• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Pisa competència lectora
 

Pisa competència lectora

on

  • 1,284 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,284
Views on SlideShare
1,284
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
19
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Pisa competència lectora Pisa competència lectora Presentation Transcript

    • Com l’avaluació PISA pot contribuir a canviar els procediments d’ensenyament i els processos d’aprenentatge LA COMPETÈNCIA LECTORA Roser Canals Elvira Borrell 25 de març de 2011
    • SUMARI 1. INTRODUCCIÓ 4. ESTRATÈGIES COGNITIVES CONTRIBUCIÓ DE PISA ALS PROCEDIMENTS D’ENSENYAMENT I ALS PROCESSOS D’APRENENTATGE 5. NIVELLS DE RENDIMENT DE LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) 3. DISSENY DE LA PROVA 6. ELEMENTS DE CONT EXT 7. PROPOSTES PER INCORPORAR LA COMPETÈNCIA LECTORA
    • 1. Introducció EL PAPER DE LA LLENGUA EN LA CONSTRUCCIÓ DEL CONEIXEMENT ALUMNAT a través del LLENGUATGE 3. Comunica el coneixement
      • Coneix i
      • es representa
      MÓN / REALITAT 2. Reelabora el coneixement
      • L’avaluació dels resultats d’aprenentatge pot tenir, en funció
      • de l’ús que és faci dels resultats, impacte en els procediments
      • d’ensenyament.
      • Punts forts de les proves PISA que poden ajudar a canviar
      • procediments al professorat i processos a l’alumnat:
        • L’anàlisi i la reflexió del marc conceptual.
        • L’anàlisi i la reflexió dels ítems de les proves.
        • L’anàlisi i la reflexió dels elements de context.
      AVALUACIÓ DE LA COMPETÈNCIA LECTORA A PISA 2009
    • SUMARI 1. INTRODUCCIÓ CONTRIBUCIÓ DE PISA ALS PROCEDIMENTS D’ENSENYAMENT I ALS PROCESSOS D’APRENENTATGE 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA)
    • 2. La competència lectora segons PISA
      • La competència lectora consisteix a comprendre i utilitzar els textos escrits i a reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i potencial de cadascú i participar en la societat.
      Els centres fomentaran la lectura en totes les matèries , com a factor bàsic per el desenvolupament de les competències bàsiques i per a l’adquisició dels objectius educatius de l’etapa. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de l’activitat acadèmica, social i cultural valorant la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix i del món, i consolidar hàbits lectors Desenvolupament progressiu de l’autonomia lectora i de la consideració de la lectura com a font de coneixement del món , de la naturalesa humana i de les relacions entre les persones, i pensar les pròpies vivències. La lectura en el currículum de l’ESO DECRET 143/2007
    • La lectura al currículum de les matèries no lingüístiques DECRET 143/2007
      • Lectura crítica de textos amb contingut científic obtinguts de fonts diverses.
      • Lectura i interpretació de mapes, plànols i imatges de diferents característiques i suports, per localització i per caracteritzar els grans àmbits geopolítics i econòmics.
      • Lectura i interpretació de dades estadístiques i de gràfics en suport convencional i digital
      • Lectura i interpretació d’objectes artístics i d’imatges tot identificant i relacionant els aspectes formals, de contingut i contextuals.
      • Lectura, interpretació i redacció d’informes i documents tècnics contribueix al coneixement i a la capacitat d’utilitzar textos de diferents tipologies
    • SUMARI 1. INTRODUCCIÓ CONTRIBUCIÓ DE PISA ALS PROCEDIMENTS D’ENSENYAMENT I ALS PROCESSOS D’APRENENTATGE 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) 3. DISSENY DE LA PROVA
    • 3. Disseny de la prova 3.1 Exemple d’un estímul  Alerta d’al·lèrgia als cacauets Galetes farcides de xocolata Data de l’alerta : 4 de febrer Nom del fabricant: Fine Foods Ltd. Informació sobre el producte : Galetes farcides de xocolata 125 grams. (Consumir preferentment abans del 18 de juny i consumir preferentment abans de l’1 de juliol). Detalls. Algunes galetes d’aquests lots poden contenir trossos de cacauets que no estan inclosos a la llista d’ingredients.Les persones al·lèrgiques als cacauets no han de menjar aquestes galetes. Actuació per part del consumidor. Si ha comprat aquestes galetes les pot portar al lloc on les va comprar perquè li retornin els diners o trucar al 900 32 33 34 per a més informació. 
    • 3.2 Textos electrònics
    • La presentació de textos amb diferents formats . 3.3 Textos discontinus
    • SUMARI 1. INTRODUCCIÓ 4. ESTRATÈGIES COGNITIVES CONTRIBUCIÓ DE PISA ALS PROCEDIMENTS D’ENSENYAMENT I ALS PROCESSOS D’APRENENTATGE 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) 3. DISSENY DE LA PROVA
    • 4. Les estratègies cognitives
      • D’on es poden obtenir “cèl · lules” per identificar possibles culpables?
      • (accés i obtenció d’informació)
      • Com pot provar la policia qui ha estat a l’escenari del crim? (integració i interpretació de la informació)
      • Creus que les proves genètiques són infal ·l ibles a l’hora de determinar la culpabilitat de l’assassí?
      • (reflexió i avaluació)
      EINES CIENTÍFIQUES DE LA POLICIA S’ha comès un assassinat, però el sospitós ho nega tot. Afirma no conèixer la víctima. Diu que mai no va estar a prop d’ella, que mai no la va tocar... La policia i el jutge estan convençuts que no diu la veritat. Però, com provar-ho? L’especialista en genètica agafa algunes cèl·lules de la base dels cabells trobats a la víctima o de la saliva deixada en una burilla. Les posa en un producte que elimina...
    • SUMARI 1. INTRODUCCIÓ 4. ESTRATÈGIES COGNITIVES CONTRIBUCIÓ DE PISA ALS PROCEDIMENTS D’ENSENYAMENT I ALS PROCESSOS D’APRENENTATGE 5. NIVELLS DE RENDIMENT DE LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) 3. DISSENY DE LA PROVA
    • Nivell I comprensió literal d’informació Nivell II comprensió global d’un text Nivell III comprensió en contextos familiars o quotidians Nivell IV comprensió en contextos poc familiars Nivell V comprensió en contextos desconeguts Nivell VI comprensió d’un o més textos a partir d’elements de fora del propi text 5. N ivells de rendiment de la COMPETÈNCIA LECTORA PISA
    • Nivell inicial de Competència Avaluació inicial + simple Avaluació final AVALUACIÓ FORMATIVA + complex Nivell d’assoliment Competèncial Avaluació del procés d’aprenentatge
    • SUMARI 1. INTRODUCCIÓ 4. ESTRATÈGIES COGNITIVES CONTRIBUCIÓ DE PISA ALS PROCEDIMENTS D’ENSENYAMENT I ALS PROCESSOS D’APRENENTATGE 5. NIVELLS DE RENDIMENT DE LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) 3. DISSENY DE LA PROVA 6. ELEMENTS DE CONT EXT
      • Pregunta : Tasca de lectura: Has de comprendre i recordar la informació d’un text.
      • Fins a quin punt consideres útils les següents estratègies per entendre i memoritzar el
      • text?
      • Valora les possibles estratègies des de gens útils fins a molt útils:
      • Em centro en les parts del text que són fàcils d’entendre.
      • Llegeixo el text ràpidament dues vegades.
      • Després de llegir el text el comento amb altres persones.
      • Subratllo les parts importants del text.
      • Resumeixo el text amb les meves pròpies paraules.
      • Llegeixo el text en veu alta a una altra persona.
      6. Elements de context Exemple d’exercici metacognitiu
    • SUMARI 1. INTRODUCCIÓ 4. ESTRATÈGIES COGNITIVES CONTRIBUCIÓ DE PISA ALS PROCEDIMENTS D’ENSENYAMENT I ALS PROCESSOS D’APRENENTATGE 5. NIVELLS DE RENDIMENT DE LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) 2. LA COMPETÈNCIA LECTORA (PISA) 3. DISSENY DE LA PROVA 6. ELEMENTS DE CONT EXT 7. PROPOSTES PER INCORPORAR LA COMPETÈNCIA LECTORA
    • Escola El Pi de Dosrius Curs 2010-11 Informació per a les famílies   COM PODEM AJUDAR ELS NOSTRES FILLS I FILLES EN L’HÀBIT LECTOR? Sabem que els nens lectors es fan més preguntes, mantenen punts de vista propis, milloren la capacitat de retenir i memoritzar i són més bons estudiants.   Sabem que les bones lectures ens commouen i ens deixen empremta, desperten afeccions i interessos, ens posen en contacte amb altres llocs i gents, ens aporten coneixements, ens ajuden a millorar l’expressió escrita i a desenvolupar la creativitat.   Com podem aconseguir que els nostres fills s’interessin per la lectura?   A partir del llibre “Guia pràctica per a fer fills lectors” de J.C.Girbés, de la Fundació Bromera, us fem arribar alguns consells que ens poden ajudar. 7. Propostes per incorporar la competència lectora 7.1 El pla lector
    • Decàleg de la família compromesa amb la lectura       1. Valorem el fet de llegir       2. Expliquem -los contes i històries       3. Que ens vegin llegi r       4. Fem del llibre un objecte quotidià       5. Parlem de llibres       6. Llegim amb ells      7. Fem de la lectura un costum saludable (millor en un lloc tranquil, ben il·luminat.. .)       8. Triem els llibres amb ells       9. Animem-los a escriure   10. Impliquem-los en el procés lector: anem al "bibliobús", a les biblioteques, a exposicions...
    •   Gratis per a nosaltres, cares per a la terra Fa uns quants anys, per anar al mercat calia dur un cistell o un carretó per posar-hi tot allò que es comprava. Avui dia en qualsevol comerç ens donen tantes bosses de plàstic com vulguem. Però l’acumulació de totes de bosses plàstic i d’altres deixalles al medi suposa un greu problema al que cal començar a posar solució. L’ús abusiu de les bosses de plàstic és un problema no només per l’acumulació de residus que comporta.   Per començar, llegeix l’article publicat al diari que tracta del problema que suposa la quan quantitat de residus generats per un consum excessiu de bosses de plàstic.          7.2 Treball de la competència lectora a les àrees que no són de llengua Àrea de Ciències Naturals Nivell: segon d’ESO INSTITUT D’ARGENTONA Professor :Miquel Badia Curs 2010-11
    • La Vanguardia 15.11.2007
      • Activitat 1
      • Es planteja com a objectiu de l’activitat: identificar el problema
      • S’inicia una conversa abans de la lectura per motivar l’alumnat
      • - què us suggereix el títol?
      • - quines pràctiques són habituals a les vostres famílies?
      • S’organitza una lectura cooperativa en grups de 4 alumnes.
      • Cada alumne fa lectura individual en veu baixa, escriu el resum i l’explica als companys del grup.
      • En acabar el professor reprén la conversa per fer aflorar els motius pels quals és un problema l’ús abusiu de les bosses de plàstic.
      Activitat de l’àrea de ciències naturals (ESO)
    • Les drogues i la comunicació entre les neurones Al teu institut un grup d’alumnes de segon d’ESO estan fent un crèdit de síntesi sobre el consum de drogues. És per això que han entrevistat diversos testimonis. De cada entrevista n’han fet una fitxa. Una amiga vostra forma part d’aquest grup i com que us interessa el tema, li demaneu que us en deixi veure algunes. Aquestes són les fitxes que la vostra amiga us ha passat. Àrea de Ciències Naturals Nivell: tercer d’ESO INSTITUT D’ARGENTONA Professor : Miquel Badia Cus 2010-11
    • Fitxa nº1 Fitxa nº1
    • Fitxa nº3 Fitxa nº4
    • Fitxa nº5
      • Activitat 1: Diferents drogues, diferents efectes .
      • El professor vol, que a partir de la lectura, l’alumne es plantegi que cal aprendre més coses per analitzar el problema i trobar respostes.
      • El context de l’activitat és molt proper i d’interès per l’alumnat adolescent.
      • S’inicia amb una lectura individual dels testimonis que les companyes de segon han recollit en les diverses fitxes. El professor vol que els quedi clar que les diferents drogues tenen diferents efectes sobre les persones.
      • Per comprovar-ho demana a l’alumnat que escriguin en un full preguntes a les que els agradaria trobar resposta.
      • Posteriorment, es posen en comú i són el punt de partida de la resta d’activitats.
    • 7.3 Tipus de contextos: àmbit ocupacional
      • Resposta a un anunci Quan s'escriu una carta en resposta a un anunci cal indicar, tant a la carta com al sobre, el codi de referència de l'anunci. És recomanable especificar el lloc de treball al qual es vol optar i la data i font d'on s'ha obtingut l'oferta. Així mateix, la carta ha de mostrar que les característiques pròpies s'adeqüen al perfil sol·licitat. Finalment, cal remarcar que l'objectiu de la carta és formar part de la selecció i deixar les dades per tal que l'empresa es pugui posar en contacte amb el/la candidat/a.
      Quins són els passos que cal seguir per respondre a un anunci d’oferta de treball? Elabora un esquema.
    • 7.4 Eines per identificar les estratègies cognitives a les activitats
    •  
    • 7.5 Instruments d’autoregulació: qüestionari per a l’autoreflexió i la millora
    • Orientacions per a la millora de la comprensió lectora i l’expressió escrita http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php?module=P%E0gines&func=display&pageid=19
    • 7.6 El disseny de proves internes per avaluar l’assoliment de les competències bàsiques
      • Nivell 1r ESO
      • Matèria optativa : La competència social
      • Contingut : El valor del civisme
      • Activitat:
        • Lectura col·lectiva de l’article. Es numeren els paràgrafs del text.
        • Per grups escriuen una definició de “civisme”
        • Cada grup llegeix l’article i resumeix la idea principal de cada paràgraf amb una frase o títol.
        • S’identifiquen exemples de civisme en el contingut de l’article
        • Es posa en comú el resultat de cada grup i es compara la definició amb la que proposa la professora.
      INSTITUT BADIA DEL VALLÈS Professora: Charo Tomás
      • Fer lectors competents és un requisit de la societat de la informació i del coneixement i és responsabilitat de l’escola.
      • A l’educació obligatòria s’han de posar els fonaments que seran clau en la vida dels nois i de les noies, tant pels que continuaran estudis, com pels que aniran directament al món laboral, amb l’objectiu d’assegurar el bàsic per a tots i el màxim per a cadascú.
    •