Your SlideShare is downloading. ×
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Unitat 2. La Poesia Trobadoresca

2,899
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
2,899
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
21
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. UNITAT 2. LA POESIA MEDIEVAL. LA POESIA TROBADORESCA
  • 2.
    • ÍNDEX
    • 1. Context històric
    • 2. La poesia trobadoresca
    • 2.1. Origen
    • 2.2. Característiques
    • 2.3. L’amor cortès
    • 2.4. Els estils poètics
    • 2.5. Els gèneres trobadorescos
    • 2.6. Els trobadors catalans
    • 3. Fonts consultades
  • 3.
    • 1. Context històric
    • • Els territoris catalans van experimentar importants transformacions a l’edat mitjana. Abans del segle IX existien nou comtats catalans vassalls dels monarques francesos. Al segle X, sota Borrell II, es van independitzar.
    • • Més tard, al segle XIII, les tropes del rei de França van atacar els comtats occitans amb l’objectiu d’impedir la creació d’un estat occitanocatalà: la batalla de Muret (1213); una nova situació que va trencar la relació entre Occitània i Catalunya dels segles anteriors (relació que havia afavorit el desenvolupament de la poesia trobadoresca).
    • 2. La poesia trobadoresca
    • 2.1. Origen
    • • La poesia trobadoresca va néixer a les corts occitanes al segle XII, una poesia expressada en una llengua romànica (l’occità o el provençal), de temàtica profana (l’amor cortès). Ben aviat, aquesta manifestació literària es va estendre a Catalunya i al nord d’Itàlia.
    • • Cal fer una diferència entre els poetes, que escrivien en llatí, i els trobadors, que escrivien poesies en occità i, a més, en componien la música. Les composicions dels trobadors eren difoses pels joglars, amb acompanyament d’instruments musicals.
  • 4.
    • 2.2. Característiques
    • • La poesia trobadoresca: molt lligada a la societat que la va crear (la societat feudal). Reflectia les lluites de l’època, els seus ideals (l’honor, la guerra...) i la seva religiositat.
    • • poesia culta : poesia artificiosa, textos molt elaborats.
    • • poesia lírica : expressió dels sentiments de l’autor, pel que fa a l’amor, a la mort i a la religió.
    • • poesia en llengua occitana : llengua literària comuna acceptada també pels trobadors catalans i pels trobadors del nord d’Itàlia.
    • 2.3. L’amor cortès
    • • El tema central de la poesia trobadoresca era l’amor cortès (sentiment amorós refinat, adient a l’ambient de les corts). Reflectia les normes i l’estructura de la societat medieval (les relacions de vassallatge entre el senyor i el vassall, lligats pel jurament de fidelitat).
  • 5.
    • • En la composició poètica, la dama ( domina / midons ) i el seu enamorat estaven units per un jurament de fidelitat amorosa. Aquesta dama estava casada (per aquesta raó el seu nom s’amagava amb un senhal , un pseudònim) i el trobador representava el seu vassall. Els altres personatges que hi intervenien eren els acusadors ( lausengiers ), que feien saber al marit gelós ( gilós ) l’engany del qual era víctima.
    • 2.4. Els estils poètics
    • En la poesia trobadoresca, cal diferenciar , bàsicament, dos estils, segons l’ús del llenguatge i dels recursos retòrics:
    • • el trobar lleu : estil poètic senzill i clar.
    • • el trobar clus : estil poètic hermètic, ple de paraules de gran dificultat en el seu sentit.
  • 6.
    • 2.5. Els gèneres trobadorescos
    • • La cançó : gènere amorós per excel·lència. Les seves estrofes o cobles (entre cinc i set) expressaven el procés d’enamorament i fidelitat del trobador vers la dama. La tornada solia presentar el senhal , el pseudònim que amagava el nom de la dama.
    • • La dansa i la balada : gèneres de temàtica amorosa per a ser ballades, amb un refrany breu, que s’anava repetint, cantat pel cor.
    • • L’ alba o l’ albada : gènere que expressava amb tristesa el comiat dels enamorats després d’haver passat la nit plegats.
    • • La pastorel·la : diàleg amorós entre un cavaller i una pastora, ambientat, generalment, en el món rural.
    • • El sirventès : poema de tema moral o polític que el trobador utilitzava per polemitzar amb un altre personatge o per fer-ne la sàtira.
    • • El plany : elogi fúnebre en record del senyor o d’un amic mort.
    • • La tençó o joc partit : debat literari entre trobadors.
  • 7.
    • 2.6. Els trobadors catalans
    • Trobadors catalans més destacats:
    • • Guillem de Berguedà (1138-1192). Va compondre, bàsicament, cançons de temàtica amorosa i *sirventesos (el més *conegut de tots és el que satiritza el marquès de Mataplana).
    • • Cerverí de Girona (nom poètic de Guillem de Cervera) (1259-1285?). Va compondre cançons amoroses, pastorel·les...
    • • Guillem de Cabestany (final del segle XII i principi del segle XIII): trobador cèlebre per les seves cançons amoroses en estil senzill ( trobar lleu ) i per la llegenda del cor menjat.
  • 8.
    • 3. Fonts consultades
    • ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008.
    • CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Teide, 2000.
    • GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Text. La Galera, 2006.