Els hàbits de consum de la gent gran a la Xina: Reptes i oportunitats - Roger Nierga - News Enginyers Xina - Abril / Maig 2013

2013//ABRIL-MAIG
“IF YOU ARE PLANNING FOR A YEAR,
SOW RICE; IF YOU ARE PLANNING FOR
A DECADE, PLANT TREES; IF YOU ARE
PLANNING FOR A LIFETIME, EDUCATE
PEOPLE”
GUAN ZHONG. 720-645 BC
NEWS
ENGINYERS
XINA

NEWSENGINYERSXINA2013//ABRIL-MAIG
Comissió de Política Industrial i InnovacióTecnològica
del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Equip de redacció:
Alfonso Auguet, Joaquim Calsina, Sergi Escorihuela, Albert Ferrari, Irene Fiol, Ricard Granados, Jordi Guix, Joan Maurel,
i Carles Palomo, amb la col·laboració d’ACC10 de la Generalitat de Catalunya, de Casa Àsia de Barcelona,
Catherine Sherry d’AiBTraductors i Intèrprets.
Equip de corresponsals:
Eduard Carreira – Shanghai, Cristina Castillo – Shanghai, Sergi Escorihuela – Shanghai, Irene Fiol – Shanghai,
Guillem Pagès – Shanghai, Gil Serra – Shanghai, Alexis Roig – Shanghai, Àlex Quintieri – Hong Kong,Marc Boix – Kai-
ping, Albert Ferrari – Kaiping, Raül Guerra – Hong Kong, Sara Fusté – Guangzhou, Roger Sallent – Guangzhou,
JohnWaller – Beijing, Xavier deVicente – Shenzhen,Girbal Balart – Jiangmen,PabloTrujillo – Hong Kong,
Santi Codina – Suzhou i Leire Mancisidor – Kunshan (Shanghai).
Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya · c/ Via Laietana 39 08003 Barcelona
Tel. 933 192 300 / 935 572 049 · www.eic.cat
WEB DEVELOPMENT & GRAPHIC DESIGN
Aquesta edició del NEWS està a l’abast de més
de 10.000 enginyers i s’envia per correu elec-
trònic a tots els/les enginyers/res que hagin
manifestat el seu interès a rebre’l; a tots els/les
assistents/tes de les jornades que s’han orga-
nitzat i a les empreses que s’han instal·lat a la
Xina i ens donin la corresponent autorització.
També es fa difusió als 35.000 ex-alumnes de
la UPC a través d’UPC-ALUMNI. En tot cas,
d’acord amb la Llei 15/1999, de 13 de desem-
bre, de Protecció de Dades de Caràcter Perso-
nal, t’informem que les teves dades personals
s’incorporaran als fitxers del Col·legi Oficial
i de l’Associació d’Enginyers Industrials de
Catalunya, amb domicili a la Via Laietana,
39, de Barcelona. Les dades seran usades per
a les finalitats pròpies de les entitats com ara
l’enviament d’informació, prestació de serveis,
celebració de jornades, cursos i altres activitats
que puguin ser del teu interès, per la qual cosa
podran ser comunicades a terceres entitats per
al compliment de les finalitats esmentades.
Entenem que les dades personals facilitades
són veraces i et sol·licitem que ens comuniquis
qualsevol modificació. Pots exercitar els teus
drets d’accés, oposició, rectificació i cancel·
lació de les dades personals de forma gratuïta
remetent sol·licitud expressa, juntament amb
una còpia del teu DNI, per un dels mitjans se-
güents: per correu electrònic a lopd@eic.cat,
per fax amb la ref. LOPD al 933 100 681 i per es-
crit, també amb la ref. LOPD, adreçat al Col·legi
Oficial i l’Associació d’Enginyers Industrials de
Catalunya, a Via Laietana, 39, 08003 Barcelona.
El Col·legi i l’Associació d’Enginyers Industrials
de Catalunya tenen interès que aquest NEWS
funcioni amb eficàcia i acompleixi les finalitats
per les quals s’ha creat, però no es fa respon-
sable del contingut, exactitud i actualització
de la informació que prové d’altres persones
físiques o jurídiques, ni es fa responsable ni
s’identifica amb els comentaris i opinions in-
closos en els articles d’opinió.
Pots enviar comentaris, suggeriments, subs-
cripcions o la indicació de no voler rebre el
NEWS per correu electrònic a l’adreça següent:
xina@mail.eic.cat
Difusió del NEWS:
Maquetació i Disseny Gràfic:

CORRESPONSALS 4
EDITORIAL 6
CALENDARI 2013 10
NOTÍCIES 12
INFORMACIÓ I ARTICLES D’OPINIÓ 14
VIURE I TREBALLAR A LA XINA 32
THIS IS XINA 35
BORSA DE TREBALL 37
LINKS D’INTERÈS 39
SUMARI
NEWS
ENGINYERS
XINA

4
CORRESPONSALS
ENGINYERS
A LA XINA

5
Marc
Boix
KAIPING
Albert
Ferrari
KAIPING
Xavier
deVicente
SHENZHEN
Santi
Codina
SUZHOU
Girbal Balart
JIANGMEN
Raül
Guerra
HONG KONG
Roger
Sallent
GUANGZHOU
Sara
Fusté
GUANGZHOU
John
Waller
BEIJING
Cristina
Castillo
SHANGHAI
Irene
Fiol
SHANGHAI
Gil
Serra
SHANGHAI
Eduard
Carreira
SHANGHAI
Guillem
Pagès
SHANGHAI
Sergi
Escorihuela
SHANGHAI
Alexis
Roig
SHANGHAI
Leire
Mancisidor
KUNSHAN
(SHANGHAI)
Àlex
Quinteri
HONG KONG
Pablo
Trujillo
HONG KONG

6
C
atalunya ha estat
sempre oberta al
món. Des del Govern
de la Generalitat s’ha
treballat per situar Catalunya
en un lloc destacat, a l’alçada
de les seves potencialitats, ex-
portant les nostres riqueses i
valors, que ens configuren com
a europeus, com a societat mo-
tora, plural, acollidora i solidà-
ria. I també per acollir allò que
el món ens aporta, amb ciuta-
dania d’altres països, estudi-
ants i investigadors estrangers,
creació i obra cultural i llaços
empresarials i emprenedors
sòlids i profitosos. Però és espe-
cialment en moments de crisi
econòmica i dificultats que cal
treballar per una Acció Exteri-
or forta, que reforci ponts amb
altres països i regions, creant
oportunitats i llaços produc-
tius.
El Govern ha tingut al llarg dels
anys la mirada posada en Àsia-
Pacífic, conscient del paper que
havia de desenvolupar. Fora
del context euromediterrani,
prioritat estratègica òbvia per
nosaltres, Àsia-Pacífic constitu-
eix un eix d’actuació de primer
ordre per Catalunya. Treballem
des de fa anys per al nostre po-
sicionament a la regió, i per
constituir una porta d’entrada
al sud d’Europa, des del punt
de vista econòmic, educatiu i
universitari, turístic o cultural.
Àsia-Pacífic ha esdevingut ja
avui la zona de més vitalitat
econòmica del món. Segons
dades del Banc Asiàtic de Des-
envolupament (ADB en an-
glès), a mitjans del segle actual,
la regió asiàtica representarà la
meitat de l’economia global i
el PIB del continent asiàtic en
el seu conjunt passarà dels 16
bilions USD l’any 2010 als 148
bilions USD l’any 2050.
I en aquest marc, la Xina és ja
avui la segona potència mun-
dial, per darrera només dels
Estats Units; es parla també de
la Xina com la primera potència
industrial del món, per primera
vegada per davant dels Estats
Units. Segons previsions del
Fons Monetari Internacional,
en tan sols cinc anys la Xina ja
superarà els Estats Units com
primera economia mundial.
Són xifres que ens fan adonar
de quin és el nostre lloc al món
avui, com a europeus, i sobretot
d’on hem de posar l’atenció i els
esforços. El món ha esdevingut
un escenari molt diferent del
que havíem conegut fins ara, i
la Xina n’és indubtablement la
nova protagonista. Les noves
generacions ja viuran aquesta
realitat com un fet que condici-
ona i marca les noves pautes de
les relacions internacionals.
El Govern es planteja ara, més
que mai, abordar les relacions
amb la Xina des de múltiples
eixos clau per no deixar passar
les oportunitats que ens ofe-
reix, com a país, com a socie-
tat, com a cultura. Sens dubte,
es continuaran reforçant les
relacions institucionals al més
alt nivell, claus per una cul-
tura que valora les relacions i
els contactes personals. És de
destacar que, conscients d’ai-
xò, tots els presidents de la Ge-
neralitat han realitzat visites
oficials a la Xina d’alt contin-
gut institucional i econòmic,
incloent el viatge que preveu
realitzar en aquesta legislatura
el president Artur Mas.
Des del Govern es dóna també
suport tant a la nostra presèn-
cia empresarial a la Xina com
a possibles inversions xineses
a Catalunya, ja sigui a través
de les tres oficines d’ACC1Ó al
país (Beijing, Shanghai i Hong
Kong), potenciant nous sectors
d’oportunitat com la innova-
ció, les noves tecnologies, les
infraestructures o les energies
renovables, o amb els serveis
que ofereix Invest in Catalo-
nia. La Xina ja és, a data d’avui,
EDITORIAL

7
Roger Albinyana
Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea.
Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya.
primer soci comercial del Port
de Barcelona, amb una potent
inversió de Hutchison al nos-
tre país que potencia la nostra
posició portuària. A més, a Bei-
jing comptem també amb la
presència de l’Agència Catalana
de Turisme, clau per captar un
mercat emissor en permanent
creixement.
Un altre eix és potenciar els
recursos que contribueixen a
acostar les cultures catalana i
xinesa, ja sigui a través de les
comunitats catalanes existents
a la Xina, la formació i la mobi-
litat en educació superior i re-
cerca, o el paper d’institucions
a Catalunya com la Casa Àsia o
l’Institut Confuci. Catalunya té,
avui, una especial vinculació
amb la Xina per la comunitat
xinesa resident aquí, primera
comunitat asiàtica estrangera
a Catalunya en nombre, amb
més de 50.000 ciutadans, em-
presaris i estudiants xinesos vi-
vint a les nostres ciutats.
Amb tot, cal seguir treballant
perquè la Xina deixi de ser
llunyana. Cal fer-ho a través
de relacions comercials però
també des de la vessant so-
cial, educativa i cultural, for-
mant-nos mútuament sobre
els nostres països, les nostres
llengües i les nostres cultures,
claus per al futur de les nostres
relacions i per al futur de molts
dels nostres joves.
Avui més que mai, cal treballar
per contribuir a les relacions
internacionals amb la Xina
amb una perspectiva renova-
da, ambiciosa, eficaç i útil per
no deixar escapar oportunitats
que ens enriqueixin econòmi-
cament, culturalment, educati-
vament i turísticament.

8
English Version
C
atalonia has always
been open to the
rest of the world.
The Government of
Catalonia has worked to se-
cure Catalonia’s rightful role
with international prominence
to match its potential by ex-
porting our wealth and our
values, which define us as Eu-
ropeans, as a driving force, as a
society that is plural, welcom-
ing and caring. We have also
welcomed input from the rest
of the world: foreign students,
researchers and other citizens
of foreign countries, cultural
works and creations, and solid,
profitable ties of entrepreneur-
ship and business. However,
it is particularly in difficult
times and recessions that we
must strive for a strong foreign
presence, strengthening ties to
other countries and regions,
building opportunities and
productive partnerships.
Over the years, our Govern-
ment has looked to the Asia-
Pacific region, aware of its
future role. Beyond the Euro-
Mediterranean region – an
obvious strategic priority – the
Asia-Pacific region is Catalo-
nia’s chief sphere of foreign ac-
tion. We have striven for years
to secure a good position and
become that region’s gateway
to southern Europe for all sorts
of purposes: economic, educa-
tional and academic, tourism
or culture.
The Asia-Pacific is already the
world’s most vigorous eco-
nomic region. According to
the Asian Development Bank
(ADB), by the mid-21st cen-
tury the Asian region will make
up half the global economy
and total Asian GDP will grow
from US$16 trillion in 2010 to
US$148 trillion by 2050.
Moreover, China is already the
world’s second largest econo-
my after the United States and
is also considered the world’s
strongest industrial power-
house, ahead of the United
States for the first time. Inter-
national Monetary Fund pro-
jections have China overtaking
the United States as the world’s
topmost economy just five
years from now.
These figures tell us where we
stand as Europeans in today’s
world and where we need to
focus our attention and ef-
forts. The world has become
a very different place from
the world we grew up in, and
China is its new leading ac-
tor. Our younger generations
will grow up in full awareness
of this fact and of the ensuing
new ground rules for interna-
tional relations.
Now, more than ever, the Gov-
ernment of Catalonia intends
to address its ties with China on
many key dimensions to seize
every opportunity it has to offer
for our country, our society, our
culture. Institutional relations
will continue to be strength-
ened at the highest level – they
are crucial in a culture that val-
ues relationships and personal
contact. All presidents of Cata-
lonia have been aware of this
and have made official visits to
China, focusing particularly on
institutional and economic is-
sues. President Artur Mas also
has a trip planned during his
present term of office.
The Government of Catalonia
supports Catalan businesses
in China as well as potential
Chinese investments in Cata-
lonia via its ACC1Ó offices in
Beijing, Shanghai and Hong
Kong, by fostering new op-
portunities in areas such as
innovation, new technologies,
infrastructure or renewables,
as well as through the services
offered by Invest in Catalonia.
China has already become
the Port of Barcelona’s main
trading partner, with major
EDITORIAL

Hutchison investments bol-
stering our position in ship-
ping. Additionally, the Catalan
Tourist Board’s Beijing office is
a foothold in a key location for
securing this constantly grow-
ing outbound tourism market.
Another line of action consists
of boosting all resources that
can bring Catalan and Chinese
culture together – whether this
involves Catalan communi-
ties living in China, education
and mobility for research and
higher education, or the role
of local institutions such Casa
Àsia and Institut Confuci. We
have particularly strong ties
to China today owing to the
size of the Chinese commu-
nity: with over 50,000 Chinese
citizens, it is the largest Asian
community in Catalonia, and
includes both businesspeople
and students who have settled
in our towns.
That said, we must keep up our
efforts to bring China closer.
We must achieve this through
trade, but also through social,
educational and cultural ac-
tion, by educating each other
about our countries, languages
and cultures, which hold the
key to our future relations and
to the individual futures of
many of our young people.
Today, more than ever, we must
strive to take a renewed, ambi-
tious, effective, meaningful ap-
proach to our foreign relations
with China so that we can seize
every opportunity to move for-
ward our economies, cultures,
education and tourism.
9
Roger Albinyana
Secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea.
Departament de la Presidència. Generalitat de Catalunya.

10
S M T W Th F Sa S M T W Th F Sa
1 2 3 4 5 1 2
6 7 8 9 10 11 12 3 4 5 6 7 8 9
13 14 15 16 17 18 19 10 11 12 13 14 15 16
20 21 22 23 24 25 26 17 18 19 20 21 22 23
27 28 29 30 31 24 25 26 27 28
1 2 1 2 3 4 5 6
3 4 5 6 7 8 9 7 8 9 10 11 12 13
10 11 12 13 14 15 16 14 15 16 17 18 19 20
17 18 19 20 21 22 23 21 22 23 24 25 26 27
24 25 26 27 28 29 30 28 29 30
31
1 2 3 4 1
5 6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8
12 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15
19 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22
26 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29
30
1 2 3 4 5 6 1 2 3
7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 10
14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17
21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 24
28 29 30 31 25 26 27 28 29 30 31
1 2 3 4 5 6 7 1 2 3 4 5
8 9 10 11 12 13 14 6 7 8 9 10 11 12
15 16 17 18 19 20 21 13 14 15 16 17 18 19
22 23 24 25 26 27 28 20 21 22 23 24 25 26
29 30 27 28 29 30 31
1 2 1 2 3 4 5 6 7
3 4 5 6 7 8 9 8 9 10 11 12 13 14
10 11 12 13 14 15 16 15 16 17 18 19 20 21
17 18 19 20 21 22 23 22 23 24 25 26 27 28
24 25 26 27 28 29 30 29 30 31
Chinese public holidays
Working weekend
Weekend
Women's Day (normally it's half-working day holiday for women, but it is not a compulsory holiday)
Yearly Calendar 2013
February
AprilMarch
January
November
September
December
October
August
May
July
June

12
L’economia xinesa va créixer el 2012
al ritme més lent en 13 anys
El producte interior brut (PIB) de la
Xina va créixer un 7,8% l’any passat,
fins als 6,24 bilions d’euros, el ritme
més lent dels últims 13 anys. El ge-
gant asiàtic s’ha vist castigat per la
debilitat dels mercats exteriors, tot
i que les dades de l’últim trimestre
mostren que la segona economia del
món s’està recuperant.
Informació en El País
Informació en South China
Morning Post
La Xina es converteix en el major
productor mundial de telèfons in-
tel · ligents
La Xina ja s’ha convertit en el major
productor mundial de «smartpho-
nes» amb un total de 224 milions
d’unitats venudes el 2012. La signatu-
ra d’investigació amb base a Pequín,
Anàlisi Internacional, va augurar
que el 2015 el mercat en línia per a
telefonia mòbil a la Xina arribarà als
429.600 milions de iuans (68.190 mi-
lions de dòlars).
Informació en ABC
Estratègies pràctiques per superar
els obstacles reglamentaris a la Xina
Document pràctic de la consultora
Interchinasobrecomelsinversorses-
trangers poden superar els Obstacles
reguladors a la Xina, i esborrar la idea
que el marc legal xinès és un obstacle
insuperable.
Informació en Interchina
Consulting
Xina: de treballadors a consumi-
dors
Article de Xulio Ríos sobre el ressor-
giment de les tensions laborals en els
últims anys de la dècada de Hu Jintao
(2002-2012), qui el novembre passat
va cedir la secretaria general del Par-
tit Comunista de la Xina (PCX) a Xi
Jinping, posant l’accent en els dèficits
de la situació laboral a la Xina i al nou
model de desenvolupament de l’eco-
nomia xinesa.
Informació en el Observatorio de
Política China
Xangai demana que els bancs xi-
nesos siguin més internacionals i
proposa la primera zona de lliure
comerç de la Xina
El vicealcalde econòmic de Xangai,
Tu Guangshao, ha demanat als bancs
xinesos que tinguin una presència
més internacional per fer de Xan-
gai un dels centres econòmics més
importants del món. A més la ciutat
planeja construir en els pròxims tres
anys la primera zona de lliure comerç
del país, sota un programa pilot.
Informació en South China
Morning Post
Informació en Expansión
ACS inicia a Macau les obres del
seu major projecte a Àsia per 164
milions d’euros
Leighton, filial de la constructora ale-
manya Hochtief, controlada al seu
torn per ACS, ha estat seleccionada
comaofertapreferentperconstruirel
centre de jocs en el complex hoteler i
d’oci deWynn Resorts a Macau (Xina)
per 164 milions d’euros. Aquest serà
el major projecte emprès per Leigh-
ton Àsia i un dels més importants del
grup d’ociWynn.
Informació en Invertia
Nova Circular de simplificació del
control de canvis sobre operacions
d’IED a la Xina
Garrigues explica la“Circular 59” pro-
mulgada per la State Administration
of Foreign Exchange de la Xina, que
va entrar en vigor el 17 de desembre.
La norma busca millorar el marc d’in-
versions estrangeres al país per inten-
sificar la internacionalització del iuan
i eliminar restriccions de control de
canvis.
Informació en Iberoasia
La Xina-Europa-Espanya: El desper-
tar de la inversió d’empreses xineses
a Europa i Espanya
Article d’Ivana Casaburi i Adrián
Blanco Estévez sobre el creixent in-
terès de les empreses xineses per
Europa que s’ha concretat en un fort
increment de la inversió en els últims
anys. Mentre el 2009 el flux d’inversió
xinesa cap a Europa va ser de només
66 milions d’euros, el 2012 es va dis-
parar fins als 3.192 milions d’euros.
Informació en Esade
La debilitat del ien pot tenir impacte
sobre la Xina
Anàlisi a Expansión sobre la caiguda
del ien japonès, que fa que el ren-
minbi xinès es mogui en la direcció
contrària. Des de principis d’octubre,
la moneda japonesa ha perdut
prop d’un 17% enfront del dòlar. La
divisa xinesa, per la seva banda, està
guanyant terreny.
Informació en Expansión
Anàlisi de l’alentiment de l’econo-
mia xinesa
L’expansió econòmica de la Xina
l’any 2012 va ser del 7,8 per cent, l’any
més lent des de 1999, i per sota del
9,3 per cent el 2011 i del 10,4 per cent
el 2010. No obstant això, el fet que el
creixement del PIB s’hagi alentit no
vol dir que el creixement de l’econo-
mia xinesa hagi arribat a la seva fi.
Informació en INSEAD Knowledge
Components d’automoció a la Xina
Amb unes previsions que apunten als
20 milions de cotxes venuts el 2012,
la Xina s’ha convertit en el principal
mercat per al sector de l’automoció i
fabrica ja gairebé el doble de vehicles
que els Estats Units.
Informació en El Exportador
La Xina invertirà més de 19.000
milions de dòlars en infraestructu-
res de transport
El Ministeri de Finances xinès ha
anunciat que destinarà 120.000 mi-
NOTÍCIES
SELECCIÓ DEL BUTLLETÍ D’ECONOMIA DE CASA ÀSIA

Delegació empresarial catalana a
la Xina
Del 5 a l’11 de maig tindrà lloc
la propera edició de la missió
empresarial internacional de re-
ferència en l’àmbit de l’R+D a la
Xina, organitzada bianualment
pel govern xinès i l’empresa cata-
lano-xinesa GlobalTaixue, especi-
alitzada en el desenvolupament
de projectes d’R+D+i en el país
asiàtic.
En aquesta edició hi participaran
una delegació d’empreses biotec-
nològiques en el marc de la China
Biopharma R&D and CRO Confe-
rence i una d’empreses TIC i logís-
tiques en l’àmbit del China Smart
Logistics Summit, en torn a les tec-
nologies intel·ligents al servei de la
indústria logística.
L’esdeveniment es caracteritza per
disposar de la total esponsorització
econòmica per part del Ministeri
de Ciència i Tecnologia i el Minis-
teri d’Indústria i Tecnologies de la
Informació de la República Popular
de la Xina, així com dels governs de
la ciutat de Shanghai i de les pro-
víncies de Zhejiang, Jiangsu, Hubei
i Guangdong, sent una oportunitat
única per a les pimes catalanes que
participen en aquesta delegació
completament de franc.
Els assistents compartiran ponèn-
cies i debats amb els majors experts
del sector i tindran ocasió d’entre-
vistar-se amb alts càrrecs del go-
vern, així com fer contactes amb les
empreses xineses i internacionals
líders en els respectius sectors, del
renom d’Almirall, Ferrer, Esteve,
Sinopharm, AstraZeneca, Europe-
an CRO Federation o Mindray, en
l’àmbit biotecnològic, o SinoTrans,
DHL, Lufthansa, HP o vTradeEx, en
els sector dels smart logístics.
GlobalTaixue
Informa-te’n trucant a La Mútua dels Enginyers, telèfons 932 954 300 / 662 991 085,
per fax al 933 100 638, o enviant un correu electrònic a l’adreça:
xina@mutua-enginyers.com
Cobertura integral del 100%
dels riscos
lions de iuans (19.110 milions de
dòlars) a la construcció d’infraes-
tructures de transport locals el 2013,
amb l’objectiu de millorar les princi-
pals xarxes d’autopistes i les carrete-
res rurals, inversió que va en línia de
l’aposta del govern per la despesa per
impulsar el creixement.
Informació en Pueblo en Línea
La Xina espera créixer un 7,5%
aquest any
El primer ministre sortint de la Xina,
Wen Jiabao, espera que l’economia
del gegant asiàtic creixi un 7,5% el
2013. Si es confirma, aquest seria el
menor ritme de creixement del país
des de 1990. El país ja va registrar el
2012 una expansió del 7,8%, la menor
en tretze anys. El pressupost també
contemplarà un augment de mig
punt percentual del dèficit fiscal, fins
al 2% del PIB.
Informació en Bloomberg

14
INFORMACIÓ

16
H
u Jintao cedió en marzo la presiden-
cia de China a favor de Xi Jinping. Tras
el XVIII Congreso del Partido Comu-
nista (PCCh) celebrado en noviembre
pasado, prácticamente desapareció de la escena
pública, al igual que buena parte del anterior
equipo dirigente del país, con la sola excepción
de Li Keqiang y el propio Xi Jinping. Tal es el ritual
del poder en China. La principal representación
formal de la autoridad y la soberanía, atribuida a
las asambleas populares a todos los niveles y al-
canzando a la propia Presidencia del país, restau-
rada en 1982, cede ante la evidencia del auténtico
poder, asociado inevitablemente a la omnipre-
sencia y magisterio del PCCh.
Desde noviembre, los siete integrantes del nuevo
Comité Permanente del Buró Político, algunos a
la espera de plaza en las principales instituciones
del estado (Asamblea Popular Nacional o Confe-
rencia Consultiva Política del Pueblo Chino), ga-
naron protagonismo y visibilidad en detrimento
de los líderes vigentes, aun en pleno uso de sus
competencias. A diferencia de lo que ocurre en
las democracias occidentales, aquí las transici-
ones son “previas” y no “post”, y el periodo “en
funciones”, el que media entre las decisiones del
congreso del PCCh y los acuerdos de las asamble-
as populares que las legitimarán, se labra inter-
namente.
Otro tanto podríamos decir de la Administración,
empezando por el propio Consejo de Estado,
donde el primer ministro Wen Jiabao se difuminó
ante las nuevas estrellas ascendentes, en especial
Li Keqiang, llamado a sucederle en el cargo.
Esta singularidad del sistema político chino, ver-
tebrado a través de la primera dinastía orgánica
de la milenaria historia del país, ha dado mues-
tras en los últimos meses de una capacidad de
maniobra importante en un entorno plagado de
desafíos y controversias. Al final, a pesar de la
gravedad del caso Bo Xilai, el XVIII congreso del
PCCh no solo definió las bases del consenso que
debe guiar el país en los próximos años, sino que,
sobre todo, reafirmó las componentes de su pe-
culiar institucionalidad con reglas, públicas y no
tanto, llamadas a garantizar la estabilidad en las
transiciones, sentando precedentes de cierto al-
cance.
Naturalmente, esto no resuelve por arte de magia
las contradicciones que habitan en su interior,
pero si facilita mecanismos aceptables y acepta-
dos que eluden los peligros de antaño caracteri-
zados por la manipulación social hasta extremos
inverosímiles en aras de satisfacer las ambiciones
de los diferentes grupos de poder. Este riesgo, su-
frido en el pasado en reiteradas ocasiones, cons-
tituye el mayor remordimiento y peligro para la
estabilidad del PCCh y por ende de China.
Hu Jintao cedió en noviembre no solo la secreta-
ría general del PCCh sino incluso la presidencia
de la Comisión Militar Central, el único órgano
donde no existe límite temporal de mandatos y
clave en la estructura del poder en el sistema po-
lítico chino. Ese afán por transmitir indicios de
normalidad institucional debió sonrojar tanto a
su antecesor, Jiang Zemin, el más personalista de
los líderes chinos de los últimos tiempos y refe-
rente del llamado clan de Shanghái, que en enero
solicitó bajar en el orden del protocolo oficial pa-
sando a ser “un jubilado más”.
Estas manifestaciones del modus operandi de la
nomenklatura china, comprometida con el asen-
tamiento de una regularidad que reduzca los ri-
esgos de división en momentos de especial ten-
sión como los que rodean siempre el cambio en
el liderazgo central, incorporan datos positivos y
revelan avances que no deben minusvalorarse, si
bien plantean serias dudas respecto a su ulterior
voluntad democratizadora en relación al conjun-
to de la sociedad.
Con un Estado subsumido e instrumentalizado
por el PCCh, los avances democráticos dependen
LAS MANERAS DE
HU JINTAO
Xulio Ríos. Director del Observatorio de la Política China y autor de “China pide paso.
De Hu Jintao a Xi Jinping” (Icaria editorial).

17
en extremo de la democratización de dicho cuer-
po orgánico, que aglutina en torno al 7 por cien-
to de la población total del país. Por otra parte,
el predominio de tal conceptualización, que ha
ganado mucho terreno en los últimos años frente
a las tesis de la separación Estado-Partido de los
años ochenta del pasado siglo, limita considera-
blemente la autonomía de los poderes legislati-
vos y ejecutivos a todos los niveles, constreñidos
a rendir cuentas no ante la sociedad sino ante
los órganos del PCCh, quienes disponen sobre la
identidad de los funcionarios más relevantes pri-
vilegiando la cooptación sobre la selección públi-
ca, y determinan las estrategias fundamentales,
multiplicando su enorme capacidad tentacular.
El proceder manifestado por Hu Jintao viene a
exaltar las bondades de la colegialidad y la habili-
tación de procedimientos para resolver las tensi-
ones y controversias sin que el estado se resienta
en un tiempo en que el PCCh, a cien años vista
de su fundación, debe reconstruir, creativamente,
las bases de su legitimidad. Esta virtuosidad del
PCCh sería positivamente valorada por una soci-
edad que aprecia el buen ejercicio burocrático del
mandarinato pero no le convierte en protagonis-
ta sino en beneficiaria, o sufridora llegado el caso,
de dichas tendencias. A la postre, son mecanis-
mos alternativos a una democratización profun-
da, objetivo lejano a día de hoy.
Sin duda este proceder es uno de los elementos
más destacados del legado de Hu Jintao. Sin líde-
res carismáticos, sin el aval de haber sido prota-
gonistas de una revolución que hoy usufructúan,
su legitimidad, en entredicho por los sinsabores
de la reforma, tiene que construirse desde dentro.
Ya no basta con mejorar los índices económicos,
superando los problemas creados por una mo-
dernización que tanto ha mejorado la situación
del país como agravado sus déficits en numero-
sos planos, sino que el PCCh debe demostrar su
capacidad de liderazgo político ante una soci-
edad exigente que reclama ser sujeto activo del
proceso de transformación. Ese desafío es difícil
de integrar por quien ha interiorizado la premi-
sa de que la preservación de su especial fuero es
condición sine qua non para la estabilidad y el
progreso del país.

18
18
M
entre a casa nostra les energies re-
novables estan vivint una autèntica
demonització per part de un siste-
ma energètic absolutament oligo-
polístic i cobdiciós, a la Xina el govern s’ha adonat
que el suport a les energies renovables ja no es tan
sols una qüestió de principis si no una autèntica
aposta de futur a nivell social, ambiental i sobre-
tot, econòmic.
Durant l’última dècada la Xina ha passat de
desenvolupar un rol merament productor (de
baix cost) a esdevenir un autèntic mercat per a
les inversions en energies renovables. Regula-
cions com la Renewable Energy Law (2005), o
el Medium and Long-Term Development Plan
for Renewable Energies (2007) han ajudat a es-
tablir objectius, sectors prioritaris, polítiques i
mesures per al desenvolupament de les renova-
bles fins a l’any 2020, mentre que l’últim XII Pla
Quinquennal 2011-2015 ha marcat el full de ruta
a curt termini.
En menys d’una dècada el país s’ha posicio-
nat entre els primers del món tant en potència
instal·lada com en desenvolupament tecnològic.
Actualment, la Xina es líder mundial en energia
hidroelèctrica, solar i eòlica, tant en potència
instal·lada com en producció energètica i alhora
és la seu de algunes de les empreses més impor-
tants d’aquests sectors.
EL MIX ELÈCTRIC XINÈS
Actualment, el pes de les energies renovables en
el mix energètic nacional encara és discret. Du-
rant el 2011 el 82,6% de la demanda elèctrica del
país (3.897 TWh) es va satisfer amb fonts ener-
gètiques convencionals, segons dades del China
Electricity Council. El país continua tenint una
gran dependència de les fonts convencionals a
l’hora de produir electricitat, principalment del
carbó, degut en part a les grans reserves de les
que històricament disposava.
SOS TENIBILITAT A LA XINA
ENERGIES RENOVABLES (I)
Roger Sallent i Sara Fuste. Consultors en sostenibilitat a SD Projects
Mix energètic en la generació elèctrica anual a Xina (2011)

19
Tot i així, la creixent demanda energètica ha
comportat que la Xina no pugui fer front a la
seva ingent demanda mitjançant recursos pro-
pis, raó per la qual ha passat paulatinament a
ser un país importador de petroli (a partir de
1992), gas natural (2007) i carbó (2009) segons
la U.S. Energy Information Administration. Cal
tenir present que mentre la Xina és el principal
consumidor energètic a nivell mundial, l’ener-
gia primària consumida per càpita es situa al
voltant del 40% de la dels països de la OCDE
(dades de 2009), i és inclús inferior a la mit-
jana mundial. Aquest fet ens fa constatar la
necessitat que té el país a l’hora d’articular un
sistema energètic sòlid que pugui fer front a la
creixent demanda que es preveu per a les prò-
ximes dècades.
Davant dels actuals problemes de contamina-
ció atmosfèrica que pateix el país, les energies
renovables ocupen cada cop un rol més impor-
tant en l’agenda política. Durant el passat 12
de gener, a la ciutat de Pekín es van enregistrar
concentracions de PM2,5 (partícules de dimen-
sions inferiors a 2,5 μm - es consideren les més
nocives per a la salut humana) superiors a 990
μg/m3 segons dades oficials, molt per sobre
dels 25 μg/m3 que recomana la organització
mundial de la salut. Fets com aquest, que mal-
auradament es repeteixen sovint, han fomen-
tat que el govern s’hagi marcat com a objectiu
aconseguir que el 11,4% del consum nacional
d’energia primària provingui de recursos no
fòssils per al 2015 i el 15% per al 2020.
ENERGIA SOLAR
La Xina ocupa una gran posició de lideratge
en l’aprofitament d’energia solar. Té la major
capacitat productiva a nivell mundial en ter-
mes de solar fotovoltaica i tèrmica. Alhora, és
el principal país en quan a generació d’energia
solar tèrmica (s’estima que durant el 2011 la su-
perfície de captació arribava als 200 milions de
m2) i, any rere any, millora posicions en la foto-
voltaica (només durant el 2012 s’han instal·lat
un total de 1,2GW, i actualment ja té un total
de 3GW).
La disposició de rics recursos minerals (terres
rares) entre d’altres motius han permès a la Xina
ocupar una posició molt privilegiada en el sector
fotovoltaic. Aquesta és una de les raons que ha ca-
tapultat empreses xineses com LDK Solar, Yingli,
Trina, o JA Solar a liderar la producció de plaques
fotovoltaiques.
El govern està intentant posar en pràctica me-
sures per incentivar el mercat local fotovoltaic i
reduir la dependència internacional, amb l’objec-
tiu de fer front a la sobreproducció i a la corres-
ponent caiguda de preus que ha viscut el mercat
mundial durant els últims anys. En aquest marc,
i segons declaracions de la National Energy Ad-
ministration, el país intentarà instal·lar al voltant
de 10 GW durant el 2013. Per al 2015 es preveu te-
nir instal·lats 20GW, si bé aquest objectiu ha sigut
ampliat varies vegades. Per tal d’incentivar aquest
creixement, el govern ha aplicat diverses mesures
com el sistema de primes establert al 2011, o pro-
grames de subvencions com el BIPV Programme
o el Golden Sun.
Durant el proper News s’analitzaran altres energi-
es renovables: eòlica, hidroelèctrica, bioenergia,
geotèrmica i oceànica.
Comparativa dels principals productors
d’energia solar FV a nivell mundial (P
acumulada a finals de 2011).

20
Innovation has become the new buzzword in
China when referring to its economic develop-
ment in the 21st century. The country has start-
ed its own journey towards a knowledge-based
economy, leaving the cheap manufacturing be-
hind. However, theWest’s perception of the Asian
giant still relies on the old“Made in China”cliché.
Western countries must prepare for the challeng-
es and opportunities that the upcoming tsunami
of Chinese innovation will entail.
L
a Xina i Innovació són dues paraules que
no solen anar plegades en el nostre ima-
ginari col·lectiu. La concepció tan estesa
d’un “Made in China” basat en còpies de
productes occidentals a baix preu i qualitat, dista
molt de les actuals tendències de la societat i mer-
cat xinesos. Tot i no poder negar l’existència de
males pràctiques i de regulacions de vegades poc
severes en el respecte a la propietat intel·lectual,
la Xina té un esplendorós passat innovador i un
avenir prometedor en aquest camp.
Seria injust no reconèixer que la societat xinesa ha
estat profundament interessada en el desenvolu-
pament del coneixement i el descobriment cien-
tífico-tecnològic durant mil·lennis. Invencions
revolucionàries com la brúixola, el paper, la im-
premta o la pólvora –els anomenats “quatre grans
invents” (四大发??明, si da faming)– van canviar el curs
de la humanitat, però la llista és molt més llarga.
El sistema decimal, els primers sensors sísmics, el
ferro colat o un enorme desenvolupament en les
enginyeries civil, mecànica, hidràulica i agrícola,
la navegació marítima, l’astronomia o les ciènci-
es naturals, per citar només alguns exemples, són
aportacions de l’Antiga Xina al coneixement cien-
tífic, que no van arribar o van ser“redescoberts” a
Europa fins molts segles més tard.
Ha passat molt de temps des d’aquest esplendor
científic de l’Imperi xinès i, si bé pot semblar que
darrerament la innovació ha estat més aviat un
actiu escàs al gegant asiàtic, la situació sembla re-
vertir-se a un ritme de vertigen. La Xina ha reprès
fermament el seu compromís amb la innovació i el
coneixement i està decidida a marcar la diferència.
UNA APOSTA CLARA PER LA INNOVACIÓ
En els darrers anys s’ha teixit un consens unànime
dins del Partit Comunista Xinès per fer de la inno-
vació el principal eix de creixement i reorganitzar,
entorn a aquest concepte, l’estructura industrial i
els patrons de desenvolupament per fer de la Xina
un país de primer ordre científic el 2020.
De fet, l’anomenada innovació “nadiua”o “prò-
pia” (自主!!创新, zizhu chuangxin) és la nova expressió
de moda entre la classe dirigent xinesa des que el
2006 el Comitè Central del Partit va elevar el con-
cepte a un nivell estratègic del mateix ordre que
la precedent i igualment omnipresent política de
“reforma i obertura” (改革!!开放, gaige kaifang) impulsa-
da per Deng Xiaoping.
La voluntat política per fer de la Xina una potèn-
cia innovadora s’ha evidenciat en els dos darrers
Plans Quinquennals del govern xinès. Si en l’11è
Pla Quinquennal (2006-2010) s’emfatitzava la
importància de la innovació i la recerca per al
creixement econòmic del país, el 12è Pla Quin-
quennal (2011-2015) actualment en vigor encara
va més enllà. En aquest, es descriuen els esforços
per promocionar la innovació nadiua en un ampli
ventall d’indústries emergents de caràcter estra-
tègic en els camps de les noves energies, protecció
mediambiental, biotecnologia, nous materials,
TIC de nova generació, vehicles d’energies netes i
tecnologia aeroespacial. Més enllà dels propòsits,
tot aquest pla va acompanyant d’un finançament
multimilionari i de noves estratègies per a de-
senvolupar el talent local, arribant a l’extrem de
concretar com a objectiu assolir la fita de les 3,3
patents per cada 10.000 habitants l’any 2015.
Totes aquestes polítiques tenen conseqüències
constatables especialment en el camp de la recer-
ca. El passat 2012, la Xina va arribar a invertir 1 bilió
de iuans en R+D, representant un 2% del seu PIB,
LA XINA CAP A LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT
POT LA XINA INNOVAR?
Alexis Roig. Eginyer Industrial. Fundador i director general de GlobalTaixue Co, Ltd.

21
partint de l’1,1% del 2002, dada encara més impres-
sionant considerant l’enorme creixement del PIB
durant aquest període, i amb l’objectiu d’assolir el
2,5% el 2020. Cal tenir en compte que l’actual inver-
sió a la Unió Europea és igualment del 2%, front a
l’1,65% de Catalunya i l’1,3% d’Espanya.
XINNOVACIÓ: INNOVACIÓ A LA XINESA
Tot i els esforços i l’enorme inversió, és evident
que la Xina no és encara una potencia de primer
ordre en recerca científica. Cal, però, posar en
context la innovació que s’hi duu a terme per en-
tendre’n el seu abast i magnitud.
El més interessant sobre la innovació xinesa és
que es tracta d’un tipus d’innovació eminent-
ment dirigida al mercat i a enginyar noves opor-
tunitats de negoci més que no pas d’una innova-
ció estrictament tècnica. En gran mesura, el tipus
d’innovació que es duu a terme a la Xina lliga
molt amb la seva tradició i cultura. Es tracta, de
fet, d’un tipus d’innovació molt basada en la ex-
perimentació pràctica i que requereix iteracions
i recombinacions, molt orientada a resultats i no
tant a la creativitat.
És per això que se sol referir a la innovació xine-
sa com a una innovació incremental, en contrast
a una innovació primordialment radical que es
practica a l’occident, molt més basada en la re-
cerca científica. La innovació incremental sol
prendre innovacions existents com a punt de par-
tida i a base de millores graduals i molt enfocades
a les necessitats del mercat es fa evolucionar el
concepte fins a arribar a quelcom realment nou
i innovador.
La Xina destaca doncs per sobre dels altres països
per innovar a través de la comercialització, en lloc
d’aplicar una recerca encaminada a millorar les
bases tècniques. Quan les empreses xineses con-
ceben un potencial producte o servei el proven
directament al mercat, sense tenir cap inconve-
nient en haver de fer diverses rondes de comerci-
alització fins a perfeccionar el concepte, a l’hora
que treballen en paral·lel en buscar què agrada
al consumidor i com adaptar-s’hi. Mentre que
les empreses occidentals dediquen la mateixa
quantitat de temps –i molts cops més diners– en
recerca, anàlisi i validació abans d’intentar treure
un producte innovador al mercat. No hi ha dubte
que es tracta d’una manera innovadora d’innovar,
que s’adequa perfectament a les canviants i dinà-
miques economia i societat xineses, i que encara
costa d’entendre des de l’òptica occidental.
LA INNOVACIÓ XINESA HA ARRIBAT PER QUE-
DAR-S’HI
No són poques les empreses innovadores líders
en el mercat xinès, que destaquen per haver sor-
git de models de negocis calcats d’occident (Ten-
cent QQ d’ICQ,Weixin de Talkbox, Taobao d’eBay,
Alipay de Paypal, etc.) però que avui dia, després
de moltes millores i adaptacions a les peculiari-
tats del mercat local, disposen de productes únics
i innovadors que en molts casos són millors que
els seus homòlegs de l’oest.
Però tota aquesta xinnovació ja es troba entre nos-
altres, molt més del que potser en som conscients.
Durant el recent MWC 2013 que vam tenir l’ocasió
d’acollir un any més a Barcelona, es feia patent la
destacada presència dels gegants xinesos de la tec-
nologia mòbil Huawei i ZTE que han entrat amb
força al mercat europeu, i que es situen ja en la ter-
cera i cinquena posició en el rànquing mundial de
vendes de telèfons intel·ligents. La llista d’empre-
ses xineses innovadores a escala global no acabava
aquí: el fabricant d’ordinadors Lenovo, d’ençà que
va comprar el 2005 la divisió d’ordinadors perso-
nals d’IBM, va esdevenir el primer fabricant d’or-
dinadors del món, i el fabricant de cotxes Chery,
amb destacats models de cotxes elèctrics i híbrids,
creix a xifres increïbles a l’Europa de l’Est i l’Amèri-
ca Llatina. El mateix es podria dir del fabricant de
dispositius mèdics Mindray o de Haier en el camp
de l’electrònica de consum. La Xina té grans em-
preses innovadores que comencen a posicionar-se
en el mercat internacional amb determinació i per
a qui competir a occident exclusivament en costos
és ja una cosa del passat.
UNA NOVA ECONOMIA BASADA EN EL CONEI-
XEMENT
Com va succeir en el seu moment amb el Japó
o Corea, els respectius “Made in” dels quals van
passar d’etiquetar productes barats a ser una re-
ferència en ciència i tecnologia punta, la Xina ha
enfilat amb força el camí cap a la innovació. La
protecció de la propietat intel·lectual o les sin-
gularitats d’un sistema educatiu que no incenti-
va prou la creativitat són alguns dels reptes amb
els que el país es troba en aquesta fita. Per a les
empreses i governs occidentals, subestimar la
capacitat d’innovació procedent de la Xina o no
aprofitar les oportunitats que el gegant asiàtic pu-
gui generar en aquest camp pot comportar per-
dre el tren de l’economia del coneixement que de
ben segur liderarà el desenvolupament econòmic
mundial de les properes dècades.

22
L
es duanes xineses han implementat una
sèrie de canvis legislatius que impacten
directament en la seva gestió. Aquestes
mesures se centren en endurir les ins-
peccions i la intenció de millora dels processos
per mitjà de la declaració de duanes electrònica.
A partir del dia 1 d’agost de 2012 es va posar en
marxa un programa pilot en 12 duanes anomenat
“Paperless customs clearance”.
La funció principal de duanes és assegurar la cor-
recta declaració de béns i cobrar les taxes perti-
nents. Són conscients que han de gestionar cor-
rectament els riscos que poden sorgir derivats de
l’elevat creixement de la quantitat de béns en els
seus ports. Per això s’incrementaran les inspecci-
ons in situ a companyies i van a auditar tràmits,
com ara la verificació de preus. En duanes de
Xangai, Shenzhen i altres regions ja han establert
equips dedicats a dur a terme les inspeccions es-
pecials in situ.
Aquest nou mètode de gestió, on s’ha passat
d’una gestió en paper a una gestió electrònica,
ha permès reduir costos administratius, millo-
rar l’eficiència en la declaració i la possibilitat
de connectar duanes amb els sistemes ERP de
les empreses. Encara queden molts reptes per
superar. Un exemple clar és la insuficient flexi-
bilitat del procés. Per exemple, un cop enviada
la documentació és molt difícil realitzar canvis,
només s’admeten canvis un cop els béns han es-
tat alliberats.
El govern atorga a cada empresa un grau que re-
presenta el seu nivell de risc és de menor a major
risc AA, A, B, C, L, D. Només aquelles empreses
amb un nivell de risc baix, denominades grau AA
o A gaudeixen d’un tracte preferencial i se’ls per-
met passar duanes pel nou procés electrònic. Per
això, no només l’empresa sinó també els agents
de duanes implicats en el procés hauran de pos-
seir qualificació AA o A. A més, tot aquell interes-
sat en fer la declaració de duanes per la via elec-
trònica ha de realitzar en primera instància la sol
· licitud a través de la plataforma central de dua-
nes de la Xina, Xina E-Port. El conjunt d’aques-
tes companyies només representen entre un 2%
- 3% del total registrades en duanes. La majoria
d’empreses té un nivell de risc major i es diferen-
cia amb grau B. Segons Deloitte, a Xangai hi ha
empreses amb grau B a les quals se’ls permet fer
la declaració de manera electrònica. Els criteris
per a determinar el grau de risc són diversos. Al
butlletí 45 de l’Administració General de Duanes
de la Xina explica algunes mesures que s’han pres
per afavorir les empreses amb nivell de risc B. El
problema és que gran part de les classificades
dins del nivell B compleixen amb les regulacions
però els és complicat aconseguir el grau A. Per
exemple perquè el volum de negoci no arriba a
complir el criteri mínim requerit.
De tota manera les empreses han de ser proacti-
ves i tenir la iniciativa d’aplicar per a una millora
de la seva qualificació (ràting). Per pujar de grau
cal complir amb tots els estàndards específics
del nivell per al qual s’està aplicant. Un cop ob-
tingut aquest nou grau no es permet aplicar a un
altre superior fins que no hagi transcorregut un
any. És a dir, com a mínim has romandre un any
en cada nivell.
En cas d’incompliment durant inspeccions o irre-
gularitats en el pagament de taxes l’empresa pot
baixar la seva classificació en la valoració i veure
com augmenta el seu nivell de risc. Fet que tindrà
conseqüències negatives. En el pitjor dels casos,
les operacions de l’empresa poden quedar total-
ment interrompudes.
Una altra qüestió molt important és escollir bé
l’agent de duanes (Custom broker). L’elecció d’un
bon agent de duanes i la seva contínua monitorit-
zació, ens pot estalviar molts problemes, ja que si
el comportament del broker fora inapropiat i ha-
LA NOVA GESTIÓ DE DUANES A LA XINA
“PAPERLESS CUSTOMS CLEARANCE”
Cristina Castillo. Enginyera de Camins, Canals i Ports.
Investigadora associada de la càtedra de logística del Port de Barcelona en el CEIBS (1)
Versión original en castellano

23
gués algun problema durant la declaració duane-
ra, el principal responsable és l’empresa. A més, si
el broker és penalitzat per haver comès algun er-
ror en les nostres operacions o les d’altres clients i
té una disminució en el rànquing, també afectarà
a la nostra empresa. És a dir, un cas hipotètic pot
ser que la valoració del nostre customs broker ha
baixat i nosaltres no ho sabem. A partir d’aquest
moment ens trobem que el nombre d’inspecci-
ons visuals de les nostres mercaderies augmenta
notablement i no sabem quin és el motiu. Doncs
el motiu és que duanes confia menys en el nostre
intermediari i com a conseqüència confia menys
en nosaltres. És a dir, com a empresa haurem de
pagar aquests sobrecostos. Per això, recomanem
no només incloure en el contracte amb el customs
broker l’obligació de notificar qualsevol canvi en
la seva valoració sinó a més mantenir estreta co-
municació amb ell. Hi ha una associació anome-
nada “Xangai Customs Brokers Association” on hi
ha informació de les valoracions de cada broker.
Les empreses han de prestar atenció a les noves
normes i assegurar el seu compliment. Actual-
ment, el reglament relacionat amb duanes “The
Regulation of the People ‘s Republic of Xina on
Customs Audit” està sent revisat per GAC (Ge-
neral Administration of Customs) i s’espera que
s’implementi al llarg de 2013.
Càtedra de logística del Port de Barcelona al
CEIBS (1)
(1) La Càtedra de Logística del CEIBS es va cre-
ar l’any 2000 i està esponsoritzada per l’Autoritat
Portuària del Port de Barcelona. L’equip actual
està format per: Prof. Jaume Ribera, investigado-
ra associada Cristina Castell, i investigadors as-
sistents Doris Ma, Miquel Pérez, Rubén García i
Alexandre Ariza.
C
om a resultat de la rígida planificació
familiar promoguda pel govern amb la
política del fill únic i de l’increment de
l’esperança de vida, la població xinesa
està vivint un procés d’envelliment ràpid i alar-
mant. Avui la Xina és ja el país del món amb més
persones grans, i es preveu que cap a l’any 2020 el
nombre de persones per sobre dels 60 anys asso-
lirà la xifra de 400 milions.
Aquest envelliment imparable de la població su-
posarà la necessitat d’augmentar la despesa pú-
blica en prestacions socials, i obre la porta a opor-
tunitats de negoci en sectors tan diversos com els
plans de pensions privats o els tractaments anti-
edat. Entendre les necessitats dels individus que
formen aquest mercat emergent pot afegir valor a
la nostra oferta i donar-nos un avantatge compe-
titiu. Només un 10% dels productes i serveis que
compren els ciutadans sèniors a la Xina s’estima
que estan específicament adreçats a aquest col·
lectiu, per tant, les possibilitats de creixement són
molt grans.
Un estudi pioner sobre la percepció de l’edat en-
tre els consumidors xinesos de més de 50 anys
publicat a la revista Journal of Family and Econo-
mic Issues de la Universitat de Michigan constata
que la majoria de xinesos enquestats se senten
més joves de l’edat que tenen. Consideren que
“ELS HÀBITS DE CONSUM DE LA GENT GRAN A LA XINA:
REPTES I OPORTUNITATS”
Roger Nierga. Consultor especialitzat en estratègies de Social Media pel mercat xinès.
Fundador i CEO de Fengling. (http://www.fengling.es)

24
arribar ara als 50s és com abans arribar als 30s,
quan es tenia la sensació d’haver complert la mei-
tat de la vida.
Segons l’estudi, els enquestats defugen les campa-
nyes de publicitat que els representen amb cabells
canosos o com a persones poc actives. Se senten
vius i volen viure la vida plenament i amb qualitat.
L’estudi també diu que les persones que guanyen
o havien guanyat més diners són les que se senten
més joves i que la proporció de dones que se senten
més joves del que són és major que la d’homes.
Què hauríem de tenir en compte, llavors, per atrau-
reaquestsconsumidors?Perexemple,podríemdes-
tacar la seva experiència com a base per a construir
un futur ple d’èxits a l’àmbit familiar o de l’empresa,
podríem ajudar-los a promoure uns hàbits saluda-
bles per mirar d’aconseguir “la joventut eterna” i
millorar així la seva qualitat de vida, o també podrí-
em tornar-los a posar en el centre del nucli familiar,
posició que malauradament han anat perdent últi-
mament amb el frenètic ritme de la vida actual i la
pèrdua gradual dels valors tradicionals.
En un altre estudi publicat a principis d’aquest
any per l’empresa Alipay, el sistema de pagament
online número ú a la Xina, sobre les tendències
de consum dels seus usuaris sorprèn descobrir
que els nascuts abans de 1960 són el segment de-
mogràfic que més diners gasta online amb una
mitjana anual d’uns 31.000 iuan (3.832 euros) per
persona. Una xifra que representa aproximada-
ment vuit vegades més que la mitjana de despesa
dels nascuts després de 1990.
Tenint en compte que el mercat del comerç elec-
trònic a la Xina està previst que es tripliqui en els
propers tres anys, sembla raonable no subestimar
el poder de compra d’aquest segment de pobla-
ció, i començar a invertir recursos en adaptar els
canals de venda electrònica (des de moneders
virtuals per a mòbil fins a portals de C2C) a les
necessitats i gustos de les persones grans.
Així sembla que ho ha entès la marca Volkswagen
creant una divertida campanya anomenada “Se-
nior Rebels” per promocionar el seu nou model
de Beetle, on apareixen un grup d’avis practicant
activitats normalment associades a gent jove com
pintar graffitis o fer skateboard.
Enllaç al vídeo de la campanya:
http://vimeo.com/57147960
Faced with the greatest economic crisis in
living memory, we have reduced production
costs to such an extent that any relocation
process is difficult to fathom. Despite this,
the return of some production from countries
such as China to advanced economies would
appear to be a phenomenon in its infancy. But
is it a trend, or another option provided by the
global economy?
S
ince the 1980s, we have seen the relent-
less delocalisation and outsourcing of in-
dustrial production (in particular manu-
facturing) to countries with lower labour
costs, a process that has been accelerated by
China’s accession to the World Trade Organiza-
tion. Transport companies such as ours used to
export machines and import products that had
been manufactured by these same machines,
LIFE AFTER
“MADE IN CHINA”
Victor Urruchi. Director of International Logistics and Transport
Arola Comercio Internacional

25
but at per minute costs that were as low as 5%
of our own.
Little consideration was given to other costs asso-
ciated with this type of production, such as a lack
of business culture, the adjustment of personnel,
logistics costs, and, above all, transport costs,
which rose relentlessly. Shipping companies in-
creased their import capacity several times over,
placed new orders with shipbuilders in response
to the boom in orders, and rapidly increased the
size of their fleets using “Fast Steam” services, en-
abling supplies from China, by that time the fac-
tory of the world, to reach them sooner.
However, rising labour costs, the appreciation of
the yuan, and the increase in transport costs as
a result of higher oil prices mean that “Made in
China” is now a less attractive option: some com-
panies are relocating production to their home
markets, a scenario that was unthinkable as re-
cently as five years ago. The useful life of products
is becoming shorter and shorter, the number of
SKUs is growing at a rapid rate, and there is a de-
mand for a greater ability to respond to stock outs
in supply.
To learn about this situation first-hand, we trav-
elled to the busiest port in China (and the world)
in terms of volume: the Yang Shan Container Ter-
minal in Shanghai Port. Ms. Chen Yin, the Direc-
tor-General of Foreign Affairs, confirmed to us
that exports have fallen relative to imports, that
China is less of a factory and more of a shopping
centre, and that the value of exports is rising while
at the same time the size of orders has fallen.
These two phenomena can be attributed to weak
demand in the US and Europe. However, some
Chinese firms no longer manufacture in China,
with some relocating their operations to coun-
tries with lower costs (such as Vietnam and Thai-
land) or that are closer to sources of raw materials
(such as countries in Africa). Aware of this new sit-
uation, the terminal is working to become a hub
that connects the Middle East, Asia, the Americas,
and Europe, so that it can attend to and consoli-
date the increasingly fragmented international
chain of production and Chinese companies that
are ceasing their manufacturing operations to be-
come international traders.
Statistics on trade between Catalonia and Chi-
na would appear to indicate the wisdom of this
course of action: in the first three quarters of
2012, imports from China fell by 16% in terms of
volume and value on a year earlier. However, in
the same period the number of orders rose 5%.
We are placing more but smaller orders in terms
of volume and value, reducing stock costs, mak-
ing more use of groupage “LCL services”, and in-
creasing the risk of fraud through its freight and
associated costs that always rise during economic
crises.
At the same time, Catalonia’s imports from Mo-
rocco rose 28% and those from Tunisia, 15%. In
terms of relative importance, imports from Mexi-
Wenbin Peng, Chen Yin, and Victor Urruchi

26
co rose 97%, while those from Laos rose 247% and
those from Armenia and Belarus, 100%. While
the increase in imports from some countries has
been in raw materials, imports from Morocco,
Laos, and Tunisia are for the most part manufac-
tured products that compete directly with goods
from China, such as metals, textiles, and furni-
ture. Imports of all of these products rose more
than 100% in 2012.
Thus, the fall in imports from China cannot be at-
tributed solely to weak demand or the delocalisa-
tion of production. It is also due to the increasingly
fragmented chain of production, and the fact that
what was once a stunning success in global dis-
tribution is perhaps no longer such a success for
small- and medium-sized companies, with their
different volume range and, as in the case of man-
ufacturing, the need to seek out further cost reduc-
tions. In other cases, it would seem that the best
course of action would be to continue to manufac-
ture in China and exploit the niche of short pro-
duction runs and proximity to service the market
with more potential than any other in the world,
while in others cases it would be best to return
production to the country of origin to respond to
changes in demand in a more timely manner, as
we have seen in the toy manufacturing sector, and
even in the neglected textiles sector.
The range of possibilities is opening up at just
as the opportunities to do business in different
markets are also growing. Perhaps players in this
new scenario will have to play by rules that are
just as hard as those that existed before. For this
reason, transport and logistics must be able to
provide two essential ingredients: flexibility and
the ability to adapt to change, which in many
cases becomes the engine that drives change
forward.
L
a gran fàbrica del món ha estat i continua
sent la cara més coneguda de la Xina, i
experimentada per moltes empreses.
Però ja fa temps que el gegant asiàtic
està emergint com una gran potència econòmica
mundial. De fet s’ha convertit en la segona eco-
nomia mundial i segons les previsions no trigarà
massa a ser la primera del món.
Per tant, en aquest context, la Xina és o hauria de
ser una prioritat estratègica per a les empreses
catalanes en el seu procés d’internacionalització.
Malgrat la seva complexitat, es cert que les em-
preses estrangeres a través d’una adequada plani-
ficació i d’una adequada estratègia poden arribar
a tenir un considerable èxit en aquest mercat.
Abans d’afrontar qualsevol estratègia a la Xina, és
important conèixer els principals trets que defi-
neixen la seva economia. En primer lloc, la veri-
table dimensió i diversitat del país. Sovint, quan
parlem de la Xina, es pensa en un únic mercat
força homogeni, però cal tenir en compte que
la Xina té gairebé 1.500 milions d’habitants i se
l’ha d’entendre com un gran conjunt de mercats,
tremendament heterogenis, en quant a gustos i
preferències.
També cal assenyalar que un dels principals fac-
tors que està transformant l’economia xinesa és
el seu procés d’urbanització. El trasllat de la mà
d’obra de la població del camp a les ciutats ha es-
devingut un dels principals motors de creixement
LA XINA,
UNA MIRADA OBLIGADA
Isabel Gimeno i Altarriba. Consultora per als Mercats d’Àsia Pacífic.
Àrea d’Expansió Internacional d’ACC1Ó

27
de la Xina en els darrers anys. Avui dia, prop del
50% de la població xinesa ja viu en zones urbanes
El nombre de ciutats va passar de 250 l’any 1990 a
600 ciutats en l’actualitat i es preveu que hi haurà
prop d’un miler l’any 2025.
Per tant, és importantíssim considerar la dimensió
del mercat a l’hora d’escollir les zones objectiu. Si
bé, les zones més fàcils per a l’entrada són les grans
ciutats com Beijing o Xangai, on els gustos estan
més sofisticats, més desenvolupats, no s’ha de per-
dre de vista que la Xina no tan sols són aquestes
ciutats superiors. Bona part del creixement i de la
riquesa en el futur es produirà a les ciutats de se-
gon i tercer nivell i a altres ciutats de primer ordre i
per tant s’ha de pensar bé on el nostres productes
o serveis poden tenir millor èxit.
Per altra banda, la Xina ja està preparada per
al desenvolupament de les classes mitjanes.
El boom del consum intern en les últimes dè-
cades s’ha desenvolupat gràcies a l’emergència
d’una incipient classe mitja i especialment una
classe adinerada. En aquest sentit, una de les
prioritats del Govern en el seu Pla Quinquen-
nal 2011-2015 se centra amb l’augment de la
demanda del consum domèstic. El més impor-
tant, doncs, es veure com una classe mitjana/
mitjana-baixa de 100 milions d’habitants que
hi ha a l’actualitat passarà l’any 2020 a 500-600
milions de potencials consumidors per a les
marques occidentals.
Durant tota aquesta etapa de desenvolupament
econòmic, la indústria ha tingut un pes supe-
rior al 50% de l’estructura productiva del PIB.
Això mostra que la Xina és eminentment un
país industrial, fet que es nota quan un viatge
pel país, sobretot per tota les regions de la costa
de la Xina occidental. Tot el seu creixement s’ha
basat especialment en el sector industrial. No
obstant això, les autoritats són conscients que
la propera etapa, el que manca per completar
i on estan duent a terme importants politiques
publiques és en el desenvolupament del sector
serveis.
Però no tan sols el gran creixement que ha experi-
mentant la Xina durant els últims 30 anys s’ha ba-
sat exclusivament en la incorporació de mà d’obra
barata. Tot i que l’ocupació ha estat rellevant, les
fonts de creixement també s’han de buscar en
la incorporació d’inversió en infraestructures,
la inversió en educació i també la productivitat.
La Xina és l’economia que més està invertint en
recerca i desenvolupament, i cal contemplar-la
com una indústria capaç de desenvolupar en de-
terminades ocasions tecnologies molt avançades.
Podem trobar competidors de baixa qualitat que
es dediquen bàsicament a una producció mas-
siva i basada en el preu però també competidors
que comencen a tenir avantatges tecnològiques
pròpies.
En quant a la indústria, la Xina està decidida a
desenvolupar indústries capaces de competir
en el mercat internacional, i amb algunes d’elles
està apostant fortament amb una sèrie de polí-
tiques que a vegades poden limitar el desenvo-
lupament de competidors estrangers en el país.
Així doncs, tot i que es pot pensar que el pano-
rama que ofereix la indústria xinesa de cara a les
oportunitats de les empreses industrials cata-
lanes podria resultar poc encoratjador, la veritat
es que sí que existeixen importants oportunitats
pel que fa al desenvolupament de la indústria
auxiliar o bé en determinats productes amb alt
valor tecnològic i amb una alta especialització
en un determinat nínxol concret.
Existeixen productors industrials del nostre país
que estan sent capaços de competir amb èxit en
el mercat xinés perquè ofereixen un producte
que els xinesos encara no són capaços de real-
itzar o que degut a l’important creixement que
tenen, no han estat capaços de poder atendre en
l’actualitat.
És cert que des del punt de vista de considera-
cions estratègiques, la Xina presenta dificultats.
Un dels principals problemes en què s’enfronta
l’empresa estrangera és la gran descentralització
que existeix, l’entramat de relacions que es pro-
dueixen entre els poders públics i el sector em-
presarial recentment privatitzat i que exigeix es-
tar preparats a l’hora d’accedir al mercat. I això
passa per tenir bons enllaços de connexió amb
els governs locals i la millor manera per fer-ho
és a través d’una localització, és a dir tenir una
base a la Xina que permeti gestionar aquestes
relacions.
Abans, però, d’establir-se físicament de forma
permanent, és necessari conèixer quina és la re-
sposta real del mercat i com s’haurà d’adaptar
el producte/servei a les peculiaritats del mercat
xinés, així com valorar el nivell de competència
existent respecte a altres productes estrangers
o fins i tot amb empreses locals les quals, com
hem comentat abans, ja són capaces de competir
intensament en un mercat que s’ha obert a una
economia ja globalitzada.

28
P
er fi ha arribat el dia: Des de l’1 d’abril
de 2013 les disposicions contingudes en
el conveni per evitar la doble imposició
entre el Regne d’Espanya i la Regió Ad-
ministrativa Especial de Hong Kong subscrit el
passat 1 d’abril de 2011 i que va entrar en vigor
el passat 14 d’abril de 2012, desplegaran tots els
seus efectes.
Amb l’entrada en vigor d’aquest conveni, aques-
ta plaça deixarà d’ostentar la consideració de
paradís fiscal a ulls de la Hisenda espanyola i
per fi, inversors espanyols a la Xina o en gene-
ral del sud-est asiàtic, podran beneficiar-se dels
avantatges fiscals que el mateix presenta. A més
del tracte favorable a les societats constituïdes a
Hong Kong en el que a tributació per l’impost de
societats es refereix, sent del 16,5% el tipus gene-
ral a Hong Kong (podent ser fins i tot eximits si la
societat obté el conegut “règim offshore”).
OBTENCIÓ DEL RÈGIM OFFSHORE I PRIN-
CIPALS AVANTATGES QUE ES DERIVEN DEL
CONVENI PER A EVITAR LA DOBLE IMPOSICIÓ
(CDI).
Hong Kong preveu la possibilitat per determina-
des empreses d’obtenir el règim offshore, en lloc
de pagar el tipus general del 16,5%. D’aquesta
forma determinades societats residents a Hong
Kong podran acollir-se a aquest règim fiscal
especial i d’aquesta manera tributar al 0% pels
beneficis generats provinents d’activitats realit-
zades en l’exterior d’aquest territori.
En aquest sentit, les oficines d’ACC1Ó la Xina
disposen de diversos serveis per poder donar
suport local a les empreses que volen abordar
aquest mercat, ja sigui a través de la identificació
de clients i/o distribuïdors locals, de la recerca
de partners locals per arribar a acords de trans-
ferència tecnològica o bé, en una fase més avan-
çada, l’assessorament in situ en quant a projectes
d’implantació.
Com a conclusió, podem dir que la Xina ofereix im-
portantsoportunitatsperatotselsproductes,nopo-
dem parlar especialment de sectors d’oportunitats,
sinómésaviatd’oportunitatsperaquellesempreses
que tinguin un producte de qualitat, un producte
innovador, i per tant que ofereixi valor, sent un dels
principals mercats, i passant a ser una de les princi-
pals economies del món, evidentment la Xina és un
mercat que cal considerar.
EL NOU CONVENI ENTRE ESPANYA I HONG KONG:
UN PONT PER A EMPRESES ESPANYOLES
D’ENDINSAR-SE AL MERCAT XINÈS
Sara Mallo Álvarez i Tomás Lamarca. NET- CRAMAN Abogados y Asesores Fiscales

29
A més dels avantatges del règim “off shore” o
d’exempció en la tributació dels beneficis ge-
nerats per una companyia a Hong Kong, també
hem de destacar els avantatges que ens ofereix
el CDI. En aquest sentit assenyalar que: (I) Hong
Kong deixa de ser considerat paradís fiscal per
a Espanya i (II) un mateix fet imposable només
tributarà en una jurisdicció: a Espanya o a Hong
Kong.
Tanmateix, d’acord amb la Llei Espanyola de
l’Impost de Societats, serà possible beneficiar-se
de l’exempció per evitar la doble imposició in-
ternacional de dividends, en seu de la matriu es-
panyola que tingui una filial a Hong Kong, quan
aquesta tingui activitat econòmica i compleixi
determinats requisits.
INVERSIÓ A LA XINA MITJANÇANT HONG
KONG
És necessari que cada empresa planifiqui cor-
rectament la seva entrada en el gegant asiàtic,
depenent de l’activitat econòmica i operati-
va de cada empresa i, sobretot, dels interessos
d’aquestes. Així doncs, el CDI ens permetrà defi-
nir diferents tipus d’estructures amb la finalitat
d’aprofitar els beneficis del propi conveni i així
mateix reduir els costos fiscals de les empreses.
A títol d’exemple:
Depenent de cada model de negoci i de les ne-
cessitats de les empreses, aquestes es decanta-
ran per una o una altra forma jurídica al terri-
tori de la República Popular de la Xina. Segons
el tipus de negoci, l’oficina de representació, la
WFOE (“Wholly Foreign Owned Enterprise”), la
FICE (“Foreign Invested Commercial Enterpri-
se”) o la JV (“Joint Venture”) seran els vehicles
ideals per implantar-se a la Xina.
Tenint en compte la possibilitat per a les empre-
ses espanyoles que utilitzen una societat cons-
tituïda a Hong Kong com a simple vehicle per a
les seves operacions o inversions a la Xina, que
els sigui concedida l’exempció fiscal en aquest
territori, unida als avantatges derivats del con-
veni per evitar la doble imposició entre Espanya
i Hong Kong que ha desplegat els seus efectes
l’1 d’abril, fan de Hong Kong una plaça més que
atractiva per articular les seves inversions a tra-
vés d’aquest territori.
Convé que les empreses que estiguin implan-
tades a la Xina revisin les seves estructures ju-
rídiques per aprofitar l’economia d’opció que
l’entrada en vigor del CDI entre Espanya i Hong
Kong ens permet, triant el règim fiscal menys
onerós. I les empreses que vegin la Xina o, en
general, tot el sud-est asiàtic com un mercat on
internacionalitzar el seu producte han d’estu-
diar la possible reestructuració del seu negoci a
través de Hong Kong per aprofitar al màxim els
seus beneficis.
Altres motius no fiscals fan així mateix de Hong
Kong una plaça òptima per al desenvolupament
de la seva activitat. Temes com a seguretat jurí-
dica i sistema financer estable fan de Hong Kong
un centre internacional de negocis àgil i favora-
ble per a l’empresari. A més, no podem oblidar
que és el centre logístic més important d’aques-
tes latituds, sense obviar les magnifiques relaci-
ons entre el port de Barcelona i el de Hong Kong
que de ben segur afavoriran l’interès comercial
de les empreses.

30
O
ne fifth of the world’s population lives
in China. The rapid growth accomplis-
hed since the opening of its economy
in 1978 has contributed to reduce the
poverty of more than 500 million people, beco-
ming the third largest economic power after the
EU and USA, and has transformed global trade
and production flows.
China has successfully moved from low to midd-
le income status by applying a state-led model of
growth. It is a growth model based on abundant
low cost manpower, government led investment
and a financial system geared towards public en-
terprises. According to the 2012 EUCCC Position
Paper, this model is showing signs of inefficiency
and diminishing returns on investment and to
sustain its development, China needs to rebalan-
ce it.
Indeed, China’s economic achievement has also
led to substantial income and regional disparities
as well as a high degree of environmental degra-
dation. Thus, while China is already the largest
urban nation in human history, with 600 million
people living in urban areas, it is forecasted that
by the year 2030 there could be 350 million more.
The challenges of this huge migration from rural
areas to urban centres in such short time span
cannot be underestimated. They go from the
supply of basic physical infrastructure and social
services to managing the environmental impact
of this singular urbanisation process.
Aware of the weaknesses of its growth model, the
Chinese 12th five year development plan - that
covers the period 2011-2015 - proposes to reba-
lance its model towards a more sustainable one
by promoting domestic demand, a lower carbon
intensity, moving industries up the value chain
and developing a modern service sector.
Moreover, China is an increasingly active mem-
ber of the international community; it is therefore
crucial for the EU to strengthen its cooperation to
achieve progress in various areas of their bilateral
and multilateral external relations. Since the es-
tablishment of EU-China diplomatic relations in
1975, these have evolved towards a partnership
that takes account of the duality nature of Chi-
na: on the one hand, it still remains a developing
country with more than 170 million people living
under the poverty line, and on the other hand, it
has become a significant global player in econo-
mic and political terms.
Regarding the structure of the EU-China part-
nership, it is steered by the annual summit of the
heads of government and is developed through
more than 50 sectoral dialogues. It is based on
three pillars: the high-level economic and trade
dialogue started in 2007, the strategic dialogue
from 2010, and the high-level people to people di-
alogue of 2012. Supporting this partnership, there
is a EU cooperation programme providing assis-
tance to China’s reform programme in the areas
covered by the dialogues as well as in areas of glo-
bal concern such as the environment, energy or
climate change.
One of the recent developments in this partners-
hip is the decision taken in the September 2012
summit to prepare for the negotiations of an in-
vestment treaty that would consolidate into a
single framework the existing 25 bilateral agre-
ements between China and EU member States.
Such treaty would provide a level playing field for
companies and improve investors’ access to the
Chinese market.
The September summit also concluded a joint
declaration on the launching of the innovati-
on dialogue . This dialogue aims at deepening
the cooperation on innovation by creating a
platform to facilitate exchanges and involving
industries, universities and research institu-
tes. The focus is placed on addressing challen-
ges of common interests, for example, on low
carbon energy systems, energy efficiency, he-
althy ageing, information and communication
EU
CHINA RELATIONS
Enrique Buatas Costa. Antic funcionari de la Comissió Europea

31
technologies, maritime issues or disaster ma-
nagement.
In the context of the sectoral dialogues, a part-
nership to cooperate on urbanisation was signed
in May 2012. The unprecedented speed and sca-
le of the urbanisation process in China calls for
stepping up efforts and involving all stakeholders
from the relevant public organisations to archi-
tects and businesses. In this connection, a vast
array of initiatives are being organised to assist
in the development of smart cities. This partners-
hip process is steered through the urbanisation
forum, which next annual meting will take place
in May 2013.
The EU is the biggest trading partner for China
and the latter is the second one for the EU after
the USA. To facilitate these economic flows, the
EU designed the ECUTP cooperation project that
aims to support China’s economic, trade and in-
vestment reform. The project provides technical
assistance in the areas of the service industries,
quality infrastructure and technical barriers to
trade, agriculture and food safety, customs, and
other trade related issues. The project assistance
and economic sectors involved are detailed in the
annual work plan .
Nevertheless, in spite of the huge potential of the
Chinese market, many EU enterprises - particu-
larly the small and medium-sized (SMEs) - feel
unprepared to grab the business opportunities.
To assist them, the EU has funded the creation
in Beijing of the EU SME centre. Its mission is to
help them assess the potential and risks of inves-
ting as well as establishing and developing com-
mercial activities.
In a globalised world, the UE shares the same
boat than the one fifth of the world population
that resides in China; it shares its journey towards
a better society as well as its fate. This article has
presented some aspects of the EU-China part-
nership and has illustrated with examples the ac-
tivities and structures that the UE is making avai-
lable to enterprises, universities, research centres
and public organisations to strengthen the coo-
peration for mutual benefit.
1
EUCCC: EU Chamber of Commerce in China; see position pa-
per at http://www.europeanchamber.com.cn/en/publications-
position-paper-2012-2013
2
http://ec.europa.eu/research/iscp/pdf/joint-declaration-en-
glish.pdf
3
http://ec.europa.eu/energy/international/bilateral_coopera-
tion/china/doc/20120503_eu_china_joint_declaration_urbani-
sation_en.pdf
4
http://eeas.europa.eu/delegations/china/eu_china/sustaina-
ble_urbanisation/sustainable_urbanisation.htm
5
http://www.euctp.org/index.php/downloads/finish/7-euctp-
information/1264-3rd-annual-work-plan.html
6
http://www.eusmecentre.org.cn

VIURE
I TREBALLAR
A LA XINA
32

33
Vaig viatjar per primera vegada
a la Xina a l’any 2002 en busca
de proveïdors de motlles de in-
jecció de plàstics i des de ales-
hores ha estat un continu anar i
venir. Normalment, cada any vi-
atjo a la Xina cinc o sis vegades
i la durada del viatge és de dues
o tres setmanes. Posteriorment
a l’any 2006, una vegada ja co-
neixent bé el terreny, ens varem
decidir per invertir en una plan-
ta de fabricació d’injecció de
plàstics que és un negoci paral·
lel i amb moltes sinergies a la
construcció de motlles. Ens và-
rem decidir per ubicar la fabrica
a Suzhou per la seva proximitat
amb Shanghai i perquè era una
zona molt desenvolupada per
empreses de Singapur que van
ser els primers a instal·lar-s’hi
i estava molt ben equipada en
quant a serveis, parc de prove-
ïdors, comunicacions etc. Amb
el tren ràpid, s’arriba al centre
de Shanghai o bé a l’aeroport de
Honqiao en només 35 minuts.
Com moltes de les empreses
estrangeres ens vam instal·lar
a la Xina amb l’objectiu de ser
competitius i exportar cap oc-
cident. Amb els anys, i degut al
ràpid creixement del país com a
conseqüència de les inversions
estrangeres i del propi govern,
està provocant un canvi d’esce-
nari per les empreses industrials
com la nostra on s’està perdent
competitivitat degut a l’aug-
ment del costos però, per altra
banda, el mercat local és cada
cop més gran i atractiu. Cal dir,
però, que una cosa és invertir
o comprar a la Xina i una altra
ben diferent és vendre-hi. L’im-
pacte cultural és nota molt més
en aquesta segona i, per aquest
motiu, la nostra estratègia està
en desenvolupar el mercat local
però focalitzant-los en empre-
ses occidentals instal·lades en
la nostra àrea de proximitat.
Suzhou també té forces atractius
turístics, i una llarga història.
Són famosos els Jardins Clàssics
que son patrimoni de la huma-
nitat i la ciutat té molts canals i,
per aquest motiu, es coneguda
com laVenècia de la Xina. La pa-
goda Tiger Hill és famosa ja que
té problemes en els fonaments i
està inclinada de forma similar
a la torre de Pisa. El llac Taihu,
de 2250 km2 queda a l’oest de
Suzhou i és una zona on es po-
den practicar tot tipus d’activi-
tats aquàtiques. També hi ha un
llac artificial a la zona industrial
del SIP de 7 km2 al voltant del
qual s’ha urbanitzat amb grans
edificis d’oficines i habitatges
ple de restaurants i locals d’oci.
En la gastronomia de la zona do-
minen els plats dolços i durant
els mesos de novembre a febrer
és l’època de menjar crancs.
Com passa en totes les ciutats
grans de la Xina, a banda dels
restaurants i la cuina tradicional,
hi ha una gran oferta de restau-
rants internacionals.
Durant la setmana, estic a
Suzhou i els caps de setmanes
els passo a Shanghai ja que hi
tinc amics i la ciutat ofereix més
possibilitats d’oci. Cada cap de
setmana s’organitzen partits
de futbol on hi acudeixen tant
expatriats com xinesos. Es molt
curiós veure com tothom por-
ta la samarreta de l’equip que li
agrada més, Manchester, Barça,
etc... fins i tot últimament s’han
posat de moda entre els xinesos
la de la selecció espanyola de-
gut als últims èxits. Jo personal-
ment, vaig amb l’arlequinada
del Sabadell, i es clar, tothom em
pregunta de quin equip és.
SANTI CODINA.Enginyer Industrial
ETOW-TOOL

34
Every time I have a chance to
talk with colleagues who have
not lived or worked in China,
the same question always arises:
how is it working in China? And
my answer is usually also the
same: it is different. It is not that
I do not want to explain myself
and satisfy the curiosity of my
colleagues, but it is difficult to
avoid stereotyping and the truth
is that it is different in the broad-
est sense of the word.
A few days ago, regarding the
drafting of this short essay, I
had a chat with some Westerner
friends in Beijing on our working
experience in China and I found
a funny and partially true theory
developed by one of them, the
theory of the shepherd and its
herd. In my friend’s opinion, tel-
ecommunication engineer with
10 years experience in Shanghai,
Westerners working in China
have to adopt the role of shep-
herd or sheep depending on the
type of work we have.
Those who are responsible for
running a team, have no choice
but to act as a shepherd, what
means that they will always
have to closely and continu-
ously monitor their “flock”. He
or she will have to explain the
tasks again and again even
though the work is frequently
repeated, he or she will have to
“pursue his/hers sheep” to en-
sure they will follow the guide-
lines set and they will not “mis-
lead” the path to be followed. It
will be necessary to ensure, one
by one, that all the “sheep” have
understood their tasks, because
even though they do not under-
stand the “shepherd’s” guide-
lines, they will hardly ask or
show their unawareness. Like-
wise, the “shepherd” will have
to pay attention to all outsiders
that may affect his “sheep” as
they do not usually go beyond
the tasks they have been as-
signed and the unexpected can
make “the migration” not to be
carried out.
Then there are Westerners who
perform their work as part of a
team without dependents. Ac-
cording to this theory, these
peers can only take the role
of sheep and follow the shep-
herd. The manager, director or
responsible for the area where
our western partner works will
take the roll of shepherd (if we
consider that the “shepherd” is
Chinese, control and monitor-
ing will be more intense and
exhaustive) leaving little room
for suggestions, new ideas or
changes. The “shepherd” will
control every action of each
member of the “herd”, not giv-
ing to our Western “sheep”
many options for autonomy,
individual work and person-
al contribution. The rest of
“sheep” members of the “flock”
will provably follow shepherd’s
directions with little criti-
cal thinking, considering the
changes proposed by the West-
ern “sheep” needless.
JOHNWALLER.
JohnWaller John Burton Ltd.Consulting Engineers
SHEPHERDS AND SHEEP IN CHINA

35
DIA INTERNACIONAL DE LA
DONA, EL 8 DE MARÇ
A la Xina es viu aquest dia d’una
forma especial i diferent del que
s’acostuma a fer al nostre àmbit.
Lluny de centrar-se en celebrar l’as-
soliment dels drets econòmics, po-
lítics i socials, el Dia de la Dona es-
devé simplement en una ocasió pels
homes d’expressar la seva estima
d’una manera que és com una com-
binació entre Sant Valentí i el Dia
de la Mare, festes aquestes que ja es
celebren en algunes ciutats xineses
importades del món occidental.
Per exemple, a molts restaurants
es prepara un menú especial per
aquest dia tan assenyalat com es
pot veure en la fotografia adjunta.
ACCIDENTS DE TRÀNSIT
Un dels temes més sorprenents rela-
tius als accidents de trànsit o millor
dit dels milers d’incidents de trànsit
diaris que passen a la Xina, és que
després d’ell no es pot tocar res.
Crec que podríem dir que no hi ha
cap dia en que en un trajecte de 30
minuts un no pugui viure en directe
o passar pel costat d’un incident de
trànsit.
Hi ha una manca general del cul-
tura de seguretat viària i respecte
a les normes de trànsit més bàsi-
ques (cinturó de seguretat, parlar
pel mòbil mentre es condueix,
anar amb moto sense casc, avan-
çar per qualsevol lloc, no respectar
preferències d’accés a vies princi-
pals, conduir contra direcció, etc.)
sense tenir en compte jornades
excessives al volant o els efectes
de l’alcohol.
A més, tenim que hi ha una infini-
tat de tipus de vehicles diferents,
mal mantinguts i alguns estarien
prohibits de circular en el nostre
entorn per la manca de condici-
ons mínimes de seguretat a ban-
da de la mala qualitat en que es
construeixen les infraestructures
en general.
A diferència del què passa a casa
nostra que qualsevol incident que
representa majoritàriament només
danys al vehicle però que no im-
pedeixen la seva mobilitat, acabem
apartant els vehicles i “fent el parte”,
a la Xina es converteix en un tràmit
molt feixuc.
I no només feixuc sinó un motiu im-
portant de col·lapses en el trànsit.
En cada incident que es produeixi,
ningú pot tocar res a efectes mate-
rials excepte atendre les persones i
s’ha d’esperar que la Policia arribi
perquè es faci l’informe del mateix.
Això vol dir que un petit incident
en que començaríem per moure els
vehicles per no dificultar el trànsit,
ja siguin motos o cotxes, a laXina
es deixen tal com han estat després
de l’incident i s’espera el temps
que calgui a l’arribada de la policia
encara que hi hagi un col·lapse de
trànsit immens.
Si un dels involucrats és estranger,
a banda de la barrera idiomàtica,
el més probable és que acabis a la
comissaria més propera i perdis tot
un matí per resoldre el tema enca-
ra que hagi estat un petit toc en un
aparcament.
THISISXINA

36
EL TRANSPORT DE MERCADERIES
En el transport de mercaderies a
laXina, cal tenir en compte alguns
temes importants si volem evitar
reclamacions desagradables dels
nostres clients o si volem no tenir
mal de caps en reclamacions a pro-
veïdors.
No hi ha una cultura d’escollir i pen-
sar l’embalatge adequat per cada
producte i a més no es pot controlar
la cadena del transport, per no dir
que reclamar danys pel transport
esdevé una tasca titànica.
Molts cops quan hi ha hagut un in-
cident per tema de danys a la mer-
caderia, t’acabes trobant que a mig
camí s’ha fet un traspàs entre ca-
mions a peu de carretera sense les
condicions adients per manipular la
càrrega o les caixes, simplement po-
sant ambdós vehicles confrontats
per l’accés a la càrrega.
Com podeu veure en la fotografia
adjunta, veure com tenen les caixes
en un camió dedicat al transport de
mercaderies posa els pels de punta.
També, et pots trobar que quan
obres un contenidor per vaixell, la
càrrega et caigui a sobre per la mala
qualitat de la preparació dels palets
i la pròpia disposició en el mateix, o
que s’hagin trencat els palets com-
plets i hagis de treure la càrrega“cai-
xa a caixa”.
Per tant, cal definir molt bé les es-
pecificacions de l’embalatge als
proveïdors tant pel transport per
carretera com per contenidor, i
també per cobrir el maltracte que
no podrem controlar quan enviem
la mercaderia als clients.
THISISXINA

37
BORSA
DE TREBALL
THE COMPANY
Our client is a leading supplier of paints, coatings and
services to commercial vehicle, automotive plastics and
car repair markets around the world.With its operations
in more than 60 countries, our client is part of one of
the world’s largest chemical manufacturers, and dis-
tinguishes itself as a leading innovator of product and
color technology in the vehicle refinishes market, as
well as the Automotive Plastic Coatings and OEM com-
mercial vehicles markets. The company positions itself
as a full business partner to its customers, with business
strategies and management practices that are designed
to deliver sustainable business success to all parties. In
order to support their growth plans and secure the at-
tainment of strategic goals, our client is seeking to ap-
point a Site Manager to set up a new site in China.
FUNCTIONS
The appointed Site Manager will contribute in setting
and building up a new site in the startup period, and
design a strategic roadmap to support the site reaching
its regional organization goals. Your responsibilities in-
clude, but are not limited to:
• Managing the overall operations and maintenance
of the site
• Ensure that all manufacturing goals, deadlines and
budgets are met
• Identify and prioritize risk reduction opportunities
• Establish and enforce safe site policies and proce-
dures and ensure that the overall operation is or-
ganized, clean and running to its utmost capabili-
ties at all times
• Directing and coordinating the site operations
within the company policies and procedures
• Establish and maintain healthy community rela-
tions and foster well-trained and motivated staff
• Management of the complete site total quality
management
• Being fully responsible to meet all company pro-
duction goals (machine capacity, production,
training, safety, purchasing, human resources,
planning)
• Develop and manage the site budget and prepare
PnL projections, and review production costs, ma-
chine and labor usage for efficiency
REQUIREMENTS
• A Bachelor or Master’s degree in Engineering
• At least 10 years manufacturing experience from
which: 5 years in overall management, and 3 years
in site management
• Strong experience in the paint & coatings industry
• Strong experience in greenfield plant building, oper-
ations and maintenance from scratch to completion
• Experienced in creating and interpreting financial
reports and spreadsheets
• Fluency in English and Mandarin
Contact: a.auguet@vektorteam.com
JIANGSU
PRODUCTION, OPERATIONS AND
R+D

38
EMPRESA DE VÍDEOJUEGOS BUSCA DIRECTOR
GENERAL EN CHINA
La empresa TribePlay busca un Director General para trabajar en China. Será responsable de la definición, de-
sarrollo y lanzamiento de nuevos juegos de alta calidad. Se asegurará de que los niños (edad 3 a 6) de todo el
mundo obtengan la mejor experiencia posible tras jugar a los juegos de esta compañía.
Responsabilidades:
• Dirigir a los programadores, artistas, animadores, diseñadores de juegos y
probadores del estudio de Chengdu.
• Optimización de la producción de juegos mediante el establecimiento de
metas concretas y directrices, y la gestión de flujo de trabajo basado en
los altos objetivos de nivel de negocio.
• Mejorar la eficiencia del desarrollo mediante la implementación de las
operaciones efectivas de gestión de proyectos.
• Coordinar el equipo de ingeniería para la gestión del día a día de las
cuestiones de desarrollo, e identificar e impulsar soluciones creativas para
los problemas que surjan.
• Trabajar con los diferentes departamentos.
• Ampliación de la plantilla del equipo en Chengdu.
Requisitos:
• Pasión por crear los mejores productos, y de una alta calidad.
• Fuertes habilidades interpersonales.
• Una mentalidad innovadora, creativa y de resolución de problemas.
• Un título universitario.
Ciudad: Chengdu
Nivel de chino: no requerido.
Interesados, contactar: a.auguet@vektorteam.com

39
LINKS
D’INTERÈS
Centre d’Internacionalització
Empresarial ACC1Ó
www.acc10.cat
Casa Àsia
www.casaasia.es
China International Machine Tool
www.cimtshow.com
ICEX (Instituto Español
de Comercio Exterior)
www.icex.es
China Daily
www.chinadaily.com.cn
Casa de España .Shanghai
casaespanashanghai.com
Sinalunya
www.sinalunya.com
Casal Català de Shanghai
www.wix.com/casalshanghai/ccshanghai#
Institut Confuci (Barcelona)
www.confuciobarcelona.es
China Yiwu International Machinery
Industry Fair
www.jixie-expo.com
CHINE PLUS. La revue de presse
www.chine-plus.com
Federació de la Indústria de la Maquinària
a la Xina
http://jjw.mei.gov.cn/english/index.html
http://cmif.mei.gov.cn
CHINA BRIEFING. Magazine and Daily
News Service
www.china-briefing.com
BARCELONA-SHANGHAIWOMEN BRIDGE
www.bswomenb.com
CHINA IMPORT AND EXPORT FAIR.
Canton Fair Online
http://www.cantonfair.org.cn/en/
ACC10 Invest in Catalonia
www.investincatalonia.com
China Association for Science
and Technology
www.cast.org.cn
ROCA JUNYENT Departament Asian Desk
www.rocajunyent.com

40
ANY XINA EUROPA I CATALUNYA
1300-1644
Dinastia Ming. Divisió de
l’imperi en províncies
Reis d’Aragó i de Castella
Descobriment d’Amèrica per
Colom
1894-1895
1a Guerra Sino-Japonesa entre
la Dinastia Qing i l’Imperi
Japonès
Revoltes a Cuba i Filipines
1971
La Xina al Consell Nacional de
la ONU. Nixon visita la Xina
Fundació de la Universitat
Politècnica de Catalunya
Primera sessió de l’Assamblea
de Catalunya
REFERÈNCIES HISTÒRIQUES

AMB LA COL·LABORACIÓ
I EL SUPORT DE:
AMB EL PATROCINI DE: La Mutua dels Enginyers

Els hàbits de consum de la gent gran a la Xina: Reptes i oportunitats - Roger Nierga - News Enginyers Xina - Abril / Maig 2013

Recommended

Recommended

More Related Content

Similar to Els hàbits de consum de la gent gran a la Xina: Reptes i oportunitats - Roger Nierga - News Enginyers Xina - Abril / Maig 2013

Similar to Els hàbits de consum de la gent gran a la Xina: Reptes i oportunitats - Roger Nierga - News Enginyers Xina - Abril / Maig 2013 (20)

More from Roger Nierga

More from Roger Nierga (6)

Els hàbits de consum de la gent gran a la Xina: Reptes i oportunitats - Roger Nierga - News Enginyers Xina - Abril / Maig 2013