Fast goplafinancerieconomic
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Fast goplafinancerieconomic

on

  • 105 views

 

Statistics

Views

Total Views
105
Views on SlideShare
41
Embed Views
64

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 64

http://emprenedoriainnovacio.blogspot.com.es 64

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Fast goplafinancerieconomic Fast goplafinancerieconomic Document Transcript

  • 1              FAST&GO               PLA ECONÒMIC I FINANCER                                 Sara Llop  Maria Ventura           
  • 2  ÍNDEX    1. Compte de Pèrdues i Guanys …………………………………………………………………...3  2. Balanç………………………………………………………………………………………………...4  3. Tresoreria ………………………..………………………………………………………………....7  4. Supervivència a curt termini …..….……………………………………………………………..8  5. Supervivència a llarg termini ………………………..…………………………………………11  6. Punt Mort …………………..………………………………………………………………………13  7. Anàlisi de l’eficiència …………………………………………………………………………….15  8. Ràtios …………………………...………………………………………………………………….16  9. Períodes …………………………..……………………………………………………………….19  10. Ràtios Conjuntes………………..……………………………………………………………….19                                                         
  • 3  1. Compte de Pèrdues i Guanys      Els comptes anuals de l’empresa estan formats pel pèrdues i guanys que hi ha a continuació:        Pel que fa les vendes, aquestes són menors el segon any respecte el primer perquè                              considerem que els usuaris d’aquest producte ja l’han comprat al primer any i per tant                              disminueix el nombre de vendes. El tercer any, les vendes augmenten perquè tenim previst fer                              un concurs, el que faria que més gent utilitzés el nostre producte.     Pel que fa les despeses, al mateix ritme que les vendes, són menors al segon any ja que no                                      comprem tantes targetes com en el primer any, però en el tercer any tornen a augmentar a                                  causa de l’augment de vendes de targetes. Les despeses durant els tres anys pel que fa la                                  compra de targetes, es troben al voltant del 20% respecte les vendes.     L’evolució de l’EBITDA és positiu, ja que el primer any és negatiu amb un valor de ­1.7% a causa                                      de que hi ha més despeses que ingressos, i el segon i tercer any amb valors de 11.5% i 23.3%                                        respectivament, en el qual se’n pot observar una evolució positiva ja que augmenta amb els                              anys.     Com a conclusió podem observar en la taula que el resultat de l'exercici durant el primer any és                                    negatiu, però més endavant aquest valor va canviant i creixent cada vegada més; i per tant,                                cada cop any s’obtindran més beneficis.     
  • 4        2. Balanç     
  • 5       PRIMER ANY  A la part de l’actiu del balanç podem veure 2000 euros al primer any provinents de la compra de                                      dos ordinadors de 1000 euros cadascun. També hi ha la compra dels lectors de targetes a                                altres instal∙lacions. A més a més hi ha la seva amortització, que és de 23389’66 euros. A                                  existències, tenim 4000 euros de les targetes que comprem al proveïdor.     En el passiu hi ha 42008 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de targetes),                                  Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la                              Seguretat Social Creditors.     El patrimoni net és negatiu, ja que és una resta entre el capital aportat pels socis i el resultat del                                        pèrdues i guanys, que és negatiu.     SEGON ANY  Hi ha 86,21 euros corresponents al que paguem pels programes informàtics menys la seva                            amortització. Al segon any tenim 500 euros de mobiliari, provinents de dues taules de 200 euros                                cada una i dues cadires de 50. Continuem tenint el cost dels lectors de les targetes i dels                                    portàtils que vam comprar al primer any, encara que a la introducció de dades no ho hem posat.                                    A existències, tenim 4000 euros de les targetes que comprem al proveïdor. 
  • 6  En el passiu hi ha 37760 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de targetes),                                  Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la                              Seguretat Social Creditors.     Al patrimoni net hi ha el capital social, el resultat del Pèrdues i Guanys, que és negatiu, i també                                      s’acumula el resultat negatiu del exercici anterior, que són ­42898 euros.      TERCER ANY  Hi ha 86,21 euros corresponents al que paguem pels programes informàtics menys la seva                            amortització. Continuem tenint el cost dels lectors de les targetes i dels portàtils que vam                              comprar al primer any, encara que a la introducció de dades no ho hem posat.  De tresoreria tenim 150.161 euros i a existències, tenim 4000 euros de les targetes que                              comprem al proveïdor     Pel que fa al passiu, hi ha 21240 euros que venen donats per la suma de proveïdors (de                                    targetes), Hisenda Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes                            de la Seguretat Social Creditors.     En el patrimoni net, tenim el capital social, el resultat del Pèrdues i Guanys, que és negatiu, i                                    també s’acumula el resultat negatiu del exercici anterior, que són ­9305 euros.                                   
  • 7  3. Tresoreria    La previsió de tresoreria de Fast&Go és la següent:          Pel que fa el total de cobraments venen donats dels ingressos de la venda de targetes durant                                  els tres anys. 
  • 8     La major partida de pagaments és la de serveis externs i despeses de personal, durant els tres                                  anys consecutius.  Es pot observar en l’evolució de cobraments menys pagaments, com els cobraments són                          majors que els pagaments i per tant l’empresa té cash flow. A continuació, una representació                              gràfica que del pes que tenen els pagaments i el cobraments en l’empresa Fast&Go:        En ells s’hi pot observar una evolució positiva tant dels pagaments com dels cobraments, ja que                                els pagaments disminueixen i els pagaments augmenten.        4. Supervivència a curt termini     a) Tinc liquiditat?     Al primer any, tenim un fons de maniobra de ­133.357’4 euros, ja que només tenim 4000 euros                                  de les targetes comprades (existències) i hem de restar els proveïdors (de targetes), Hisenda                            Pública Creditora, deutes a curt termini amb entitats de crèdit i Organismes de la Seguretat                              Social Creditors.   Per tant, al primer any no tinc gens de liquiditat.     Al segon any, torna a ser negatiu ( ­76.439,38 euros) pel mateix d’abans.  Al tercer any, si sumem les compres i la tresoreria i li restem el passiu corrent, tenim 92.652’51                                      euros. 
  • 9  Per tant, és positiu i tenim liquiditat.           b) R + D més gran que passiu corrent?     Al primer i segon any no tenim realitzable ni disponible, així que no és més gran que el passiu                                      corrent, ja que aquest és de 80439 euros i 61509 euros respectivament.  Al tercer any, tenim 150.161 euros entre realitzable i disponible i superen el passiu corrent ja que                                  aquest és de 61.509 euros.           
  • 10  c) La rendibilitat financera és més gran que el cost d’oportunitat a un altre negoci?         Posem per exemple Bonos del Estado, que més o menys                    reps un 1% del que inverteixes.  Primer any: La rendibilitat financera és de 0,9%.                Obtindríem més benefici amb els Bonos del estado.            Segon any: La rendibilitat financera és 2,25%. No obtindríem més benefici amb els Bonos                            del estado.  Tercer any: La rendibilitat financera és 0,91%. Obtindríem més benefici amb els Bonos                          del estado.                         
  • 11  5. Supervivència a llarg termini:    a) Activitat      El primer any el benefici net resultant de l’activitat econòmica de l’empresa és negatiu. Mentre                              que el segon i tercer són positius de manera progressiva el que indica una millora en l’activitat                                  de l’empresa.      b) És rendible?        El primer any el BAII té un valor negatiu, el que indica que durant aquest període el negoci no és                                        rendible.  
  • 12  Pel contrari, el segon i tercer any, tenen valors positius i augmenten de forma progressiva cada                                any, per tant el segon i tercer any el negoci si que és rendible.      c) Sostenible en el temps?  El primer any el BAII és negatiu i les despeses financeres són positives, per tant el que ens                                    costa finançar­nos és major que el resultat d’explotació.  En canvi, el segon i tercer any, ambdós resultats d’explotació són positius i majors que les                                despeses financeres.   Al segon any, les despeses representen un 21% del total del resultat, mentre que al tercer any                                  disminueixen fins al 4%. Aquesta disminució és positiva ja que augmenta el BAII i disminueixen                              els costos de finançament.                                           
  • 13  6. Punt mort    Any 1: Haurem de vendre 67.744’14 targetes i a partir d’aquí començarem a obtenir beneficis.                           
  • 14  Any 2: Haurem de vendre 45.617’39 targetes i a partir d’aquí començarem a obtenir beneficis.      Any 3: Hauríem de vendre 57.550,12 targetes i a partir d’aquí començarem a obtenir beneficis.     
  • 15  Gràfica del punt mort a cada exercici:            7. Anàlisi de l'eficiència         Per analitzar l’eficiència del projecte ens basem en el tant per cent sobre els ingressos. 
  • 16  ­ El primer any del 100% dels ingressos generats per la venda de les targetes, 740.000€ ,                                    com a resultat final obtenim pèrdues per valor de ­5.8% respecte el valor inicial de les vendes,                                  que són el 100%.  ­ El segon any, el 100% dels ingressos generats per la venda de les targetes, el qual és un                                      número menor respecte el primer any, el qual és de 700.000€. Del 100% dels ingressos                              generats, al final n’obtenim un 4.8% de benefici respecte els ingressos inicials.  ­ I e l tercer any, el 100% dels ingressos és de 910.000€. D’aquest 100% dels ingressos, al                                    final de l’exercici obtenim el 16% de benefici.    Es pot observar una augment de l’eficiència, ja que ha mesura que augmenten els ingressos,                              també augmenta el tant per cent que obtenim d’aquests. El primer any té un valor negatiu, però                                  el segon i el tercer aquest tant per cent augmenta de forma progressiva.           8. Ràtios:  Ràtio d’endeutament       
  • 17  La ràtio d’endeutament en el any 1 i el any 2 és negativa el que ens indica que el finançament de                                          l’empresa és mitjançant els recursos propis o patrimoni net. En canvi el tercer any, té un valor                                  de 0,44 el que indica que l’empresa està força endeutada i el seu finançament és amb el passiu.    Cost endeutament        El primer any el cost d’endeutament representa un 7% el que significa que són a curt termini, i el                                      93% restant són deutes a llarg termini, per tant la qualitat del deute és bona.  En el segon any, representa un 20% a curt termini, on el 80% dels deutes restants són a llarg                                      termini, per tant la qualitat del deute és bona.  I en el últim any, representen un 3% els deutes a curt termini, on el 97% restant correspon a                                      deutes a llarg termini, el que significa que la qualitat del deute és bona.    Rendibilitats        Pel que fa la rendibilitat dels ingressos (ROS) el primer any és negativa.  En canvi al segon any i tercer, són positives i hi ha un augment cada any. Per tant la rendibilitat                                        dels ingressos de l’empresa augmenta amb el pas dels anys.     
  • 18    En la rendibilitat de l’actiu total (ROA) el primer any té un valor negatiu de ­38.93% el que indica                                      que en aquell any no es té rendibilitat dels actius, és més al contrari. Mentre que al segon i                                      tercer any la rendibilitat augmenta, i per tant augmenta la capacitat per generar valor. A destacar                                que augmenta més el segon any que no pas el tercer, ja que al tercer any els valors dels actius                                        són menors.        I per últim la rendibilitat dels fons propis (ROE) la qual el primer any és positiva i superior al                                      100% per tant es recuperen més dels fons invertits en l’empresa.  El segon any és extraordinariament negativa el que indica que no es recuperant els fons                              invertits. I el tercer any és positiva amb un 70% el que indica que només es recupera el 70% de                                        la inversió feta al tercer any.             
  • 19  9. Períodes        El període mitjà de cobrament és tots el anys de 0,00 dies ja que cobrem el comptat en el                                      moment de fer el pagament els usuaris.    I pel que fa el període mitjà de pagament, el primer any és de 119.64 dies, el segon de augmenta                                        i passa a ser de 125.43 dies i el tercer disminueix fins a 109.65 dies, el que ens indica el temps                                          que trigarem a pagar els nostres proveïdors.      10. Ràtios conjuntes     a) Efecte palanquejament financer         Primerament, la ràtio d’apalancament és negativa, el que indica que l’empresa no té passiu.  L’índex d’apalancament financer ens indica en el primer any que per cada euro de patrimoni net                                de l’empresa, s’han deixat d’invertir 2,77 euros d’actiu.  En el segon any, per cada euro de patrimoni net, s’ha deixat d’invertir 9,12 euros d’actiu.  I en el tercer any, per cada euro de patrimoni net, tenim 1,37 euros d’actiu. 
  • 20      b)Període Mitjà de Maduració Econòmic i Financer        Pel que fa al període mitjà de maduració econòmic els tres anys, és de 10,14 dies, 10,74 dies i                                      8,02 dies respectivament. Aquests son els t¡dies que triguem a recuperar una unitat monetària                            des que s’inverteix en el cicle d’explotació.  El període mitjà de maduració financera és tots els tres anys negatiu, el que ens indica que no                                    estarem finançats pels recursos permanents de l’empresa sinó pels proveïdors.     
  • 21  c) Pas de liquiditat    Primer any  FM: ­133.357,40  NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3    Mitjana Clients 0    10% proveïdors 350    Mitjana proveïdors 3500’67     PAS: ­133.357,40 – (­1817,37)= ­131.540’03     Per tant, la posició de liquiditat és negativa. Això vol dir que el fons de maniobra necessari                                  (diners mínims per finançar el període de mitjana maduració financer) és més gran que la                              diferència entre actiu corrent i passiu corrent. Això vol dir que no tenim estabilitat financera.     Segon any  FM: ­76.439’38  NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3    Mitjana Clients 0    10% proveïdors 3776    Mitjana proveïdors 3146,6     PAS: ­76.439’38 – 962’7= ­76439’38     Per tant, la posició de liquiditat continua negativa i això vol dir que no tenim estabilitat financera.     Tercer any  FM: 92652’5  NOF (empresa comercial): Mitjana de mercaderies 333’3    Mitjana Clients 0    10% proveïdors 2124    Mitjana proveïdors 1770    
  • 22  PAS: 92652’5­ 687’3= 91965’2     La posició de liquiditat és positiva. Això significa que el fons de maniobra (diferència entre actiu i                                  passiu corrent) és més gran que el fons de maniobra necessari, és a dir, que tenim més diners                                    dels necessaris per finançar el període de mitjana duració financer.