Your SlideShare is downloading. ×
0
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
T4 magnituds i classificacions
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

T4 magnituds i classificacions

414

Published on

Exposició dels criteris per mesurar i classificar estrelles; magnituds absoluta i relativa, diagrama Hertzprung-Russell...

Exposició dels criteris per mesurar i classificar estrelles; magnituds absoluta i relativa, diagrama Hertzprung-Russell...

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
414
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. MAGNITUDS I CLASSIFICACIONS ESTEL·LARS TEMA 4
  • 2.
    • MAGNITUDS ESTEL·LARS
    • (MESUREN LA LLUÏSSOR D’UN OBJECTE CELESTE):
    • MAGNITUD APARENT (tal com la veiem lluir des de la Terra, en funció de la distància; és la usada als mapes celestes).
    • MAGNITUD ABSOLUTA (mesura de la lluminositat real, o energia radiada per un cos celeste per segon i per metre quadrat).
  • 3. CLASSIFIQUEMELS ESTELS D’ACORD AMB LA SEUA MAGNITUD APARENT L’ULL HUMÀ, EN LES MILLORS CONDICIONS, NO ÉS CAPAÇ DE PERCEBRE SINÓ FINS A MAGNITUD 6. MAGNITUDS APARENTS
  • 4. HIPARC , AL SEGLE II a.C., FOU EL PRIMER A CLASSIFICAR ESTELS SEGONS LA SEUA MAGNITUD APARENT , A ULL NU. AGRUPÀ ELS ESTELS EN SIS CATEGORIES, SEGONS FOSSEN LA MEITAT DE LLUENTS QUE LA CATEGORIA ANTERIOR.
  • 5. Al segle XIX, s’establí una nova escala de magnituds, que tractava de mantenir l’antiga de tradició hel·lènica. Atés que la diferència d’intensitat entre 5 magnituds era aproximadament 100, una diferència d’1 magnitud correspon a una relació de 2,512 (2,512 5 =100).
  • 6. ESCALA DE MAGNITUD VISUAL APARENT
    • DEPÉN LINEALMENT DEL LOGARITME DE LA BRILLANTOR: PER AIXÒ, HI HA MAGNITUDS NEGATIVES.
    • COM MÉS GRAN ÉS LA MAGNITUD, MENOR ÉS LA LLUMINOSITAT APARENT.
    • UNA DIFERÈNCIA DE CINC MAGNITUDS CORRESPON A UNA RELACIÓ ENTRE BRILLANTORS DE 100
  • 7.  
  • 8.
    • MAGNITUD VISUAL ABSOLUTA :
    • ES CALCULA LA LLUÏSSOR D’UN OBJECTE A UNA DISTÀNCIA DE 10 PARSECS (32,6 ANYS LLUM).
    • ENS CAL SABER LA MAGNITUD APARENT, LA DISTÀNCIA, I QUE LA LLUM DECREIX AMB LA DISTÀNCIA SEGUINT LA LLEI DE L’INVERS DEL QUADRAT ( AL DOBLE DE DISTÀNCIA, BAIXA A 1/4; AL TRIPLE, A 1/9...). AIXÍ:
    • SIRIUS...................................+1,4
    • SOL..........................................+4,7
    • VEGA.......................................+0,5
  • 9. L’ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC ÉS EL CONJUNT DE TOTES LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES, A DIFERENT LONGITUD D’ONA I FREQÜÈNCIA, PERÒ A LA MATEIXA VELOCITAT (300.00 km/s), EN QUÈ ES POT DESCOMPONDRE LA LLUM. NEWTON, EL 1672, POSÀ DE MANIFEST QUE LA LLUM BLANCA ES DESCOMPON SEGONS ELS COLORS DE L’ARC DE SANT MARTÍ.
  • 10. Si descomponem la llum solar a través d’un prisma,observem que la llum blanca és una barreja de colors, cadascun a la seua longitud d’ona (  ), l’arc de sant Martí . A més, amb un espectroscopi , trobem un altre tipus de raigs invisibles, a diferents  , més enllà del blau i del roig.
  • 11. Només percebem una franja molt reduïda de l’espectre electromagnètic, la de la llum visible , entre 4.000 i 8.000 angströms. Atés que la velocitat de les partícules és la mateixa, la constant c , a major longitud d’ona  , menor freqüència f , i a l’inrevés.
  • 12.
    • Els satèl·lits i les sondes espacials poden observar les longituds d’ona molt curtes (raigs  , raigs x, raigs ultraviolats...) des de fora de l’atmosfera.
    • Els radiotelescopis poden fer observacions a ran de terra.
    • Els telescopis d’infraroigs són situats a gran altitud, ja que les capes baixes atmosfèriques absorbeixen aquests raigs.
    • Els telescopis òptics necessiten estar molt elevats, per evitar la contaminació lumínica i atmosfèrica. El telescopi espacial Hubble observa des de fora de l’atmosfera.
  • 13. 1 A = 10 -10 m
  • 14. Un espectre estel·lar presenta l’aspecte d’una franja lluminosa, l’espectre continu , com irradia un cos negre, i línies d’absorció (disminució del flux rebut a determinades longituds d’ona ), o d’ emissió (augment del flux), indicadores de la presència de gasos.
  • 15. Al llarg del segle XIX es descobrí que cada element químic produeix línies d’absorció determinades i específiques. Així fou possible saber la composició química del Sol: hidrogen (H) i heli (He), principalment.
  • 16. TIPUS ESPECTRALS: AQUESTA CLASSIFICACIÓ ÉS LA MÉS USUAL, I ES FA A PARTIR DELS ESPECTRES ELECTROMAGNÈTICS ESTEL·LARS (QUE EN DETERMINEN EL COLOR I TEMPERATURA). ÉS FORÇA ÚTIL PER A CONÉIXER LA NATURALESA I LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ESTELS. A PARTIR DEL TIPUS ESPECTRAL ÉS POSSIBLE DETERMINAR LA LLUMINOSITAT, LA MASSA, LA PRESÈNCIA DE CAMPS MAGNÈTICS INTENSOS, LA VELOCITAT DE ROTACIÓ...
  • 17. T = Temperatura E = Energia (o lluminositat) v = Velocitat de les partícules f = “Color” de la llum(freqüència) E = T = v = f
  • 18. OH B E A F INE G IRL K ISS M E
  • 19.  
  • 20. DETERMINACIÓ DE LA MASSA D’UN ESTEL ÉS UNA DADA FONAMENTAL PER A CONÉIXER UN ESTEL; NOMÉS ES POT DETERMINAR AMB PRECISIÓ EN ELS SISTEMES DOBLES, QUAN UN ESTEL ORBITA UN ALTRE: CONEIXENT EL PERÍODE DE REVOLUCIÓ I LA DISTÀNCIA ENTRE ELLS, ÉS POSSIBLE CALCULAR LA MASSA. EN GENERAL, ES CALCULA APROXIMADAMENT A PARTIR DE LA RELACIÓ PROPORCIONAL ENTRE MASSA I LLUMINOSITAT EN ELS ESTELS DE LA SEQÜÈNCIA PRINCIPAL.
  • 21. ALGUNES MASSES ESTEL·LARS
    • KRUGER 60A........................0,24 m
    •  ERIDANI...........................0,68 “
    • SOL.........................................1 “
    • ALTAIR................................. 1,5 “
    • SIRIUS A..............................2,4 “
    • CAPELLA............................... 4,2 “
    • SPICA.....................................9 “
  • 22. EN GENERAL, NO ÉS POSSIBLE MESURAR-LES DIRECTAMENT; HO FEM A PARTIR DE LA LLUMINOSITAT I TEMPERATURA, COMPARADES AMB LES DEL SOL, I EL RADI D’AQUEST .
  • 23. COMPARACIÓ DE LES DIMENSIONS ENTRE ESTELS DE TIPUS SOLAR, GEGANTS ROIGS I NANS ROIGS.
  • 24. EL DIAGRAMA HERTZSPRUNG-RUSSELL REPRESENTA ELS ESTELS COM PUNTS EN UN DIAGRAMA, AMB LA LLUMINOSITAT ABSOLUTA A L’EIX DE LES ORDENADES, I LA TEMPERATURA AL DE LES ABCISSES
  • 25.  
  • 26.  
  • 27.  
  • 28. 0.01 < M < 0.08 0.08 < M < 0.25 0.25 < M < 8 8 < M < 10 10 < M < 40 40 < M < 100 Nana marró Nana Blanca d’ Heli Nana blanca de C-O Nana blanca d’ O-Na-Mg Supernova (Estel de neutrons) Supernova (Forat negre) Destí dels estels segons la seua massa inicial EVOLUCIÓ ESTEL·LAR
  • 29. Nebulosa Seqüència principal Geganta roja Nebulosa planetària Nova Supernova Nana blanca Estrella de Neutrons (púlsar) Forat negre EVOLUCIÓ ESTEL·LAR ELS PRINCIPALS PROCESSOS EVOLUTIUS ESTEL·LARS DEPENEN DE LA MASSA DE L’ESTEL
  • 30.  
  • 31.  
  • 32. Gigante roja
  • 33. Supergigante roja
  • 34. REACCIONS NUCLEARS SUCCESSIVES EN ELS ESTELS MOLT MASSIUS
  • 35. 15 Millones de Grados 100 Millones de Grados
  • 36. 600 Millones de Grados 1500 Millones de Grados 3000 Millones de Grados
  • 37.  
  • 38. FI

×