que establim és la confiança i això no s’improvisa. El pas previ a laconfiança és el coneixement”.Figura 11: Els set hàbits de la gent altament efectiva COMPARTIR Relacions de Polítiques Confiança Estratègies DEBAT Font: Sinergrup a partir de S. Covey Procediments Llenguatge Comú RecursosEl segon pas és estendre a tota la organització Durant tot el procés de negociació i en el diales bases assentades. Per tal de relacionar els a dia del grup, apareixen lideratges que noequips de les diferents entitats s’estableixen són unipersonals ni uniorganitzacionals, sinómecanismes per apropar progressivament cada col·lectius. Les entitats estan representades percàrrec amb el seu homòleg (organitzant ses- un o dos membres a la junta directiva de Siner-sions de treball conjuntes, visites a les entitats grup.o trobades). Es creen grups de treball específics que perme-Finalment, per mantenir el vincle i reforçar el ten veure les mancances i les possibles solucionssentiment de pertinença al grup, s’impulsa la conjuntes que es poden aplicar.participació de totes les persones de les vuit or- Al grup de treball de jardineria es crea una einaganitzacions a través d’una major implicació i informàtica a mida per gestionar el servei demotivació. jardineria. També es crea el grup de treball de“Si volem compartir coses, el millor és que comunicació, format pels responsables de co-compartim la manera de treballar, així serà municació de cadascuna de les entitats i enca-més fàcil que els nostres professionals inter- rregat de crear i gestionar conjuntament la webcanviïn experiències, coneixements...” de Sinergrup. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 45
  • 42. D’altra banda, la col·laboració també ha permès Què s’ha aconseguit amb lacrear una nova línia d’actuació per atendre les col·laboració?persones amb trastorns mentals severs; crear A banda de les actuacions pròpies de Sinergrup,vincles i trobades d’intercanvi d’experiències; a partir de la creació del grup han sorgit altresdesenvolupar una acció comercial conjunta col·laboracions tant a nivell intern com extern.oferint la cobertura de serveis a un territori mésgran; aconseguir complicitats amb el món pri-vat i l’administració pública; agafar força per in-corporar el voluntariat a les organitzacions queno en tenien a partir de l’experiència d’una deles entitats; compartir recursos i tenir més for-ça per negociar en el tema de les asseguranceso les certificacions de qualitat, entre d’altres; icompartir informació d’indicadors econòmicsfet que permet tenir una referència per sabercom evoluciona cada entitat.Figura 12: Col·laboracions sorgides a partir de Sinergrup Col·laboracions internes: Col·laboracions externes: UTE’s TEMPORALS SINERGRUP – FECAFAMM La Fundació Tallers i el Viver de Bell-lloc van Les dues entitats es van comprometre a crear una UTE conjuntural per tal de refo- col·laborar en els territoris on estiguessin rçar la Fundació Tallers en el seu objectiu de presents, de manera que FECAFAMM respec- créixer i fer-se càrrec de la jardineria del Parc tés els territoris on actua Sinergrup donant de les Aigües. El suport del Viver de Bell-lloc, suport als seus centres. entitat molt forta en el tema de la jardineria, Es va realitzar un programa formatiu per va ser clau. a patronats, directius, tècnics i personal SINÈRGIES ENTRE COMARQUES d’atenció directa. D’aquesta col·laboració COLINDANTS sorgeix el programa “Bojos per la feina!” Els tres centres del Camp de Tarragona com- GRUP DE TREBALL SOCIAL EUROPEU parteixen una mateixa estructura directiva i Sinergrup forma part d’un grup de treball equip directiu. social europeu per desenvolupar projectes a La creació d’una Fundació tutelar conjunta nivell internacional. entre els tres centres del Camp de Tarra- Font: Sinergrup, 2010 gona va permetre que es repliqués, amb la mateixa metodologia, a Vic i Cardedeu.46 documents del tercer secTor social
  • 43. Què se’n pot aprendre? Per saber-ne més> El fet de transmetre la importància de la Associació Sinergrup (Grup d’entitats ambcol·laboració a cadascuna de les persones de Sinèrgia Social)les organitzacions. Per aconseguir l’èxit en la Missió: Avançar conjuntament en el camí capcol·laboració és fonamental que cada perso- a l’excel·lència, desenvolupant sinèrgies per talna cregui en la col·laboració que s’està duent a de garantir la viabilitat social i econòmica delsterme per tal que pugui aprofitar millor tots els nostres projectes.seus avantatges. Principals activitats: estudis i projectes, ges-> La importància de compartir una base co- tió del coneixement i altres activitats vincula-muna i reflexionar sobre ella. Construir aquesta des: serveis assistencials, serveis empresarialsbase (en cas que inicialment no sigui evident) i projectes.és una bona oportunitat per crear un discursen què totes les parts se sentin representades i Dades de contacte:així, assentar els fonaments de la col·laboració. Av. Santa Oliva, 22 43700 El Vendrell (Tarragona)> La col·laboració atreu més col·laboracions. Tel. 97 766 71 11 – Fax 97 766 54 33Al adquirir actituds proactives cap al treball info@sinergrup.netconjunt i perdre les pors inicials, s’aconsegueix www.sinergrup.netcrear sinèrgies amb altres entitats que no es-taven previstes inicialment. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 47
  • 44. 4.2 Creació d’una nova entitat complementària Actors L’experiència> Arrels Fundació.> Assís Centre d’Acollida. Fundació Mambré, creada per quatre entitats per tal d’oferir serveis d’habitatge i inserció laboral> Companyia de les Filles de la Caritat. per les persones sense llar.> Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu.Per què és rellevant? Figura 13: Entitats que formen la Fundació MambréLes entitats que treballen en un mateix àmbitd’actuació sovint s’enfronten a un mateix tipusde problemàtiques associades al propi col·lectiudestinatari o al tipus d’organitzacions.En el cas de les entitats que treballen amb perso-nes sense llar, és essencial disposar d’habitatges.L’experiència de Fundació Mambré mostra com Font: Fundació Mambré, 2010a partir d’una necessitat molt específica, l’accésa recursos residencials dignes i adequats, es creaun projecte conjunt que aconsegueix resoldre elproblema d’escassetat i l’elevat preu d’aquestrecurs. Descripció“Si realment ens ho creiem i treballem juntespodrem superar les dificultats i atendre mi- La Fundació Mambré sorgeix d’Arrels Fundació,llor a les persones que ja estem atenent de Assís Centre d’Acollida, Companyia de les Fillesmanera individual des de cada entitat.” de la Caritat i Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu. Des de l’experiència d’aquestes entitats, queEn què consisteix? treballen en l’atenció i la integració social de les persones en situació d’exclusió social, específi-Antecedents cament de les persones sense llar, s’identifiquenLes entitats que formen la Fundació Mam- diverses mancances de coordinació i de recur-bré comparteixen un mateix àmbit de treball: sos que dificultaven la millora de la situació del’acompanyament a persones sense llar. Havien les persones ateses.col·laborat puntualment i en altres àmbits, però Per aquest motiu, es crea una entitat comple-no les quatre ni en un projecte estratègic. mentària a les quatre que ofereix uns serveisSón entitats que, tot i ser diferents en quant a concrets d’habitatge i d’inserció laboral. A tra-dimensió, forma jurídica o trajectòria, tenen una vés de la Fundació s’aconsegueixen habitatgesmanera de treballar i una ideologia semblant que són utilitzats per les 4 entitats.que facilita l’inici de la col·laboració.48 documents del tercer secTor social
  • 45. “Mambré neix de la idea de col·laborar i del Cada persona participa des del seu àmbit i té eltreball en xarxa, sense aquesta idea Mambré seu propi rol a la Fundació. Cada nivell té clarano existiria.” l’àrea de treball des d’on es prenen les decisions pertinents i es traspassa la informació.Punt de partida de la col·laboracióEls primers passos del projecte conjunt s’inicienal 2006 i s’allarguen més d’un any, període du- Figura 14: Participació de les entitats enrant el qual també es crea el pla director que l’estructura de la Fundació Mambrédescriu la raó de ser de Mambré. Fundació MambréInicialment, les entitats temien que aquesta Font: Fundació Mambré, 2010col·laboració pogués provocar una pèrdua de la PATRONATseva identitat o pogués condicionar-les a l’hora 2 persones de cada entitatde treballar. El pla director reflecteix aquests te- CONSELL DIRECTIUmors i ajuda a clarificar els dubtes. El projecte 1 persona de cada entitatagafa força quan s’evidencia que la tasca de laFundació Mambré és l’aportació de recursos i es Reunions dels Reunions deposen de manifest els seus avantatges. directors de centre l’equip tècnic de cada entitat de cada entitatPer decidir la forma jurídica, es segueix un pro-cés de reflexió conjunta entre les quatre entitatsi es contacta amb experts i assessors. La Fundació Mambré treballa i està en contacte amb les quatre entitats a diferents nivells i fentCreació de la Fundació Mambré connexions molt transversals. La seva tasca ésFinalment, al juliol de 2007, es constitueix una aportar els recursos residencials, deixant defundació on la participació de les entitats és banda l’acompanyament social que ja realitzenequilibrada segons les necessitats i la realitat les entitats.de cadascuna d’elles.Pel que fa a la seva estructura, es constitueix demanera que hi ha representació de cadascunade les entitats en els diferents òrgans de govern.El Patronat el formen dues persones de cada or-ganització i el Consell Directiu una. Els directorsde centre i l’equip tècnic de cada entitat tambées reuneixen per valorar casos més pràctics odiscutir l’execució de les línies estratègiques dela fundació.“És bàsic que els diferents nivells de les enti-tats que col·laboren tinguin clar que anem acol·laborar de manera intensa i que no és perfer bonic.” Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 49
  • 46. Què s’ha aconseguit amb la Què se’n pot aprendre?col·laboració?Actualment la Fundació Mambré disposa de > Perquè hi hagi un treball en xarxa efectiu hanvint-i-vuit pisos recursos residencials amb ca- d’existir unes necessitats reals al darrera sobrepacitat per allotjar a 117 persones que es repar- les que treballar conjuntament per trobar lesteixen entre les entitats membre i altres entitats millors solucions possibles.properes. > Els valors, la manera de treballar i la culturaLa col·laboració s’ha centrat en donar resposta organitzativa han de formar una base sòlidabàsicament a les necessitats per les què es va compartida entre totes les entitats. El treball encrear, aconseguint multiplicar les places resi- xarxa és factible per molt diferents que siguindencials i diversificar els tipus de recursos. les organitzacions (jurídicament o de dimensió) sempre i quan es comparteixi aquesta base.També s’ha desenvolupat un servei d’inserciólaboral que atén anualment a unes 180 perso- > La implicació personal i professional és neces-nes en seguiment social per part de les entitats sària en tots els nivells i s’han de crear diferentsmembre. canals estables de comunicació entre les perso- nes de cadascun d’ells.A més, la col·laboració ha permès realitzar altresaccions que inicialment no s’havien previst:Jornades de discussió i debat on hi participen,majoritàriament, personal professional i volun- Per saber-ne méstari de les entitats que formen Mambré però Fundació Mambrétambé algunes persones d’altres entitats. Missió: Promoure equipaments residencials,Projecte Enllaç que neix amb la voluntat de recursos i programes destinats a les personespromoure equipaments i recursos d’allotjament sense llar, amb la finalitat de millorar les sevesresidencial temporal dignes i adequats per per- condicions de vida, a la vegada que facilitar isones excarcerades en situació d’exclusió social. motivar processos d’inclusió social. Per aixòMambré lidera aquest projecte i signa un con- es posa èmfasis en l’acompanyament d’aquestveni de col·laboració amb cadascuna de les 14 col·lectiu en el seu procés individualitzat deentitats que en formen part. canvi i en promoure estàndards de qualitat adequats. Principals activitats: Programa d’habitatge, programa d’inserció laboral, comunicació i premsa. Dades de contacte: C. Arc del Teatre, 21, Local 3 08001 Barcelona Tel./Fax 93 302 19 81 www.fundaciomambre.org fmambre@fundaciomambre.org50 documents del tercer secTor social
  • 47. 4.3 Realització d’un programa conjunt quees transforma en una organització 1 Actors L’experiència > Fundació Un Sol Món. Creació de la Cooperativa Roba Amiga que tre- > Aires (Associació Intersectorial de balla per la inserció sociolaboral a través de la Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya). recuperació i el reciclatge dels residus tèxtils. > Càritas Catalunya.Per què és rellevant? En què consisteix?L’experiència de Roba Amiga mostra la impor- Antecedentstància dels elements intangibles a l’hora de La Cooperativa Roba Amiga sorgeix del Pro-col·laborar. Sovint aquests poden quedar en un grama Roba Amiga, una iniciativa inicial de lasegon pla i és important visibilitzar-los. Fundació Un Sol Món de l’Obra Social de CaixaEn aquest cas, podem analitzar el procés i els Catalunya, Aires (Associació Intersectorial deseus resultats amb una certa perspectiva, ja que Recuperadors i Empreses Socials de Catalunya)Roba Amiga porta des de 2001 en funcionament i Càritas Catalunya.i ha tingut un impacte social i mediambiental La Fundació Un Sol Món, a través del programaelevat. d’inserció laboral, detecta que hi ha diversesL’experiència també posa de relleu la importàn- entitats que realitzen projectes similars relacio-cia del fet de disposar d’un agent interlocutor nats amb la inserció sociolaboral de personesque realitza la funció d’intermediari i facilita la en risc d’exclusió a través de la recuperació i elconstrucció de vincles i confiances que alhora reciclatge dels residus tèxtils.impulsen el propi procés de col·laboració. Aquestes entitats tenen la voluntat de treballar conjuntament i, en aquest sentit, l’impuls de la Fundació Un Sol Món és clau oferint recolza- ment econòmic i executiu. “Ha d’haver un mínim, o bastant més que un mínim, de coincidència cultural per col·laborar.”1 Els actors que s’indiquen són els que inicialment van participar en el Programa Roba Amiga. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 51
  • 48. Descripció La importància del programa rau en la complexi- tat de generar-lo a través del treball conjuntEl Programa Roba Amiga, creat al 2002, va as- d’una vintena d’entitats. L’assistència tècnica desentar les bases per la creació de l’actual Coope- la Fundació Un Sol Món evoluciona al llarg delrativa Roba Amiga. Fruit del treball conjunt de procés, de manera que es van delegant respon-més d’una desena d’entitats d’Aires, Càritas Ca- sabilitats a les entitats per empoderar-les a poctalunya i el paper catalitzador de la Fundació Un a poc del programa.Sol Món, el Programa Roba Amiga va permetrerealitzar grans canvis en la recollida i tractament En aquest sentit, i tenint en compte que cadade la roba. entitat assumeix els canvis a un ritme dife- rent, la creació de la Cooperativa Roba AmigaA més, es va crear un petit consell de direcció es dóna en un moment en què el programa jaamb representació dels interessos de les enti- ha obtingut els primers resultats positius i lestats implicades. entitats tenen incorporades vies d’intercanvi d’experiències i treball conjunt.Figura 15: Procés de creació de l’actual Cooperativa Roba Amiga 2002 Creació del Identificació 2006 d’entitats amb Programa Roba Amiga Creació de la projectes similars Impuls Fundació COOPERATIVA (Fundació Un Sol Món) Un Sol Món ROBA AMIGA + 17 entitats Desvinculació de la Fundació Un Sol Món 2002-2006 A través del treball conjunt s’aconsegueix: > Sistematitzar processos de recollida i recuperació de roba. 50% 50% > Crear espais per compartir bones per les 5 entitats per la resta d’entitats adherides a la que no formen part pràctiques. Cooperativa de la Cooperativa > Comprar nous contenidors. Roba Amiga Roba Amiga > Comprar camions adaptats. > Crear un sistema de gestió comú en relació a la qualitat de la roba, la selecció, la gestió, el magatzem, les botigues... Font: Roba Amiga, 7 anys vestint xarxa, 2008 > Crear la marca Roba Amiga. > Millorar el procés de recollida a través de contenidors amb una imatge unificada. > Compartir clients, preus, informació, territori... > Crear botigues Moda Amiga sota una marca comuna.52 documents del tercer secTor social
  • 49. Creació de la Cooperativa Roba Amiga Què s’ha aconseguit amb laLa Cooperativa Roba Amiga es crea al 2006 arrel col·laboració?del debat conjunt sobre el futur del Programa El treball conjunt dins el Programa Roba Ami-Roba Amiga. La Fundació Un Sol Món traspassa ga, i actualment la Cooperativa Roba Amiga, hael 50% de la propietat dels contenidors i la mar- contribuït al desenvolupament intern de cadas-ca Roba Amiga a les entitats que s’adhereixen cuna de les entitats.la cooperativa. Actualment, la Cooperativa Roba Amiga inte-La resta d’entitats segueix, inicialment, fun- gra l’activitat de 5 empreses d’inserció que encionant sota la coordinació de la Fundació Un conjunt ofereixen feina a més de 100 persones,Sol Món. Finalment, l’altre 50% de la propie- de les quals el 60% està en procés d’inserció.tat dels contenidors i la marca es distribueixa parts iguals entre les organitzacions que no Pel que fa als contenidors, hi ha més de 1.100s’adhereixen a la cooperativa, de manera que contenidors repartits per tot el territori català.les entitats prenen la gestió completa del pro-grama sota el lideratge de la Cooperativa Roba Finalment, la cooperativa té 16 botigues RobaAmiga. Amiga en funcionament des d’on s’ofereix roba de qualitat a bon preu.A partir d’aquest moment, es signa un acordde col·laboració entre les entitats i la coopera-tiva. Tots són propietaris dels contenidors i dela marca. Què se’n pot aprendre?Aquest fet, és molt important donat que, des- > L’agent catalitzador és clau per aconseguirprés d’un temps de rodatge i treball conjunt, es l’equilibri entre les organitzacions que compe-transmeten dos elements intangibles: la propie- teixen i treballen en un mateix àmbit. Al mateixtat dels contenidors i la marca Roba Amiga, que temps, és necessari anar empoderant les prò-donen continuïtat al programa inicial. Un altre pies entitats per donar continuïtat al projecteelement intangible que entra en joc és el canvi de col·laboració.de lideratge que esdevé clau per visibilitzar l’èxitde la col·laboració. > El treball en xarxa comporta reptes i dificul- tats a fer front. No obstant, aporta beneficis“Perquè això funcioni es necessita una tra- significatius per a les entitats que hi participen.jectòria, aquest projecte no s’hagués pogutrealitzar en un any.” > La importància de veure més enllà de la prò- pia organització. El fet de disposar d’una visióA banda de la implantació de contenidors per més àmplia, a nivell de col·lectiu o de sector,recollir la roba, la cooperativa Roba Amiga tam- facilita la comunicació i la comprensió entre lesbé impulsa la venda al detall de roba de segona entitats alhora que permet prendre decisionsmà. Per fer-ho, crea les Botigues Roba Amiga, pel benefici conjunt.que permeten el finançament i la sostenibilitateconòmica de l’acció social i mediambientalde l’entitat. A més, ofereix un contacte direc-te i estable amb la població, i pel personal delsestabliments suposa una bona oportunitat deformació i d’adquisició d’experiència laboral. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 53
  • 50. Per saber-ne mésCooperativa Roba AmigaMissió: La recollida selectiva de roba usada,roba de llar, sabates i altres residus tèxtils per ala seva revaloració a través de la reutilització i elreciclatge, mitjançant un model de negoci efi-cient, que fomenti la integració de persones.Principals activitats: Reciclatge i recuperacióde roba en bon estat. Empreses d’inserció socio-laboral.Dades de contacte:C. Cristobal de Moura, 126-12808019 BarcelonaTel. 93 303 41 00http://www.robaamiga.catinfo@robaamiga.cat54 documents del tercer secTor social
  • 51. 4.4 Creació d’una nova entitat per treballaren un nou territori Actors L’experiència> ENTORN, sccl Creació de la cooperativa Escoletes.coop entre dues cooperatives catalanes per gestionar> 6TELL SCCL escoles bressol a les Illes Balears.Per què és rellevant? Descripció Escoletes.coop és una cooperativa de segon grauAquesta experiència destaca per la voluntat de que neix amb la intenció d’aprofitar l’experiènciasumar esforços per realitzar un projecte con- de les dues entitats catalanes per gestionar es-junt. Té la particularitat que és el primer cop coles bressol i altres serveis adreçats a l’atencióque les dues entitats impulsores d’Escoletes. de les persones a les Illes Balears.coop, ENTORN i 6TELL, col·laboren. El sorgiment de l’oportunitat d’operar a les IllesEn aquest sentit, la manera com es genera la Balears i l’interès compartit d’ENTORN i 6TELLconfiança i la progressiva coneixença entre les per ampliar el seu radi d’actuació més enllà deldues entitats és especialment rellevant ja que territori català, són punts on les dues entitatsés la que permet establir una base estable per coincideixen i ajuden a la creació d’Escoletes.la col·laboració. coop. Punt de partida de la col·laboració En un primer moment i, després dels primersEn què consisteix? contactes, s’inicia un procés de coneixença mútua. Per fer-ho, es realitza un exercici de vi-Antecedents sibilització del que cadascuna de les entitats pot aportar, destacant els seus punts fortsENTORN i 6TELL són dues cooperatives que tot i centrant-se, prioritàriament, en els puntsi que treballen en àmbits relacionats (serveis a d’unió. D’aquesta manera, es deixen de bandales persones), gràcies a pertànyer a la Federa- els dubtes inicials i les pors, i es treballa sobreció de Cooperatives de Treball de Catalunya, es les fortaleses de cada entitat.plantegen treballar en un projecte conjunt perprimera vegada. La transparència és clau i facilita aquesta pri- mera fase. ENTORN i 6TELL tenen clar quin és el“El moment més difícil és el de trencar el gel.” seu objectiu així com que, per qualsevol de les dues entitats, per separat, seria més complex. “Cal tenir la prudència justa per a no ser il·lusos i la il·lusió justa per a no convertir-se en desconfiats.” Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 55
  • 52. En un segon moment, es comencen a compartir Figura 16: Repartiment de rols per la gestióaltres aspectes més delicats com temes econò- d’Escoletes.coopmics o sobre els sistemes organitzatius.Després d’analitzar i compartir les diferentsàrees de cada entitat, es treballa per parelles decàrrecs homòlegs. Amb aquest treball conjunt,que dura uns 6 mesos, s’identifica el millor de Gerència Gerènciacadascuna de les entitats, els seus valors i laseva solvència i, finalment, s’analitza la viabili- Comptabilitat Comptabilitattat del projecte. Comunicació ComunicacióEn aquest sentit, es dissenya un model de gestió ... ...d’escoles bressol de manera conjunta. La gestiócompartida i a distància requereix una dosi extrade confiança i transparència on l’aprofitamentde les tecnologies de la informació és un ele- Font: Escoletes.coop, 2010ment important.Creació d’Escoletes.coopEl projecte es formalitza, al gener de 2010, ambla creació d’una cooperativa de segon grau donatque s’ajusta millor al funcionament d’ENTORN i Rols 6tell6TELL i permet encabir el projecte sencer. La bu- Rols Entorn Rols Escoletes.cooprocràcia i la inexistència de formes específiquespel tercer sector que entenguin la col·laboració El projecte té la voluntat d’encabir diferentsi el treball conjunt, fan que aquest sigui un dels models que permetin incloure tot tipus demoments més feixucs. col·laboracions i treballs conjunts amb les enti-La cooperativa està participada al 50% de ma- tats i escoles bressol de les Balears.nera que tots els càrrecs es distribueixen entre Escoletes.coop pot funcionar com a gestor enles dues entitats i el consell rector també queda solitari, oferint suport per la creació d’altresformat per persones d’ambdues entitats. cooperatives adherides a Escoletes.coop, o comEn el moment inicial del projecte, encara no es a part d’una UTE entre Escoletes.coop i altresplanteja disposar de personal propi d’Escoletes. cooperatives que ja funcionen a les Balears.coop, sinó que cadascuna de les entitats integrael projecte dins les seves pròpies actuacions.56 documents del tercer secTor social
  • 53. Què s’ha aconseguit amb la Per saber-ne méscol·laboració?Des de la seva recent creació, Escoletes.coop ha Escoletes.cooprealitzat un assessorament, tècnic i puntual per Missió: donar suport a l’impuls del coopera-l’Ajuntament de Palma de Mallorca. tivisme a les Illes Balears a través del treballA més, Escoletes.coop gestiona una escola bres- cooperatiu, la transparència, la capacitat trans-sol a Puigpunyent, a la Serra de Tramuntana (Ma- formadora, la innovació , la professionalitat illorca), de manera que és la primera cooperativa l’arrelament al país.catalana que opera a l’illa de Mallorca. Principals activitats: gestionar escoletes (es- coles bressol) i altres serveis adreçats a l’atenció a les persones a les Illes Balears.Què se’n pot aprendre? Dades de contacte: C. Avinyó, 44> La col·laboració entre entitats de diferents te- 08002 Barcelonarritoris, però amb experiències similars, poten- escoletes@escoletes.coopcia els aprenentatges que poden obtenir les or-ganitzacions. L’intercanvi d’experiències permetavançar-se a les dificultats i estendre les bonespràctiques a altres territoris.> El fet de treballar la coneixença entre lesentitats que col·laboren és clau. Malgrat queels moments inicials són difícils és essencialcuidar aquest aspecte per obtenir èxit en lacol·laboració.> Explicar el funcionament intern de l’entitat auna altra organització és essencial per adonar-se que hi ha altres maneres de fer. Al mateixtemps, permet identificar les diverses opcionsde millora. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 57
  • 54. 4.5 Creació d’una nova organització entreentitats socials i empreses Actors L’experiència> Taller Àuria Creació de la cooperativa Moltacte per dissenyar, impulsar i gestionar una cadena “d’outlets bouti-> Teixidors que” de roba i complements de moda, on treballen> Molí d’en Puigvert (fins al 2008) persones amb trastorns de salut mental.Per què és rellevant? En què consisteix?Les diferències entre el sector privat lucratiu i el Antecedentstercer sector semblen evidents i, sovint, les or- Els primers contactes entre Taller Àuria, Teixi-ganitzacions no lucratives prenen una certa dis- dors i Molí d’en Puigvert s’estableixen a partir detància amb el món empresarial. Malgrat això, el la coincidència en una entitat de segon nivell:model d’empresa social, que incorpora valors la Coordinadora de Tallers. Arrel de l’experiènciapropis del tercer sector, és una opció que s’està d’una de les entitats en una botiga outlet, les tresdesenvolupant en els darrers anys. es plantegen conjuntament créixer en aquestAquesta experiència destaca per la voluntat àmbit creant un projecte nou i independent ded’impulsar un model d’empresa social en què hi cada entitat: Moltacte Emprenedors Socials.intervenen tant organitzacions del tercer sector Descripciócom empreses privades. L’objectiu de Moltacte és generar oportunitatsMoltacte parteix de la iniciativa d’entitats del laborals dignes i estables per persones ambtercer sector i s’estén a l’àmbit de l’empresa pri- trastorns de salut mental. Per fer-ho, s’aprofitavada. És un exemple de com aprofitar un buit de un buit de mercat en el sector tèxtil, la robamercat, en aquest cas el destí de la roba d’altres d’anteriors temporades, i es crea un espai ontemporades, perquè hi entrin organitzacions tornar a comercialitzar aquesta roba.del tercer sector. La cerca de viabilitat econòmica i el manteni- ment dels valors socials, enforteix el projecte i facilita la seva posada en pràctica. Es dóna, doncs, una col·laboració transversal, entre les entitats i l’empresa privada tèxtil. “Del potencial que cadascú té, s’aprofita el millor.”58 documents del tercer secTor social
  • 55. Punt de partida de la col·laboració D’altra banda, les empreses del sector tèxtil as-El disseny inicial de la marca Moltacte es realitza sumeixen el compromís d’incorporar els exce-conjuntament entre les tres organitzacions. La dents de roba de temporades passades en lesidea és que la marca s’integri fàcilment en els cir- botigues outlet de Moltacte. D’aquesta manera,cuits comercials juntament amb altres marques es genera un espai on tornar a comercialitzar lade roba (amb una estètica elegant i una qualitat roba alhora que la marca Moltacte els identificaal darrera) però transmetent uns valors socials amb uns valors i una responsabilitat social.propis del tercer sector (compromís, solidaritat, La gestió es fa de manera descentralitzada apro-sostenibilitat, igualtat, qualitat de vida...). fitant les noves tecnologies. Es disposa d’un sis-Creació de Moltacte tema informàtic que aporta informació sobreUn cop dissenyada la marca, s’estableixen diver- les vendes que es produeixen a cadascuna de lesses aliances. Per una banda, amb entitats que botigues. Amb aquest sistema, cada empresa tétreballen amb persones amb trastorns de salut la informació actualitzada de les vendes de lesmental, i per l’altra, amb empreses del sector seves marques. En aquest sentit, en un procéstèxtil. d’intercol·laboració tan ampli, la comunicació és bàsica.Aquesta darrera aliança és especialment impor-tant perquè diverses marques, habitualment Què s’ha aconseguit amb lacompetidores, seuen en una mateixa taula per col·laboració?treballar en un projecte comú. Per formalitzar A través del treball conjunt de les entitats i lesla col·laboració, es signa un conveni, s’acorden empreses tèxtils es creen espais per la reinserciópreus i s’informa del disseny de les botigues i laboral de les persones amb trastorns de salutd’altres temes de funcionament operatiu. mental. Al mateix temps, el fet de revisar la via- bilitat econòmica del projecte l’enforteix i per-Figura 17: Col·laboracions de Moltacte met el seu creixement sostenible. En aquest sentit, en la primera botiga Moltacte, Moltacte oberta a Manresa, hi col·laboren 8 marques. La pròpia evolució del projecte deriva en l’obertura Col·laboració amb Col·laboració amb de dues botigues més: una altra a Manresa i una entitats per la derivació empreses amb de persones amb a Sant Boi de Llobregat, amb un total de 12 mar- Font: Moltacte, 2010 compromís d’incloure transtorns de salut mental a les botigues les seves marques en ques col·laboradores. botigues de Moltacte de Moltacte Actualment, la gestió de Moltacte es desenvolu- pa a través d’un Consell Rector del què formenPer una banda, les entitats que treballen amb part Taller Àuria, Teixidors i altres persones vin-persones amb trastorns de salut mental as- culades al projecte.sumeixen la gestió de la derivació d’aquestes “L’aprenentatge és constant, hi ha el riscpersones a les botigues outlet de Moltacte. Els d’equivocar-se, però inclús equivocant-te, notreballadors d’aquestes botigues tenen una via deixes d’aprendre.”d’entrada al món laboral estable i digne quefacilita la seva reinserció en la societat. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 59
  • 56. Què se’n pot aprendre? Per saber-ne més> La col·laboració entre entitats del tercer sec- Moltacte Emprenedors Socialstor i l’empresa privada ajuda a trencar la descon- Missió: Generar oportunitats laborals sosteni-fiança de les entitats vers el món empresarial i bles, dignes i estables per a persones amb Tras-viceversa. Al mateix temps, actua com a vehicle torns en Salut Mental. Oferir a més d’un treballper transmetre valors socials que repercuteixen fix remunerat, la possibilitat de disminuir el seuen la societat. historial de marginació laboral i social.> L’intercanvi de coneixements i formes de tre- Principals activitats: Impuls i desenvolupamentballar entre diferents sectors és altament en- de les botigues Outlet, un projecte comercial onriquidor. És important aprofitar el potencial de els protagonistes siguin les persones que pa-cadascuna de les parts i adaptar-lo al projecte teixen un trastorn de salut mental reivindicantcomú que es vol dur a terme. la seva presència i la seva vàlua.> Revisar la viabilitat econòmica dels nous Dades de contacte:projectes que es volen impulsar és essencial C. Mercè Rodoreda, 12 Baixosper assolir l’èxit, especialment si es tracta d’un 08243 Manresaprojecte amb voluntat de creixement i que vol Tel. 93 115 30 36 – Faxcomptar amb el suport de l’empresa privada i/o http://www.moltacte.coml’administració. moltacte@moltacte.com60 documents del tercer secTor social
  • 57. 4.6 Creació d’un projecte compartitd’activitats complementàries Actors L’experiència> Insercoop Creació i execució del Dispositiu d’Inserció> Fundació Joan XXIII Laboral (DIL) per joves d’entre 16 i 20 anys, a> Fundació El Llindar l’Hospitalet de Llobregat, per tal de facilitar la seva incorporació al món formatiu i/o laboral.> Fundació Hospital Pere ClaverPer què és rellevant? En què consisteix?Aquesta experiència destaca perquè a partir dels Antecedentscontactes entre diferents organitzacions que Les entitats que formen part de l’experiència jatreballen en un mateix àmbit, s’aconsegueixen es coneixien abans d’endegar aquest projecte, jadetectar les necessitats del col·lectiu atès des que treballen en un mateix territori i es trobende diferents punts de vista, d’una manera global en espais on s’acostumen a fer intercanvis.i més completa. El treball conjunt d’aquestesorganitzacions fa guanyar eficiència al servei A més, Insercoop i la Fundació Joan XXIII ja ha-prestat i repercuteix directament sobre les per- vien dut a terme d’altres accions puntuals desones usuàries. manera conjunta.Va més enllà de la col·laboració pràctica i in- Descripciócorpora la intenció de capitalitzar el model de El Dispositiu per a la Incorporació Laboral (DIL),col·laboració per tal que sigui fàcilment expor- està liderat per Insercoop SCCL. El seu objectiutable a altres territoris i/o col·lectius. Aquest és donar suport educatiu intensiu per joves defet, fa que tots els processos estiguin sistema- 16 a 20 anys amb dificultats per incorporar-setitzats i que es faci un seguiment global molt en els circuits d’inserció i promoció laboral. Esacurat. tracta de plataformes vertebrades des de di- ferents serveis que es posen d’acord en fixar la seva atenció en aquests col·lectius i oferir vies d’accés i de promoció possibles. “Totes les entitats tenen punts molt forts per treballar i la possibilitat d’intercanvi és un guany. En canvi, es té un cert recel, no es té un tarannà negociador.” El DIL s’estructura en tres eixos: optimització dels circuits de detecció, derivació i seguiment; promoció de la creació d’espais prelaborals on els joves puguin preparar-se; i facilitació de la seva incorporació als circuits ordinaris de qua- lificació professional i inserció. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 61
  • 58. Punt de partida de la col·laboració La formació prelaboral està dirigida a vincularEl projecte s’inicia a finals del 2008 i té una als joves als circuits formatius. Per a dur a termedurada aproximada d’un any. Abans d’iniciar- aquesta acció es contacta amb aquelles enti-se, però, hi ha un període de negociació que tats del territori que ja fan formació prelaboral:s’allarga prop de sis mesos. Fundació El Llindar de Cornellà (que fa la forma- ció prelaboral de pladur, pintura i mecànica) i la“Negociar és fantàstic, negociar per generar, Fundació Joan XXIII (que la fa de monitoratge enper guanyar, cedir, innovar, identificar els lleure i auxiliar administratiu). Dins d’aquestapunts forts i treballar... és tot un procés.” acció també es contempla la preparació dels ci-El disseny del DIL es realitza, per una banda, cles formatius, assignada també a la Fundaciópensant en la participació de diverses entitats. Joan XXIII. La figura que es crea en aquesta accióD’aquesta manera, es reuneixen diferents pro- és la del tutor.fessionals experts en l’àmbit de treball de ca- Una segona acció és la d’orientació. Durant totdascun dels eixos del projecte i el DIL obté un el programa, el jove compta amb la figura delvalor afegit important. A més, els joves que par- referent. Aquest és l’encarregat d’acompanyar-ticipen en el programa provenen d’Insercoop i lo i fer el seguiment durant tot el procés (acolli-d’altres entitats i organismes. da, orientació i derivació cap a les ofertes mésD’altra banda, es dissenya amb la intenció de pertinents del programa o a d’altres ofertes, itransferir el seu model d’intervenció, basat en articulació de tot el recorregut). Aquesta accióuna metodologia de treball en xarxa, a d’altres és clau per sostenir el desig, l’objectiu i la pos-territoris i equips de treball. sibilitat d’un camí nou pel jove. Insercoop pren aquesta tasca donat que ja disposa d’una llargaCreació del DIL trajectòria en aquest camp.Un cop dissenyat el DIL, s’estableix un convenide col·laboració entre Insercoop SCCL, Funda- Finalment, la tercera acció que es duu a termeció Joan XXIII, Fundació el Llindar i Fundació és la d’inserció laboral, en què s’ofereixen pràc-Hospital Pere Claver, organitzacions amb una tiques i ofertes de feina amb l’objectiu de refor-important trajectòria i solidesa en cadascuna mular i treballar la vessant formativa del jove.de les accions que es desenvolupen al DIL i que D’aquesta acció també se’n fa responsable In-participen en diferents moments del projecte. sercoop com a entitat referent en l’àmbit.També hi col·labora activament l’Ajuntament de La novetat del programa és que integra totesl’Hospitalet de Llobregat. aquelles entitats que ja estan treballant en unCadascuna d’elles aporta la seva expertesa en àmbit semblant, en un sol projecte i amb unsalgun eix del programa, en relació a les accions objectius comuns. En aquest sentit, l’eina claude les què consta el DIL: formació prelaboral, és el treball en xarxa, que permet que diversosorientació i inserció laboral. organismes del territori puguin derivar joves al DIL. L’ajuntament també col·labora activament apor- tant un tècnic que fa el seguiment dels joves, així com algunes sessions d’orientació, itineraris formatius i sessions grupals.62 documents del tercer secTor social
  • 59. Finalment intervé la Fundació Hospital Pere En aquest sentit, aquest seguiment conjunt ésClaver com a entitat que col·labora fent el se- molt enriquidor des del punt de vista del treballguiment dels casos dels joves amb dificultats en equip, ja que permet que les reunions siguinespecials associades i assessorant a l’equip pro- un espai on es genera treball col·lectiu per cons-fessional de tot el DIL. truir una acció positiva pel jove.“A nivell d’intervenció educativa és fonamen- Finalment, l’equip economicoadministratiu estàtal l’intercanvi, generar sinèrgies noves, per- liderat i centralitzat per Insercoop i es reuneixdre, cedir, guanyar, aprendre, arriscar, inno- cada dos mesos. Tot i que el projecte està finançatvar... introduir-se en dinàmiques d’aquesta majoritàriament per la convocatòria a què es pre-mena però d’una manera viva, ràpida. Se n’ha senten, hi ha un percentatge de cofinançamentd’aprendre.” que aporten les entitats en funció de les accions realitzades.A nivell més pràctic i de funcionament s’organit-zen en tres nivells de treball: l’equip directiu del Què s’ha aconseguit amb laprojecte, l’equip tècnic i l’equip econòmicoad- col·laboració?ministratiu. Gràcies a aquest projecte realitzat en col·la-L’equip directiu està format per un membre de boració s’han atès uns 107 joves amb un alt per-cada entitat i és Insercoop qui dirigeix el projec- centatge d’èxit. La satisfacció dels joves atesoste. Totes les decisions (les línies a seguir, com és elevada i el programa ha aconseguit resultatss’ajusta el programa, temes econòmics) es pre- molt positius.nen per consens i es produeix un treball d’entesa L’experiència del DIL deriva en un nou projecteimportant a nivell directiu a l’hora de negociar. fruit de la fusió d’aquest amb el Programa AccésL’equip tècnic del projecte està format per un de Caixa Catalunya. El nou programa és forçamembre de cadascuna de les organitzacions que similar, tan sols canvia a nivell de territori i enhi participen. Es reuneixen mensualment i trac- algunes línies transversals, però l’ànima del pro-ten el contingut educatiu i les característiques de jecte continua.les accions, els objectius, les prioritats, etc. La voluntat de capitalitzar l’experiència i posarEs realitzen reunions amb l’equip educatiu del per escrit tot els materials creats per al programaprojecte per tal de fer, fonamentalment, el se- és un dels objectius marcats per tal de construirguiment individual de cadascun dels joves en el un document que tingui valor a nivell educatiuseu recorregut pel programa. La supervisió de per la seva posterior publicació i difusió.cada cas concret es fa amb tots els professionalsque hi intervenen, de manera que les decisionssobre com seguir intervenint i quina estratègiaadoptar en relació al jove, són consensuadesper tots els tècnics, creant una orientació novaentre tots.“És important l’aportació de tots, es comple-menten.” Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 63
  • 60. Què se’n pot aprendre? Per saber-ne més> A l’hora d’atendre un col·lectiu és important Insercooptenir en compte tots els agents implicats, de Missió: Transmetre eines que permetin a lesmanera que els diferents serveis que s’ofereixen persones, més enllà de trobar feina, posicionar-siguin coherents i s’asseguri una transversalitat se novament enfront del mercat laboral i apro-molt positiva per aconseguir un major impac- piar-se dels codis de circulació per tal de mante-te. Alhora, s’eviten circuits repetitius o poc efi- nir una certa estabilitat.cients que poden acabar cansant a les personesusuàries. Principals activitats: Programes i serveis des- tinats fonamentalment a persones en especials> En una col·laboració entre diversos agents dificultats d’inserció.(organitzacions no lucratives i administra-ció pública) és molt important centralitzar la Dades de contacte:coordinació del projecte en un sol agent que C. Diputació, 369 pral. 1aestigui en constant contacte amb la resta de 08009 Barcelonacol·laboradors. Tel. 93 232 41 11 – Fax 93 232 49 02 www.insercoop.com> Una entitat pot liderar una col·laboració in- insercoop@insercoop.comtersectorial de manera eficient des de la sevaexperiència en l’àmbit d’actuació i amb l’objectiuúltim de millorar el servei i aconseguir un majorimpacte. Fundació Joan XXIII Missió: Promoure una educació innovadora, compromesa i personalitzada que satisfaci les demandes del nostre entorn, atenint-nos a cri- teris de promoció social i qualitat. Principals activitats: Centre d’estudis (forma- ció reglada: infantil i primària, ESO, batxillerat, cicles formatius, prova d’accés; formació no re- glada), centre de recerca i desenvolupament, orientació psicopedagògica. Dades de contacte: Av. Mare de Déu de Bellvitge, 100-110 08907 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 335 15 43 – Fax 93 232 49 02 www.j23.fje.edu info@j23.jesuitescat.edu64 documents del tercer secTor social
  • 61. Fundació El Llindar Fundació Hospital Sant Pere ClaverMissió: Acompanyar a adolescents i joves en el Missió: Prestar serveis en l’àmbit assistencialseu patiment i el seu fracàs existencial per tra- amb una concepció integral de la persona i ambvessar el llindar cap a un futur possible, tot cer- vocació social i no lucrativa.cant un nou horitzó vital on construir un futur Principals activitats: Servei de salut mental,personal i laboral. Trencar la successió de fra- proves complementàries, servei d’odontologia,cassos en què està immers l’adolescent oferint- institut d’al·lèrgia, serveis comunitaris, especia-li un camí de transició cap a la vida adulta que litats mèdiques.pugui seguir amb cert èxit. Dades de contacte:Principals activitats: Formació no reglada pels C. de Vila i Vila, 16joves amb risc d’exclusió que viuen en un siste- 08004 Barcelonama educatiu que no acaba de donar resposta a Tel. 93 442 39 03 – Fax 93 442 88 29les seves necessitats. www.fhspereclaver.org/Dades de contacte: info@fhspereclaver.orgCtra. de l’Hospitalet, s/n, Parc Can Mercader08940 Cornellà de LlobregatTel./Fax 93 377 31 89www.elllindar.orgaulataller@ellindar.org Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 65
  • 62. 4.7 Creació d’un catàleg d’activitatscompartides per a un col·lectiu concret Actors L’experiència Creació i oferta de cursos de formació i altres> Creu Roja Catalunya. serveis adreçats a les persones cuidadores> Fundació Pere Tarrés. no professionals de Catalunya entre les dues entitats.Per què és rellevant? En què consisteix?La col·laboració entre dues entitats de diferents Antecedentsàmbits, col·lectiu destinatari, manera de treba- Les dues entitats amb tenen trajectòries dife-llar i trajectòria és un dels elements rellevants rents, realitzen un mateix diagnòstic: ambd’aquesta experiència. l’aprovació de la Llei de Dependència s’obrenMalgrat que el projecte conjunt està liderat per noves possibilitats d’actuació, entre elles la dedues persones, una de cada entitat, és impor- l’atenció als cuidadors no professionals, concre-tant veure com s’aconsegueix la integració dels tament, en la seva formació.equips de treball de Creu Roja Catalunya i la “Estàvem disposats a fer el projecte a mitges,Fundació Pere Tarrés. aprofitant les capacitats de cadascú.”Finalment, també destaca l’abast territorial Descripciód’aquesta experiència que arriba a tot el territoricatalà. A partir d’aquest diagnòstic compartit, Creu Roja Catalunya i Fundació Pere Tarrés (amb el finançament de l’Obra Social de Caixa Catalun- ya i la Generalitat de Catalunya), creen el Pro- grama integral per a persones cuidadores no professionals. Es tracta d’una plataforma de serveis per a per- sones cuidadores no professionals que té la fi- nalitat de millorar el seu dia a dia, ajudar-les a fer la seva tasca amb les màximes garanties i facilitar la seva reinserció laboral. A més, per a les entitats impulsores del projecte representa un tema estratègic de tercer sector.66 documents del tercer secTor social
  • 63. El programa ofereix cursos de formació, grups Aquesta estructura té un cert nivell de com-d’ajuda mútua, ajuda domiciliària i assessora- plexitat, ja que totes les clàusules dels diferentsment telefònic. La part formativa té el suport convenis han de ser compatibles i no poden en-d’una acreditació que estableix el Departament trar en contradicció.d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat deCatalunya i està dividida en dos: un curs de 15h Figura 18: Estructura de les relacions entre elstroncal per tot tipus de dependència i un altre es- agents implicatspecífic, de 10h, per cadascuna de les tipologies de Creu Rojadependència. PRODEP Catalunya Font: Creu Roja Catalunya, 2010 conveni dePer contactar amb les persones que poden es- col·laboraciótar interessades en realitzar aquests cursos, el acord marc per delimitarprograma disposa d’un Call Center situat a les responsabilitatsoficines de Creu Roja Catalunya. Des d’allà es Obra Social de Fundació Caixa Catalaunya Pere Tarrésrealitzen trucades informatives oferint els cur-sos. També s’ofereix la possibilitat d’optar alServei d’Atenció Domiciliària (SAD) substitutori. A més, també se signen, per una banda, conve-Aquest servei facilita l’assistència de les perso- nis de col·laboració entre Creu Roja, Fundaciónes cuidadores oferint una persona cuidadora Pere Tarrés, entitats del tercer sector i Obra So-durant les hores de formació i desplaçament. cial de Caixa Catalunya amb cadascuna de les organitzacions que fan la docència. Per l’altra,Punt de partida de la col·laboració se signen convenis entre Creu Roja, FundacióA partir de l’oportunitat detectada, els departa- Pere Tarrés i entitats amb cadascuna de les or-ments de formació de la Fundació Pere Tarrés i ganitzacions que fan els guions dels materialsde Creu Roja Catalunya es reuneixen en una co- audiovisuals i que validen els ja realitzats.missió de treball en què s’explora la possibilitatde treballar conjuntament. Creu Roja Catalunya i Fundació Pere Tarrés s’encarreguen de planificar i executar el projec-En aquesta comissió de treball s’evidencia el te. També es busca la incorporació d’altres en-punt de trobada entre les dues entitats. Per una titats i empreses per aquells àmbits en què nobanda, un dels eixos d’acció prioritaris de Creu tenen tanta experiència. La intenció és que elRoja Catalunya en l’àmbit de la gent gran és resultat sigui un programa realment de tercerel de cuidadors no professionals i per l’altra, la sector.Fundació Pere Tarrés està especialitzada en laseva formació en l’àmbit més professional. “Amb la incorporació d’altres entitats i empre- ses al projecte tanquem una mica el cercle, ésCreació del programa un projecte de tercer sector i això ens fa sentirLa formalització del programa es fa mitjançant molt contents.”diversos convenis de col·laboració entre lesparts implicades, des dels finançadors (PRODEP- La coordinació s’organitza en tres nivells: el pri-Programa per a l’impuls i l’ordenació de la pro- mer, és una comissió de treball entre PRODEP imoció de l’autonomia personal i l’atenció de les Obra Social de Caixa Catalunya des d’on es plan-persones amb dependències i Obra Social de tegen les línies mestres del programa a finançar.Caixa Catalunya) fins a les entitats i empresescol·laboradores. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 67
  • 64. El segon nivell l’ocupa la comissió de treball for- Per una banda, la comunicació interna dins demada per l’Obra Social de Caixa Catalunya i pels cadascuna de les entitats impulsores és clau perdirectors de formació i els responsables dels fer entendre que el projecte és conjunt i vèncerequips tècnics de la Fundació Pere Tarrés i Creu els dubtes que es generen entre el personal tantRoja Catalunya. Les respostes de direcció a les de Creu Roja Catalunya, com de la Fundaciópropostes realitzades pels directors formatius Pere Tarrés.són ràpides i executives, evitant allargar la presa Per l’altra banda, l’entesa entre les persones res-de decisions. ponsables de l’execució del programa i la sevaEs forja una relació molt estreta entre els equips transparència i sinceritat ajuden a canalitzartècnics, convertint-se pràcticament en una sola seguretat i confiança entre els treballadors.veu i les decisions es prenen de manera consen- Durant tot el procés de creació del Programasuada. Per tal que les entitats disposin de la in- integral per a persones cuidadores no profes-formació actualitzada a l’instant, s’interactua sionals l’avaluació pren força importància i escontínuament a través d’un programa infor- realitzen informes mensuals, setmanals i, fins imàtic, sense necessitat de treballar en un mateix tot, diaris.espai físicament.Finalment, es constitueix un tercer nivell, formatpels equips tècnics propis de cada entitat. Què s’ha aconseguit amb la col·laboració?Figura 19: Interacció entre els diferents equips El primer any d’execució del projecte, al 2010, s’han programat 134 cursos repartits per 35 Comissió de treball (PRODEP i Obra Social comarques catalanes diferents. Per facilitar Caixa Catalunya) l’assistència als cursos, s’han cobert unes 14.300 hores amb el servei Servei d’Atenció Domiciliària Comissió de treball (SAD) substitutori. (Obra Social Caixa Catalunya, Fundació Pere Tarrés i Entre el mes d’octubre i desembre de 2009 es va Font: Creu Roja Catalunya, 2010 Creu Roja Catalunya) contactar amb unes 4.700 persones, beneficiant- se del programa unes 1.500 persones cuidadores Reunions periòdiques (Equips tècnics de no professionals. cada entitat) Està previst realitzar un total de 150 cursos per arribar a les 3.900 persones usuàries directes,A nivell organitzatiu, es reparteixen les respon- més les que indirectament també es beneficiensabilitats, les tasques operatives i el conjunt d’aquesta formació.d’accions que formen el programa en funció dediverses variables com els punts forts de cada Finalment, per a dur a terme el programaentitat, el territori... A partir d’aquesta distribu- s’han generat col·laboracions amb una vintenació de tasques també es realitza la distribució d’entitats.econòmica.68 documents del tercer secTor social
  • 65. Què se’n pot aprendre? Per saber-ne més> Els aspectes jurídics requereixen dedicar-hi Creu Roja Catalunyaforça recursos i és important trobar el model de Missió: Estar cada vegada més a prop de lescol·laboració que més s’adequa al projecte que persones vulnerables dels àmbits nacional ies vol impulsar conjuntament. internacional a través d’accions de caràcter> La col·laboració fa possible l’acostament entre preventiu, assistencial, rehabilitador i de des-organitzacions del tercer sector que aparentment envolupament, realitzades essencialment pertreballen en àmbits diferents, però que poden persones voluntàries.trobar punts de connexió molt enriquidors. Principals activitats: Voluntariat i formació;> Per col·laborar cal diferenciar clarament les ca- intervenció social; atenció a la dependència;pacitats de cadascuna de les entitats i ser cons- ocupació; coordinació; salut, socors i emergèn-cients de les pròpies limitacions. D’aquesta ma- cies; gabinet de Drets Humans i Centre de Dretnera, es facilita la distribució de responsabilitats Internacional Humanitari; cooperació interna-i tasques. cional; comunicació i imatge; gent gran; joventut; formació. Dades de contacte: C. Joan d’Àustria, 120 -124 08018 Barcelona Tel. 93 489 00 98 - Fax 93 485 25 12 www.creuroja.org informacio@creuroja.org Fundació Pere Tarrés Missió: La promoció de la persona des de l’educació, especialment en el lleure i l’acció so- cial, fonamentades en els valors de l’humanisme cristià. Principals activitats: Formació universitària, formació en acció social i educació en el lleu- re, recerca i consultoria, intervenció educativa i serveis, centres d’esplai, cases de colònies, al- bergs i equipaments. Dades de contacte: C. Numància, 149-151 08029 Barcelona Tel. 93 430 16 06 - Fax 93 419 62 68 www.peretarres.org fundacio@peretarres.org Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 69
  • 66. 4.8 Gestió compartida d’un centre de dia Actors L’experiència> Fundació IReS – Institut de Reinserció Social Gestió de manera conjunta d’un centre de dia, situat a Girona, per atendre a les famílies amb> Escaler (des del 2008 Suara) fills de 0 a 18 anys en situacions de risc social.Per què és rellevant? En què consisteix?Aquesta experiència ens mostra com es po- Antecedentsden afrontar nous projectes a través de la Els primers contactes entre l’IReS i Escalercol·laboració i guanyar el suport i la confiança (actualment Suara) sorgeixen en el marc de lade l’Administració. Federació d’Entitats d’Atenció i d’Educació a laTambé destaca per la seva especial aportació Infància i a l’Adolescència (FEDAIA), ara fa unsde valor, ja que el disseny tècnic del servei i la 20 anys.seva gestió compartida, fruit del treball conjunt A partir de l’entesa personal entre diverses per-de les dues entitats (IReS i Escaler), deriva en la sones de les dues organitzacions, s’inicia unacreació d’un sistema innovador d’avaluació. relació entre elles que va més enllà de la perti-En aquest sentit, l’experiència destaca pel seu nença a la federació i que farà que construeixincaràcter innovador en què pren rellevància el un projecte conjunt.fet de disposar de noves formes de crear i oferir “Caldria deixar de pensar únicament en laun servei. pròpia entitat per pensar una mica en el ter- cer sector. Potser no m’ho enduc jo sol, però es queda al sector, no ve una empresa i ho guanya.” Descripció El Centre de dia Font de la Pólvora es crea l’any 2003 fruit d’una unió temporal entre l’Institut de Reinserció Social (IReS) i Escaler SCCL. Aquest centre atén a famílies amb fills de 0 a 18 anys en situacions de risc social per tal de millo- rar les seves capacitats parentals. L’objectiu és aconseguir que es puguin fer càrrec de les ne- cessitats dels seus fills, així com desenvolupar- ne les seves potencialitats per tal de millorar el seu benestar.70 documents del tercer secTor social
  • 67. El servei pot atendre entre 15 i 20 famílies en un Figura 20: Repartiment dels rols entreany, que representen una mitjana d’entre 65 i 80 Escaler i IReS Font: Observatori del Tercer Sector, 2010persones ateses.El projecte es desenvolupa al barri Font de la Gestió administrativa Gestió tècnicaPólvora de Girona i es tracta d’un model vàlid i econòmicaper implementar en altres zones de Catalunya.És, a més, un projecte innovador, donat que in- Escaler Cooperativa Fundació IReScorpora un sistema de mesura de la negligènciadels pares i mares amb un seguit d’indicadors. En aquest sentit, la gestió tècnica resulta molt important, s’hi dediquen molts esforços, sobre-Punt de partida de la col·laboració tot als inicis, i té un cost destacable. El més im-Escaler es planteja la possibilitat de presentar- portant per les dues entitats és que el projectese a la convocatòria de l’Ajuntament de Girona tècnic en sí és compartit.per dur a terme un projecte d’atenció a les famí-lies amb dificultats amb fills menors d’edat. La comunicació interna que se’n fa del procés de col·laboració als treballadors de cadascunaTreballar conjuntament amb una altra entitat de les entitats és constant per tal que estiguinpermet distribuir els esforços, sobretot en els informats en tot moment.aspectes tècnics. Amb aquest objectiu propo-sen la col·laboració a l’IReS –amb qui compar- “Si l’objectiu és que el resultat sigui bo perteixen visió, valors, objectius...– i es presenten tothom, llavors és quan la cosa funciona.”a la convocatòria conjuntament.El seu disseny es fa de manera conjunta però desde la seu de cadascuna de les entitats (Escaler a Què s’ha aconseguit amb laOlot i l’IReS a Girona) de manera que treballen col·laboració?telefònica i telemàticament. Al llarg del 2009, pel Centre Font la Pólvora han passat 13 famílies i un total de 72 persones“Pensem que potser, un més un no són dos usuàries, de les quals 42 són menors. Els resul-sinó que poden ser tres, o quatre o...” tats aconseguits amb elles han estat molt posi-Tot i la incertesa inicial, els primers acords es tius, amb una reducció del 26,76% en l’índex deprenen amb rapidesa, en part per la limitació de negligència.la data límit d’entrega del projecte, però també Pel que fa al treball global amb les famílies, elspel grau de confiança existent. resultats també són positius: una mitjana deCreació de la Escaler-Ires UTE reducció del 59,87%, entre els que destaca laUn cop guanyen el concurs, aquests acords es reducció del 86,4% en l’alimentació/nutrició i elformalitzen en una Unió Temporal d’Empreses 74,74% en la cura de la salut física.(UTE). La confiança establerta augmenta ambgestos com els de compartir els escalats salarialsde cada entitat amb claredat i transparència, perexemple.Pel que fa al repartiment dels rols, Escaler (araSuara) s’encarrega de la gestió administrativa ieconòmica, mentre que la gestió tècnica quedarepartida al 50% entre les dues entitats. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 71
  • 68. Què se’n pot aprendre? Escaler, SCCL (des del 2008 Suara) Missió: Gestió de serveis a les persones a partir> La col·laboració entre organitzacions de di- d’una gestió democràtica, sostenible i properaferents territoris facilita l’ampliació del radi al client i a l’usuari per potenciar el creixement id’actuació de les entitats. És important vèncer la promoció de les persones vinculades als pro-les pors a treballar a distància i aprofitar les in- jectes. Es reinverteixen els excedents societarisnovacions tecnològiques que faciliten el treball i s’impulsa la generació d’ocupació.conjunt. Principals activitats: Atenció a les persones: uni-> La importància del fet que les organitzacions tat del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), unitatno lucratives estiguin en constant evolució per- d’infància, joves i família, unitat de gent gran,què puguin trobar noves fórmules per continuar unitat d’inclusió i discapacitats, unitat d’ocupacióoferint serveis de qualitat i competitius vers i formació i empresa d’inserció Garbet.l’empresa privada mercantil. Dades de contacte:> A través d’experiències de col·laboració inno- Ronda Universitat, 22 2bvadores i exitoses, les entitats poden guanyar- 08007 Barcelonase la confiança de les administracions a l’hora Tel. 93 254 76 90d’optar a concursos o finançament. www.suara.cat suara@suara.coopPer saber-ne mésFundació IReS (Institut de Reinserció Social)Missió: L’acció social entesa com la prevenció,la mediació i intermediació, l’educació, la in-tegració i la reinserció social de persones quees troben en risc o en situació de dificultat perqualsevol concepte; la sensibilització de la opi-nió pública i la incidència en els poders públic;la investigació i la formació en els seus àmbitsd’acció social.Principals activitats: En quatre àrees: àread’accions dins del sistema judicial; àrea d’inclusiósocial; àrea d’infància, joventut i família; i àread’accions contra la violència familiar i de gè-nere. Altres activitats com: la sensibilització iincidència; la recerca, el desenvolupament i laformació.Dades de contacte:C. Àlaba, 61, 1r pis08005 BarcelonaTel. 93 486 47 50 / Fax 93 309 78 70www.iresweb.org - barcelona@iresweb.org72 documents del tercer secTor social
  • 69. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 73
  • 70. 5 Experiènciesde projectes encol·laboració Estratègics Compromís A a re À OBJECTIUS B a re À Instrumentals C a re À - + DURADA74 documents del tercer secTor social
  • 71. 5.1 Aprofitament d’un recurs en desús Actors L’experiència> Fundació Ared (Fundació per la reinserció Aprofitament d’una casa en desús (a causade dones) d’un procés d’expropiació) per crear un espai> Fundació BenAllar d’utilitat social que ofereix formació ocupacional> Institut de les Filles de Maria Auxiliadora i/o allotjament temporal a persones amb risc(Les Salesianes) d’exclusió.Per què és rellevant? En què consisteix?Aquesta experiència posa de manifest com da- Antecedentsvant d’una situació d’incertesa i en un moment Les tres entitats mantenien una trajectòria desocio-econòmic complicat, les entitats reaccio- coneixement, confiança i col·laboració mútuanen amb valentia i empenta. En aquest context anterior. Malgrat que ja havien treballat conjun-advers s’encaren les problemàtiques socials amb tament en algun moment amb altres entitatsdecisió i s’aconsegueixen desenvolupar projectes a un nivell més local i intern, la idea d’impulsarrellevants i necessaris. aquest projecte conjuntament va sorgir de ma-L’experiència de “La Llavor” sorgeix en un con- nera espontània.text difícil però dóna resposta a una necessitat Descripcióreal i, de fet, agreujada per la pròpia situaciód’expropiació. El compromís social de les tres or- El projecte “La Llavor” està impulsat per l’Institutganitzacions facilita l’entesa per la construcció de les Filles de Maria Auxiliadora (Les Salesia-del projecte conjunt. nes), la Fundació BenAllar i la Fundació Ared.L’impuls de les persones implicades en el pro- Neix l’any 2009 per donar utilitat social a unajecte, malgrat les incerteses de futur, és un va- finca en desús. Amb aquest objectiu, es crealor afegit a l’experiència. El moment present i un programa destinat a la inserció laboral iles persones que se’n beneficien passen a ser l’acompanyament social de persones en riscl’element més important. d’exclusió social, especialment persones immi- grades o amb necessitats urgents de formació ocupacional o d’allotjament temporal. Per fer-ho, desenvolupen activitats d’oci i temps lliure, activitats d’educació per a la convivència multicultural, serveis d’atenció als grups que utilitzen les instal·lacions, activitats relacio- nals, de jardineria i horticultura, entre d’altres. A més, es disposa de voluntariat, l’experiència tècnica de les tres entitats i la participació del propi col·lectiu en risc d’exclusió. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 75
  • 72. Figura 21: Origen del nom i logotip de “La Llavor” El nom i el logotip Vol ser tan petit com una llavor “La Llavor” han estat que, plantada en bones creats en un procés de condicions i alimentada per la reflexió i participació responsabilitat de les persones Font: Benallar, 2010 de les 3 entitats. beneficiàries, doni resposta a necessitats socials.Punt de partida de la col·laboració “Col·laborar és unir-se en el més bonic, peròEl procés de creació del projecte “La Llavor” és re- també estar disposat a unir-te en les pròpieslativament ràpid, dos mesos. S’inicia quan una de necessitats i les pròpies debilitats i veure queles propietats de Les Salesianes (situada al barri l’altra entitat t’ajuda en el que ets dèbil i tu lide Montbau de Barcelona, darrera l’Hospital de dones la confiança en el que ets fort.”la Vall d’Hebrón) entra en un procés d’expropiació Creació del Projecte La Llavorque els impedeix fer-ne ús. Al veure que la situa- Després de redactar un avantprojecte ambció s’allarga i que la necessitat social a la zona és els objectius principals, es signa “l’acord denotable, les Salesianes contacten amb algunes col·laboració per a la cessió gratuïta de locals”entitats oferint l’ús d’aquest espai amb finalitats amb Les Salesianes. Aquest acord recull la res-socials i deixant clares les particularitats de la ponsabilitat i el compromís de les dues funda-cessió i el seu caràcter temporal. cions a finalitzar la seva activitat quan la situa-“Treballar en col·laboració i per construir si- ció legal estigui desbloquejada. Els patronatsnergies és font de riquesa. És el que ajuda a de les tres entitats també recolzen el projecte; itreballar i aprofundir veritablement en allò BenAllar i Ared comencen la seva execució.que és estructural i que en solitari no es pot Per aconseguir finançament, les dues enti-aconseguir.” tats presenten el projecte a títol individual aEls primers contactes que realitzen Les Salesia- diferents convocatòries, per tal d’aconseguirnes són amb la Fundació BenAllar i la Fundació el màxim de recursos possible. Així, el finança-Ared. Ambdues entitats els fan arribar el seu in- ment prové de les dues fundacions, que deriventerès per la proposta, però també la convicció part del seu pressupost al projecte.que en solitari no poden aprofitar tot el recurs, El projecte està portat majoritàriament pel vo-de manera que es proposa que les dues entitats luntariat de les entitats impulsores. A més, perel comparteixin. ajudar al funcionament del projecte es produeixLa coincidència en la missió de les tres entitats i activitat dins la pròpia casa de manera que, sónla seva complementarietat s’evidencia de segui- els seus residents qui aporten recursos a la ma-da i permet cobrir les necessitats d’unes amb les teixa. A partir de les xarxes i els contactes deriqueses de les altres. cadascuna de les tres entitats, reben donacions d’altres entitats i empreses com matalassos, pintura, roba... , aquest fet agilitza encara més l’inici del projecte.76 documents del tercer secTor social
  • 73. Les persones que treballen en “La Llavor” són les Què ha permès la col·laboració?seves tres promotores (les responsables de ca- “La Llavor” ha propiciat la realització d’una ac-dascuna de les entitats) i el voluntariat respec- ció de gran impacte que les entitats de maneratiu. La resta de persones que hi treballen tenen autònoma no haurien pogut assumir.una vinculació laboral indirecta, ja que estancontractades per les entitats. L’intercanvi d’idees Fins ara, ja han passat per la casa 210 persones:entre els professionals, els patrons i els assessors 11 han estat allotjades temporalment i 199 hande les tres organitzacions facilita el desenvolu- participat en els cursos prelaborals i els tallers.pament del projecte i augmenta la capacitatcreativa per a l’aprofitament dels recursos. Tot i que el futur és incert per la situació d’expropiació ja esmentada, es plantegen quePel que fa a la comunicació interna, durant tot el projecte tingui forma jurídica pròpia (lael procés és constant, mitjançant la celebració d’associació), i de l’altra, crear la figura de direc-de reunions periòdiques. En canvi, la comunica- tora, l’encarregada de coordinar “La Llavor”.ció externa –o difusió- del projecte va ser menor,per la capacitat limitada de la casa.“És la solució del segle XXI, aquest segle el so- Què se’n pot aprendre?luciona aprendre a compartir un altre cop, ésun corrector.” > La col·laboració permet un major aprofita- ment de gran espais en desús o impulsar pro- jectes a gran escala. A través del treball conjunt les entitats s’enforteixen i prenen valor per dur a terme accions que en solitari suposarien un gran cost. > L’aportació de confiança dels òrgans de govern de les entitats fa possible l’èxit dels projectes de col·laboració. > Les xarxes de les entitats que col·laboren en- tre sí es multipliquen al treballar conjuntament. Quan hi ha una necessitat important per resol- dre sorgeixen recursos i recolzaments d’altres entitats que s’interessen i volen participar. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 77
  • 74. Per saber-ne mésFundació Ared Institut de les Filles de María Auxiliadora –(Fundació per a la Reinserció de Dones) Les SalesianesMissió: Promoure l’accés a la plena ciutadania Missió: L’educació dels joves que presenten ma-de persones en risc d’exclusió social fomentant jor vulnerabilitat social i la prevenció de majorsla seva autonomia, mitjançant processos de for- nivells de marginació.mació i d’acompanyament integral. Treballar en Principals activitats: Activitats de lleure; ajuts acoordinació amb altres entitats a fi de sensibi- projectes i/o entitats; art i espectacles; beques ilitzar a les institucions i al conjunt de la societat premis; cursos, congressos, conferències; ensen-sobre la realitat de l’exclusió social. yament; esport; projectes cooperació i desenvo-Principals activitats: Formació, acompanya- lupament; sensibilització; i serveis socials.ment, inserció laboral i sensibilització. Dades de contacte:Dades de contacte: Passeig Sant Joan Bosco, 24C. Zamora, 103-105, Baixos. 08017 Barcelona08018 Barcelona Tel. 93 204 92 51Tel. 93 351 38 65 - Fax. 93 485 15 07 www.salesianas.netwww.fundacioared.org fdma@salesianas.netared@fundacioared.orgFundació BenAllarMissió: Promoure, canalitzar i facilitar la convi-vència en igualtat, en tots els àmbits, entre lespersones immigrades i la societat d’acollida.Principals activitats: Activitats formatives iinterculturals, inserció laboral, recursos d’habi-tatge, impuls de bancs comunals, cooperacióinternacional i assessoria jurídica.Dades de contacte:C. Sost-tinent Navarro, 18, Baixos 1r08002 BarcelonaTel. 93 268 80 15www.benallar.orginfo@benallar.org78 documents del tercer secTor social
  • 75. 5.2 Espais i elements de gestió compartitsentre entitats de segon nivell Actors L’experiència Al Centre de Gestió d’iniciatives i ProjectesFundació Mercè Fontanilles; Art integrat; Socials, Sinergia Social tant les entitats deAssociació Estrep; Fundació Persona i Valors; Sinergia Social, com les organitzacions de segonFundació Antonio Jiménez; Fundació Ciutat i nivell de recent creació, comparteixen espais iValors; Fundació Comunitat i Valors. elements de gestió.Per què és rellevant? En què consisteix?Sovint, la prioritat de les organitzacions rau en Antecedentsel seu àmbit d’actuació i en les accions que se’n Les entitats que formen el Centre de Gestióderiven, deixant els temes de gestió interna de d’iniciatives i Projectes Socials “Sinergia Social”l’entitat en un segon terme. No obstant, una estan estretament relacionades entre sí pel fetbona gestió de les entitats repercuteix directa- de compartir espai (amb la seu a Via Laietana,ment en la qualitat dels serveis que ofereixen i 54 de Barcelona) i per ser entitats que ofereixenen les persones usuàries. serveis d’atenció a les persones (treballant ambTrobar els recursos necessaris, tant econòmics menors tutelats, joves extutelats, personescom de personal i de coneixements, per dur a grans, persones amb mesures judicials, drogo-terme una bona gestió no és fàcil. Sinergia So- dependents, malaltia mental...).cial és un centre de gestió creat precisament per A més, algunes d’elles han estat creades expres-oferir aquests recursos, però de manera que es sament per potenciar la proximitat territorialprodueixi una integració parcial entre les orga- d’aquests serveis, per exemple la Fundació Per-nitzacions vinculades. És una estratègia concre- sona i Valors, per les comarques de Lleida o lata per vehicular l’interès general fomentant la Fundació Ciutat i Valors per Barcelona ciutat.cooperació entre persones i entitats, compartintprojectes i recursos. DescripcióA banda de les entitats de Sinergia Social, Sinergia Social està formada per la Fundacióaquesta inciativa destaca perquè també s’obre a Mercè Fontanilles, Art integrat, l’Associació Es-organitzacions de segon nivell, afavorint la pri- trep, la Fundació Persona i Valors, la Fundaciómera empenta vers la seva consolidació al inici Antonio Jiménez, la Fundació Ciutat i Valors i lade la seva activitat. Per aquestes, encara és més Fundació Comunitat i Valors.costós accedir a aquests elements de gestió i el Neix de la necessitat de coordinar diverses enti-fet de compartir-los posa de manifest el valor tats de serveis socials i de serveis ocupacionalsd’aportació específica de la col·laboració. que treballen en diferents territoris de Catalun- ya. A partir de la coordinació d’aquestes enti- tats, s’estableix un model de gestió compartida que integra a les organitzacions i els facilita la gestió interna sense perdre la independència en l’execució de les seves pròpies activitats. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 79
  • 76. En aquest model de gestió compartida hi par- Cada entitat es pot centrar pràcticament nomésticipen tant les entitats que ja existien amb an- en el seu àmbit d’actuació ja que Sinergia Socialterioritat a la creació de Sinergia Social, com aporta professionals responsables de qualitat,les entitats creades posteriorment. Aquestes d’innovació, d’informàtica, de gestió econòmicaúltimes no han de passar per un procés de ge- i de comunicació. Així, s’aconsegueix que les en-neració de confiança per compartir elements titats disposin d’equips especialitzats per cadainterns, sinó que aquests ja neixen compartits àrea fonamental de gestió sense que suposi undes d’un principi. gran cost.Punt de partida de la col·laboració El compromís de cada entitat és molt alt jaArrel d’oferir aquests serveis de suport a les que s’arriben a compartir elements interns deentitats vinculades a Sinergia Social, altres l’organització, gestió del personal, escales sa-entitats atretes, inicialment, pels serveis larials, comptabilitat, facturació, proveïdors,d’infraestructura (per disposar d’un despatx, tresoreria, certificacions de qualitat, audito-d’una seu, un espai físic on fer reunions..) i més ries, serveis complementaris, plataforma tec-tard descobreixen que poden optar a la resta de nològica, recursos...serveis. Integrar tots aquests elements des del momentFinalment, Sinergia Social acaba oferint els seus en què es crea una organització té un efecteserveis de gestió compartida a altres organit- directe el desplegament eficient de l’entitat izacions, centrats, en els darrers vuit anys, en genera una dinàmica molt propensa a seguirles entitats de segon nivell, del mateix àmbit col·laborant i a compartir qualsevol altre ele-d’actuació i a les que, les entitats vinculades, hi ment, estenent les bones pràctiques.estan també federades. Aquesta col·laboració Gestió compartida com a plataforma d’impulss’inclou dins l’objectiu de Sinergia Social de pro- d’organitzacions de segon grau: aquesta ges-moure l’estructuració del tercer sector. tió compartida no té cap intenció de perpetuar-Creació dels serveis de Sinergia Social s’hi, sinó de donar impuls a les organitzacions,Es produeixen, per tant, dues col·laboracions di- com un servei accessori als seus inicis.ferenciades i amb un sentit divers d’integració: La integració dels serveis es produeix gradual-la primera, amb les entitats de base vinculades ment, però en sentit invers, començant pera Sinergia Social i la segona, amb les organit- resoldre problemàtiques d’instal·lació, equipa-zacions de segon grau que necessiten d’aquest ment, assessorament informàtic, suplint es-impuls en les seves etapes de consolidació. Per tructura administrativa, secretaria, recepció,totes dues, els serveis que es comparteixen per- compartint els primers porveïdors... i finalment,meten aprofitar economies d’escala i ser més mantenint serveis infraestructurals (despatxos,eficients. sales de reunions...).Gestió compartida des dels inicis de l’entitat: Al ser un servei destinat només per organitza-algunes entitats que conformen Sinergia Social cions de segon grau, el benefici repercuteix enes creen per escissió de l’entitat fundadora mi- totes les entitats membre. De totes maneres,tjançant una sessió patrimonial i amb l’objec- cada cas és diferent, i s’adapta a les necessitatstiu d’aprofundir el seu arrelament territorial. de l’organització i a la seva evolució, per tal queEs tracta, al mateix temps, d’una atomització, es pugui desvincular i funcionar autònomamentper l’especialització autònoma de cadascuna; i quan ho cregui convenient.d’una integració, per la gestió compartida quecomporta.80 documents del tercer secTor social
  • 77. Figura 22: Estructura dels serveis que ofereix En les dues modalitats d’integració i col·laboració,Sinergia Social es signen convenis de col·laboració en què s’especifiquen els serveis i les eines comparti- SINERGIA SOCIAL des. A canvi, les organitzacions participen de les Centre de gestió despeses de Sinergia Social però sempre en la mesura de les seves possibilitats. SERVEIS COORDINACIÓ SERVEIS A “No pot ser que siguem professionals en I DE SUPORT A ENTITATS ORGANITZACIONS l’assistència i siguem amateurs en la gestió.” DE SINERGIA SOCIAL DE SEGON NIVELL Entitats que integren Entitats que integren Què s’ha aconseguit amb la els serveis amb una els serveis de manera col·laboració? vinculació a llarg termini temporal en els seus inicis El fet de compartir aquests elements de gestió permet especialitzar-se en determinats àmbits Serveis que poden ser compartits de la gestió (recursos humans, comptabilitat, Serveis laborals relacions laborals, plataforma tecnològica...) i Serveis informàtics així aconseguir un avantatge competitiu elevat Plataforma Tecnològica que aporta eficiència a les entitats. Serveis d’innovació i projectes Actualment, a banda de les 7 entitats vincula- Direcció tècnica de les entitats des o creades per Sinergia Social, el Centre de Promoció i suport a les entitats Gestió d’Iniciatives i Projectes Socials també Serveis de relacions institucionals acull organitzacions de segon nivell com: ECAS Serveis generals i infraestructurals (Entitats Catalanes d’Acció Social), AEISC (Asso- Font: Observatori del Tercer Sector, 2010 Gestió econòmica, comptable, ciació Empresarial de la Iniciativa Social de Ca- financera i administrativa talunya), FEPA (Federació d’Entitats amb Projec- Gestió dels recursos humans i serveis de formació continuada tes i Pisos Assistits) i FCD (Federació Catalana Gestió de la qualitat i serveis de prevenció d’Associacions d’Ajuda al Drogodependent). de riscos i medi ambient Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 81
  • 78. Què se’n pot aprendre? Per saber-ne més> La col·laboració permet afrontar els riscos con- Sinergia Socialjuntament. L’aprofitament d’economies d’escala Missió: Assistencial: oferir serveis d’atenció aque es produeix al compartir elements de gestió les persones d’acord amb les seves necessitats.i d’infraestructura repercuteix en el temps i re- I comunitària: orientar tota acció a la incorpo-cursos que les entitats poden destinar a l’acció ració social de la persona, comptant amb la ca-troncal de la seva missió. pacitat integradora de tota la comunitat.> El propi tercer sector crea mecanismes per do- Principals activitats: Gestió de serveis socials;nar suport a les iniciatives emergents. Aquests suport a les entitats d’iniciativa social de segonmecanismes es basen en la creació de sinèrgies o tercer nivell (federacions, coordinadores, etc.);que poden representar tant una eina de conso- serveis d’acompanyament, consulta, assesora-lidació i optimització de les funcions de gestió ment estratègic i organitzacional.d’un grup d’entitats, com també, una plataformade llançament per les organitzacions de segon Dades de contacte:grau. Via Laietana 54 08003 Barcelona> Quan l’interès general està clar, dins d’una Tel. 93 268 22 22 / Fax 93 310 04 83mateixa iniciativa, és possible que coexisteixin www.sinergia.orgdiversos models de col·laboració i integració fundaciomf@sinergia.orgamb diferent vinculació amb l’entitat que la lide-ra i diferent itinerari de projecció dels objectiuscompartits.82 documents del tercer secTor social
  • 79. 5.3 Activitats formatives conjuntes Actors L’experiència> Federació Catalana d’Entitats contrael Càncer (FECEC) Creació i realització conjunta d’un curs de formació per les persones voluntàries en> Federació Catalana de Voluntariat l’àmbit de l’oncologia.Social (FCVS)Per què és rellevant? En què consisteix?En el dia a dia de les organitzacions no lucrati- Antecedentsves, el pes de l’acció directa i de la prestació de Els espais de trobada entre la Federació Cata-serveis a les persones eclipsen altres aspectes lana d’Entitats contra el Càncer (FECEC) i la Fe-de caire més transversal. deració Catalana de Voluntariat Social (FCVS)En aquest sentit, la rellevància d’aquesta expe- han estat diversos i han facilitat que les duesriència rau en el fet que, a través de la identifi- entitats es relacionin. En aquest sentit, les duescació d’una necessitat concreta, la col·laboració federacions van estar compartint espai en unde les dues entitats facilita enormement el hotel d’entitats i formen part d’una entitat decamí per la cerca de solucions a les necessitats tercer nivell. A més, els membres de les juntes jadetectades. es coneixien abans d’impulsar els cursos.La provisió conjunta d’una formació especialit- Descripciózada en l’àmbit de l’oncologia posa de manifest Amb l’objectiu de millorar la seva àrea de vo-la gran amplitud de possibilitats de col·laboració luntariat, la FECEC, en col·laboració amb la Fe-entre entitats que aparentment no tenen un vin- deració Catalana de Voluntariat Social crea, alcle sòlid establert. En aquest cas, la col·laboració 2006, un curs per al voluntariat en l’àmbit dees dóna entre una entitat que actua en un àmbit l’oncologia.específic i una altra de més transversal. El curs està dividit en tres blocs de quatre hores cadascun que incorporen tres àmbits: el càncer, el fet voluntari i la relació interpersonal. L’objectiu del curs és oferir a l’alumnat coneixe- ments, eines i recursos per emmarcar correcta- ment la seva actuació voluntària amb malalts oncològics, consensuant la formació. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 83
  • 80. Punt de partida de la col·laboració Creació dels cursosL’experiència s’inicia l’any 2005 quan la FECEC Les entitats inicien el projecte generant un acordfa un pla d’actuació en què s’assenyala que basat en la confiança. En aquest sentit, el repar-una de les àrees que s’ha de potenciar és la timent de tasques sorgeix de manera força na-del voluntariat. Contacta amb una de les enti- tural ja que tenen molt clar quins són els àmbitstats que té experiència i coneixement d’aquest de competència de cadascú. D’aquesta manera,tema, la Federació Catalana de Voluntariat cada entitat aportar els seus coneixements aSocial (FCVS). l’hora d’escollir els ponents pels cursos: la FE- CEC s’encarrega de la cerca dels ponents pel blocFigura 23: Informació sobre els cursos que tracta del càncer, mentre que dels altres dosper l’edició de 2009 blocs, el fet voluntari i la relació interpersonal, s’encarrega la FCVS. La gestió de la infraestructura, de les sales i dels ponents la realitza la FECEC i la FCVS aporta el seu coneixement en l’edició del material del curs. El contingut de la formació i la seva difusió acorden fer-ho conjuntament. Tot i que la proposta d’acció prové de la FECEC, es consulta a posteriori a cadascuna de les se- ves entitats membre, esperant el seu vist-i-plau. D’aquesta manera, es recullen les necessitats, es realitza la proposta i es contrasta que aquesta proposta respongui a les necessitats. Pel que fa als temes més operatius, durant la pri- mera etapa es realitzen diverses reunions a l’any, ja que és el moment en què s’ha d’endegar el projecte i corregir els contratemps que van apa- reixent. Amb el temps, tot es va sistematitzant i Font: FECEC, 2010 simplificant i les reunions es redueixen de mane- ra substancial, celebrant-se semestralment o un cop l’any.D’aquesta manera, les dues entitats es troben irealitzen una proposta conjunta d’acció en què es A nivell de comunicació, s’informa a cada cursredacten els objectius i la finalitat de la mateixa. que es realitza que la seva organització és a cà-Així, s’acorden algunes condicions, com ara que rrec d’ambdues federacions i, tant a la benvin-la formació realitzada des de la FECEC no exclo- guda com a la clausura d’aquests, hi assisteixuria la formació que cadascuna de les persones una persona de cada entitat.voluntàries pogués estar fent a la pròpia entitat.Cal destacar que, en el moment d’iniciar lacol·laboració, les dues entitats tenien la seva seuen un mateix hotel d’entitats, fet que facilitavales trobades. D’aquesta manera les relacions sónmés còmodes i gaudeixen de més facilitats perreunir-se i treballar conjuntament.84 documents del tercer secTor social
  • 81. Què s’ha aconseguit amb la Per saber-ne méscol·laboració?Des del 2006, s’han realitzat diverses edicions Federació Catalana d’Entitats Contradel curs a diferents punts del territori amb una el Càncer (FECEC)participació aproximada de 300 persones. Missió: Agrupar les organitzacions que treba-De cara al futur, es preveu la realització d’una llen per millorar la qualitat de vida dels pacientsformació d’aprofundiment, organitzada també oncològics i les seves famílies, integrant esfo-en col·laboració, per a persones voluntàries que rços en la lluita contra les malalties oncològi-estiguin portant a terme la seva actuació en el ques a Catalunya.camp de l’oncologia i de l’acompanyament a Principals activitats: Divulgació i prevenció;malalts oncològics. foment voluntariat, serveis per les entitats. Dades de contacte:Què se’n pot aprendre? Hotel d’Entitats La Pau – C. Pere Vergés, 1 11è pis 08020 Barcelona Tel./Fax: 93 314 87 53> És possible la col·laboració entre entitats que www.fecec.cattreballen en diferents àmbits. El treball conjunt federacio@fecec.orgentre una organització d’àmbit transversal iuna que treballa en un eix específic aporta altsnivells de complementarietat en les actuacionsque s’impulsen. Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS)> La importància de la definició de rols i el re-partiment de tasques. Com més ben definits Missió: Promoure el voluntariat social i reconèixerestiguin aquests aspectes en cadascuna de les la seva importància com a xarxa transformadora,entitats, més senzill serà el seu repartiment a agent promotor de canvis socials i protagonistal’hora de treballar conjuntament. de l’acció entre els més desafavorits.> L’evolució en el procés de col·laboració. Tot i Principals activitats: Sensibilització i serveisque inicialment pot comportar dificultats, millo- per i amb les entitats federades.ra a mesura que es va portant a la pràctica. Com Dades de contacte:més es col·labora, més fàcil resulta col·laborar. C. Grassot, 3 3r 08025 Barcelona Tel. 93 314 19 00 www.voluntaris.cat barcelona@federacio.net Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 85
  • 82. 5.4 Desenvolupament compartit d’una einade gestió de serveis Actors L’experiènciaECOM; TRACE - Assoc. Catalana de TraumàticsCranioencefàlics i Dany Cerebral; Associació ES-CLAT; Fundació Privada Auxilia Barcelona; AFAP- Assoc. de Famílies per l’Ajuda al Poliomelític; Creació d’una eina de gestió de centres compartidaACAM – Assoc. Cívica d’Ajuda Mútua; ASPACE - a partir d’un procés participatiu en què diverses en-Assoc. de Paràlisi Cerebral; Fundació Privada Llars titats de la federació ECOM (que gestionen serveis)de l’Amistat Cheshire; APPC - Assoc. Provincial la dissenyen i la posen en pràctica conjuntament.de Paràlisi Cerebral de Tarragona; SINIA (COGDCiutat Vella FCCL); Fundació Pere Mitjans; i AREMI– Assoc. de Rehabilitació del Minusvàlid.Per què és rellevant? En què consisteix?Aquesta iniciativa conjunta ha permès la creació Antecedentsd’una eina informàtica que dóna resposta a les Les entitats que participen en aquesta experièn-necessitats de les entitats participants, alhora cia es coneixien prèviament ja que són mem-que propicia un treball en xarxa en el territori a bres d’ECOM (moviment associatiu integrat perl’hora de desenvolupar-la. organitzacions de persones amb discapacitatTot i que en el procés de creació inicial hi parti- física).cipen un grup d’entitats de la federació, la ini- Com a membres de la federació, coincideixenciativa preveu i propicia la incorporació futura en reunions i grups de treball que s’organitzende la resta d’organitzacions perquè també se’n per a les entitats que gestionen serveis. Abeneficiïn. més, les organitzacions implicades en aques-Finalment, el resultat d’aquesta experiència des- ta col·laboració treballen en el mateix àmbittaca pel seu alt grau de replicabilitat a d’altres d’actuació i ja havien desenvolupat algunesàmbits d’actuació, sectors o territoris. accions conjuntes.86 documents del tercer secTor social
  • 83. Descripció (variables en funció del tema que es tracti a la reunió), una persona d’ECOM i 2 representantsECOM està formada per un total de 175 entitats. de l’empresa que desenvolupa l’eina.50 d’aquestes gestionen algun tipus de servei(d’atenció diürna, d’acolliment residencial, de Figura 24: Estructura del treball conjuntrehabilitació, d’escoles d’educació especial, de pel disseny de l’einacentres especials de treball…).“Per nosaltres té sentit existir com a federa- 1 persona d’Ecom Font: Observatori del Tercer Sector, 2010 coordinadoració quan les entitats poden realment treba-llar conjuntament per desenvolupar eines detreball. Quan més traspàs de coneixement Grup de treball per crearhi hagi entre elles i més coneguin què estan 2 persones 2 persones l’eina de gestiófent i com, més fàcil serà desenvolupar una de l’empresa de cada entitat compartida que crea l’einacol·laboració.”L’eina de gestió de serveis compartida es co-mença a treballar a finals de 2009 i els objectius Tot i que el grup funciona de manera autònoma,són, d’una banda, abaratir costos optimitzant ECOM vol continuar formant part del projecterecursos, i de l’altra, facilitar l’explotació de i la seva funció de coordinació serveix per, en-les dades que les entitats generen. L’aplicatiu tre d’altres coses, dinamitzar el treball en grup,s’entén com un instrument per facilitar la gestió recollir la informació i facilitar les conclusionsdels centres a les entitats de diferent dimensió. de la reunió a les entitats que no hagin pogut assistir.El punt de partida de la col·laboracióLa idea de crear l’eina sorgeix en un dels grups de Per triar l’empresa que desenvolupa l’eina, estreball específics que se celebren per les entitats realitza un procés obert de participació on cadad’ECOM que gestionen serveis on es posa de ma- entitat proposa una empresa i, després de lesnifest que existeixen unes necessitats de gestió respectives presentacions que realitzen les em-compartides per moltes de les organitzacions. preses proposades, a través d’internet es vota la més adequada. La tria s’allarga bastant fruit deEs proposa la possibilitat de gestionar els cen- les pors que apareixen entre les entitats per latres a través d’un aplicatiu desenvolupat con- forta inversió que representa. Finalment, trienjuntament per totes les entitats. Després d’una una empresa que està sensibilitzada amb laprimera presentació de la idea al grup, de les 50 realitat del tercer sector i és flexible a les sevesentitats que s’hi poden adherir s’adhereixen 11: casuístiques i necessitats específiques.Trace, Associació Esclat, Fundació Privada Auxi-lia Barcelona, AFAP, Associació Cívica d’Ajuda Creació de l’einaMútua (A.C.A.M.), ASPACE, Fundació Llars de Un cop confeccionat el grup de treball i esco-l’Amistat Cheshire, APPC, SINIA (COGD Ciutat llida l’empresa, es constitueix la part més for-Vella FCCL), Fundació Pere Mitjans i AREMI. mal. En primer lloc, ECOM signa un contracte amb l’empresa que desenvolupa l’eina. AquestAquestes creen un subgrup de treball específic és l’acord base i genèric per totes les entitats.per dissenyar l’eina. A partir de les especificitats En segon lloc, s’estableix un conveni particularde cada entitat, s’identifiquen les necessitats entre l’empresa i cadascuna de les entitats, es-comunes de manera que l’eina creada estigui pecífic i adaptat a les necessitats de cadascunafeta a mida. El subgrup està format per un pa- d’elles (tipus de servidor, manteniment, fun-rell de persones de referència de cada entitat cions extres, pressupost...). Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 87
  • 84. Figura 25: Estructura de les relacions entre els agents implicats Empresa que Ecom desenvolupa l’eina Entitats membre Font: Observatori del Tercer Sector, 2010 Entitats que Entitats de base gestionen serveis Conveni de col·laboracióSeguidament, es comença a treballar a partir La implicació de les entitats, sigui quina sigui lad’una eina prèvia que l’empresa presenta com seva grandària, és similar. Les trobades quinze-a punt de partida. Cada quinze dies es realitzen nals del grup de treball són molt enriquidores, jareunions amb l’empresa on les entitats pacten que més enllà de ser un moment en què les en-els elements a modificar i/o incorporar. Entre re- titats poden parlar de com desenvolupar l’eina,unió i reunió, cada entitat va provant les possi- és un punt de trobada en què poden discutir ibles opcions de l’eina per decidir conjuntament debatre sobre altres temes. S’intercanvien co-què es necessita exactament. neixements i es posen en comú diferents mane- res de treballar Això ajuda a entendre el perquèSi una entitat, a títol individual, vol incorporar d’introduir noves funcions a l’aplicatiu, encaraalgun element nou o actualitzar-ne algun al- que com a entitat en particular no es necessitin.tre que la majoria d’entitats també utilitzaran,es realitza de manera gratuïta ja que beneficia En paral·lel a la creació de l’eina, es faran ses-a totes. Si és un element que només respon a sions formatives amb el personal de les orga-una necessitat concreta d’una entitat, aquesta nitzacions per tal d’eliminar els dubtes inicials ihaurà d’assumir-ne el seu cost. Per aquest motiu facilitar la seva adaptació als canvis en la siste-és positiu que l’eina tingui el màxim d’elements matització i en la manera de treballar.en comú, tant pel seu funcionament com per Pel que fa al finançament, la part que suposamotius econòmics. el desenvolupament de l’aplicatiu: el disseny iLes reunions grupals (realitzades a la seu desenvolupament del sistema, el mantenimentd’ECOM) es complementen amb trobades entre correctiu, preventiu, evolutiu i l’assistència tèc-l’empresa i cada entitat per acabar d’adaptar nica, la gestió amb les entitats, la implantaciól’eina a la seva realitat. En aquestes trobades és i la formació dels treballadors, està finançadaquan es concreta el pressupost per cadascuna des d’ECOM. Finalitzada aquesta fase, són lesd’elles, en funció de les seves demandes. entitats col·laboradores les qui es fan càrrec de les despeses de manteniment.88 documents del tercer secTor social
  • 85. Què s’ha aconseguit amb la Per saber-ne méscol·laboració?L’ús de l’eina de gestió compartida té un impac- Ecomte directe en les entitats, però indirecte en les Missió: Defensar l’exercici dels drets de les per-persones usuàries, ja que la seva finalitat és mi- sones amb discapacitat física i treballar per lallorar la gestió de l’entitat i això repercuteix en millora de la seva qualitat de vida.la qualitat dels serveis que ofereix. Principals activitats: Fomentar la supressió deUna de les seves perspectives de futur és incor- barreres arquitectòniques, urbanístiques i deporar més entitats al projecte, i de fet, s’espera comunicació i promocionar el transport adap-que gran part de les entitats gestores de serveis tat per tal que les persones amb discapacitatque no s’hi han adherit, ho facin més endavant. física puguin desenvolupar de manera autòno-Amb aquest objectiu, un cop l’eina estigui enlles- ma les activitats quotidianes més elementals. Atida, es pretén presentar-la a totes les entitats més, també treballa l’accessibilitat, l’educació,que gestionen serveis. la salut, temes laborals, d’esport i lleure, de sen- sibilització, de defensa dels drets i de la vida in- dependent i projectes internacionals.Què se’n pot aprendre? Dades de contacte: Gran Via de les Corts Catalanes, 562, Pral. 2a> La importància d’incorporar els elements es- 08011 Barcelonapecífics de cada entitat a l’hora de col·laborar. Tel. 93 451 55 50/ Fax 93 451 69 04Tenir en compte les necessitats concretes de les www.ecom.catorganitzacions permet trobar solucions eficients ecom@ecom.cata necessitats conjuntes, passant de problemesespecífics a solucions globals.> Com més obert i més participatiu sigui unprocés de col·laboració i presa de decisions,més confiança i transparència s’obté entre lesentitats que hi participen.> La realització d’inversions de manera conjun-ta en qualsevol àmbit permet disminuir els seusriscos. Per innovar tecnològicament és neces-sari fer una inversió inicial que pot representarun esforç considerable si l’assumeix una solaentitat. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 89
  • 86. 5.5 Avaluació de l’eficàciade les Comunitats Terapèutiques Actors L’experiència> ATRA Associació Realització conjunta entre tres entitats, d’un estudi sobre l’avaluació de l’eficàcia de> Fundació Salut i Comunitat (FSC) la intervenció a curt, mig i llarg termini de les> Associació Tramuntana d’Ajut i Reinserció Comunitats Terapèutiques per a persones ambdel Toxicòman (ATART) problemes de conducta addictiva.Per què és rellevant? En què consisteix?La necessitat d’avaluar l’eficàcia de les accions Antecedentsque s’estan duent a terme és un element re- Les tres entitats que participen en aquesta ex-llevant en qualsevol àmbit d’actuació i ofereix periència es coneixen de fa anys i pertanyeneines de millora per les entitats. a la Coordinadora de Comunitats Terapèuti-Aquesta iniciativa ens mostra com a partir de ques, Pisos de Reinserció i Centres de Dia i a lala col·laboració s’aconsegueix accedir a més Federació Catalana de Drogodependències derecursos que permeten desenvolupar estudis i Catalunya (FCD).recerques molt útils pel funcionament diari de Les tres coincideixen també, en el fet que ges-les organitzacions. tionen 4 Comunitats Terapèutiques d’alta in-Finalment, destacar l’esforç conjunt de les tensitat de tractament de la Xarxa d’Atenciótres entitats per generar una metodologia a les drogodependències de la Generalitat ded’avaluació de l’eficàcia que es pugui incorpo- Catalunya.rar en el dia a dia de les persones que treballen Descripcióamb el col·lectiu de persones amb problemes deconducta addictiva. L’estudi sobre l’avaluació de l’eficàcia de la inter- venció a curt, mig i llarg termini de les Comuni- tats Terapèutiques per a persones de conducta addictiva vol obtenir un coneixement sobre aquest tipus d’intervencions que permeti la millora del servei prestat en aquests centres. A més, pretén generar un coneixement cientí- fic d’utilitat per a tota la comunitat de profes- sionals que treballen en el tractament de les drogodependències.90 documents del tercer secTor social
  • 87. La metodologia de l’estudi es basa en la realit- Per la realització de l’estudi es requereix contac-zació d’una avaluació longitudinal retrospec- tar amb persones que havien estat usuàries detiva en què participen persones usuàries que les 4 Comunitats Terapèutiques. Per fer-ho, eshan passar per les Comunitats Terapèutiques compta amb la col·laboració del personal de lesde “La Coma” d’ATRA; “Can Coll” i “Riera Major” tres entitats, que s’implica en l’estudi i participade la Fundació Salut i Comunitat: i “Can Serra” activament.d’ATART. “Quan veus que les dificultats que tens sor-Punt de partida de la col·laboració geixen en les altres parts penses no sóc jo. I aLa Fundació Salut i Comunitat (FSC) portava l’inrevés, quan tens dificultats i l’alta part noun temps intentant realitzar un estudi similar en té, pots veure què estàs fent de diferent.”sobre l’avaluació de l’eficàcia de les seves inter- Per la recollida d’informació amb el qüestiona-vencions però la manca de recursos dificultava ri, també es compta amb una persona d’ATRA,la seva posada en marxa. una persona d’ATART i dues persones de FSCArrel de la convocatòria de projectes d’Innovació que s’encarreguen de realitzar les entrevistesde l’ICASS sorgeix la possibilitat de presentar personalitzades.el projecte. Per fer-ho es contacta amb ATRA i A més, s’hi afegeix la col·laboració de la Facul-ATART, entitats amb una llarga història i dilata- tat de Psicologia de la Universitat de Barcelona,da experiència en el camp de l’atenció a persones pel tractament estadístic de les dades. Aquestamb problemes de conducta addictiva. fet aporta un tercer agent extern a l’estudi que“El fet de treballar amb més entitats et re- dóna suport i legitimitat als resultats.troalimenta, tens més recursos, més idees Per tal de gestionar l’evolució de l’estudi, es rea-però també tens una sensació de correspon- litzen diverses reunions transversals on partici-sabilitat. És un treball que no és per tu sol i pen persones de les tres entitats: reunions entreaixò li dóna una qualitat diferent.” les persones de direcció, reunions de seguimentEn les primeres reunions entre les tres entitats amb les persones que realitzen les entrevistes ies debat sobre una proposta inicial de la FSC. reunions amb les persones de la Universitat, en-Després de realitzar diverses aportacions es tre d’altres.decideix conjuntament quin tipus de persones “Quan sorgeix un dubte, la solució a vega-usuàries participaran a l’estudi, quines varia- des és més creativa si tens a quatre personesbles s’analitzaran i a través de quin qüestionari pensant.”es recolliran les dades. Un valor afegit de l’estudi, és el fet de comptarElaboració de l’estudi amb diferents seus arreu del territori per rea-Un cop s’aprova el projecte, es comença a tre- litzar les entrevistes, de manera que qualsevolball sota el conveni de col·laboració signat entre persona de qualsevol entitat pot treballar en unles tres entitats. El repartiment de les tasques espai d’alguna de les tres entitats implicades.es produeix de manera ràpida i la FSC assumeixla coordinació de l’estudi. La resta de tasques es La metodologia emprada i els resultats es difon-reparteix entre les tres entitats de manera que dran entre altres entitats que treballen amb per-el treball quedi dividit i no suposi una excessiva sones amb problemes de conducta addictiva.càrrega. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 91
  • 88. Què s’ha aconseguit amb la Per saber-ne méscol·laboració?L’estudi es troba en fase de realització i es pre- ATRA Associacióveu que s’obtinguin els primers resultats cap a Missió: el tractament, l’atenció sanitària, i lafinals del 2010. reinserció de les persones amb problemàtiquesDe totes maneres, el fet de liderar l’estudi entre socials que necessiten especial atenció, donanttres entitats ha permès aconseguir el finança- prioritat a les derivades de les addiccions i salutment adequat per dur-lo a terme i l’interés de mental ; així com aquelles que generen especiall’administració pública per un projecte conjunt. marginació i manca d’adaptació social, per a la millora de la salut i la qualitat de vida, i facili- tar la integració de les persones en el seu entorn comunitari.Què se’n pot aprendre? Principals activitats: Gestió de serveis i progra-> El treball conjunt entre entitats facilita l’accés mes de tractament comunitari de salut, tracta-al finançament públic. La qualitat adquirida, la ment, rehabilitació i reinserció de persones ambsolvència, els anys de trajectòria del conjunt conducta addictiva, programes ambulatoris ded’entitats que col·laboren entre sí augmenten i suport a la inserció social per a col·lectius ambafavoreixen l’accés als recursos. especial dificultat, gestió de recursos d’inclusió social per a persones amb risc d’exclusió social,> Per generar coneixement sobre algun àmbit atenció i assessorament a les famílies, formacióconcret és necessari que hi participi més d’un de voluntariat en el camp de les drogodepen-agent. La realització d’estudis i avaluacions dències i salut mental.pren més legitimitat si es disposa del recolza-ment de diverses entitats que poden confirmar Dades de contacte:els resultats obtinguts. C. Gran de Gràcia, 239. 1r 1a 08012 Barcelona> Els projectes conjunts són fàcilment repli- Tel. 93 2376824cables a altres col·lectius. El fet que un projec- www.grupatra.orgte hagi tingut en compte diferents maneres grupatra@grupatra.orgde treballar, dificultats i reptes de diverses en-titats fa que la seva aplicació a un altre grupd’organitzacions sigui molt més fàcil.92 documents del tercer secTor social
  • 89. Fundació Salut i Comunitat (FSC) Associació Tramuntana d’Ajut i Reinserció del Toxicòman (ATART)Missió: Promoció de la salut, el benestar social ila qualitat de vida de la comunitat. Missió: el tractament, l’atenció sanitària, i la reinserció de les persones amb problemàtiquesPrincipals activitats: Projectes d’assistència, socials que necessiten especial atenció, donantreinserció, sensibilització, prevenció i investi- prioritat a les derivades de les addiccions i salutgació en l’àmbit de diverses problemàtiques so- mental ; així com aquelles que generen especialcials i de la salut: addiccions, atenció a les do- marginació i manca d’adaptació social, per a lanes, violència de gènere, gent gran, VIH-SIDA i millora de la salut i la qualitat de vida, i facilitardiscapacitat psíquica, entre altres. la integració de les persones en el seu entornDades de contacte: comunitari.C. Ali Bei, 25 3r Principals activitats: Gestió de serveis i progra-08010 Barcelona mes de tractament comunitari de salut, tracta-Tel. 93 244 05 70 ment, rehabilitació i reinserció de persones ambwww.fsyc.org conducta addictiva, programes ambulatoris defsyc@fsyc.org suport a la inserció social per a col·lectius amb especial dificultat, atenció i assessorament a les famílies, formació de voluntariat en el camp de les drogodependències i salut mental. Dades de contacte: C/ Oriol Martorell i Codina, 16–4r 1a 17003 Girona Tel. 872 080 350 www.grupatra.org atart@grupatra.org Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 93
  • 90. 5.6 Creació d’un distintiu conjuntper una agrupació d’entitats Actors L’experiència> Federació de Cooperatives de Treball de Creació conjunta d’un distintiu que engloba a lesCatalunya (FCTC) - Sectorial d’Iniciativa Social cooperatives que formen part de la Sectorial per> Les 95 cooperatives membres de la Sectorial tal d’unificar i reforçar el sentit de pertinença,d’Iniciativa Social així com fomentar la col·laboració entre elles.Per què és rellevant? En què consisteix?Aquesta experiència reforça les relacions de Antecedentscol·laboració dins del propi model cooperatiu. Les cooperatives que participen d’aquesta ex-La col·laboració es dóna en un àmbit molt es- periència són membres de la Federació de Coo-pecífic i en un tema en què generalment s’hi peratives de Treball de Catalunya, i més con-dediquen pocs esforços dins del tercer sector: cretament, de la Sectorial d’Iniciativa Social.la gestió de la qualitat i la comunicació. Al ma- Les cooperatives venen treballant de manerateix temps, és un exemple que per obtenir els conjunta com a membres d’una plataforma deavantatges de col·laborar no sempre es reque- segon nivell des de la creació de la Sectorial,reix realitzar grans canvis en l’estructura o la l’any 1994.manera de treballar de les entitats. DescripcióFinalment, destacar que els recursos necessa- La Sectorial d’Iniciativa Social està formada perris per desenvolupar el projecte provenen de la les cooperatives sense ànim de lucre de la Fede-pròpia federació, fet que no suposa un esforç ració que ofereixen o gestionen serveis d’atencióeconòmic extra per a organitzacions membre. a les persones. La funció de la Sectorial és la de coordinar i sumar esforços amb les cooperati- ves que la integren i la de representar-les en els òrgans i espais de participació del tercer sector i de la iniciativa social de què forma part. La Sectorial crea al 2010 el distintiu Empresa social, cooperatives d’atenció a les persones amb l’objectiu de donar un gir a la seva imatge i enfortir-se com a grup. Tot i que algunes de les entitats de la cooperativa ja treballen conjun- tament, la nova marca pretén reforçar i poten- ciar aquesta idea, amb una voluntat clara de potenciar els processos col·laboratius entre les cooperatives.94 documents del tercer secTor social
  • 91. Punt de partida de la col·laboració De totes les propostes, es decideix que la deno-Per fer-ho, es generen espais de treball dins de minació que més les identifica i reconeix és lala Sectorial que permeten que el conjunt de les d’Empresa social, cooperatives d’atenció a lescooperatives que en formen part, es coneguin i persones ja que uneix els conceptes amb quèdetectin interessos comuns per tal de treballar s’identifiquen.conjuntament en un futur (compartint projectes, Un cop aprovat a l’assemblea i presentat defeines tècniques, transferint coneixements, etc.). manera formal, s’informa a cadascuna de lesL’objectiu de la federació és donar a conèixer cooperatives de la sectorial que s’encarregapersones i cooperatives sota aquest nou distin- d’anar-ho transmetent internament. A més,tiu. Aquesta marca juntament amb el concepte tenen la potestat de decidir quin ús en fan i/oque representa, unifica, reforça el sentit de per- com ho incorporen.tinença i potencia el discurs comú i la manera La nova denominació s’utilitza com a eina dede treballar des del model cooperatiu. comunicació global pel conjunt de la Sectorial,Creació del distintiu amb la idea que cadascuna de les seves coope-El procés de creació s’allarga pràcticament ratives s’hi pugui adherir pel seu compte i hodos anys. La Sectorial realitza un estudi, a ni- utilitzi com a identificatiu. La intenció és quevell intern, sobre la realitat de les cooperatives Empresa social, cooperatives d’atenció a les per-d’iniciativa social de Catalunya. Es conclou que sones es consolidi i sigui fàcilment identificablecal fer un canvi en la comunicació externa a amb les cooperatives que en formen part.partir del concepte “empresa social” ja que està “A l’entorn del tercer sector, a les associa-molt arrelat al cooperativisme sense afany de cions i fundacions, la idea d’empresa no ope-lucre i repensant el concepte “sectorial”. ra a l’alça. Una cooperativa se sent còmode amb aquest concepte, ja que des del momentFigura 26: El sorgiment del distintiuEmpresa Social en què neix té clar que n’és una i que és una manera diferent de fer empresa.” Font: Federació Cooperatives de Treball de Catalunya, 2010 Per pertànyer al grup i utilitzar el distintiu cal complir uns mínims comuns: ser cooperativa d’iniciativa social o sense afany de lucre i com- plir el que estableix la llei en el funcionament operatiu de la cooperativa, entre d’altres. Sectorial d’Iniciativa El nou distintiu no genera gaires canvis a nivell in- Social tern, perquè qui pot accedir-hi és qui pertany a la sectorial. Tot i així, sí que té associada una regula- rització del sector a nivell laboral (estableix la re-Fruit d’aquestes reflexions, les cooperatives lació amb els sindicats, els convenis col·lectius...)de la sectorial creen una marca nova (amb un per tal de dignificar i evitar la precarització delslogotip) a través d’un procés participatiu on seus treballadors.tothom pot aportar la seva visió i opinió. Enaquest sentit, a més, s’aprofita debatre sobre Pel que fa al seu finançament, es treballa ambcom es volen identificar i donar a conèixer al l’estructura de la federació i, per tant, s’emprenconjunt de la societat. els recursos propis de què disposen. D’aquesta manera, per a les cooperatives no suposa cap càrrega econòmica addicional. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 95
  • 92. Per a la realització d’aquest projecte és claul’actitud de les cooperatives en global (deixant Què se’n pot aprendre?de banda els personalismes). D’una banda per- > El rol de les organitzacions de segon nivell ésquè estan convençudes que la millor opció per important i de gran utilitat per a l’inici de qualse-donar resposta a demandes concretes passa vol col·laboració. Són un instrument per impul-per col·laborar, i de l’altra, perquè hi posen tot sar la comunicació i detectar necessitats alhoral’esforç necessari perquè aquesta col·laboració que dinamitzen els mecanismes per trobar lestiri endavant. solucions compartides. > La importància de construir conjuntamentQuè s’ha aconseguit amb la una imatge comuna davant la societat quecol·laboració? permeti visibilitzar com i amb quins valors es treballa al tercer sector.A partir d’aquesta experiència s’ha incrementatel nombre de cooperatives que han començat a > La rellevància de dedicar esforços, recursos iparticipar de la vida associativa de la federació temps a transmetre a la societat i a les personesi s’han iniciat processos que poden suposar una usuàries el valor de la qualitat. Aquest pren forçacol·laboració estable a llarg termini. si és un valor compartit i creat en col·laboració, de manera que es mostra una manera de treba-També s’han iniciat diferents processos de llar pròpia de les organitzacions no lucratives.col·laboració amb l’àmbit empresarial per ope-rar en un determinat sector d’activitat, demanera puntual o estable, i s’han concretatcol·laboracions entre cooperatives d’acció social Per saber-ne mésper compartir eines de gestió i fer transferènciade coneixements. Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC)Es preveu difondre el model cooperatiu a la so-cietat en general: què és i què vol dir ser una coo- Missió: Donar suport a les empreses associadesperativa, què hi ha al darrera, com s’organitzen, impulsant programes i eines per enfortir-les,etc. Finalment, es plantegen que d’altres coo- treballar per aconseguir un marc favorable alperatives de la sectorial col·laborin per tal de seu creixement i donar a conèixer a la societatreformular l’activitat que duen a terme. els principis que les fonamenten. Principals activitats: Interlocució, orientació i suport, impuls, compromís de servei. Dades de contacte: C. Premià, 15 1a planta 08014 Barcelona Tel. 93 318 81 62 www.cooperativestreball.coop info@cooperativestreball.coop96 documents del tercer secTor social
  • 93. 5.7 Aula de tecnologies per la recerca de feina Actors L’experiència Participació de la Fundació SURT en el projecte> SURT Fundació de dones Red Conecta per millorar una aula de recerca> Fundación Esplai de feina per dones amb risc d’exclusió social, situada al barri del Raval de Barcelona.Per què és rellevant? En què consisteix?Aquesta experiència mostra com la Funda- Antecedentsció Surt participa a Red Conecta, un projecte La Fundació Surt i la Fundación Esplai tenen di-d’àmbit estatal impulsat per la Fundación Esplai, ferents àmbits d’actuació: la inclusió social deper tal de facilitar l’obertura d’una aula de no- dones i l’enfortiment del tercer sector, i no havienves tecnologies. La col·laboració que s’estableix treballat conjuntament amb anterioritat.és un exemple de com una entitat que actua anivell local pot beneficiar-se d’una iniciativa de Les dues entitats havien tingut alguns contactesgran abast replicable a diferents territoris. puntuals però sense establir cap vincle estable.També es posa de manifest l’impacte d’aquesta Descripciócol·laboració en les actuacions que duu a ter- L’Aula de noves tecnologies de la Fundació Surtme l’entitat amb les dones en risc d’exclusió és un espai per la recerca de feina i la forma-social, esdevenint un element rellevant per al ció informàtica. L’espai està obert a les entitatscompliment de la seva missió. del barri del Raval de Barcelona i a les dones usuàries de l’entitat. El seu objectiu és aconseguir l’alfabetització digital, facilitant l’accés i la formació en les no- ves tecnologies al conjunt de la població i espe- cialment als col·lectius en situació d’exclusió. Punt de partida de la col·laboració Arrel de la voluntat de millorar l’estat de la seva aula de recerca de feina per modernitzar-la i fer- la més participativa, la Fundació Surt es plante- ja obrir una aula de noves tecnologies unint-se al projecte d’abast estatal Red Conecta. “La suma d’esforços i el treball coordinada- ment cap a un objectiu comú sempre és millor que treballar parcel·ladament.” Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 97
  • 94. Aquest projecte, que funciona a diverses Pel que fa als rols de Surt, és important la sevalocalitats d’Espanya, desenvolupa una me- experiència i el seu interès en l’ús de les novestodologia basada en un conjunt de recursos tecnologies per facilitar la inclusió social de lesd’aprenentatges dissenyats específicament pels dones. En aquest sentit, Surt aporta la infraes-diferents col·lectius que hi participen. tructura i l’espai físic on es crea l’aula.Creació de l’aula de noves tecnologies A través dels diversos programes de què dis-El procés de creació d’una aula de noves tecno- posa l’entitat, es crea la figura d’una personalogies a la Fundació Surt és relativament ràpid dinamitzadora que dóna suport al projecte deja que no s’inicia de zero, sinó que s’inclou en un forma transversal a tota l’entitat (ajuda a laprojecte ja en curs. recerca de feina per les persones usuàries, rea- lització de prospeccions del mercat laboral...).La Fundació Surt contacta amb la Fundación Aquesta figura és el factor clau per conduir elEsplai que visita Surt per comprovar que com- procés, tant des del punt de vista tècnic compleixen les condicions mínimes necessàries per d’acompanyament a les persones participants.desenvolupar-lo: sostenibilitat, infraestructurasuficient, personal adequat o equipament in- Paral·lelament, es creen 2 protocols d’actuació:formàtic, entre d’altres. També constaten que un de coordinació i un d’atenció a les persones.hi hagi una vinculació amb els objectius del pro- També es signa un conveni entre les dues enti-jecte i que no s’utilitzi l’aula amb d’altres finali- tats en què s’acorda que l’aula serà un centretats, allunyades d’aquests objectius. obert al barri però que també es podrà utilitzar com a recurs intern de Surt.La posada en marxa de l’aula es produeix l’any2007 i, a banda de donar suport a les dones que El treball conjunt sorgeix de manera naturalestan en procés de cerca de feina de la pròpia i funciona bastant autònomament. Així, lesentitat, també esdevé un recurs obert al barri trobades entre les dues entitats es realitzencom una eina més de cerca de feina. de tant en tant per fer el seguiment i el tanca- ment de l’any, per saber com ha anat, fer novesA l’hora de repartir els rols, la Fundación Esplai propostes, etc.adopta aquells que pel projecte Red Conectaja té definits, aportant l’estructura de coordi- Pel que fa a la comunicació, tot el personal denació general per facilitar la seva implantació i Surt està informat del procés i de la instauraciól’apropiació del projecte a cadascuna de les en- de l’aula. A més, es crea un sistema de calenda-titats locals, en aquest cas Surt. rització a través d’internet que vincula a totes les tècniques per tal que puguin derivar les se-També s’encarrega de fer el seguiment de la ves usuàries a l’aula de cerca de feina. La difusiófeina feta als centres, de convocar reunions de externa de l’aula, es fa pels mitjans informatiuscoordinació i d’establir un sistema de treball en habituals de l’entitat.xarxa amb totes les entitats que hi participen.A més, s’ocupa de la formació de les personesdinamitzadores de l’aula, de crear l’estructuradels nous continguts de treball i de gestionarl’equipament informàtic (cedit per Microsoft).98 documents del tercer secTor social
  • 95. Què s’ha aconseguit amb la Per saber-ne méscol·laboració?La col·laboració ha representat un canvi im- Fundació Surtportant a la Fundació. La creació d’un sistema Missió: Facilitar el procés d’incorporació de lesde treball estructurat, coordinat i estable en el dones al mercat de treball, especialment aque-temps, i d’un sistema informàtic més avançat, lles que es troben en situació de major vulnera-així com comptar amb la figura de la dinamit- bilitat, desenvolupant un projecte innovador izadora li dóna un pes important a l’aula. A més, transformador de la societat actual, basat en elel fet de crear accions grupals vinculades a la projecte personal de cada dona i els estudis i re-recerca de feina i als propis programes ha fet cerques que permetin mesures d’actuació.que les dones usuàries siguin més assídues, i hapropiciat que vinguessin dones amb un perfil Principals activitats: Atenció directa: progra-diferent a l’habitual. mes d’inserció laboral i serveis de suport; serveis de mediació i interculturalitat; recerca i innova-Arrel del bon funcionament de l’aula, es treballa ció; consultoria; iniciatives d’inserció.per, en un futur, ser centre col·laborador ACTIC(Acreditació de Competències en Tecnologies Dades de contacte:de la Informació i la Comunicació) i d’aquesta C. Guàrdia, 14 Baixos.manera oferir un espai on qualsevol perso- 08001 Barcelonana pugui examinar-se per demostrar les seves Tel. 93 342 83 80 / Fax 93 342 83 81competències en les TIC. www.surt.org surt@surt.orgQuè se’n pot aprendre? Fundación Esplai Missió: Enfortir i implicar al tercer sector en la> La importància d’estar informat de les sinèr- lluita per la inclusió social i l’educació en valors,gies i projectes que s’estan desenvolupant. Estar desenvolupant accions i projectes i establinten contacte amb aquesta realitat és beneficiós, aliances amb el propi sector, amb les adminis-d’una banda, perquè permet conèixer iniciatives tracions públiques i amb altres actors socials.en funcionament a les que afegir-se, i de l’altra,per impulsar-ne de noves. Principals activitats: Desenvolupament asso- ciatiu i promoció del voluntariat; elaboració de> La importància de les noves tecnologies a materials de reflexió per al tercer sector; impulsl’hora de col·laborar que permeten reduir els de plataformes i xarxes; promoció del tempscostos i impulsar projectes de gran impacte. lliure educatiu i l’educació en valors a través> L’efecte multiplicador que generen els pro- dels centres d’esplai a Espanya i al món; coope-jectes executats conjuntament és elevat. El ració al desenvolupament; educació digital: al-valor afegit resultant d’una iniciativa en què fabetització, participació i usos útils de les TIC; iintervenen diverses entitats es multiplica en educació per la salut i prevenció.cadascuna d’elles i repercuteix especialment Dades de contacte:en les persones usuàries. C. Riu Anoia, 42-54 08820 El Prat de Llobregat Tel. 93 474 42 51 / Fax 93 474 07 05 www.fundacionesplai.org fundacion@esplai.org Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 99
  • 96. 6 Mirant al futur100 documents del tercer secTor social
  • 97. 6.1 Elements clau per 6.2 Identificació dedesenvolupar una 10 dificultatscultura de col·laboracióal Tercer Sector Social A partir de les experiències anteriors s’han reco- llit 10 dificultats que és important visibilitzar i que s’han d’afrontar en les col·laboracions entre1. El rol de les entitats de segon nivell entitats del Tercer Sector Social:Les organitzacions de segon nivell tenen un 1. Dubtes en els òrgans de governrol important a l’hora de tangibilitzar els va-lors d’aportació i l’esforç de les seves entitats Els processos de col·laboració poden generarde base. És important visibilitzar els resultats dubtes entre els patronats i és important queque s’obtenen dels processos de col·laboració es resolguin i que les persones dels òrgans deper tal que les entitats s’animin a treballar govern dipositin confiança en totes les entitatsconjuntament. implicades.2. La necessitat de gestionar la col·laboració 2. Els personalismesCal destinar recursos econòmics, persones i La capacitat d’influència d’algunes personestemps a la col·laboració. És necessari preveure pot afectar notablement a les relacions dei fer una bona planificació dels recursos que col·laboració. L’entesa personal és imprescin-faran falta per emprendre qualsevol procés de dible. Cal saber adaptar-se al ritme de treballcol·laboració. de les persones de les altres entitats. Els canvis en els equips encarregats del projecte conjunt3. La implicació decidida de l’Administració dificulten i alenteixen el procés.Pública 3. Adaptació a una nova forma de ferEl paper de les administracions és primordial al’hora d’impulsar la col·laboració, com incloure Les entitats que estan disposades a col·laborard’elements que la facilitin: donar més puntuació han de preveure un període d’adaptació delsa les propostes conjuntes presentades als con- seus treballadors. En aquest sentit, pot sercursos, afavorir la gestió compartida de serveis útil disposar d’algun sistema de formació i depúblics... seguiment.4. L’intercanvi d’experiències i aprenentatges 4. La comunicacióPotenciar els espais d’intercanvi de coneixe- La comunicació i el traspàs d’informació a lesments, experiències i aprenentatges entre persones afectades per algun canvi arrel de ladiverses entitats és essencial per afavorir la col·laboració és molt important i pot evitarcol·laboració. Els grups de treball entre dife- posteriors entrebancs.rents organitzacions són una bona eina per 5. Treballar la capacitat de mediacióaconseguir-ho. El procés de negociació pot ser llarg i complex i cal dedicar-hi moltes hores i recursos. És impor- tant augmentar la capacitat de mediació de les persones dinamitzadores de la col·laboració. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 101
  • 98. 6. Formalització de la col·laboració 10. Aspectes emocionals i porsEls temes jurídics requereixen una forta dedi- És necessari cuidar els aspectes emocionals i lescació de temps i recursos. No existeixen for- pors de les persones implicades directament enmes jurídiques adaptades a les especificitats un procés de col·laboració ja que poden ser unade les organitzacions del tercer sector i poden feblesa en els moments clau.haver moments d’inestabilitat o d’inquietudque cal saber preveure i afrontar amb valen-tia. L’adopció de fòrmules més pròpies del sec-tor privat lucratiu, com les UTEs, pot crear un 6.3 Identificació decert recel. En aquest sentit, sovint és molt útil 12 aprenentatgescomptar amb l’assessorament de personesexternes i expertes. A partir de l’ànalisi transversal de les experièn-La UTE com a forma jurídica pot comportar pe- cies presentades a la publicació, s’han identificattits problemes fiscals per obtenir l’abstenció 12 aprenentatges clau per l’èxit de les col·labo-d’IVA, per exemple. racions entre entitats del Tercer Sector Social:7. La gestió compartida per independitzar-se 1. La importància de les noves tecnologiesno per integrar-se a l’hora de col·laborar que permeten reduir elsLes iniciatives per fer incrementar la col·labora- costos i impulsar projectes de gran impacte.ció i la complementarietat en termes de gestiócompartida no sempre acaben en èxit, sobre- 2. El treball conjunt facilita l’accés al finança-tot per la manca de coincidència amb l’objectiu ment públic. La qualitat adquirida, la solvència,final de la col·laboració. els anys de trajectòria del conjunt d’entitats que col·laboren entre sí augmenten i afavoreixenLa forta personalitat de les organitzacions pot l’accés als recursos.fer que “s’independitzin” després d’aconseguircerta estabilitat a través del model de gestió 3. L’aprofitament d’economies d’escala. Lacompartida. col·laboració permet afrontar els riscos conjun- tament i l’aprofitament d’economies d’escala al8. Abandonament d’alguna de les entitats compartir elements de gestió i d’infraestructuraL’abandonament en ple procés de col·labora- repercuteix en el temps i recursos que les entitatsció d’alguna de les entitats implicades pot poden destinar a l’acció directa.produir un efecte desmotivador en la restad’organitzacions. 4. Replicabilitat a altres col·lectius. El fet que un projecte hagi tingut en compte diferents ma-9. Unió de l’interès individual amb el neres de treballar, dificultats i reptes de diversescol·lectiu entitats fa que la seva replicabilitat en un altrePoden sorgir dificultats a l’hora d’integrar algu- grup d’organitzacions sigui molt més fàcil.nes àrees, sobretot en els càrrecs més elevats. 5. Fomentar la participació i la transparèn-Les reticències a unir departaments evidencien cia. Com més obert i més participatiu sigui unla diversitat d’interessos de cada entitat a fa- procés de col·laboració i totes les decisions quevor d’un interès individual. Això pot comportar es prenen, més confiança i transparència s’obtéperdre de vista l’interés col·lectiu. entre les entitats que hi participen.102 documents del tercer secTor social
  • 99. 6. La importància de la definició de rols i el 10. Confiança i coneixença. El fet de treballarrepartiment de tasques. Com més ben definits la coneixença entre les entitats que col·laborenestiguin aquests aspectes en cadascuna de les és clau. Explicar el funcionament intern deentitats, més senzill serà el seu repartiment a l’entitat a una altra organització és essenciall’hora de treballar conjuntament. Per col·laborar per adonar-se que hi ha altres maneres de fer ical diferenciar clarament les capacitats de ca- per identificar les diverses opcions de millora.dascuna de les entitats i ser conscients de les Per fer-ho, es poden crear eines que permetinpròpies limitacions. fer tangible la confiança creada entre les enti-7. Territorialitat. La col·laboració entre orga- tats que col·laboren, com comissions de treballnitzacions de diferents territoris amb expe- conjunt, càrrecs transversals, blogs, butlle-riències similars, facilita l’ampliació del radi tins... És important que les persones implica-d’actuació de les entitats i potencia l’intercanvi des tinguin l’oportunitat d’expressar els seusd’aprenentatges entre les organitzacions este- dubtes o les seves demandes, alhora que senent les bones pràctiques a altres territoris. És sentin constantment informades.important vèncer les pors a treballar a distància Guanyar la confiança de totes les persones im-i aprofitar les innovacions tecnològiques que plicades requereix temps i dedicar-hi esforços,faciliten el treball conjunt. però és la base per vèncer les pors inicials.8. L’intercanvi de coneixements i formes de 11. La implicació personal i professional éstreballar entre diferents sectors és altament necessària en tots els nivells i s’han de crearenriquidor. És important aprofitar el potencial diferents canals estables de comunicació entrede cadascuna de les parts i adaptar-lo al projec- les persones de cadascun d’ells. Per aconseguirte comú que es vol dur a terme. La col·laboració l’èxit en la col·laboració és fonamental que cadaentre entitats del tercer sector i l’empresa priva- persona cregui en la col·laboració que s’estàda ajuda a trencar la desconfiança de les enti- duent a terme per tal que pugui aprofitar millortats vers el món empresarial i viceversa. Al ma- tots els seus avantatges.teix temps, actua com a vehicle per transmetrevalors socials que repercuteixen en la societat. 12. La col·laboració atreu més col·laboracions. Al adquirir actituds proactives cap al treball9. Guanyar la confiança d’altres sectors. A tra- conjunt i perdre les pors inicials, s’aconsegueixenvés d’experiències de col·laboració innovadores crear sinèrgies amb altres entitats que noi exitoses, les entitats poden guanyar-se la con- estaven previstes inicialment.fiança de les administracions a l’hora d’optar aconcursos o finançament. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 103
  • 100. Annexos104 documents del tercer secTor social
  • 101. Annex I: Participants > Confederació d’Associacions Empresarials del Tercer Sector Social d’Atenció a les Persones de CatalunyaVolem agrair la contribució de totes aquelles or- Xavier Puigganitzacions que han participat a l’estudi, aixícom la implicació i predisposició de les persones > Creu Roja Catalunyaresponsables i/o tècniques que ens han propiciat Antonio Pérezinformació sobre les experiències de col·laboració > Dincat - Discapacitat Intel·lectualdutes a terme entre les seves entitats. CatalunyaTambé, voldríem donar les gràcies a tots els Xavier Masllorensprescriptors, experts i informants clau que ens > Direcció de Participació Social de l’Àreahan dedicat el seu temps i han aportat infor- d’Acció Social i Ciutadania – Ajuntament demació sobre les iniciatives de col·laboració que Barcelonaconeixien de prop. Imma MiretMoltes gràcies a totes aquelles persones que > Ecomheu col·laborat per a que aquesta publicació Eva Bonamusasigui possible. > Entitats Catalanes d’Acció Social – ECAS Jordi Gusi > ENTORN, sccl> 6TELL SCCL Cristina DedeuClara Puigventós > Federació Catalana d’Entitats Contra el> Antares Consulting Càncer (FECEC)Ricard Valls Clara Rosàs> Associació Benestar i > Federació de Cooperatives de Treball deDesenvolupament – ABD Catalunya - FCTC, sectorial d’iniciativa socialFelisa Pérez, Sandra Ros i Pilar Rodríguez Joan Segarra> Associació Coordinadora de SAD > Fundació “la Caixa” - Subdirecció Àreadel Tercer Sector d’Integració SocialXavier Bretonés Sílvia Maldonado> Associació Empresarial de la Iniciativa > Fundació Caixa CatalunyaSocial - AEISC Àngel FontLaia Grabulosa > Fundació Centre d’Iniciatives i Recerques> Associació Tramuntana d’Ajut i Europees a la Mediterrània – CIREMReinserció del Toxicòman (ATART) Oriol HomsJudith Sanjuan > Fundació Innovació per l’Acció Social (FIAS)> ATRA Associació Teresa CrespoJoan-Artur Sales > Fundació IReS – Institut de> Casal dels Infants per a l’acció Reinserció Socialsocial als barris Montserrat TohàIsmael Palacín > Fundació Mambré Txell Collelldemont Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 105
  • 102. > Fundació Privada AREDMaria Elena Alfaro Annex II: Bibliografia> Fundació Privada Mercè FontanillesDomènec Domènech II.1. Llibres> Fundació Salut i Comunitat (FSC) > AUSTIN, James E. (2003), El desafío de la co-Sandra Lafarga laboración: cómo las organizaciones sin fines> Fundació Surt de lucro y las empresas comerciales alcanzan elSonia Moragrega éxito mediante alianzas estratégicas, Buenos Aires, Granica.> InsercoopXavier Orteu, Rosa Antolin > AUSTIN, James E. i Ezequiel Reficco (2005), Alianzas sociales en América Latina: enseñan-> Institut Català d’Assistència i Serveis zas extraídas de colaboraciones entre el sec-Socials – ICASS Generalitat de Catalunya tor privado y organizaciones de la sociedadCarolina Homar, Lluís Grande civil, Washington, DC: Banco Interamericano de> Institut de les Filles de Maria Desarrollo.Auxiliadora – Les Salesianes > BEITIA, Pedro, Isabel Massa i Begoña ReyRaquel Noain (2007), Guía para la colaboración entre em-> Instituto de Innovación Social – IIS, Esade presas y organizaciones no lucrativas. Bizkaia:Alfred Vernís Observatorio del Tercer Sector de Bizkaia.> Moltacte, emprenedors socials > BERGER, Gabriel, Mercedes Jones i MarcelaMiquel Isanta Browne (2008), Relevamiento de Modelos de Colaboración entre Organizaciones Sociales,> Plataforma Educativa Buenos Aires, Centro de Innovación Social de laJordi Pascual Universidad de San Andrés.> Programa Roba Amiga (fins al 2006) > CASTIÑEIRA, Ángel i VIDAL, Pau (2003), LlibreJuli Silvestre blanc del tercer sector civico-social, Barcelona,> Salesians Sant Jordi Catalunya Generalitat de Catalunya.Paco Estellés > CLARK, John (1993) The Relationship Between> Sinergrup the State and the Voluntary Sector.Manuel Palou, Marta Xatruch > CREECH, Heather (2006), “What to Consi-> Suara der in Creating a Strategic Alliance. An IISDÀngels Cobo, Montserrat Camps Knowledge Communications Practice Note”.> Subdirecció General d’Acció Comunitària - > DAVIS, John E. (2002), Bridging the Orga-Generalitat de Catalunya nizational Divide. The Making of a NonprofitXavier Garriga Merger, Boston, Neighborhood Reinvestment> Taula d’entitats del Tercer Sector Social Corporation.de Catalunya > HM Treasury (2002), The Role of the Volun-Toni Codina tary and Community Sector in Service Delivery.> Valores y Marketing A Cross Cutting Review, Londres, HM Treasury.Juan Mezo106 documents del tercer secTor social
  • 103. > KOHM, Amelia i David La Piana (2003) Stra- > Research Center for Leadership in Actiontegic restructuring for nonprofit organizations: (RCLA) i AVINA Foundation “Government, Pri-mergers, integrations and alliances, Westport, vate Sector and Civil Society for Sustainable De-Praeger Publishers. velopment: Toward a Collaborative Synergy in Latin America”, NYU Wagner. 2009.> LA PIANA, David (2008a) The nonprofit mer-gers workbook. Part I, The leader’s guide to con- > VERNIS, Alfred i altres (2004), Los retos ensidering, negotiating, and executing a merger, la gestión de las organizaciones no lucrativas:Saint Paul, Fieldstone Alliance. claves para el fortalecimiento institucional del tercer sector, Barcelona, Ediciones Granica.> LA PIANA, David (2008b) The nonprofit mer-gers workbook. Part II, Unifying the organization > VIDAL, Pau, Núria Valls i Ana Villa (2009),after merger, Saint Paul: Fieldstone Alliance. Anuari del Tercer Sector Social, Barcelona, Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i> LINDEN, Russell M. (2010), Leading across Observatori del Tercer Sector.boundaries. Creating collaborative agencies in anetworked world, Sant Francisco, Jossey-Bass.> MARTÍNEZ, Carmen i Amparo Merino, (2005)La relación ong-empresa en el marco de la res- II.2. Articles, presentacionsponsabilidad social de la empresa, Madrid, i documents breusCECOP (Centro de Estudios de Cooperación alDesarrollo). > ATXUTEGI, Goizalde (2009), «La innovación> MATTESSICH, Paul W., Marta Murray-Close i en clave de cooperación», Revista Española delBarbara R. Monsey (2008) Collaboration: What Tercer Sector, núm.13 (setembre-desembre), p.Makes It Work?, Saint Paul, Fieldstone Alliance. 145-148.> MCCORMICK, Dan H. (2001) Nonprofit mer- > AUSTIN, Michael J. (2003), «The Changinggers: the power of successful partnerships, Relationship Between Nonprofit OrganizationsGaithersburg, Aspen Publishers. and Public Social Service Agencies in the Era of Welfare Reform», Nonprofit and Voluntary Sec-> MCLAUGHLIN, Thomas A. (1998) Nonprofit tor Quarterly, núm. 1, vol. 32 (març), p.97-114.mergers and alliances: a strategic planningguide. Nova York, John Wiley & sons, Inc. > BEITIA, Pedro i altres (2009) «Impacto de la crisis económica y financiera en el tercer sector:> Paradigma XXI (2009), Alianza de Organizacio- algunas consecuencias para las organizaciones,nes de la Sociedad Civil de Argentina para la Pro- retos e instrumentos para afrontarla» Revistamoción de un Modelo de Salud Centrado en las Española del Tercer Sector, núm. 13 (setembre-Personas, Buenos Aires, Paradigma XXI – Alianza desembre), p.149-154.para la incidencia colaborativa en salud. > Canal Solidario (2010), “¿Cuál es la zona de> Plataforma de ONG de Acción Social (2003), éxito entre empresa y ONG?”, Canal Solidario.Cómo trabajar mejor juntos. Como el gobierno, org. 2 març 2010.la empresa y el voluntariado pueden lograr losobjetivos públicos mediante la colaboración > Canal Solidario (2010), “Empresas y ONG:intersectorial, las alianzas y las asociaciones, ¿cómo pasar a la colaboración estratégica paraMadrid, Plataforma de ONGs de Acción Social. una verdadera transformación social?”, Canal Solidario.org. 2 març 2010. Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 107
  • 104. > CHISUNG, Seoul (2008), «Mapping the Un- > FYFE, Nick, Helen Timbrell i Fiona Smithderlying Structure of Inter-sector Collaboration: (2006), «The third sector in a devolved Scotland:Examining Networks Among Nonprofit, Gover- from policy to evidence» Critical Social Policy,nment, and For-Profit Organizations», Arnova Núm. 3, vol. 26 (gener), p.630-641.News, núm. 2, vol.37 (primavera), p.6-8. > JONES, Mercedes, «Desafíos de la articula-> CRESPO, Teresa, “Celebració de la fusió FIAS- ción social. Fuerzas en Tensión y Costos OcultosPRISBA”, Fundació Innovació per l’Acció Social de la Colaboración en Red», quadernet de la XV(FIAS). 20 febrer 2008. Jornada Argentina del Sector Social (27 i 28 agost 2009), p.42-52.> DAVIS II, O. Natty B. (2010), «Liberia: a newmodel for collaborative philanthropy», @lliance, > KIRKPATRICK, Kevin T., Denise L. Gammal i Donnúm. 1, vol. 15, p.28-29. Haider (2007), «The Merger Proposal», Stanford Social Innovation Review, (estiu), p.41-55.> DI MENTO, Maria “Mergers Announced byCharities”, The Chronicle of Philanthropy, 23 > LA PIANA, David (2010), «Merging Wisely»,Juliol 2009. Stanford Social Innovation Review, (primave- ra), p.28-33.> Diversos autors (editors de la revista), (2009)«Collaboration or Competition in the National > LONG, Carolyn (2003), Breakout Session B.Nonprofit Infrastructure?», The Nonprofit Quar- Keys to Effective PVO/NGO Collaboration.terly, Vol.16, Issue 3 (Tardor 2009), p.61-65. > LUNA, Luis Miguel (2006) Cooperació entre> Diversos autors (editors de la revista), (2009) entitats: Experiències d’interrelació i treball en«Shotgun Mergers amid Financial Crisis», The xarxa, Barcelona, Ajuntament de Barcelona. To-Nonprofit Quarterly, Vol.16, Issue 3 (Tardor rre Jussana (Agència Municipal de Serveis amb2009), p.58-60. les Associacions de Barcelona).> DOUGLAS, Anne “Collaboration: Every nonpro- > MADOERY, Oscar, «Nueva institucionalidadfit should be doing it”. Florida Weekly. 11 març público-privada para el Desarrollo Regional»,2009. quadernet de la XV Jornada Argentina del Sector Social (27 i 28 agost 2009), (37-41).> ESRC-Economic & Social Research Council(2009), The third sector – discussions around > MARCHETTI, Domenica, “Two Food Charitieskey public policy issues, Edinburgh: ESRC-Eco- join forces in one of biggest non-profit mergers”,nomic & Social Research Council. 4 Maig 2000.> EVERS, Adalbert (1995), «Part of the welfare > MARTÍNEZ, David (2009), «Quan és necessàriamix: The Third sector as an intermediate area», una fusió?», a SUARA COOPERATIVA (ed.), Cons-Voluntas: International Journal of Voluntary and truint Empresa. Construint cooperativa. Els inicisNonprofit Organizations, núm.2, vol.6 (juny), p. de Suara, Barcelona, Suara Cooperativa. (Pàgs.159-182. 66-67).> FERNÁNDEZ, Rubén (2007), Relaciones inter- > MORÁN, Carmen (2010), «Entrevista a Josésectoriales para la producción de bienes públi- Manuel Ramírez, president de Directoras decos en Colombia -3 estudios de caso-, Fundación Servicios Sociales. “Hay dependientes que sonAvina. rehenes de la batalla política”», El País (6 de febrer), p. 42.> Fundación Casa de la Paz (2007), RelaciónEmpresa - Municipio - Comunidad: una alian- > NATSIOS Andrew S. (2009), «Public/Privateza sustentable, Santiago, Fundación Casa de Alliances Transform Aid», Stanford Social Inno-la Paz. vation Review, núm.4, vol.7 (Tardor), p.42-47.108 documents del tercer secTor social
  • 105. > PALM, Erin (2008), «Equal Partners: How an > VIDAL, Pau i altres (2006) Els rols de les orga-ecotourism company and a native community nitzacions de segon nivell al tercer sector, Bar-share power in Peru», Stanford Social Innova- celona, Observatori del Tercer Sector / Col·lecciótion Review, (Hivern), p.73-74. Papers de Recerca OTS 08.> Redes 2.0, La articulación de las ONGD en > VIDAL, Pau, La gestión y el tercer sector. En-España. Redes 2.0. CONGDE. (Pàgs. 43-55). cuentro Tejiendo redes para el desarrollo asocia- tivo. Barcelona, Observatori del Tercer Sector.> RIVA, Fernando De la (2000), «Un futurd’aliances», a F. CUSÍ et al., La Fundació Catala- > WALLACE, Nicole “Joining forces to fight po-na de l’Esplai per la societat relacional. Memo- verty”, The Chronicle of Philanthropy, 25 Generria 1996-1999, Barcelona, Fundació Catalana de 2007.l’Esplai. > WEI-SKILLERN Jane i Sonia Marciano (2008),> SEKN (Social Enterprise Knowledge Network) «The Networked Nonprofit», Stanford Social(2008), «La gestión de la colaboración entre las Innovation Review, (primavera), p.38-43.organizaciones de la sociedad civil y las empresasen Iberoamérica» Programa de Cooperación In-ternacional (Argentina - Brasil - Chile - Colombia- Costa Rica - España - México - Perú - Venezuela, II.3. Pàgines webmaig 2007 - març 2008. > Arnova> Suara Cooperativa (2008), Memòria de sos- http://www.arnova.orgtenibilitat – Edició abreujada. Barcelona, Suara > La Sociedad CivilCooperativa. http://www.lasociedadcivil.org> Suara Cooperativa (2009), Construint empre- > Observatori del Tercer Sectorsa, construint cooperativa. Els inicis de Suara,Barcelona, Suara Cooperativa. http://www.observatoritercersector.org > Red Gesol> The Charity Commission (2007), Stand anddeliver. The future for charities providing public http://www.gesol.org.arservices, Liverpool, The Charity Commission. > Stanford Social Innovation Review> The Charity Commission (2009), Collaborati- http://www.ssireview.org/articles/entry/ve working and mergers. An introduction, Liver- merger_proposalpool, The Charity Commission. > The Chronicle of Philanthropy> Third Sector, “Notes on a charity merger”, http://philanthropy.comThird Sector. 14 febrer 2010. > XV J. Argentina del Sector Social> UBELS, Jan (2005) «Redes y Alianzas», Capaci- http://www.compromiso.org/bibliotecaty.org, núm. 26 (Setembre), p. 7.> VAUGHAN, Shannon K. «Government-Nonprofit Partnerships in Service Delivery: TheImpact of Children’s Advocacy Centers on Pu-blic Policy», preparat per la trobada anual delSouthern Political Science Association (NovaOrleans, 8-10 gener 2004). Junts per la societat: Experiències de col·laboració al Tercer Sector Social català 109

×