Antologia PoèTica
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Antologia PoèTica

on

  • 9,224 views

 

Statistics

Views

Total Views
9,224
Views on SlideShare
9,162
Embed Views
62

Actions

Likes
0
Downloads
40
Comments
0

1 Embed 62

http://www.slideshare.net 62

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Antologia PoèTica Antologia PoèTica Presentation Transcript

  • Antologia Poètica De: Rubén Pascual 1r Batxillerat
  • Índex
    • Autor
    • Moviments Literaris
    • Comentaris:
    • Localització
    • Determinació del tema
    • Estructura
    • Forma
    • Conclusió
    • Conclusió Final
  • Jacint Verdaguer
    • Va néixer l’any 1845
    • L’any 1865 i 1866 guanya 4 i 2 premis, respectivament, en el Jocs Florals de Barcelona
    • L’any 1870 és ordenat sacerdot de Vic
    • Guanya el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema “l’Àtlantida”
    • L’any 1880 és proclamat Mestre en Gai Saber i el mateix any publica el llibre “Montserrat”
    • El 1886 es coronat com a Poeta de Catalunya
    • L’any 1885 publica el gran poema “Canigó” i viatja a Terra Santa
    • Després d’aquest viatge atura la seva producció literària
    • L’any 1902 mor a causa d’una tuberculosi
  • Jacint Verdaguer
  • Moviments Literaris “La Renaixença i el Romanticisme”
    • La Renaixença és un moviment cultural català del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renéixer el català com a llengua literària i de cultura després de tres segles en què la producció literària culta havia estat escassa i de no gaire qualitat. (període anomenat genèricament Decadència)
    • Els principals temes d’aquest moviment són:
    • L’exaltació de la història medieval de Catalunya
    • L’ interès per la literatura popular, pel folklore català
    • Elements nostàlgics en la seva literatura.
    • La valoració del paisatge català com a element identificador per l’autor i la nació catalana
    • Els seus objectius són: restablir les institucions acadèmiques; retornar al català el prestigi social i literari que havia tingut durant l’Edat Mitjana i, finalment, recollir la literatura i el folklore populars.
    • També cal destacar la influència que va tenir el romanticisme en la Renaixença, ja que és el moviment més influent en el seu desenvolupament. A més, la temàtica de Jacint Verdaguer és purament romàntica (temperament idealista, atracció per la natura, concepció romàntica de la poesia, nacionalisme i enyoradís de mena)
  • Vora la mar
    • Localització:
    • Aquest poema va ser publicat dins de “Flors de Calvari” l’any 1896
    • Determinació del tema:
    • La fugacitat de les coses
    • Estructura:
    • Aquest poema consta de dues parts:
    • La primera (estrofes 1-4): Parla de la quantitat de les coses que es poden arribar a veure des de posicions altes i la llunyania des de la qual es veuen. (des d’un castell)
    • La segona: (estrofes 5-10): Explica la diferència de veure les coses des de diferent perspectiva i com poden arribar a canviar.
    • (des d’una platja)
  • Vora la mar
    • Forma:
    • En aquest poema, el tipus d’estrofa és quartet/quarteta, ja que són estrofes de quatre versos de 6 i 10 síl·labes. Així, el esquema mètric queda de la següent manera: 10A, 6a, 10B, 6b. Si parlem de la rima s’ha de dir que aquesta és consonant.
    • Pel que fa a figures retòriques, tenim:
    • Hipèrbaton: Al vers 3-4: “...quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar...”
    • Metàfora: Al vers 12 (per exemple): “...mos somnis que són morts.”
    • Interrogació retòrica: Al vers 37 (per exemple): “Per què escriure més versos en l’arena?...”
    • Conclusió:
    • Es un poema que fa referència al canvi de visió que poden patir les coses segons des d’on les observes. Des de una posició elevada, les coses semblen llunyanes; però des d’una visió propera, les coses no són el que sembla o canvien.
  • Los dos campanars
    • Localització:
    • Aquest poema es publicat en la 2ª edició del “Canigó” després de que Jacint Verdaguer el deixi fora de la 1ª edició.
    • Determinació del tema:
    • L’enyorança d’una pàtria perduda.
    • Estructura:
    • Aquest llarg poema es divideix en tres parts:
    • La 1ª part (estrofes 1-8): Explica la enyorança d’una pàtria perduda i una cultura destruïda. Fa ús del tòpic “ubi sunt?” amb preguntes retòriques observables.
    • La 2ª part (estrofes 9-14): Es basa principalment en el diàleg entre dos campanars que resten d’unes ruïnes (el de Sant Martí i el de Sant Miquel).
    • La 3ª part (estrofes 15-21): En aquesta part l’autor anima a les ruïnes recordant-li la grandesa que havien tingut en el passat. També els anima a no ser derrotats per cap element extern.
  • Los dos campanars
    • Forma:
    • En aquest poema, la tipologia de l’estrofa és la d’un quintet, ja que cada estrofa té cinc versos i aquests són decasíl·labs. D’aquesta manera, el esquema mètric és: 10 A, 10 B, 10 A, 10 A, 10 B. Pel que fa a la rima, és consonant.
    • Algunes de les figures retòriques són:
    • Comparació: Al vers 26: “Com dos gegants d’una legió sagrada...”
    • Metàfora: Al vers 28: “...són los monjos darrers de l’encontrada,...”
    • Personificació: Al vers 41-42: “-Campanes ja no tinc- li responia lo ferreny campanar de Sant Martí-. ...”
    • Paral·lelisme: Al vers 44-45: “Per tocar a morts pels monjos les voldria;
    • per tocar a morts pels monjos i per mi.”
    • Sinestèsia: Al vers 65: “...no hi cantarà mai més dolces amors.”
    • Polisíndeton: Al vers 80: “...i ossos i glòries i records se’ns ven.”
  • Los dos campanars
    • Conclusió:
    • Tracta d’algú que enyora la seva pàtria i cultura catalana (ubi sunt?).
    • Reflecteix el desig de tornar a veure aquella cultura destruïda, és a dir, que
    • ressorgeixi de les seves pròpies cendres després de molt de temps.
  • Conclusió Final
    • Aquests dos poemes de Jacint Verdaguer fan referència a un mateix tema: el desig de recuperar la cultura catalana. Jacint Verdaguer és un poeta amb una producció poètica d’una ambició i una qualitat espectaculars, ell representa la consolidació de la Renaixença literària en el camp de la poesia. En aquests dos poemes es reflecteix la riquesa lingüística i la gran capacitat imaginativa de Jacint Verdaguer. Es pot afirmar, sense cap dubte, que Jacint Verdaguer.
    • FI