Molins fariners
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Molins fariners

on

  • 712 views

Molins fariners

Molins fariners

Statistics

Views

Total Views
712
Views on SlideShare
150
Embed Views
562

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

2 Embeds 562

http://rogercet.tk 460
http://sisar1.xtrweb.com 102

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Molins fariners Molins fariners Document Transcript

    • I¡Hi*iMkAproposit deisfñjI STITl TIl ESHOISILIMIllsesTríptic de la 11 Jornadesde Molinología(octubre de 1998)ARXIU ARBLa resclosa del molí de Vilardell,al peu de la riera de Merles, és unexemple de les velles rescloses defusta que des de Iepoca medievales construIen arreu del país (1989).LLUis VILADRICH8 LEROLmolins farinersl:ESTUDI DELS MOLlNS HA DESPERTAT,en els últims anys, Iinteres dunampli venLall destudiosos. ESLUdi-ats des de diferents ambits i arreudelpaís,els molinsconstitueixen unambit patrimonial i cultural en ra-pid procés de recuperació. A tal!dexemple significatiu farem es-menL que Iany 1995 es va celebrar,a Santi ago de Compostela, lesIJornadas Nacionales sobre Moli-nología a partir de les quals es vafund ar, a nivell estatal , la ACEM,Asociación para la conservación yEstudio de los Molinos, amb seu aMadrid . Les IlJornadas de Molino-logíavan tenir I!oc la tardor de 1998a Terrassa,organitzades pel MuseuNacional de la Ciencia i de la Téc-nica deCatalunya,1lnsLitut dEstu-dis Ilerdencs i la FundacióJauneloTurriano.EI1997 el Museu Nacio-nal de la Ciencia i de la Técnica deCatalunyava organitzar unesjorna-des amb eltítol "Energia hidraulicai molins". En el marc de jornades icongressos dhistória i darqueolo-gia industrial hi figuren sempreponencies i comunicacions a Ien-torn deis molins, de la maleixamanera que gairebé la totalilal demonografies locals publicades enels últims quinze anys dediquenca pílols més o menys exlens altema.De les molres tipologies de mo-lins, lanL pel que fa a la font dener-gia emprada (hidraulics,devenL,desang) o per la seva especifitat pro-ductiva(fariners, escairadors, pape-rers, drapers, polvorers, de sal, elc.),el capítol estrella és el deis molinsfarin ers hid raulics,la li pologia méseslesa i fins ara més estudiada deCalalunya ilambéa la nOSlracomar-ca.Lestudi deis molins farinersshaabordar des de diferentsdisciplines,i lOles han aportalllum al coneixe-menL i la valoració daquesl patri-moni. Aquesl article prelén ésseruna modeslaaproximació metodo-lógica a Iestudi deis molins i unasínLesi sobre Iestat de la qüestió ala nostra comarca a partir dun es-quema que ordena diferenLs fasesdesludi :1. Eltreball de camp2. Linvenlari3. Documentació fotografica i pla-nimetria4. Invesligació documenLal als ar-xius5. Recollida de lestimonis orals ivisuals6. Excavacions arqueológiques7. Obres de restauració i difusió1. El treball de camp alBerguedaLa descoberta, és a dir el reconeixe-menL i la valoració del molins, shaproduH molles vegades gracies a latasca de centres excursionistes ipersones relacionades amb aquestmón.La seva afecció per coneixer elpaís, per lrepiljar-Io, per passejar-shi a peu i amb Iesperil i els ullsoberts, per lransilar pels anLics ca-mins que molles vegades discorrenparal·lels a les valls deis rius i rieres,els ha portat a coneixer molts deisvells molins farin ers. Aquesta afec-ció, anLiga, ha possibililat en mollscasos podercomptaramb malerialsde primer ordre. Els excursionislesifOlógrafs de finals delXIX iprimersanys del XX que van visilar el Ber-gueda en són excel·lenLs exemples.Dalguns deis vel!s molins nomésconservem les interessanLSfOLOgra-fies darxiu; daltres, la seva ubica-ció topografica en una planimetriaque avui encara ens serveix per co-neixer la nostra comarca. De lesaportacions recems deslaquem undeis anicles que forma aquesl dos-sier, lesLUdi de Gener Aymaní (l)sobre els molins fariners hidraulicsde la ri era del Merga n<;:o l o deVilada.En aquesta mateixa línia, ija forade la comarca del Bergueda, no po-dem deixar de fer esment a una deles aportacions més valuoses, la deSalvador Palau Rafecas,El GaloqueIany 1976 comen<;:a a estudiar elsmolins de Iall Gaia. Des dalesho-res la passió pels molins Iha portara fer un seguimenl duns 11 .000km2 de lerrilori carala que sesténall!arg de 216 municipis siluats en24 comarques. El Galo -així es faconeixerielconeixemels imer essatsenellema-,ha inventariar quasi900molins localitzals en uns 33 rius i115 af1uents.Una part daquesl im-pressionant tr eball de camp haViSlla Hum en diferenLs publicacions.(2)El Galoha inventariat24 molins fa-riners a la com arca del Bergueda(termes municipals de Borreda,Capolat, Castellar del Riu, Guardi-ola de Bergueda i Montmajor). Ésuna mostra més quesignificativa deles possibililats que ofereix la nos-tra comarca.
    • 2. I.:inventari deis molillsEn la maleixa línia daquesl autor,lAmbil de Recerques del Berguedáva iniciar Iany J990 Iinventari deismolins de la comarca, una lasca di-fícil, lenta i que en el nOSlre cas ésfor<;a illlermilent , com els nOSlresrius i rieres. El projecle va néixerarran de Iesludi que vam iniciarsob re Borreel á, un encá rrec elelAjuntamelll , que es lradu í en lapublicació e1una monografia sobreaquesl lerme municipal (3).La metodologia per a confeccio-nar aquesl inventari pania, logica-menl,de Iinteres que va despenarla informació proporcionada pelsarxius ic1lreball decamp queIequipdauLOrs de la monografia sobr el30rreelavam realilzaracompanyalsde gelll de 130r reda i moll especial-melll de Romuald fr eixa. Vaserunaexperiencia moll enriquidora. Elsquelreballávemelsapar laLS historiesielsaUlorsdeiscapítolssobr e medinaluralvam compar lir hores de ca-minaeles ide lr eball illlerdisciplinaren toles les rier es deller me munici-pal. Aquesla experiencia ensva por -tar a plalllejar una metodologia perpoder iniciar Iinventari.Calia fer un lreball de camp perlocalilzar reSles de molins; aquesllreball va ser especialmelll agraita la riera de Merles, Ianuent mésimporlalll del L10b regal pel seuvessanl esquerre. Calia resseguir lariera, coneixer-Ia des dun punt deESCALA:I12 BERGA OÁ " Oll OE GU "AOIOl.t.o Mol, de CampalansMoL í de Dalt Pont de la R beraMolí del T50i • Molí St JoanMolí de Ca namars Pont de SI JoanMolí de CireraMolí delMoli de V,lart,mó1/50.000¡1000 2.000 mEl molí de la Baells, en unafotografia de Juli Vintró definals del s. XIX.Situat al peu del Llobregat, elmolí fou també serradora, Ilafotografia destaca el pont defusta que creuavael riu, ARXIU ARaEl molí de Guardiola en unafotografia de Juli Vintró definals del s. XIX. ARXIU ARaMapa deis molins fariners ibataners del s. XVIII delterme municipal de Borreda.ARXIU ARaMOLlNS tAR INERSBATANER5 . 5. ~ .® Molí fori ner s :xlZlII• Mollobataner s XllIlL• Molí forTer medevol (restes)" Pont s .xJlllJ[Al Pont 5.:xm: ( perdut)LEROL 9
    • vista ampli. La riera neix als Rasosde Tubau (1543 m), en plena serra-lada prepirinenca dins el termemunicipal de SantJaume de Fron-tanyá (Berguedá), recull des de laseva cap(:alera una munió daigüesprocedents de rieres i rierols i, endirecció nord-suel, amb pocs re-volts, solca terres cada cop més pIa-nes, poblades des de Iepoca medi-eval. Sob re pas formant gorgs isaltants i la seva propia vall fins aentregar les seves aigües al L1obre-gat, després de 47 km, al límit en-tre les comarques del Berguedá i delMola volandera del molí medievaldel Far (1984). RAMON COROMINASB10 LEROLA- ABages, als termes municipals dePuig-reigi de Gaiá.La riera, que perles seves caraclerístiques shauria deconeixer com a riu , té una concavessant ele 173 km2, amb una plu-viosital miljana de 880 mm i uncabal est imat entre 1000 1/ seg i1500 Vseg. El paisatge es manté enun estat relativament poc alteralpero Iempremta humana hi és pre-sent almenys des de Iepoca medie-val. La riera ha estat historicamentel límil deis comtats de Berga-Cerdanya i Osona-Barcelona, Iímitdeis bisbals dUrgell-i a partir delo I , ............. Is. XVll de Solsona- i de Vic, i límitde vegueries (sotsvegueria de Berga,vegueria de Camprodon, sotsve-gueri a de L1u(:anes i vegueria deManresa), ialseu peu es poden tro-bar encara vells camins medievals imoderns i lambé carreleres que laressegueixen paral.lelament ique lacreuen transversalment.La vall i la riera de Merles consti-tueixen un petit microcosmos his-toric, un espaide relació permanententre un entorn natural diferencialper la riera i generacions de famí-lies que hi han viscul. Els molins fa-Joc de mol es d el FarI01 l Jd ...-=-LPriners que els homes i les dones me-dievals van construir al peu de lariera i que foren substituits als se-gles moderns per daltres de mésgrans icapa(:ossón,jul1lament ambles masies, el testimoni més cIar deIeslrela relació que hi ha hagut sem-pre entre la gent i la riera .Identificals els molins de la rierade Merles amb Iajuda de lagent delpaís que coneix el terriLOri, iamb elcomplement de la planimetria pu-blicada, es va procedir a fOLOgrafiar -los ia confeccionar nous mapes.TOlseguit es va procedir a obrir unaA la ciutat de La Ferté sous Jouarre,al departament frances de Seine etMarne, prop de París, es tabricavenmoles de molí des del s. XII.LexceHent qualitat de les calcariesde la zona, roques dures de colorgris, va permetre que la ciutatsespeclalitzés en la producció demoles i nexportés arreu dEuropa,i també a Catalunya i a la nostracomarca. Es tracta dunes molessingulars, incontusibles, com la queencara es conserva al molí de Sorba(Montmajor); la mola esta teta apeces: la part central, duna solape~a al voltant del qual es fixaven lespeces amb guix o ciment (1999).RAMON VILADÉSJOt d e mo le s octuols~. p:l iaci6 d e is nadi llr r sI--eW- o , 2 ] elon.-------Planta i al~at del molí de lAvellanosa(la Nou) i detall comparatiu duna de lesmoles del Far amb les dun molí actual(1990). RAMON COROMINAS-$-
    • Forats a la roca per encaixar-hi laresclosa de fusta del molí medievaldel pont de Roma (riera de Merles),un deis molts que va identificar JordiBolós Iany 1984_ JOROI BOLÓSEl molí de les Fonts o dOrriols aCastellar de nHug, (1996), és elprimer molí que aprofita Iaigua delLlobregat, just al seu naixement.Aquest molí, molt ben conservat, ésdocumentat des de Iepoca medieval.RAMON VILAOÉS.filxa dinventari on figuren els se-güenls apanals:•Nom del molí (antic i aClual)· Siluació geográfica (terme muni-cipal i curs daigua, i descripció dela ubicació, mapa)•ESlal de conservació• Propielari• Elemenls didenlificació gráfica(foLOgrafies darxiu, aCluals, dibui-xos, gravals, elc.)•Descripció delmolí (tipologia, ele-ments deslacals, elc.)·I nformació historica•BibliografiaAquesl maleix esquema de lreballsaplicá Iestiu de 1995 al treball decamp realilzal als cursos OuvialsdeIs lermes municipals de Saldes iGósol, on es van poder inventariaruna bona colla de molins.3. Documentaciófotognlfica i planimetriaÉs molt important elaborar un bonreponalge fOLOgráfic sobre el molíidentifical. La seva siluació al peudun curs daigua de regim mediter-rani irregular és una característicaque no podem perdre mai de viSla.De vegades Iinforme fOLOgráfic esLOt el que ens pot quedar dun molídesprés duna riuada (especialmenten el cas de les velles rescloses defusla) o també, i malauradament,després duna actuació vandálica oduna inlervenció arquilectonicapoc acurada. Amb LOl, fOLOgrafiarels molins no és una feina fácil. Lavegetació de ribera que els envolta,i sovint envaeix, fa difícil obtenirbons reponalges.Per aquesta mateixa raó és enca-ra més difícil fer la planimetria. CalMolts deis vells molins medievalsvan tenir una vida lIarga. El de laFarga (Saldes, 1990) funcionafins ben entrat al s_XX gracies alfet que shl acobla una turbina pergenerar electricitat. RAMONVILAOÉS.Iajuda de professionals icalen mol-tes hores de lreball pacienl. AmbLOl, lacomarca delBerguedá complaamb excel·lenls i pioners lreballsdeplanimelria sobre molins. A lalldexemple esmentem el lreball felper Ramon Corominas Iany 1990sobre el molí proper a lAvellanosa(la Nou) i les moles del Far, (4) o elde Ramon Viladés sobre el blat demoro escairal, amb la planimetriadel molí escairador de Casa en Cotsa Aviá, feta perJosep Novellas. (5)4. Investigació documentalals arxiusAvui la riera de Merles és un deisespais més coneguts a nivells hislo-rics precisament grácies als molins,o millor dil als eSludis que shan feldeis seus molins medievals. Lany1983 Jordi Bolós iJosep Nuel pu-blicaven un deis lIibres cabdals so-bre els molins fariners a Calalunya,on donaven a coneixer alguns deismolins de la rierade Merles; el1 982el maleix Jordi Bolós amb MiquelFábregas havien publical elseu ex-hausliu lreball sobre els molins deIalla edat mitjana a la conca mitja-na de Ialt L1obregal, que incloules-mentada riera.JordiBolós namplia-va el coneixement al volum XII dela Cata /unya ROl11 ánica dedical alBerguedá. (6)l:any 1996 IEdiLOrial62 publica-va el seu Atles dHistária de Cata-/unya en el qual figura la vall deMerlescom aexempleclarde Iapro-filament hidráulic a Iepoca medie-LEROL 11
    • 12 LEROLEls molins de les zones rurals es vanconvertir a fínals del s, XIX o durantel s, XX en farineres, Aquests és elcas del molí den Güell (Gósol, 1990)RAMON VILADÉSDues fotografíes de Iinteriordel molí de Sorba (1999),RAMON VILADÉSval; no ens ha deslranyar queaquesl mapa sigui, novamenl, unaaponació deJordi Bolós. Al peu dela riera, que era també camí, es vanconstruir molts molins des delemps ben reculats. La primera co-munilal monacal de Ripoll presidi-da per Iabal Daguí -un prevere oreClor de Iesglésia berguedana deSant Andreu de Gréixer que desta-ca per la seva tasca dorganilzacióreligiosa ique aconseguí que el bis-be Guisard dUrgell consagrés Ies-glésia Iany 871- figura com a pri-mer abat de Ripoll el 899. A panirde la fundació van comen¡;ar a plou-redonacions, especialment per pandel comte Guifré i la seva família .Radulf, fill del comle Guifré, essenlencara un nen, fou confial a IabatDaguí de Ripoll amb la clara volun-lal que més endavanl arribés a serabal daquesl moneslir. El palrimo-ni que incorporava Radulf a RipolIinclola alous al Bergueda, concrela-ment a Borreda i a Boalella, al peude la riera de Merlés, ides dalesho-res Iinteres per conslruir molins esmanifesla en la documentació. Lim-portanl palrimoni que Ripoll acu-mula al Bergueda es mantenia intac-te el s. XVIII, i rivalilzava amb elsdeIs allres senyors, els barons de laPonella ielmateix moneslir de SantPere de la Ponclla, i també amb elsmolins que molts pagesos benes-lanlSvan conslruir al peu daques-la riera. for¡;a daquesls molinsshan identificat gracies als treballsde cam pi dallres gracies a la docu-mentació.Per apropar-se a la documentaciódeIs molins medievals i moderns éscabdal consultar els fons de IArxiude la Corona dAragó-especialmentels de Reial Palrimoni, Batllia i No-larials- iels prolOcols nOlarials con-servalS en arxius municipals, parro-quials i notarials. Per al coneixe-ment deIs molins més moderns, al-menys els que es van fer servir finsal s. XX, és indispensable la recercaals arxius de la Dipulació de Barce-lona (Foment, Secció Aigües), i alarxiu de la Junta dAigües, on eslroba la documenlació més moder-na referent a Iús de Iaigua i Iesta-bliment deIs últims molins fariners,alguns deIs quals posteriorment esvan convenir en fabriques de riu icolonies.Els arxius de les masies, poc tre-ballats i moll imponanls, podenobrir el camí de nous ivaluosos es-lud is. (7) Ellreball de classi ficaciói ordenació de Iarxiu documentalde la masia del Raurell, a la Quar, vapermelre localitzar un conjunl dedocumenls relacionats directamentamb el molí del Raurell, que es vamanteniraCliu [¡nsals primersanysdel s. XX. AIarxiu de la gran masiaes conserven alguns documellls re-lacionats amb els úllims anys dac-livital daqueslmolí, concretamenlunes nOles encap¡;alades amb ellÍ-tol "L!ibreta deles l110ltLlres de Ral110nelel Moli elel RaLlrell" del perfodecomprésenlre 1854 fins al 1906, onfiguren diferellls anotacions sobreel molí ielmoliner iun invenlari debéns de lany 1906.Ambdós docu-ments, lOt i que forc;:a recelllS, enspermelen recular a un lemps queavui sembla deltot oblidat, el lelagricullura de subsistencia. Ambaquesles paraules: "Inventari ele lascosas l11es principals qLle poseix D.l~al11on Sola, Moliner", comenc;:a lin-ventari que el dia 26 de febrer deJ906 va fer el jUlge de pau de laQuar amb lobjecliu de valorar lespertinences del moliner per tal depoder ser venudes i sufragar lesdespeses de la malallia que patia. Envan ser leslimonis el rector de Sant
    • Maurici i Salvador Farré, de la ma-leixa parroquia.La relació de béns és moll inleres-sant ja que és una delallada resse-nya deines i dobjecles relacionatsdireclamenlo indirecta amb la fei-na de moliner i lambé amb els lre-ballsagrícoles que de ben segur for-maven pan de les lasques més quequolidianes dun vell moliner quevivia sol i complelament alllal deiscanvis que esdevenien al seu en-lorn. El document ens informa deles molles o 111L1tllLI res que efecluá elmoliner, durant el període 1856-1906,de meslall ,forment,mili iblalde moro, de les quantilals (en quar-leres, quanans i picotins) idel preuoblingul per la venda deis béns delmolinerIany I906 ide tolS els bénsque foren entregals percarilala unacomunilal religiosa de Berga.S. Recollida de testimonisorals i visualsEl vell ofici de moliner sha perdul.Ja no queden molinersen aCli u perosi que queden, lOl i que poques,persones que hi han lreballal, queconeixen el procés della molla i tolelque aquesl món significa. Perlantla hisloria oral és, en molls casos,Iúniccamí per poder recuperar pandaquesl món perdul.Jasón poquesles persones que ens poden idenli-ficar les eines, que ens poden espe-cificarelseu ús, que ens poden aj u-dar a conservar una lerminologia iun vocabulari específico Cal doncsenregislrar la seva experiencia, es-coltar, preguntar, calen molles ho-res de treball elnográfic; i sobretolcalenregislrar,gravar, film ar el fun -cionament deis pocs molins i la fei-nadeis moliners. AIarxiu de 1lIm-bil de Recerques es conserva, comunajoia, una fi Imació de Iany 1985del molí de Casa en COlS i del molíescai rador de Ma¡;aners.6. ExcavacionsarqueologiquesMalauradament ellreball arqueolo-gica Ientorn de molins berguedansés nul, o gairebé nul. Jordi Bolós iIliaki Pad illa van eSludiar Iany1980 les reSles deis molins medi e-valsexislentsa lacomarca iespecial-ment el Molí de Navel (8), queavuies lroba en un eSlal lamentab le.Aquesl mol!,delqual van poder ferla planta i Ial¡;al, conserva pan deIeslruclura delS. XIII , bastida am bgrossos carreus ben treballatsen elsquals encara es poden observar lesmarques deis picapedrers i unaexcel·lent volla ogival de prop decinc melres damplada. Sobre les-lructura gOlica es conslruiren lesdependencies del molí deis S. XV IIi XVIII , avui gairebé del tol derrul-des.Molt semblant a Ieslruclura go-tica, lOl i que de dimensions méspetiles, és el poc que queda de Ian-tic molídecal Pallot (Puig-reig),unavegada més un molí silual alpeu dela riera de Merles. Identifical entrela brossa, durant els úllims anys haacollil una bomba que pona Iaiguaa la casa de cal Pallol, siluada propde Iesglés ia románi ca de SantAndreu. Ellreball de camp semprepermel ferinteressants descobertes.Els lreballs arqueol ogics encaramés.7. Restauracions i difusióTampoc complem amb exemplesde reslauracions arquilecloniques,enteses com a lreballs rigorosos,com perexempie eldelmoJ[ de canBallle, a Vallirana (Baix L1obregal).Entre 1993 i 1995 iperincialiva deIAjuntament daquesla localilat, elServeidel Palrimoni ArquilectonicFotografies del molí de cal Pallot (1986)ROSA SERRALocal de la Di pUlació de Barcelona Planta de la volta gotica Ide la molava fer una excel·lenl reslauració lateral, i diverses seccions del Molinetdun moJ[ del S. XIV que fou refor- de Navel. IÑAKI PADILLA 1980.IAo 2 4 6 a 10 M .~_IoooI__ :IoooI:::JooI--;Frt..rE; ti~ ·mal i ampliat alllarg deis S. XV II ,XV III i XIX, per la qual cosa es vapoder manteniren aCliu finsa 1910.La reslauració va par lir de Iapli-cació duna metodologia rigor osa:invesligació historica iar queologica,identificació deisvalorsdel molí (ge-ográfic, tecnologic, palrimonial icultural), que van por tara la redac-ció dun projecte museologic (1992-93) imuseográfic.Al Berguedacapdels mollsmolinsexistents ha estaLobjectedun estu-di semblant ni tampoc, duna r estau-ració. El que sí tenim són una cr ei-xent mOSlra dantics molinsadaplatscomasegona residencia. LesaClUa-cions arquilectoniques, més omenys r eeixides, més o menys r es-peCluoses, méso menysdiscutibles,shanencaminataconser varaquestsedificisenhabilatges, laqualcosa haalteral Ieslruclura interior de laconstr ucció iha anul.lat, en gair ebétots els casos, les infraestr uctureshidráuliques, especialmentles bas-ses, els r odes, el carcau,elc.Calreconeixerque els espais queenvolten els molins són prou atrac-tius -paisalges de ribera, enlornsnalurals privilegiats, que atrauenper la solilud i la presencia daigua-per aconvertir els vells casals moli-ners en segones residencies. Noproposem pas acabar amb aquestareuLi Iilzació, ni tam poc conservar irestaurar totsels molins; elque pro-posem és aCluar en alguns deismolins - silualS en zones rurals ourbanes- amb Iobjectiu de conser-var-los per el fUlur i, si és possible,convertir-los en un centre dinter spatrimonial oberl al públic.És en aquesl sentiL que apostemper recuperar els vesligis deis anticsmolinsde la riera de metge de Berga:la intervenció arqueologica, neces-sária i imprescindible sens duble,LEROL 13
    • La restauració del molí de canBatlle, a Vallirana (BaixLlobregat) ha comptat amb larestauració delements del molí ila reproducció de diferentselements de fusta a partir deisexistents en diferents molins, ola Incorporació daltres originals,com per exemple la tramuja i elriscle procedents del molí dAlinya (Alt Urgell). FOTO JORDIAMIGÓ. ARXIU SERVEI DEL PATRIMONIARQ UITECTÓNIC LOCAL DE LA DIPUTACIÓDE BARCELONA.La restauracló del molí de canBatlle ha comptat, a més delprojecte arquitectónic imuseografic, amb un acurattreball arqueológic i dedocumentació histórica. Totsaquests esfor~os han permesconeixer la história del molí I elseu funclonament, amb lacorresponent identificació detots els elements del molí del s.XV i del preindustrial del s. XIX,així com la seva evolució alllargdel temps.14 LEROLMOLí DE RODEl HORITZONTALDEL SEGLE XV1.Tremuja2.Riscle3.Mola volandera4.Mola sotana5.Farinera6.Nadilla7.Collferro8.Arbre9.Canal10.Rodetl1.Bigal2.Carcava1JMOLí PREINDUSTRIAL DEL SEGLE XIXl.Canal2.Roda de calaixos3.Transmissió4.Tremuja7.Mola sotana8.Grua9.Eix horitzontal10.Eix vertical motriu11.Sala dengranatges5.Riscle6.Mola volanderapermelria inventariar les reSlesdunpalrimoni centenari estrelament lli-ga! a la ciutat. Linventari possibili-laria lavaluació de les reSles i seriael primer pas cap a un lreball dereslauració que permelria recupe-rar un bon lram de la riera de Mel-ge iactuar també en elcascantic dela ciutal. La recuperació del passalhisloricens ha de permelre conser-var-lo i integrar-lo al palrimoni cul-tural de LOlS.Notes1. Oaqllcst mate ix au tor, amb col·-laboració amb Joan Pallarés, és lobrapremiada amb el XXVI Premi Sant Ber-nat,i que els seus aUlors dediquen a toesel van exerd rloJid de molinaGener Ayman! i Joan Pallarés , Els 1110-lins Itidráu/ics del Moiants idela Riera deCa/ders, Barcelona, Arxiu BibliograficExcursionista de la Unió Excursionistade Catalllnya de Barcelona, 1994.2. Salvador Palau Rafecas, "El Galo": EIsIltolinsJariners Itidrau/ics de Cata/unya.690mo/ins inventarials,Santa Coloma deQueralt , 1992.Salvador Palau Rafecas, "El Galo": BOO/tIo/insJariners deCataltmya, Des del St-nia i lAIgarsal Cardener-Uobregat. San-3. VV.AA , Borreda,Col·lecció Els L1ibres delAmbit núm . 5. Berga, Ambit de Recer-ques del Be rgued ~, 1990. t.:estlldi deismolins correspon alcapHol6 daquestamonografia C" El segle XVIII: un seglede creixement i de canvis").4. Ramon Coraminas i Ca mp i JaumeCoraminas i Campo5. Ra mo n Vil ad és, "El bl at de moroescarirat", a t.:ERO L núm . 32 , hivern1990, p. 41 -45.6. Jordi Bolós i Mesclans, i Josep Nuet iBadia , Els Molins Ja rinas , BarcelonaEditora Ketres, Col.lecció Ventall , 1983.Jordi Bolós i Mesclans, i Miquel l:~bre­gas i Sabater, " Els molins de la concamiljana del L10bregat dllrant lalta edatmitj ana .I. - lntraducció", a QuadenlsdEstudis Medievals,Any 111, ntlm .9, se-tembre de 1982, p. 568-573. CatalunyaRoma nic. XII. El Bergueda, Barcelona,Fundació Enciclopedia Catalana, 1985.7. Antoni Pladevall , Els molins del tenue5ellyorial de Centelles. 500 anys de /tIo/(de la L/avino (1497-1997), Centelles,Centre dEstudis Ccntellencs, J997.8 . Jordi Bolós i lñaki Padilla , "Un mol!dorigen medieval. El Molinet de Navel",a Quadents dEstudis Medievals mm . 1,maig de 1980, p. 49-55.ta Coloma de Queralt , 1994. Rosa Serra