02 expres. abstracte 3

1,726 views
1,563 views

Published on

Published in: Business, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,726
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
27
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

02 expres. abstracte 3

  1. 1. SEGONES AVANTGUARDES NOUS CAMINS DE L’ART DESPRÉS DE 1945 Professora: Maia Creus
  2. 2. SEGONES AVANTGUARDES Nous Camins de l’Art després de 1945 TEMA III EXPRESSIONISME ABSTRACTE El triomf de l’Escola de Nova York
  3. 3. EXPRESSIONISME ABSTRACTE L’Escola de Nova York • Expressionisme Abstracte: Més que un estil designa i descriu un procés DUES TENDÈNCIES A. Action Painting (Pintura d’Acció) – El procés pictòric esdevé l’obra d’art B. Colorfield painting (Pintura de camps de color) – La força emocional del color
  4. 4. EXPRESSIONISME ABSTRACTE PINTURA D’ACCIÓ A. Action Painting (Pintura d’Acció) El procés pictòric esdevé l’obra d’art – Jackson Pollock (1912-1956) – Willem De Kooning (1904 -) – Robert Motherwell (1915-1991)
  5. 5. Jackson Pollock
  6. 6. EXPRESSIONISME ABSTRACTE PINTURA D’ACCIÓ • Jackson Pollock (1907-1956) – 1929 Arriba a NY. – 1938-1942 Treballa al Federal Art Project. – 1943 Primera exposició a la galeria Art of this Century. – 1947 Action Painting. Tècnica del dripping – 1950 Assoleix la plenitud creativa – 1953 Retorn als problemes de la figura – 1956 Mort en accident de cotxe
  7. 7. JACKSON POLLOCK 1933-1946 Assimilació de les influències – Interès pel regionalisme, influït pels muralistes mexicans Siqueiros i Orozco. Tractament expressiu del paisatge – Psicoanàlisi. Associacions psicològiques de la imatge – Picasso: dramatisme figuratiu de Guernica i les obres surrealistes dels anys 30 – Joan Miró: figuració simbòlica de la sèrie Constel·lacions – La Mitologia Antiga
  8. 8. Picasso: Gernika (1937)
  9. 9. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock, Sense títol, 1935-38
  10. 10. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES, Pollock, Ocell, 1938-41
  11. 11. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock, Camí de l’Oest, 1934-35
  12. 12. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Jackson Pollock, La llama, 1937
  13. 13. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock, Naixement, 1938-41
  14. 14. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock, Figura taquigràfica, 1942
  15. 15. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock, Mascle i femella, 1943
  16. 16. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock: La lloba, 1943
  17. 17. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock, Guardians del secret, 1943
  18. 18. 1936-1946ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock, The Moon Woman, 1942
  19. 19. 1936-1946 ASSIMILACIÓ DE LES INFLUÈNCIES Pollock: La dona-lluna talla el cercle, 1943
  20. 20. JACKSON POLLOCK 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL – Tècnica del dripping (pintura de goteig). – Pintura all-over • Ritme frenètic del ritual. • La tela esdevé l’únic espai per a existir. • La funció de l’artista és la del demiürg: desencadena l’acció i la domina • La pintura és guiada pel gest rítmic que va creant arabescs, traços, línies i taques cobrint tota la superfície de la tela i per capes sobreposades • No distinció fons / figura • Pèrdua de tot element compositiu ordenador • Creació d’un “espai òptic”
  21. 21. Jacckson Pollock, The Water bull, 1946
  22. 22. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock treballant al seu estudi, 1950
  23. 23. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock treballant al seu estudi, 1950
  24. 24. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock treballant al seu estudi, 1950
  25. 25. Pollock: Fotograma
  26. 26. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock:, ulls en el color, (Sèrie sons a l’herba), 1946 Oli sobre tela
  27. 27. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL, Pollock, Alquimia, 1947 Oli, esmalt, pintura d’alumini i cordill sobre tela
  28. 28. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock:, Bosc encantat, 1947 Oli sobre tela
  29. 29. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock:, A cinc braços, 1947 (Oli,claus, llavors, botons, claus, monedes, cigarrets i llumins sobre tela)
  30. 30. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock, Número 26 A: Blanc i negre, 1948 (Esmalt sobre tela)
  31. 31. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock, Plata sobre negre, blanc, groc i vermell, 1948 (Esmalt sobre paper, encolat sobre tela)
  32. 32. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL Pollock: Estiu, Número 9A, 1948 (Oli i esmalt sobre tela)
  33. 33. 1946-1947 LA REBELIÓ GESTUAL POLLOCK, Núm. 13, 1949 (Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre paper) DETALL
  34. 34. JACKSON POLLOCK 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRES. ABSTRACTE – Delicadesa del grafisme i subtil gradació de colors – L’estructura inicial feta de línies, llançada sobre el paper (dripping) queda posteriorment “velada”. – La “imatge inicial” queda neutralitzada per una xarxa de signes, l'energia dels quals, sembla desbordar els límits de les obres. – La línia de Pollock o l’espai en què evoluciona, no té interior ni exterior…és totalment transparent. – Crea un espai pictòric no il·lusionista sense estructura fruit de les pulsions d’una energia pura que evoluciona sense resistència a través de la pintura.
  35. 35. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Jackson Pollock, Núm. 8, 1949 (Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela)
  36. 36. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Jackson Pollock, Núm. 4, 1949 (Oli, esmalt i pintura d’alumini i grava sobre tela i fusta)
  37. 37. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Núm. 11, 1951 (Esmalt sobre tela)
  38. 38. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Ritme de tardor. Núm. 30, 1950 (Oli sobre tela)
  39. 39. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Núm. 32, 1950 (Esmalt sobre tela)
  40. 40. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Boirina d’espígol, 1950 (Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela)
  41. 41. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Políptic blanc i negre, 1950 (Oli sobre tela)
  42. 42. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Convergència Núm. 10, 1952 DETALL (Oli i esmalt sobre tela)
  43. 43. 1950-1956 PLENITUD DE L’EXPRESSIONISME ABSTRACTE Pollock, Pals blaus, Núm. II, 1952 (DETALL) (Esmalt, pintura d’alumini i fragments de vidre sobre tela)
  44. 44. JACSON POLLOCK 1951-1953 RETORN AL PROBLEMA DE LA FIGURA – Abandona el dripping i utilitza pinzells tradicionals – Pintura de ressonàncies realistes – Afirmacions de Pollock entorn de la figura: • també la figura emergeix de l’inconscient • la pintura és un estat del ser • pintar és un descobriment de sí mateix • figures visionàries en que la realitat és deformada • retrata somnis i deliris
  45. 45. 1951-1953 RETORN AL PROBLEMA DE LA FIGURA Pollock Eco, núm. 25, 1951 (Esmalt sobre tela)
  46. 46. 1951-1953 RETORN AL PROBLEMA DE LA FIGURA Pollock, Marró i plata II, 1951 (Esmalt i pintura de plata sobre tela)
  47. 47. Jackon Pollock, Número 12, 1951
  48. 48. Jackon Pollock, sT, 1951
  49. 49. Jackon Pollock, Blak and White, 1951
  50. 50. Jackon Pollock, Blak and White, 1951
  51. 51. Accident de cotxe de James Dean, 1955
  52. 52. Jackon Pollock, El cos de Pollock en el lloc de l’accident, 1956
  53. 53. JACSON POLLOCK 1951-1953 PINTURA D’UN SOL COLOR – Treballa directament sobre el blanc de la tela – La pintura s’aplica amb xeringues – La superfície ja no queda recoberta per una xarxa de línies i traços homogenis – Una gran fractura al centre recupera l’espai “interior” – Dualitat entre blanc i negre: una capa de blanc tendeix a recobrir el negre. O una massa de negre rebutja el blanc o el precipita al buit que ha creat
  54. 54. 1951-1953 PINTURA D’UN SOL COLOR Jackson Pollock, Allò profund, 1953
  55. 55. Pollock, Retrat i un somni, 1953
  56. 56. EXPRESSIONISME ABSTRACTE PINTURA GESTUAL • Willem de Kooning (Rotterdam 1904) – 1926 arriba als EE. UU. Comparteix el taller amb A. Gorky – 1934 pintura abstracta i una figuració radicalment expressiva – 1935-36 treballa al Federal Art Project. – 1952 Inicia les seves famoses sèries de “Dones”, amb un estil que oscil·la entre el realisme i l’abstracció – 1951 el pintor revela els fonaments de la seva posició com a artista: "la pintura, per ser realment real, és un mode de viure, un estil de vida, la qual cosa equival a la negació de tot estil”.
  57. 57. De Kooning, Woman, 1950
  58. 58. De Kooning, Woman, 1950
  59. 59. Willem de Kooning, Woman, 1952
  60. 60. De Kooning, Dibuixos amb els ulls tancats, 1966
  61. 61. De Kooning, Dibuixos amb els ulls tancats, 1966
  62. 62. Willem de Kooning, s/t, 1961
  63. 63. Willem de Kooning: Sense títol, 1970
  64. 64. Willem de Kooning, Sense títol, 1977
  65. 65. W. de Kooning, S.T., 1970
  66. 66. EXPRESSIONISME ABSTRACTE PINTURA GESTUAL • Robert Motherwell (Washintong, 1915) – 1939 Es vincula amb el grup Surrealista – 1942 participa a la L’exposició Surrealista Internacional de NY – 1947-48 Co-director de la Revista Possibilities i Director de les la sèrie Documents of Modern Art – 1951 Inicia la famosa sèrie “Granada” en blanc i negre – Teoria estètica: l’art abstracte tradueix el rebuig o l'acceptació de les condicions de la vida. Significa el desig d’una experiència directa, intensa i immediata.
  67. 67. Robert Motherwell, s/t, 1944
  68. 68. Robert Motherwell, Blue Nosed Mexican, 1944
  69. 69. Motherwell: Caprici, 1945
  70. 70. Robert Motherwell: Figura amb taques, 1943
  71. 71. Robert Motherwell: Figura de línia sobre verd turquesa ,1945
  72. 72. Motherwell, Elegia a la República Espanyola, Núm. 34, 1953-54
  73. 73. EXPRESSIONISME ABSTRACTE PINTURA GESTUAL • Franz Kline, (Pennsylvania, 1910-NY 1962) – 1949 Cicle de grans cal·ligrafies en blanc i negre – 1950 Consolidació del seu estil. Pintura de signes • Expressió del gest pur, elimina l’atracció del color. • Teles d’amples pinzellades negres sobre blanc. • El blanc no és un element negatiu, ni assenyala el buit • El blanc actua com a una porció activa del quadre en oposició a les grafíes negres. • Pintura d’extrema severitat i dramatisme • Constitueix l’extrem límit de la vehemència de la pintura
  74. 74. Franz Kline: New York , 1947
  75. 75. Franz Kline, s/t , 1952
  76. 76. Franz Kline s/t , 1948
  77. 77. EXPRESSIONISME ABSTRCATE COLORFIELD PAINTING B. Colorfield Painting (Pintura de camps de color) La força emocional del color – Mark Rothko (1903-1970) – Barnet Newman (1905, Nova York)
  78. 78. Retrat de M. Rothko
  79. 79. AXPRESSIONISME ABSTRACTE PINTURA DE CAMPS DE COLOR • Mark Rothko (Rússia, 1903 - Nova York,1970) – 1913 Arriba als EE UU – 1925 Viu a Nova York – 1933 Funda amb Gottlieb el grup The Ten – 1937 Participa al Federal Art Project – 1940 Abandona la Federation of Modern Painters and Sculptors i és membre fundador de la Federation of Modern Painters and Sculptors, en defensa dels artistes progressistes
  80. 80. AXPRESSIONISME ABSTRACTE PINTURA DE CAMPS DE COLOR • Mark Rothko (Rússia, 1903 - Nova York, 1970) – 1945 Primera exp. a la Galeria Art of This Century – 1948-1949 Co-fundador amb Motherwell i altres de l’Escola The Subjects of the Artist – 1950 Important portaveu de la nova pintura americana a través de les revistes Possibilities i The Tiger’s Eye – 1958 Realitza els murals per a Seagram Building, ubicada al rascacels de Mies van der Rohe – 1967 Professor a la University of California de Berkeley
  81. 81. AXPRESSIONISME ABSTRACTE Pintura de Camps de Color • Mark Rothko. Etapes artístiques – 1924-1940 FASE REALISTA – 1940-1946 FASE SURREALISTA – 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ – 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS
  82. 82. MARK ROTHKO 1924-1940 FASE REALISTA • Pinta paisatges, interiors, escenes urbanes, naturaleses mortes i quadres sobre el metro. • Aquests darrers tindran gran repercussió en l’evolució posterior • Compromís intel·lectual i artístic davant el nacionalisme alemany i l’antisemitisme americà • 1940 Durant els anys de guerra inicia un canvi radical • Els anys de guerra: Percep la crisi moral del món i sent la impossibilitat d’una pintura de gènere i feliç
  83. 83. Rothko: Sense títol (metre) 1937
  84. 84. MARK ROTHKO 1940-1946 FASE SURREALISTA • 1940 Canvi radical d’estil durant els anys bèl·lics • Juntament amb Adolph Gottlieb gran interès pels mites • Davant la realitat política, els mites arcaics oferien un significat metafòric • En la pintura simbòlica: representa la barbàrie i la civilització (passions, dolor, agressió i violència) • Pintura de significats estratificats i múltiples • La pintura de mite es fonamenta en una visió panteista de la naturalesa • Iconografia de l’àguila: símbol nacional d'Alemanya i EEUU. Encarna, alhora, civilització i barbàrie
  85. 85. 1940-1946 FASE SURREALISTA Rothko, Drama nocturn, 1945
  86. 86. 1940-1946 FASE SURREALISTA Rothko, Antígona, 1939-40
  87. 87. 1940-1946 FASE SURREALISTA Rothko, Vibracions de l’Aurora, 1945
  88. 88. 1940-1946 FASE SURREALISTA Rothko, Visió al final del dia, 1946
  89. 89. MARK ROTHKO 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ Manifest conjunt Rothko - Gottlieb 1. l'Art és una aventura lliure que mena a móns desconeguts 2. Un món d’imaginació i fantasia contrari al pensar racional 3. l'Art ha de fer veure el món tal com l’artista el veu 4. Volem expressar de forma senzilla pensaments complexes 5. Defensem els grans formats perquè el seu efecte és més clar 6. Defensem les formes bidimensionals perquè destrueixen l'il·lusionisme i són autèntiques 7. L’academicisme és un art de representació. Art sobre no-res 8. Allò essencial és la idea´o cicle temàtic intemporal. En aquest punt ens sentim vinculats al mite 9. Estem contra de la concepció de l’art com a decoració
  90. 90. MARK ROTHKO 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ • 1946 Any d’inflexió. Neix la sèrie Multiforms – Les formes biomòrfiques es transformen en taques de color diluïdes, multiformes i sense gravetat – Els anomena: “Organismes” amb passió per autoafirmar-se. Independents dins del quadre – El quadre com a portador de significat per a les emocions bàsiques del ser humà – 1949 Les amorfes taques dels Multiforms queden reduïdes a dues o tres formes cromàtiques de forma rectangular situades simètricament en capes sobreposades.
  91. 91. 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ Rothko, s. t. 1948
  92. 92. 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ Rothko, N. 18, 1948 (Multiforms)
  93. 93. 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ Rothko, s. t. 1948 (Multiforms)
  94. 94. 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ Rothko, S.T. Violeta, negre, taronja, groc sobre blanc i vermell, 1949
  95. 95. 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ Rothko: Nº 15 (1949)
  96. 96. 1946-1949 ANYS DE TRANSICIÓ Rothko, s. t. 1949
  97. 97. MARK ROTHKO 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS • Pintura a l’oli gran formats (fins a 300cm d’alçada) – El gran format impedeix reduir el quadre a objecte utilitzable. – El gran format permet que l’espectador se situï literalment, dins del quadre – L’aparent abstracció de les formes va més enllà de la puresa formal i la fredor de la geometria – Desapareixen els contorns definits – La fluïdesa dels contorns expandeix les masses de color com un impuls indefinit vers l’il·limitat
  98. 98. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, S. T. 1953
  99. 99. Marc Rothko al seu estudi
  100. 100. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, S.T., 1951
  101. 101. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, S. T., 1952
  102. 102. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, Nº 15, 1952
  103. 103. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, S. T., 1953
  104. 104. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, S.T., 1954
  105. 105. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, N. 9, 1956
  106. 106. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, Núvol blau, 1956
  107. 107. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, Negre sobre vermell intens, 1957
  108. 108. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, Zafra, 1957
  109. 109. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, bocet per a mural Seagram, 1958
  110. 110. 1949-1970 ELS ANYS CLÀSSICS Rothko, bocet per a mural Seagram, 1958
  111. 111. Rothko, Murals S eagram, (set murals), 1958
  112. 112. MARK ROTHKO MURALS PER A LA HOUSTON CHAPEL • 1964 Rep l'encàrrec de pintar murals de gran format per a una futura capella a St. Thomas Catholic University de Houston • Rothko va ser autoritzar a intervenir en el projecte arquitectònic i proposà una planta octogonal similar a la d’un baptisteri • Per als murals Rothko opta per una paleta fosca • En total creà 14 treballs (3 tríptics i 5 quadres independents) La meitat de la obra era monocroma • 1967 Els murals queden acabats • 1969 Instal·lació de l’escultura L’obelisc trencat de Barnett Newman (dedicat a Luter King)
  113. 113. Rothko Capella “Rothko”, Universitat de Houston
  114. 114. Rothko, Capella Rothko, Houston (Texas) Obelisc trencat, Barnett Newman
  115. 115. MARK ROTHKO PROJECTE PER A LA TATE GALLERY ROOM • 1968 la Tate Gallery li proposa una exposició representativa • Rothko pregunta com donar a la sala el poder expressiu i la intensitat que els seus quadres necessiten • 1970 Poc abans de la mort de Rothko nou murals Seagram arriben a Londres i foren intal·lats en una sal de forma permanent • 1969 Neix la Mark Rothko Foundation amb l’intent de conservar l’obra de Rothko i extreure- les del mercat
  116. 116. LA MORT DE ROTHKO I EL SEU LLEGAT Rothko, S. t., 1969
  117. 117. LA MORT DE ROTHKO I EL SEU LLEGAT Rothko, S. t., 1969
  118. 118. LA MORT DE ROTHKO I EL SEU LLEGAT Rothko, S. t., 1969
  119. 119. Rothko, Sala Rothko (Phillips Collection, Washington, DC)
  120. 120. EXPRESSIONISME ABSTRCATE COLORFIELD PAINTING • Barnett Newman -Ad Reinhardt – Com la de Rothko, la seva obra es qualifica de pintura contemplativa – Lluiten per una abstracció no geomètrica i no gestual – Defensen una pintura anti-emocional. – Estètica de la recepció: si l’espectador penetra dins del quadre mentalment i perceptivament, la imatge pintada que existeix en un món finit, pot expressar l’infinit. – Pretenen fer coincidir l’experiència del pintor amb la de l’espectador
  121. 121. Barnet Newman, Tundra, 1950
  122. 122. Ad Reinhardt, Pintura roja, 1952
  123. 123. Barnett Newman, s/t, 1946
  124. 124. Ad Reinhardt, Pintura n 12, 1950

×