Informe anual 2010

599
-1

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
599
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Informe anual 2010

  1. 1. Informe Anual10
  2. 2. Sumari Carta de la presidenta 003 4. Protecció del medi ambient 080 4.1 El Pla Director de Sostenibilitat Ambiental 083 4.2 La gestió ambiental 084 Carta del vicepresident 004 4.3 Una flota d’autobusos més sostenible 086 executiu 4.4 Una xarxa de metro més eficient 090 4.5 Altres iniciatives contra el canvi climàtic 091 4.6. Emissions 092 4.7 Millores del sistema de gestió de residus 095 El més destacat de l’any 005 4.8 Compra verda 098 4.9 Tractament i reutilització de l’aigua 0991. a mobilitat sostenible, L 008 pilar de l’organització 5. Implicació amb la ciutadania 100 1.1 Què és TMB 009 5.1 La Fundació TMB es posa en marxa 103 1.2 La sostenibilitat com a eix estratègic 014 5.2 Conservació del patrimoni de vehicles històrics 104 1.3 Una organització oberta als seus grups d’interès 017 5.3 Promoció de la cultura 104 1.4 Transparència i bon govern 019 5.4. Novetats del programa educatiu TMB Educa 109 5.5 Recolzament a les celebracions de la ciutat 110 5.6 La solidaritat a TMB 110 5.7 Relacions amb la comunitat 1122. a xarxa de transport L 024 públic referent 2.1 Xifra rècord de passatgers 027 6. Aposta ferma per la innovació 114 2.2 La xarxa de metro arriba a nous punts del territori 030 2.3 Millores als trens i a les estacions 034 6.1 Model de gestió de les tecnologies 116 2.4 Més de 100 línies de bus a l’abast dels ciutadans 040 6.2 Innovació a nivell intern 116 2.5 Serveis especials 044 6.3 Impulsant la innovació en xarxa 118 2.6 Empenta al compromís amb l’accessibilitat 046 6.4. Assessorament en innovació 119 2.7 A l’avantguarda en seguretat ferroviària 050 2.8 Comunicació amb l’usuari 053 7. provisionament responsable A 120 i sostenible3. La nostra gent 057 7.1 Òrgans de gestió i control de l’activitat contractual 124 3.1 Qui integra TMB 060 7.2 Publicitat de l’activitat contractual 126 3.2 Un personal qualificat 065 7.3 Cap a la facturació electrònica 127 3.3 Igualtat d’oportunitats, benestar i diàleg 068 3.4 Salut i seguretat a la feina 073 3.5 Relacions laborals basades en el consens 078 8. ctuació econòmica A 128 9. nnexos A 141 9.1 Sobre l’Informe Anual 2010 142 9.2 Índex Global Reporting Initiative (GRI) 143
  3. 3. Carta de la presidentaA Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) estem compromesos amb lamillora constant del servei que prestem a les ciutadanes i els ciutadans de l’àreametropolitana. I ho hem demostrat un any més malgrat les restriccions econò-miques imposades per l’actual context. Aquest ha estat precisament el gran repteal qual ens estem enfrontant tots els que formem part d’aquest Grup: continuaravançant fent front a les reduccions de pressupostos.A TMB som conscients del paper que representem a les ciutats, com a eix ver-tebrador del territori, facilitant la mobilitat de les persones i apropant-les alsseus llocs de treball i als principals serveis públics, entre d’altres. També en somgarantia de sostenibilitat, disminuint el nombre de trajectes en transport privat,més contaminants; i de seguretat, contribuint a la reducció de la sinistralitat ales carreteres. A més a més, tenim una gran responsabilitat com a integradors detots els col·lectius, obrint el transport públic i fent-lo accessible a tothom.Durant el 2010 hem seguit aprofundint en aquest compromís amb la ciutadania,portant a terme importants millores tant pel que fa al servei de metro i bus, comen la contribució a la Responsabilitat Social de l’empresa, en els àmbits laboral,social, ambiental i de diàleg amb els nostres grups d’interès, situant-nos de noucom un referent en accessibilitat, eficiència, innovació i sostenibilitat del trans-port públic europeu. Aquest Informe recull en detall les principals activitats quehem dut a terme en aquest sentit durant l’any.Vull agrair a tot l’equip de TMB la seva dedicació, especialment en aquesta difícilsituació en què es troba l’economia, i a tots els nostres grups d’interès, especial-ment a la ciutadania, la seva confiança. Ens empeny a seguir endavant i no cessaren la nostra voluntat de millora. Assumpta Escarp i Gibert, Presidenta de TMB 003
  4. 4. Carta del vicepresident executiu2010 ha estat un any amb fites històriques per a Transports Metropolitans de Barcelona mal-grat les dificultats imposades pel context econòmic actual.En l’àmbit del servei hem registrat un augment de més de 13 milions de viatgers respecte al 2009.Una xifra que ha trobat la seva correspondència amb un oferta de 16.000 milions de places-km,rècord històric. Hi ha contribuït l’allargament de les línies 2, 5 i 9/10 que han permès l’arribadadel metro al centre de Badalona, una major facilitat per l’accés a la Vall d’Hebron i un pas més enel gran projecte que suposa la línia 9/10 per a la millora de la mobilitat a l’àrea metropolitana deBarcelona. A més a més, ens alegra especialment l’opinió de la ciutadania envers TMB que s’hamanifestat en els millors índex de satisfacció registrats fins el moment, tant a metro com a bus.Dues fites importants són també la presentació dels Plans Directors d’Accessibilitat i deSostenibilitat Ambiental, que reflecteixen respectivament el compromís de TMB per fer untransport públic obert a tothom i respectuós amb l’entorn. Respecte al primer punt, cal dir queel 100% de la flota d’autobús ja està adaptada a persones amb mobilitat reduïda i que 108 deles 138 estacions de metro disposen d’ascensors i del gap o espai entre el tren i andana adaptat.Pel que fa a la protecció del medi ambient, s’està fent una ambiciosa aposta per la posada encirculació d’autobusos amb combustibles alternatius i menys contaminants com el gas naturalo el biodièsel. Així mateix, s’han incorporat quatre vehicles híbrids nous.Quant a l’àmbit social, TMB ha presentat la seva Fundació que canalitzarà l’acció social i cul-tural del grup, vertebrada en quatre pilars: la recuperació i conservació del patrimoni històricde vehicles, la recerca i formació entorn el transport públic i el foment d’activitats culturals.Respecte a aquest últim punt, en 2010 s’ha celebrat amb èxit la Primavera cultural i s’ha con-tinuat amb activitats emblemàtiques com el concurs de relats curts i el programa TMB Educa.De totes aquestes iniciatives, rendeix comptes aquest Informe Anual, que un any més hem sotmèsa verificació externa, en un exercici de transparència i que, com en ocasions anteriors, assoleix elnivell més alt de qualificació, A+, que atorga l’entitat internacional Global Reporting Initiative.Els animo a llegir-lo i a participar enviant-nos les seves opinions i suggerències per aconseguirentre tots el millor transport públic per a Barcelona i el seu entorn. Dídac Pestaña Rodríguez, vicepresident executiu de TMB 004
  5. 5. !El més destacat de l’any 005
  6. 6. Augment de 13,1 milions de viatgersrespecte el 2009 — Nous trams de laL2, L5 i L9/10 — Més de 16.000 milionsde places-km ofertes al metro, rècordhistòric — Un total de 106 línies de busamb un recorregut global de 932,37 km— Presentació del Pla Directord’Accesibilitat Universal — Aprovacióde la política de seguretat ferroviària— Els usuaris valoren els serveis demetro i bus amb la nota més alta des de2006 — Plantilla consolidada amb mésde 8.000 treballadors i treballadores— Nou model de gestió de persones —Augment dels cursos de formació tanta l’àrea de Metro com a la de Bus —Posada en marxa de la primera ediciódels ‘Ajuts per a la pràctica d’activitatsesportives, culturals i socials per alsempleats/des de TMB’ — S’aprova elPla Director de Sostenibilitat Ambiental— Adjudicació de la compra de 80 006
  7. 7. nous autobusos propulsats amb gasnatural comprimit — Incorporació a laflota d’autobusos de quatre vehicleshíbrids nous — Prova pilot de recollidaselectiva a quatre estacions de metro— Constitució de la Fundació TMB —Primera edició de la Primavera Culturalde TMB — Inauguració de l’Espai MercèSala — Subtravelling Festival 2010 —IV edició del Concurs de Relats Curtsde TMB — Incorporació a l’ofertaeducativa del nou taller ‘TMB es mouper l’educació’ — 41 serveis especialsper fomentar l’autonomia de personesamb necessitats especials per a lamobilitat — La valoració dels actius endesús cedits a projectes de cooperacióha superat els 300.000 euros — Acordde col·laboració amb Acción contra elHambre — Treballs per implantar unsistema de facturació electrònica alsproveïdors 007
  8. 8. 1La mobilitat sostenible, pilar de l’organització 008
  9. 9. 1.1. Què és tmb 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióTransports Metropolitans de Barcelona (TMB) és la denominació comuna de les empre-ses Ferrocarril Metropolità de Barcelona, S.A., Transports de Barcelona, S.A. i Projectes iServeis de Mobilitat, S.A., pertanyents a l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT).Com a principal operador de transport públic de Barcelona, la missió de la companyia ésacompanyar a la ciutadania allà on vulgui arribar dins Barcelona i deu municipis més del’àrea metropolitana.TMB ofereix dues xarxes regulars de transport: la de bus i la de metro, i diversos serveis detransport d’oci (Barcelona Bus Turístic, Tramvia Blau i Telefèric de Montjuïc).Transports de Barcelona, S.A. (TB) gestiona la xarxa de superfície, mentre que FerrocarrilMetropolità de Barcelona (FMB) s’encarrega de la subterrània, el metro. Projectes i Serveisde Mobilitat és la societat que gestiona el Telefèric de Montjuïc.L’objectiu de TMB es pot resumir en tres punts: • atisfer les necessitats de mobilitat i fer més còmodes i ràpids els desplaçaments S dels ciutadans. • ferir un servei públic accessible per a tothom. O • illorar la qualitat de vida a l’àrea metropolitana de Barcelona, retallant les M distàncies entre les diferents ciutats. 009
  10. 10. 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióTMB EN XIFRESActivitat global TMB (2008-2010) 2008 2009 2010 Viatgers transportats* 571,2 557,6 570,7 (en milions) Plantilla* 7.707 7.891 8.037 Places-Km (en milions) 18.175,7 17.910,9 19.566,2 Trajecte recorregut (milers de 121.757,2 121.265,9 130.019,7 cotxes-km útils)* No inclou Projectes i Serveis de Mobilitat, S.A. que opera el Telefèric de MontjuïcSERVEI DE METRODades bàsiques 2010 Places-km (milions) 16.062,5 Cotxes-km útils (milers) 87.625,2 Viatgers (en milions) 381,2 Viatgers/cotxe-km útil 4,3 Viatgers-km (places-km/1000) 121,0 Recorregut mitjà per viatge (km) 5,1SERVEI DE BUSDades bàsiques 2010 Places-km (milions) 3.503,8 Cotxes-km útils (milers) 42.394,5 Viatgers (en milions) 183,4 Viatgers/cotxe-km útil 4,5 Viatgers-km (places-km/1000) 156,8 Recorregut mitjà per viatge (km) 2,9 010
  11. 11. BARCELONA BUS TURÍSTIC 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióEl Barcelona Bus Turístic és una iniciativa conjunta de Transports Metropolitans deBarcelona (TMB) i de Turisme de Barcelona que funciona des de 1987 i dóna servei totl’any sense interrupcions. El servei disposa d’audioguia en 10 idiomes i d’un informador deTurisme de Barcelona per a qualsevol consulta dels clients, i inclou també una guia de l’iti-nerari i un carnet de descomptes.Durant 2010 ha realitzat tres recorreguts turístics: les rutes Blava i Vermella, que funcionentot l’any, i la Verda, que ho ha fet des del 26 de març fins a l’1 de novembre. El Barcelona BusTurístic de Nit, que fa una passejada mostrant els edificis il·luminats més emblemàtics de laciutat, ha funcionat des del 4 de juny al 19 de setembre.Cal destacar que en 2010 s’han iniciat les vendes dels bitllets a través de la pàgina webpròpia www.barcelonabusturistic.cat. Així mateix, el mes de setembre es va posar en marxal’aplicació de realitat augmentada anomenada ‘Bus Turístic Virtual’, que facilita la localitza-ció dels punts d’interès de la ciutat.Dades bàsiques 2010 Viatges (milions) 5,77 Cotxes dobles pis Sèrie 2100 67 ‘Jardinera’ (un pis descobert) 7 Total flota 74 KM DE RECORREGUT I NOMBRE DE PARADES Ruta Blava 19,50 km i 13 parades Ruta Vermella 23,48 km i 23 parades Ruta Verda 7,66 km i 8 paradesTRAMVIA BLAUAquest transport clàssic de la ciutat de Barcelona fa un recorregut d’1,3 km entre l’avingudaTibidabo i el peu del funicular del Tibidabo. Disposa d’una flota de set vehicles, entre elsquals destaquen un model jardinera i un tramvia de l’any 1901. L’any 2010 ha incorporat unanova imatge a la senyalització, tant de les parades com de la informació.Dades bàsiques 2010 Recorregut 1.276 m Desnivell 93 m Velocitat màxima d’explotació 3,6 m/s Capacitat de passatgers per tramvia 48 Passatgers asseguts 32 Passatgers drets 16 011
  12. 12. TELEFÈRIC DE MONTJUÏC 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organització2010 ha estat el tercer any complet de funcionament del Telefèric de Montjuïc. Ha prestat3.219 hores de servei. Els mesos d’estiu ( juliol, agost i setembre) és quan l’oferta en hores deservei ha estat major.Dades bàsiques 2010 Longitud (metres) 752 Desnivell (metres) 84,55 Nombre de suports 12 Nombre de cabines (totes vidriades) 55 Capacitat de les cabines (persones) 8 Capacitat del sistema (persones/hora/sentit) 2.000 Distància mínima entre cabines (metres) 48 Velocitat (metres/segon) 2,5-5LA CONTRIBUCIÓ DE TMB A LA MOBILITATEl transport públic és un pilar clau d’una societat inclusiva, sostenible, segura i integradora. El 2010 es van ferEl 2010 es van fer més de 16 milions de desplaçaments a la Regió Metropolitana de més de 16 milions deBarcelona, segons dades de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) -consorci que arti-cula l’oferta de transport públic de la Regió Metropolitana de Barcelona-, dels quals un 48% desplaçaments a lavan ser a peu i en bicicleta, un 19% en transport públic i la resta en vehicles privats: cotxesi motos (33%). Regió Metropolitana de Barcelona, dels quals un 19% van serDesplaçaments a la Regió Metropolitana de Barcelona en 2010 en transport públic Transport públicModes no motoritzats A peu 18,7% Modes 97,7% 3.044.365 ferroviaris 59,3% Transport privat 33,5% Cotxe 5.456.896 86,1% 47,7% 7.767.824 Autobús 36,3% Bicicleta Altres 2,3% Moto 4,4% 10,9% Altres 3,0%Font Autoritat del Transport Metropolità (ATM) 012
  13. 13. La demanda del transport públic col·lectiu en l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióde Barcelona es va concretar en 922,3 milions de viatges, xifra que representa un incrementde 8 milions respecte l’any 2009. Del total de viatges realitzats, més de 570 corresponen aTMB, xifra que fa palesa la gran contribució que TMB fa a la mobilitat de la ciutat.En el quadre següent es pot veure el detall per operadors/administracions titulars, destacantl’augment en la xarxa de metro de TMB d’un 5,4%.El transport públic a la Regió Metropolitana de Barcelona ANY 10/09 Viatges any Viatges any 2010 2009 Nombres % absoluts Metro 381,2 361,7 19,6 5,4% Bus 189,4 196,0 -6,5 -3,3% Total TMB 570,7 557,6 13,1 2,3% FGC 79,8 79,8 0,0 0,0% Renfe Rodalies 103,7 110,1 -6,4 -5,8% Tramvia 23,8 23,9 -0,1 -0,5% Autobusos EMT 73,4 73,5 -0,1 -0,2% Autobusos DGTT 30,2 28,8 1,4 5,0% Autobusos urbans 40,8 40,6 0,2 0,5% TOTAL 922,3 914,3 8,0 0,9%Font Autoritat del Transport Metropolità (ATM)L’ús del metro o el bus no només afavoreix l’accés als passatgers a la feina, als serveis bàsics iapropa la ciutat als seus habitants. El transport públic ajuda a descongestionar les carreteresde trànsit i contribueix a reduir els índexs d’accidents i l’emissió de substàncies contami-nants a l’atmosfera, causants, entre d’altres, del canvi climàtic. El camí que des de TMB s’haemprès per aconseguir el 100% d’accessibilitat no fa més que accentuar aquesta voluntatintegradora inherent al transport públic.Malgrat aquests avantatges, TMB n’és conscient dels riscs inherents a la seva activitat i quehi estan molt relacionats. La seguretat, la protecció del medi ambient i el repte de fer fronta l’ajustament de pressupostos derivat de la crisi econòmica, sense minvar la qualitat delservei, són grans desafiaments als quals TMB, com a principal operador de transport públicde Barcelona i els seus voltants, ha de treballar fermament. 013
  14. 14. 1.2. La sostenibilitat 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzaciócom a eix estratègicTMB aposta per la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) com un paradigma de gestióque impregna tota la seva activitat. L’aportació que TMB fa al seu entorn és inherent a lamissió de la companyia, que és la prestació d’un servei de caràcter públic als ciutadans, itambé és present a la seva visió i valors.La missió de TMB és oferir una xarxa de transport públic que contribueixi a la millora dela mobilitat ciutadana i al desenvolupament sostenible de l’àrea metropolitana, garantint laprestació del millor servei al client i desenvolupant polítiques de Responsabilitat Social enun marc de viabilitat i eficiència econòmica.La visió de la companyia és ser una empresa de transport i de mobilitat ciutadana competi-tiva i referent a Europa: • er la seva contribució a la millora de la mobilitat a l’àrea metropolitana, p i a la sostenibilitat urbana i al medi ambient; • per la qualitat tècnica oferta i per la qualitat percebuda pel ciutadà; • per l’eficiència dels seus processos i l’optimització de recursos; • er l’ús eficient de la tecnologia com a palanca de millora del servei p i de l’eficiència; • per l’excel·lència dels seus treballadors; • pel seu compromís amb la societat i els ciutadans; • i per la seva presència internacional.Per aconseguir-ho, TMB i el seu equip es guien pels següents valors: • compromís i vocació de servei públic; • servei excel·lent; • gestió eficient; • comportament socialment responsable; • obertura a la innovació; • relacions guanyar-guanyar; • reconeixement i equitat; • treball en equip i compartir l’èxit professional; • integritat i honestedat; • compromís amb el creixement personal i professional; • i respecte.Amb l’objectiu de gestionar sistemàticament i de manera proactiva la Responsabilitat SocialCorporativa (RSC), la direcció de TMB va aprovar el 2007 un Pla Estratègic de RSC basat enset eixos,que s’han continuat desenvolupant al llarg de l’any 2010. 014
  15. 15. 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organització EIXOS GRAU DE DESENVOLUPAMENT Aconseguir la plena accessibilitat de la xarxa de TMB TMB ha presentat el 2010 el seu Pla Director a totes les persones. d’Accessibilitat Universal per refermar el seu compromís amb el principi d’igualtat d’oportunitats, el respecte per la diversitat humana i el dret de tothom a tenir una vida independent. A més, el 100% dels autobusos i 108 estacions ja estan completament adaptades a persones amb mobilitat reduïda. Desenvolupar un codi de conducta per a la relació de En fase de desenvolupament. TMB amb tots els seus grups d’interès. Convertir-se en un model d’integració mitjançant TMB ha desenvolupat un Pla d’Igualtat, que polítiques d’inclusió de la diversitat de la plantilla, en contempla alhora mesures per a la conciliació de la àmbits com el gènere, l’origen, l’edat i les condicions vida personal i laboral, i s’han implementat iniciatives físiques i també a través de la incorporació de per a la incorporació de col·lectius amb riscos col·lectius amb risc d’exclusió social. d’exclusió social. Elaborar un Pla Director de Cooperació que TMB va aprovar el 2009 el Pla Director de Cooperació proporcioni coherència a totes les actuacions que i Solidaritat de l’organització. TMB duu a terme en matèria d’acció social. Abanderar la lluita contra el canvi climàtic i per la TMB ha aprovat en 2010 el Pla Director de mobilitat sostenible. Sostenibilitat Ambiental. Impulsar programes per a la conciliació de la vida La conciliació a TMB es garanteix a través de personal i laboral. diferents beneficis socials i mesures de flexibilitat. Donar a conèixer les diferents accions en matèria de TMB edita des de l’any 2004 una memòria corporativa RSC amb l’objectiu de potenciar la imatge d’empresa que recull les principals actuacions en l’àmbit de socialment responsable. la Responsabilitat Social. Des de 2007, aquesta memòria es fa seguint l’estàndar fixat per l’organisme internacional Global Reporting Initiative. A més a més, al llarg de l’any s’han desenvolupat diverses presentacions i activitats per donar a conèixer tant el Pla Director d’Accesibilitat com el de Sostenibilitat Ambiental.El Pla Estratègic que ha guiat l’activitat de TMB l’any 2010 contempla la ResponsabilitatSocial de manera concreta a l’àmbit de processos i de manera implícita tant al nivell definances, com de persones i de clients/ciutadans esmentant principis com: el mantenimentd’unes relacions laborals basades en el diàleg, la potenciació del desenvolupament personali professional, l’adequació de processos des d’una visió de sostenibilitat i la millora de laqualitat i la seguretat del servei entre d’altres. 015
  16. 16. Pla Estratègic de TMB 2010 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióGarantim la satisfacció del client Clients / Ciutadans Guanyar quota Millorar la qualitat/ Millorar la de mercat de seguretat/ confortabilitat satisfacció del la mobilitat de del servei optimitzant client forma sostenible i els recursos eficient PROCESSOS (Eficiència, Servei, Qualitat i Entorn)Per a que a través dels processos estratègics Adequar els Adequar Potenciar processos i processos des sistemes i eines Utilitzar les l’organització duna visió de d’informació i noves tecnologies a les noves sostenibilitat, comunicació amb com a palanca necessitats eficiència el client / ciutadà de canvi d’acord amb i qualitat l’enfoc RSC PERSONES Relacions Potenciar el laborals basades La comunicació com Millora de la desenvolupament en el diàleg i en la eix integrador productivitat personal i profesional competitivitatPreparem la nostra gent FINANCESAssegurem la viabilitat i eficiència econòmica Aconseguir de les administracions Gestió òptima responsables i eficient de Assegurar recursos econòmics per recursos per a recursos a tots ingressos propis i la renovació i els nivells de Contracte-Programa millora de l’actual lorganització infraestructura 016
  17. 17. 1.3. Una organització 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióoberta als seus grupsd’interèsTMB està oberta al diàleg amb tots els seus grups d’interès. De manera contínua, la compa-nyia demana la valoració dels passatgers sobre la seva activitat, a través de diverses enques-tes i estudis que es troben detallats a l’apartat de ‘Comunicació amb l’usuari’.A més a més, a l’hora d’abordar projectes concrets es parla amb les principals associacionso col·lectius implicats, per tal d’incorporar les seves necessitats i demandes. Aquest ha estatel cas, per exemple, del Pla Director d’Accessibilitat, pel qual TMB ha comptat amb l’ajut dediverses organitzacions amb les quals col·labora en l’àmbit de l’accessibilitat:En l’àmbit municipal: • omissió Executiva de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMD) C • omissió de Transport de l’IMD C • omissió de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona C • acte per la Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona PEn l’àmbit autonòmic: • omissió d’Accessibilitat de la Direcció General de Transport Terrestre C (Generalitat de Catalunya) • onsell de Mobilitat (Generalitat de Catalunya) CEn l’àmbit estatal: • oro Estatal de Sostenibilidad Ferroviaria F • rupo de Transportes de la Federación Española de Municipios y Provincias GEn l’àmbit europeu: • ITP U • rojecte europeu Mediate PMés informacióAltres plans que han comptat amb la col·laboració dels grups d’interès han estat el de Cooperaciói Solidaritat i el de Sostenibilitat Ambiental. Als enllaços respectius es pot consultar la informa-ció en profunditat.Per tal de conèixer les necessitats i expectatives dels diversos públics, definits tenint encompte la relació que tenen amb la companyia al Pla Estratègic de RSC, TMB manté diver-sos canals que permeten una comunicació bilateral i multilateral constant i fluïda. En aquestàmbit, destaca l’entrada de TMB en 2010 a les xarxes socials, un espai de diàleg interactiu idirecte que apropa l’organització a la ciutadania. 017
  18. 18. Vies de diàleg amb els diferents grups d’interès de TMB 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organització Grup d’interès Canals de comunicació Periodicitat Congressos i reunions Diverses vegades l’any Societat Campanyes institucionals Diverses vegades l’any Visites a les instal·lacions Diverses vegades l’any TMB Educa Diverses vegades l’any Relació amb mitjans de comunicació Diverses vegades l’any Publicacions institucionals de TMB Un cop l’any Web Diària Xarxes socials Diària Reunions periòdiques amb associacions de veïns, Diverses vegades l’any districtes, institucions i ONG Participació en actes d’interès social i institucionals Diverses vegades l’any Punt TMB Quatrimestral Clients TMB i Bus, punts d’ajuda i senyalització a andanes, Tot l’any parades i autobusos Sistema de recollida de queixes i suggeriments Tot l’any Enquestes de satisfacció Diària Agent d’Atenció al Client Tot l’any Ràdio Metro Diària Mou TV Diària Revista Hora Punta Mensual Web Diària Xarxes socials Mensual Esmorzars de treball Tot l’any Treballadors Intranet Diària Reunions periòdiques amb els representants dels empleats Tot l’any Quioscos d’informació / Canal TMB Diària Procés d’acollida En funció de les incorporacions Revistes internes GenTMB i I_CON Mensual Grups de treball i iniciatives de millora Tot l’any Notes informatives Tot l’any Reunions de treball Tot l’any Complements quadre de servei Tot l’any Full salmó i full verd d’informació sobre les Puntual quan es requereix negociacions dels convenis col.lectius. Línia TMB En funció de l’actualitat corporativa. Sense periodicitat establerta Portal on-line (perfil del contractant) Tot l’any Proveïdors Reunions amb la Direcció de Compres Tot l’any Reunions amb la Direcció de Comunicació i Relacions Govern corporatiu i Tot l’any Institucionals i organització d’actes institucionals administracions públiques Participació en grups de treball i iniciatives procedents Tot l’any de l’Administració Pública 018
  19. 19. 1.4. Transparència 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzaciói bon governLa transparència i el bon govern corporatiu són per a TMB, com integrant del sector públic La propietàriai metropolità, una prioritat. del capital socialLa propietària del capital social de FMB i TB és l’Entitat Metropolitana del Transport(EMT), una entitat local integrada per 18 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, de FMB i TBcreada per la Llei 7/1987 del Parlament de Catalunya per, entre d’altres competències, pres-tar de forma conjunta els serveis de transport públic de viatgers en el seu àmbit territorial. és l’EntitatEl govern i l’administració de l’EMT corresponen al Consell Metropolità i a la junta de Govern. MetropolitanaEl Ple del Consell Metropolità es compon de 34 representants escollits pels municipis inte- del Transport (EMT),grats a l’EMT entre els seus regidors, proporcionalment al nombre de regidors obtinguts percada llista en les eleccions municipals. Corresponen al municipi de Barcelona 11 represen- una entitat localtants, als municipis de més de 100.000 habitants (Badalona, l’Hospitalet de Llobregat i SantaColoma de Gramenet), tres representants a cada un, i a la resta de municipis, un representant. integrada per 18 municipis deEntitat Metropolitana del Transport (EMT) a 31/12/2010 l’Àrea Metropolitana President Vicepresident Antoni Poveda Zapata Antoni Rodés Inés de Barcelona Vicepresidenta primera Vicepresident Assumpta Escarp Gibert (vacant) Vicepresident Jordi Portabella CalveteInformació sobre els càrrecs directius, membres de la Junta de Govern i vocals del ConsellMetropolitàL’agost del 2010, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 31/2010, l’objecte de la qual éscrear l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i regular-ne l’organització, les competènciesi el finançament.L’AMB és un ens local supramunicipal de caràcter territorial integrat per 36 municipis dela conurbació de Barcelona, entre els quals hi ha vinculacions econòmiques i socials que fannecessària la planificació de polítiques públiques i la implantació de serveis d’una maneraconjunta. Pel que fa a la mobilitat, tot el territori de l’AMB es considerarà àrea de gestió uni-tària del transport, per la qual cosa es considerarà exclusivament urbà dins del seu territori.El màxim òrgan de representació de l’AMB és el Consell Metropolità, que estarà integratpels 36 alcaldes dels municipis que conformen l’AMB i una representació dels regidors mu-nicipals fins a un total de 90 membres.La constitució del primer Consell Metropolità s’efectuarà un cop passades les eleccions locals delmaig de 2011. L’AMB assumirà la titularitat dels serveis, els mitjans materials, financers i perso-nals, els drets i les obligacions de l’EMT (actual propietària de les accions de TB i FMB) i la suc-ceirà en la titularitat de les accions de les societats mercantils en què aquestes entitats participen. 019
  20. 20. 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióEls membres del Consell d’Administració de TB i FMB són a 31/12/2010: CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DE FERROCARRIL METROPOLITÀ DE TRANSPORTS DE BARCELONA, S.A. (TB) BARCELONA, S.A. (FMB) Presidenta Presidenta Assumpta Escarp i Gibert Assumpta Escarp i Gibert President del Consell i President del Consell i Vicepresident Executiu Vicepresident Executiu de TMB de TMB Dídac Pestaña Rodríguez Dídac Pestaña Rodríguez Membres Membres Antoni Poveda Zapata Antoni Poveda Zapata Maria Lluïsa Ibáñez Boira Maria Lluïsa Ibáñez Boira Pelayo Martínez Bauluz Pelayo Martínez Bauluz Eduard Freixedes Plans Eduard Freixedes Plans Francesc Narvaez Pazos Francesc Narvaez Pazos Jordi Portabella Calvete Jordi Portabella Calvete José Conde Pérez Quim Mestre Garrido Pau Noy Serrano Antoni Novel Cabré Manel Nadal Farreras Joan Torres Carol Jordi Oliver Solà José Chito Salazar Agustí Abelaira Dapena Antoni Rodés Inés José Luís Moure Figueiras Jordi Parayre Soguero Observadors Observadors Jordi Parayre Soguero José Conde Pérez Alfred Morales González Alfred Morales González Manel Villalante Llauradó Manel Villalante Llauradó Benjamín Cubillo i Vidal Francesc Xavier Flores García Antoni Rodés Inés Pau Noy Serrano Convidat Convidat Ramón Seró Esteve Ramón Seró Esteve Secretari Secretari Oriol Sagarra Trias Oriol Sagarra TriasNota El Sr. Josep Maria Goñi Allet va ésser membre del Consell d’Administració de Transportsde Barcelona, S.A. fins el 22 de juliol de 2010.Dídac Pestaña Rodríguez és l’únic membre del Consell d’Administració que ocupa un càrrecexecutiu. El funcionament intern d’aquest òrgan es regeix pels estatuts socials, inscrits alRegistre Mercantil, i, en tot allò que no hi estigui expressament regulat per la normati-va societària. Aquests documents recullen els procediments establerts per evitar conflictesd’interessos respecte a la incompatibilitat de càrrecs.La comunicació entre la plantilla i el màxim òrgan de govern de TMB s’assegura amb la pre-sència de dos membres del Comitè d’Empresa, José Chito Salazar (UGT) i José Luis MoureFigueiras (CCOO), al Consell d’Administració de FMB i TB, respectivament. 020
  21. 21. 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organització COMPOSICIÓ DE LA COMISSIÓ EXECUTIVA A 31/12/10 Vicepresident Executiu i President de Director de l’Àrea de Control de la Comissió Executiva Gestió, Pressupostos i Dídac Pestaña Rodríguez Auditoria Interna Adolfo Céspedes Martín Coordinadora Tècnica del Vicepresident Executiu i Secretària Director de l’Àrea d’Administració, de la Comissió Executiva Finances i Aprovisionament Lola Bravo González Enric Bech Duró Director General de Metro Director de l’Àrea Sebastián Buenestado Caballero de Tecnologia Lluís García Torrent Director General de Bus Ignasi Armengol Villà Sotsdirector General de Serveis Corporatius Director General de Serveis i Director Corporatiu Corporatius de l’Àrea de la Direcció Albert Busquets Blay de Persones Jaume Tintoré Balasch Director Executiu de Presidència Director de l’Àrea Jordi Nicolás Espinosa d’Assessoria Jurídica Director de l’Àrea de Màrqueting Albert Casanovas Mon i Ingressos Accessoris Jorge Carles-Tolrà Hjorth-AndersenNota Fins el 12/05/2010, data de la seva jubilació, el Sr Josep D. Guàrdia Canela va ocupar el càrrec deDirector de l’Àrea d’Assessoria Jurídica i era membre de la Comissió Executiva i del Consell de Direcció.A més de la Comissió Executiva, existeixen a TMB comitès de les respectives àrees, unComitè de Contractació i un Comitè d’Aprovisionament. 021
  22. 22. 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organització COMPOSICIÓ DEL CONSELL DE DIRECCIÓ A 31/12/10 Presidenta Director de l’Àrea Assumpta Escarp i Gibert d’Assessoria Jurídica Albert Casanovas Mon Vicepresident Executiu i Vicepresident del Consell Director de l’Àrea de Comunicació de Direcció i Relacions Institucionals Dídac Pestaña Rodríguez Santiago Torres Sierra Coordinadora Tècnica Director de l’Àrea del Vicepresident Executiu de Planificació de la Xarxa i Secretària del Jacint Soler Trillo Consell de Direcció Lola Bravo González Director del Centre Operatiu de Negoci de Ponent Director General de Metro Sebastián Manel Barriga Muñoz Buenestado Caballero Directora de l’Àrea Director General de Bus Operativa de Bus Ignasi Armengol Villà Asunción Santolaria Marco Director General Director de l’Àrea Tècnica de Serveis Corporatius de Bus Albert Busquets Blay Francesc González Balmas Director Executiu de Presidència Director de Serveis Financers Jordi Nicolás Espinosa Ismael Uruén Pueyo Director de l’Àrea de Màrqueting Director de l’Àrea Tècnica i Ingressos Accessoris de Metro Jorge Carles-Tolrà Hjorth-Andersen Ramon Rosell Busoms Director de l’Àrea de Control Director de l’Àrea d’Operacions de Gestió, Pressupostos de Metro i Auditoria Interna Àlex Egea Miguel Adolfo Céspedes Martín Directora del Servei Director de l’Àrea d’Administració, de Transports d’Oci Finances i Aprovisionaments Montserrat Pérez Adrián Enric Bech Duró Gerent de l’Entitat Director de l’Àrea de Tecnologia Metropolitana del Transport Lluís García Torrent Pelayo Martínez Bauluz Sotsdirector General de Serveis Director de Serveis Generals Corporatius i Director de l’Àrea de l’Entitat Metropolitana Corporativa de Direcció de Persones del Transport Jaume Tintoré Balasch Antoni Novel CabréTots els membres del Consell de Direcció ocupen un càrrec executiu a excepció dels senyorsPelayo Martínez Bauluz i Antoni Novel Cabré, que ostenten el càrrec de Gerent i Director deServeis Generals a l’Entitat Metropolitana del Transport. 022
  23. 23. ÒRGANS D’ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ DE TMB 1 — La mobilitat sostenible, pilar de l’organitzacióTots els òrgans de govern de TMB vetllen de forma contínua per una gestió de la companyiaòptima en els aspectes econòmic, social i ambiental d’acord amb la missió, la visió i els valorsen què es basa el seu funcionament.Existeix a TMB el departament d’Auditoria Interna, que actua com a regulador i controladorde situacions concretes i específiques, i com a eina de suport i col·laboració per al conjuntde TMB, tot tenint en compte l’evolució continuada de l’organització cap a nivells de gestió,eficiència i productivitat òptims. A més, TMB està sotmesa al control de l’AdministracióGeneral de l’Estat i de la Sindicatura de Comptes, com també a auditories externes. Aquestcontrol comprèn la gestió de riscos derivats de pràctiques corruptes. Les unitats de negocique se sotmeten a aquest control són tres (el 75%). Consell Consell dadministració dadministració de Ferrocarril de Transport de Metropolità de Barcelona, SA Barcelona, SA Presidenta Vicepresident executiu Coordinadora Direcció tècnica Executiva - - Gabinet Gabinet Presidència Presidència Direcció Direcció General Direcció General General de - - Xarxa Serveis Xarxa de Corporatius dAutobusos Metro 023
  24. 24. 024 públic referent La xarxa de transport2 2 — La xarxa de transport públic referent
  25. 25. Fites 2010 2 — La xarxa de transport públic referentAugment de 13,1 milions de viatgersrespecte el 2009 — Nous trams de laL2, L5 i L9/10 — Més de 16.000 milionsde places-km ofertes al metro, rècordhistòric — Una flota de trens jove, amb9,5 anys de mitjana — Un total de 106línies de bus amb una semisuma derecorreguts global de 932,37 km —Presentació del Pla Director d’Accessi­bilitat Universal — Aprovació de lapolítica de seguretat ferroviària — Elsusuaris valoren els serveis de metro ibus amb la nota més alta des de 2006 TMB ha continuat fent esforços durant 2010 per oferir uns nivells de qualitat que satisfacin les necessitats dels seus clients, malgrat les restriccions pressupostàries motivades pel con- text econòmic actual. Aquests esforços s’han traduït en l’expansió del servei de metro i bus a nous punts del territori de l’àrea metropolitana de Barcelona i en la posada en marxa d’ac- tuacions en l’àmbit del material mòbil, l’accessibilitat, la seguretat i la neteja per mantenir uns estàndards de qualitat òptims. Les actuacions han intentat respondre als objectius fixats per Metro i Bus per a 2010 cen- trats a millorar la satisfacció del clients, guanyar quota de mercat de la mobilitat de forma sostenible i eficient, potenciar els sistemes de comunicació amb el client i adequar processos des d’una visió de sostenibilitat, eficiència i qualitat, així com consolidar les noves tecnolo- gies com a palanca de canvi. 025
  26. 26. Objectius 2011 2 — La xarxa de transport públic referentContinuar millorant la satisfacció delsclients — Seguir baixant el tempsd’atur per causes internes i, durantel 2011, es vol aconseguir tambéuna reducció important en l’atur percauses externes a la xarxa de Metro— Recuperació de la funcionalitatSIU invidents (anunciació altaveusexteriors) — Seguir millorantl’eficiència — Millorar els kms senseavaria a la xarxa de Bus — Implantaciódel primer eix de la xarxa RetBus de grancapacitat i major velocitat comercial —Ampliació de la certificació ISO 9001-UNE 13816 a un nou Centre Operatiude Negoci (Triangle) — Potenciació delssistemes de comunicació amb el client,amb el projecte Mou TV, instal·lantpantalles a 50 autobusos, un tren piloti dues estacions de Metro 026
  27. 27. 2.1. Xifra rècord 2 — La xarxa de transport públic referentde passatgersL’any 2010, malgrat la conjuntura de crisi econòmica generalitzada i després de dos anys A Metro, s’ha assolitconsecutius de descensos de passatge, el conjunt dels mitjans de transport de TMB han trans-portat 13,1 milions més de viatgers que l’any anterior (+2,3%), fins arribar als 570,7 milions. en 2010 una fitaEn el cas de metro, s’ ha marcat una fita històrica en arribar per primer cop als 381,2 milions històrica de 381,2de viatgers, un increment de prop de 20 milions respecte la xifra de l’any anterior. Aquestcreixement s’explica principalment per les ampliacions de la xarxa, els nous trams de la L2, milions de viatgersla L5 i la L9/10; però també per diverses eventualitats com el transvasament de viatgersprocedents de Renfe pel tall de servei degut a les obres de l’estació de La Sagrera.Pel que fa a bus (xarxa regular de bus, Barcelona Bus Turístic i Tramvia Blau), l’any 2010 s’haproduït una disminució de la demanda de 6,5 milions de viatgers que s’explica, bàsicament,pel transvasament de passatge a metro, com a conseqüència de les ampliacions de la xarxai la millora de l’accessibilitat a aquest transport. Un altre factor que també ha contribuït aaquest descens ha estat la vaga general del dia 29 de setembre. La demanda de TB per xarxess’ha distribuït de la següent forma: • arxa regular d’autobusos: S’han transportat 183,36 milions de viatgers, el que X representa una disminució del -3,4% respecte l’exercici anterior. • arcelona Bus Turístic: S’han transportat 5,77 milions de viatgers, una xifra B similar a la de 2009, que suposa un increment del 0,2%. • ramvia Blau: Hi ha hagut un descens del -3,9% respecte l’any anterior. TEl passatge total transportat al Telefèric de Montjuïc ha estat de 1.182.528 viatgers, la qualcosa ha suposat un increment del 3,86% respecte al de 2009.Viatgers transportats a TMB (en milions) % Diferència 2009 2010 2010-09 Viatges Xarxa Metro 361,65 381,22 5,4 Total FMB 361,65 381,22 5,4 Viatges Xarxa Bus 189,87 183,36 -3,4 Viatges Tramvia Blau 0,32 0,31 -3,9 Viatges Barcelona Bus Turístic 5,76 5,77 0,2 Total TB 195,95 189,44 -3,3 Total TMB* 557,61 570,66 2,3*Sense Telefèric de Montjuïc 027
  28. 28. 2 — La xarxa de transport públic referent Evolució de viatgers de TMB (amb Transports d’Oci inclòs) 600 576,9 560 571,2 570,7 561,1 557,6 548,4 550,2MILIONS DE VALIDACIONS 535,7 520 511,8 493,1 480 440 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Viatgers transportats per línies de metro (en milions) Diferència % Diferència Línia 2009 2010 2010-09 2010-09 L1 107,72 109,79 2,07 1,9 L2 41,42 42,27 0,85 2,0 L3 84,41 86,76 2,35 2,8 L4 48,93 51,16 2,23 4,6 L5 78,26 85,44 7,18 9,2 L9/10 0,09 4,72 4,63 - L11 0,83 1,09 0,26 31,6 Total TMB 361,65 381,22 19,57 5,4 Evolució de viatgers a la Xarxa de Metro 395 380 381,2 376,4 365 366,4 361,7 359 353,4MILIONS DE VALIDACIONS 342,8 345,3 335 320 331,4 321,4 305 305,1 290 275 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 028
  29. 29. 2 — La xarxa de transport públic referent Evolució de viatgers a la Xarxa de Bus (amb Transports d’Oci) 220 210 210,50 207,70 203,71 205,00 205,00 200MILIONS DE VALIDACIONS 194,86 195,95 190 189,83 189,44 187,19 180 170 160 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 La ràtio d’ocupació mitjana de l’any 2010 a Metro, entesa com la xifra de viatgers/cotxes-km útils recorreguts, ha estat de 4,35 viatgers/cotxe-km útil, enfront als 4,58 viatgers/cotxe-km útil de l’any anterior, la qual cosa representa una disminució del 4,91%. Aquest descens de l’ocu- pació mitjana de la xarxa es deu a que l’increment de l’oferta ha estat superior al del passatge. En el cas de TB, la ràtio d’ocupació mitjana ha estat de 4,47 viatgers/cotxe-km útil l’any 2010, és a dir, un 3,7% inferior a la de l’any anterior que va ser de 4,64 viatgers/cotxe-km útil. Aquesta disminució de l’indicador s’ha degut al descens de passatge apuntat anterior- ment, la qual cosa es tradueix en una menor ocupació mitjana dels vehicles. 029
  30. 30. 2.2. La xarxa de metro 2 — La xarxa de transport públic referentarriba a nous puntsdel territoriTMB ha prolongat la xarxa de metro l’any 2010 fent-la arribar a nous punts del territori.Destaquen pel volum de passatgers que se’n beneficien, l’ampliació de les línies 2 i 5, i laposada en marxa de nous trams de la línia 9/10.EL METRO, AL CENTRE DE BADALONALa prolongació de la línia 2 entre les estacions de Pep Ventura i Badalona Pompeu Fabra hasuposat l’arribada del servei de metro al centre de Badalona. Es tracta d’una notable milloraper a la mobilitat, ja que interconnecta la trama urbana de la ciutat i l’enllaça directamentamb el centre de Barcelona.La nova estació de Badalona Pompeu Fabra té una andana central i dos vestíbuls, cadascunamb un accés amb escales i ascensor. Al vestíbul principal, s’ha realitzat un forjat per poderconnectar amb la L1 en una futura prolongació d’aquesta des de l’estació Fondo.LA L5 ARRIBA A LA VALL D’HEBRONLa línia 5 s’ha ampliat en 2010 amb un nou tram de 2,3 km entre les estacions d’Hortai la Vall d’Hebron, als districtes d’Horta-Guinardó i Gràcia de Barcelona, que inclou tresestacions: El Carmel, El Coll-La Teixonera i Vall d’Hebron, amb enllaç amb la línia 3, i dosvestíbuls adaptats a les persones amb mobilitat reduïda. 030
  31. 31. 2 — La xarxa de transport públic referentLA L9/10 CONTINUA CREIXENTEl tram de la línia 9 de metro a Santa Coloma de Gramenet, amb 4,9 kilòmetres de longitudi cinc estacions, va complir el desembre de 2010 el primer any d’operació. Es tracta de laprimera línia automàtica al metro de Barcelona i a l’estat espanyol.Durant l’any, s’ha ampliat també la L10. A l’abril es van posar en servei el nou tram entreles estacions de Gorg (Badalona) i Bon Pastor (Barcelona) i el ramal de Santa Coloma deGramenet des de l’estació de Can Peixauet a la de Bon Pastor. Posteriorment, el juny es vainaugurar el tram que va entre les estacions de Bon Pastor i La Sagrera.Amb aquest nou tram, la L9/10 ha passat a tenir 11 estacions i una longitud d’11,1 km. Al2010 es va normalitzar l’horari comercial de funcionament de la línia, passant a ser el mateixque el de la resta de la xarxa de metro. Pel que fa a interval de pas, és d’uns sis minuts a lesdues branques i de tres minuts en el tram central. En total, circulen per la línia nou trens. Estracta de la primera vegada que TMB explota una línia de metro amb branques.Finalment, durant tot l’any s’ha estat construint l’estació de Santa Rosa (situada entre lesestacions de Can Peixauet i Fondo), i s’han iniciat les feines per a la infraestructura dels pro-pers trams a inaugurar: entre Terminal Sud i Amadeu Torner; entre la nova estació de ZonaFranca i Zona Universitària; i entre Zona Universitària i La Sagrera.Aquestes ampliacions de la xarxa han repercutit notablement en el creixement de l’oferta deplaces-km ofertes, que s’ha situat en 16.062 milions, un 11,6% superior a la de l’any anterior. 031
  32. 32. 2 — La xarxa de transport públic referentPlaces-km ofertes (en milions) Diferència % Diferència Línia 2009 2010 2010-09 2010-09 L1 3.597,99 3.834,88 236,89 6,58 L2 2.351,94 2.384,02 32,01 1,36 L3 2.946,28 2.948,30 2,02 0,07 L4 2.482,30 2.483,66 1,36 0,05 L5 2.929,51 3.215,54 286,02 9,76 L9/10 22,67 1.123,71 1.101,04 - L11 59,58 72,34 12,77 21,43 TOTAL 14.390,27 16.062,46 1.672,19 11,62El creixement de l’oferta de la L11 obeeix a què l’any 2009 va estar tancada pels treballs perautomatitzar la línia. L’increment de la L1 està motivat per l’augment de la demanda derivatdel tall de les línies C2 i C3 de Renfe arran de les obres de l’intercanviador de la Sagrera.Evolució de les places-km ofertes (en milions)17.20016.000 16.06214.800 14.656 14.39013.600 13,15112.400 12.518 11.88211.20010.000 2005 2006 2007 2008 2009 2010Des del punt de vista de l’oferta, en termes de cotxes-km útils, l’any 2010 s’han recorregut87,6 milions, la qual cosa representa un increment del 10,9%.Evolució dels cotxes-kms útils recorreguts (en milers) Diferència % Diferència Línia 2009 2010 2010-09 2010-09 L1 17.996,75 19.133,65 1.136,90 6,32 L2 12.880,44 13.056,16 175,72 1,36 L3 17.770,86 17.775,74 -5,12 -0,03 L4 14.056,68 14.060,30 3,62 0,05 L5 2.929,51 3.215,54 286,02 0,03 L9/10 15.886,97 17,437,99 1.551,03 9,76 L11 116,26 5.762,63 5.646,38 - TOTAL 79.044,55 87.625,22 8.580,67 10,86 032
  33. 33. Pel que fa a la xifra de trens en hora punta del matí corresponents a un dia feiner d’hivern, 2 — La xarxa de transport públic referentaquesta era a finals d’any de 137 unitats, set més que el 2009.Trens en hora punta (dia feiner) Línia 2008 2009 2010 L1 24 26 26 L2 22 22 22 L3 25 27 27 L4 19 19 19 L5 29 29 30 L9/10 - 3 5 L11 - - 4 Funicular 2 2 2 TOTAL 123 130 137El grau de compliment mitjà de l’oferta teòrica (% cotxes-km útils realitzats sobre els pro-gramats) ha millorat el 2010, sent del 99,30%. La causa ha estat principalment l’augmentde la ràtio a la L1, ja que l’any anterior havia baixat a causa de les tasques d’instal·lació delsistema de seguretat ATP.Grau d’acompliment de l’oferta teòrica Any 2010 L1 L2 L3 L4 L5 L9/10 L11 Total % de compliment del servei 99,01 99,75 99,36 99,56 99,57 97,91 96,55 99,30Pel que fa a la velocitat comercial, s’han registrat canvis a la L2, L5 i L9, on s’ha incrementat.No obstant, ha baixat a la línia 11 per adaptar-se a la seva automatització parcial.Velocitat comercial (km/hora) Línia 2009 2010 L1 26,8 26,8 L2 27,7 28,1 L3 26,6 26,6 L4 28,4 28,4 L5 25,9 26,3 L9 27,7 31,1 L10 - 32,3 L11 25,3 23,7 Funicular 25,0 25,0 033
  34. 34. 2.3. Millores als trens 2 — La xarxa de transport públic referenti a les estacionsUNA FLOTA DE TRENS JOVE I FIABLELa incorporació de nou material mòbil en els darrers anys ha permès renovar totalment laflota de la línia 5, amb les noves unitats de la sèrie 5000. La línia 2 ha passat a estar formadaíntegrament per trens nous de la sèrie 9000 i la línia 4 ha rejovenit també amb el traspàs detrens de la sèrie 2100, procedents de la línia 2, i la incorporació de noves unitats de la sèrie9000, que van substituir els antics trens de la sèrie 1100. Per altra banda, a finals d’any hihavia un parc de 16 trens de la sèrie 9000 assignats a la línia 9/10.Amb aquestes incorporacions, el parc mòbil del metro (sense Funicular), a 31 de desembrede 2010, estava format per 162 trens quíntuples i tres trens dobles. Això representa un totalde 816 cotxes, dels quals 654 eren motors i 162 remolcs, tal i com es desglossen per sèries enel quadre següent:Composició del Parc Mòbil (No inclou Funicular) Motors Remolcs Total cotxes TOTAL TRENS Sèrie 2000 24 6 30 6 Sèrie 2100 60 15 75 15 Sèrie 3000 72 18 90 18 Sèrie 4000 96 24 120 24 Sèrie 5000 156 39 195 39 Sèrie 6000 40 10 50 10 Sèrie 9000 200 50 250 50 Sèrie 500 (*) 6 0 6 3 162 Total cotxes 654 162 816 quíntuples 3 (*) Els trens de la sèrie 500 són dobles doblesPer altra banda, el Funicular de Montjuïc, integrat a la xarxa de metro des de l’any 2002,compta amb una flota de dos unitats de tres cotxes cadascuna.El nombre de trens de la flota ha crescut prop d’un 40% des de l’any 2004, la qual cosa hasuposat una millora substancial de l’oferta, tant en termes quantitatius com qualitatius, ambtrens de nova tecnologia. 034
  35. 35. 2 — La xarxa de transport públic referentEvolució del nombres de trens175165 165155 160 156 151145135 135125 128115 118 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Amb aquesta incorporació progressiva de nous trens en els darrers anys, l’edat mitjana dela flota en servei ha anat disminuint de forma significativa. A finals de l’exercici, era de 9,5anys, una flota força jove si es té en compte que la vida útil d’un tren es pot situar entre els30-35 anys.Evolució de l’edat mitjana dels trens (en anys)20,0 19,2 18,615,0 14,210,0 9,2 9,3 9,5 8,7 5,0 0,0 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010Edat mitjana de la flota de trens per línies a 31/12/2010 L1 L2 L3 L4 L5 L9/10 L11 Total Edat mitjana de la flota (anys) 16,4 3,6 18,0 7,4 4,5 1,0 7,0 9,5Nota No s’hi inclouen els dos trens del Funicular de MontjuïcTMB ha continuat durant 2010 amb la remodelació dels trens de la sèrie 3000 i 4000, ambquatre nous vehicles renovats en cadascuna de les sèries. Any remodelació Trens sèrie 3000 Trens sèrie 4000 2007 4 1 2008 4 4 2009 5 2 2010 4 4 TOTAL 17 11 035
  36. 36. Així mateix, ha continuat treballant en el projecte iniciat el 2008 per instal·lar una nova 2 — La xarxa de transport públic referentfuncionalitat al sistema de tancament de portes de trens de les sèries 500, 3000, 4000,2000 i 2100 (línies 1, 3, 4 i 11).Una altra novetat ha estat la posada en servei del sistema ATO (Automatic Train Operation)a la línia 1, amb la qual cosa es finalitza el projecte de la implantació d’un sistema d’ATP(Automatic Train Protection) i ATO a les línies 1 i 3 del metro. El sistema ATO és el nom querep en alguns trens la manera de conducció que governa el tren de forma automàtica sensela intervenció del conductor i que permet reduir el temps entre estacions i, per tant, millorarla freqüència de pas dels trens.S’ha finalitzat el projecte d’instal·lació de la ‘Distància Objectiu’ als trens de la línia 5 dotatsdel sistema ATP/ATO, que possibilita la circulació amb un menor interval i la possibilitat derealitzar la volta automàtica sense conductor als finals d’aquesta línia.Fiabilitat de funcionamentLa mitjana de quilòmetres recorreguts sense avaria (inclosa L9/10) s’ha situat en 59.288cotxes-km recorreguts, xifra lleugerament inferior a la de l’any anterior (-0,81%). No obstantaixò, si es fa una comparació homogènia dels dos exercicis, excloent-hi la línia 9/10, que comtota línia nova ara està en el que es coneix en termes ferroviaris com a període d’infantesa,s’observa que aquest indicador s’hagués situat l’any 2010 en 66.903 km, és a dir, un 11,9%superior al del 2009. Cal destacar que l’indicador de fiabilitat de la flota de trens ha milloratnotablement durant els darrers anys, ja que des del 2005 la mitjana de km sense avaria hacrescut més de 21.000 km.Evolució de la fiabilitat de la flota de trens (km sense avaria)80.00060.000 59.774 59.288 53.36540.000 43.881 37.969 36.79720.000 0 2005 2006 2007 2008 2009 2010NOVES ESTACIONS I INTERCANVIADORSTMB ha posat en servei en 2010 la nova estació Ernest Lluch i ha rehabilitat les de SantaColoma, Hospital Clínic, Sant Pau/Dos de Maig i Sant Andreu. Així mateix, ha inaugurat elsvestíbuls de Can Vidalet, Llacuna, Bogatell i Selva de Mar, i ha remodelat els intercanviadorsd’Arc de Triomf i diferents enllaços de la L9 amb altres línies de metro. • l 2010 han finalitzat les obres de la nova estació Ernest Lluch, promogudes per E la Direcció General de Transport Terrestre (DGTT). S’ha realitzat l’estructura principal de l’estació, deixant per a més endavant les obres d‘arquitectura i instal·lacions. L’obra té un cost d’uns 39,2 milions d’euros. • a remodelació de l’estació de Santa Coloma de Gramenet, amb un cost d’1,7 L milions d’euros, va començar el mes de febrer de 2010 i està previst que finalitzi al gener de 2011. Les obres contemplen la millora dels revestiments verticals, la substitució de paviments i la renovació de l’equipament, el mobiliari, la 036
  37. 37. senyalització i les instal·lacions. Igualment, s’està treballant per adaptar l’estació al 100% de persones amb mobilitat reduïda. • a rehabilitació de les estacions d’Hospital Clínic i Sant Pau/Dos de Maig a la L5 L ha consistit en la renovació dels terres, falsos sostres i parets. A Sant Pau/Dos de Maig s’han renovat els accessos. Les obres van finalitzar a l’agost, amb un cost de 2,1 milions d’euros a Hospital Clínic i 2 milions d’euros a Sant Pau/Dos de Maig. • l 2010 van finalitzar les obres de rehabilitació de l’estació de Sant Andreu, per E un import de 2,5 milions d’euros. Les millores han permès la supressió de les barreres arquitectòniques de l’estació i la instal·lació de nous revestiments dels paraments verticals i del terra per altres materials més actuals amb tractament antivandàlic, entre d’altres avantatges. • a construcció d’un segon vestíbul a l’estació de Can Vidalet ha eliminat les L barreres arquitectòniques. L’obra, promoguda per la DGTT, ha tingut un cost de 8,6 milions d’euros. • MB ha treballat en 2010 en els nous vestíbuls de les estacions de la L4 Llacuna, T Bogatell i Selva de Mar. L’obra, promoguda també per la DGTT, té un cost de 22,8 milions d’euros. Els nous vestíbuls permeten fer accessible aquestes estacions a persones de mobilitat reduïda, amb la incorporació d’ascensors i absència de barreres arquitectòniques, i d’altra banda, l’adequació al marc de criteris d’evacuació seguit per FMB a les seves estacions. El treballs realitzats al llarg del 2010 s’han centrat en el nou vestíbul de l’estació de Selva de Mar i de Bogatell. • l setembre s’ha posat en servei el nou vestíbul de l’intercanviador d’Arc de E Triomf (L1 i Renfe). L’obra, promoguda per la DGTT ha comportat l’adaptació de l’espai a persones amb mobilitat reduïda. • stan en fase d’obres diferents enllaços de la L9 amb la resta de línies de metro: E Torrassa (L1), Zona Universitària i Lesseps (L3), Guinardó (L4), Collblanc (L5) i Sagrera (L1, L5).La xarxa de metro a 31 de desembre de 2010 disposava de 140 estacions, de les quals 98 sónsenzilles, 15 amb una correspondència i quatre amb dues correspondències.La xarxa de metro a 31/12/2010 Trens Nombre Interval de pas Línia Longitud km programats en estacions en hora punta hora punta L1 20,7 30 26 3’44’’ L2 13,1 18 22 2’44’’ L3 18,4 26 27 3’13’’ L4 17,3 22 19 4’00’’ L5 18,9 26 30 2’58’’ L9/10 11,1 11 5/4 3’14’’ L11 2,3 5 2 7’30’’ Funicular 0,8 2 2 10’00’’ Total xarxa 102,6 140 137Nota La línia 11 té 3 trens de 2 cotxes i la resta de línies tenen trens quíntuples.Funicular: 2 trens de 3 cotxes. L’intèrval de 3’14’’ correspon al tram comú de la L9/10, en els tramsindividuals és de 6’28’’ 037

×