• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Metro automàtic, més seguretat i més eficàcia
 

Metro automàtic, més seguretat i més eficàcia

on

  • 333 views

 

Statistics

Views

Total Views
333
Views on SlideShare
333
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
6
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Metro automàtic, més seguretat i més eficàcia Metro automàtic, més seguretat i més eficàcia Document Transcript

    • Metro automàtic,més seguretat imés eficàciaTecnologia punta al servei de les persones Transports Metropolitans de Barcelona
    • Barcelona, camí del’automatitzacióEl metro de Barcelona camina cap a l’automatització.En un horitzó de mitjà o llarg termini es preveu queel 43% de la xarxa de TMB (70 de 160 quilòmetres)serà automàtic. Les línies noves, com ara l’L9/L10, s’hanconcebut com a automàtiques i algunes de lesexistents s’hi aniran reconvertint. Després de l’L9/L10, que es posa en marxa des de l’inici coma línia automàtica, l’L2 s’haurà de reconvertirtecnològicament i haurà d’adoptar el funcionamentautomàtic, com s’ha fet amb l’L11 recentment. Elmotiu és que, quan es prolongui fins a l’aeroport através de la forca del Parc Logístic, l’L2 compartiràuna part de la infraestructura amb l’L9. Totes dueshauran de disposar de trens i sistemes compatiblesper poder operar conjuntament sobre la mateixainfraestructura.
    • Els beneficisde l’automatitzacióL’aposta de TMB per l’automatització és coherent 2) Més passatge en menys tempsamb l’interès per donar el millor servei. La L’automatització permet transportar més passatgeimplantació de metros automàtics no tan sols en menys temps amb la mateixa infraestructura.proporciona més seguretat, fiabilitat i flexibilitat a Gràcies als seus sofisticats sistemes de control il’hora d’adaptar l’oferta a la demanda, sinó que seguiment, a les hores punta els trens poden circulartambé permet aconseguir una gestió de l’operació a intervals més curts, per sota dels dos minuts, ambmés eficient i augmentar la capacitat de les xarxes. totes les garanties de seguretat.Un metro automatitzat pot circular amb altesfreqüències, amb total seguretat i amb la màxima 3) Protagonisme del centre de controlregularitat. El centre de control adquireix una rellevància cabdal en la gestió de metros automàtics. Com a cervell de1) Més seguretat la xarxa es dota amb més mitjans tècnics i humans,L’aportació de l’automatització a la seguretat del amb especialistes en els diferents vessants demetro és doble. D’una banda, per la implantació de l’operació —seguretat, protecció civil, informació—tecnologies punta en la supervisió de la circulació que donen suport al personal de la línia.de trens i la reducció de la possibilitat dels errorshumans. De l’altra, pels nous mitjans per evitar les Els operadors del centre de control monitorenintrusions a la zona de vies. En aquest sentit, les els trens en tot moment per mitjà delsportes d’andana són un sistema eficient per a la telecomandaments, poden veure’n l’interior a travésseparació física entre les andanes i les vies que evita de les càmeres de vídeo de transmissió en tempsles caigudes accidentals de persones i objectes. Les real, poden donar i rebre missatges al passatgeportes d’andana, que s’adapten exactament a les mitjançant la megafonia i la interfonia, i fins i totportes dels trens, fan aquesta funció separadora i poden fer tasques d’assistència en remot. Des delsón una mesura de seguretat clau perquè els metros centre de control també es fa una vigilància constantvagin sense conductor. de la situació de la xarxa, per poder adaptar l’oferta a qualsevol repunt de la demanda injectant més trens quan faci falta.
    • Metros automàtics del mónLes primeres experiències de metros automàtics Línies automàtiques a la xarxa de metro de Barcelona. Horitzó 2015daten de principis dels anys vuitanta, i desd’aleshores no han deixat d’estendre’s. Avui dia Terminal entrepistes Polígon Pratenc Terminal entrepistes Trinitat Nova Can Zam Gorg Badalona Centre Can Cuiàstrobem línies automàtiques, entre d’altres, en ciutatstan diverses com ara París, Copenhaguen, Singapuri Vancouver. Entre els metros automàtics n’hi ha de lleugers,com ara els de Lilla i Tolosa, a França, i metros degran capacitat o pesants, com és ara la línia 14 (oMeteor) de París. La línia 9/10 que s’està construint aBarcelona és un metro pesant, mentre que la línia 11,adaptada perquè circuli sense conductor, és un casde metro lleuger. A l’Estat espanyol avui dia no hi ha cap líniaautomàtica en marxa, llevat de Barcelona. Per tant,les línies 9/10 i 11 són les primeres a seguir uncamí innovador, tot i que ja han assolit un bon nivellde maduresa: fins ara, més de 30 ciutats del mónhan construït i exploten satisfactòriament metros Terminalautomàtics lleugers o pesants, i moltes més tenen entrepistesprojectes avançats per fer-ho.
    • El funcionamentautomàtic de l’L9/L10L’L9/L10, la més moderna de la xarxa de metro deBarcelona, ha estat concebuda des de l’inici per alfuncionament automàtic sense conductor, tant pelque fa a la infraestructura com al material mòbil. Aixòvol dir que els trens fan el recorregut a la velocitatassignada i parant a les estacions, d’acord amb unprograma predeterminat, que pot variar segons eldia de la setmana i la franja horària, si bé el centre decontrol pot intervenir en qualsevol moment per afegiro retirar trens segons la demanda. A les estacions,l’entrada i sortida del passatge es fa a través deles portes d’andana, que s’obren i es tanquen demanera sincronitzada amb les dels trens i eviten aixíles intrusions i les caigudes a la via. Altres característiques del funcionamentautomàtic són la mecanització de la venda de títolsi el comandament remot d’instal·lacions fixes, japresents a la xarxa actual de metro de TMB.
    • Tecnologia al serveide la màxima seguretatL’L9/L10 representa un salt qualitatiu en la manera Mitjançant el control remot també es podend’explotar una línia de metro. Aquest salt es produeix sincronitzar tots aquests elements per optimitzar-nebàsicament per la tecnologia emprada, que permet el funcionament d’acord amb les necessitats delel control remot de recursos i infraestructures servei.existents (trens, estacions, etc.) a la línia, com ara: Per tal que això sigui possible, lL9/L10 disposa d’una xarxa sense fil de banda ampla—Supervisió de l’estat dels sistemes dels trens i de que permet la transmissió de dades i imatgesl’interior dels trens entre el centre de control i l’interior dels trens.—Supervisió i control d’instal·lacions fixes com ara Aquesta tecnologia admet l’enviament d’informacióascensors, escales mecàniques, distribuïdores de i vídeos en temps real entre els trens que circulentítols i línies de peatge automàticament i el centre de control que supervisa—Automatització de l’obertura i la posada en marxa totes les operacions, cosa que aporta mésde les estacions seguretat. La banda ampla permet la transmissió de continguts multimèdia per reproduir-los a les pantalles ubicades a l’interior dels trens, amb immediatesa i eficàcia, de manera que els usuaris puguin estar informats en tot moment. El telecontrol i el monitoratge del material mòbil és un sistema innovador que permet gestionar els diferents dispositius integrats a cada un dels trens i disposar de tota la informació dels trens al centre de control. L’absència de l’empleat a la cabina del tren simbolitza, de fet, l’accés a un nou estadi tecnològic, conseqüència lògica d’una evolució que va començar ja fa uns quants anys amb la implantació dels sistemes de protecció automàtica de trens (ATP) i de conducció assistida (ATO).
    • Trens automàtics, la màxima Megafonia Monitors TV Intèrfonsexpressió de la seguretat Permet al Centre de Control donar informació Informació visual Permeten al passatge continuada al comunicar-se ambL’automatització augmenta la seguretat i instruccions al passatge passatge el Centre de Controltècnica del metro i facilita donar respostesa la mobilitat ciutadana Videovigilància Transmet imatges en temps real al Centre de Control Ràdio Diagnosi dels equipaments del tren via ràdio a temps realPortes d’andana Experiència de viatgeSincronitzades amb L’absència de cabina fales portes del tren, eviten que els viatgers tinguinintrusions i caigudes a les vies una visió privilegiada des del capdavant del trenCentre de ControlSupervisió les 24 hores detots els processos per partdel personal especial·litzat Recursos d’emergència balises Desbloquejadors de portes, portes frontals d’evacuació Conducció automàtica ATC Telecomandaments Equips redundants Hodometria Control automàtic de trens que Permeten donar ordres Entren en acció en cas Determina continuament marca els itineraris i les aturades als mecanismes del tren de fallada dels equips la posició del tren a la via optimitzant els temps de pas des del Centre de Control principals conjuntament amb les balises
    • Trens automàticsper a un millor serveiEls trens que donen servei a l’L9/L10 són Els trens funcionen en modalitat automàtica senseautomàtics, és a dir, sense conductor, i es conductor (ATC-S), però si circulen per altres línieslocalitzen, controlen i programen des del convencionals poden fer-ho amb conductor (ATP-Centre de Control de Metro (CCM), ubicat a la ATO). El pupitre de conducció és plegable i estàSagrera. El sistema localitza els trens amb l’ajuda integrat en el disseny de cabina.d’estacions de ràdio i balises i mesura la distància Les portes dels cotxes són de doble full, deque els separa. tipus lliscant encaixables i accionades elèctricament, Els trens que circulen per lL9/L10 són els de la i asseguren l’estancament i la seguretat delsèrie 9000 i es caracteritzen per la seva estructura passatge. Cada cotxe té quatre portes per banda,lleugera, la tecnologia avançada i l’estalvi amb una amplada de pas que permet en qualsevolenergètic elevat. A més, la duplicació dels seus circumstància una evacuació ràpida i segura.equips permet multiplicar-ne la fiabilitat i la capacitat Disposen de sistemes d’informació activaper comunicar-se de manera permanent amb el a passatgers: megafonia interior, indicadors decentre de control. línia lluminosos situats a totes les portes, indicador Les unitats de la sèrie 9000 tenen una longitud de número de tren i dispositiu d’intercomunicacióde 85,860 metres i estan formades per cinc cotxes, d’emergència. Totes les unitats incorporen unquatre dels quals corresponen a cotxes motors sistema d’informació visual per mitjà de pantallesi l’altre a un remolc. Es caracteritzen per la seva LCD amb control de lluminositat, com tambéestructura de caixa realitzada amb perfils estàndard sistemes de detecció d’incendis i de videovigilància.d’alumini; l’acer s’ha emprat per a altres parts de A més, els trens estan dotats amb aire condicionatl’estructura subjectes a prestacions superiors, com integrat i màxima insonorització interior.ara el capçal o el travesser de pivot. Cal destacar, com a novetat, la incorporació El seu disseny interior és modern i està d’una rampa d’evacuació en el frontal dels trens.adaptat a les exigències del transportmetropolità: gran capacitat, confort i seguretat.Els cotxes estan connectats per un passadísd’interconnexió tipus cuc. Cada cotxe té quatreportes d’accés a cada costat, equidistants al llarg detota la longitud del tren per possibilitar el tancamentd’andanes. Cada tren té una capacitat màxima de 959passatgers (112 passatgers asseguts, 845 dempeus,i disposa d’espai per a dos passatgers amb mobilitatreduïda). En els cotxes extrems hi ha les zonesadaptades per a persones de mobilitat reduïdai també hi ha espai per a bicicletes, etc.
    • L9/L10, la línia de metroautomàtica més llarga d’Europa PREVISIÓ DE 2014 POSADA EN SERVEI PER TRAMS Campus Mandri Putxet Nord Lesseps Zona Sarrià Universitària Manuel Muntanya Girona es Dia Sanllehy Balm go Guin na rial L’HOSPITALET Camp Nou l Prat de Hos Esco DE LLOBREGAT la Riba San Collblanc Av .d e Sa rri 2014 Cartagena à Torrassa 2012 Eixample Nord Gornal Provençana Intermodal El Prat Ildefons Cerdà Riu Llobregat Europa Fira Mas Foneria BARCELONA Blau Verge de Montserrat Fira Ciutat Foc Cisell aeroportuària Sant Plaça Cosme Catalunya Mercabarna Terminal actual Parc Logístic Ro nda Lito Motors 2012 ral EL PRAT Passeig de la Zona Franca DE LLOBREGAT Zona Franca Litoral ZONA FRANCA Terminal Zona Franca Port entrepistes AEROPORT Zona Franca DEL PRAT Nova Estació Zal Zona Franca Polígon Pratenc 130 milions de viatges l’any 350.000 validacions/dia
    • 2009 SANTA L’L9/L10 serà, quan estigui totalment enllestida, la COLOMA DE línia automàtica de metro més llarga d’Europa, GRAMENET amb 47,8 quilòmetres de longitud, 52 estacions en cinc municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona Singuerlín i una demanda estimada de 165 milions de viatgers 2010 Can Zam anuals el 2020. Església nardó/spital de Can Major Desenvolupar una infraestructura d’aquesta Onze dent Pau Maragall Setembre Bon Peixauet Fondo magnitud i que té un pressupost total de a Pastor er id ian 6.500 milions d’euros requereix disposar d’una La Sagrera/ Av .M Santa organització ferma i cohesionada. La Generalitat Rosa Sagrera/ TAV (2011) de Catalunya, mitjançant el Departament de Llefià Política Territorial i Obres Públiques, ha impulsat el 2010 La Salut BADALONA planejament i la construcció de la línia. La finança i la promou amb Ifercat (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya) i la gestiona i la construeix amb GISA Riu Besòs (Gestió d’Infraestructures, SAU). La nova línia creuarà Barcelona i unirà Gorg Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb l’Hospitalet i el Prat de Llobregat donant servei a zones amb una gran demanda que fins ara no disposaven de connexió en transport públic ferroviari, com és ara els barris de Singuerlín, Llefià, Santa Rosa, Bon Pastor, Can Peixauet, Zona Franca, Sant Cosme, Mas Blau, la Zona d’Activitats 47,8 km de longitud Logístiques (ZAL), el polígon industrial de la Zona Franca, els campus universitaris de la UB i la 0-70 m de profunditat UPC, la Fira, la Ciutat de la Justícia i l’Aeroport del Prat, entre d’altres. A més, vint de les estacions seran intercanviadors que permetran millorar la mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona, ja 52 estacions que connectaran amb altres sistemes de transport ferroviari col·lectiu com ara la xarxa de Rodalies, TAV, 20 intercanviadors altres línies de metro, d’FGC i de tramvia.
    • La construcció d’unanova línia innovadoraLa construcció de lL9/L10 del metro constitueix un A la part de la Zona Franca on la línia connectaràgran repte pel que fa a grans infraestructures amb el port i la ZAL, els trens circularan sobresubterrànies a l’Estat espanyol. Les condicions un viaducte situat a 6,5 metres d’altura. El viaducte,del terreny, que engloba totes les tipologies de sòl, que farà 4 quilòmetres de longitud, és el primerdes dels sorrals dels deltes del Besòs i del Llobregat d’aquestes característiques que es construeix afins al terreny rocós de Collserola, fan que s’hagin l’Estat espanyol i ajudarà a millorar la mobilitat a lad’emprar les tecnologies i els dissenys més Zona Franca.innovadors en aquest tipus de construccions. En aquesta zona també s’hi estan construint La major part del recorregut de l’L9/L10 es uns tallers i unes cotxeres. Es tracta d’unconstrueix amb tuneladores d’última generació edifici de 26.000 metres quadrats i dotze viesque estan preparades per perforar terrenys de d’estacionament, on també s’ubicaran oficines.diferents composicions. Aquest mètode constructiu A l’altre extrem de la línia, a Santa Coloma deassegura l’estabilitat i l’estanquitat del túnel, no Gramenet, també hi ha uns altres tallers i cotxeres.afecta la superfície i minimitza l’impacte sobrel’entorn. Les tuneladores que s’utilitzen en la construccióde l’L9/L10 tenen dues mides diferents de capçal.Des de l’Aeroport del Prat fins a l’Hospitalet deLlobregat s’utilitza una tuneladora amb un capçalde 9,4 metres de diàmetre, i la doble via estàsituada al mateix nivell. En aquest tram els trenscircularan en paral·lel. A la resta de la línia s’està utilitzant unatuneladora amb un capçal de 12 metres dediàmetre, que permet que els trens circulin pernivells diferents, que les andanes estiguin situadesdins del túnel i que les vies estiguin superposades.
    • La construcció de les estacions de l’L9/L10 estàcondicionada per tres factors: la profunditat delsubsòl, l’encreuament amb la resta de línies demetro i serveis i l’alt grau d’urbanització dels territorisper on passa. D’acord amb això, s’han dissenyat tresmodels d’estació:L’estació tipus de l’L9/L10. Hi ha 30 estacionsdissenyades en forma de gran pou cilíndric quetenen un vestíbul superior (amb accessos a l’exterior)i un vestíbul inferior o preandana (connectat a lesandanes) que es comuniquen entre si mitjançantascensors de gran capacitat i escales d’emergència.En aquest tipus d’estacions, les andanes estansituades dins la secció del túnel i els trens circulensuperposats en dos nivells.L’estació subterrània clàssica. Disset estacionsestan situades en trams poc profunds i esconstrueixen mitjançant pantalles amb excavacióa cel obert. En aquest cas els trens circularan enparal·lel, al mateix nivell.L’estació exterior, al viaducte. La Zona Francaacull cinc estacions projectades a l’exterior sobre unviaducte amb vies paral·leles i andana central.
    • L’L9/L10 destaca per la comoditat i la seguretat La Generalitat de Catalunya ha impulsat lade les seves estacions. Malgrat les diferències de construcció de l’L9/L10, una obra ambiciosa perconstrucció, totes tenen accessos innovadors i la seva envergadura, per l’esforç inversor quemoderns sistemes de seguretat. comporta i, sobretot, pels beneficis que reportarà Per arribar des del vestíbul fins a l’andana, hi als centenars de milers de persones que fan servir elha ascensors d’alta velocitat amb un eficaç sistema transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona.de seguretat. Els ascensors estan coordinats amb Amb la posada en servei del nou metro s’estàl’arribada dels trens a l’andana. Les estacions són fent un gran pas endavant, ja que la línia garanteix latotalment accessibles i disposen també d’ascensors cobertura d’un territori amb alta densitat de mobilitatadaptats a persones amb mobilitat reduïda i camins i ampliarà exponencialment l’oferta de transportper a invidents. públic a les comarques barcelonines. El Govern té D’altra banda, totes les estacions tenen unes el compromís ferm de treballar per ampliar i millorarmampares que separen les andanes de la zona de els serveis de transport col·lectiu de viatgers i,circulació de trens. L’obertura de les mampares està d’aquesta manera, donar resposta a les necessitatscoordinada amb la de les portes dels trens. Aquest de mobilitat de la ciutadania a un cost mínim per a lasistema millora la seguretat a les andanes. col·lectivitat i de manera ambientalment sostenible. En el disseny de les estacions hi treballendiferents arquitectes que han donat acabatsdiversos per grups d’estacions. D’aquesta manera,es presenta als usuaris una visió rica, diferent ivariada dels dissenys arquitectònics, alhora queidentificadora. A més, s’hi incorpora l’experiència creativad’artistes per tal de situar l’art en l’entorn de lespersones i crear un espai personalitzat a cada barri.La idea és que les estacions mantinguin un aspectecaracterístic en cada tram, tot i que es buscal’harmonia i la continuïtat en el conjunt.
    • Transports Metropolitansde Barcelona pel transport públic