• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Filosofia Power Point
 

Filosofia Power Point

on

  • 376 views

fonaments de l'estat social i democràtic de dret

fonaments de l'estat social i democràtic de dret

Statistics

Views

Total Views
376
Views on SlideShare
376
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as OpenOffice

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Filosofia Power Point Filosofia Power Point Presentation Transcript

    • Fonaments de l'estat social i democràtic de dret
    • Índex - Un nou concepte de llibertat. - L'individualisme possessiu. - L'estat liberal. - La tradició liberal. - L'estat liberal com a estat democràtic. - La societat civil. - Liberalisme polític i liberalisme econòmic. - La tradició socialista. - El comunisme i la socialdemocràcia. - L'estat social de dret. - L'estat social i democràtic de dret. - Els límits de l'estat. - Una nova societat civil.
    • Un nou concepte de llibertat La llibertat dels moderns La llibertat dels antics Per naturalesa, cada persona té uns drets que la Consistia a participar en els diversos societat ha de respectar. Una persona és assumptes públics. Es considerava lliure quan es respecten els seus drets i home lliure al ciutadà i podia prendre pot disposar de representants que gestionin part activa en el govern de la les qüestions públiques per poder comunitat política. gaudir de la vida privada. Llibertat positiva Llibertat negativa Consisteix en el fet que l'individu Consisteix a no tenir interferències ni tingui ell mateix el control sobre la impediments per part d'altres persones seva pròpia vida i decisions sense que impedeixin als individus dur a terme dependre de forces exteriors. els seus desitjos.
    • L'individualisme possessiu És una de les conseqüències de la llibertat moderna. És una concepció de l'ésser humà segons la qual cadascú és l'únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles. La societat és vista com un conjunt d'individus propietaris que es relacionen entre ells per intercanviar béns i serveis per tal que cadascú aconsegueixi el seu benefici particular.
    • L'estat liberal Les revolucions de carácter liberal van trencar amb la monarquia absoluta i van donar lloc a l'imperi de la llei, segons el qual tots els membres de la societat han de sometre’s a la llei dictada per la sobirania popular . Kant afirma que la base del sistema jurídic que correspón a un estat modern és: -Llibertat -Dependència de tots respecte a una única legislació. -Igualtat
    • La tradició liberal Liberalisme: tot individu constitueix el nucli de l'actuació política. L'estat ha de garantir la llibertat d'actuació i protegir els drets de tots els membres. La política es concep com l'art d'equilibrar els diferents interessos. Funcions bàsiques de l'estat liberal: - Mantenir la seguretat dels seus membres. - Fomentar la pau civil. - Assegurar el dret de propietat i facilitar el comerç.
    • L'estat liberal com a estat democràtic Per a poder assolir els objectius el liberalisme l'estat ha de ser constitucional: han d'existir un sistema de regles que evitin els abusos dels governants. Tots els ciutadans han de ser iguals davant la llei i han de poder defensar-se davant qualsevol abús de poder, ja que la verdadera llibertat consisteix a no ser dominat per ningú. Elements per evitar els abusos de poder: - Constitucionalisme. - Separació de poders. - Participació ciutadana en el funcionament de poders. Així l'Estat de dret va donar pas a l'estat liberal i democràtic de dret.
    • La societat civil... ..com a societat comercial .. com a sistema de necessitats Segons Adam Smith el fi bàsic de l'estat Segons Hegel, la societat civil és com un és assegurar el creixement econòmic. espai on cadascú es fi per si mateix i els La societat civil està formada per altres són mitjans per al fi d'un individu individus propensos a l'intercanvi, particular. sorgit de la recerca del benefici mutu. Això dóna lloc a l'aparició del mercat Degut a les tensions i contradiccions, la com a lloc per a l'intercanvi lliure de societat civil manca de capacitat per béns i serveis. proporcionar un progrés social, per tant, una autoritat pública ha d’assegurar el funcionament.
    • Liberalisme polític Liberalisme econòmic Els éssers humans han de ser Entén el mercat com a mecanisme bàsic lliures per seguir les seves de coordinació social. pròpies preferències. El paper de l'estat consisteix a facilitar Assumeix com a pròpia la al mercat que cumpleixi amb les insistència de la tradició seves funcions. En aquest aspecte, la republicaba en la necessitat de participació democràtica pot ser participació democràtica en els vista com un perill. assumptes públics.
    • La tradició socialista El socialisme es proposa establir la igualtat material, condicions socials i econòmiques iguals per tothom. Aquesta preocupació condueix el socialisme a controlar el mercat. Segons el socialisme, els drets de propietat i el control dels mitjans de producció i distribució dels béns econòmics haurien d'estar en mans de la societat considerada com a totalitat i ser administarts en interès de tots per assegurar la igualtat social.
    • Comunisme Socialdemocràcia A partir de les idees de Ferdiand Lasalle i Estratègia desenvolupada Eduard Bernstein apareix un tipus de principalment per Lenin que veu socialisme que proposa l'intervenció de l'estat liberal com un instrument l'estat sense trencar les bases al servei de la classe dominant. democràtiques i liberals. Els seus objectius són combatre Objectius: tota mena de propietat, la -Subordinar el mercat a les necessitats destrucció revolucionària de socials. l'estat... -Controlar l'economia. -Distribuir socialment el poder polític.
    • L'estat social de dret L'estat social de dret inclou la preocupació per la igualtat social. L'estat cada cop assumeix un paper més actiu en la societat civil per dues raons: Com a resposta a les exigències de la justícia social, per fer real la igualtat d'oportunitats per a tothom. Com a resposta als problemes del sistema econòmic per tal d'assegurar l'eficàcia i evitar les tendències a la crisi.
    • L'estat social i democràtic de dret Per tal que Espanya sigui un estat social i democràtic de dret s'han de conjuntar harmònicament els objectius següents: - Un estat social que reconeix l'igualtat i s'ocupa de garantir els drets econòmics, socials i culturals de la població. Un estat democràtic en el qual la sobirania popular es manifesta sobretot a través de la participació en les elecciones periòdiques lliures. Un estat de dret en el qual totes les persones i institucions se sotmetin a la Constitució de manera que es respectin les garanties jurídiques fonamentals, la separació i l'equilibri de poders i que cadascun respecti els drets humans.
    • Els límits de l'estat Actualment, els estats socials i democràtics de dret s'enfronten a problemes que obliguen a definir quines són les seves funcions i quines corresponen a la societat civil. L'estat del benestar s'ha convertit en un estat benefactor que ha reduït el protagonisme de la inciativa privada. Els ciutadans adopten una actitud de dependència. L'augment de les competències de l'estat comporta un creixement de la burocràcia, un augment del poder administratiu... i això condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governats. La sobirania estatal és insuficient per fer front a la globalització, és a dir, ni la política, ni la protecció del medi ambient ni l'economia són ja un assumpte de cada estat en exclusiva.
    • Una nova societat civil La societat civil s'entén com aquella dimensió de la societat que està formada per una trama de relacions , d'un conjunt d'associacions que abasten des de la família , esglésies, amics, veïns, fins a organitzacions cíviques internacionals. Línies d'interpretació del que és la societat civil: - John Keane: la societat civil és la dimensió no estatal de la societat en conjunt i per tant inclou el poder econòmic en el seu funcionament. - Habermas, André Gorz i Michael Walzer: la societat civil es distingeix tant del poder estatal com de l'econòmic. És un espai de cooperació, sense coerció estatal ni interessos econòmics que es regeix per llaços de solidaritat. Remeis per resoldre els problemes que planteja la relació de l'estat amb la societat civil: · La societat civil legitima el poder polític i li correspon controlar-lo. · Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal. · La societat civil ha de ser autònoma respecte a l'estat. · Cal potenciar una opinió pública independent. · S'ha d'enfortir una ètica de la societat civil.
    • Bibliografia Filosofia i ciutadania 1 batxillerat. http://images.google.es/ http://www.gettyimages.com/