UNITAT 7. LA NARRATIVA DE LA PREGUERRA ALS  ANYS NORANTA
<ul><li>ÍNDEX </li></ul><ul><li>1. La narrativa de preguerra </li></ul><ul><li>1.1. La nova narrativa europea </li></ul><u...
<ul><li>La narrativa de preguerra </li></ul><ul><li>1.1. La nova narrativa europea </li></ul><ul><li>•  Després de l’auge ...
<ul><li>1.2. La narrativa dels anys trenta a Catalunya </li></ul><ul><li>•  La novel·la havia estat rebutjada pels escript...
<ul><li>2. La narrativa de postguerra </li></ul><ul><li>2.1. La narrativa europea després de la Segona Guerra Mundial </li...
<ul><li>▪  La literatura clandestina </li></ul><ul><li>•  Els escriptors que es van quedar a Catalunya (i que no s’adaptar...
<ul><li>escriptors utilitzessin la fantasia, el mite i el símbol per reflexionar sobre la condició humana (els contes de J...
<ul><li>•  Molts escriptors que havien iniciat la seva obra als anys setanta la van continuar al llarg de les dues dècades...
<ul><li>4. Fonts consultades </li></ul><ul><li>ARMENGOL, R. i altres.  Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castel...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Unitat 7. La Narrativa De La Preguerra Als Anys Noranta. Versió 1

1,534

Published on

Published in: Travel, Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,534
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
26
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Unitat 7. La Narrativa De La Preguerra Als Anys Noranta. Versió 1

  1. 1. UNITAT 7. LA NARRATIVA DE LA PREGUERRA ALS ANYS NORANTA
  2. 2. <ul><li>ÍNDEX </li></ul><ul><li>1. La narrativa de preguerra </li></ul><ul><li>1.1. La nova narrativa europea </li></ul><ul><li>1.2. La narrativa dels anys trenta a Catalunya </li></ul><ul><li>2. La narrativa de postguerra </li></ul><ul><li>2.1. La narrativa europea després de la Segona Guerra Mundial </li></ul><ul><li>2.2. La narrativa catalana dels anys quaranta </li></ul><ul><li>2.3. Tendències i gèneres de la narrativa catalana de postguerra </li></ul><ul><li>3. La narrativa dels anys setanta i dels anys noranta </li></ul><ul><li>4. Fonts consultades </li></ul>
  3. 3. <ul><li>La narrativa de preguerra </li></ul><ul><li>1.1. La nova narrativa europea </li></ul><ul><li>• Després de l’auge de la novel·la realista (segona meitat del segle XIX), la narrativa va entrar en una crisi de la qual no es va recuperar fins a la segona dècada del segle XX. I d’aquesta crisi, la novel·la en va sortir ben transformada. </li></ul><ul><li>• A Europa va sorgir un nou corrent narratiu: la novel·la psicològica : la introspecció, l’exploració del món interior dels personatges i/o de l’autor. </li></ul><ul><li>• Es va imposar la tècnica narrativa del monòleg interior , que situa el lector directament enmig dels pensaments, de les emocions... del protagonista, sense, doncs, la interferència del narrador, que desapareix. </li></ul><ul><li>• Aquestes innovacions narratives es van manifestar arreu del món. Cal destacar, per una banda, l’aportació de Marcel Proust (novel·lista francès, un dels renovadors de la narrativa de principis del segle XX), que a la novel·la A la recerca de temps perdut (obra publicada l’any 1904) narra la infància, l’adolescència i la joventut, a partir dels seus records; hi realitza, doncs, una profunda anàlisi d’ell mateix. I per altra banda, la influència de Freud, que va descobrir dimensions desconegudes de la psicologia humana lligades a l’àmbit de l’irracional. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>1.2. La narrativa dels anys trenta a Catalunya </li></ul><ul><li>• La novel·la havia estat rebutjada pels escriptors noucentistes, que veien en aquest gènere un producte comercial d’entreteniment burgès que no s’adeia amb les seves aspiracions de perfecció literària. Amb tot, però, a partir de l’any 1917, es va fer palesa la necessitat de la novel·la en una cultura que pretenia ser normal. I, doncs, es va iniciar una polèmica, a través de la premsa, sobre el paper que desenvolupava la novel·la en la societat i en la cultura. Josep Maria de Sagarra va publicar l’article “La por a la novel·la” l’any 1925, una rèplica a “Una generació sense novel·la” de Carles Riba. La defensa de la novel·la per part de Sagarra va significar la recuperació de la narrativa catalana. </li></ul><ul><li>• Dels novel·listes de la generació dels anys trenta, cal destacar-ne Carles Soldevila, Josep Maria de Sagarra i Josep Pla, entre d’altres. </li></ul>
  5. 5. <ul><li>2. La narrativa de postguerra </li></ul><ul><li>2.1. La narrativa europea després de la Segona Guerra Mundial </li></ul><ul><li>• La destrucció i l’horror que va generar la Segona Guerra Mundial van provocar la crisi dels ideals revolucionaris i progressistes de les dècades anteriors. I, en conseqüència, la literatura d’aquesta època reflecteix una desconfiança en l’ésser humà i també una sensació d’absurd existencial i de desesperació. </li></ul><ul><li>• Aquesta actitud nihilista (actitud que nega tot coneixement o tot valor) es va manifestar, sobretot, a França, amb l’aparició de l’ existencialisme , un moviment filosòfic i literari. Els escriptors existencialistes entenen la vida com un procés sense sentit, absurd, en el qual tot passa de manera arbitrària i les accions humanes no tenen cap significat. </li></ul><ul><li>2.2. La narrativa catalana dels anys quaranta </li></ul><ul><li>▪ La literatura de l’exili </li></ul><ul><li>• En acabar la Guerra Civil Espanyola, molts escriptors van exiliar-se (a França, la majoria, i també des d’aquí alguns van fugir a Amèrica en esclatar la Segona Guerra Mundial). Aquests intel·lectuals (entre els quals cal destacar Pere Calders), però, van iniciar, des de l’exili, una activitat cultural important amb l’objectiu de mantenir i difondre la literatura en català. </li></ul><ul><li>• Aquest esforç de molts escriptors va permetre la producció d’una literatura força desigual (desvinculada de moviments literaris), però caracteritzada per uns trets comuns: el to autobiogràfic (sovint testimonial) i el tema de l’enyorança. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>▪ La literatura clandestina </li></ul><ul><li>• Els escriptors que es van quedar a Catalunya (i que no s’adaptaren a la nova situació política i cultural) van haver de desenvolupar la seva activitat en la clandestinitat: creació de revistes subversives, tertúlies organitzades en cases particulars i publicació de llibres en català, dels quals es falsejava el lloc o la data d’impressió. </li></ul><ul><li>• A partir de l’any 1945, Franco, amb la desfeta del feixisme europeu, va veure’s obligat a moderar la repressió. En aquest sentit, doncs, la cultura catalana silenciada va començar a recuperar-se i també alguns escriptors van decidir tornar a Catalunya (Mercè Rodoreda, per exemple). </li></ul><ul><li>2.3. Tendències i gèneres de la narrativa catalana de postguerra </li></ul><ul><li>• La tendència dominant en la narrativa catalana de postguerra és la novel·la psicològica (conreada fins a la dècada dels anys seixanta). Mercè Rodoreda n’és una representant destacada. </li></ul><ul><li>• El rebuig a parlar directament de la realitat va caracteritzar part de la narrativa catalana de postguerra. I aquesta actitud va fer que alguns </li></ul>
  7. 7. <ul><li>escriptors utilitzessin la fantasia, el mite i el símbol per reflexionar sobre la condició humana (els contes de Joan Perucho o de Pere Calders, per exemple). </li></ul><ul><li>• Quant als gèneres, en aquesta època, per una banda, es van conrear el conte i, per l’altra, els dietaris i les memòries (Josep Pla és el l’escriptor més representatiu d’aquests gèneres de no ficció, testimonis d’un temps i d’un país). </li></ul><ul><li>3. La narrativa dels anys setanta i dels anys noranta </li></ul><ul><li>• Al final dels anys seixanta i principi dels setanta va sorgir un grup d’escriptors anomenats la generació literària dels setanta (nascuts entre el 1940 i el 1950). Aquest col·lectiu autodidacte ben divers (amb una visió crítica sobre l’estat de la cultura catalana) havia rebut una formació que partia dels mitjans de comunicació de la seva època (cinema, ràdio, còmic i televisió). Aquests escriptors tenen un coneixement profund de la llengua catalana i una inquietud per explorar nous camins de creació (Quim Monzó, Baltasar Porcel i Carme Riera en són representants, entre d’altres). </li></ul>
  8. 8. <ul><li>• Molts escriptors que havien iniciat la seva obra als anys setanta la van continuar al llarg de les dues dècades posteriors (anys vuitanta i noranta). Durant els anys vuitanta, els novel·listes van plantejar-se alguns canvis respecte a la generació anterior: la creació d’una narrativa de gènere (novel·la negra, rosa, eròtica, de ciència- ficció, de terror). Jaume Fuster, Miquel Desclot i Antònia Oliver en són exemple, entre d’altres. </li></ul>
  9. 9. <ul><li>4. Fonts consultades </li></ul><ul><li>ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008. </li></ul><ul><li>CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Teide, 2000. </li></ul><ul><li>GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Text. La Galera, 2006. </li></ul>
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×