Informe anual 2010

  • 428 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
428
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
4
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Informe Anual10
  • 2. Sumari Carta de la presidenta 003 4. Protecció del medi ambient 080 4.1 El Pla Director de Sostenibilitat Ambiental 083 4.2 La gestió ambiental 084 Carta del vicepresident 004 4.3 Una flota d’autobusos més sostenible 086 executiu 4.4 Una xarxa de metro més eficient 090 4.5 Altres iniciatives contra el canvi climàtic 091 4.6. Emissions 092 4.7 Millores del sistema de gestió de residus 095 El més destacat de l’any 005 4.8 Compra verda 098 4.9 Tractament i reutilització de l’aigua 0991.  a mobilitat sostenible, L 008 pilar de l’organització 5. Implicació amb la ciutadania 100 1.1 Què és TMB 009 5.1 La Fundació TMB es posa en marxa 103 1.2 La sostenibilitat com a eix estratègic 014 5.2 Conservació del patrimoni de vehicles històrics 104 1.3 Una organització oberta als seus grups d’interès 017 5.3 Promoció de la cultura 104 1.4 Transparència i bon govern 019 5.4. Novetats del programa educatiu TMB Educa 109 5.5 Recolzament a les celebracions de la ciutat 110 5.6 La solidaritat a TMB 110 5.7 Relacions amb la comunitat 1122.  a xarxa de transport L 024 públic referent 2.1 Xifra rècord de passatgers 027 6. Aposta ferma per la innovació 114 2.2 La xarxa de metro arriba a nous punts del territori 030 2.3 Millores als trens i a les estacions 034 6.1 Model de gestió de les tecnologies 116 2.4 Més de 100 línies de bus a l’abast dels ciutadans 040 6.2 Innovació a nivell intern 116 2.5 Serveis especials 044 6.3 Impulsant la innovació en xarxa 118 2.6 Empenta al compromís amb l’accessibilitat 046 6.4. Assessorament en innovació 119 2.7 A l’avantguarda en seguretat ferroviària 050 2.8 Comunicació amb l’usuari 053 7.  provisionament responsable A 120 i sostenible3. La nostra gent 057 7.1 Òrgans de gestió i control de l’activitat contractual 124 3.1 Qui integra TMB 060 7.2 Publicitat de l’activitat contractual 126 3.2 Un personal qualificat 065 7.3 Cap a la facturació electrònica 127 3.3 Igualtat d’oportunitats, benestar i diàleg 068 3.4 Salut i seguretat a la feina 073 3.5 Relacions laborals basades en el consens 078 8.  ctuació econòmica A 128 9.  nnexos A 141 9.1 Sobre l’Informe Anual 2010 142 9.2 Índex Global Reporting Initiative (GRI) 143
  • 3. Carta de la presidentaA Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) estem compromesos amb lamillora constant del servei que prestem a les ciutadanes i els ciutadans de l’àreametropolitana. I ho hem demostrat un any més malgrat les restriccions econò-miques imposades per l’actual context. Aquest ha estat precisament el gran repteal qual ens estem enfrontant tots els que formem part d’aquest Grup: continuaravançant fent front a les reduccions de pressupostos.A TMB som conscients del paper que representem a les ciutats, com a eix ver-tebrador del territori, facilitant la mobilitat de les persones i apropant-les alsseus llocs de treball i als principals serveis públics, entre d’altres. També en somgarantia de sostenibilitat, disminuint el nombre de trajectes en transport privat,més contaminants; i de seguretat, contribuint a la reducció de la sinistralitat ales carreteres. A més a més, tenim una gran responsabilitat com a integradors detots els col·lectius, obrint el transport públic i fent-lo accessible a tothom.Durant el 2010 hem seguit aprofundint en aquest compromís amb la ciutadania,portant a terme importants millores tant pel que fa al servei de metro i bus, comen la contribució a la Responsabilitat Social de l’empresa, en els àmbits laboral,social, ambiental i de diàleg amb els nostres grups d’interès, situant-nos de noucom un referent en accessibilitat, eficiència, innovació i sostenibilitat del trans-port públic europeu. Aquest Informe recull en detall les principals activitats quehem dut a terme en aquest sentit durant l’any.Vull agrair a tot l’equip de TMB la seva dedicació, especialment en aquesta difícilsituació en què es troba l’economia, i a tots els nostres grups d’interès, especial-ment a la ciutadania, la seva confiança. Ens empeny a seguir endavant i no cessaren la nostra voluntat de millora. Assumpta Escarp i Gibert, Presidenta de TMB 003
  • 4. Carta del vicepresident executiu2010 ha estat un any amb fites històriques per a Transports Metropolitans de Barcelona mal-grat les dificultats imposades pel context econòmic actual.En l’àmbit del servei hem registrat un augment de més de 13 milions de viatgers respecte al 2009.Una xifra que ha trobat la seva correspondència amb un oferta de 16.000 milions de places-km,rècord històric. Hi ha contribuït l’allargament de les línies 2, 5 i 9/10 que han permès l’arribadadel metro al centre de Badalona, una major facilitat per l’accés a la Vall d’Hebron i un pas més enel gran projecte que suposa la línia 9/10 per a la millora de la mobilitat a l’àrea metropolitana deBarcelona. A més a més, ens alegra especialment l’opinió de la ciutadania envers TMB que s’hamanifestat en els millors índex de satisfacció registrats fins el moment, tant a metro com a bus.Dues fites importants són també la presentació dels Plans Directors d’Accessibilitat i deSostenibilitat Ambiental, que reflecteixen respectivament el compromís de TMB per fer untransport públic obert a tothom i respectuós amb l’entorn. Respecte al primer punt, cal dir queel 100% de la flota d’autobús ja està adaptada a persones amb mobilitat reduïda i que 108 deles 138 estacions de metro disposen d’ascensors i del gap o espai entre el tren i andana adaptat.Pel que fa a la protecció del medi ambient, s’està fent una ambiciosa aposta per la posada encirculació d’autobusos amb combustibles alternatius i menys contaminants com el gas naturalo el biodièsel. Així mateix, s’han incorporat quatre vehicles híbrids nous.Quant a l’àmbit social, TMB ha presentat la seva Fundació que canalitzarà l’acció social i cul-tural del grup, vertebrada en quatre pilars: la recuperació i conservació del patrimoni històricde vehicles, la recerca i formació entorn el transport públic i el foment d’activitats culturals.Respecte a aquest últim punt, en 2010 s’ha celebrat amb èxit la Primavera cultural i s’ha con-tinuat amb activitats emblemàtiques com el concurs de relats curts i el programa TMB Educa.De totes aquestes iniciatives, rendeix comptes aquest Informe Anual, que un any més hem sotmèsa verificació externa, en un exercici de transparència i que, com en ocasions anteriors, assoleix elnivell més alt de qualificació, A+, que atorga l’entitat internacional Global Reporting Initiative.Els animo a llegir-lo i a participar enviant-nos les seves opinions i suggerències per aconseguirentre tots el millor transport públic per a Barcelona i el seu entorn. Dídac Pestaña Rodríguez, vicepresident executiu de TMB 004
  • 5. !El més destacat de l’any 005
  • 6. Augment de 13,1 milions de viatgersrespecte el 2009 — Nous trams de laL2, L5 i L9/10 — Més de 16.000 milionsde places-km ofertes al metro, rècordhistòric — Un total de 106 línies de busamb un recorregut global de 932,37 km— Presentació del Pla Directord’Accesibilitat Universal — Aprovacióde la política de seguretat ferroviària— Els usuaris valoren els serveis demetro i bus amb la nota més alta des de2006 — Plantilla consolidada amb mésde 8.000 treballadors i treballadores— Nou model de gestió de persones —Augment dels cursos de formació tanta l’àrea de Metro com a la de Bus —Posada en marxa de la primera ediciódels ‘Ajuts per a la pràctica d’activitatsesportives, culturals i socials per alsempleats/des de TMB’ — S’aprova elPla Director de Sostenibilitat Ambiental— Adjudicació de la compra de 80 006
  • 7. nous autobusos propulsats amb gasnatural comprimit — Incorporació a laflota d’autobusos de quatre vehicleshíbrids nous — Prova pilot de recollidaselectiva a quatre estacions de metro— Constitució de la Fundació TMB —Primera edició de la Primavera Culturalde TMB — Inauguració de l’Espai MercèSala — Subtravelling Festival 2010 —IV edició del Concurs de Relats Curtsde TMB — Incorporació a l’ofertaeducativa del nou taller ‘TMB es mouper l’educació’ — 41 serveis especialsper fomentar l’autonomia de personesamb necessitats especials per a lamobilitat — La valoració dels actius endesús cedits a projectes de cooperacióha superat els 300.000 euros — Acordde col·laboració amb Acción contra elHambre — Treballs per implantar unsistema de facturació electrònica alsproveïdors 007
  • 8. 1La mobilitat sostenible, pilar de l’organització 008
  • 9. 1.1. Què és tmb 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióTransports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la denominació comuna de les empre-ses Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A., Transports de Barcelona, S.A. i Projectes iServeis de Mobilitat, S.A., pertanyents a l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT).Com a principal operador de transport públic de Barcelona, la missió de la companyia ésacompanyar a la ciutadania allà on vulgui arribar dins Barcelona i deu municipis més del’àrea metropolitana.TMB ofereix dues xarxes regulars de transport: la de bus i la de metro, i diversos serveis detransport d’oci (Barcelona Bus Turístic, Tramvia Blau i Telefèric de Montjuïc).Transports de Barcelona, S.A. (TB) gestiona la xarxa de superfície, mentre que FerrocarrilMetropolità de Barcelona (FMB) s’encarrega de la subterrània, el metro. Projectes i Serveisde Mobilitat és la societat que gestiona el Telefèric de Montjuïc.L’objectiu de TMB es pot resumir en tres punts: •  atisfer les necessitats de mobilitat i fer més còmodes i ràpids els desplaçaments S dels ciutadans. •  ferir un servei públic accessible per a tothom. O •  illorar la qualitat de vida a l’àrea metropolitana de Barcelona, retallant les M distàncies entre les diferents ciutats. 009
  • 10. 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióTMB EN XIFRESActivitat global TMB (2008-2010) 2008 2009 2010 Viatgers transportats* 571,2 557,6 570,7 (en milions) Plantilla* 7.707 7.891 8.037 Places-Km (en milions) 18.175,7 17.910,9 19.566,2 Trajecte recorregut (milers de 121.757,2 121.265,9 130.019,7 cotxes-km útils)* No inclou Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A. que opera el Telefèric de MontjuïcSERVEI DE METRODades bàsiques 2010 Places-km (milions) 16.062,5 Cotxes-km útils (milers) 87.625,2 Viatgers (en milions) 381,2 Viatgers/cotxe-km útil 4,3 Viatgers-km (places-km/1000) 121,0 Recorregut mitjà per viatge (km) 5,1SERVEI DE BUSDades bàsiques 2010 Places-km (milions) 3.503,8 Cotxes-km útils (milers) 42.394,5 Viatgers (en milions) 183,4 Viatgers/cotxe-km útil 4,5 Viatgers-km (places-km/1000) 156,8 Recorregut mitjà per viatge (km) 2,9 010
  • 11. BARCELONA BUS TURÍSTIC 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióEl Barcelona Bus Turístic és una iniciativa conjunta de Transports Metropolitans deBarcelona (TMB) i de Turisme de Barcelona que funciona des de 1987 i dóna servei totl’any sense interrupcions. El servei disposa d’audioguia en 10 idiomes i d’un informador deTurisme de Barcelona per a qualsevol consulta dels clients, i inclou també una guia de l’iti-nerari i un carnet de descomptes.Durant 2010 ha realitzat tres recorreguts turístics: les rutes Blava i Vermella, que funcionentot l’any, i la Verda, que ho ha fet des del 26 de març fins a l’1 de novembre. El Barcelona BusTurístic de Nit, que fa una passejada mostrant els edificis il·luminats més emblemàtics de laciutat, ha funcionat des del 4 de juny al 19 de setembre.Cal destacar que en 2010 s’han iniciat les vendes dels bitllets a través de la pàgina webpròpia www.barcelonabusturistic.cat. Així mateix, el mes de setembre es va posar en marxal’aplicació de realitat augmentada anomenada ‘Bus Turístic Virtual’, que facilita la localitza-ció dels punts d’interès de la ciutat.Dades bàsiques 2010 Viatges (milions) 5,77 Cotxes dobles pis Sèrie 2100 67 ‘Jardinera’ (un pis descobert) 7 Total flota 74 KM DE RECORREGUT I NOMBRE DE PARADES Ruta Blava 19,50 km i 13 parades Ruta Vermella 23,48 km i 23 parades Ruta Verda 7,66 km i 8 paradesTRAMVIA BLAUAquest transport clàssic de la ciutat de Barcelona fa un recorregut d’1,3 km entre l’avingudaTibidabo i el peu del funicular del Tibidabo. Disposa d’una flota de set vehicles, entre elsquals destaquen un model jardinera i un tramvia de l’any 1901. L’any 2010 ha incorporat unanova imatge a la senyalització, tant de les parades com de la informació.Dades bàsiques 2010 Recorregut 1.276 m Desnivell 93 m Velocitat màxima d’explotació 3,6 m/s Capacitat de passatgers per tramvia 48 Passatgers asseguts 32 Passatgers drets 16 011
  • 12. TELEFÈRIC DE MONTJUÏC 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organització2010 ha estat el tercer any complet de funcionament del Telefèric de Montjuïc. Ha prestat3.219 hores de servei. Els mesos d’estiu ( juliol, agost i setembre) és quan l’oferta en hores deservei ha estat major.Dades bàsiques 2010 Longitud (metres) 752 Desnivell (metres) 84,55 Nombre de suports 12 Nombre de cabines (totes vidriades) 55 Capacitat de les cabines (persones) 8 Capacitat del sistema (persones/hora/sentit) 2.000 Distància mínima entre cabines (metres) 48 Velocitat (metres/segon) 2,5-5LA CONTRIBUCIÓ DE TMB A LA MOBILITATEl transport públic és un pilar clau d’una societat inclusiva, sostenible, segura i integradora. El 2010 es van ferEl 2010 es van fer més de 16 milions de desplaçaments a la Regió Metropolitana de més de 16 milions deBarcelona, segons dades de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) -consorci que arti-cula l’oferta de transport públic de la Regió Metropolitana de Barcelona-, dels quals un 48% desplaçaments a lavan ser a peu i en bicicleta, un 19% en transport públic i la resta en vehicles privats: cotxesi motos (33%). Regió Metropolitana de Barcelona, dels quals un 19% van serDesplaçaments a la Regió Metropolitana de Barcelona en 2010 en transport públic Transport públicModes no motoritzats A peu 18,7% Modes 97,7% 3.044.365 ferroviaris 59,3% Transport privat 33,5% Cotxe 5.456.896 86,1% 47,7% 7.767.824 Autobús 36,3% Bicicleta Altres 2,3% Moto 4,4% 10,9% Altres 3,0%Font Autoritat del Transport Metropolità (ATM) 012
  • 13. La demanda del transport públic col·lectiu en l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióde Barcelona es va concretar en 922,3 milions de viatges, xifra que representa un incrementde 8 milions respecte l’any 2009. Del total de viatges realitzats, més de 570 corresponen aTMB, xifra que fa palesa la gran contribució que TMB fa a la mobilitat de la ciutat.En el quadre següent es pot veure el detall per operadors/administracions titulars, destacantl’augment en la xarxa de metro de TMB d’un 5,4%.El transport públic a la Regió Metropolitana de Barcelona ANY 10/09 Viatges any Viatges any 2010 2009 Nombres % absoluts Metro 381,2 361,7 19,6 5,4% Bus 189,4 196,0 -6,5 -3,3% Total TMB 570,7 557,6 13,1 2,3% FGC 79,8 79,8 0,0 0,0% Renfe Rodalies 103,7 110,1 -6,4 -5,8% Tramvia 23,8 23,9 -0,1 -0,5% Autobusos EMT 73,4 73,5 -0,1 -0,2% Autobusos DGTT 30,2 28,8 1,4 5,0% Autobusos urbans 40,8 40,6 0,2 0,5% TOTAL 922,3 914,3 8,0 0,9%Font Autoritat del Transport Metropolità (ATM)L’ús del metro o el bus no només afavoreix l’accés als passatgers a la feina, als serveis bàsics iapropa la ciutat als seus habitants. El transport públic ajuda a descongestionar les carreteresde trànsit i contribueix a reduir els índexs d’accidents i l’emissió de substàncies contami-nants a l’atmosfera, causants, entre d’altres, del canvi climàtic. El camí que des de TMB s’haemprès per aconseguir el 100% d’accessibilitat no fa més que accentuar aquesta voluntatintegradora inherent al transport públic.Malgrat aquests avantatges, TMB n’és conscient dels riscs inherents a la seva activitat i quehi estan molt relacionats. La seguretat, la protecció del medi ambient i el repte de fer fronta l’ajustament de pressupostos derivat de la crisi econòmica, sense minvar la qualitat delservei, són grans desafiaments als quals TMB, com a principal operador de transport públicde Barcelona i els seus voltants, ha de treballar fermament. 013
  • 14. 1.2. La sostenibilitat 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzaciócom a eix estratègicTMB aposta per la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) com un paradigma de gestióque impregna tota la seva activitat. L’aportació que TMB fa al seu entorn és inherent a lamissió de la companyia, que és la prestació d’un servei de caràcter públic als ciutadans, itambé és present a la seva visió i valors.La missió de TMB és oferir una xarxa de transport públic que contribueixi a la millora dela mobilitat ciutadana i al desenvolupament sostenible de l’àrea metropolitana, garantint laprestació del millor servei al client i desenvolupant polítiques de Responsabilitat Social enun marc de viabilitat i eficiència econòmica.La visió de la companyia és ser una empresa de transport i de mobilitat ciutadana competi-tiva i referent a Europa: •  er la seva contribució a la millora de la mobilitat a l’àrea metropolitana, p i a la sostenibilitat urbana i al medi ambient; • per la qualitat tècnica oferta i per la qualitat percebuda pel ciutadà; • per l’eficiència dels seus processos i l’optimització de recursos; •  er l’ús eficient de la tecnologia com a palanca de millora del servei p i de l’eficiència; • per l’excel·lència dels seus treballadors; • pel seu compromís amb la societat i els ciutadans; • i per la seva presència internacional.Per aconseguir-ho, TMB i el seu equip es guien pels següents valors: • compromís i vocació de servei públic; • servei excel·lent; • gestió eficient; • comportament socialment responsable; • obertura a la innovació; • relacions guanyar-guanyar; • reconeixement i equitat; • treball en equip i compartir l’èxit professional; • integritat i honestedat; • compromís amb el creixement personal i professional; • i respecte.Amb l’objectiu de gestionar sistemàticament i de manera proactiva la Responsabilitat SocialCorporativa (RSC), la direcció de TMB va aprovar el 2007 un Pla Estratègic de RSC basat enset eixos,que s’han continuat desenvolupant al llarg de l’any 2010. 014
  • 15. 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organització EIXOS GRAU DE DESENVOLUPAMENT Aconseguir la plena accessibilitat de la xarxa de TMB TMB ha presentat el 2010 el seu Pla Director a totes les persones. d’Accessibilitat Universal per refermar el seu compromís amb el principi d’igualtat d’oportunitats, el respecte per la diversitat humana i el dret de tothom a tenir una vida independent. A més, el 100% dels autobusos i 108 estacions ja estan completament adaptades a persones amb mobilitat reduïda. Desenvolupar un codi de conducta per a la relació de En fase de desenvolupament. TMB amb tots els seus grups d’interès. Convertir-se en un model d’integració mitjançant TMB ha desenvolupat un Pla d’Igualtat, que polítiques d’inclusió de la diversitat de la plantilla, en contempla alhora mesures per a la conciliació de la àmbits com el gènere, l’origen, l’edat i les condicions vida personal i laboral, i s’han implementat iniciatives físiques i també a través de la incorporació de per a la incorporació de col·lectius amb riscos col·lectius amb risc d’exclusió social. d’exclusió social. Elaborar un Pla Director de Cooperació que TMB va aprovar el 2009 el Pla Director de Cooperació proporcioni coherència a totes les actuacions que i Solidaritat de l’organització. TMB duu a terme en matèria d’acció social. Abanderar la lluita contra el canvi climàtic i per la TMB ha aprovat en 2010 el Pla Director de mobilitat sostenible. Sostenibilitat Ambiental. Impulsar programes per a la conciliació de la vida La conciliació a TMB es garanteix a través de personal i laboral. diferents beneficis socials i mesures de flexibilitat. Donar a conèixer les diferents accions en matèria de TMB edita des de l’any 2004 una memòria corporativa RSC amb l’objectiu de potenciar la imatge d’empresa que recull les principals actuacions en l’àmbit de socialment responsable. la Responsabilitat Social. Des de 2007, aquesta memòria es fa seguint l’estàndar fixat per l’organisme internacional Global Reporting Initiative. A més a més, al llarg de l’any s’han desenvolupat diverses presentacions i activitats per donar a conèixer tant el Pla Director d’Accesibilitat com el de Sostenibilitat Ambiental.El Pla Estratègic que ha guiat l’activitat de TMB l’any 2010 contempla la ResponsabilitatSocial de manera concreta a l’àmbit de processos i de manera implícita tant al nivell definances, com de persones i de clients/ciutadans esmentant principis com: el mantenimentd’unes relacions laborals basades en el diàleg, la potenciació del desenvolupament personali professional, l’adequació de processos des d’una visió de sostenibilitat i la millora de laqualitat i la seguretat del servei entre d’altres. 015
  • 16. Pla Estratègic de TMB 2010 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióGarantim la satisfacció del client Clients / Ciutadans Guanyar quota Millorar la qualitat/ Millorar la de mercat de seguretat/ confortabilitat satisfacció del la mobilitat de del servei optimitzant client forma sostenible i els recursos eficient PROCESSOS (Eficiència, Servei, Qualitat i Entorn)Per a que a través dels processos estratègics Adequar els Adequar Potenciar processos i processos des sistemes i eines Utilitzar les l’organització duna visió de d’informació i noves tecnologies a les noves sostenibilitat, comunicació amb com a palanca necessitats eficiència el client / ciutadà de canvi d’acord amb i qualitat l’enfoc RSC PERSONES Relacions Potenciar el laborals basades La comunicació com Millora de la desenvolupament en el diàleg i en la eix integrador productivitat personal i profesional competitivitatPreparem la nostra gent FINANCESAssegurem la viabilitat i eficiència econòmica Aconseguir de les administracions Gestió òptima responsables i eficient de Assegurar recursos econòmics per recursos per a recursos a tots ingressos propis i la renovació i els nivells de Contracte-Programa millora de l’actual lorganització infraestructura 016
  • 17. 1.3. Una organització 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióoberta als seus grupsd’interèsTMB està oberta al diàleg amb tots els seus grups d’interès. De manera contínua, la compa-nyia demana la valoració dels passatgers sobre la seva activitat, a través de diverses enques-tes i estudis que es troben detallats a l’apartat de ‘Comunicació amb l’usuari’.A més a més, a l’hora d’abordar projectes concrets es parla amb les principals associacionso col·lectius implicats, per tal d’incorporar les seves necessitats i demandes. Aquest ha estatel cas, per exemple, del Pla Director d’Accessibilitat, pel qual TMB ha comptat amb l’ajut dediverses organitzacions amb les quals col·labora en l’àmbit de l’accessibilitat:En l’àmbit municipal: •  omissió Executiva de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) C •  omissió de Transport de l’IMD C •  omissió de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona C •  acte per la Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona PEn l’àmbit autonòmic: •  omissió d’Accessibilitat de la Direcció General de Transport Terrestre C (Generalitat de Catalunya) •  onsell de Mobilitat (Generalitat de Catalunya) CEn l’àmbit estatal: •  oro Estatal de Sostenibilidad Ferroviaria F •  rupo de Transportes de la Federación Española de Municipios y Provincias GEn l’àmbit europeu: •  ITP U •  rojecte europeu Mediate PMés informacióAltres plans que han comptat amb la col·laboració dels grups d’interès han estat el de Cooperaciói Solidaritat i el de Sostenibilitat Ambiental. Als enllaços respectius es pot consultar la informa-ció en profunditat.Per tal de conèixer les necessitats i expectatives dels diversos públics, definits tenint encompte la relació que tenen amb la companyia al Pla Estratègic de RSC, TMB manté diver-sos canals que permeten una comunicació bilateral i multilateral constant i fluïda. En aquestàmbit, destaca l’entrada de TMB en 2010 a les xarxes socials, un espai de diàleg interactiu idirecte que apropa l’organització a la ciutadania. 017
  • 18. Vies de diàleg amb els diferents grups d’interès de TMB 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organització Grup d’interès Canals de comunicació Periodicitat Congressos i reunions Diverses vegades l’any Societat Campanyes institucionals Diverses vegades l’any Visites a les instal·lacions Diverses vegades l’any TMB Educa Diverses vegades l’any Relació amb mitjans de comunicació Diverses vegades l’any Publicacions institucionals de TMB Un cop l’any Web Diària Xarxes socials Diària Reunions periòdiques amb associacions de veïns, Diverses vegades l’any districtes, institucions i ONG Participació en actes d’interès social i institucionals Diverses vegades l’any Punt TMB Quatrimestral Clients TMB i Bus, punts d’ajuda i senyalització a andanes, Tot l’any parades i autobusos Sistema de recollida de queixes i suggeriments Tot l’any Enquestes de satisfacció Diària Agent d’Atenció al Client Tot l’any Ràdio Metro Diària Mou TV Diària Revista Hora Punta Mensual Web Diària Xarxes socials Mensual Esmorzars de treball Tot l’any Treballadors Intranet Diària Reunions periòdiques amb els representants dels empleats Tot l’any Quioscos d’informació / Canal TMB Diària Procés d’acollida En funció de les incorporacions Revistes internes GenTMB i I_CON Mensual Grups de treball i iniciatives de millora Tot l’any Notes informatives Tot l’any Reunions de treball Tot l’any Complements quadre de servei Tot l’any Full salmó i full verd d’informació sobre les Puntual quan es requereix negociacions dels convenis col.lectius. Línia TMB En funció de l’actualitat corporativa. Sense periodicitat establerta Portal on-line (perfil del contractant) Tot l’any Proveïdors Reunions amb la Direcció de Compres Tot l’any Reunions amb la Direcció de Comunicació i Relacions Govern corporatiu i Tot l’any Institucionals i organització d’actes institucionals administracions públiques Participació en grups de treball i iniciatives procedents Tot l’any de l’Administració Pública 018
  • 19. 1.4. Transparència 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzaciói bon governLa transparència i el bon govern corporatiu són per a TMB, com integrant del sector públic La propietàriai metropolità, una prioritat. del capital socialLa propietària del capital social de FMB i TB és l’Entitat Metropolitana del Transport(EMT), una entitat local integrada per 18 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, de FMB i TBcreada per la Llei 7/1987 del Parlament de Catalunya per, entre d’altres competències, pres-tar de forma conjunta els serveis de transport públic de viatgers en el seu àmbit territorial. és l’EntitatEl govern i l’administració de l’EMT corresponen al Consell Metropolità i a la junta de Govern. MetropolitanaEl Ple del Consell Metropolità es compon de 34 representants escollits pels municipis inte- del Transport (EMT),grats a l’EMT entre els seus regidors, proporcionalment al nombre de regidors obtinguts percada llista en les eleccions municipals. Corresponen al municipi de Barcelona 11 represen- una entitat localtants, als municipis de més de 100.000 habitants (Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i SantaColoma de Gramenet), tres representants a cada un, i a la resta de municipis, un representant. integrada per 18 municipis deEntitat Metropolitana del Transport (EMT) a 31/12/2010 l’Àrea Metropolitana President Vicepresident Antoni Poveda Zapata Antoni Rodés Inés de Barcelona Vicepresidenta primera Vicepresident Assumpta Escarp Gibert (vacant) Vicepresident Jordi Portabella CalveteInformació sobre els càrrecs directius, membres de la Junta de Govern i vocals del ConsellMetropolitàL’agost del 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 31/2010, l’objecte de la qual éscrear l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i regular-ne l’organització, les competènciesi el finançament.L’AMB és un ens local supramunicipal de caràcter territorial integrat per 36 municipis dela conurbació de Barcelona, entre els quals hi ha vinculacions econòmiques i socials que fannecessària la planificació de polítiques públiques i la implantació de serveis d’una maneraconjunta. Pel que fa a la mobilitat, tot el territori de l’AMB es considerarà àrea de gestió uni-tària del transport, per la qual cosa es considerarà exclusivament urbà dins del seu territori.El màxim òrgan de representació de l’AMB és el Consell Metropolità, que estarà integratpels 36 alcaldes dels municipis que conformen l’AMB i una representació dels regidors mu-nicipals fins a un total de 90 membres.La constitució del primer Consell Metropolità s’efectuarà un cop passades les eleccions locals delmaig de 2011. L’AMB assumirà la titularitat dels serveis, els mitjans materials, financers i perso-nals, els drets i les obligacions de l’EMT (actual propietària de les accions de TB i FMB) i la suc-ceirà en la titularitat de les accions de les societats mercantils en què aquestes entitats participen. 019
  • 20. 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióEls membres del Consell d’Administració de TB i FMB són a 31/12/2010: CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE FERROCARRIL METROPOLITÀ DE TRANSPORTS DE BARCELONA, S.A. (TB) BARCELONA, S.A. (FMB) Presidenta Presidenta Assumpta Escarp i Gibert Assumpta Escarp i Gibert President del Consell i President del Consell i Vicepresident Executiu Vicepresident Executiu de TMB de TMB Dídac Pestaña Rodríguez Dídac Pestaña Rodríguez Membres Membres Antoni Poveda Zapata Antoni Poveda Zapata Maria Lluïsa Ibáñez Boira Maria Lluïsa Ibáñez Boira Pelayo Martínez Bauluz Pelayo Martínez Bauluz Eduard Freixedes Plans Eduard Freixedes Plans Francesc Narvaez Pazos Francesc Narvaez Pazos Jordi Portabella Calvete Jordi Portabella Calvete José Conde Pérez Quim Mestre Garrido Pau Noy Serrano Antoni Novel Cabré Manel Nadal Farreras Joan Torres Carol Jordi Oliver Solà José Chito Salazar Agustí Abelaira Dapena Antoni Rodés Inés José Luís Moure Figueiras Jordi Parayre Soguero Observadors Observadors Jordi Parayre Soguero José Conde Pérez Alfred Morales González Alfred Morales González Manel Villalante Llauradó Manel Villalante Llauradó Benjamín Cubillo i Vidal Francesc Xavier Flores García Antoni Rodés Inés Pau Noy Serrano Convidat Convidat Ramón Seró Esteve Ramón Seró Esteve Secretari Secretari Oriol Sagarra Trias Oriol Sagarra TriasNota El Sr. Josep Maria Goñi Allet va ésser membre del Consell d’Administració de Transportsde Barcelona, S.A. fins el 22 de juliol de 2010.Dídac Pestaña Rodríguez és l’únic membre del Consell d’Administració que ocupa un càrrecexecutiu. El funcionament intern d’aquest òrgan es regeix pels estatuts socials, inscrits alRegistre Mercantil, i, en tot allò que no hi estigui expressament regulat per la normati-va societària. Aquests documents recullen els procediments establerts per evitar conflictesd’interessos respecte a la incompatibilitat de càrrecs.La comunicació entre la plantilla i el màxim òrgan de govern de TMB s’assegura amb la pre-sència de dos membres del Comitè d’Empresa, José Chito Salazar (UGT) i José Luis MoureFigueiras (CCOO), al Consell d’Administració de FMB i TB, respectivament. 020
  • 21. 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organització COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA A 31/12/10 Vicepresident Executiu i President de Director de l’Àrea de Control de la Comissió Executiva Gestió, Pressupostos i Dídac Pestaña Rodríguez Auditoria Interna Adolfo Céspedes Martín Coordinadora Tècnica del Vicepresident Executiu i Secretària Director de l’Àrea d’Administració, de la Comissió Executiva Finances i Aprovisionament Lola Bravo González Enric Bech Duró Director General de Metro Director de l’Àrea Sebastián Buenestado Caballero de Tecnologia Lluís García Torrent Director General de Bus Ignasi Armengol Villà Sotsdirector General de Serveis Corporatius Director General de Serveis i Director Corporatiu Corporatius de l’Àrea de la Direcció Albert Busquets Blay de Persones Jaume Tintoré Balasch Director Executiu de Presidència Director de l’Àrea Jordi Nicolás Espinosa d’Assessoria Jurídica Director de l’Àrea de Màrqueting Albert Casanovas Mon i Ingressos Accessoris Jorge Carles-Tolrà Hjorth-AndersenNota Fins el 12/05/2010, data de la seva jubilació, el Sr Josep D. Guàrdia Canela va ocupar el càrrec deDirector de l’Àrea d’Assessoria Jurídica i era membre de la Comissió Executiva i del Consell de Direcció.A més de la Comissió Executiva, existeixen a TMB comitès de les respectives àrees, unComitè de Contractació i un Comitè d’Aprovisionament. 021
  • 22. 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organització COMPOSICIÓ DEL CONSELL DE DIRECCIÓ A 31/12/10 Presidenta Director de l’Àrea Assumpta Escarp i Gibert d’Assessoria Jurídica Albert Casanovas Mon Vicepresident Executiu i Vicepresident del Consell Director de l’Àrea de Comunicació de Direcció i Relacions Institucionals Dídac Pestaña Rodríguez Santiago Torres Sierra Coordinadora Tècnica Director de l’Àrea del Vicepresident Executiu de Planificació de la Xarxa i Secretària del Jacint Soler Trillo Consell de Direcció Lola Bravo González Director del Centre Operatiu de Negoci de Ponent Director General de Metro Sebastián Manel Barriga Muñoz Buenestado Caballero Directora de l’Àrea Director General de Bus Operativa de Bus Ignasi Armengol Villà Asunción Santolaria Marco Director General Director de l’Àrea Tècnica de Serveis Corporatius de Bus Albert Busquets Blay Francesc González Balmas Director Executiu de Presidència Director de Serveis Financers Jordi Nicolás Espinosa Ismael Uruén Pueyo Director de l’Àrea de Màrqueting Director de l’Àrea Tècnica i Ingressos Accessoris de Metro Jorge Carles-Tolrà Hjorth-Andersen Ramon Rosell Busoms Director de l’Àrea de Control Director de l’Àrea d’Operacions de Gestió, Pressupostos de Metro i Auditoria Interna Àlex Egea Miguel Adolfo Céspedes Martín Directora del Servei Director de l’Àrea d’Administració, de Transports d’Oci Finances i Aprovisionaments Montserrat Pérez Adrián Enric Bech Duró Gerent de l’Entitat Director de l’Àrea de Tecnologia Metropolitana del Transport Lluís García Torrent Pelayo Martínez Bauluz Sotsdirector General de Serveis Director de Serveis Generals Corporatius i Director de l’Àrea de l’Entitat Metropolitana Corporativa de Direcció de Persones del Transport Jaume Tintoré Balasch Antoni Novel CabréTots els membres del Consell de Direcció ocupen un càrrec executiu a excepció dels senyorsPelayo Martínez Bauluz i Antoni Novel Cabré, que ostenten el càrrec de Gerent i Director deServeis Generals a l’Entitat Metropolitana del Transport. 022
  • 23. ÒRGANS D’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ DE TMB 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióTots els òrgans de govern de TMB vetllen de forma contínua per una gestió de la companyiaòptima en els aspectes econòmic, social i ambiental d’acord amb la missió, la visió i els valorsen què es basa el seu funcionament.Existeix a TMB el departament d’Auditoria Interna, que actua com a regulador i controladorde situacions concretes i específiques, i com a eina de suport i col·laboració per al conjuntde TMB, tot tenint en compte l’evolució continuada de l’organització cap a nivells de gestió,eficiència i productivitat òptims. A més, TMB està sotmesa al control de l’AdministracióGeneral de l’Estat i de la Sindicatura de Comptes, com també a auditories externes. Aquestcontrol comprèn la gestió de riscos derivats de pràctiques corruptes. Les unitats de negocique se sotmeten a aquest control són tres (el 75%). Consell Consell dadministració dadministració de Ferrocarril de Transport de Metropolità de Barcelona, SA Barcelona, SA Presidenta Vicepresident executiu Coordinadora Direcció tècnica Executiva - - Gabinet Gabinet Presidència Presidència Direcció Direcció General Direcció General General de - - Xarxa Serveis Xarxa de Corporatius dAutobusos Metro 023
  • 24. 024 públic referent La xarxa de transport2 2 — La xarxa de transport públic referent
  • 25. Fites 2010 2 — La xarxa de transport públic referentAugment de 13,1 milions de viatgersrespecte el 2009 — Nous trams de laL2, L5 i L9/10 — Més de 16.000 milionsde places-km ofertes al metro, rècordhistòric — Una flota de trens jove, amb9,5 anys de mitjana — Un total de 106línies de bus amb una semisuma derecorreguts global de 932,37 km —Presentació del Pla Director d’Accessi­bilitat Universal — Aprovació de lapolítica de seguretat ferroviària — Elsusuaris valoren els serveis de metro ibus amb la nota més alta des de 2006 TMB ha continuat fent esforços durant 2010 per oferir uns nivells de qualitat que satisfacin les necessitats dels seus clients, malgrat les restriccions pressupostàries motivades pel con- text econòmic actual. Aquests esforços s’han traduït en l’expansió del servei de metro i bus a nous punts del territori de l’àrea metropolitana de Barcelona i en la posada en marxa d’ac- tuacions en l’àmbit del material mòbil, l’accessibilitat, la seguretat i la neteja per mantenir uns estàndards de qualitat òptims. Les actuacions han intentat respondre als objectius fixats per Metro i Bus per a 2010 cen- trats a millorar la satisfacció del clients, guanyar quota de mercat de la mobilitat de forma sostenible i eficient, potenciar els sistemes de comunicació amb el client i adequar processos des d’una visió de sostenibilitat, eficiència i qualitat, així com consolidar les noves tecnolo- gies com a palanca de canvi. 025
  • 26. Objectius 2011 2 — La xarxa de transport públic referentContinuar millorant la satisfacció delsclients — Seguir baixant el tempsd’atur per causes internes i, durantel 2011, es vol aconseguir tambéuna reducció important en l’atur percauses externes a la xarxa de Metro— Recuperació de la funcionalitatSIU invidents (anunciació altaveusexteriors) — Seguir millorantl’eficiència — Millorar els kms senseavaria a la xarxa de Bus — Implantaciódel primer eix de la xarxa RetBus de grancapacitat i major velocitat comercial —Ampliació de la certificació ISO 9001-UNE 13816 a un nou Centre Operatiude Negoci (Triangle) — Potenciació delssistemes de comunicació amb el client,amb el projecte Mou TV, instal·lantpantalles a 50 autobusos, un tren piloti dues estacions de Metro 026
  • 27. 2.1. Xifra rècord 2 — La xarxa de transport públic referentde passatgersL’any 2010, malgrat la conjuntura de crisi econòmica generalitzada i després de dos anys A Metro, s’ha assolitconsecutius de descensos de passatge, el conjunt dels mitjans de transport de TMB han trans-portat 13,1 milions més de viatgers que l’any anterior (+2,3%), fins arribar als 570,7 milions. en 2010 una fitaEn el cas de metro, s’ ha marcat una fita històrica en arribar per primer cop als 381,2 milions històrica de 381,2de viatgers, un increment de prop de 20 milions respecte la xifra de l’any anterior. Aquestcreixement s’explica principalment per les ampliacions de la xarxa, els nous trams de la L2, milions de viatgersla L5 i la L9/10; però també per diverses eventualitats com el transvasament de viatgersprocedents de Renfe pel tall de servei degut a les obres de l’estació de La Sagrera.Pel que fa a bus (xarxa regular de bus, Barcelona Bus Turístic i Tramvia Blau), l’any 2010 s’haproduït una disminució de la demanda de 6,5 milions de viatgers que s’explica, bàsicament,pel transvasament de passatge a metro, com a conseqüència de les ampliacions de la xarxai la millora de l’accessibilitat a aquest transport. Un altre factor que també ha contribuït aaquest descens ha estat la vaga general del dia 29 de setembre. La demanda de TB per xarxess’ha distribuït de la següent forma: •  arxa regular d’autobusos: S’han transportat 183,36 milions de viatgers, el que X representa una disminució del -3,4% respecte l’exercici anterior. •  arcelona Bus Turístic: S’han transportat 5,77 milions de viatgers, una xifra B similar a la de 2009, que suposa un increment del 0,2%. •  ramvia Blau: Hi ha hagut un descens del -3,9% respecte l’any anterior. TEl passatge total transportat al Telefèric de Montjuïc ha estat de 1.182.528 viatgers, la qualcosa ha suposat un increment del 3,86% respecte al de 2009.Viatgers transportats a TMB (en milions) % Diferència 2009 2010 2010-09 Viatges Xarxa Metro 361,65 381,22 5,4 Total FMB 361,65 381,22 5,4 Viatges Xarxa Bus 189,87 183,36 -3,4 Viatges Tramvia Blau 0,32 0,31 -3,9 Viatges Barcelona Bus Turístic 5,76 5,77 0,2 Total TB 195,95 189,44 -3,3 Total TMB* 557,61 570,66 2,3*Sense Telefèric de Montjuïc 027
  • 28. 2 — La xarxa de transport públic referent Evolució de viatgers de TMB (amb Transports d’Oci inclòs) 600 576,9 560 571,2 570,7 561,1 557,6 548,4 550,2MILIONS DE VALIDACIONS 535,7 520 511,8 493,1 480 440 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Viatgers transportats per línies de metro (en milions) Diferència % Diferència Línia 2009 2010 2010-09 2010-09 L1 107,72 109,79 2,07 1,9 L2 41,42 42,27 0,85 2,0 L3 84,41 86,76 2,35 2,8 L4 48,93 51,16 2,23 4,6 L5 78,26 85,44 7,18 9,2 L9/10 0,09 4,72 4,63 - L11 0,83 1,09 0,26 31,6 Total TMB 361,65 381,22 19,57 5,4 Evolució de viatgers a la Xarxa de Metro 395 380 381,2 376,4 365 366,4 361,7 359 353,4MILIONS DE VALIDACIONS 342,8 345,3 335 320 331,4 321,4 305 305,1 290 275 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 028
  • 29. 2 — La xarxa de transport públic referent Evolució de viatgers a la Xarxa de Bus (amb Transports d’Oci) 220 210 210,50 207,70 203,71 205,00 205,00 200MILIONS DE VALIDACIONS 194,86 195,95 190 189,83 189,44 187,19 180 170 160 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 La ràtio d’ocupació mitjana de l’any 2010 a Metro, entesa com la xifra de viatgers/cotxes-km útils recorreguts, ha estat de 4,35 viatgers/cotxe-km útil, enfront als 4,58 viatgers/cotxe-km útil de l’any anterior, la qual cosa representa una disminució del 4,91%. Aquest descens de l’ocu- pació mitjana de la xarxa es deu a que l’increment de l’oferta ha estat superior al del passatge. En el cas de TB, la ràtio d’ocupació mitjana ha estat de 4,47 viatgers/cotxe-km útil l’any 2010, és a dir, un 3,7% inferior a la de l’any anterior que va ser de 4,64 viatgers/cotxe-km útil. Aquesta disminució de l’indicador s’ha degut al descens de passatge apuntat anterior- ment, la qual cosa es tradueix en una menor ocupació mitjana dels vehicles. 029
  • 30. 2.2. La xarxa de metro 2 — La xarxa de transport públic referentarriba a nous puntsdel territoriTMB ha prolongat la xarxa de metro l’any 2010 fent-la arribar a nous punts del territori.Destaquen pel volum de passatgers que se’n beneficien, l’ampliació de les línies 2 i 5, i laposada en marxa de nous trams de la línia 9/10.EL METRO, AL CENTRE DE BADALONALa prolongació de la línia 2 entre les estacions de Pep Ventura i Badalona Pompeu Fabra hasuposat l’arribada del servei de metro al centre de Badalona. Es tracta d’una notable milloraper a la mobilitat, ja que interconnecta la trama urbana de la ciutat i l’enllaça directamentamb el centre de Barcelona.La nova estació de Badalona Pompeu Fabra té una andana central i dos vestíbuls, cadascunamb un accés amb escales i ascensor. Al vestíbul principal, s’ha realitzat un forjat per poderconnectar amb la L1 en una futura prolongació d’aquesta des de l’estació Fondo.LA L5 ARRIBA A LA VALL D’HEBRONLa línia 5 s’ha ampliat en 2010 amb un nou tram de 2,3 km entre les estacions d’Hortai la Vall d’Hebron, als districtes d’Horta-Guinardó i Gràcia de Barcelona, que inclou tresestacions: El Carmel, El Coll-La Teixonera i Vall d’Hebron, amb enllaç amb la línia 3, i dosvestíbuls adaptats a les persones amb mobilitat reduïda. 030
  • 31. 2 — La xarxa de transport públic referentLA L9/10 CONTINUA CREIXENTEl tram de la línia 9 de metro a Santa Coloma de Gramenet, amb 4,9 kilòmetres de longitudi cinc estacions, va complir el desembre de 2010 el primer any d’operació. Es tracta de laprimera línia automàtica al metro de Barcelona i a l’estat espanyol.Durant l’any, s’ha ampliat també la L10. A l’abril es van posar en servei el nou tram entreles estacions de Gorg (Badalona) i Bon Pastor (Barcelona) i el ramal de Santa Coloma deGramenet des de l’estació de Can Peixauet a la de Bon Pastor. Posteriorment, el juny es vainaugurar el tram que va entre les estacions de Bon Pastor i La Sagrera.Amb aquest nou tram, la L9/10 ha passat a tenir 11 estacions i una longitud d’11,1 km. Al2010 es va normalitzar l’horari comercial de funcionament de la línia, passant a ser el mateixque el de la resta de la xarxa de metro. Pel que fa a interval de pas, és d’uns sis minuts a lesdues branques i de tres minuts en el tram central. En total, circulen per la línia nou trens. Estracta de la primera vegada que TMB explota una línia de metro amb branques.Finalment, durant tot l’any s’ha estat construint l’estació de Santa Rosa (situada entre lesestacions de Can Peixauet i Fondo), i s’han iniciat les feines per a la infraestructura dels pro-pers trams a inaugurar: entre Terminal Sud i Amadeu Torner; entre la nova estació de ZonaFranca i Zona Universitària; i entre Zona Universitària i La Sagrera.Aquestes ampliacions de la xarxa han repercutit notablement en el creixement de l’oferta deplaces-km ofertes, que s’ha situat en 16.062 milions, un 11,6% superior a la de l’any anterior. 031
  • 32. 2 — La xarxa de transport públic referentPlaces-km ofertes (en milions) Diferència % Diferència Línia 2009 2010 2010-09 2010-09 L1 3.597,99 3.834,88 236,89 6,58 L2 2.351,94 2.384,02 32,01 1,36 L3 2.946,28 2.948,30 2,02 0,07 L4 2.482,30 2.483,66 1,36 0,05 L5 2.929,51 3.215,54 286,02 9,76 L9/10 22,67 1.123,71 1.101,04 - L11 59,58 72,34 12,77 21,43 TOTAL 14.390,27 16.062,46 1.672,19 11,62El creixement de l’oferta de la L11 obeeix a què l’any 2009 va estar tancada pels treballs perautomatitzar la línia. L’increment de la L1 està motivat per l’augment de la demanda derivatdel tall de les línies C2 i C3 de Renfe arran de les obres de l’intercanviador de la Sagrera.Evolució de les places-km ofertes (en milions)17.20016.000 16.06214.800 14.656 14.39013.600 13,15112.400 12.518 11.88211.20010.000 2005 2006 2007 2008 2009 2010Des del punt de vista de l’oferta, en termes de cotxes-km útils, l’any 2010 s’han recorregut87,6 milions, la qual cosa representa un increment del 10,9%.Evolució dels cotxes-kms útils recorreguts (en milers) Diferència % Diferència Línia 2009 2010 2010-09 2010-09 L1 17.996,75 19.133,65 1.136,90 6,32 L2 12.880,44 13.056,16 175,72 1,36 L3 17.770,86 17.775,74 -5,12 -0,03 L4 14.056,68 14.060,30 3,62 0,05 L5 2.929,51 3.215,54 286,02 0,03 L9/10 15.886,97 17,437,99 1.551,03 9,76 L11 116,26 5.762,63 5.646,38 - TOTAL 79.044,55 87.625,22 8.580,67 10,86 032
  • 33. Pel que fa a la xifra de trens en hora punta del matí corresponents a un dia feiner d’hivern, 2 — La xarxa de transport públic referentaquesta era a finals d’any de 137 unitats, set més que el 2009.Trens en hora punta (dia feiner) Línia 2008 2009 2010 L1 24 26 26 L2 22 22 22 L3 25 27 27 L4 19 19 19 L5 29 29 30 L9/10 - 3 5 L11 - - 4 Funicular 2 2 2 TOTAL 123 130 137El grau de compliment mitjà de l’oferta teòrica (% cotxes-km útils realitzats sobre els pro-gramats) ha millorat el 2010, sent del 99,30%. La causa ha estat principalment l’augmentde la ràtio a la L1, ja que l’any anterior havia baixat a causa de les tasques d’instal·lació delsistema de seguretat ATP.Grau d’acompliment de l’oferta teòrica Any 2010 L1 L2 L3 L4 L5 L9/10 L11 Total % de compliment del servei 99,01 99,75 99,36 99,56 99,57 97,91 96,55 99,30Pel que fa a la velocitat comercial, s’han registrat canvis a la L2, L5 i L9, on s’ha incrementat.No obstant, ha baixat a la línia 11 per adaptar-se a la seva automatització parcial.Velocitat comercial (km/hora) Línia 2009 2010 L1 26,8 26,8 L2 27,7 28,1 L3 26,6 26,6 L4 28,4 28,4 L5 25,9 26,3 L9 27,7 31,1 L10 - 32,3 L11 25,3 23,7 Funicular 25,0 25,0 033
  • 34. 2.3. Millores als trens 2 — La xarxa de transport públic referenti a les estacionsUNA FLOTA DE TRENS JOVE I FIABLELa incorporació de nou material mòbil en els darrers anys ha permès renovar totalment laflota de la línia 5, amb les noves unitats de la sèrie 5000. La línia 2 ha passat a estar formadaíntegrament per trens nous de la sèrie 9000 i la línia 4 ha rejovenit també amb el traspàs detrens de la sèrie 2100, procedents de la línia 2, i la incorporació de noves unitats de la sèrie9000, que van substituir els antics trens de la sèrie 1100. Per altra banda, a finals d’any hihavia un parc de 16 trens de la sèrie 9000 assignats a la línia 9/10.Amb aquestes incorporacions, el parc mòbil del metro (sense Funicular), a 31 de desembrede 2010, estava format per 162 trens quíntuples i tres trens dobles. Això representa un totalde 816 cotxes, dels quals 654 eren motors i 162 remolcs, tal i com es desglossen per sèries enel quadre següent:Composició del Parc Mòbil (No inclou Funicular) Motors Remolcs Total cotxes TOTAL TRENS Sèrie 2000 24 6 30 6 Sèrie 2100 60 15 75 15 Sèrie 3000 72 18 90 18 Sèrie 4000 96 24 120 24 Sèrie 5000 156 39 195 39 Sèrie 6000 40 10 50 10 Sèrie 9000 200 50 250 50 Sèrie 500 (*) 6 0 6 3 162 Total cotxes 654 162 816 quíntuples 3 (*) Els trens de la sèrie 500 són dobles doblesPer altra banda, el Funicular de Montjuïc, integrat a la xarxa de metro des de l’any 2002,compta amb una flota de dos unitats de tres cotxes cadascuna.El nombre de trens de la flota ha crescut prop d’un 40% des de l’any 2004, la qual cosa hasuposat una millora substancial de l’oferta, tant en termes quantitatius com qualitatius, ambtrens de nova tecnologia. 034
  • 35. 2 — La xarxa de transport públic referentEvolució del nombres de trens175165 165155 160 156 151145135 135125 128115 118 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Amb aquesta incorporació progressiva de nous trens en els darrers anys, l’edat mitjana dela flota en servei ha anat disminuint de forma significativa. A finals de l’exercici, era de 9,5anys, una flota força jove si es té en compte que la vida útil d’un tren es pot situar entre els30-35 anys.Evolució de l’edat mitjana dels trens (en anys)20,0 19,2 18,615,0 14,210,0 9,2 9,3 9,5 8,7 5,0 0,0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Edat mitjana de la flota de trens per línies a 31/12/2010 L1 L2 L3 L4 L5 L9/10 L11 Total Edat mitjana de la flota (anys) 16,4 3,6 18,0 7,4 4,5 1,0 7,0 9,5Nota No s’hi inclouen els dos trens del Funicular de MontjuïcTMB ha continuat durant 2010 amb la remodelació dels trens de la sèrie 3000 i 4000, ambquatre nous vehicles renovats en cadascuna de les sèries. Any remodelació Trens sèrie 3000 Trens sèrie 4000 2007 4 1 2008 4 4 2009 5 2 2010 4 4 TOTAL 17 11 035
  • 36. Així mateix, ha continuat treballant en el projecte iniciat el 2008 per instal·lar una nova 2 — La xarxa de transport públic referentfuncionalitat al sistema de tancament de portes de trens de les sèries 500, 3000, 4000,2000 i 2100 (línies 1, 3, 4 i 11).Una altra novetat ha estat la posada en servei del sistema ATO (Automatic Train Operation)a la línia 1, amb la qual cosa es finalitza el projecte de la implantació d’un sistema d’ATP(Automatic Train Protection) i ATO a les línies 1 i 3 del metro. El sistema ATO és el nom querep en alguns trens la manera de conducció que governa el tren de forma automàtica sensela intervenció del conductor i que permet reduir el temps entre estacions i, per tant, millorarla freqüència de pas dels trens.S’ha finalitzat el projecte d’instal·lació de la ‘Distància Objectiu’ als trens de la línia 5 dotatsdel sistema ATP/ATO, que possibilita la circulació amb un menor interval i la possibilitat derealitzar la volta automàtica sense conductor als finals d’aquesta línia.Fiabilitat de funcionamentLa mitjana de quilòmetres recorreguts sense avaria (inclosa L9/10) s’ha situat en 59.288cotxes-km recorreguts, xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior (-0,81%). No obstantaixò, si es fa una comparació homogènia dels dos exercicis, excloent-hi la línia 9/10, que comtota línia nova ara està en el que es coneix en termes ferroviaris com a període d’infantesa,s’observa que aquest indicador s’hagués situat l’any 2010 en 66.903 km, és a dir, un 11,9%superior al del 2009. Cal destacar que l’indicador de fiabilitat de la flota de trens ha milloratnotablement durant els darrers anys, ja que des del 2005 la mitjana de km sense avaria hacrescut més de 21.000 km.Evolució de la fiabilitat de la flota de trens (km sense avaria)80.00060.000 59.774 59.288 53.36540.000 43.881 37.969 36.79720.000 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010NOVES ESTACIONS I INTERCANVIADORSTMB ha posat en servei en 2010 la nova estació Ernest Lluch i ha rehabilitat les de SantaColoma, Hospital Clínic, Sant Pau/Dos de Maig i Sant Andreu. Així mateix, ha inaugurat elsvestíbuls de Can Vidalet, Llacuna, Bogatell i Selva de Mar, i ha remodelat els intercanviadorsd’Arc de Triomf i diferents enllaços de la L9 amb altres línies de metro. •  l 2010 han finalitzat les obres de la nova estació Ernest Lluch, promogudes per E la Direcció General de Transport Terrestre (DGTT). S’ha realitzat l’estructura principal de l’estació, deixant per a més endavant les obres d‘arquitectura i instal·lacions. L’obra té un cost d’uns 39,2 milions d’euros. •  a remodelació de l’estació de Santa Coloma de Gramenet, amb un cost d’1,7 L milions d’euros, va començar el mes de febrer de 2010 i està previst que finalitzi al gener de 2011. Les obres contemplen la millora dels revestiments verticals, la substitució de paviments i la renovació de l’equipament, el mobiliari, la 036
  • 37. senyalització i les instal·lacions. Igualment, s’està treballant per adaptar l’estació al 100% de persones amb mobilitat reduïda. •  a rehabilitació de les estacions d’Hospital Clínic i Sant Pau/Dos de Maig a la L5 L ha consistit en la renovació dels terres, falsos sostres i parets. A Sant Pau/Dos de Maig s’han renovat els accessos. Les obres van finalitzar a l’agost, amb un cost de 2,1 milions d’euros a Hospital Clínic i 2 milions d’euros a Sant Pau/Dos de Maig. •  l 2010 van finalitzar les obres de rehabilitació de l’estació de Sant Andreu, per E un import de 2,5 milions d’euros. Les millores han permès la supressió de les barreres arquitectòniques de l’estació i la instal·lació de nous revestiments dels paraments verticals i del terra per altres materials més actuals amb tractament antivandàlic, entre d’altres avantatges. •  a construcció d’un segon vestíbul a l’estació de Can Vidalet ha eliminat les L barreres arquitectòniques. L’obra, promoguda per la DGTT, ha tingut un cost de 8,6 milions d’euros. •  MB ha treballat en 2010 en els nous vestíbuls de les estacions de la L4 Llacuna, T Bogatell i Selva de Mar. L’obra, promoguda també per la DGTT, té un cost de 22,8 milions d’euros. Els nous vestíbuls permeten fer accessible aquestes estacions a persones de mobilitat reduïda, amb la incorporació d’ascensors i absència de barreres arquitectòniques, i d’altra banda, l’adequació al marc de criteris d’evacuació seguit per FMB a les seves estacions. El treballs realitzats al llarg del 2010 s’han centrat en el nou vestíbul de l’estació de Selva de Mar i de Bogatell. •  l setembre s’ha posat en servei el nou vestíbul de l’intercanviador d’Arc de E Triomf (L1 i Renfe). L’obra, promoguda per la DGTT ha comportat l’adaptació de l’espai a persones amb mobilitat reduïda. •  stan en fase d’obres diferents enllaços de la L9 amb la resta de línies de metro: E Torrassa (L1), Zona Universitària i Lesseps (L3), Guinardó (L4), Collblanc (L5) i Sagrera (L1, L5).La xarxa de metro a 31 de desembre de 2010 disposava de 140 estacions, de les quals 98 sónsenzilles, 15 amb una correspondència i quatre amb dues correspondències.La xarxa de metro a 31/12/2010 Trens Nombre Interval de pas Línia Longitud km programats en estacions en hora punta hora punta L1 20,7 30 26 3’44’’ L2 13,1 18 22 2’44’’ L3 18,4 26 27 3’13’’ L4 17,3 22 19 4’00’’ L5 18,9 26 30 2’58’’ L9/10 11,1 11 5/4 3’14’’ L11 2,3 5 2 7’30’’ Funicular 0,8 2 2 10’00’’ Total xarxa 102,6 140 137Nota La línia 11 té 3 trens de 2 cotxes i la resta de línies tenen trens quíntuples.Funicular: 2 trens de 3 cotxes. L’intèrval de 3’14’’ correspon al tram comú de la L9/10, en els tramsindividuals és de 6’28’’ 037
  • 38. MANTENIMENT DE LES INFRAESTRUCTURES 2 — La xarxa de transport públic referentA més de treballar en la millora de les estacions i els intercanviadors, durant 2010 s’hanfet actuacions a altres infraestructures, potser no tan visibles als ciutadans, però igualmentessencials per al bon funcionament de la xarxa. Entre les obres dutes a terme, destaquen: •  onsolidació estructural de les estacions de Sant Ildefons, Catalunya i Paral·lel. C •  ccions per prolongar la vida útil dels túnels de les bifurcacions L3/L4, L4/L5 i el A tram Drassanes-Liceu (L3). •  enovació de les vies entre les estacions d’Artigues i Pep Ventura (L2); a Hospital R de Bellvitge (L1), Catalunya (L1 i L3) i Passeig de Gràcia (L3). •  rolongació de la cua d’estacionament de l’estació d’Hospital de Bellvitge. L’obra, P promoguda per la DGTT, es va iniciar al novembre de 2006, i s’ha anat posant en servei, degut a les necessitats de disposar d’espai per estacionar trens, a mesura que es finalitzava parcialment. •  onstrucció de nous tallers de via a l’estació d’Hospital de Bellvitge (L1) amb C l’objectiu de realitzar el trasllat de part de les instal·lacions de manteniment i tallers de via existents a l’estació de Mercat Nou. L’obra, que té un cost d’uns 26,6 milions d’euros, es preveu que finalitzi el 2011. •  dequació a la urbanització existent de pous i reixes de ventilació (obra A promoguda per la DGTT). La finalitat és alliberar espai a la vorera per a vianants i eliminar l’obstacle que suposen les reixes elevades. •  entilació de les dependències de l’estació de Paral·lel amb l’objectiu de disminuir V les elevades temperatures que es generen. •  estauració de l’antic lluernari descobert amb motiu de les obres d’adaptació a R persones amb mobilitat reduïda de la L3 a l’estació de Passeig de Gràcia. 038
  • 39. •  mpliació de 12 cambres de comunicacions de la L5 i construcció de la nova A 2 — La xarxa de transport públic referent Gerència de la L4 a l’estació de Guinardó.•  n l’estació de Paral·lel s’ha projectat la construcció de noves dependències per E albergar-hi el departament de Recursos Humans d’FMB que ocuparan un espai d’uns 550 m2 aproximadament. L’obra va començar a finals de desembre del 2010 i es preveu acabar-la a la Setmana Santa del 2011.•  onstrucció d’una nau taller mecànic de manteniment de via i catenària a Can Boixeres. C•  onstrucció d’una base d’explotació completa a l’estació de Sagrera L5. C•  enovació de les barreres de peatge, noves portes PAR a les estacions La Florida, R Hostafrancs, Navas, Poble Sec i Besòs Mar.•  l’estació de Gaudí (L5), s’han construït noves dependències per a les A associacions de jubilats d’FMB. També s’ha fet una sala per a personal de manteniment de la Unitat de Manteniment d’Estacions.•  ’ha realitzat l’ampliació del sistema de protecció contra incendis de les estacions S de Canyelles, Roquetes i Trinitat Nova (L3). En coordinació amb l’equip de bombers, s’ha dotat als centres de treball, tallers i cotxeres de Vilapicina i al taller d’Hospital de Bellvitge de les instal·lacions de protecció civil necessàries per assolir el grau de seguretat suficient, que garanteixi l’obtenció de les llicències ambientals.•  ’ha realitzat la posada en servei de 13 subcentrals i se n’han reformat vuit, S ampliant la capacitat energètica a nivell de tracció.•  nici dels treballs d’insonorització a les dependències de ventilació de la xarxa de I metro susceptibles de generar soroll. S’ha actuat sobre diferents pous d’estació o túnels de les línies 1, 2 i 11.•  er tal de dissuadir que personal aliè a TMB pugui introduir-se en el túnel des de P les andanes de les estacions, s’estan il·luminant els inicis de túnel de les estacions de la xarxa convencional.•  l 2010 s’han finalitzat les obres de les estacions Arc de Triomf, Universitat, Fabra E i Puig i Urquinaona (L1); Passeig de Gràcia (L2); Sants Estació (L3); Jaume I i Passeig de Gràcia (L4). 039
  • 40. 2.4. Més de 100 línies 2 — La xarxa de transport públic referentde bus a l’abast delsciutadansLa xarxa de bus ha incorporat en 2010 la línia 94 a la ciutat de Cornellà i ha ampliat la 127,196 i 105, tot apropant aquest servei a noves zones de l’àrea metropolitana de Barcelona. Entotal, TMB ha finalitzat l’any amb 106 línies de bus amb un recorregut global de 932,37 km. •  l febrer de 2010 va entrar en funcionament la nova línia 94, que millora la E connexió de tots els barris de la ciutat de Cornellà. Aquesta línia connecta el sector de la Fira i el Word Trade Center amb el centre a través de l’avinguda Baix Llobregat. El nou recorregut complementa el que ja realitzava aquesta línia per l’interior de la ciutat. •  l maig de 2010 es va posar en funcionament l’ampliació de E la línia 127, que uneix els barris de la Trinitat Vella i la Trinitat Nova. La prolongació ha comportat la creació de set noves parades i ha coincidit amb la millora dels horaris de la línia i les freqüències de pas. La incorporació d’aquesta nova línia 127, juntament amb la 126 que es va posar en marxa l’any 2009, afavoreix la mobilitat pel barri de Trinitat Vella que té una orografia complicada. •  a línia 196 també ha ampliat el seu L recorregut per donar servei a tota l’Avinguda del Tibidabo, des de la plaça de John F. Kennedy fins a la Plaça del doctor Andreu, on acaba el Tramvia Blau i comença el funicular. L’ampliació, que absorbeix el recorregut de la línia 195, que va quedar suprimida, afegeix vuit noves parades i facilita l’accés al funicular que puja al Tibidabo. •  a línia 105 ha estès significativament L el seu recorregut per donar servei al polígon Mas Blau II. L’ampliació suposa gairebé quatre quilòmetres en el recorregut i la implantació de deu parades noves, cinc en cada sentit.Durant 2010, s’han registrat també canvis de recorreguts a diverses línies: •  a línia 78, que fa el trajecte entre l’estació de Sants i Sant Joan Despí, ha canviat L el seu recorregut fins al sector anomenat Residencial Sant Joan, per donar millor servei a l’hospital comarcal Moisès Broggi. D’aquesta manera, ha afegit dues parades noves. •  a línia 34, que va des de Sarrià a Pl. Virrei Amat, ha canviat el seu recorregut en L sentit Sarrià. Amb el nou itinerari, la línia deixa de fer dues parades a l’avinguda de Sarrià, però incorpora quatre de noves. 040
  • 41. Finalment, l’any 2010 s’han suprimit les línies 159, al barri de Ciutat Meridiana; la 156 a 2 — La xarxa de transport públic referentMontcada i Reixac; i la 195 al barri de Sant Gervasi-La Bonanova.El gener de 2010 l’empresa Sagalés es va fer càrrec del servei de les línies 80, 81, 82 i de lanova línia 83, fruit de la fusió de la antiga línia 83 de Transports Lydia i de la línia 159 deTMB. L’adjudicació prové de la licitació pública que Transports de Barcelona va organitzarl’any 2009. Aquestes línies presten servei amb midibusos.Pel que fa a la flota, al llarg de l’any 2010 s’han anat incorporant nous autobusos, de for-ma que a 31 de desembre de 2010 el parc estava format per 1.090 unitats. Entre els 58nous autobusos destaca la incorporació de quatre vehicles híbrids que combinen un motord’explosió amb dos d’elèctrics; 49 autobusos propulsats amb gas natural i cinc minibusospropulsats amb gasoil.Totes aquestes variacions en la composició de la flota han fet que l’edat mitjana del parcmòbil s’hagi situat en 6,14 anys.Edat mitjana de la flota d’autobusos (en anys)8,0 7,7 6,76,0 6,4 6,1 6,1 5,8 5,34,02,0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Amb aquestes incorporacions, modificacions i supressions, les principals dades de la xarxa ide la flota d’autobusos de l’any 2010 són les que es recullen a continuació:Dades de la xarxa a 31 de desembre de 2010 TOTAL Nombres de línies (*) 106 Longitud de la xarxa (*) 932.37 Nombres de parades (*) 2.610 amb marquesina 1.344 amb pal de parada 1.266 Km de carril bus 125,97Nota No inclou línies especials de Barcelona Bus Turístic (90, 99, 100, 101), del Tranvia Blau (194) nitampoc les línies 80, 81, 82 i 83 contractades a Sagalés. 041
  • 42. 2 — La xarxa de transport públic referentDades de la flota a 31 de desembre de 2010 Núm. vehicles Autobusos Estàndards 656 Propulsats amb gas-oil 347 Propulsats amb biodièsel 83 Propulsats amb GNC 223 Híbrids (motors dièsel i elèctrics) 3 Autobusos Articulats 283 Propulsats amb gas-oil 135 Propulsats amb biodièsel 30 Propulsats amb GNC 118 Midibusos 25 Propulsats amb gas-oil 15 Propulsats amb biodièsel 9 Híbrids (motors dièsel i elèctrics) 1 Minibusos Propulsats amb gas-oil 52 Autobusos de 2 pisos Propulsats amb gas-oil 67 Autobusos Jardinera Propulsats amb gas-oil 7 TOTAL FLOTA 1.090 Núm. vehicles Propulsats amb gas-oil 623 Propulsats amb GNC 341 Propulsats amb biodièsel 122 Híbrids (motors dièsel i elèctrics) 4 TOTAL 1.090 Equipats amb aire acondicionat (1) 1.083 Adaptats a PMR 1.090 Flota necessària per al servei (feiner en hora punta oferta hivern) (2) 891Notes:(1) La diferència amb el total de la flota correspon a 7 autobusos jardinera.(2) La diferència entre el total de vehicles i la flota necessària per al servei (que no inclou les línies delBarcelona Bus Turístic) obeeix al parc operatiu en reserva i a la flota en revisió, ITV, etc.L’oferta de bus de l’any 2010, mesurada en el nombre de places-km, ha estat de 3.503,76milions, xifra que ha representat un lleuger descens en comparació amb les places-km del’any 2009 (-0,48%).Evolució de les places-km ofertes a TB (en milions) % Diferència 2009 2010 2010-09 Places-km ofertes 3.520,70 3.503,76 -0,48 042
  • 43. Pel que fa al nombre de cotxes-km útils recorreguts, ha estat molt similar al de l’any anterior, 2 — La xarxa de transport públic referentamb un lleuger increment del 0,41%. En total, s’han recorregut 42,3 milions de cotxes-kmútils enfront els 42,2 milions de l’any 2009.Evolució dels cotxes-kms útils recorreguts a TB (en milers) % Diferència 2009 2010 2010-09 Cotxes-km útils recorreguts 42.221,42 42.394,49 0,41La diferència entre l’evolució dels quilòmetres útils recorreguts i les places-km ofertes s’ex-plica perquè l’any 2010 ha crescut una mica el pes del quilometratge recorregut pels auto-busos de menor capacitat.Línies del servei d’autobusosFiabilitat de funcionamentL’indicador de fiabilitat de la flota, és a dir, la mitjana de quilòmetres recorreguts senseavaria, s’ha situat en 3.436 km l’any 2010, xifra lleugerament superior a la de l’any anteriorquan va ser de 3.431.Evolució dels km recorreguts sense avaria 3.600 3.400 3.468 3.431 3.436 3.376 3.376 3.200 3.251 3.000 2.800 2.811 2.600 2.645 2.648KM 2.200 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Nous espais per a la flota de busAmb motiu del trasllat de les instal·lacions de l’empresa química FMC FORET S.A., TMBpodrà disposar dels dos terrenys que ocupava, un de 50.000 m2 adjacent a la cotxera de laZona Franca, i l’altre de 21.859 m2 al carrer número 40, fins el 2046.Aquesta actuació permetrà la construcció de la quarta gran cotxera de TMB, amb una ca-pacitat d’aproximadament 300 autobusos i amb accés a la xarxa de gas natural, la qual cosapermetrà incrementar la flota d’autobusos propulsats amb aquest combustible. 043
  • 44. 2.5. Serveis especials 2 — La xarxa de transport públic referentTMB ha ofert a la ciutadania, tant a través de la xarxa de metro com la de bus, serveis especi-als per tal de facilitar la mobilitat donades certes situacions extraordinàries. Així mateix, calfer esment d’algunes interrupcions del servei motivades per diferents causes. •  mb motiu de la construcció de la nova estació Sagrera Meridiana, des del 28 de A març al 12 de setembre es va interrompre la circulació ferroviària al tram Arc de Triomf- Sant Andreu Arenal. Per aquest motiu, TMB va establir en hora punta durant aquest període un servei especial d’autobusos amb 11 cotxes articulats, reforçant el servei de la L1 de metro, que funcionava els dies laborables entre les 6 i les 10 hores entre Sant Andreu Arenal i Clot, amb aturada a l’estació La Sagrera. •  l servei de metro va quedar interromput durant Setmana Santa en un tram de E la L2 i la L5 per obres de millora, aprofitant el descens de passatgers en aquestes dates. A la L1 de metro, entre el 2 i el 22 d’agost, no van circular trens entre les estacions Av. Carrilet Bellvitge. Finalment, durant el període comprès entre els dies 4 i 7 de desembre el servei de metro a la L1 va estar interromput entre les estacions d’Hospital de Bellvitge i Avinguda Carrilet per obres de millora. En els tres casos, es va posar en marxa un servei d’autobusos especial. •  urant el període comprès entre els dies 8 i 26 de febrer, el Funicular de D Montjuïc, que enllaça l’estació de metro amb l’Avinguda Miramar i el Telefèric, va tancar al públic temporalment per realitzar les tasques anuals de revisió de les instal·lacions. Per aquest motiu, es va habilitar un servei especial d’autobusos entre Paral·lel i el Parc de Montjuïc i es va reforçar la línia 193, amb la finalitat d’afectar el menys possible als usuaris. •  urant tot l’any s’han realitzat serveis especials a Montjuïc, per tal de facilitar l’accés D dels diferents actes i concerts que s’han celebrat al llarg de l’any a l’Estadi, al Palau Sant Jordi i al FC Barcelona. 044
  • 45. Altres serveis especials que s’han registrat el 2010 són: 2 — La xarxa de transport públic referent SERVEIS ESPECIALS Fires Dates Saló Mobile World Congress 2010 Del 05-02-2010 al 23-02-2010 Saló Alimentària Del 22-03-2010 al 26-03-2010 Saló Urologia 2010 Del 15-04-2010 al 20-04-2010 Novia España 2010 Del 18-05-2010 al 23-05-2010 Saló Hematologia 2010 Del 10-06-2010 al 13-06-2010 Varis Dates Fira d’Abril 2010 Del 23-04-2010 al 02-05-2010 Nit de Montjuïc Castell Del 03-07-2010 al 04-07-2010 Nit de Montjuïc Funicular Del 03-07-2010 al 04-07-2010 Llançadora Sala Montjuïc Del 05-07-2010 al 06-08-2010 Llançadora Campionat Europeu d’Atletisme Del 27-07-2010 al 01-08-2010 Llançadora Festes de Gràcia Del 15-08-2010 al 20-08-2010 Llançadora Congrés European Respiratory Society Del 21-09-2010 al 21-09-2010 Llançadora Pl. Espanya a Castell de Montjuïc ‘Mercè 2010’ Del 23-09-2010 al 26-09-2010 Llançadora Sagrera a Fòrum Mercè 2010 Del 24-09-2010 al 26-09-2010 Llançadora Sants a Pl. Espanya ‘Piromusical 2010’ Del 26-09-2010 al 27-09-2010 Llançadora Festa del Cel Del 02-10-2010 al 03-10-2010 Llançadora Festa dels Súpers 2010 de Pl. Espanya a l’Estadi Del 23-10-2010 al 24-10-2010 Llançadora Festa dels Súpers 2010 de Funicular a l’Estadi Del 23-10-2010 al 24-10-2010 045
  • 46. 2.6 Empenta al 2 — La xarxa de transport públic referentcompromís ambl’accesibilitatTMB ha presentat el 2010 el seu Pla Director d’Accessibilitat Universal, un document quereferma el compromís de la companyia amb el principi d’igualtat d’oportunitats, el respecteper la diversitat humana i el dret de tothom a tenir una vida independent.El Pla és fruit del treball d’una comissió de tècnics de TMB que van analitzar i avaluar elsprojectes necessaris per donar resposta a les necessitats d’accessibilitat, tant en l’àmbit ope-ratiu de les xarxes de transport com en el corporatiu.Amb aquest Pla, TMB es compromet a continuar desenvolupant millores en la qualitat deles seves instal·lacions i vehicles, sota els principis següents: •  ccessibilitat universal i disseny per a tothom. Les solucions proposades han de A beneficiar la totalitat d’usuaris. •  orresponsabilitat en la cadena d’accessibilitat. Treballar en coordinació amb C els diferents actors implicats i participar en diferents òrgans de coordinació per assegurar que la cadena d’accessibilitat no es trenqui. •  articipació dels col·lectius involucrats. La supressió de barreres i els nous P dissenys cal fer-los escoltant els diferents col·lectius i promovent-ne la participació. •  ideratge i oferiment de saber fer (know-how). Des de la posició de referència a L Europa, TMB vol prestar el seu saber fer a administracions i operadors, a escala local i internacional, interessats en potenciar accions positives per millorar la seva gestió de l’accessibilitat universal.El resultat ha estat la definició de 10 projectes, que actuen sobre els elements de més impac-te en la millora de l’accessibilitat. Projectes de bus Rampes d’accés al bus (estàndards per aconseguir el màxim acostament entre vehicle i parada) i plans de manteniment, evacuació, etc). Tecnologia de la informació i la comunicació al bus. Infoaccessibilitat. Gestió de les incidències en bus. Projectes de metro Infraestructures al metro (minimització del gap andana-tren, alçament d’andanes, adequació d’encaminaments, etc). Manteniment d’ascensors i escales mecàniques. Tecnologia de la informació i la comunicació al metro. Infoaccessibilitat. Protecció civil al metro. Projectes corporatius Formació i sensibilització en diversitat del personal de l’empresa. Senyalètica i informació corporativa. Gestió de la diversitat i l’accessibilitat internes a TMB.Els continguts del Pla van ser exposats el dia 28 d’octubre de 2010, pel vicepresident execu-tiu de TMB, al Congrés dels Diputats, davant la Comissió per a les Polítiques Integrals de laDiscapacitat. 046
  • 47. Actuacions per a la millora de l’accessibilitat al metro 2 — La xarxa de transport públic referentAl llarg de l’any s’han fet diverses actuacions, promogudes per la DGTT (Direcció General de En total, ja sónTransport Terrestre), per a adaptar les estacions de metro a les persones amb mobilitat reduïda. 113 les estacionsLes obres més destacades han estat les de les estacions de Lesseps, Montbau i Palau Reial(L3), on s’han instal·lat d’ascensors i s’ha adaptat el gap de les andanes amb rampes metàl· dotades d’ascensorsliques, principalment. i 108 les que a mésAixí mateix, han entrat en funcionament els ascensors de les estacions Guinardó (L4), Gorg(L9), La Salut (L9), Llefià (L9), Bon Pastor (L9), Montbau (L3), Can Vidalet (L3), Sagrera disposen del gapMeridiana (L9), Onze de Setembre (L9), Badalona Pompeu Fabra (L2), Teixonera (L5), tren andana adaptat,Carmel (L5), Vall d’Hebron (L5) i Arc de Triomf (L1). de les 138 existentsA les estacions que no tenen el gap andana-tren adaptat a persones amb mobilitat reduïda, s’hancol·locat una sèrie de rampes metàl·liques provisionals mentre no es porta a terme l’execució del pro-jecte d’alçament d’andanes. Durant l’any 2010 s’han fabricat i instal·lat totes les rampes a excepcióde Fabra i Puig (L1), Marina (L1), Catalunya (L1), Fontana (L3) i Joanic (L4). Està previst que lesfeines de les estacions pendents finalitzin a principis del 2011.Estat de l’adaptació de les estacions (amb ascensors) per a persones ambmobilitat reduïda a 31/12/2010 L1 L2 L3 L4 L5 L9/10 L11 Total Nombre total d’estacions a la línia 30 18 26 22 26 11 5 138 Nombre d’estacions ja adaptades 24 18 21 13 21 11 5 113 (només ascensors) Nombre d’estacions ja adaptades 21 18 20 12 21 11 5 108 (només ascensors i gap tren-andana) Nombre d’estacions en obres 1 - 2 3 1 - - 7 Nombre d’estacions amb projecte 3 - 3 5 3 - - 14 adjudicat i obres no iniciades Nombre d’estacions en projecte 2 - - 1 1 - - 4L’accesibilitat a la xarxa de busActualment el 100% de la flota està adaptada a persones amb mobilitat reduïda, amb espaisi equipament adequat a l’interior dels vehicles. En la línia de millorar encara més les con- Actualment eldicions d’accessibilitat dels autobusos, durant el darrer exercici s’han incorporat les cincs 100% de la flotaunitats de Bus de Barri (minibusos que donen accés a barriades amb carrers estrets) de noudisseny, un vehicle especial i fet a mida de les necessitats de TB, amb una plataforma de pis està adaptadabaix, amb la finalitat de donar accés fàcil a tot tipus de persones amb dificultats de mobilitat. a persones ambSegons indica el Pla Director d’Accesibilitat Universal, els treballs en l’àmbit de bus es cen-traran en els pròxims anys a obtenir el màxim apropament de l’autobús a la parada, a desen- mobilitat reduïda,volupar nous canals d’informació i comunicació eficaços per a la captació visual, auditiva icognitiva al bus, i a donar un servei òptim a les persones amb discapacitat que puguin tenir amb espais ialguna incidència en el servei. equipament adequat a l’interior dels vehicles 047
  • 48. El Telefèric, totalment accessible 2 — La xarxa de transport públic referentL’any 2010 s’ha portat a terme l’auditoria corresponent a la Certificació d’AccessibilitatUniversal (norma UNE 170.001) que les instal·lacions del Telefèric de Montjuïc van obteniral desembre de 2008, tant pel que fa a l’accessibilitat a l’entorn (aspectes arquitectònics)com al sistema de gestió de l’accessibilitat (gestió interna).Aquest certificat avala que qualsevol trajecte dins les instal·lacions del Telefèric s’adequa ales necessitats de les persones amb mobilitat reduïda i els permet una total autonomia: através de rampes, passos i un ajust acurat de la separació entre andana i cabines per a lespersones que es mouen en cadira de rodes, per la mida dels rètols, els encaminaments, elsnavegadors tàctils a les màquines de venda de tiquets per a persones invidents o amb dèficitvisual, i per la disposició d’informació escrita per a persones sordes.A més a més, el personal que presta els seus serveis al Telefèric de Montjuïc està format i sen-sibilitzat davant les necessitats específiques d’aquest col·lectiu i, tant els protocols d’atenció alpúblic com els de manteniment de les instal·lacions, garanteixen les condicions d’accessibilitat.L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona i la Federació ECOM, queagrupa més de 150 col·lectius de persones amb discapacitat, van col·laborar en la definicióde les característiques d’accessibilitat del Telefèric.TMB ha treballat juntament amb el cap de l’Oficina d’Accessibilitat de la Diputació deBarcelona en l’elaboració d’una quinzena d’informes d’accessibilitat de les obres en les respec-tives estacions de metro. Així mateix, s’ha elaborat un informe sobre les rampes de bus. Tambés’ha fet una auditoria de les instal·lacions i trens del metro en matèria d’infoaccessibilitat.Finalment, la nova web corporativa s’ha fet seguint els criteris del nivell AA d’accesibilitat. 048
  • 49. Compartint el coneixement sobre l’accessibilitat 2 — La xarxa de transport públic referentTMB participa en nombroses associacions i col·lectius que treballen el tema de l’accesibilitattot compartint la seva experiència, dialogant per tal de resoldre queixes i detectar suggeri-ments, i afavorint el debat per tal d’aconseguir una societat més integradora i un transportmés adequat al col·lectiu de persones amb mobilitat reduïda.Durant 2010, la companyia ha assistit a cinc reunions de la Comissió Executiva de l’InstitutMunicipal de Persones amb Discapacitat (IMD), a sis trobades de la Comissió de Transporton es respon tota tipologia de reivindicacions i queixes referides a l’accessibilitat universal,i, convidada per la DGTT de la Generalitat, a dues trobades de la Comissió d’Accessibilitatconjuntament amb altres operadors. Així mateix, ha assistit a tres de les reunions del ForoEstatal de Empresas Ferroviarias on s’ha abordat el tema.En l’àmbit internacional, TMB ha participat activament en el desenvolupament d’indica-dors de benchmarking en l’àmbit de l’accessibilitat, dintre del projecte europeu Mediate dela xarxa de ciutats POLIS. 049
  • 50. 2.7. A l’avantguarda en 2 — La xarxa de transport públic referentseguretat ferroviàriaTMB ha aprovat el 2010 la seva política de seguretat ferroviària, seguint les indicacions de ladirectiva de seguretat ferroviària 2004/49/CE i les recomanacions de l’Agència Europea delFerrocarril (ERA), situant-se en una posició de referència com a operador segur.En virtut d’aquest document, la Comissió Executiva de TMB assumeix la màxima respon-sabilitat en matèria de seguretat ferroviària respecte dels serveis oferts dins de la xarxa demetro. El compromís assumit és el següent: •  onsideració de la seguretat com un pilar bàsic del seu compromís amb C la societat, per damunt d’exigències de qualsevol tipus (polítiques, socials, econòmiques, etc) que hi poguessin entrar en conflicte. •  onscienciació de tota l’organització en una cultura de seguretat ferroviària en C què tots els recursos humans s’involucrin d’acord amb les seves responsabilitats dins d’aquesta matèria. •  omptar amb una actuació específica dins de TMB orientada a identificar i C controlar els riscos lligats a l’activitat i als serveis prestats per l’empresa, amb la finalitat de pal·liar-los i minimitzar-los per garantir la integritat d’empleats i clients i la seguretat del servei en general. •  estinar els recursos adequats per garantir la seguretat ferroviària dels serveis D oferts per TMB. •  xigir a empreses, organismes i entitats col·laboradores relacionades amb E l’activitat de TMB, que compleixin la normativa de seguretat aplicable als seus productes i serveis.Pla de seguretat al metroDurant l’any 2010 s’han dut a terme diferents actuacions en l’àmbit de la seguretat, la inter-venció i la protecció civil al metro. •  ’ha implantat un nou servei de vigilància en molts vestíbuls d’estacions, amb la S finalitat de prevenir conductes de frau i millorar la capacitat de resposta davant incidències. •  etmanalment s’han realitzat un total de 1.857 hores de servei específic de S seguretatServeis de seguretat del metro 2005-2010 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Matí 16 44 55 55 63 79 Tarda 28 44 55 55 63 93 Nit 5 18 24 25 26 35 Operadors CSiPC (*) 2 3 4 6 8 8Nota Centre de Seguretat i Protecció Civil •  ’han instal·lat noves càmeres de seguretat a estacions i dependències de metro, S fins arribar a 4.331 unitats; així com sistemes de videovigilància intel·ligent a Torras i Bages i Roquetes. Es treballa per ampliar-los a altres punts d’interès. 050
  • 51. •  ’ha incrementat el nombre de vídeos formatius. Així mateix, s’ha realitzar una S 2 — La xarxa de transport públic referent peça amb contingut sobre la no-discriminació que, per primera vegada, ha reunit a tres operadors ferroviaris: Metro, FGC i Renfe, i a diferents associacions i ONG en l’objectiu d’acabar amb la discriminació i el racisme. •  n l’àmbit de la protecció civil, l’any 2010 s’han realitzat accions formatives i E informatives en aquesta matèria dirigides a empleats interns i a personal extern (bombers i policies principalment). En total, han estat 449 hores de formació i 1.579 participants.Durant l’exercici s’han dut a terme diversos dispositius de protecció civil en diferents situa-cions que afecten directament el servei de metro com la Fira d’Abril, la revetlla de Sant Joano les Festes de la Mercè, sense registrar-se incidències rellevants entre els clients.D’altra banda, l’any 2010 s’ha intervingut a més de 5,13 milions de viatgers, un 5% més quel’any anterior. Amb tot, el nombre de denúncies respecte a l’any anterior ha estat inferior enun 5%, degut a la disminució del frau que s’ha experimentat com a conseqüència de la labord’intervenció i l’efectivitat mostrada per la implantació dels serveis de vigilància als vestí-buls, així com les campanyes de comunicació que s’han dut a terme. 051
  • 52. Projecte ‘Seguretat Ferroviària’ en el manteniment 2 — La xarxa de transport públic referent dels trens de les sèries 2000, 3000 i 4000Dins del marc de la Política deSeguretat Ferroviària, TMB ha duta terme durant l’any un estudiper detectar les operacions demanteniment crítiques per a laseguretat. Un cop analitzades, s’hanrealitzat unes jornades formatives alpersonal i s’han definit quins són elscriteris per gestionar adequadamentaquestes operacions crítiques.Aquest estudi permet tenir detectatsels riscos lligats amb l’activitat demanteniment i posar els recursosnecessaris per millorar la gestió,alhora que col·loca al metro deBarcelona en l’avantguarda europeade la gestió de la seguretat ferroviàriadel material mòbil 052
  • 53. 2.8. Comunicació 2 — La xarxa de transport públic referentamb l’usuariEL USUARIS, SATISFETS AMB TMBEls usuaris han atorgat en 2010 les valoracions més altes aconseguides pels serveis d’autobu-sos i metro de TMB a l’Índex de Satisfacció del Client (ISC) des de l’any 2006.En el cas del servei de metro, la nota mitjana atorgada pels usuaris ha estat de 7,24 i 7,33respectivament en els estudis realitzats al febrer i novembre de l’any 2010. Entre els aspectesmillor valorats es troba el fet que no hi hagi avaries ni interrupcions del servei; el bon funci-onament de les validadores i les màquines de venda automàtiques; la còmoda connexió ambaltres línies i mitjans; i la neteja i conservació de trens i estacions.Pel que fa al servei d’autobusos, la nota mitjana ha estat de 7,38 i 7,39 respectivament en elsestudis de febrer i novembre, xifres que coincideixen també amb les notes més altes acon-seguides des de l’any 2006. Entre els aspectes que més han millorat la valoració es troben:la informació dins l’autobús; l’acompliment dels temps de pas a les parades; la rapidesa i labona accessibilitat dins de l’autobús.Evolució de la nota atorgada al servei segons l’ISC7,5 397,4 38 7, 7, · ·7,3 · 7, 33 207,2 17 7, · · 15 24 7, 7, 12 7, 24 · 7, 11 7, ·· 7,7,1 · 04 · · 02 7, 11 · · BUS 7, 7, 7, 7,7,0 08 09 · · · · 6,6,9 6, 98 96 · 6, 776,8 METRO 88 · 6,6,7 · 6, 726,66,5 feb 06 nov 06 feb 07 nov 07 maig 08 nov 08 feb 09 nov 09 feb 10 nov 10ESTUDIS PER A LA MILLORA DEL SERVEITMB s’esforça per conèixer l’opinió i l’experiència en l’ús del transport públic de l’usuari através d’estudis que tot explorant diferents aspectes del servei permetin detectar i implan-tar-ne millores. Durant 2010, s’han realitzat els següents anàlisis, entre d’altres: •  studis per testejar activitats realitzades com el Festival Subtravelling i la E campanya de Sant Jordi. •  alanç social de la xarxa de metro en col·laboració amb la Universitat de B Barcelona i amb la participació del doctor Germà Bel. •  studi de benchmarking dels principals indicadors del servei (operació, financers, E recursos humans) amb un conjunt d’operadors nacionals i internacionals en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona. •  studi per identificar les millors ubicacions possibles a la xarxa de metro per a la E instal·lació d’espais comercials. 053
  • 54. •  studi sobre el comportament dels clients en relació al mode de pagament al E 2 — La xarxa de transport públic referent canal de distribuïdores automàtiques. •  es noves prolongacions que s’han dut a terme durant 2010 han suposat canvis L en la mobilitat de la xarxa de metro que fan necessària l’actualització de la informació que es disposa. Per aquest motiu, al llarg de l’any s’han dut a terme enquestes per conèixer el canvis en l’elecció modal dels usuaris de les noves estacions i conèixer els nous patrons de mobilitat. •  icrosimulacions de moviments de fluxos de vianants a diferents estacions que M han patit alteracions del servei. •  esenvolupament de l’estudi de les velocitats i anàlisi de temps de les línies de D bus, aprofitant les dades obtingudes de la tecnologia RFID, utilitzada per a la realització de les enquestes origen/destinació al bus.Durant l’any també s’han dut a terme els següents estudis periòdics: •  studi de mesura de la qualitat objectiva de servei (MPS). Té com a objectiu E avaluar el compliment de la qualitat de servei ofert tant en metro com en autobús, a partir de la mesura d’uns indicadors de la prestació del servei que, com a mínim, han de complir amb la norma UNE 13816 amb la qual TMB es vol certificar. •  ’ha avançat en el model d’estudi de queixes i reclamacions implantat en 2008. S •  studi de percepció del client (EPC). Es composa de l’ISC (Índex de Satisfacció E del Client de metro i autobús), l’EIC (Expectatives i Inquietuds del Client), i dels Indicadors de Marca (IM). •  studis de satisfacció dels usuaris d’unitats internes i estudis per a la certificació E d’unitats internes. •  n el cas dels Punts TMB, a més de redefinir l’estudi de satisfacció, s’ha realitzat E un estudi per modelitzar la demanda (volum, tipus) per cadascun dels punts i, d’aquesta manera, ser capaços de dimensionar de forma òptima el personal de cada centre i considerar-ne la reassignació de tasques. •  studi d’imatge i posicionament. Tracta de descriure la imatge que tenen els E individus de la marca TMB a partir d’un seguit d’atributs establerts.EL DIÀLEG AMB ELS PASSATGERSTMB ConnectaTMB ha llançat en 2010 el projecte TMB Connecta, una resposta a l’ús, cada cop més fre-qüent per part dels ciutadans, de les noves tecnologies i Internet. Aquesta iniciativa es recolzaen diverses eines i espais que durant l’any s’han anat desenvolupant de manera coordinada: •  ou portal web corporatiu que potencia la imatge de marca i millora la vessant de servei. N •  ràcies al treball conjunt de l’EMT-Cetramsa, TMB, Tramvia Metropolità i FGC G amb Google, l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha posat en funcionament el servei de Google Trànsit a Barcelona i la seva àrea metropolitana, on s’integra la informació de rutes, parades i horaris de TMB. •  MB ha creat una estructura sòlida de dinamització de continguts a les xarxes T socials: Facebook, Twitter, YouTube i Flickr. •  ’ha treballat en el desenvolupament d’aplicacions per a dispositius mòbils S com l’Aplicació de Realitat Augmentada i l’Aplicació QR Code. Aquesta última permet accedir a la informació del servei només fent una foto a un codi de barres bidimensional des del telèfon mòbil. •  ’ha treballat en un projecte de màrqueting relacional per poder comunicar-se S amb els ciutadans de manera segmentada i personalitzada. 054
  • 55. Projecte Mou TV 2 — La xarxa de transport públic referentMou TV és un servei d’informació amb identitat pròpia que representa una nova aposta deTMB per la comunicació i l’entreteniment i que acompanya els passatgers durant el tempsd’espera a les andanes i durant els seus trajectes en tren o bus.Incorpora diferents tipus de continguts relatius al servei (propera parada, alteracions, tempsaproximat, etc) i de caire periodístic (actualitat, notícies, cultura, etc) i continguts publicitaris.Servei d’atenció al ciutadàEl servei d’atenció al ciutadà integra els Punts TMB d’Informació i Atenció, la Gestió de lesQueixes i Reclamacions i la Unitat de Gestió del Frau. •  ’any 2010 va obrir les portes a l’estació Diagonal (línies 3 i 5 de metro) un nou L Punt TMB que ofereix, a més de tots els serveis d’informació i atenció al ciutadà, la possibilitat de localitzar i recuperar els objectes perduts a les xarxes de metro i bus. TMB està dotant als nous Punts TMB d’una imatge i d’un model organitzatiu renovat que permeti una gestió més participativa i directa de l’atenció al client. Destaca en aquest sentit la creació de la figura del Cap de Centre com a responsable de la gestió de cada centre. Pel que fa a la qualitat del servei, s’ha renovat la certificació ISO 9001 d’aquests centres amb uns resultats òptims. Els Punts TMB són l´únic lloc on es poden adquirir els nous títols socials per a famílies nombroses i la targeta T-12, que han seguit creixent al llarg de 2010. Per altra banda, les xifres d’ingressos per vendes de títols comercials han pujat un 7,1% i les de títols integrats ATM un 16,7% respecte l’any anterior. Així mateix, aquests centres han tornat a tenir un paper rellevant en el canvi de títols caducats en el primer semestre de l’any, realitzant un total de 15.857, 4.500 més que l’any anterior. •  estió de queixes, reclamacions i suggeriments (QRS) G L’atenció al ciutadà relativa a las queixes i reclamacions ha disminuït un 3%, seguint la línia descendent iniciada l’any 2008. Cal destacar la reducció del temps mitjà de resposta en més de sis dies (passa dels 19,3 dies el 2009 a poc més de 13 al 2010) i l’increment de respostes dins del termini de 20 dies des de la data de presentació, en passar d’un 57% l’any 2009 al 78,5% l’any 2010. S’ha continuat la implantació del nou model de gestió de les QRS. En aquesta línia, s’està treballant en la confecció d’una nova aplicació informàtica que permetrà, de forma transversal, agilitzar el procés de gestió de les queixes i reclamacions, facilitant i potenciant la implementació de la millora contínua en TMB. Gràcies a l’adequada gestió de les queixes, reclamacions i suggeriments, s’han impulsat amb èxit algunes millores com actuacions municipals en relació a parades i recorreguts de línies de bus, i correcció de vibracions i soroll de pous de ventilació de la xarxa de metro, entre d’altres.TMB. Expedients QRS i la seva distribució per àrees Àrea 2009 2010 Metro 4.475 46% 4.290 45% Bus 4.616 47% 4.482 47% Transports d’Oci 93 1% 90 1% Política TMB 584 6% 613 6% Total expedients QRS TMB 9.768 9.475 055
  • 56. Sistemes innovadors de comunicació al busEn l’àmbit d’autobús s’estan estenent sistemes innovadors de comunicació amb l’usuari comel projecte iBus, SIU i PIU, entre d’altres, que milloren la informació sobre el servei i aug-menten la rapidesa i fidelitat en la transmissió. Tal com estava previst als objectius per a2010, s’ha treballat en la implementació del sistema iBus de previsió de pas del proper busper parada i del Sistema SIU de informació a l’usuari en el bus a la totalitat de les línies i s’haincrementat el nombre de Pantalles d’Informació a l’Usuari. •  l sistema iBus permet realitzar en temps real la previsió de pas dels propers E autobusos per les parades i comunicar-la a l’usuari via SMS, Smartphone i Internet. Durant l’any s’ha ampliat el nombre de línies que incorporen aquest servei de forma que, a 31 de desembre de 2010, totes les línies regulars ja en disposaven. •  l Sistema d’Informació a l’Usuari (SIU) proporciona informació referent a la E parada on es troba el bus, la propera parada a efectuar i els enllaços amb altres línies de bus i metro, tant de forma visual com acústica als passatgers, a través de les pantalles i dels altaveus interiors. Totes les línies regulars d’autobusos disposen d’aquest sistema d’informació a l’usuari. S’està treballant en el desenvolupament d’un sintetitzador que permet dirigir-se de manera bilingüe (català/castellà) a l’usuari, la qual cosa permet fer més accessible i eficaç el sistema d’àudio, beneficiant a totes aquelles persones amb discapacitat visual. •  a són 228 les parades dotades amb Pantalles d’Informació a l’Usuari (PIU): 180 J amb pantalles d’informació connectades a la xarxa elèctrica i 48 amb pantalles alimentades per energia solar. Les PIU informen visualment i acústicament del temps d’arribada de l’autobús a la parada, així com de les possibles alteracions del servei. •  urant 2010, s’ha implantat un Gestor d’Informació al Client que automatitza els D avisos d’alteracions programades a la xarxa i permet proporcionar una informació útil referent al servei.Nova imatge per a la senyalització i informacióDurant l’any s’han realitzat un conjunt d’accions de senyalització i d’informació de les obresd’infraestructura i remodelacions realitzades a la xarxa per informar als clients, tant de me-tro com de bus.A Metro, destaca el mapa de freqüència i recorregut de línies per les noves inauguracionsde la xarxa, la producció de plànols de zona de diverses estacions, l’actualització de la guiade metro, la implantació de la nova imatge de Rodalies de Catalunya, la senyalització de lestarifes 2011 i la realització d’adhesius per a necessitats informatives diverses.A la xarxa de bus, s’ha implantat la nova senyalització de ‘Cediu el pas’ a tots els autobusosi la de ‘Bus Híbrid’ als vehicles d’aquest tipus. Així mateix, s’ha treballat també en la pro-posta d’informació consensuada amb l’EMT sobre la informació que ha d’aparèixer als palssolars de les parades de Barcelona i s’han implantat codis QR a totes les marquesines. S’hafet també el redisseny del plànol desplegable de bus i l’edició de la guia de metro en braille.L’any 2010, s’ha elaborat el Manual d’Identitat Gràfica, un nou codi de comunicació propi id’avantguarda, articulat a través de la nova tipografia exclusiva Helvètica TMB (dissenyadaper Mario Eskenazi), que no només conviu, sinó que cohesiona els actuals codis i identitatsde les marques TMB, TB i Metro, assegurant una evolució ordenada i integrada del conjuntde submarques existents i de nova creació que bategen totes les activitats, serveis i productesque es gestionen. 056
  • 57. 3La nostra gent 057
  • 58. Fites 2010Plantilla consolidada amb més de8.000 treballadors i treballadores —Nou model de gestió de persones— Creació de l’Oficina Tècnica deClassificació Organitzativa de Llocsde Treball de Fora de Conveni —Augment dels cursos de formació tanta l’àrea de Metro com a la de Bus —Posada en marxa de la primera ediciódels ‘Ajuts per a la pràctica d’activitatsesportives, culturals i socials per alsempleats/des de TMB’ 058
  • 59. Objectius 2011Consolidar unes relacionslaborals basades en el diàlegi en la competitivitat — Potenciarel desenvolupament personali professional, tot afavorint uncanvi gradual en la cultura del’empresa — Establir la comunicaciócom a eix integrador — Definir unpla triennal del Model Globalde Gestió de Competències,potenciant el desenvolupamentpersonal i professional Les persones són per a TMB la clau que fa possible l’existència i l’activitat de l’organització. Consolidar unes relacions laborals basades en el diàleg i en la competitivitat, potenciar el de- senvolupament personal i professional, generar un canvi gradual en la cultura de l’empresa, establir la comunicació com a eix integrador aconseguint una millora de la productivitat són els principals objectius que guien l’actuació de TMB en aquest àmbit. 059
  • 60. 3.1. Qui integra TMB 3 — La nostra gentMÉS DE 8.000 EMPLEATSLa plantilla activa de TMB era de 8.037 empleats a 31 de desembre de 2010. Dins d’aquestesxifres s’inclouen 623 empleats en règim de jubilació parcial, vinculada a un contracte derelleu, que treballen com a màxim un 15% del temps de jornada efectiva anual, com a con-seqüència de l’aplicació del conveni col·lectiu i la normativa laboral. El Telefèric de Montjuïcdisposa d’un equip humà que, a 31 de desembre de 2010, era de 22 persones (quatre conduc-tors encarregats i 18 auxiliars)Evolució de la plantilla TMB5.0004.500 3 · · 7 22 9 4 19 27 08 3 4. 4. 96 4. 4. 44.000 3. 76 · · ·· · · 3. 1 · · 49 0 2 363.500 3. 32 TB 3. 3. 3 70 · · 3 1 · · 3. · · 49 483.000 METRO 3. 3. 4 15 3 3.2.500 94 8 2. 5 72 71 2. 2.2.0001.5001.000 500 0 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010La plantilla mitjana homogènia anual (en termes d’hores per empleat i any) de TMB haestat en 2010 de 7.370,09 empleats, xifra que representa un increment de 218,75 respectel’any anterior.En el cas de Ferrocarril Metropolità de Barcelona (FMB), la plantilla ha estat de 3.319,27empleats, 149,40 persones més respecte l’any anterior. Aquest creixement s’ha concentratbàsicament en la gerència de la L5, a causa de la prolongació d’Horta a la Vall d’Hebron, enla gerència de la L1, per la contractació temporal i extraordinària d’agents d’atenció al client acausa de la necessitat estructural derivada del tall de Renfe en el període entre abril i setem-bre degut a les obres de la Sagrera, en la gerència de la L9/10 per la posada en servei de noustrams, i també, amb motiu de la L9/10, a material mòbil i al suport de la xarxa de metro.Quant a la plantilla mitjana homogènia de Transports de Barcelona (TB), s’ha situat en4.050,82 empleats, és a dir, ha crescut 69,35 efectius més que l’any anterior. Aquest incre-ment s’ha concentrat principalment als Centres Operatius de Negoci (CON) d’Horta i Ponenti s’ha vist reforçat per l’aplicació de les noves condicions laborals del conveni 2009-2012.Evolució de la plantilla mitjana homogènia 2008-2010 Diferència 2008 2009 2010 10/09 Ferrocarril Metropolità de 3.060,99 3.169,87 3.319,27 149,40 Barcelona Transports de Barcelona 3.945,16 3.981,47 4.050,82 69,35 TMB 7.006,15 7.151,34 7.370,09 218,75Nota Mitjana anual de la plantilla en termes d’hores per empleat i any. No s’inclou el personal deTelefèric de Montjuïc 060
  • 61. Cal destacar que dins del pla d’ajuts econòmics de TMB, s’han adoptat mesures de contenció 3 — La nostra gentde plantilles en relació al pressupost de l’any.UNA PLANTILLA DIVERSA I ESTABLETMB s’esforça per tenir una plantilla diversa, plural i estable que satisfaci les necessitats del’activitat de forma competent sense menysprear ningú per raó d’edat, gènere o procedència.Pel que fa a l’edat mitjana de la plantilla activa, la de FMB ha estat de 43,15 anys mentre quea TB era de 44,0 anys a 31 de desembre de 2010.Estructura d’edats a la plantilla de TB50,00% 44,14%40,00%30,00% 32,56%20,00% 18,98%10,00% 4,32% 0,00% Menys de 30 anys de 30 a 39 anys de 40 a 49 anys Més de 50 anysEstructura d’edats a la plantilla de FMB50,00%40,00% 40,63%30,00% 28,65%20,00% 18,37%10,00% 12,34% 0,00% Menys de 30 anys de 30 a 39 anys de 40 a 49 anys Més de 50 anys 061
  • 62. Quant al gènere, la composició de la plantilla de TMB és majoritàriament masculina, tot i 3 — La nostra gentque en els darrers anys s’observa un increment paritari d’homes i dones.Distribució de la plantilla per gènere i categoria professional TB FMB HOME DONA HOME DONA 2008 2009 2010 2008 2009 2010 2008 2009 2010 2008 2009 2010 Plantilla total 3.960 3.935 3.990 263 262 289 2.429 2.578 2.602 1.064 1.125 1.162 Directius i tècnics 214 219 210 58 51 59 212 234 249 68 62 74 Comandaments 296 306 208 7 6 4 147 157 238 35 34 36 intermedis Personal conveni 3.450 3.410 3.572 198 205 226 2.070 2.187 2.115 961 1.029 1.052TMB fomenta l’estabilitat a la feina, de manera que la major part de la seva plantilla té con-tracte indefinit. La rotació és a més pràcticament inexistent a la companyia.Finalment, pel que fa a la procedència del personal, aquest és majoritàriament de Barcelonaciutat i dels municipis de l’àrea metropolitana.Tipologia de contractes del total de la plantilla TB FMB 2008 2009 2010 2008 2009 2010 Home Dona Home Dona Indefinits 3.638 3.672 3.549 260 2.474 2.580 1.947 952 Durada 389 322 340 17 585 677 423 69 determinada Relleu 196 199 121 14 434 447 232 141A TB, dels 4.279 contractes que es registraven a 31 de desembre de 2010, 471 eren a tempsparcial (444 eren llocs ocupats per homes i 27 per dones).A FMB, dels 3.764 contractes que es registraven a 31 de desembre de 2010, 971 eren a tempsparcial (636, ocupats per homes i 336 per dones).Procedència de la plantilla de TMB RESTA DE MUNICIPIS BARCELONA CIUTAT 3.764 4.279 (47%) (53%) 062
  • 63. 3 — La nostra gentBaixes voluntàries 2010 per edat De 21 De 26 De 31 a De 36 De 41 De 46 Resultat Edat a 25 a 30 35 a 40 a 45 a 50 total Transports de Barcelona - 1 4 1 1 - 7 Ferrocarril Metropolità 5 2 9 5 2 1 24 Telefèric de Montjuïc 1 - - - - - 1El 2010, s’han registrat 32 baixes voluntàries (19 homes i 13 dones)PROCESSOS DE SELECCIÓGestió de personal a FMBDurant 2010 s’han realitzat a l’àmbit de Metro un total de 556 nous contractes. Cal destacarla transformació de 99 contractes temporals en indefinits, i l’acord signat amb el TribunalLaboral de Catalunya que possibilita la contractació temporal dels Agents d’Atenció al Clientde caps de setmana i estiu.Les noves contractacions responen principalment a la consolidació del projecte de líniesautomàtiques iniciat els anys anteriors. Entre d’altres incorporacions i promocions internes,és significatiu l’ ingrés de 196 Agents d’Atenció al Client per a les línies convencionals.Destaca l’elevat volum de participants als processos de selecció que ha estat de gairebé13.000 persones. 063
  • 64. 3 — La nostra gentSelecció i promoció 2010 a FMB Metro Àrees funcionals Total Nº de processos 63 16 79 Nº de places convocades 391 34 395 Nº de seleccionats (places cobertes) 391 34 425 Nº de participants als processos 11.931 1.005 12.936 Nº dies de durada dels processos 59 63 61Gestió de personal a TBAl llarg de l’any, s’han realitzat 244 contractes de treball i 317 modificacions o novacionscontractuals i les seves pròrrogues a TB. Com és habitual, s’han efectuat més promocionsque seleccions externes. Aquestes s’han cenyit a llocs de base (operaris i conductors).Cal destacar l’augment dels requeriments formatius en els processos de promoció. Així ma-teix, s’han incorporat proves tècniques específiques i proves de nivell ofimàtic en processoson tradicionalment no n’hi havia. Aquests dos factors són el reflex visible de cap a on es volencaminar l’evolució dels professionals amb potencial de la plantilla.En total, han participat més de 1.800 persones en els processos de selecció.Selecció i promoció 2010 a TB Bus Árees funcionals Total Metro ha mantingut Nº de processos 31 10 41 durant 2010 un Nº de places convocades 199 12 211 conveni amb el Nº de seleccionats (places cobertes) 198 12 210 Nº de participants als processos 1.010 859 1.869 Servei d’Ocupació de Nº dies de durada dels processos 46 63 55 Catalunya (SOC) per agilitzar el procésTant a l’àrea de Metro com de Bus, s’ha treballat en 2010 en un nou model de gestió de per-sones de l’àmbit administratiu. El nou model ha buscat –des d’una visió global- donar pri- d’interrelació entreoritat a l’establiment d’un organigrama funcional que permet a l’organització i a la personatenir una visió clara de la seva ubicació, aportacions i relacions. l’oferta i la demandaPel que fa al personal de fora de conveni (el 7,6% de la plantilla), s’ha creat l’Oficina Tècnica laboral. L’acordde Classificació Organitzativa de Llocs de Treball de fora de conveni, que regula i mantéaquest sistema de forma homogènia, i vetlla i procura per la coherència de la classificació permet accedir a lesorganitzativa dels llocs, així com de la política retributiva que tenen associada. persones que estan en situació d’ atur com una primera opció de recerca de feina, especialment adreçada a perfils d’operaris i de personal base 064
  • 65. 3.2. Un personal 3 — La nostra gentqualificatINCREMENT DE LA FORMACIÓDurant 2010, hi ha hagut un increment de la formació tant a l’àrea de Metro com de Bus,amb 1.931 i 722 cursos, respectivament.En el cas de Metro, s’ha augmentat la proporció de plantilla formada, fins a un 92%, tot i ques’ha registrat un descens a les hores per assistent, degut a la formació realitzada a les noveslínies automàtiques (L9/10 i L11).Pel que fa a Bus, s’ha arribat a menys persones (60% de la plantilla) degut, fonamentalment,a què durant l’any no s’ha executat cap acció formativa ‘massiva’, ja que s’ha acabat el curspendent del 2009 d’eco-conducció, i a l’últim trimestre ha començat la formació per obtenirel Certificat d’Aptitud Professional (CAP).Formació a FMB 2008 2009 2010 Cursos 1.193 1.722 1.931 Assistents 2.412 2.730 3.188 Participacions 6.041 9.022 9.762 Hores lectives 19.432 25.112 25.958 Hores assistent 75.935 131.901 110.009 Ràtios Participacions/curs 5,06 5,24 5,06 Hores per empleat 25,31 48.31 29.92 % plantilla formada 80,48 86,86 92,00Formació a TB 2008 2009 2010 Cursos 729 655 722 Assistents 2.524 3.520 2.533 Participacions 4.221 6.612 3.920 Hores lectives 18.807 10.905 14.199 Hores assistent 55.010 67.020 58.813 Ràtios Participacions/curs 5,79 10,09 5,43 Hores per empleat 14,19 19,03 14,75 % plantilla formada 65,10 86,23 60,00 065
  • 66. Els projectes de formació a Metro durant 2010 han estat: 3 — La nostra gent •  ’execució del pla de formació per a les línies automàtiques (L9/10 i L11). L •  a revisió del programa d’acollida dels Agents d’Atenció al Client de l’estiu, que es L farà servir l’any 2011. •  ormació de coaching per a Coordinadors de Seguretat. F •  evisió dels requeriments i competències necessàries per homologar formadors, R interns i externs, perquè puguin actuar com a personal docent adequadament capacitat. •  iferents línies de formació en la modalitat e-learning per a línies automàtiques, D idiomes, ofimàtica i prevenció de riscos laborals, a mode de prova pilot.Pel que fa a Bus, la formació s’ha centrat a: •  omologació de 20 formadors interns en les diferents especialitats del Certificat H d’Aptitud Professional (CAP). A més, s’han reforçat les habilitats i tècniques pedagògiques de 19 participants, per dotar-los de més i millors eines de formació de formadors. TB disposa del centre de formació CAP a Catalunya amb més nombre de formadors acreditats i homologats, fet que permet una major flexibilitat a l’hora de programar cursos. •  xecució d’onze cursos CAP, que han suposat un total de 220 participants i 7.700 E hores de formació. •  reació d’un equip de millora amb integrants multidisciplinars i de totes les C operatives, amb la missió de reformar l’actual Programa de Prevenció d’Accidents, i d’integrar-lo amb la formació d’eco-conducció. Durant el 2011, s’acabarà d’enllestir aquest programa, formant i reciclant tot el personal que estigui directament relacionat amb la seva execució.Cal destacar que l’índex de satisfacció dels assistents als cursos de Bus ha estat d’un 3,45sobre 4. A Metro, ha estat d’un 3,10, també sobre 4.Durant l’any s’han realitzat tres sessions d’acollida, amb un total de 40 assistents (14 opera-ris de Metro, 12 operaris de Bus i 14 persones fora de conveni).Quant al personal de Telefèric de Montjuïc, aquest ha rebut formació en primers auxilis.Pel que fa a la formació destinada a àrees funcionals que donen suport al negoci de Metro,Bus i Telefèric de Montjuïc, aquesta ha arribat a 191 persones.Formació a les àrees funcionals 2010 Bus Metro Telefèric de Montjuïc Assistents 83 78 30 Participacions 328 276 34 Esdeveniments - 41 - 066
  • 67. DESENVOLUPAMENT DE PERSONES 3 — La nostra gentTMB contribueix al desenvolupament personal i professional de la seva plantilla amb el plade formació esmentat i realitzant avaluacions regulars d’acompliment que possibiliten pro-mocions internes sempre que s’escaigui.Entre d’altres actuacions en aquest àmbit, durant 2010, s’ha modificat el procés de promocióde Comandaments d’Explotació per tal d’adequar millor les proves i ajustar-les als requeri-ments d’aquest lloc de treball.Amb l’ànim de millorar l’acollida i l’adaptació al lloc de treball de persones que hi accedeixen perprimera vegada, s’ha consensuat una formació de nou ingrés per als Comandaments de MaterialMòbil, i el mateix es va fer amb les persones que van promocionar al lloc de magatzemistes.Una altra activitat a destacar és la realització d’un programa de formació competencial peral personal del Grup 3 de la Direcció General de Bus per tal de contribuir a la mobilitat enfunció de necessitats organitzatives. Aquestes accions s’estendran en el 2011 a la resta d’àrees.Percentatge de treballadors amb avaluacions regulars d’acomplimenti desenvolupament a TMB 2008 2009 2010 Comandaments Metro 10,9 13,58 17,32 Comandaments Bus 6,5 6,81 6,80 Comandaments TMB 8,5 10,20 12,06Treballadors amb avaluacions regulars d’acompliment i desenvolupament a TMBper gènere en 2010 TB FMB HOME DONA HOME DONA Comandaments 208 4 238 37 Tècnics 84 2 371 18 Total 292 6 609 55 Percentatge del total 7,32% 2,08% 23,41% 4,73% per gènere 067
  • 68. 3.3. Igualtat 3 — La nostra gentd’oportunitats,benestar i diàlegTMB desenvolupa accions orientades a garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats entrehomes i dones, facilitar la conciliació de la vida laboral i familiar, crear espais de comuni-cació a través dels quals les persones que treballen a l’empresa puguin dialogar i establirmecanismes que facilitin la continuïtat de la vinculació de la plantilla amb l’empresa, un copfinalitzada la seva vida laboral.PROMOCIÓ DE LA IGUALTAT I LA CONCILIACIÓEn l’àmbit de les polítiques d’igualtat, cal destacar l’estudi realitzat sobre la situació actualde l’ús d’un llenguatge no sexista a TMB. En aquest sentit, s’ha elaborat un document derecomanacions i pautes per a la utilització d’un llenguatge que tingui en consideració laigualtat de gènere.Pel que fa a les polítiques d’integració, al llarg d’aquest any s’han incorporat 16 personesamb alguna discapacitat física, psíquica o sensorial.Nombre de persones amb discapacitat a la plantilla de TMB en 2010 AUTOBÚS METRO TELEFÈRIC Persones 154 76 0Pel que fa a la conciliació de la vida laboral i personal, a Bus, s’han introduït excepcions a lanormativa d’escollida de conductors basada únicament en l’antiguitat per afavorir la concili-ació de vida laboral i familiar (possibilitat de romandre suplent en alguns supòsits, possibi-litat de canvi de Centre Operatiu de Negoci (CON) o de canvi de calendari fora del període).A Metro, s’ha dut a terme un estudi sobre com millorar les mesures actuals de conciliacióentre les necessitats personals i el temps de treball entre el col·lectiu d’Agents d’Atenció alClient. L’estudi ha identificat les principals situacions que dificulten la conciliació, quinesson les demandes més freqüents del col·lectiu i les mesures que podrien ajudar. Una vegadaacabada aquesta fase, es va fer un estudi de viabilitat i es van elaborar algunes propostesque, en estar relacionades amb l’organització del treball, estan subjectes a negociació amb larepresentació legal dels treballadors i treballadores. 068
  • 69. BENEFICIS SOCIALS I PLANS DE PENSIONS 3 — La nostra gentEl personal de TMB gaudeix de determinats beneficis socials, especificats en el ConveniCol·lectiu per a tots els empleats independentment de la seva jornada laboral, i que contem-plen, entre d’altres: la lliure utilització del serveis de TB i FMB pels empleats i familiars,ajudes de guarderia, llicències més àmplies que les estipulades a l’Estatut dels Treballadors,etc. Existeix prop d’un 8% dels treballadors que no estan coberts per un Conveni Col·lectiu,però que gaudeixen dels mateixos beneficis socials que la resta.Durant 2010 s’ha posat en marxa la primera edició dels ‘Ajuts per a la pràctica d’activitatsesportives, culturals i socials per als empleats/des de TMB’. S’han realitzat 10 activitats ambun total de 455 participants. Entre aquestes hi ha per exemple: la lliga de futbol TMB, acti-vitats de tai chi, la coral TMB, el grup d’amics de la literatura, grup d’atletisme, grup d’artsplàstiques, etc.Així mateix, el 29 d’abril, la companyia va celebrar l’acte de vinculació, un esdeveniment onvan ser homenatjats vuit empleats, per la seva vinculació a l’empresa durant 25 anys.Pel que fa al salari, tots els treballadors de TMB cobren per damunt del salari mínim inter-professional, tal com mostra el següent quadre: Salari Mínim Interprofessional 2010 8.866,20 Salari mínim TB- Grup C, nivell 1 20.284,23 Salari mínim FMB- Guarda 25.052,42Els salaris a TMB estan sempre vinculats als diferents llocs de treball i no se’n diferencia encap cas per qüestió de gènere ni per localització de l’activitat. En aquest sentit, pot afirmar-seque no existeix diferenciació salarial entre dones i homes a TMB.Per tal d’afavorir la igualtat i la conciliació de les necessitats personals i el temps de treball,TMB ofereix un servei d’assistència social i jurídicolaboral. Durant l’any s’han realitzat 399intervencions a personal de Metro i 370 al de Bus. Entre les diferents actuacions que s’hanfet, destaquen: •  ssistència en processos de separació, discapacitats de fills o familiars, addiccions A familiars directes, problemes familiars per dependència, etc. •  eticions d’assessorament, consulta o orientació, relatius a problemàtiques P específiques, tant de caràcter laboral (prestacions, permisos, reducció de jornada, mediació de conflictes, bestretes i préstecs, etc), com sociofamiliar (adopcions, problemàtiques de discapacitats i ancians, teràpies especials, tramitació de la dependència, etc), que comporten una alteració personal o laboral. També s’han atès consultes sobre prestacions de les diferents administracions i serveis externs (ajuts d’educació especial, serveis de teleassistència, certificats de disminució, etc). •  és de 150 persones s’han beneficiat dels ajuts del Fons d’Assistència Social de M Metro i de Bus. •  articipació en la Comissió de Resolució de Casos d’Assetjament i en la Comissió P de Promoció del Voluntariat. 069
  • 70. Pla de Pensions 3 — La nostra gentDes del punt de vista de la gestió del Pla de Pensions, a continuació es detallen les dadescorresponents a l’any 2010:Actuacions i Prestacions del Pla de Pensions FMB a 31/12/10 Adhesions al col·lectiu C 272 Procedents d’excedències 2 Jubilacions totals 2 Jubilacions parcials 47 Jubilacions parcials pendents de resolució judicial 0 Incapacitat permanent total < 45 anys 0 Incapacitat permanent total => 45 anys 0 Incapacitat permanent absoluta < 45 anys 1 Incapacitat permanent absoluta => 45 anys 1 Gran invalidesa 0 Orfandat 0 Viduïtat (per mort d’actiu/va) 0 Viduïtat reversible a capital (per mort de passiu/va) 0 En tramitació per tots els conceptes 13Actuacions i Prestacions del Pla de Pensions TB a 31/12/10 Adhesions al col·lectiu B 100 Adhesions al col·lectiu D 89 Procedents d’excedències 11 Jubilacions totals 1 Jubilacions parcials 42 Jubilacions parcials pendents de resolució judicial 0 Incapacitat permanent total < 55 anys (Col·lectius A i B) 2 Incapacitat permanent total => 55 anys (Col·lectius A i B) 2 Incapacitat permanent total < 45 anys 0 Incapacitat permanent total => 45 anys 3 Incapacitat permanent absoluta < 45 anys 0 Incapacitat permanent absoluta => 45 anys 5 Gran invalidesa 0 Viduïtat (per mort d’actiu/va) 1 Viduïtat reversible a capital (per mort de passiu/va) 4 En tramitació per tots els conceptes 23 070
  • 71. Diàleg intern 3 — La nostra gentPer tal d’enfortir els vincles entre el personal, al llarg de l’any s’han desenvolupat diversesaccions orientades a facilitar la participació dels treballadors en la millora contínua de pro-cessos, eines i instal·lacions. Entre aquestes actuacions, destaquen: •  a celebració, el dia 29 de juny, de la XIV Jornada de Sistemes de Participació a L l’Auditori de Barcelona, que va comptar amb 61 Grups de Treball (33 a Metro); 268 Iniciatives Individuals de Millora (214 a Metro) i 17 Sessions de Millora a Metro, amb la participació de 489 empleats (313 de Metro). •  resentacions de cinc projectes trimestrals a l’edifici de l’Àrea Metropolitana P de Barcelona. •  elebració de quatre sessions de millora per reduir les lesions per accident C de treball. •  et esmorzars de treball amb la participació de 97 empleats. SEl servei de comunicació interna ha presentat en 2010 el Pla Director de ComunicacióInterna, aprovat en 2009 amb els següents objectius: •  omunicar la política corporativa i estratègica de TMB, per aconseguir més C implicació i una millora del clima laboral. •  nfortir el vincle emocional i l’orgull de pertinença a TMB per part dels empleats E i empleades. •  acilitar les relacions sociolaborals. F •  otenciar estils de lideratge que generin sinèrgies positives entre els directius i els P seus col·laboradors.L’execució d’aquest Pla permetrà a TMB construir una forta cultura corporativa per al seufutur, fer-ho amb els treballadors i les treballadores, i ser un referent en transparència i bongovern en l’àmbit de la comunicació interna.TMB disposa de diversos canals i eines de comunicació interna: •  ntranet corporativa: El 2010 s’ha treballat en els continguts de la nova intranet i I el nou protocol d’avisos. •  loc de TMB: L’espai compta amb dos apartats: repositori d’informació B (actes de les reunions, propostes, etc) i una secció de preguntes i respostes on els treballadors de forma anònima poden fer preguntes relacionades amb la negociació i amb el seus lloc de treball, i poden veure la repercussió de les mesures negociades a títol individual (casos particulars) o de col·lectiu. 071
  • 72. •  -CON: Es tracta d’una eina comunicativa la missió de la qual és explicar aquelles i 3 — La nostra gent qüestions que afecten més directament a les persones i al seu centre de treball. Al Centre Operatiu de Negoci (CON) d’Horta i al de Ponent ja van començar a publicar-se l’any 2009, però ha estat durant 2010 que s’ha consolidat aquest canal de comunicació als quatre centres d’autobusos. S’han elaborat i publicat sis números de l’i-CON d’Horta i Ponent respectivament, quatre números de l’i-CON de Zona Franca i dos números del de Triangle.•  íniaTMB: Durant 2010 s’han elaborat i enviat a través de correu electrònic a tot L el personal de TMB 47 números de la publicació LíniaTMB.•  laboració i distribució d’11 números de les revistes Hora Punta i GenTMB, amb E un tiratge mitjà d’uns 4.200 exemplars (fins al número de juny 15.000) i d’uns 2.000 exemplars (fins al número de juny 12.000), respectivament. Ambdues revistes s’han elaborat també en format digital. La disminució de l’edició de números en paper s’ha degut a la reducció de les despeses en consonància amb l’actual conjuntura econòmica, la qual cosa ha permès realitzar l’enviament a tots els empleats. Destacar que, coincidint amb el número 100 d’Hora Punta, s’ha implantat un nou disseny.•  laboració de l’Informe Anual 2009 en versió digital amb la qualificació A+ per E part de l’organisme Global Reporting Initiative (GRI).•  lànols en el Sistema d’Informació al Conductor (SIC). S’ha desenvolupat P un projecte que contempla en una primera fase la definició de pantalles on es mostren els plànols de les alteracions del servei a la consola del conductor d’autobús, per tal que tingui constància en tot moment de la informació de què disposa l’usuari. El seu desenvolupament es farà a l’any 2011. Informe anual 2009 TMB es mou per la sostenibilitat 072
  • 73. 3.4. Salut i seguretat 3 — La nostra genta la feinaLa protecció i promoció de la salut de l’equip és essencial en TMB. La companyia es preocu-pa per garantir la seguretat de la plantilla tot incidint en la prevenció de riscos i la vigilànciade la salut i el benestar físic i mental dels empleats/des a través de diferents programes icampanyes.En aquest sentit, TMB ha treballat en 2010 en el desenvolupament i implantació de la nor-mativa per a la gestió de la prevenció, per tal d’avançar cap a una integració de la prevenciódels riscos a tots els àmbits de l’empresa.CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ I FORMACIÓPER A LA PREVENCIÓEn l’àmbit de sensibilització de l’equip, s’han dut a terme diferents campanyes de comunica-ció que busquen conscienciar sobre la importància de vigilar la salut: •  ampanya general per potenciar la cultura preventiva: Actualització de les C webs del Servei de Salut, Seguretat i Benestar Laboral i la redacció i distribució periòdica en format digital del Butlletí informatiu en Novetats Legislatives de Prevenció i Salut. •  ampanya de prevenció d’accidents: S’han elaborat cartells i fulletons per C distribuir als centres de treball i s’ha elaborat una campanya de prevenció d’accidents relacionats amb el consum d’alcohol, drogues i/o medicaments abans i durant les hores de treball. Destaca també la publicació de cinc fitxes de seguretat en la revista GenTMB i la publicació de consells breus de seguretat en l’apartat de destacats de la intranet. •  ’ha fet la campanya de comunicació dels tallers de ‘Nutrició saludable i compra S guiada en un supermercat’, i ‘Cuina saludable i visita al mercat de La Boqueria’ que han tingut lloc des d’abril a juliol. •  onveni amb l’Institut Barcelona Esports, a més de 35 centres esportius. C •  romoció de la campanya d’utilització de les escales en els centres de treball. PQuant a les accions formatives realitzades durant l’any per part de la Unitat de Prevencióde Riscos Laborals, s’han realitzat sis sessions amb un total de 22 assistents per a personalcorporatiu, 93 sessions formatives específiques per a personal de Metro amb un total de1.024 assistents i 14 sessions formatives específiques per a personal de Bus, amb un total de90 assistents.Pel que fa a la formació realitzada per la Unitat de Salut, s’han fet 35 sessions formatives pera personal d’operacions i dues sessions per actualització de competències en prevenció deriscos laborals a personal de Manteniment d’Infraestructures, en el cas de Metro, i sessionsformatives per al grup de 55 socorristes en el maneig dels desfibril·ladors automàtics, en elcas de Bus. 073
  • 74. PROTECCIÓ i VIGILÀNCIA DE LA SALUT 3 — La nostra gentPel que fa a protecció de la salut a l’àmbit de Metro, s’han revisat els riscos de diferents de-partaments i s’han fet 33 inspeccions per verificar condicions de seguretat a les instal·lacionsde metro. També s’han fet 41 visites de l’equip d’infermeria als centres de treball.S’ha fet un simulacre d’emergència i evacuació al taller de Can Zam i s’han redactat 16 pro-cediments relatius a normatives de prevenció de riscos en Metro, entre d’altres mesures.En el cas de Bus, s’han revisat les condicions ambientals (temperatura i humitat) als CON,s’han fet 33 visites de l’equip d’infermeria als centres de treball, i s’ha fet l’estudi de necessi-tat de disposar d’aparells desfibril·ladors automàtics, com a mesures destacades.Al llarg de l’any s’han fet 1.709 exàmens de salut a Metro i 2.819 exàmens a Bus, sense teniren compte els no planificats, relacionats amb canvis de categoria, retorn al treball desprésd’absència per malaltia, inicials i de reingrés per excedència o per nova contractació percobrir vacants d’estiu. A més a més, s’han dut a terme les vacunacions contra el tètanus i ladiftèria l’hepatitis B i la grip estacional a diferents treballadors. Una gran part de la plantillahan seguit les activitats dirigides a promocionar l’activitat esportiva i la prevenció de lesmalalties causades per l’obesitat, el tabac i l’estrès.En 2010, s’ha realitzat la licitació per a l’adjudicació dels serveis assistencials (revisions mè-diques d’ingressos laborals, serveis de rehabilitació i fisioteràpia, tractaments preventius ipal·liatius, proves diagnòstiques, etc), amb l’objectiu de simplificar-ne la gestió administra-tiva, mèdica i comptable. Aquest canvi significa una important millora pel treballador/a,possibilitant l’atenció per a diferents proves diagnòstiques, tractaments i visites, en un ma-teix centre o com a mínim en la mateixa organització.COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT DE METROEls Comitès de Seguretat i Salut a TMB estan integrats per: •  4 membres a Metro: set delegats de prevenció per part de la representació dels 1 treballadors i set per part de l’empresa. •  6 membres a Bus: vuit delegats de prevenció per part de l’empresa i vuit per part 1 de la representació dels treballadors.Dins del Comitè de Seguretat i Salut de Metro, al llarg de l’any s’han realitzat 11 sessions or-dinàries, dues d’extraordinàries, 51 reunions sectorials o temàtiques (vuit d’Infraestructures,set de Material Mòbil i sis d’Operacions, sis sobre Revisió del Reglament de circulació, etc),i 25 reunions de treball.Destaca la realització de 27 visites conjuntes amb delegats de prevenció a centres de treballi instal·lacions i la celebració de 87 actuacions i reunions d’assessorament en diversos aspec-tes relacionats amb la prevenció de riscos laborals.Dins del Comitè de Seguretat i Salut de Bus, al llarg de l’any s’han realitzat 12 sessions ordi-nàries, 25 d’extraordinàries i cinc reunions monogràfiques o de treball.Cal destacar també la realització d’11 visites conjuntes amb delegats de prevenció a centresde treball i instal·lacions i la celebració de 32 actuacions i reunions d’assessorament en di-versos aspectes relacionats amb la prevenció de riscos laborals tant de caràcter general comd’especialitats de TB. 074
  • 75. ABSENTISME I SINISTRALITAT LABORAL 3 — La nostra gentDurant 2010, s’han registrat 6.509 notificacions per incapacitat temporal, de les quals 723 Un dels objectiushan estat per motius laborals i 5.786 per contingències comunes. Així mateix, s’han fet 990assistències per accidents de treball i més de 3.200 visites mèdiques. de TMB per alsCal destacar les 19 reunions periòdiques realitzades amb els CON amb l’objectiu de reduir propers anys és ell’absentisme. de reduir les taxesEls índexs de freqüència i incidència d’accidents han estat inferiors en 2010 respecte als de actuals d’incapacitatl’any anterior. No hi ha hagut cap víctima mortal durant l’any. temporalIncapacitat i assistència 2010 FMB Notificacions d’incapacitat temporal Per contingències professionals 301 Per contingències comunes 3.433 Assistència i tractament d’accidents de treball 447 i malaltia professional Visites mèdiques 1.289 Gestió de les incapacitats temporals (visites) 2.275 TB Notificacions d’incapacitat temporal Per contingències professionals 421 Per contingències comunes 2.317 Assistència i tractament d’accidents de treball 542 i malaltia professional Visites mèdiques 1.918 Gestió de les incapacitats temporals (visites) 3.128Percentatge d’accidents 2010 NO LABORALS LABORALS MALALTIA COMUNA MALALTIA PROFESSIONAL HOME DONA HOME DONA TB 6,90 10,00 0,92 1,05 FMB 5,93 9,62 0,51 0,99 075
  • 76. 3 — La nostra gentÍndex de freqüència d’accidents a TBRelació del nombre d’accidents amb baixa amb el nombre total d’hores treballades, per cadamilió de treballadors/es. 90 88 · · ·80 66 63 ·· · · 63 62 · · 60 59 · · 55 53 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Índex d’incidència d’accidents a TBAquest índex representa el nombre d’accidents que han ocorregut per cada cent mil perso-nes exposades. 8 · 12 6 11 2 1 11 11 · · 0 · 10· 7 10 · · 2 10 · · 93 91 · 80 · 68 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Durada mitjana dels accidents a TBL’índex representa la relació entre les jornades perdudes pel nombre d’accidents que s’hanproduït a l’empresa. ·69 ·22 13 12 12 11 10 · · 9 8 · · 8 13 · · ·· · 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 076
  • 77. 3 — La nostra gentÍndex de freqüència d’accidents a FMBRelació del nombre d’accidents amb baixa amb el nombre total d’hores treballades, per cadamilió de treballadors/es. · 74 · 68 · 63 ·· 56 62 61 · · · 58 · · 57 57 56 · 50 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Índex d’incidència d’accidents a FMBAquest índex representa el nombre d’accidents que han ocorregut per cada cent mil perso-nes exposades. 6 4 10 10 · 97· 98 · · 81 80 · · 84 · 64 · · 70 69 · · 63 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Durada mitjana dels accidents a FMBL’índex representa la relació entre les jornades perdudes pel nombre d’accidents que s’hanproduït a l’empresa. · 13 · · 12 13 13 · · 11 12 · 10 10 · · · 10 · · 9 9 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 077
  • 78. 3.5. Relacions laborals 3 — La nostra gentbasades en el consensTMB s’esforça per basar les relacions laborals amb els seus treballadors/es en un clima dediàleg. El 85,28% de la plantilla de TB està afiliada a algún sindicat, percentatge que en elcas de FMB és del 74,23%.Composició del Comité d’Empresa a 31/12/2010 TB FMB ACTUB 5 - CCOO 5 5 CGT 6 9 CIM - 1 CPTC - 2 SIT 5 - SU - 3 UGT 6 7 ACAT 1 - PSA 1 - Total 29 27Òrgans de TB i FMB amb representació dels treballadors TB FMB Consell Administració Consell Administració Comissió Delegada Comissió Delegada Comissió Permanent Comissió Permanent Comissió de Vestuari Comissió de Vestuari Comissió de Prèstecs i Vivenda Comissió de Prèstecs i Vivenda Comissió Fons d’Assistència Social Comissió Fons d’Assistència Social Comissió Mixta i Paritària d’interpretació Comissió Mixta i Paritària d’interpretació del Conveni Col·lectiu del Conveni Col·lectiu Comissió d’Administració Comissió de Seguretat i Salut Comissió LAT (Lesions per Accident Comissió de Formació de Treball per addiccions) Comissió d’Explotació Comissió d’Horaris Comissió Valoració Llocs de Treball Comissió d’Assetjament Comissió de Contractació Comissió Línies Automàtiques Comissió Tècnica 078
  • 79. SIGNATURA DEL NOU CONVENI DE TB PER ALS ANYS 2009-2012 3 — La nostra gentEl dia 20 de gener de 2010 es va tancar formalment la negociació del Conveni Col·lectiud’Autobusos de TMB per als anys 2009-2012, amb la firma per part dels representants dela Direcció i dels sindicats CGT, ACTUB i SIT, que suposen dues terceres parts del Comitèd’Empresa de Bus. No el van subscriure els representants dels altres dos sindicats presentsa la taula, UGT i CCOO.Com a punts principals, el nou conveni inclou els dos dies de descans setmanal per a totala plantilla, l’aplicació del Reial Decret 902/2007, amb els descansos diaris previstos delpersonal de conducció, i la garantia de manteniment del poder adquisitiu dels treballadors.La implementació del contingut del conveni s’ha traduït en una intensa tasca a la ComissióParitària, així com a les Comissions de Treball d’Administració, d’Explotació, de MaterialMòbil i Tallers, i amb la Comissió Permanent del Comitè d’Empresa. Els principals acordsals quals s’ha arribat són, entre d’altres: a)  ’aprovació de la totalitat de calendaris laborals aplicables i les tandes de L vacances per als diferents col·lectius de l’empresa. b)  ’escollida general de serveis de conducció, amb l’aplicació de la nova normativa L de conciliació de la vida familiar i laboral i l’adhesió del col·lectiu als diferents models de descansos. c)  a programació d’una consulta sobre escollides per als col·lectius aliens a L conducció. d)  ’ha acordat amb la totalitat del Comitè d’Empresa la Reflexió Organitzativa S de Material Mòbil i Instal·lacions, consistent en un pla organitzatiu de millora dels processos mitjançant l’optimització de l’organització, els procediments i la utilització de les tecnologies d’automatització. e)  ’ha informat del projecte RetBus, mitjançant el qual es pretén millorar la xarxa S i el servei ofert als clients. 079
  • 80. 4Protecció del medi ambient 080
  • 81. Fites 2010S’aprova el Pla Director deSostenibilitat Ambiental — Adjudicacióde la compra de 80 nous autobusospropulsats amb gas natural comprimit— Incorporació a la flota d’autobusosde quatre vehicles híbrids nous —Conversió de quatre autobusos dièsela híbrid — Adjudicació de 460 filtresanticontaminació i muntatge en 120autobusos — Un total de 411 personesparticipen al joc digital El Gran RepteSostenible de TMB — Nous punts verdsa Can Zam, Roquetes i Zona Franca I— Prova pilot de recollida selectiva aquatre estacions de metro 081
  • 82. Objectius 2011Finalització de l’entrada dels autobusosamb gas natural comprimit adjudicatsel 2010 — Construcció d’un punt verda Ponent — Implantació del primer eixde la xarxa RetBus de gran capacitat imajor velocitat comercial — Conversióde vehicles dièsel a vehicles híbrids de50 autobusos — Instal·lació de filtresanticontaminació a 255 autobusos La sostenibilitat ambiental a TMB es basa en els criteris següents: •  etllar perquè la protecció del medi ambient es dugui a terme mitjançant fites i directrius V concretes de comportament en totes les àrees de l’activitat de l’empresa. •  eduir els seus impactes ambientals generats com a conseqüència de les emissions atmos- R fèriques, la captació i l’abocament d’aigües i la generació de residus. •  evisar periòdicament el grau de protecció ambiental, amb l’objectiu de detectar punts R dèbils i poder disposar de les actuacions de millora necessàries. •  a millora continua i la prevenció de la contaminació per aconseguir un desenvolupament L més sostenible, mitjançant l’ús moderat de l’energia i l’aigua, i mitjançant una gestió am- bientalment correcta dels productes utilitzats. •  nformar i formar àmpliament tots els treballadors sobre els aspectes mediambientals de- I rivats de la seva activitat, així com motivar-los perquè el seu comportament a la feina re- flecteixi la conscienciació mediambiental de tota l’organització. •  xigir als proveïdors i les empreses subcontractades una conscienciació ambiental d’acord E amb la de TMB. •  osar a disposició del públic que hi estigui interessat la informació sobre els esforços i les P actuacions ambientals realitzades per millorar la protecció mediambiental. 082
  • 83. 4.1. El Pla Director 4 — Protecció del medi ambientde SostenibilitatAmbientalTMB ha aprovat en 2010 el Pla Director de Sostenibilitat Ambiental. Amb la màximad’aconseguir ser un referent en mobilitat sostenible, aquest Pla Director contempla tres líni-es estratègiques: recerca de la màxima ecoeficiència, minimització del impacte sobre el canviclimàtic i sobre la qualitat de l’aire, i foment d’una cultura de sostenibilitat. Aquestes líniesestratègiques es fonamenten en 12 d’objectius:Perspectiva operativa (operacions de metro i autobusos) • PO-1: Incrementar l’eficiència energètica i l’ús d’energies renovables. • PO-2: Optimitzar la gestió de l’aigua. • PO-3: Prevenir i reduir la generació de residus. •  O-4: Reduir la contaminació atmosfèrica i acústica: emissions, sorolls i P vibracions. •  O-5: Planificar i gestionar la xarxa de transport públic amb criteris de P sostenibilitat ambiental. • PO-6: Impulsar el disseny, l’ús i el manteniment de tecnologies sostenibles (flota). • PO-7: Dissenyar, gestionar i mantenir les infraestructures de manera sostenible. Perspectiva interna • PI-1: Incloure els criteris de la sostenibilitat en la compra de productes i serveis. • Pl-2: Impulsar internament la cultura de sostenibilitat ambiental. • Pl-3: Dissenyar i implantar un sistema gestió ambiental (SGMA)Perspectiva externa •  E-1: Fomentar la cultura de la mobilitat sostenible entre els ciutadans i P incrementar la quota de mercat i la reputació de TMB. •  E-2: Potenciar el transport públic a través del diàleg amb els grups d’interès i les P sinergies amb l’administració i altres operadors.Aquest objectius estratègics es despleguen i concreten en diversos projectes, que comptenamb la corresponent distribució de responsabilitats, mecanismes de gestió i assignació pres-supostària.En definitiva, el Pla Director de Sostenibilitat Ambiental s’inspira en la visió i els valorscorporatius de TMB, que no són res més que continuar treballant per millorar la qualitatde vida dels ciutadans i avançar cap a una societat més sostenible i més respectuosa ambl’entorn natural i social. 083
  • 84. 4 — Protecció del medi ambientAmb l’elaboració d’aquest Pla, TMB pretén involucrar el conjuntde l’organització per integrar la sostenibilitat ambiental en la sevaactivitat quotidiana. Així mateix, es vol potenciar el seu paper comactor principal del transport metropolità, mitjançant nous modelsde transports basats en l’aplicació de noves tecnologies méseficients i menys contaminants4.2. La gestió ambientalDurant 2010, TMB ha aprovat la Política Corporativa de Sostenibilitat Ambiental que técom objectius desenvolupar el Pla Director de Sostenibilitat Ambiental i treballar per a laimplantació d’un sistema de gestió ambiental d’acord amb la ISO 14001/2004 i el Reglamenteuropeu EMAS 761/2001.De fet, aquest Pla Director contempla el projecte ‘Quadre d’indicadors del comportamentambiental de TMB segons ISO 14001/EMAS’ per a complir l’objectiu PI-3 (dissenyar i im-plantar un sistema de gestió ambiental).Aquest projecte consisteix en la implantació d’una eina per al seguiment en línia del com-portament ambiental de TMB a través de la presentació d’indicadors de consum d’aigua,d’energia, de materials, generació de residus i emissions.Les inversions realitzades durant el 2010 en matèria ambiental a Metro s’han elevat a136.000 euros i les despeses incorregudes per a la protecció i millora de medi ambient en elmateix període, han estat de 1,04 milions d’euros.Inversions a Metro associades a medi ambient (en milers d’euros) 2009 2010 Punt verd Vilapicina 3 2 Sistema de gestió mediambiental 6 20 Depuradora Sagrera (automatització) 7 7 Punt verd Can Zam 0 33 Depuradora Roquetes 0 41 Depuradora Santa Eulàlia 0 17 Depuradora Sant Genís 0 8 Depuradora Triangle 0 8 TOTAL 16 136 084
  • 85. 4 — Protecció del medi ambientDespeses incorregudes per a la protecció i millora del medi ambient a Metro(en milers d’euros) 2009 2010 Serveis Serveis Materials Total Materials Total exteriors exteriors Auditories medi ambient 0 10 10 0 14 14 Actuacions de millora 0 17 17 3 2 5 Tractaments de residus 0 544 544 0 617 617 Gestió mediambiental 38 274 312 13 398 411 TOTAL 38 845 883 16 1.032 1.047En l’àmbit de Bus, les inversions ambientals dutes han estat de 6,3 milions d’euros i les des-peses incorregudes per a la protecció i millora del medi ambient s’han elevat a 533 milersd’euros.Inversions a Bus associades a medi ambient (en milers d’euros) 2009 2010 Depuradora Ponent 0 24 Depuradora Triangle 27 0 Depuradora Zona Franca I 0 17 Punt verd Zona Franca I 14 53 Sistema de gestió mediambiental 6 20 Equip AD-Blue Horta 0 30 Equip AD-Blue Triangle 109 30 Equip AD-Blue Ponent 0 71 Projecte cogeneració d’energia 15 455 Filtres de partícules per autobusos 38 2.723 Hibridació autobusos 0 2.728 Infrastructura Híbrids Horta 0 183 TOTAL 209 6.334Despeses incorregudes per a la protecció i millora del medi ambient a TB(en milers d’euros) 2009 2010 Serveis Serveis Materials Total Materials Total exteriors exteriors Auditories medi ambient 0 15 15 0 12 12 Actuacions de millora 0 2 2 3 1 4 Tractaments de residus 0 269 269 0 297 297 Gestió mediambiental 13 156 169 28 192 220 TOTAL DESPESES 13 442 455 31 502 533 085
  • 86. 4.3. Una flota 4 — Protecció del medi ambientd’autobusosmés sostenibleL’ambientalització de la flota de bus és el principal projecte del Pla Director de SostenibilitatAmbiental de TMB per a dur a terme l’objectiu PO-6 (impulsar el disseny, l’ús i el man-teniment de tecnologies sostenibles de la flota). Consisteix en renovar la flota de bus ambla introducció de noves tecnologies i nous combustibles més eficients i menys contami-nants. Aquestes tecnologies permeten reduir l’impacte ambiental vinculat a l’activitat deTransports Metropolitans de Barcelona.La mesura proposa la incorporació a la flota d’autobusos de nous vehicles híbrids i de tecno-logia avançada dièsel, de gas natural comprimit o d’hidrogen, la instal·lació de filtres de partí-cules i de NOx als vehicles dièsel Euro I- II- III, i la transformació de vehicles dièsel a híbrids.Gas Natural ComprimitEl 21 d’abril de 2010 Gas Natural Fenosa i TMB van signar un conveni de col·laboració perintroduir millores a la flota d’autobusos urbans a fi de reduir les emissions contaminants.L’acord contempla la substitució de 204 autobusos dièsel per vehicles propulsats a gas na-tural, una mesura que permetrà reduir les emissions anuals de NOx (òxids de nitrogen) enmés de 346 tones.En el marc d’aquest acord, durant el 2010 TMB ha adjudicat la compra de 80 nous autobusospropulsats amb gas natural comprimit, 28 d’articulats i 52 d’estàndards. Aquests nous auto-busos van començar a arribar a finals d’any i finalitzaran la seva entrada a meitat del 2011.Els 124 restants s’incorporaran progressivament fins al 2015, de tal manera que la flota devehicles a gas de TMB assolirà les 500 unitats.El conveni també contempla l’ampliació de la base logística de TMB a la Zona Franca, ambla incorporació de quatre nous punts de recàrrega de gas natural. Amb aquesta mesura, esvol assegurar la capacitat de la cotxera per albergar i cobrir la recàrrega del combustible dels500 autobusos de gas natural amb què comptarà la flota abans del 2015.A més, les dues entitats desenvoluparan un projecte d’investigació per convertir en híbridsautobusos de gas natural, amb la incorporació de motors de tracció elèctrics. 086
  • 87. Biodièsel 4 — Protecció del medi ambientSeguint amb la prova iniciada l’any 2006, TB segueix operant la totalitat de la flota de lacotxera de Ponent (122 autobusos) amb biodièsel mesclat al 30%. El biodièsel és un combus-tible renovable, procedent d’olis vegetals i, per tant, permet reduir la dependència energèticadel petroli i disminuir també les emissions de gasos d’efecte hivernacle.Vehicles híbridsTMB apunta estratègicament cap a l’avaluació i/o utilització d’autobusos híbrids, tecnologiaque està molt avançada i que pot oferir vehicles de sèrie en pocs anys, amb l’anticipació delsbeneficis mediambientals. Així, durant 2010 ha incorporat a la flota d’autobusos quatre ve-hicles híbrids nous que consumeixen un 30% menys de combustible.En concret, TMB participa en tres grans projectes d’impuls d’autobusos híbrids: •  rototipus Híbrid Castrosua: TMB va ser el primer operador d’Espanya en posar P aquest vehicle en servei en una línia convencional, al desembre del 2008. El prototipus va circular a les línies de TMB fins abril del 2009. Finalment, al llarg del 2010, Castrosua ha lliurat a TB tres unitats d’aquest vehicle. •  rototipus Híbrid MAN: A setembre de 2010, l’empresa MAN va lliurar a TMB P la primera unitat del seu autobús híbrid que circula per Espanya. Com en el cas del vehicle de Castrosua, el resultat de la prova amb un primer prototip va ser tant favorable que es va demanar poder disposar d’aquest vehicle presèrie amb la finalitat de guanyar experiència en línies regulars amb passatge, de cara a futures adquisicions. •  rojecte RETROFIT: TMB ha construït junt amb Siemens, Edag i Noge un P prototip d’autobús híbrid a partir de la conversió d’un vehicle dièsel i elèctric combinat, una idea innovadora i pionera a Europa.El projecte Retrofit planteja la hibridació a través d’un procediment en què el motor diè-sel, connectat a un alternador, produeix electricitat quan es necessari, sense actuar sobrela tracció, i aquesta energia generada s’emmagatzema en condensadors. La propulsió estàencomanada a dos motors elèctrics que, connectats al sistema de tracció, impulsen el bus enles acceleracions i pujades, i en les frenades generen electricitat per recarregar les bateries. A 31 de desembre de 2010, s’ha fet la instal·lació en quatre autobusos. S’augmentarà el ritmed’instal·lacions a mesura que vagin entrant els nous cotxes estàndard de gas natural compri-mit, per tal d’assolir el número de vehicles acabats previst per a l’any 2011. D’aquesta manera,Barcelona serà una de les 10 ciutats del món i l’única d’Espanya amb aquesta nova tecnologia. 087
  • 88. 4 — Protecció del medi ambientFlota d’autobusos de TMB 2010 Autobusos propulsats amb gasoil 623 Autobusos propulsats amb GNC 341 Autobusos propulsats amb biodièsel 122 Autobusos híbrids 4 Total 1.090Instal·lació de filtres anticontaminacióals autobusos de TMBL’any 2010 s’han començat a incorporar filtres d’alt rendiment per reduir les emissionsd’òxids de nitrogen i partícules en suspensió a la flota d’autobusos propulsats amb motordièsel, en concret, a aquells que tenen motor dièsel i la qualificació Euro I- II- III (anteriorsa l’any 2005). Aquests filtres eliminen al voltant del 90% de les partícules sòlides i un 60%dels òxids de nitrogen. Amb aquests accessoris incorporats, els vehicles passen a tenir unnivell d’emissions entre l’Euro V i la norma europea més exigent, l’EEV (vehicle net o ambi-entalment millorat), segons les proves fetes al laboratori de l’IDIADA. El projecte d’actualit-zació ambiental de la flota dièsel de bus té l’origen en el decret 152/2007 del Departamentde Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, que conté el pla d’actuació per a la millorade la qualitat de l’aire als municipis metropolitans.A finals de l’any 2010 s’havien adjudicat 460 filtres i realitzat el seu muntatge en 120 vehicles.Aquesta mesura, juntament amb l’adquisició de més autobusos de gas natural comprimit i hí-brids, convertirà a curt termini la flota de bus de TMB en la més ambientalment neta d’Europa. Projecte ecotransTMB participa des de l’any 2007 en el projecte Cenit Ecotrans, liderat per l’empresa CAF,que té com objectiu donar solució als reptes del transport públic urbà mitjançant la inves-tigació i la generació de tecnologies necessàries per aconseguir que el transport públic urbàsigui més atractiu per al passatger i, alhora, energèticament més eficient.Ecotrans és un projecte a quatre anys vista. Durant el tercer any, TMB ha participat definintcom podria ser una xarxa d’autobusos millorada mediambientalment, la qual s’ha convertiten la xarxa del projecte RetBus. Model de xarxa de bus eficient, RetBusAquest és el principal projecte del Pla Director de Sostenibilitat Ambiental per complir l’ob-jectiu PO-5 (planificar i gestionar la xarxa de transport públic amb criteris de sostenibilitat).S’ha fet un estudi de la proposta feta per l’Ajuntament de Barcelona i TMB, amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. En el marc d’aquest projecte, la companyia té previst l’aplicació d’aquest estudi, i definir elsnivells de servei convencional (prestacions similars a la xarxa actual), gran capacitat (busosmés grans i ràpids per als grans eixos) i de proximitat (busos de barri). Consum d’energiaDurant l’any 2010, el consum dels diversos tipus de carburant de la flota ha estat el següent: •  asoil: S’han consumit un total de 17,02 milions de litres, el que suposa G un descens del 3,35% respecte l’any anterior. Aquesta disminució obeeix a l’increment de la flota d’autobusos que utilitzen combustibles alternatius com el gas natural o el biodièsel. 088
  • 89. El consum unitari mitjà de gasoil de l’any 2010 ha estat de 61,25 litres/100 km 4 — Protecció del medi ambient recorreguts, la qual cosa representa un petit increment respecte de l’any anterior, que havia estat de 60,85 litres/100 km recorreguts. Durant els últims anys s’ha produït un procés substitutiu d’autobusos propulsats amb gasoil per vehicles que utilitzen combustibles més ecològics com el gas natural i el biodièsel. Així, per exemple, mentre l’any 2004 el 93% de la flota estava formada per vehicles propulsats amb gasoil, en el 2010 el pes d’aquests autobusos s’ha reduït fins al 57%. •  as Natural Comprimit: El conjunt de la flota propulsada amb motor de gas G natural comprimit ha consumit un total de 8,49 milions de kgs, el que representa un increment del 12,32% respecte l’any anterior. Aquest creixement s’ha degut a l’increment del nombre de vehicles propulsats amb aquest combustible. D’altra banda, el consum unitari d’aquests vehicles amb gas natural comprimit s’ha situat en una mitjana de 65,42 kg/100 km recorreguts, un 1,76% més que en 2009. •  iodièsel: La flota propulsada per biodièsel ha consumit durant l’any 2010 un B total de 3,54 milions de litres, el que suposa una disminució del 0,78% respecte 2009. Pel que fa al consum unitari, s’ha situat en una mitjana de 59,47 litres/100 km recorreguts, un 1,33% menys respecte l’any anterior.Distribució de la flota per tipus de carburant %100,0% ,0 93 % · ,1 84 % %80,0% ,7 · ,3 75 73 % · ,3 · % 66 ,5 GASOIL % 61 · ,260,0% 57 · · GNC40,0% % ,3 % 31 ,3 % % % 27 ,1 ,0 ,9 · 23 23 22 % · · ,920,0% · · · · 15 % % % ,8 ,2 ,2 10 11 11 0% ,0% · · 6% 7 4% · · 4% 0% 3, BIODIESEL HÍBRIDS ·· 1, 0, 0, 0, · 0,0% · 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Consum d’energia a tb 2008 2009 2010 Energia elèctrica (MJ) a les instal·lacions 42.172.383,6 41.177.397,6 47.694.801,6 Gasoil per automoció (GJ) 788.060 770.740 744.760 Gas propà per a calefacció (kg) 9.271 15.645 - Gas natural a les instal·lacions (MJ) 32.737.615,2 29.236.089,6 28.941.282 Gas natural per a proveïment 37.828.800 429.728.400 477.817.200 d’autobusos (MJ) Biodièsel (milions de litres) 2,7 3,6 3,6 089
  • 90. 4.4. Una xarxa de 4 — Protecció del medi ambientmetro més eficientEn compliment de la normativa d’aplicació, Ferrocarril Metropolità de Barcelona ha trami-tat en 2010 les llicències ambientals dels centres de treball de Sagrera, Vilapicina, Roquetes,Sant Genís i Triangle Ferroviari dins de la ciutat de Barcelona, i dels centres de Can Boixeresi de Santa Eulàlia, a L’Hospitalet de Llobregat.El centre de Sagrera té la llicència provisional i s’ha passat el control inicial i es tenen apro-vades les llicències de Vilapicina, Roquetes i Sant Genís.Consum d’energiaEl total d’energia consumida per la flota de trens en circulació l’any 2010 ha estat de207,95 milions de kWh, augmentant així un 6% respecte l’any anterior com a conseqüènciade l’increment de cotxes-km totals recorreguts arran de les prolongacions de línies.Per altra banda, el consum unitari mitjà de la flota s’ha situat en 249,1 kWh/100 cotxes-kmrecorreguts, el que suposa un increment del 2,3% respecte 2009.Consum d’energia a fmb 2008 2009 2010 Energia elèctrica (MJ) a instal·lacions 257.760.000 227.160.000 287.640.000 Energia elèctrica (MJ) als trens 713.160.000 706.320.000 748.440.000 Gasoil per automoció (GJ) 2.309.366,53 2.465.456,535 2.690.960,77 Gas natural a les instal·lacions (MJ) 23.584.377,6 18.196.542 20.383.293,6 090
  • 91. 4.5. Altres iniciatives 4 — Protecció del medi ambientcontra el canvi climàticPla de comunicació extern en matèriade sostenibilitat ambientalEl principal projecte del Pla Director de Sostenibilitat Ambiental de TMB per acomplir l’ob-jectiu PE-1 (fomentar una cultura de la mobilitat sostenible entre els ciutadans) és la im-plantació d’un pla de comunicació extern en matèria de sostenibilitat ambiental.Així, s’ha incorporat la sostenibilitat com eix principal de l’estratègia de comunicació del Plade Marketing 2010, tant pel que fa al contingut dels missatges com als elements o suports autilitzar de les campanyes.Una de les accions més representatives d’aquest Pla de Comunicació Extern en matèria deSostenibilitat Ambiental és la campanya CO2 x Flors, que consisteix en fomentar la utilit-zació del transport públic per aconseguir una reducció de les emissions de gasos d’efectehivernacle i combatre així el canvi climàtic.El tret de sortida va ser la creació del web canviemco2xflors.tmb.cat al 2009, on els usuarispodien plantar la seva flor virtual i l’últim pas va ser la realització d’una plantada realal 2010 als jardins del parc de Diagonal Mar en la qual van participar més de 200 nens.L’objectiu era el de conscienciar de la importància d’usar el transport públic en detrimentdel privat. Actualment, el web registra més de 3.700 flors virtuals plantades.D’altra banda, entre el 22 i el 28 de novembre, es va celebrar el ‘Gran Repte Sostenible deTMB’, un joc digital a través del Facebook, Twitter, Flickr, Spotify i YouTube amb l’objectiud’aconseguir, de manera divertida, que tots els participants siguin conscients de la quantitatde CO2 que podem deixar d’emetre si utilitzem el transport públic.El concurs va constar de 10 proves que es van dur a terme en els perfils de TMB a les xarxessocials i llocs webs. Així, per exemple, el primer repte va consistir en aconseguir que cincamics s’uneixin a la causa de la reducció d’emissions de CO2 etiquetant-los en un missatgeque s’havia de deixar al mur de la pàgina de Facebook de TMB.Un total de 411 persones van participar en aquest joc digital i es van registrar molts bonscomentaris en totes les xarxes sobre aquesta iniciativa.Pla de comunicació, formació i participació ambientalA través del Pla de Comunicació, Formació i Participació Ambiental, TMB vol acomplir ambl’objectiu PI-2 (impulsar internament la cultura de la sostenibilitat) del seu Pla Director deSostenibilitat Ambiental.El pla contempla la implantació de sistemes de senyalització i comunicació per fomentarl’estalvi d’energia, aigua i paper a tots de centres de TMB, i la integració dels aspectes am-bientals al Pla de Comunicació Interna, al Pla de Formació del personal i a les accions departicipació, tant pel que fa a la incorporació del contingut de les accions com al suport i/omaterial utilitzat per desenvolupar-les.Disseny, construcció i manteniment d’infraestructuresamb criteris de sostenibilitat ambientalA través del projecte ‘Disseny, construcció i manteniment d’infraestructures amb criteris desostenibilitat ambiental’, TMB vol assolir l’objectiu PO-7 (dissenyar i gestionar infraestruc-tures de manera sostenible) del seu Pla Director de Sostenibilitat Ambiental. 091
  • 92. En aquest sentit, es plantegen les següents actuacions: 4 — Protecció del medi ambient •  ria ambiental de sistemes de climatització: aportació d’aire higiènic de renovació T a una temperatura inferior a l’ambient, calefacció de terra radiant, control solar de façana mitjançant l’aplicació de persianes comandades per un sistema centralitzat, control centralitzat de cadascuna de les àrees climatitzades, etc. •  nstal·lacions eficients: il·luminació d’alta eficiència, sistema sectoritzat d’encesa; I detectors de presència a espais d’ús esporàdic, ascensors de baix consum energètic, aixetes i sanitaris de baix consum d’aigua, etc. •  istemes d’aïllament naturals i eficients de tancaments exteriors i interiors, S reduint pèrdues energètiques. • Fustes certificades FSC (d’explotacions forestals sostenibles). • Pintures ecològiques de base aquosa. •  ontrol del soroll interior i exterior: estructura vidriada externa sonoreductora, C aïllament de les àrees de reprografia, etc. •  aptadors solars tèrmics i planta fotovoltaica: plaques solars tèrmiques per C recolzar la producció d’aigua calenta sanitària i plaques solars fotovoltaiques per a la producció i la venda d’electricitat a la xarxa.Respecte a aquest últim punt, la producció fotovoltaica de la planta inaugurada el 2008 al CONde Zona Franca I ha estat de 17.640 kw/h, suposant una facturació de més de 9.000 euros.4.6. EmissionsEl Mapa d’Emissions de la Xarxa del Bus és el principal projecte contemplat al Pla Directorde Sostenibilitat Ambiental de TMB per a complir amb l’objectiu PO-4 (reducció de la conta-minació atmosfèrica i acústica, millora de la qualitat del aire i lluita contra el canvi climàtic).Així, TMB ha desenvolupat i implantat una nova eina, amb el nom de simuladors d’emissi-ons, per a l’elaboració de nous mapes d’emissions a partir de les característiques dels vehiclesde Transports Metropolitans de Barcelona i les característiques de les seves xarxes.Es contempla l’elaboració dels mapes d’emissions en funció de les noves tecnologies incor-porades o previstes d’incorporar a la flota (híbrids, biodièsel, dièsels amb filtres de partículesen suspensió i de NOx, hidrogen, etc.) i la incorporació de mapes d’emissions en la presa dedecisions pel que fa a la distribució de la flota i a la planificació de la xarxa per tal de reduirla contaminació de la ciutat.Emissions directes CO2 FMB 2008-2010 Tn CO2 Tn CO2 Tn CO2 Origen 2008 2009 2010 Consum de gas natural comprimit (GNC) 1.323 1.020 1.143 de les instal·lacions Consum de gasoil automoció flota auxiliar 164 175 191 Total 1.487 1.195 1.334 092
  • 93. 4 — Protecció del medi ambientEmissions indirectes CO2 FMB 2008-2010 Tn CO2 Tn CO2 Tn CO2 Origen 2008 2009 2010 Consum elèctric de les instal·lacions 12.966 11.427 14.463 Consum d’electricitat de Metro pel transport 35.850 35.506 37.639 de viatgers Total 48.816 46.933 52.102Emissions directes CO2 TB 2008-2010 Tn CO2 Tn CO2 Tn CO2 Origen 2008 2009 2010 Consum de Gasoil (litres) 47.420 46.354 44.844 combustible per la flota Biodiesel (litres) al 30% 4.978 6.622 6.576 d’autobusos i la flota auxiliar Gas natural (kg gas) 19.369 20.922 23.264 Consum GNC instal·lacions 1.836 1.639 1.623 Total 73.603 75.537 76.307Emissions indirectes CO2 TB 2008-2010 Tn CO2 Tn CO2 Tn CO2 Origen 2008 2009 2010 Consum elèctric de les instal·lacions 2.120 2.070 2.398Nota Pel càlcul de CO2 s’ha utilitzat la metodologia establerta per l’Oficina del Canvi Climàtic (OCC)de la Generalitat de CatalunyaEmissions directes de NOX, partícules i altres contaminants per la flota d’autobús Emissions totals Emissions totals Emissions totals 2008 (=Fe*Km reals) 2009 (=Fe*Km reals) 2010 (=Fe*Km reals) NOX (gr) 370.799.871,90 351.066.024,74 328.752.303,61 PM2.5 (gr) 8.639.331,70 7.180.412,11 6.047.194,89 CO (gr) 99.003.481,10 89.800.876,50 81.178.284,92 NMVOC (gr) 16.571.181,10 14.047.262,40 11.965.511,08Nota El càlcul d’emissions de CO, NOx i PM està basat en la metodologia CORINAIR 093
  • 94. 4 — Protecció del medi ambientEmissions directes de NOX, Partícules (PM) i altres contaminants generades per lesinstal·lacions de FMB, en aquest cas per la combustió de les calderes Emissions totals 2008 Emissions totals 2009 Emissions totals 2010 (=Fe*Km reals) (=Fe*Km reals) (=Fe*Km reals) NOX (gr) 1.344.309,52 1.037.202,89 1.161.847,74 PM2.5 (gr) 11.792,19 9.098,27 10.191,65 PM10 (gr) 11.792,19 9.098,27 10.191,65 CO (gr) 731.115,71 564.092,80 631.882,10 NMVOC (gr) 247.635,96 191.063,69 214.024,58 SOX (gr) 11.792,19 9.098,27 10.191,65 TSP (gr) 11.792,19 9.098,27 10.191,65Nota El càlcul d’emissions de CO, NOx i PM està basat en la metodologia CORINAIR.Emissions directes de NOX, Partícules (PM) i altres contaminants generades per lesinstal·lacions de TB, en aquest cas per la combustió de les calderes Emissions totals 2008 Emissions totals 2009 Emissions totals 2010 NOX (gr) 1.866.044,07 1.666.457,11 1.649.653,07 PM2.5 (gr) 16.368,81 14.618,04 14.470,64 PM10 (gr) 16.368,81 14.618,04 14.470,64 CO (gr) 1.014.866,07 906.318,78 897.179,74 NMVOC (gr) 343.744,96 306.978,94 303.883,46 SOX (gr) 16.368,81 14.618,04 14.470,64 TSP (gr) 16.368,81 14.618,04 14.470,64Nota El càlcul d’emissions de CO, NOx i PM està basat en la metodologia CORINAIR. 094
  • 95. 4.7. Millores dels 4 — Protecció del medi ambientsistema degestió de residusTMB impulsa la seva política de reducció i prevenció de la generació de residus als tallers, lesoficines de l’empresa i les estacions de metro amb la implantació de la recollida selectiva, laconstrucció de magatzems de residus als centres de treball (Punts Verds) i la implantació delnou model de gestió. Així, està prevista la instal·lació de Punts Verds a totes les instal·lacionsde TMB i estendre la recollida selectiva a la xarxa de metro. L’objectiu és optimitzar la gestióde les aproximadament 5.000 tones anuals de residus classificats en 56 tipus diferents.Punts verdsTMB té implantats els procediments per al seguiment i control de la gestió dels residus, desde la seva generació, passant pel transport i fins arribar a la planta de tractament final.Al 2010, Metro ha obert els Punts Verds de Can Zam i Roquetes. Ja disposava d’aquestesinstal·lacions als Tallers de Sagrera, Santa Eulàlia, Triangle i Vilapicina.TB ha obert un nou Punt Verd a Zona Franca I al 2010 i s’ha projectat un altre a Ponent, quees construirà el 2011. Aquests s’afegeixen als que ja hi havia als Tallers d’Horta i Triangle.Precisament, el Pla Director de Sostenibilitat Ambiental preveu l’extensió de Punts Verds ala resta de tallers de TMB d’aquí al 2014. 095
  • 96. Recollida selectiva 4 — Protecció del medi ambientAmb caràcter de prova pilot, el juliol de 2010 es va posar en marxa el sistema de recollidaselectiva a les estacions de Passeig de Gràcia (L2, L3 i L4), Universitat (L1 i L2), Catalunya(L1 i L3) i Paral·lel (L2 i L3).Després d’analitzar els residus que es recullen a les papereres de la xarxa de metro, s’ha fetla selecció en tres grups: paper i cartró; envasos de plàstic, llaunes i brics; i la resta de frac-cions. S’han instal·lat inicialment 49 papereres triples, cadascuna amb tres bosses de plàsticamb banda de diferent color: blau, groc i negre, en correspondència amb els grups de residusprèviament definits. Així mateix, s’han col·locat 38 safates de reutilització de diaris.La posada en marxa de la recollida selectiva de residus al Metro ha anat precedida d’un es-tudi detallat, en què ha col·laborat l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona il’empresa de logística i serveis ambientals SIRESA.De fet, el Pla Director de Sostenibilitat Ambiental de TMB preveu la implantació de la reco-llida selectiva a la xarxa de metro i a totes les oficines (Sant Genís, Boixeres, Ponent, MercatNou, Hospital de Bellvitge, Can Zam i ZAL).Consum de material a TB 2010 Unitat de Concepte Quantitat Import mesura Material de consum i reposició Discos tacògrafs 286.000 10.995,20 UN Líquid refrigerants per a autobusos 261.295 142.927,60 KGS Rebladures (“remaches”) 72.119 2.303,94 UN MATERIAL D’OFICINA I INFORMÀTICA Paper DinA4 i DinA3 2.898.580 15.318,57 UN Sobres 196.775 5.033,81 UN Tòner impresores 460 49.388,43 UNConsum de material a FMB 2010 Unitat de Concepte Quantitats Import mesura Material de consum i reposició Balastó vies 902.625 14.604,15 KGS Abraçaderes 328.187 17.600,85 UN Arandeles 184.554 56.684,32 UN Tirafondos i espirals 54.700 181.547,35 UN MATERIAL D’OFICINA I INFORMÀTICA Paper DinA4 i DinA3 6.111.520 33.164,31 UN Sobres 570.743 12.163,73 UN Tòner impresores 1.206 119.398,93 UN 096
  • 97. 4 — Protecció del medi ambientDestinació de residus perillosos 2010 Quantitat Quantitat Residu Destinació TB (kg) FMB (kg) Acumuladors/bateries Valorització 68 7.982 Aigües de rentat Tractament de residus 93.320 - Residu amb hidrocarburs Tractament de residus 29.384 2.203 Bateries de plom Valorització 47.594 604 Clorofluorocarburs, HCFC, HFC Valorització - - Residu contenidor m brut 3 Valorització - - Pintura o vernís Valorització 2.752 1.640 Dissolvent halògen (amb cl) Valorització 120 103 Dissolvent no halògen Valorització 3.660,5 10.975 Draps o sepiolita Tractament de residus 31.293,5 11.197,5 Electrolit acumuladors Valorització - 3.820 Envàs plàstic brut Valorització 844 3.520 Envàs metàl·lic brut Valorització 57 198 Extintors Tractament de residus - 5.596 Fang depuradora Tractament de residus 30.060 8.280 Fangs tren de rentat Tractament de residus - 243.140 Filtres d’oli Valorització 5.833,5 17 Fluorescent/ llum de hg Valorització 218 7.479 Gas envà a pressió Tractament de residus 344 646,5 Greix de maquinària Valorització - 795 Hidròxid sòdic Valorització 1.000 - Líquid refrigerant Valorització 44.100 - Llods fosses sèptiques Tractament de residus - 9.000 Oli i lubricant Valorització 57.756 9.804 Piles Valorització 648 - Separador hidrocarburs Tractament de residus 76.921 - Solucions aquoses de neteja Tractament de residus 5.280 10.095 Terra/pedres brutes Tractament de residus - 299 Transformador condensador amb PCB Tractament de residus - 250 Transformadors condensadors secs Valorització - 5.071 Vehicle fora d’ús Valorització 161.255 1.925 097
  • 98. 4 — Protecció del medi ambientDestinació de residus no perillosos 2010 Quantitat Quantitat Nom del residu Destinació TB (kg) FMB (kg) Banals Tractament de residus 3.626.305 1.328.806 Construcció i demolició Valorització - 6.000 Elèctric o electrònic Valorització 3.875,99 5.580,01 Fusta Valorització 81.106,65 551.233,85 Ferro+alumini Valorització 139.490 347.149,07 Alumini Valorització 4.158 327 Coure Valorització - 1.230 Paper i cartró Valorització 33.828 53.555 Plàstic Valorització 46.800 600 Tòner de impressió Valorització 1.424 - Vidre Valorització - 1.4354.8. Compra verdaTMB treballa per incloure els criteris de la sostenibilitat en el procés de compra de produc-tes i serveis. Així, l’any 2009 va aprovar la política de compra ambientalment responsable.Els compromisos més immediats, inclosos al Pla Director de Sostenibilitat Ambiental, sónla presentació del manual intern de compra verda i la incorporació progressiva dels criterisambientals definits al manual al conjunt de productes i serveis de TMB. En són un clarexemple els criteris ambientals de la flota d’autobusos. 098
  • 99. 4.9. Tractament i 4 — Protecció del medi ambientreutilització de l’aiguaTots els tallers amb tren de rentat disposen d’instal·lacions per al tractament i reutilitzacióde les aigües del procés de rentat. Des de TMB, però, es vol seguir apostant per un incrementde l’eficiència energètica i una optimització de la gestió de l’aigua a partir de la realitzaciód’auditories d’aigües i d’energia a les instal·lacions, i la definició i implantació de mesuresd’optimització i dels mecanismes de seguiment i control, tal i com contempla el Pla Directorde Sostenibilitat Ambiental.Les cotxeres d’autobusos disposen de col·lectors de recollida d’aigües residuals i pluvials i,en compliment de la normativa d’aplicació, s’estan fent les gestions per obtenir el permísd’abocament a clavegueram de l’Entitat Metropolitana de Barcelona (EMT). El CON de Triangle disposa de permís d’abocament des de 2009 i a l’any 2010 s’ha fet latramitació de Zona Franca i Horta, que ha comportat l’anàlisi de situació de cadascun delscentres, amb la definició de les accions correctives i les modificacions i canvis necessaris peral compliment de totes les condicions del Reglament d’abocament de l’EMT.Consum d’aigua a TMB en m3 2008 2009 2010 Bus 45.423 38.405 44.577 Metro 80.614 78.892 90.378 Total 126.037 117.297 134.955Tractament d’aigua en autobusos i metro en m3 2008 2009 2010 Aigua tractada 17.359 18.661 15.316 Aigua de recirculació 12.226,5 13.449,6 11.081,6 Aigua abocada* 4.165 3.948,9 3.694,9*  s tracta d’aigües residuals abocades a la xarxa pública de sanejament i que compleixen els E paràmetres d’abocament establerts per la legislació vigent. 099
  • 100. 5Implicació amb la ciutadania 100
  • 101. Fites 2010Constitució de la Fundació TMB —Primera edició de la Primavera Culturalde TMB — Inauguració de l’Espai MercèSala — Subtravelling Festival 2010 —IV edició del Concurs de Relats Curtsde TMB — Signatura d’un convenide col·laboració amb el Consorcid’Educació de Barcelona i incorporacióa l’oferta educativa del nou taller ‘TMBes mou per l’educació’ — 41 serveisespecials per fomentar l’autonomia depersones amb necessitats especialsper a la mobilitat — La valoració delsactius en desús cedits a projectes decooperació ha superat els 300.000euros — Acord establert amb Accióncontra el Hambre — 90 col·laboracionsen matèria de difusió amb entitatsdiverses 101
  • 102. Objectius 2011Creació de l’arxiu fotogràfic de TMB A més del servei de transport públic que ofereix, TMB va més enllà en la seva implicació amb la ciutadania. Prova d’això ha estat la constitució de la Fundació TMB durant el 2010 i el gran ventall d’iniciatives culturals, educatives i solidàries que duu a terme la companyia, com ha estat el cas de la celebració de la primera edició de la Primavera Cultural o el nou taller ‘TMB es mou per l’educació’ dins del programa TMB Educa. 102
  • 103. 5.1. La Fundació TMB 5 — Implicació amb la ciutadaniaes posa en marxaL’any 2010 s’ha constituït formalment la Fundació TMB, una entitat que té com a principalsobjectius vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni històric i cultural de la compa-nyia, i treballar en l’àmbit social per al foment de la inclusió, l’accessibilitat, la cooperació, lasolidaritat i els valors del transport públic com a opció sostenible.El patronat està integrat per FMB, TB i Projectes i Serveis de Mobilitat, juntament amb laFundació ECOM i la Fundació ONCE, que en reforcen el perfil social de l’entitat.Entre les activitats que durà a terme, es troben: •  ’inventari, conservació i protecció dels béns del patrimoni històric i cultural de L TMB, del qual formen part més de 60 vehicles que han prestat servei a Barcelona des de finals del segle XIX fins a principis del XXI, i que ara passen a ser actius de la fundació. • L’organització d’activitats culturals i de formació. •  oment de la recerca sobre el transport públic col·lectiu i, en especial, sobre F millores ambientals que s’hi puguin incorporar. •  ditar publicacions, concedir beques i fer tota mena d’iniciatives en la línia de E promoure un transport públic accessible a tothom en el marc d’una cultura de la mobilitat sostenible.La Fundació, segons els articles 5 i 6 dels seus estatuts, assumeix activitats que abans erenrealitzades per TB i Metro i, per tant, rebrà els recursos d’aquestes empreses necessaris percobrir les despeses corresponents.Així mateix, TMB ha donat tots els vehicles històrics que actualment formen part del seupatrimoni històric i cultural. 103
  • 104. 5.2. Conservació del 5 — Implicació amb la ciutadaniapatrimoni de vehicleshistòricsEn 2010, s’ha finalitzat la restauració de l’autobús núm. 410 Aclo. Aquest vehicle es va ma-tricular en 1949 i va donar servei a la majoria de les línies urbanes i, ocasionalment, a les in-terurbanes. Va ser retirat de la circulació el 1965 sense cap destí previst, fins que l’any 1978 esva restaurar a les cotxeres de Vilapicina amb un resultat excel·lent, tant estètic com mecànic,i es va presentar en el saló Expomòbil 78. Del 1979 a 1988 va circular en una línia turística(el Zoobus). Finalment, la necessitat d’una nova restauració va obligar a retirar-lo el 1989.També es troba en fase de restauració el tramvia Washington, un vehicle que va arribar aBarcelona l’any 1961 per via marítima.A més de la tasca de conservació del patrimoni històric i cultural de la companyia, TMB tévoluntat de compartir-lo amb tota la ciutadania, per tal de posar de manifest com els canvisen la mobilitat han afavorit l’evolució i creixement de la pròpia ciutat. Amb aquest objectiu,TMB disposa d’un terreny a la Zona Franca, al costat de la futura estació de Mercabarna dela L9 de metro, on se situa una nau d’estil modernista que servirà per ubicar la futura expo-sició permanent de vehicles, un cop restaurada i adequada.5.3. Promoció dela culturaPrimavera cultural TMBDel 17 de març fins a finals de juny es va celebrar a les xarxes de metro i d’autobusos laprimera edició de la Primavera Cultural de TMB, que va consistir en un seguit d’accions iesdeveniments emmarcats en sis grans àmbits: música, exposicions, moda, arts escèniques iaudiovisuals, literatura i història. L’objectiu de l’esdeveniment va ser fomentar i apropar alsusuaris els valors socials i culturals de la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana i, alhora,potenciar la imatge de TMB.Entre les activitats que es van emmarcar dins d’aquest programa, n’hi va haver d’habitualscom els músics al metro, però també van destacar moltes propostes culturals noves i pione-res, com una desfilada de moda a l’intercanviador de Diagonal (L5), passejades de vehicleshistòrics de bus i de metro, l’obertura d’una nova sala d’exposicions a l’estació de metro deDiagonal (L5), l’Espai Mercè Sala, i un espectacle de ball al metro durant tot un dia.D’altra banda, TMB va organitzar entre el 12 i el 17 d’abril diferents activitats amb motiude l’Any Cerdà, en col·laboració amb l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i el Centrede Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Així, a l’estació d’Universitat (L2) es vainstal·lar un videoràpid on els usuaris van poder explicar davant la càmera com s’imaginenla Barcelona del 2159. Els missatges enregistrats es van dipositar en la Càpsula del Tempsde l’Any Cerdà, que es conservarà a la ciutat i que s’acompanyarà d’instruccions perquè siguioberta d’aquí 150 anys. 104
  • 105. A més, TMB ha dut a terme en 2010 el II Cicle amb la Música a una Altra Banda, un projecte 5 — Implicació amb la ciutadaniaque consisteix en la creació d’una agenda de concerts dels músics del metro en els CentresCívics dels diferents districtes de Barcelona, en els quals hi actuen alguns dels intèrprets quetoquen habitualment en els 32 punts del suburbà.En el marc d’aquest cicle també s’ha celebrat la sisena edició de les proves d’idoneïtat delsmúsics al metro, en les quals nous candidats han obtingut la llicència per actuar a la xarxa delsuburbà després de que un jurat valori la seva idoneïtat. Després de nou anys de la presènciade músics a les instal·lacions de la xarxa de metro, TMB i l’Associació de Músics de Carrer(Amuc BCN), amb la col·laboració d’un jurat integrat per professors de l’Escola de MúsicsI.J.P.C, han organitzat una nova audició per a garantir la qualitat de la música suburbana.Actuacións de la Primavera Cultural de TMB 2010 Àmbit Acció Dates Lloc Música Concurs Maria Canals 17 i 18 de març Universitat (L2) Arts escèniques i audiovisuals Happening de ball 27 de març Trinitat Nova (L3) / Universitat (L2) / Diagonal (L3-L5) Exposicions/Miscelània Any Cerdà 12-17 d’abril Universitat (L1-L2) / Passeig de Gràcia (L2-L4) Història Visita nocturna metro històric 14 d’abril Metro Música Proves d’idoneïtat a Músics 16 d’abril Universitat (L2) Música Amb la Música a un altre banda 16 d’abril Universitat (L2) Literatura Passejada Joan Brosa 17 d’abril Bus Literatura Sant Jordi 23 d’abril Xarxa Metro i Bus Arts escèniques i audiovisuales Dansa-percussió 5 de maig Universitat (L2) Verdaguer (L4-L5) / Tetuan (L2) / Lesseps (L3) / Música Dia de l’òpera 9 de maig Fontana (L3) / Ciutadella / Vila Olímpica (L4) Exposicions / Miscelània 22ª edició de la Gimcana TMB 8 de maig Carrers de Barcelona Literatura Setmana de la poesia 13-19 de maig Bus Arts escèniques i audiovisuals Video Art “Connectats” 19-21 de maig Diagonal (L3-L5) Universitat (L2) / Passeig de Gràcia (L2) / Música San Miguel Primavera Sound 22 de maig Sagrada Familia (L2) Exposicions / Miscelània Espai Mercè Sala Inici l’1 de juny Diagonal (L5) Història Ral·li de vehícles històrics 30 de maig Barcelona-Caldes de Montbui Moda Sub ModaFAD 17 de juny Diagonal (L3-L5) Exposicions / Miscelània Barcelona Metro a Metro 22 de juny Funicular de MontjuïcUna altra actuació de la Primavera Cultural va ser l’organització el 15 de maig d’una rutaliterària seguint la visió poètica de la ciutat descrita a obres d’escriptors com Verdaguer,Joan Maragall, fins arribar a l’actual Última Oda a Barcelona de Lluís Calvo i Jordi Valls, i laBarcelona de David Caño. Els tres autors, juntament amb la també poetessa Laia Noguera,van acompanyar als viatgers en aquest trajecte que va donar la volta a Barcelona, des deCollserola a Montjuïc. L’acció es va celebrar amb motiu de la Setmana de la Poesia organit-zada per l’Ajuntament de Barcelona. 105
  • 106. 5 — Implicació amb la ciutadaniaInauguració de l’Espai Mercè SalaEmmarcat dins la primera edició de laPrimavera Cultural de TMB, el dia 10 de junyes va inaugurar l’Espai Mercè Sala com anova sala d’exposicions a la xarxa de metrode TMB. La sala rep el nom de qui va presidirla companyia entre els anys 1980 i 1991,donant un fort impuls al transport públicmetropolità. L’Espai ocupa l’antic passadísde connexió entre els vestíbuls deDiagonal, suprimit arran de la reformade l’intercanviador. La sala neix amb lavoluntat de convertir-se en un emplaçamentd’exposicions però també en un punt detrobada, creativitat i participació ciutadana.Acollirà tant produccions pròpies comd’altres fruit de la col·laboració ambentitats i institucions, en la seva major partrelacionades amb el transport públic. L’espai es va inaugurar amb ‘El polsde la ciutat’, una exposició de fotografiesdel metro fetes per usuaris del transportsubterrani extretes de la xarxa socialFlickr. La mostra responia a l’objectiu deprogramació que TMB vol per a la novainstal·lació: difondre les experiències ivisions relacionades amb la mobilitat i eltransport públic que viuen en les sevesinfraestructures i/o al seu entorn urbà lespersones que utilitzen el servei o que hitenen un contacte molt estret. 106
  • 107. Subtravelling Festival 2010 5 — Implicació amb la ciutadaniaTMB va organitzar entre el 15 i el 24 octubre la II Mostra Internacional de Curtmetratgesal Metro Subtravelling, projectant les millors creacions dels gèneres d’animació i ficció encurtmetratges. La pàgina web del festival va rebre més de 39.000 visites i 18.000 usuaris vangaudir del mini cinema de l’estació d’Universitat. El 23 d’octubre es va celebrar l’entrega depremis del certamen al Museu Marítim de Barcelona, on van assistir més de 300 persones.Es va registrar una bona valoració de l’acció (8,4 sobre 10) per part dels participants i d’un7,4 per part dels no participants.La mostra va estrenar la nova categoria ‘Roda a TMB’, un concurs amb convocatòria públicaper rodar un microcurt de tres minuts de durada mitjançant el mòbil a les instal·lacions delmetro i dels autobusos de TMB. En total s’hi van presentar gairebé una seixantena de curts ifinalment es va imposar ‘Fàbrica de somnis’ com a primer guanyador, ‘Transbord’, en segonaposició, i ‘Bon viatge’, com a tercer premiat.A la categoria ’Microcurts’, l’obra de ficció escollida pel públic va ser ‘Post-It Love’, mentreque la més votada de la categoria d’animació va ser ‘Solved’. A la categoria ‘Campus’, es vanseleccionar un total de 12 curts realitzats per alumnes de les escoles i universitats de cine-ma de Catalunya. Finalment, es va escollir ‘Exercici’ (El dedo en el ojo S.L. – Bande à Part.Escola de Cinema de Barcelona) com la millor peça audiovisual.Viii Festival de músics al metroEl vestíbul de l’estació d’Universitat va acollir l’ 11 i el 13 de novembre una veritable maratóde concerts protagonitzada per bona part dels intèrprets que actuen habitualment en deter-minats punts de les instal·lacions de la xarxa del suburbà.La novetat de 2010 va ser la realització d’un intercanvi cultural entre Porto i Barcelona demúsics al metro per enriquir les relacions entre ambdues ciutats i aconseguir també més no-torietat cultural de cara al públic. A més, es va fer un documental sobre les interioritats del pro-grama de Músics al Metro, el qual es va difondre a les pantalles de l’interior del metro i al web. 107
  • 108. Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona 5 — Implicació amb la ciutadaniaLes estacions de metro d’Universitat i Passeig de Gràcia es va convertir en dos dels escenarisde la 42 edició del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona durant el 28 i29 d’octubre, amb les actuacions del baixista Charlie Moreno Project i el duet format perCharlie Moreno i Gemma Abrié.Per TMB, aquesta participació en el Festival va ser una ocasió de vincular el transport públicamb la cultura urbana i el públic jove.Iv Edició del Concurs de Relats Curts de tmbDurant el 2010, la companyia ha celebrat la IV edició del Concurs de Relats Curts deTransports Metropolitans de Barcelona (TMB), amb motiu de la diada de Sant Jordi. Estracta d’escrits d’una sola pàgina, en català o en castellà, sobre alguna història viscuda oimaginada en un autobús o al metro. Totes les accions van girar en torn d’un web 2.0, on elsclients participaven enviant-hi els seus relats, llegint-los i comentant-los. Aquesta iniciati-va s’ha fet amb la col·laboració del Grupo Planeta i Grup 62 a través dels segells editorialsBooket i labutxaca.Entre els 2.500 relats rebuts s’han triat dos tipus de guanyadors. D’una banda, hi ha unpremi del jurat, amb el reconegut escriptor Emili Teixidor com a president, en la categoriageneral i dues mencions especials, i de l’altra, hi ha un premi especial sota el nom ‘Ens moula sostenibilitat’, que escull el relat que millor tracti el tema de la sostenibilitat i el bus i/o elmetro. El concurs ha comptat també amb la categoria especial per a nens (8 a 12 anys), ambun guanyador i dues distincions.Per promoure aquest concurs, els escriptors Màrius Serra i Sílvia Soler van escriure els primersrelats curts mòbils de la història dalt d’un autobús i en el vestíbul d’una estació de metro.A més, durant la diada de Sant Jordi TMB es van lliurar exemplars gratuïts d’un llibre con-feccionat amb la selecció dels relats presentats en la tercera edició del concurs, amb el títolHistòries del bus i el metro, i editat per Planeta. 108
  • 109. 5.4. Novetats del 5 — Implicació amb la ciutadaniaprograma educatiuTMB EducaEn xifres generals, durant l’any 2010 es van realitzar un total de 348 visites en el marc delprograma TMB Educa, que van representar l’assistència d’un total de 9.077 estudiants.Visites educatives any 2010 Tipus de visita Nombre de visites Nombre de visitants Escolars 312 8.316 Universitàries 5 106 Educació Especial 19 386 Formació Professional 12 269 Total 348 9.077Així mateix, TMB Educa ha col·laborat en 48 treballs de recerca escolars i universitaris ques’han incorporat a la base de dades que enregistra tant els estudiants com els centres educa-tius i els treballs realitzats.Durant l’any, s’han consolidat les relacions amb el Consorci d’Educació, amb la signaturad’un conveni de col·laboració i la incorporació a l’oferta educativa del nou taller ‘TMB esmou per l’educació’, publicat al DOGC i què s’incorpora a l’oferta educativa dels cursos dediversificació curricular.El taller consisteix en 10 sessions de treball de tres hores de durada cadascuna programadesa TMB en un entorn real. L’estructura està basada en el coneixement del funcionament igestió de la xarxa de transport de TMB, per tal d’aprendre què significa el servei de la xarxade transport i com afecta la mobilitat dels ciutadans.En aquest sentit, durant el tercer trimestre del curs 2009-2010 es van realitzar dues provespilot d’aquest taller amb els Instituts Joan d’Àustria i Salvador Espriu. Desprès de la seva sa-tisfactòria avaluació, el dia 21 de setembre es va realitzar un acte a l’estació de Sagrera L9/10,on es va realitzar la signatura del conveni entre TMB i el Consorci d’Educació de Barcelona,on van participar els instituts que durant el curs escolar 2010-2011 realitzaran aquest taller.A més, s’han refermat els vincles amb el Departament d’Educació de la Diputació deBarcelona amb la finalitat que TMB Educa continuï participant en els projectes educatiuslocals dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona. S’ha mantingut la relació amb elConsell de Coordinació Pedagògica en el grup de treball ‘Educació per a la Ciutadania’; s’harealitzat el disseny, el contingut i la producció de dos nous quaderns educatius que corres-ponen a les activitats ‘Anem a Montjuïc en transport públic’ i ‘Visitem la cotxera de metro’; is’ha actualitzat el quadern corresponent a l’activitat ‘24 hores en autobús’. El projecte TMB Educa també s’ha expandit a altres municipis de l’àrea metropolitana deBarcelona com Sant Adrià del Besòs. 109
  • 110. 5.5. Recolzament 5 — Implicació amb la ciutadaniaa les celebracionsde la ciutatFestes de la MercèAmb motiu de les Festes de la Mercè es va realitzar una campanya informativa que, a més dedonar tota la informació sobre l’oferta de transport extraordinària, pretenia informar sobrecom arribar amb TMB a tots els actes de la Mercè. Els clients de TMB podien seleccionari compartir en les xarxes socials aquelles activitats en les que estiguessin interessats i serinformats de l’horari i el lloc de celebració.També es va realitzar un concurs de fotografia i es va patrocinar la Gimcana de la Mercè, queva comptar amb el suport d’una campanya de comunicació centrada en un microsite on elsparticipants podien trobar tota la informació necessària respecte a la inscripció i participació.NadalLa campanya de Nadal 2010 va comptar amb accions especials com la creació d’un espai al’estació Universitat anomenat Christmas Box, on la gent podia cantar la nadala de TMBcreada especialment per a l’ocasió. L’acció de karaoke era gravada i penjada directament alcanal TMB de YouTube i al microsite creat per al Nadal, premiant al participant amb mésvisualitzacions.5.6. La solidaritata TMBPromoció del voluntariatTMB compta amb 460 voluntaris (gairebé el 6% de la plantilla), englobats en cinc perfils devoluntariat: conductor de bus, guia de metro, monitor TMB Educa, voluntari per un dia ivoluntari per al desenvolupament. Durant l’any s’han fet quatre crides de voluntariat externi 46 d’intern, i s’ha desenvolupat una sessió formativa específica en matèria de comerç just(14 voluntaris) i dues sessions formatives en matèria d’iniciació al voluntariat.S’han fet 41 serveis especials per fomentar l’autonomia de persones amb necessitats espe-cials per a la mobilitat, comptant amb la participació de 18 conductors voluntaris; i s’haaconseguit traslladar aquesta filosofia d’actuació a metro mitjançant la nova modalitat devoluntariat guia de metro. S’han fet sis accions per a persones amb discapacitat psíquicaamb la participació de cinc guies voluntaris.Finalment, s’ha iniciat una campanya específica de captació de voluntariat a partir de l’emis-sió de l’espot ‘Jo sóc solidari, Jo sóc TMB’ que, per primera vegada, es va emetre a la jornadadels sistemes de participació. 110
  • 111. Col·laboració amb entitats 5 — Implicació amb la ciutadaniaDurant 2010, també s’ha continuat desenvolupant el programa de donacions directes deTMB a entitats i col·lectius locals, i donacions internacionals en el marc del conveni de col·laboració amb la Mancomunitat de Municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona per vin-cular els actius en desús de TMB a projectes de cooperació. La valoració dels actius donatsha superat els 300.000 euros.Així mateix, s’ha col·laborat en la difusió d’activitats i/o esdeveniments de tercers. En aquestsentit, cal destacar l’acord establert amb Acción contra el Hambre, que ha permès desen-volupar quatre accions en favor d’aquesta entitat. De manera puntual, s’ha col·laborat amb16 entitats socials en temes de difusió. S’ha dut a terme la tradicional campanya de reco-llida d’aliments per destinar-los a la Fundació Banc d’Aliments. Finalment, s’han rebuttambé nombroses propostes solidàries dels empleats dins de la línia d’actuació ‘Solidari tu?Solidaris tots!!’, donant-los resposta dins d’aquest marc. ‘LA FAM SILENCIADA’ Al desembre es va poder veure a l’estació de metro Mundet (L3) l’exposició ‘La Fam Silenciada’, una mostra de fotografies que explica el gran esforç que estan realitzant els habitants de països com Níger i Mali per plantar cara a la desnutrició que pateixen i a les dificultats amb què es troben a la seva vida diària. La mostra va estar promoguda per Acción contra el Hambre, amb la col·laboració de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), i amb el finançament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Totes les imatges han estat capturades per la fotògrafa Susana Vera, guanyadora de diversos premis Picture of the Year International i el premi Godó de Fotoperiodisme 2005. 111
  • 112. 5.7. Relacions amb 5 — Implicació amb la ciutadaniala comunitatMés de 70 actes corporatiusTMB ha organitzat un total de 70 actes institucionals corporatius durant 2010, 20 dels qualsvan ser accions de la programació de la Primavera Cultural. A més a més, ha coordinat 13trobades amb professionals d’àmbit nacional i internacional que han tingut lloc a Barcelonai en les quals ha actuat com a amfitrió i organitzador.Trobades organitzades per TMB al 2010 Data Esdeveniment 25/01/2010 Jornada de seguretat “Safety Metro” 26/01/2010 Foro Sostenibilitat Empreses Ferroviàries 31/01/2010 Jornada de Comunicadors Ferroviaris 2-3/03/2010 POLIS Mediate working group 11-12/03/2010 Jornada internacional d’automatització del metro de Barcelona 11/03/2010 Observatory of Automated Metro Lines de la UITP 16/06/2010 Reunió comissió executiva d’ATUC 16-18/06/2010 Jornades Tècniques L9 Railgroup 28/06/2010 Projecte Nova 29-30/06/2010 Seminari de Seguretat Ferroviària ALTRAN 1-3/12/2010 Assamblea Internacional de Metro de la UITP 01/12/2010 Comitè de Metro de la UITP 01/12/2010 Observatory of Automated Metro Lines de la UITPQuant a les visites institucionals, al llarg de l’any 2010 s’han realitzat 80 i han tingut com aprotagonistes a representants de governs a nivell nacional i internacional, altres operadorsde transport i diverses associacions, organismes i col·lectius.Els dies 11 i 12 de març van tenir lloc les jornades ‘Presentació Internacional de la Línia9. L’automatització del Metro de Barcelona’, organitzades per TMB i Ifercat, amb la col·laboració de Railgrup i Siemens. Hi van participar directius i responsables d’institucions ioperadors d’una dotzena de països d’Europa, Amèrica i Àsia. Entre d’altres, hi havia repre-sentacions de Moscou, Hong Kong, Buenos Aires, Bogotà, Berlín, París, Lió, Roma, Milà,Copenhaguen, Londres, Brussel·les, Praga i Lisboa, a més de Madrid, Bilbao, València,Sevilla i Barcelona.Durant les jornades, els participants van visitar el subtram de Santa Coloma de Gramenetde la línia 9; la línia 11, que també està automatitzada, i el Centre de Control de Metro, on escentralitza la supervisió de les línies automàtiques i també de les convencionals. 112
  • 113. 5 — Implicació amb la ciutadania Observatori de Metros Automàtics Per decisió de la Unió Internacional de Transport Públics (UITP), TMB dirigeix el seu Observatori de Metros Automàtics, creat el 2005. En són membres els principals operadors de metros automàtics del món: París, Hong Kong, Nuremberg, Copenhaguen, Singapur, Lausana, Lilla, Lió, Rennes, Vancouver, Roma i Dubai, a més de Barcelona, que el presideix. L’Observatori té per objectiu satisfer les necessitats d’informació dels seus membres sobre l’explotació de metros automàtics. Aprofitant els coneixements dels integrants, elabora documentació que periòdicament es posa a disposició dins la UITP.Relació amb premsaDurant l’any 2010 es van gestionar 9.253 aparicions de TMB en els mitjans de comunicació.El 67% han estat favorables als plantejaments de l’empresa, el 3% n’han estat desfavorables(4,5 punts menys que l’any anterior) i el 30% restant es poden considerar neutres. Entre elstemes més comentats durant l’exercici, destaca especialment la L9/10 de metro (13% del to-tal), arran de l’obertura de la L10, a més de la posterior prolongació a Sagrera, el sistema definançament, noves concessions, etc. També destaquen pel seu volum (5% del total) les in-formacions sobre accions culturals, en especial la I edició de la Primavera Cultural de TMB.La tasca proactiva del Gabinet s’ha concretat en la realització i difusió de sis dossiers informa-tius, 211 notes informatives, a més d’un constant contacte amb els mitjans de comunicació.D’altra banda, s’ha treballat en la recerca d’aplicacions per a la creació d’un Arxiu FotogràficTMB, el qual es preveu que estigui disponible per a 2011. 113
  • 114. 6 5 — Implicació amb la ciutadania Aposta fermaper la innovació 114
  • 115. Fites 2010Continuació de la posada en marxade la L9/10, amb les adequacionsrealitzades al Nou Centre de Controlde Metro — Es continua desenvolupantel desplegament del Model de Gestióde les Tecnologies — Inici o continuacióde tots els projectes identificatsen el Roadmap del Pla Directorde Tecnologies (PDT) — Inici de laimplantació del canal Mou TV — Novaaplicació TMB Virtual per a visualitzar almòbil informació de transports públicssobre el terreny — Homologació de lanova passarel·la de pagament IECISAque incorpora el protocol EMV —Incorporació a les parades del codi QR Objectius 2011Entrada en funcionament del nou webde TMB, basat en la tecnologia 2.0 115
  • 116. 6.1. Model de gestió 6 — Aposta ferma per la innovacióde les tecnologiesL’Àrea de Tecnologia de TMB persegueix aportar valor prestant serveis especialitzats alsnegocis, facilitant el canvi, mitjançant la innovació i la proactivitat, i resolent problemes desd’un punt de vista multidisciplinar. Per continuar amb el procés evolutiu iniciat en el marcdel Pla Director de Tecnologies i consolidar la creació de l’Àrea de Tecnologia, s’ha fet uncanvi de paradigma, reorientant-se cap a la gestió de serveis tecnològics.D’altra banda, durant l’any 2010 s’ha continuat treballant en desenvolupar el desplegamentdel Model de Gestió de les Tecnologies iniciat l’any 2009, que té bàsicament tres objectius: • Cobrir el model organitzatiu intern orientat al servei • Donar resposta als processos del marc general • Orientar la implantació de les eines més adients6.2. Innovació anivell intern •  la Director de Tecnologies (PDT): Inici o continuació de tots els projectes P identificats en el Roadmap del PDT i pels quals tenien assignada una partida pressupostària. Dins d’aquests, cal destacar, entre d’altres, els següents: desplegament del tritub i fibra òptica, sistemes de validació i venda adequats a les noves targetes de crèdit amb microxip i inici del projecte estratègic Mou TV amb la finalitat de substituir l’actual Canal Metro. Aquest nou canal de TV estarà present en estacions, trens de metro i autobusos, i pretén ser un únic mitjà amb continguts d’actualitat, corporatius i informació sobre el servei. •  ou portal corporatiu (nou web 2.0): Desenvolupament i presentació del nou web N de TMB, basat en la tecnologia 2.0 que serà operatiu l’any 2011. •  MB Virtual: L’any 2010 s’ha posat a disposició dels ciutadans l’aplicació TMB T Virtual en una versió per als telèfons iPhone 3GS i iPhone 4, i una altra per als que utilitzen el sistema operatiu Android. Enfocant la càmera del telèfon en qualsevol direcció, a la pantalla hi apareixen, superposats a la imatge real, cartells indicatius de les parades, les línies i la distància en metres a cadascuna. Posant el telèfon en posició horitzontal, l’aparell es converteix en una brúixola i cada parada es mostra com una fletxa que assenyala el camí per arribar-hi. 116
  • 117. Metro 6 — Aposta ferma per la innovació •  ontinuació de la posada en marxa de la L9/10, amb les adequacions realitzades C al Nou Centre de Control de Metro. •  ’han dotat 21 estacions més amb cobertura de telefonia mòbil, de forma que s’ha S finalitzat la fase 5 del projecte, havent-hi 121 estacions de la xarxa convencional amb servei de telefonia GSM. •  urant l’any 2010, s’ha acabat el projecte d’adequació de Cambres Tècniques D arribant al 37% de cambres remodelades. •  el que fa a infraestructures de cablejat, durant l’any s’ha instal·lat el tritub i la P fibra òptica de la Fase I i II, i s’ha dut a terme l’adjudicació i inici de la Fase III. El 76% de la fibra òptica i el 84% de Tritub estan en execució o contractació. També durant el 2010 s’ha tret a concurs i s’ha adjudicat la fase I de desplegament de la nova xarxa de comunicació 10 Gigabit Ethernet. •  ermepa ha aprovat l’homologació de la nova passarel·la de pagament IECISA S que incorpora el protocol EMV, un sistema d’interoperativitat de targeta de credit amb microprocesador que serà un estàndard europeu obligat per a totes les transaccions amb targeta de crèdit. Es contracta la implantació en les primeres 99 màquines distribuïdores.Bus •  esplegament de 125 dispositius PDA (33 personals i 92 compartides) per a D l’accés al SAE (Sistema d’Ajut a l’Explotació), al correu electrònic i a la telefonia mòbil. Està en procés de dotació de noves funcionalitats: regulació, dades d’alteracions i localització de comandaments. •  ealització de dos prototips, amb diferents proveïdors, que garanteixin la R viabilitat de la renovació del sistema de validació i venda a bord del bus. Amb la seva implementació, s’aconseguirà l’eliminació del pupitre de venda (obsolet) i del sistema de bolcat per infrarojos en cotxera. •  ncorporació a les parades del codi QR. A través d’aquesta tecnologia, l’usuari pot I accedir a informació associada a cada parada i les línies que l’utlitzen, facilitant molt la connexió amb l’iBus. •  illores del Sistema d’Informació al Conductor (SIC), representat per la nova M pantalla TFT, una pantalla tàctil que integra totes les funcionalitats de l’actual teclat SAE (Sistema d’Ajut a l’Explotació) i incorpora informació de suport addicional com el control dels sistemes de localització i de comunicació, el full de ruta, l’horari i el recorregut de línia. •  entre de transferència a l’autobús (CT-BUS): Aquest projecte detecta la C presència o absència, a través de la xarxa Wi-Fi, dels autobusos que s’hi troben connectats en cada moment per poder actualitzar-los. El sistema contempla un servidor central amb el suport d’una base de dades on es concentra tota la informació estadística i de procés, mentre que els continguts s’emmagatzemen en el servidor de la cotxera. 117
  • 118. 6.3. Impulsant la 6 — Aposta ferma per la innovacióinnovació en xarxaDurant 2010, TMB ha participat en els següents projectes de recerca i desenvolupamentdels que formen part altres organitzacions: •  us-Híbrid-BCN: En 2010 ha començat un projecte cofinançat parcialment B per Acc10 de la Generalitat de Catalunya que investiga sobre tecnologies de propulsió híbrides i elèctriques aplicades als autobusos urbans. En concret, es vol investigar sobre els procediments aplicables per a la reconversió d’un autobús urbà convencional propulsat amb tecnologia dièsel i reconvertir-lo en un autobús híbrid (dièsel-elèctric). •  RRAC: Aquest projecte del Setè Programa Marc de l’Unió Europea, és una E plataforma tecnològica encarregada de promoure la investigació europea en el camp ferroviari, tant per la xarxa ferroviària nacional com per les xarxes locals, urbanes, suburbanes i regionals. L’ERRAC agrupa els representants de la CE, els Estats membres i els actors de la R+D ferroviari (operadors, industria, investigadors…), i proposa a la UE els temes prioritaris de R+D pels propers programes marc, en especial el vuitè. Aquesta plataforma està establerta fins al 2013 i TMB n’és un dels dos representats de l’estat espanyol. •  odSafe: Una de les conclusions del projecte de la Unió Europea ModUrban M va ser la necessitat de recerca en el camp de la seguretat ferroviària per establir criteris homogenis en la indústria del transport ferroviari urbà, amb la finalitat d’incrementar la seguretat, reduir terminis de lliuraments i despeses dels productes demanats pels operadors. Entre els socis del ModUrban es va presentar, dintre del Setè Programa Marc de la UE, una proposta en aquest sentit que es va denominar ModSafe, la qual va ser aprovada i actualment ja es desenvolupen activitats de recerca. Es preveu finalitzar entre els anys 2011 i 2012. •  rban Tracks: L’objectiu del projecte és desenvolupar productes innovadors U basats en la 2020 ERRAC Vision, sistemes d’infraestructura ferroviària de baix cost de cicle de vida, alt performance, modular, segurs, baixos en sorolls i vibracions compatibles dintre del mercat europeu. El projecte va començar al gener de 2006 i va finalitzar l’estiu del 2010. •  lecrail: En el transport ferroviari, el consum d’energia elèctrica té un pes E important en les despeses d’operació. A més a més, l’elevat consum elèctric també genera conseqüències negatives per al medi ambient. Aquest projecte estudia els processos de consum elèctric en el món ferroviari i identifica elements de millora, definint finalment una sèrie de recomanacions per reduir-ne el consum. El projecte, cofinançat pel Ministeri d’Indústria, va començar l’any 2008 i va finalitzar en el segon trimestre de 2010. 118
  • 119. 6.4. Assesorament 6 — Aposta ferma per la innovacióen innovacióLa finalitat del Departament de Cooperació Tècnica i Promoció Exterior de TMB és contri-buir a l’expansió d’altres xarxes de transport aportant coneixements i experiències tècniques,comercials, administratives, personals i jurídiques, així com fent treballs d’enginyeria.Pel que fa als projectes que en l’actualitat s’estan desenvolupant en l’àmbit de les xarxes desuperfície, cal esmentar els següents: •  ijhad (Aràbia Saudita): per a l’explotació del transport de la Universitat King Faisal. R •  asablanca (Marroc): reestructuració de la xarxa de transport urbà de l’àrea C metropolitana d’aquesta ciutat.Pel que fa als projectes realitzats en els últims anys, s’ha participat en els següents: •  aracas (Veneçuela): realitzant el control de fabricació i proves d’autobusos, C formant els gerents de manteniment, redactant el plec de condicions per al Sistema d’Ajut a l’Explotació (SAE) i formant els tècnics, entre d’altres. •  onterrey (Mèxic): fent la redacció del Pla de Manteniment de la flota M d’autobusos. •  anàries: realitzant l’estudi de millores de gestió i explotació, l’estudi del transport C de Tenerife, així com de la seva demanda i el projecte d’integració de tarifes. • Ciutat Guayana (Veneçuela): planificació de la xarxa urbana. •  alvià (Mallorca): realitzant l’estudi de la xarxa urbana de transport i l’estudi de C la mobilitat ciutadana en taxi per elaborar-ne el nou reglament. •  unísia: realitzant la segona fase del pla de circulació i l’estudi de la integració T tarifària dels transports públics de la ciutat. •  anamà: realització de l’estudi d’un sistema integrat de transport per autobús. P A més, el consorci format per TMB, Ayesa i Inelectra ha estat seleccionat per a gestionar el projecte i l’assistència tècnica a l’operació de la primera línia de metro de la ciutat de Panamà. • Xile: analitzant els sistemes de fiscalització i control del transport públic. 119
  • 120. 7Aprovisionament responsable i sostenible 120
  • 121. Les empreses que integren TMB -incardinades en el sector públic i considerades poders 7 — Aprovisionament responsable i sostenibleadjudicadors- duen a terme la contractació de béns i serveis, d’acord amb la Llei 31/2007,norma que estableix els procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, elstransports i els serveis postals i per la qual s’incorporen a l’ordenament jurídic espanyol lesdirectives 2004/17/CE i 92/13/CEE.La Llei 31/2007 regula el procediment per adjudicar els contractes que es refereixin o esti-guin relacionats amb l’activitat pròpia i que tinguin un import total, pel que fa a les obres,igual o superior als 5.150.000 euros i, pel que fa a l’adjudicació dels contractes de subminis-trament i de serveis, per imports iguals o superiors als 412.000 euros.Pel que fa als contractes amb valor inferior als llindars esmentats o exclosos de la Llei31/2007 per raons objectives, els seran d’aplicació les normes pertinents de la Llei 30/2007de contractes del sector públic, sense que, en cap cas, els siguin d’aplicació les normes es-tablertes exclusivament per als contractes subjectes a regulació harmonitzada, és a dir, anormativa europea. Això es tradueix en la disposició d’unes instruccions internes, d’obligatcompliment, que han estat oportunament aprovades pels màxims òrgans de TMB.Els principis que guien l’activitat de contractació a TMB són: la llibertat d’accés a les licita-cions; la publicitat i la transparència dels procediments; la no-discriminació i la igualtat detracte entre els candidats; l’assegurament de l’ús eficient dels fons destinats a la realitzaciód’obres, a l’adquisició de béns i a la contractació de serveis, mitjançant l’exigència de la defi-nició prèvia de les necessitats a satisfer; la salvaguarda de la lliure competència, i la seleccióde l’oferta econòmicament més avantatjosa. 121
  • 122. 7 — Aprovisionament responsable i sosteniblePolítica de Compra Ambientalment i Social ResponsableLa compra i l’ús de productes i serveis genera impactes ambientalsi socials sobre l’entorn. TMB, coneixedora de l´ impacte positiu quepot tenir sobre el medi ambient i la societat,disposa d’una política deCompra Ambientalment i Social Responsable (CASR), en virtut de laqual es proposa integrar criteris ambientals i socials en la seva ad-quisició de productes i serveis amb la finalitat d’obtenir beneficis peral medi ambient i per al conjunt de la societat.Aquesta política determina que:•  Direcció de TMB donarà suport i s’implicarà en el desenvolupa- La ment de la política de compres de productes i serveis que respon- guin a criteris ambiental i socialment responsables.•  personal col·laborarà en la prevenció dels impactes associats a El les compres, introduint criteris ambientals i socials en els criteris convencionals de compra.•  ls criteris ambientals i socials es consideraran en la fase de plani- E ficació d’ adquisicions i en els processos de presa de decisions.•  ots els departaments, oficines i institucions hauran d’assegurar-se T que els agents contractats utilitzen preferiblement productes ambi- entals i socialment responsables i es contemplen els aspectes am- bientals i socials en els serveis oferts.•  a responsabilitat de la Compra Ambientalment i Social L Responsable serà compartida entre el personal que sol·licita el pro- ducte / servei i el personal de compres.•  a Compra Ambientalment i Social Responsable serà un dels princi- L pals compromisos de TMB en prevenció de la contaminació. 122
  • 123. TMB es compromet al següent: 7 — Aprovisionament responsable i sostenible• ncrementar l’adquisició de Productes i Serveis Ambientalment I i Social Responsables.• dentificar i implantar projectes pilots per tal d’afavorir la I incorporació de criteris ambientals i socials en l’adquisició de Productes i Serveis.•  stablir programes de foment entre els agents implicats en la E gestió de compres per tal d’afavorir la promoció de la Compra Ambientalment i Social Responsable.•  romoure la compra responsable fomentant les polítiques P d’estalvi en el consum.• ncentivar la inclusió de clàusules de comportament social i I ambiental en els processos. 123
  • 124. 7.1. Òrgans de gestió 7 — Aprovisionament responsable i sosteniblei control de l’activitatcontractualTMB disposa de diversos òrgans de gestió i control de l’activitat contractual. Els màximsòrgans de contractació són la Comissió Executiva i el Comitè de Contractació.Comissió ExecutivaLes funcions de la Comissió Executiva com a òrgan de contractació són: •  provar l’inici dels processos de licitació per a la contractació d’obres, serveis i sub- A ministraments, així com dels que generin ingressos accessoris a l’explotació d’un import igual o superior a 200.000 €. •  provar l’adjudicació de les licitacions per a la contractació d’obres, serveis i submi- A nistraments, així com de les que generin ingressos accessoris a l’explotació d’import igual o superior a 200.000 €. •  provar els convenis especials per a l’adquisició de béns i serveis, que superin els A 200.000 €. •  nformar de l’adquisició de tot tipus de béns i l’alienació de patrimoni a partir de les I quantitats que anualment es determinin. •  provar els projectes funcionals que serveixin per a la posterior execució d’obres de A construcció, de remodelació o de manteniment, sempre que el procés de licitació per dur a terme aquesta execució hagi d’ésser autoritzat per la Comissió Executiva. •  provar l’inici del procés per a la contractació d’operacions financeres de crèdit i A leasing, així com l’adjudicació corresponent que permeti la formalització del con- tracte. •  er el seguiment tant de les inversions en curs fetes per l’empresa com de les in- F versions a la Xarxa del Metro i a la d’Autobús, a càrrec d’ens inversors externs a les companyies. •  onèixer i aprovar, si s’escau, la Líquidació final dels contractes d’obres, serveis i C subministraments que hagin estat autoritzats per la Comissió Executiva. 124
  • 125. Comitè de Contractació 7 — Aprovisionament responsable i sostenibleEl Comitè de Contractació està compost per vuit membres permanents: el director generalde Serveis Corporatius, que actua de president, el director general de Metro, el director ge-neral de Bus, el director executiu del Gabinet de Presidència, el director d’Administració iFinances, el sotsdirector general de Serveis Corporatius, el director de l’Assessoria jurídica ila coordinadora tècnica del vicepresident executiu, actuant com a secretari del Comitè, el di-rector del Servei d’Aprovisionaments i Logística. També hi assisteixen el director de l’Àrea deControl de Gestió, Pressupostos i Auditoria, com a responsable de Control Pressupostari, eldirector de l’Àrea de Tecnologia, el director de Màrqueting i Ingressos Accessoris, el directorde Manteniment i Projectes, i el director de l’àrea responsable de la contractació o licitació,que podrà assistir acompanyat per persones especialistes en el tema.Les seves funcions són proposar a la Comissió Executiva per a la seva aprovació: •  ’inici dels processos de licitació per a la contractació d’obres, serveis i L subministraments, així com dels que generin ingressos accessoris a l’explotació d’un import igual o superior a 200.000 €. •  ’adjudicació de les licitacions per a la contractació d’obres, serveis i L subministraments, així com de les que generin ingressos accessoris a l’explotació d’import igual o superior a 200.000 €. •  ls projectes funcionals que serveixin per a la posterior execució d’obres de E construcció, de remodelació o de manteniment, sempre que el procés de licitació per dur a terme aquesta execució hagi d’ésser autoritzat per la Comissió Executiva. •  ’inici del procés per a la contractació d’operacions financeres de crèdit i leasing, L així com l’adjudicació corresponent que permeti la formalització del contracte. •  i escau, la Líquidació final dels contractes d’obres, serveis i subministrament S autoritzats per la Comissió Executiva. 125
  • 126. 7.2. Publicitat de 7 — Aprovisionament responsable i sosteniblel’activitat contractualLa publicitat de l’activitat contractual de TMB es duu a terme d’acord amb les disposicionsde la Llei 31/2007, quan s’escau i, en qualsevol cas, amb les que determina la normativa in-terna de TMB, en funció de la naturalesa i el valor del contracte, bo i garantint en qualsevolcas el compliment d’aquest principi general. El mitjà prioritari de divulgació de l’activitatcontractual, i amb els efectes que es deriven de les disposicions de la Llei 30/2007, és através del Perfil de Contractant, al qual s’accedeix a través de la pàgina web institucional www.tmb.cat, sense perjudici de la publicitat que es dugui a terme a través dels diaris ofici-als, quan s’escaigui, o d’altres mitjans.D’altra banda, TMB disposa d’un sistema de classificació propi, anomenat PROTRANS,d’acord amb els principis i condicions que estableix la Llei 31/2007 i amb els efectes quederiven d’aquesta norma pel que fa a la publicitat i convocatòria de licitacions.El registre de proveïdors PROTRANS és un sistema comú integrat pels operadors de trans-port més importants i significatius, creat amb la finalitat de disposar d’una eina de gestióeficaç, objectiva i permanentment actualitzada per seleccionar proveïdors i contractistes.Tots els operadors econòmics interessats poden sol·licitar el registre i la corresponent classifi-cació en el registre de proveïdors PROTRANS, de l’existència del qual TMB dóna constànciaamb la publicació anual de l’oportú anunci als diaris oficials. Per tal de formar part del regis-tre, es demanen qüestions relatives a l’àmbit de la RSC: la pertinença a algun tipus de sistemad’assegurament, la subscripció a estàndards ambientals, socials o laborals, la disponibilitat desistemes anticorrupció i l’aplicació de pràctiques laborals responsables, entre altres.TMB fomenta la contractació de proveïdors locals. Així, un 56,3% dels proveïdors de TBpertanyen a algun dels 11 municipis on opera l’organització. En el cas de FMB, el percentatgede proveïdors locals ascendeix al 76%.L’any 2010 s’hacelebrat la 1a mostrade consum solidari aTMB, com a acció desensibilització ambcol·laboració ambIntermón Oxfam iConductors Solidarisde Catalunya 126
  • 127. 7.3. Cap a la 7 — Aprovisionament responsable i sosteniblefacturació electrònicaDurant l’any s’ha treballat en el procediment i la implantació de la digitalització de les fac-tures de proveïdors amb els següents objectius: •  eduir els temps de comptabilització de les factures de proveïdors dedicant més R temps a altres tasques de més valor afegit. •  ajor eficiència i rapidesa en l’atenció de proveïdors i al client intern en gestions M relacionades amb la facturació. •  ajor seguretat i rapidesa en l’obtenció d’informació del pagament en les M previsions de tresoreria. • Reduir el temps i estalviar espai en emmagatzematge. 127
  • 128. 8Actuació econòmica 128
  • 129. 8. Actuació econòmica 8 — Actuació econòmicaL’any 2010 ha destacat per un increment important de l’oferta de metro motivat per lesprolongacions de les L2, L5 i L9/10, que ha repercutit en els Comptes de Pèrdues i Guanys.El total d’ingressos del grup consolidat de TMB (amb les subvencions al servei incloses) hacrescut un 9,4% respecte l’exercici anterior. Els ingressos derivats de les vendes de títols deviatge han augmentat 15,4 milions d’euros (+4,9%) gràcies a l’increment de passatge. Elsingressos accessoris han augmentat en 9,2 milions d’euros i les subvencions al servei hancrescut un 11,7% respecte l’any anterior. Dins dels ingressos accessoris s’inclou 5,2 milionsd’euros procedents de la facturació a Ifercat en concepte de tasques de manteniment d’in-fraestructures de la L9/10 que realitza Ferrocarril Metropolità de Barcelona. Altres partidesque han augmentat notablement al llarg de l’any han estat les procedents de cànons de pu-blicitat i els serveis especials de línies llançadores de bus, entre d’altres.El conjunt de les despeses d’explotació abans d’amortitzacions han crescut un 9,3% respec-te l’any anterior. Per partides, el major creixement s’ha produït als Serveis Exteriors amb47,7 milions d’euros, on destaca, en relació a l’any anterior, l’increment pel cànon de l’L9/10pagat a Ifercat per import de 26,2 milions d’euros, i l’augment d’11 milions d’euros en con-cepte de renting de trens, així com l’increment de despesa de determinades partides com lareparació i conservació de maquinària, instal·lacions i utillatge, la reparació i conservaciód’instal·lacions fixes, les despeses de seguretat i les de neteja d’estacions, edificis i elementsde transport, entre d’altres.Un altra partida que també ha crescut significativament ha estat la d’Aprovisionaments(+12,8%), principalment en l’apartat de materials per al consum i reposició.Per altra banda, cal destacar el creixement més moderat de les despeses d’Energia i Carburant(+3,4%) i la del Personal Operatiu (+2,3%).Finalment, l’amortització neta ha crescut un 12,1% respecte l’any anterior. Cal destacar tam-bé la disminució de les despeses financeres un -3,9%. 129
  • 130. 8 — Actuació econòmicaCompte de pèrdues i guanys consolidat grup TMB (en milers d’euros) Diferència Diferència % Any 2010 Any 2009 2010-09 2010-09 XXX XXX XXX XXXA) OPERACIONS CONTINUADES:  INGRESSOS Vendes 329.806 314.424 15.382 4,9 Accessoris a l’esplotació 30.632 21.439 9.193 42,9 Subvencions especials 9.298 8.239 1.059 12,9 Subvencions al Servei 341.428 305.796 35.632 11,7TOTAL INGRESSOS 711.164 649.898 61.266 9,4DESPESES D’EXPLOTACIÓ Aprovisionaments 20.947 18.570 2.377 12,8 Electricitat/Carburants 49.736 48.085 1.651 3,4 Personal operatiu 362.653 354.605 8.048 2,3 Aportació al Sistema complementari de Pensions 4.704 4.162 542 13,0 Personal en procés de regulació 1.016 781 235 30,1 Serveis Exteriors 205.424 157.734 47.690 30,2 Tributs 527 661 -134 -20,3 Variacions de les provisions -817 3.964 -4.781 - Resultat per vendes d’immobilitat 336 970 -634 -65,4TOTAL DESPESES ABANS D’AMORTITZACIONS 644.526 589.532 54.994 9,3 Amortitzacions 71.310 67.798 3.512 5,2 Subvencions en capital imputades a pèrdues i guanys 14.648 17.240 -2.592 -15,0 AMORTITZACIÓ NETA 56.662 50.558 6.104 12,1TOTAL DESPESES D’EXPLOTACIÓ 701.188 640.090 61.098 9,5DESPESES FINANCERES Despeses financeres per sanejament deute complementari ATM 3.004 1.463 1.541 105,3 Despeses financeres estructurals 3.836 8.139 -4.303 -52,9 Ingressos financers devolució prorrata de l’IVA 0 -2.483 2.483 -TOTAL DESPESES FINANCERES 6.840 7.119 -279 -3,9 Participació en Benefici societats posades en equivalència 711 1.128 -417 -37,0RESULTAT TOTAL ABANS D’IMPOSTOS 3.847 3.817 30 0,8 Impost sobre societats -68 -8 -60 750,0Resultat consolidat de l’exercici procedent d’operacions 3.779 3.809 -30 -0,8continuades (Després de l’impost s/ Beneficis)B) OPERACIONS INTERROMPUDES:Resultat consolidat de l’exercici procedent d’operacions 0 0 0 0interrompudes (Després de l’impost s/ Beneficis)RESULTAT DE L’EXERCICI 3.779 3.809 -30 -0,8 130
  • 131. 8 — Actuació econòmicaCompte de pèrdues i guanys a FMB (en milers d’euros) Diferència Diferència % Any 2010 Any 2009 2010-09 2010-09 XXX XXX XXX XXX A) OPERACIONS CONTINUADES:  INGRESSOS Vendes 218.024 203.048 14.976 7,4 Comissions i rappels -2.230 -2.077 -152 7,3 Accessoris a l’esplotació 16.071 8.267 7.804 94,4 Ingressos pla de pensions 1.914 1.371 543 39,6 Subvencions especials 3.108 3.212 -104 -3,2 Subvencions al Servei 90.417 83.062 7.355 8,9 Subvencions al Servei per rènting trens i cànons L9/10 90.571 53.373 37.198 69,7 TOTAL INGRESSOS 417.874 350.255 67.620 19,3 DESPESES D’EXPLOTACIÓ Aprovisionaments 9.585 8.483 1.102 13,0 Electricitat/Carburants 28.463 28.924 -462 -1,6 Personal 164.342 150.795 13.547 9,0 Pensions 1.914 1.371 543 39,6 Serveis Exteriors 170.740 123.650 47.091 38,1 Tributs 273 195 78 40,1 Variacions de les provisions 796 199 597 - Resultat per vendes d’immobilitat 73 922 -849 - TOTAL DESPESES ABANS D’AMORTITZACIONS 376.186 314.539 61.647 19,6 Amortitzacions 42.609 39.605 3.004 7,6 Subvencions en capital imputades a pèrdues i guanys -6.578 -6.590 12 -0,2 AMORTITZACIÓ NETA 36.031 33.015 3.016 9,1 TOTAL DESPESES D’EXPLOTACIÓ 412.217 347.554 64.663 18,6 DESPESES FINANCERES Despeses financeres per no Líquid. Dèficit 3.004 419 2.585 617,0 Despeses financeres estructurals (inclou leasing) 2.653 4.765 -2.112 -44,3 Interessos financers. Per devolució Prorrata de l’IVA 0 -2.483 2.483 - TOTAL DESPESES FINANCERES 5.657 2.701 2.956 109,4 Resultat de l’exercici procedent d’operacions continuades 0 0 0 0 (Després de l’impost s/ Societats) B) OPERACIONS INTERROMPUDES: Resultat de l’exercici procedent d’operacions interrompudes 0 0 0 0 (Després de l’impost s/ Societats) RESULTAT DE L’EXERCICI 0 0 0 0Nota  Dins dels serveis exteriors s’inclouen en concepte de rènting de trens 64.376 milers d’euros de l’any 2010 i 53.373 milers d’euros de l’any 2009. També hi ha inclosos 26.195 milers d’euros a l’any 2010 en concepte de cànons de la L9/10. 131
  • 132. 8 — Actuació econòmicaCompte de Pèrdues i Guanys a TB (en milers d’euros) Diferència Diferència % Any 2010 Any 2009 2010-09 2010-09 XXX XXX XXX XXXA) OPERACIONS CONTINUADES:  INGRESSOS Vendes 117.004 116.462 542 0,5 Comissions i rappels -8.004 -7.472 -531 7,1 Ingressos accessoris 11.456 10.893 562 5,2 Ingressos pla de pensions 2.790 2.791 -1 0,0 Subvencions especials 6.190 5.027 1.163 23,1 Subvencions al Servei 160.440 169.361 -8.922 -5,3TOTAL INGRESSOS 289.876 297.062 -7.187 -2,4DESPESES D’EXPLOTACIÓ Aprovisionaments 11.298 10.038 1.260 12,5 Electricitat/Carburants 21.174 19.063 2.111 11,1 Personal 198.651 203.950 -5.300 -2,6 Pensions 2.790 2.791 -1 0,0 Serveis Exteriors 35.692 35.516 176 0,5 Tributs 253 465 -212 -45,7 Variacions de les provisions -1.613 3.765 -5.377 - Resultat per vendes d’immobilitat 263 48 215 -TOTAL DESPESES ABANS D’AMORTITZACIONS 268.508 275.636 -7.128 -2,6 Amortitzacions 28.118 27.618 500 1,8 Subvencions en capital imputades a pèrdues i guanys -8.070 -10.650 2.579 -24,2 AMORTITZACIÓ NETA 20.048 16.968 3.079 18,1TOTAL DESPESES D’EXPLOTACIÓ 288.556 292.604 -4.049 -1,4DESPESES FINANCERES Despeses financeres per no Líquid del dèficit 0 1.044 -1.044 -100,0 Despeses financeres estructurals (inclou leasing) 1.259 3.414 -2.156 -63,1TOTAL DESPESES FINANCERES 1.259 4.458 -3.200 -71,8RESULTAT TOTAL ABANS D’IMPOSTOS 61,3 0,0 61 - Impost sobre societats -61 0 -61 -Resultat de l’exercici procedent d’operacions continuades 0 0 0 -(Després de l’impost s/ Societats)B) OPERACIONS INTERROMPUDES:Resultat de l’exercici procedent d’operacions interrompudes 0 0 0 -(Després de l’impost s/ Societats)RESULTAT DE L’EXERCICI 0 0 0 - 132
  • 133. 8 — Actuació econòmicaCompte de Pèrdues i Guanys de Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A. (en euros) Diferència Diferència % Any 2010 Any 2009 2010-09 2010-09 XXX XXX XXX XXX A) OPERACIONS CONTINUADES:  INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ Vendes 5.011.471,22 4.462.781,37 548.689,85 12,3 Accessoris i explotació 246,39 23.435,51 -23.189,12 -98,9 TOTAL INGRESSOS D’EXPLOTACIÓ 5.011.717,61 4.486.216,88 525.500,73 11,7 DESPESES D’EXPLOTACIÓ Aprovisionaments 63.310,19 49.065,80 14.244,39 29,0 Electricitat/Carburants 99.741,38 97.717,84 2.023,54 2,1 Personal operatiu 676.897,18 640.543,37 36.353,81 5,7 Serveis Exteriors 588.903,07 474.698,10 114.204,97 24,1 Tributs 1.101,20 1.029,14 72,06 7,0 Resultat per vendes d’immobilitat 0,00 54,12 -54,12 -100,0 TOTAL DESPESES ABANS D’AMORTITZACIONS 1.429.953,02 1.263.108,37 166.844,65 13,2 Amortitzacions 582.714,48 574.390,07 8.324,41 1,4 TOTAL DESPESES D’EXPLOTACIÓ 2.012.667,50 1.837.498,44 175.169,06 9,5 RESULTAT NET D’EXPLOTACIÓ 2.999.050,11 2.648.718,44 350.331,67 13,2 Resultat Financer -115.700,88 -40.863,03 -74.837,85 183,1 Resultat procedent d’operacions continuades 3.114.750,99 2.689.581,47 425.169,52 15,8 (Abans de l’impost s/ Societats) Impost sobre societats 6.319,48 8.107,14 -1.787,66 -22,1 Resultat procedent d’operacions continuades 3.108.431,51 2.681.474,33 426.957,18 15,9 (Després de l’impost s/ Societats) B) OPERACIONS INTERROMPUDES: Resultat d’operacions interrompudes (Després de l’impost 0,00 0,00 0,00 - s/ Societats) RESULTAT TOTAL 3.108.431,51 2.681.474,33 426.957,18 15,9 133
  • 134. 8 — Actuació econòmicaBalanç de situació consolidat del grup TMB (en milers d’euros) Any 2010 Any 2009 Diferència 2010-09 ACTIU ACTIU NO CORRENT 935.364 819.584 115.780 Immobilitzat intanglible 14.505 8.784 5.721 Immobilitzat material 664.680 639.916 24.764 Inversions immobiliàries 91 95 -4 Inversions en empreses del Grup i associades a llarg termini 3.831 3.120 711 Inversions financeres a llarg termini 252.257 167.669 84.588 ACTIU CORRENT 177.639 139.240 38.399 Existències 8.795 7.736 1.059 Deutors comercials i altres conceptes a cobrar 157.589 119.395 38.194 Inversions financeres a curt termini 1.332 1.119 213 Periodificacions a curt termini 1.094 1.017 77 Efectiu i altres actius líquids equivalents 8.829 9.973 -1.144 TOTAL ACTIU 1.113.003 958.824 154.179 PATRIMONI NET I PASSIU PATRIMONI NET 401.460 379.744 21.716 Fons Propis: 259.214 255.435 3.779 Capital escripturat 18.642 18.642 0 Reserves 236.793 232.984 3.809 Resultats de l’exercici 3.779 3.809 -30 Ajustaments per canvi de valor 2.037 874 1.163 Subvencions, donacions i llegats rebuts 140.209 123.435 16.774 PASSIU NO CORRENT 427.684 306.295 121.389 Deutes a llarg termini 427.684 306.295 121.389 PASSIU CORRENT 283.859 272.785 11.074 Provisions a curt termini 10.700 14.930 -4.230 Deutes a curt termini 150.465 161.984 -11.519 Creditors comercials i altres comptes a pagar 110.492 85.915 24.577 Periodificacions a curt termini 12.202 9.956 2.246 TOTAL PASSIU 1.113.003 958.824 154.179 134
  • 135. 8 — Actuació econòmicaBalanç de situació Ferrocarril Metropolità de Barcelona. S.A. (en milers d’euros) Any 2010 Any 2009 Diferència 2010-09 ACTIU ACTIU NO CORRENT 591.892 479.488 112.405 Immobilitzat intanglible 6.853 4.881 1.702 Immobilitzat material 373.327 355.210 18.117 Inversions immobiliàries 91 95 -4 Inversions en empreses del Grup i associades a llarg termini 5.003 5.003 0 Inversions financeres a llarg termini 206.889 114.299 92.590 ACTIU CORRENT 73.899 64.908 8.991 Existències 4.808 3.888 920 Deutors comercials i altres conceptes a cobrar 61.827 51.775 10.052 Inversions financeres a curt termini 26 855 -829 Periodificacions a curt termini 915 822 93 Efectius i altres actius líquids equivalents 6.323 7.568 -1.245 TOTAL ACTIU 665.792 544.396 121.396 PATRIMONI NET I PASSIU PATRIMONI NET 221.767 210.051 11.716 Fons Propis: 118.693 118.693 0 Capital escripturat 10.227 10.227 0 Reserves 108.446 108.446 0 Resultats de l’exercici 0 0 0 Ajustaments per canvi de valor -363 0 -363 Subvencions, donacions i llegats rebuts 103.437 91.358 12.079 PASSIU NO CORRENT 274.501 142. 079 132.422 Deutes a llarg termini 274.501 142. 079 132.422 PASSIU CORRENT 169.524 192.266 -22.742 Provisions a curt termini 1.520 1.983 -463 Deutes a curt termini 79.514 112.384 -32.870 Deutes amb empreses del grup i associades a curt termini 1.900 23.474 -21.574 Creditors comercials i altres comptes a pagar 81.002 52.281 28.721 Periodificacions a curt termini 5.588 2.144 3.444 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 665.792 544.396 121.396 135
  • 136. 8 — Actuació econòmicaBalanç de situació de Transports de Barcelona, S.A. (en milers d’euros) Any 2010 Any 2009 Diferència 2010-09 ACTIU ACTIU NO CORRENT 337.561 334.427 3.134 Immobilitzat intanglible 7.872 3.883 3.989 Immobilitzat material 279.017 271.870 7.147 Inversions en empreses del Grup i associades a llarg termini 5.304 5.304 0 Inversions financeres a llarg termini 45.368 53.370 -8.002 ACTIU CORRENT 111.556 98.369 13.187 Existències 3.950 3.818 132 Deutors comercials i altres conceptes a cobrar 103.969 68.486 35.483 Inversions en empreses del grup i associades a curt termini 0 23.474 - 23.474 Inversions financeres a curt termini 1.301 259 1.042 Periodificacions a curt termini 178 195 -17 Efectius i altres actius líquids equivalents 2.158 2.137 21 TOTAL ACTIU 449.117 432.796 16.321 PATRIMONI NET I PASSIU PATRIMONI NET 167.155 160.935 6.220 Fons Propis: 127.984 127.984 0 Capital escripturat 8.415 8.415 0 Reserves 119.569 119.569 0 Resultats de l’exercici 0 0 0 Ajustaments per canvi de valor 2.399 874 1.525 Subvencions, donacions i llegats rebuts 36.772 32.077 4.695 PASSIU NO CORRENT 150.483 160.616 -10.133 Deutes a llarg termini 150.483 160.616 -10.133 PASSIU CORRENT 131.479 111.245 20.234 Provisions a curt termini 9.181 12.947 -3.766 Deutes a curt termini 70.050 48.699 21.351 Deutes amb empreses del grup i associades a curt termini 8.300 7.600 700 Creditors comercials i altres comptes a pagar 37367 34.201 3.166 Periodificacions a curt termini 6.581 7.798 -1.217 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU 449.117 432.796 16.321 136
  • 137. 8 — Actuació econòmicaBalanç de situació de Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A. (en euros) Any 2010 Any 2009 Diferència 2010-09 ACTIU ACTIU NO CORRENT 12.386.301,87 12.856.010,41 -469.709 Immobilitzat intanglible 50.047,20 20.689,23 29.358 Immobilitzat material 12.336.254,67 12.835.321,18 -499.067 ACTIU CORRENT 10.627.972,69 7.972.275,25 2.700.652 Existències 37.975,26 29.873,26 8.102 Deutors comercials i altres conceptes a cobrar 39.307,72 27.648,73 11.659 Inversions en empreses del grup i associacions a c/t 10.200.000,00 7.600.000,00 2.600.000 Inversions financeres a curt termini 4.267,10 4.267,10 0 Efectiu i altres actius líquids equivalents 346.377,61 265.486,16 80.891 TOTAL ACTIU 23.014.229,56 20.783.285,66 2.230.944 PATRIMONI NET I PASSIU PATRIMONI NET 19.011.475,80 15.943.056,69 3.068.419 Fons Propis: 19.011.475,80 15.943.056,69 3.068.419 Capital escripturat 10.003.100,00 10.003.100,00 0 Reserves 5.899.944,29 3.258.482,36 2.641.462 Resultats de l’exercici 3.108.431,51 2.681.474,33 426.957 PASSIU NO CORRENT 2.700.000,00 3.600.000,00 -900.000 Deutes a llarg termini 2.700.000,00 3.600.000,00 -900.000 PASSIU CORRENT 1.302.753,76 1.240.228,97 62.525 Deutes a curt termini 900.742,70 900.637,00 100 Creditors comercials i altres comptes a pagar: 368.590,05 325.071,97 43.518 Proveïdors 154.752,98 138.374,32 16.379 Proveïdors, empreses del grup i associades 101.735,08 92.720,78 9.014 Personal, remuneracions pendents de pagament 14.403,76 16.511,78 9.014 Altres deutes amb Administracions Públiques 97.698,23 77.465,09 20.233 Periodificacions a curt termini 33.421,01 14.520,00 18.901 TOTAL PASSIU 23.014.229,56 20.783.285,66 2.230.944 137
  • 138. INVERSIONS 8 — Actuació econòmicaLes inversions realitzades a Metro al llarg de l’exercici han ascendit a 62,64 milions d’eu-ros, que es desglossen en: 1,72 milions d’euros corresponen a inversions en immobilitzatintangible (aplicacions informàtiques); 19,70 milions d’euros a immobilitzat material i 41,22milions d’euros a variacions d’immobilitzat en curs. Conceptes MIlers d’euros IMMOBILITZAT INTANGIBLE 1.729,7 Estudis i projectes 0,0 Aplicacions informàtiques 1.720,7 IMMOBILITZAT MATERIAL 19.704,0 Terrenys i béns naturals 0,0 Edificis i altres construccions 482,6 Instal·lacions fixes 7.307,1 Maquinària, instal·lacions i utillatge 2.206,7 Subcentrals 408,3 Mobiliari i estris 576,6 Equips per a procés d’informació 1.067,2 Elements de transport 6.405,5 Recanvis per a immobilitzat 1.250,0 INVERSIONS IMMOBILIÀRIES 0,0 Inversions en terrenys i béns naturals 0,0 Aplicacions informàtiques 0,0 Total 21.424,7 Variacions d’immobilitzat en curs 41.215,5 TOTAL 62.640,2 138
  • 139. Les inversions realitzades a Transports de Barcelona, S.A. al llarg de l’any 2010 han sumat 8 — Actuació econòmica39,60 milions d’euros. Com es pot veure en el quadre següent, aquestes inversions es des-glossen en: 5,02 milions d’euros en immobilitzat intangible (aplicacions informàtiques i elsdrets de traspàs dels terrenys a Zona Franca que ocupava Foret, S.A.), 21,88 milions d’eurosen immobilitzat material i 12,70 milions d’euros en variacions d’immobilitzat en curs. Conceptes MIlers d’euros IMMOBILITZAT INTANGIBLE 5.015,4 Drets de traspàs 3.700,0 Aplicacions informàtiques 1.315,4 IMMOBILITZAT MATERIAL 21.881,0 Edificis i altres construccions 322,7 Maquinària, instal·lacions i utillatge 2.364,7 Mobiliari i estris 213,3 Equips per a procés d’informació 100,5 Elements de transport 18.879,8 Total 26.896,4 Variacions d’immobilitzat en curs 12.699,3 TOTAL 39.595,7En el cas de Projectes i Serveis de Mobilitat.S.A., les inversions realitzades durant l’exercici de2010 han sumat 113,0 milers d’euros que es desglossen en unes altes per valor de 74,0 milersd’euros en inversions en immobilitzat material i 39,0 milers d’euros d’immobilitzat intangible. Conceptes MIlers d’euros IMMOBILITZAT INTANGIBLE 39,00 Aplicacions informàtiques 39,00 IMMOBILITZAT MATERIAL 74,0 Edificis i altres construccions 4,7 Instal·lacions fixes 11,9 Maquinària, instal·lacions i utillatge 40,7 Mobiliari i estris 3,4 Equips per a procés d’informació 0,0 Elements de transport 13,3 Total 113,00 Variacions d’immobilitzat en curs 0,0 TOTAL 113,00 139
  • 140. SITUACIÓ DE LA PARTICIPACIÓ EN ALTRES EMPRESES 8 — Actuació econòmicaFerrocarril Metropolità de BarcelonaLa participació accionarial de Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A. a d’altres societats,a 31 de desembre, es detalla a continuació: •  articipació amb 4.403,07 euros a l’empresa Ensitrans, A.E.I.E, quantitat que P representa el 10% del seu capital social. •  articipació amb 60.101,22 euros a Barcelona Regional, Agència Metropolitana P de Desenvolupament Urbanístic i d’Infrastructures, S.A, xifra que representa el 3,92% del capital social d’aquesta societat. •  articipació amb 3.005,06 euros a la Fundació per a la Motivació dels Recursos P Humans, quantitat que representa el 3,85% del total del seu capital social. •  articipació a la societat Operadora Tramvia Metropolità S.A. amb la quantitat de P 2.624.400,0 euros, xifra que representa el 10% del seu capital social. •  articipació amb 51.821,0 euros a la societat Catalunya Carsharing, S.A., quantitat P que representa 8,37% d’aquesta societat. •  articipació amb 513.000,0 euros a la societat Tramvia Metropolità del Besòs, P S.A., que representa el 2,5% del seu capital social. •  articipació amb 1.550,0 euros a la societat Transports Metropolitans de P Barcelona, S.L., quantitat que significa el 50% del seu capital social. •  articipació a la societat Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A. en 5.001.550 euros, P quantitat que representa el 50% d’aquesta societat.Transports de BarcelonaLa participació de Transports de Barcelona, S.A. a d’altres societats, a 31 de desembre, esrecull a continuació: •  articipa amb 300.506,05 euros a la societat Transports Ciutat Comtal, S.A., P quantitat que representa el 33,3% del seu capital social. •  articipació amb 420,71 euros a Promociones Bus, S.A., quantitat que representa P el 0,37% del seu capital social. •  articipa amb 4.403,07 euros, a la societat Ensitrans, A.E.I.E., xifra que significa P el 10% del seu capital social. •  articipació amb 60.101,22 euros a Barcelona Regional, Agència Metropolitana P de Desenvolupament Urbanístic i d’Infrastructures, S.A., quantitat que representa el 3,92% d’aquesta societat. •  articipació amb 1.550,0 euros a la societat Transports Metropolitans de P Barcelona, S.L., quantitat que representa el 50% del seu capital social. •  articipació a la societat Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A. amb 5.001.550 P euros, quantitat que representa el 50% d’aquesta societat.A 31 de desembre de 2010, la societat Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A. no disposava departicipacions accionarials en altres societats 140
  • 141. 9Annexes 141
  • 142. 9.1. Sobre l’Informe 9 — AnnexesAnual 2010L’Informe Anual de RSC 2010 de TMB recull les principals actuacions de l’organització du-rant l’exercici 2010 en matèria de sostenibilitat. L’objectiu de TMB amb aquesta publicacióés mesurar-ne l’acompliment pel que fa a l’objectiu del desenvolupament sostenible en latriple vessant econòmica, ambiental i social, així com també retre comptes públics sobrela matèria als seus principals stakeholders o grups d’interès. L’informe inclou tant les con-tribucions positives com les negatives de TMB durant l’exercici 2010, amb una referènciaevolutiva als dos anys anteriors.Amb la finalitat de mostrar una presentació equilibrada i raonable de l’acompliment deTMB, aquest informe s’ha basat en la Guia per a l’elaboració de memòries de sostenibilitatG3.1 del Global Reporting Initiative (GRI), seguint els següents principis en l’elaboració: •  aterialitat. La informació que es facilita en aquesta memòria cobreix i tracta M de respondre a tots els indicadors exposats en la guia d’elaboració G3.1. La materialitat s’ha determinat a partir de l’anàlisi de l’activitat del grup, del seu impacte en els grups d’interès, de la interacció amb l’entorn i de l’anàlisi de riscos i oportunitats de les tendències que afecten l’organització i que poden influir en matèria de sostenibilitat. •  xhaustivitat. La publicació dóna cobertura amb precisió dels indicadors i E aspectes materials exigits perquè els grups d’interès puguin avaluar l’acompliment de TMB durant l’any 2010. •  omparabilitat. La informació divulgada es presenta en un format que facilita la C comparança i l’anàlisi de l’evolució de TMB amb el pas del temps. •  etodologia. La metodologia utilitzada per TMB per a la recollida de dades ha M estat similar a la utilitzada en memòries anteriors. •  obertura. No existeixen, en la cobertura de la memòria, negocis conjunts, filials, C instal·lacions arrendades, activitats subcontractades i altres entitats que puguin afectar a la comparabilitat de la memòria. •  recisió i claredat. La informació que es facilita és precisa i detallada amb la P finalitat que els diferents grups d’interès puguin valorar l’acompliment de TMB. •  eriodicitat. TMB presenta els seus informes amb una periodicitat anual, seguint P un calendari de manera que els grups d’interès puguin prendre decisions amb la informació adequada. L’últim informe publicat va ser l’Informe Anual 2008. •  iabilitat. La informació facilitada està verificada de manera independent per F DNV, organisme que no té cap vincle amb TMB; i ha estat redactada seguint la guia G3.1 del Global Reporting Initiative (GRI). Aquest organisme ha valorat l’informe amb un A+, la màxima qualificació que atorga en reconeixement a aquest tipus de memòries.Per a qualsevol informació addicional o consulta, es prega posar-se en contacte amb:Àrea de Comunicació Corporativa: comunicaciocorporativa@tmb.cat 142
  • 143. 9.2. Índex 9 — AnnexesGlobal ReportingInitiative (gri)Índex de contingut G3.1 Nivell d’aplicació: A+ G3.1 Assegurat per DNVCONTINGUTS BÀSICS PART I: Perfil1. Estratègia i anàlisi Ref. en l’índex de contin- Si aplica, Raó Perfil Descripció Informat Explicació gut/ resposta directa part no reportada d’omissió Declaració del màxim responsable de la presa de 1,1 Total 3, 4 decisions de l’organització 1,2 Descripció dels principals impactes, riscos i oportunitats Total 12, 132. Perfil de l’organització Ref. en l’índex de con- Si aplica, Raó Perfil Descripció Informat Explicació tingut/ resposta directa part no reportada d’omissió 2,1 Nom de l’organització Total 9 2,2 Principals marques, productes i/o serveis Total 9, 10 Estructura operativa de l’organització, incloses les 2,3 principals divisions, entitats operatives, filials i negocis Total 9, 10; 140 adjunts (joint ventures) 2,4 Localització de la seu principal de l’organització Total Contraportada Nombre de països on opera l’organització i nom dels països on s’opera majoritàriament o que són 2,5 Total 9, 119 especialment rellevants pels assumptes de sostenibilitat que apareixen en aquest informe 2,6 Naturalesa de la propietat i forma jurídica Total 9 Mercats servits (inclou el desglossament geogràfic, els 2,7 Total 9-14 sectors als que abasteix i els tipus de clients/beneficiaris) 2,8 Dimensions de l’organització informant Total 9-14 Canvis significatius durant el període cobert per l’informe No s’han registrats canvis 2,9 Total en la mida, estructura i propietat de l’organització significatius No s’ha rebut cap 2,10 Premis i distincions rebudes durant el període informatiu Total premi ni distinció durant l’any3. Paràmetres de la memòria Referència en l’índex Si aplica, part no re- Raó Perfil Descripció Informat de contingut/ resposta Explicació portada d’omissió directa 3,1 Període cobert per la informació continguda a l’informe, Total 2010 3,2 Data de l’informe anterior més recent Total 2009 3,3 Cicle de presentació de l’informe anterior més recent Total Anual 143
  • 144. 9 — Annexes Punt de contacte per a qüestions relatives a l’informe o3,4 Total 142 al seu contingut3,5 Procés de definició del contingut de l’informe Total 1423,6 Cobertura de l’informe Total 1423,7 Limitacions de l’abast o cobertura de l’informe Total 142 Informació sobre negocis compartits (joint ventures), filials, instal·lacions arrendades i altres entitats que3,8 Total 142 poden afectar significativament la comparabilitat entre períodes i/o entre organitzacions Tècniques de mesurament de dades i bases per fer els càlculs, incloses les hipòtesis i tècniques subjacents a les3,9 Total 142 estimacions aplicades a la recopilació d’indicadors i altra informació de l’informe Descripció de l’efecte que pugui tenir la reexpressió de3,10 la informació pertanyent a informes anteriors, juntament Total 142 amb les raons que han motivat aquesta reexpressió Canvis significatius relatius a períodes anteriors en No s’han registrat3,11 l’abast, la cobertura o els mètodes de valoració aplicats Total canvis significatius a l’informe en aquest sentit Taula que indica la localització dels continguts bàsics de3,12 Total 143-152 l’informe Política i pràctica actual en relació amb la sol·licitud de3,13 Total 142, 154 verificació externa de l’informe4. Govern, compromisos i participació dels grups d’interès Referència en l’índex Si aplica, RaóPerfil Descripció Informat de contingut/ Explicació part no reportada d’omissió resposta directa Composició del govern Informació Es considera de l’organització per4,1 Estructura de govern de l’organització Parcial 19-22 confiden- informació edat i pertinença a cial confidencial minories4,2 Indicar si el president ocupa un càrrec executiu Total 20 Nombre de membres del màxim òrgan de govern que4,3 Total 20 siguin independents o no executius Mecanismes dels accionistes i empleats per comunicar4,4 Total 20 recomanacions i indicadors al màxim òrgan de govern Vincle entre la retribució dels membres del màxim òrgan4,5 de govern, alts directius i executius, i l’acompliment de Total 69 l’organització Procediments implantats per evitar conflictes d’interès al4,6 Total 20 màxim òrgan de govern Procediment de determinació de la composició, qualificació i experiència dels membres del màxim òrgan4,7 Total 19 de govern i els comitès, incloent consideracions de gènere o altres indicadors de diversitat Declaracions de missió i valors desenvolupats internament, El projecte es No es dóna informació No troba en fase de4,8 codis de conducta i polítiques referents a l’acompliment Parcial 14-16 sobre el codi de conducta disponible desenvolupament econòmic, ambiental i social, i estat de la seva implantació. sense data concreta Procediments del màxim òrgan de govern per supervisar la identificació i gestió, per part de l’organització, del comportament econòmic, ambiental i social, inclosos els4,9 Total 14-16 riscos i oportunitats relacionats, així com l’adherència o compliment dels estàndards acordats en l’àmbit internacional, codis de conducta i principis. Procediments per avaluar l’acompliment propi del màxim4,10 òrgan de govern, en especial respecte a l’acompliment Total 23 econòmic, ambiental i social. Descripció de com l’organització ha adoptat un4,11 Total 23 plantejament o principi de precaució. Principis o programes socials, ambientals i econòmics4,12 desenvolupats externament, així com qualsevol altra Total 3-7 iniciativa que l’organització subscrigui o aprovi. 144
  • 145. 9 — Annexes Principals associacions a les quals pertany i/o ens nacionals4,13 Total 17, 48, 49, 112, 113 i internacionals als quals l’organització dóna suport.4,14 Relació dels grups d’interès que l’organització ha inclòs Total 17, 18 Base per a la identificació i selecció de grups d’interès4,15 Total 17 amb què l’organització es compromet Enfocaments adoptats per a la inclusió dels grups4,16 d’interès, incloses la freqüència de la seva participació, Total 17, 18 per tipus i categoria de grups d’interès http://www.tmb.cat/ca/ Principals preocupacions i aspectes d’interès que hagin c/document_library/ get_file?uuid=18988 sorgit a través de la participació dels grups d’interès,4,17 Total 708-067f-4a9d-8eeb- i forma en què ha respost l’organització a aquests en b7560c9792c9&grou l’elaboració de l’informe pId=10168 (pág.142-147)CONTINGUTS BÀSICS PART II: Enfocament de la direcció SiEnfocament Per ser Referència en l’índex de contingut/ aplicable, Raó de la Descripció Informat Explicació reportat resposta directa part no d’omissió direcció en reportadaDimensió Enfocament de la direcció Total 129econòmica econòmica Actuació econòmica Total 129Aspecte Presència al mercat Total 129 Impacte econòmic directe Total 129Dimensió Enfocament de la direcció Total 81-83ambiental ambiental Materials Total 96 Energia Total 82-88 Aigua Total 96 Cap espai de l’organització No Biodiversitat No es troba en àrees protegides material o d’alt valor en biodiversitatAspecte Emissions, abocaments i residus Total 92-94 Productes i serveis Total 86-89 TMB compleix la legislació i no ha Acompliment normatiu Total registrat cap sanció per motius ambientals el 2010 Transport Total 86-89 Aspectes generals Total 81-83Dimensió Enfocament de la direcció Social Total 60social Ocupació Total 60, 61 Relació Empresa/Treballadors Total 78, 79 Salut i seguretat a la feina Total 73-77Aspecte Formació i educació Total 65-67 Diversitat i igualtat d’oportunitats Total 68-72 TMB no fa distinció de salaris per Igual remuneració homes i dones Total qüestió de gènere TMB desenvolupa la seva activitatDimensió Enfocament de la direcció de tot tenint en compte en tot momentde Drets Total Drets Humans el respecte als drets humansHumans fonamentals. 145
  • 146. 9 — Annexes Pràctiques d’inversió i Total 121-127 aprovisionaments No discriminació Total 68-72 Llibertat d’associació i convenis Total 78,79 col·lectius TMB no disposa d’una política sobre l’abolició de l’explotació infantil ja Abolició de l’explotació infantil Total que opera a l’àrea metropolitana de Barcelona on no hi ha aquest risc. TMB no disposa d’una política sobre Prevenció del treball forçós i la prevenció del treball forçós, ja Total obligatori que opera a l’àrea metropolitana de Aspecte Barcelona on no hi ha aquest risc. Pràctiques de seguretat Total 50-52 TMB no opera en cap àrea on No Drets dels indígenes No hi hagi presencia del col·lectiu material d’indígenes TMB desenvolupa la seva activitat tot tenint en compte en tot moment Assessorament Total el respecte als drets humans fonamentals. TMB desenvolupa la seva activitat tot tenint en compte en tot moment Compliment Total el respecte als drets humans fonamentals. Dimensió Enfocament de de la Total 101, 102 la direcció Societat Societat Comunitat Total 101, 102 Corrupció Total 23 Política Pública Total 112, 113 Aspecte En ser una empresa pública, no es Comportament de Total disposa d’una política concreta en competència deslleial aquest sentit. Acompliment normatiu Total 23Dimensió per a la Enfocament de la direcció per a laResponsabilitat Total 25, 26sobre productes Responsabilitat sobre productes Salut i seguretat del client Total 50-52 Etiquetat de productes i serveis Total 53-56 Comunicacions de marketing Total 53-56 Aspecte TMB respecta la legalitat en Privacitat del client Total aquest àmbit TMB respecta la legalitat en Acompliment normatiu Total aquest àmbitCONTINGUTS BÀSICS PART III: Indicadors d’actuacióDimensió econòmicaIndicadors Si aplica, Per a ser Referència en l’índex de Raó d’acom- Descripció Informat part no Explicació reportat pliment contingut/ resposta directa d’omissió reportada en Acompliment econòmic Valor directe generat i distribuït, incloent els ingressos, costos d’explotació, retribució a empleats, donacions i EC1 Total 129-139 altres inversions a la comunitat, beneficis no distribuïts i pagaments a proveïdors de capital i a governs 146
  • 147. 9 — Annexes Conseqüències financeres i altres riscos iEC2 oportunitats per les activitats de l’organització a Total 92-94 causa del canvi climàtic. Cobertura de les obligacions de l’organitzacióEC3 Total 69,70 causades per programes de beneficis socials.EC4 Ajudes financeres significatives rebudes del Govern. Total 129-130 Presència al mercat Relacions entre el salari inicial estàndard i el salariEC5 mínim local en llocs on es duen a terme operacions Total 69 significatives. Política, pràctica i proporció de despesaEC6 corresponent a proveïdors locals a llocs on es Total 126 desenvolupen operacions significatives. Procediment per a la contractació local i proporció 62. TMB no disposa d’una políticaEC7 d’alts directius procedents de la comunitat local en Total específica sobre la contractació llocs on es duen a terme operacions significatives. local. Impacte econòmic indirecte Desenvolupament i impacte de les inversions en infraestructures i serveis prestats principalment pelEC8 Total 25, 26 benefici públic mitjançant compromisos comercials, pro bons o en espècie. Enteniment i descripció del impactes econòmicsEC9 indirectes significatius, incloent l’abast d’aquests Total 14-16 impactes.Dimensió ambientalIndicadors Referència en l’índex Si aplica, Per a ser Raó d’acom- Descripció Informat de contingut/ resposta part no Explicació reportat pliment d’omissió directa reportada en MaterialsEN1 Materials utilitzats, per pes o volum Total 96 Percentatge dels materials que sónEN2 Total 96, 97 materials valoritzats Energia Consum directe d’energia, desglossat perEN3 Total 88-90 fonts primàries Consum indirecte d’energia, desglossat perEN4 Total 88-90 fonts primàries Estalvi d’energia degut a la conservació i millores enEN5 Total 86-92 l’eficiència Iniciatives per proporcionar productes i serveis eficients en el consum d’energia o basats enEN6 Total 86-92 energies renovables, i reduccions en el consum d’energia com a resultat d’aquestes iniciatives Iniciatives per reduir el consum indirecte d’energiaEN7 Total 86-92 i reduccions assolides amb aquestes iniciatives AiguaEN8 Captació total d’aigua per fonts Total 99 Fonts d’aigua que han estat afectadesEN9 Total 99 significativament per la captació d’aigua Percentatge i volum total d’aigua reciclada iEN10 Total 99 reutilitzada 147
  • 148. 9 — Annexes Biodiversitat Descripció de terrenys adjacents o ubicats dins d’espais naturals protegits o d’àrees d’alta TMB no opera en cap biodiversitat no protegides: localització i grandàriaEN11 Total àrea natural protegida o dels terrenys en propietat, arrendament, o que són espai d’alta diversitat gestionats, d’alt valor en biodiversitat en zones alienes a àrees protegides Descripció dels impactes més significatius sobre la biodiversitat en espais naturals protegits o en àrees TMB no opera en cap d’alta biodiversitat no protegides, derivats de lesEN12 Total área natural protegida o activitats, productes i serveis a àrees protegides i a espai d’alta diversitat àrees d’alt valor en biodiversitat a zones alienes a àrees protegides Emissions, abocaments i residus Pes de les emissions totals (directes i indirectes) deEN16 Total 92-94 gasos amb efecte hivernacle Els empleats es traslladen majoritàriament No s’han contabilitzat en transport Pes d’altres emissions indirectes de gasos amb les emissions genera- No és públic perEN17 Parcial 92-94 la qual cosa efecte hivernacle des pel transport dels material se’ls ofereixen empleats targetes de transport gratuïtes Iniciatives per reduir les emissions de gasos d’efecteEN18 Total 86-94 hivernacle i les reduccions assolides Pes de les emissions de substàncies destructoresEN19 Total 93-94 de la capa d’ozó Tipus i pes d’emissions NO, SO i altres emissionsEN20 Total 93-94 significatives Abocament total d’aigües residuals (segons la sevaEN21 Total 99 naturalesa i destinació) Pes total de residus gestionats (segons tipus iEN22 Total 97 mètode de tractament) No hi ha hagut Nombre total i volum de vessaments accidentalsEN23 Total vessaments significatius. significatius Productes i serveis Iniciatives per mitigar els impactes ambientals de No s’informa sobre la NoEN26 Parcial 86-94 productes i serveis i anàlisi del grau de reducció. reducció aconseguida disponible TMB Percentatge de productes venuts, i els seus materials ofereix unEN27 d’embalatge, que són recuperats al final de la vida No No aplica servei de útil, per categories de productes. transport de passatgers Acompliment normatiu Cost de les multes més significatives i nombre de No hi ha multesEN28 sancions no monetàries per incompliment de la Total significatives normativa ambiental. Transport TMB ofereix un Impactes ambientals significatius del transport de servei de trasllat de productes i altres béns i materials utilitzats per a les NoEN29 No persones activitats de l’organització, així com del transport de material no de personal. productes ni béns materials. General Desglossament per tipus de despeses i inversionsEN30 Total 84, 85 ambientals. 148
  • 149. 9 — AnnexesDimensió socialIndicadors Referència en l’índex Si aplica, Per a ser Raó d’acom- Descripció Informat de contingut/ resposta part no Explicació reportat pliment d’omissió directa reportada en Ocupació Desglossament del col·lectiu de treballadors per tipusLA1 Total 60-63 d’ocupació (per contracte i regió) i per gènere A TMB, les incorporacions Noves i reincorpo- Nombre i percentatge total d’empleats i rotació incorporacions racions sónLA2 Parcial 60-63 No aplica contínues, la mitjana segons edat, gènere i regió per edat, gènere qual cosa no i regió permet pre- cisar aquesta informació Beneficis socials per a empleats per tipus de jornadaLA3 (no oferts a treballadors a mitja jornada o temporals) Total 69-70 i per activitat La taxa de retenció és del 100%. Existeixen Tornada a la feina i ràtios de retenció després de polítiques d’adaptació deLA15 Total baixes per maternitat i paternitat, per gènere jornada vinculades amb l’aplicació de reduccions per guarda de fills. Relació Empresa/Treballadors Percentatge d’empleats coberts per un conveni TotalLA4 69 col·lectiu. Els preavisos relatius a canvis organitzatius Període(s) mínim(s) de preavís relatiu(s) a canvis es fan d’acord ambLA5 organitzatius, incloent si aquestes notificacions Total la legislació vigent. s’especifiquen en els convenis col·lectius. Aquestes notificacions no estan incloses dins el Conveni Col·lectiu. Salut i seguretat a la feina Percentatge del total de treballadors que estan representats en comitès de seguretat i salut conjuntsLA6 de direcció-empleats, establerts per ajudar a Total 74 controlar i assessorar sobre programes de seguretat i salut en el treball. Les dades d’absentisme es consideren confidencials. No dis- Respecte als Taxes d’absentisme, malalties professionals, dies dies perduts, Parcial Dies perduts i ponibleLA7 perduts i nombre de víctimes mortals relacionades 75-77 s’està treballant absentisme i confi- en una aplicació amb el treball (per regió) i per gènere dencial que permeti obtenir aquesta informació. No està previst quan estarà disponible Programes d’educació, formació, assessorament, prevenció i control de riscos aplicats als treballadors, TotalLA8 73, 74 a les seves famílies o als membres de la comunitat en relació amb malalties greus Assumptes de salut i seguretat coberts en acords TotalLA9 73, 74 formals amb els sindicats Formació i educació Mitjana d’hores de formació a l’any per empleat, Parcial Hores de formació NoLA10 65-67 desglossada per categoria d’empleat i per gènere per gènere material Programes de gestió d’habilitats i formació contínua que fomentin l’empleabilitat dels treballadors i donin TotalLA11 65-67 suport a la gestió del final de les seves carreres professionals Percentatge d’empleats que reben avaluacionsLA12 regulars d’acompliment i desenvolupament Total 67 professional i per gènere 149
  • 150. 9 — Annexes Diversitat i igualtat d’oportunitats Composició dels òrgans de govern corporatiu Edat i pertinença Es considera Parcial InformacióLA13 i plantilla, desglossada per sexe, grup d’edat, 20-22; 60-63 a minories del informació confidencial pertinença a minories i altres indicadors de diversitat govern corporatiu confidencial Relació salari base homes-dones (per categoria TotalLA14 69 professional), per localitzacions significantsDimensió de Drets Humans SiIndicadors Raó Per a ser Referència en l’índex aplica, Expli- d’acom- Descripció Informat d’omis- reportat pliment de contingut/ resposta directa part no cació sió en reportada Pràctiques d’inversió i aprovisionaments TMB opera a l’àrea metropolitana de Barcelona, on no existeixen riscos Percentatge i nombre d’acords d’inversió significatius Total significatius de vulnerar els drets humansHR1 que incloguin clàusules de drets humans o que hagin fonamentals. És per això que durant 2010 no estat analitzats en matèria de drets humans s’han realitzat acords d’inversió que incloguin clàusules de drets humans. TMB opera a l’àrea metropolitana de Percentatge dels principals distribuïdors i Barcelona, on no existeixen riscos contractistes i altres aliats de negoci que han estat TotalHR2 significatius de vulnerar els drets humans objecte d’anàlisi en matèria de drets humans i fonamentals. És per això que durant 2010 no mesures adoptades com a conseqüència s’han analitzat aquests paràmetres. TMB opera a l’àrea metropolitana de Total d’hores de formació d’empleats sobre polítiques Barcelona, on no existeixen riscos i procediments relacionats amb aquells aspectes de Total significatius de vulnerar els drets humansHR3 drets humans rellevants per a les seves activitats, fonamentals. És per això que durant 2010 incloent el percentatge d’empleats formats no s’ha impartit formació als empleats sobre la matèria. No discriminació Nombre total d’incidents de discriminació i Total No s’ha registrat cap incidentHR4 mesures adoptades de discriminació Llibertat d’associació i convenis col·lectius Activitats de la companyia i de proveïdors significatius No hi ha cap activitat ni la de cap en les quals el dret a la llibertat d’associació i el TotalHR5 proveïdor significatiu en la qual aquest d’acollir-se a convenis col·lectius poden comportar dret pugui córrer riscos riscos importants i mesures per protegir Abolició de l’explotació infantil Activitats identificades i de proveïdors significatius No hi ha cap activitat ni la de cap que comporten un risc potencial d’incidents TotalHR6 proveïdor significatiu amb risc d’explotació infantil i mesures adoptades per d’explotació infantil contribuir a la seva eliminació. Prevenció del treball forçat i obligatori Operacions identificades i de proveïdors significatius No hi ha cap activitat ni la de cap com a risc significatiu de ser l’origen d’episodis de TotalHR7 proveïdor significatiu amb risc de ser treball forçat o no consentit, i mesures adoptades per origen de treball forçós a contribuir a la seva eliminació. Práctiques de seguretat Percentatge de personal de seguretat format en 50-52. La formació del personal de seguretat deHR8 polítiques o procediments de l’organització, en Total TMB no està a càrrec de l’organització, donat que aspectes de drets humans rellevants per a les activitats el servei se subcontracta a empreses externes. Drets dels indígenes Nombre total d’incidents relacionats amb les violacions Total No s’ha registrat cap incidentHR9 dels drets dels indígenes i mesures adoptades. d’aquest tipus Assessorament TMB opera a l’àrea metropolitana de Barcelona, on no existeixen riscos significatius Percentatge i nombre total d’operacions que han Total de vulnerar els drets humans fonamentals. ÉsHR10 estat subjecte de revissió pel que fa als drets humans per això que durant 2010 no s’ha revisat cap o assessorament rebut al respecte. operación en aquest sentit, tret dels criteris d’RSC que es demanen als proveïdors. 150
  • 151. 9 — Annexes Reparació Nombre de queixes relatives als drets humans Total No s’ha registrat cap queixa en aquestHR11 rebudes i resoltes a través dels mecanismes formals. sentit.Dimensió de la Societat SiIndicadors Raó Per a ser Referència en l’índex aplica, Expli- d’acom- Descripció Informat d’omis- reportat pliment de contingut/ resposta directa part no cació sió en reportada Comunitat Naturalesa, abast i efectivitat de programes i pràctiques per a avaluar i gestionar els impactes TotalSO1 101, 102 d’operacions (inclou entrada, operació i sortida de l’empresa) Operacions amb potencial significant i els seus Total No s’ha registrat cap operació ambSO9 impactes negatius en la comunitat local impactes negatius a la comunitat. Mesures de prevenció i mitigació implementades En conseqüència amb la resposta donadaSO10 en operacions amb potencial significant o amb un Total a l’indicador anterior, no s’ha hagut de impacte negatiu a les comunitats locals. prendre cap mesura al respecte. Corrupció Percentatge i nombre total d’unitats de negoci TotalSO2 23 analitzats pel que fa a risc de corrupció Percentatge d’empleats formats en política i Total No s’ha impartit formació sobreSO3 procediments anticorrupció procediments anticorrupció Mesures adoptades com a resposta a incidents TotalSO4 No hi ha hagut cap incident de corrupció de corrupció. Política Pública 116. TMB forma part d’ALAMYS Posició en les polítiques públiques i participació Total (Asociación Latinoamericana de MetrosSO5 en el desenvolupament d’aquestes i en activitats y Subterráneos) i UITP (International de lobbying. Association of Public Transport) TMB és una Valor total de les aportacions financeres i en espècie No empre-SO6 No No s’ha fet cap aportació. mate- sa de a partits polítics o institucions relacionades, per país. rial titu- laritat pública Comportament de competencia deslleial Nombre total d’accions per causes relacionades Total No s’ha registrat cap acció en aquestSO7 amb pràctiques monopolístiques i contra la lliure sentit. competència, i resultats. Acompliment normatiu Valor monetari de sancions i multes significatives iSO8 nombre total de sancions no monetàries derivades de Total No s’han registrat multes en aquest sentit. l’incompliment de les lleis i regulacions.Dimensió per a la Responsabilitat sobre Productes SiIndicadors Raó Per a ser Referència en l’índex aplica, Expli- d’acom- Descripció Informat d’omis- reportat pliment de contingut/ resposta directa part no cació sió en reportada Salut i seguretat del client Fases del cicle de vida dels productes i serveis en les quals s’avaluen, per ser millorats si s’escau,PR1 els impactes en la salut i seguretat dels clients, i Total 50-52 percentatge de categories de productes i serveis subjectes a tals procediments d’avaluació 151
  • 152. 9 — Annexes Nombre total d’incidents derivats de l’incompliment de la regulació legal o dels codis voluntaris relatiusPR2 als impactes dels productes i serveis en la salut i la Total No s’ha registrar cap incident seguretat durant el seu cicle de vida, distribuïts en funció del tipus de resultats d’aquests incidents. Etiquetat de productes i serveis Tipus d’informació sobre els productes i serveis requerits pels procediments en vigor i normativa, TotalPR3 53-56 i percentatge de productes i serveis subjectes a aquests requeriments informatius Nombre total d’incompliments de la regulació i dels Total No hi ha hagut cap incompliment enPR4 codis voluntaris relatius a la informació. aquest sentit Pràctiques respecte a la satisfacció del client,PR5 incloent els resultats dels estudis de satisfacció del Total 53-56 client. Comunicacions de marketing TMB està sota la supervisió del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), l’autoritat independent de regulació de la Programes de compliment de les lleis o adhesió comunicació audiovisual de Catalunya. a estàndards i codis voluntaris esmentats en TotalPR6 El CAC té com a principis d’actuació comunicacions de màrqueting, incloses la publicitat, la defensa de la llibertat d’expressió altres activitats promocionals i els patrocinis. i d’informació, del pluralisme, de la neutralitat i l’honestedat informatives, i també de la lliure concurrència del sector. Nombre total d’incidents fruit de l’incompliment de les regulacions relatives a les comunicacions dePR7 màrqueting, incloent-hi la publicitat, la promoció i el Total No s’ha registrat cap incident patrocini, distribuïts en funció del tipus de resultat d’aquests incidents. Privacitat del client Nombre total de reclamacions degudamentPR8 fonamentades amb relació a la privacitat i fuga de Total 55 dades personals de clients. Acompliment normatiu Cost d’aquelles multes significatives fruit de l’incompliment de la normativa amb relació al Total No s’ha registrat cap multa en aquestPR9 subministrament i ús dels productes i serveis de sentit. l’organització. 152
  • 153. 153 9 — Annexes
  • 154. 9 — AnnexesDNV Declaració d’ AsseguramentGRUPO TMBInforme Anual 2010 – TMBDet Norske Veritas Business Assurance España (DNV) ha sigut requerida per la Direcció de Grup Transports Metropolitans deBarcelona (Grup TMB) per portar a terme la verificació de l’Informe Anual de Responsabilitat Corporativa / Sostenibilitat relatiu a2010, denominat “Informe Anual 2010 ” (en endavant l’Informe). TMB és el responsable de l’obtenció, anàlisi, compilació ipresentació de la informació que conté aquest Informe. La nostra responsabilitat en l’execució d’aquest treball és només cap a ladirecció de TMB y d’acord amb els termes definits i acordats amb la organització. La verificació de l’assegurament es basa en lahipòtesi de què les dades i informació proporcionades a DNV són completes y veritables.Abast i Limitacions de l’AsseguramentL’abast del treball acordat inclou el següent:  Verificació de las pràctiques de gestió de la Responsabilitat Corporativa (RC) de Grup TMB, focalitzant-nos en les següents àrees: estratègia en sostenibilitat, gestió mediambiental i comunicació, ètica, recursos humans (concil·liació, seguretat i salut, igualtat), promoció corporativa i relacions amb la comunitat, tot això en les àrees de Metro, Autobús i Corporativa. Els indicadors financers no han sigut verificats.  Política, estratègia, objectius i fites relacionats amb la RC en 2010 descrits en l’Informe;  Iniciatives i projectes relacionats con la RC descrits en l’Informe;  Processos i eines per l’obtenció, agrupació i comunicació qualitativa i quantitativa de les dades contingudes en l’Informe;  Revisió del compliment dels principis de Materialitat, Exhaustivitat, Equilibri, Fiabilitat, Capacitat de Resposta i Inclusivitat (Participació de los Grups d’Interès) en l’Informe, tal y com es defineixen en el Protocol de DNV. Això també inclou una comprovació del nivell de aplicació de la Global Reporting Initiative (GRI) declarat per Grup TMB;  Revisió dels indicadors GRI d’acord amb l’edició G3.1 de GRI; La verificació es va realitzar durant el mes de Maig de 2011.Metodologia de VerificacióEl nostre procés de verificació y assegurament s’ha basat d’acord amb el Protocol de DNV para la Verificació d’Informes de Sostenibilitat.L’Informe ha sigut avaluat en relació a los següents principis: Materialitat, Exhaustivitat, Equilibri, Fiabilitat, Capacitat de Respuesta eInclusivitat (Participació dels Grups d’Interès), tal y como s’estableix en el Protocol de DNV.Com a part de la verificació, DNV ha contrastat les declaracions i afirmacions relacionades con la RC realitzades en l’Informe i avaluat lasolidesa dels sistemes de gestió de la informació subjacents, els fluixos d’informació i els corresponents controls. Hem: Realitzat entrevistes a personal representatiu del Grup TMB en relació amb les funcions mencionades a dalt. En cada entrevista se pretenia avaluar com la RC s’estava percebent i gestionant, l’actual rendiment i resultats de la RC, reptes i desafiaments clau i oportunitats per la millora en l’àmbit RC; Realitzat una revisió dels processos i eines utilitzades per la obtenció, anàlisi, agrupació i comunicació de los dades relacionades con RC; Investigat la fiabilitat de declaracions i afirmacions citades en l’Informe mitjançant una revisió de fonts d’informació i anàlisi amb entrevistes realitzades les fonts d’aquesta informació; Portat a terme una revisió de la documentació rellevant, bases de dades i informació proporcionada per Grup TMB; Visitat les següents seus a la ciutat de Barcelona: o Seu principal al Polígon Industrial de la Zona Franca, carrer 60, nº 21-23 o Seu de C/ Balmes 149 Revisat una selecció d’informes i accions de comunicació tant interns com externs, relacionats amb la gestió i els resultats de la RC en Grupo TMB.ConclusionsEn opinió de DNV, l’Informe és una representació fidedigna i justa de les estratègies relacionades amb la RC del Grup TMB, així com delsseus sistemes de gestió i de resultats. Grup TMB ha liderat una estratègia basada en gestió de riscos relacionats amb la RC encara que hade profunditzar més en la seva aplicació i actualització sistemàtica d’aquest enfoc basat en riscos. Es demostra un clar compromís en elscriteris de transparència en la informació, així com en el seu grau d’exactitud. Esperem que en següents Informes es pugui desenvoluparmés la gestió d’altres aspectes materials ja inclosos en l’Informe com els aspectes “d’ètica”. S’ha avaluat el grau de conformitat del’Informe als principis anteriors en una escala de “Bé”, “Acceptable” i “Necessita millorar”:Materialitat: Acceptable. GRUP TMB demostra que els seus principis d’actuació i estratègies estan alineats amb els principals assumptes ireptes futurs del sector del transport públic (mobilitat sostenible, accessibilitat). Aquest principi està present en l’elaboració de l’estratègiaorganitzativa, a través de les seves polítiques, objectius i metes. El sistema de gestió de riscos per a la identificació de impactes materialsde RC s’ha d’implementar de forma generalitzada. Així mateix, s’ha de donar més cobertura als aspectes anticorrupció en l’Informe.Exhaustivitat: Bé. En relació al contingut i l’abast de l’Informe definits per Grup TMB i d’acord amb GRI, acceptem que l’Informe Anual de2010 no omet informació rellevant que pugui influir o aportar informació als grups d’interès en les seves decisions i valoracions, o quepuguin reflectir impactes de RC significatius durant 2010. L’Informe cobreix i prioritza aquella informació considerada rellevant basada enels principis de materialitat. Tanmateix, en quant a l’aplicació de la cobertura, ha de millorar l’aplicació de principis de nivell de control iinfluència. 154
  • 155. Informe AnualMemòria coordinada per l’Àrea de Memoria coordinada por el Área de Report coordinated by theComunicació i Relacions Institucionals Comunicación y Relaciones Institucionales Communication and Institutionalde TMB de TMB Relations Area of TMBContacte Contacto Contactcomunicaciocorporativa@tmb.cat comunicaciocorporativa@tmb.cat comunicaciocorporativa@tmb.catRedacció, correcció i traducció Redacción, corrección y traducción Writing, correction and translationMediaResponsable, SL MediaResponsable, SL MediaResponsable, SLFotografies Fotografías PhotographySílvia T. Colmenero, Pep Herrero, Sílvia T. Colmenero, Pep Herrero, Sílvia T. Colmenero, Pep Herrero,Miguel Ángel Cuartero i Arxiu TMB Miguel Ángel Cuartero y Archivo TMB Miguel Ángel Cuartero and Archive TMBDisseny i maquetació Diseño y maquetación Design and layoutBisdixit Bisdixit Bisdixitwww.tmb.cat www.tmb.cat www.tmb.cat