• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Unitat 2. La Poesia Trobadoresca
 

Unitat 2. La Poesia Trobadoresca

on

  • 3,787 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,787
Views on SlideShare
3,781
Embed Views
6

Actions

Likes
0
Downloads
21
Comments
0

1 Embed 6

http://www.slideshare.net 6

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Unitat 2. La Poesia Trobadoresca Unitat 2. La Poesia Trobadoresca Presentation Transcript

    • UNITAT 2. LA POESIA MEDIEVAL. LA POESIA TROBADORESCA
      • ÍNDEX
      • 1. Context històric
      • 2. La poesia trobadoresca
      • 2.1. Origen
      • 2.2. Característiques
      • 2.3. L’amor cortès
      • 2.4. Els estils poètics
      • 2.5. Els gèneres trobadorescos
      • 2.6. Els trobadors catalans
      • 3. Fonts consultades
      • 1. Context històric
      • • Els territoris catalans van experimentar importants transformacions a l’edat mitjana. Abans del segle IX existien nou comtats catalans vassalls dels monarques francesos. Al segle X, sota Borrell II, es van independitzar.
      • • Més tard, al segle XIII, les tropes del rei de França van atacar els comtats occitans amb l’objectiu d’impedir la creació d’un estat occitanocatalà: la batalla de Muret (1213); una nova situació que va trencar la relació entre Occitània i Catalunya dels segles anteriors (relació que havia afavorit el desenvolupament de la poesia trobadoresca).
      • 2. La poesia trobadoresca
      • 2.1. Origen
      • • La poesia trobadoresca va néixer a les corts occitanes al segle XII, una poesia expressada en una llengua romànica (l’occità o el provençal), de temàtica profana (l’amor cortès). Ben aviat, aquesta manifestació literària es va estendre a Catalunya i al nord d’Itàlia.
      • • Cal fer una diferència entre els poetes, que escrivien en llatí, i els trobadors, que escrivien poesies en occità i, a més, en componien la música. Les composicions dels trobadors eren difoses pels joglars, amb acompanyament d’instruments musicals.
      • 2.2. Característiques
      • • La poesia trobadoresca: molt lligada a la societat que la va crear (la societat feudal). Reflectia les lluites de l’època, els seus ideals (l’honor, la guerra...) i la seva religiositat.
      • • poesia culta : poesia artificiosa, textos molt elaborats.
      • • poesia lírica : expressió dels sentiments de l’autor, pel que fa a l’amor, a la mort i a la religió.
      • • poesia en llengua occitana : llengua literària comuna acceptada també pels trobadors catalans i pels trobadors del nord d’Itàlia.
      • 2.3. L’amor cortès
      • • El tema central de la poesia trobadoresca era l’amor cortès (sentiment amorós refinat, adient a l’ambient de les corts). Reflectia les normes i l’estructura de la societat medieval (les relacions de vassallatge entre el senyor i el vassall, lligats pel jurament de fidelitat).
      • • En la composició poètica, la dama ( domina / midons ) i el seu enamorat estaven units per un jurament de fidelitat amorosa. Aquesta dama estava casada (per aquesta raó el seu nom s’amagava amb un senhal , un pseudònim) i el trobador representava el seu vassall. Els altres personatges que hi intervenien eren els acusadors ( lausengiers ), que feien saber al marit gelós ( gilós ) l’engany del qual era víctima.
      • 2.4. Els estils poètics
      • En la poesia trobadoresca, cal diferenciar , bàsicament, dos estils, segons l’ús del llenguatge i dels recursos retòrics:
      • • el trobar lleu : estil poètic senzill i clar.
      • • el trobar clus : estil poètic hermètic, ple de paraules de gran dificultat en el seu sentit.
      • 2.5. Els gèneres trobadorescos
      • • La cançó : gènere amorós per excel·lència. Les seves estrofes o cobles (entre cinc i set) expressaven el procés d’enamorament i fidelitat del trobador vers la dama. La tornada solia presentar el senhal , el pseudònim que amagava el nom de la dama.
      • • La dansa i la balada : gèneres de temàtica amorosa per a ser ballades, amb un refrany breu, que s’anava repetint, cantat pel cor.
      • • L’ alba o l’ albada : gènere que expressava amb tristesa el comiat dels enamorats després d’haver passat la nit plegats.
      • • La pastorel·la : diàleg amorós entre un cavaller i una pastora, ambientat, generalment, en el món rural.
      • • El sirventès : poema de tema moral o polític que el trobador utilitzava per polemitzar amb un altre personatge o per fer-ne la sàtira.
      • • El plany : elogi fúnebre en record del senyor o d’un amic mort.
      • • La tençó o joc partit : debat literari entre trobadors.
      • 2.6. Els trobadors catalans
      • Trobadors catalans més destacats:
      • • Guillem de Berguedà (1138-1192). Va compondre, bàsicament, cançons de temàtica amorosa i *sirventesos (el més *conegut de tots és el que satiritza el marquès de Mataplana).
      • • Cerverí de Girona (nom poètic de Guillem de Cervera) (1259-1285?). Va compondre cançons amoroses, pastorel·les...
      • • Guillem de Cabestany (final del segle XII i principi del segle XIII): trobador cèlebre per les seves cançons amoroses en estil senzill ( trobar lleu ) i per la llegenda del cor menjat.
      • 3. Fonts consultades
      • ARMENGOL, R. i altres. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Castellnou, 2008.
      • CARBONELL, A. i altres. Entre línies. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Teide, 2000.
      • GUILUZ, T. ; JUANMARTÍ, E. Llengua catalana i literatura 1 . Barcelona: Text. La Galera, 2006.