MAGNITUDS I CLASSIFICACIONS ESTEL·LARS TEMA 4
<ul><li>MAGNITUDS ESTEL·LARS   </li></ul><ul><li>(MESUREN LA LLUÏSSOR D’UN OBJECTE CELESTE): </li></ul><ul><li>MAGNITUD AP...
CLASSIFIQUEMELS ESTELS D’ACORD AMB LA SEUA MAGNITUD APARENT L’ULL HUMÀ, EN LES MILLORS CONDICIONS, NO ÉS CAPAÇ DE PERCEBRE...
HIPARC , AL SEGLE II a.C., FOU EL PRIMER A CLASSIFICAR ESTELS SEGONS LA SEUA  MAGNITUD APARENT , A ULL NU. AGRUPÀ ELS ESTE...
Al segle XIX, s’establí una nova escala de magnituds, que tractava de mantenir l’antiga de tradició hel·lènica. Atés que l...
ESCALA DE MAGNITUD VISUAL APARENT <ul><li>DEPÉN LINEALMENT DEL LOGARITME DE LA BRILLANTOR: PER AIXÒ, HI HA MAGNITUDS NEGAT...
 
<ul><li>MAGNITUD VISUAL ABSOLUTA : </li></ul><ul><li>ES CALCULA LA LLUÏSSOR D’UN OBJECTE A UNA  DISTÀNCIA DE 10 PARSECS  (...
L’ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC ÉS EL CONJUNT DE TOTES LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES, A DIFERENT LONGITUD D’ONA I FREQÜÈNCIA, PER...
Si descomponem la llum solar a través d’un prisma,observem que la llum blanca és una barreja de colors, cadascun a la seua...
Només percebem una franja molt reduïda de l’espectre electromagnètic, la de la  llum visible , entre 4.000 i 8.000 angströ...
<ul><li>Els satèl·lits i les sondes espacials poden observar les longituds d’ona molt curtes (raigs   , raigs x, raigs ul...
1 A = 10 -10  m
Un espectre estel·lar presenta l’aspecte d’una franja lluminosa,  l’espectre continu , com irradia un cos negre, i  línies...
Al llarg del segle XIX es descobrí que cada element químic produeix línies d’absorció determinades i específiques. Així fo...
TIPUS ESPECTRALS: AQUESTA CLASSIFICACIÓ ÉS LA MÉS USUAL, I ES FA A PARTIR DELS ESPECTRES ELECTROMAGNÈTICS ESTEL·LARS (QUE ...
T = Temperatura E = Energia (o lluminositat) v = Velocitat de les partícules f = “Color” de la llum(freqüència) E = T = v ...
OH B E A  F INE  G IRL K ISS M E
 
DETERMINACIÓ DE LA  MASSA  D’UN ESTEL ÉS UNA DADA FONAMENTAL PER A CONÉIXER UN ESTEL; NOMÉS ES POT DETERMINAR AMB PRECISIÓ...
ALGUNES MASSES ESTEL·LARS <ul><li>KRUGER 60A........................0,24 m </li></ul><ul><li>   ERIDANI.....................
EN GENERAL, NO ÉS POSSIBLE MESURAR-LES DIRECTAMENT; HO FEM A PARTIR DE LA LLUMINOSITAT I TEMPERATURA, COMPARADES AMB LES D...
COMPARACIÓ DE LES DIMENSIONS ENTRE ESTELS DE TIPUS SOLAR, GEGANTS ROIGS I NANS ROIGS.
EL DIAGRAMA  HERTZSPRUNG-RUSSELL REPRESENTA ELS ESTELS COM PUNTS EN UN DIAGRAMA, AMB LA LLUMINOSITAT ABSOLUTA A L’EIX DE L...
 
 
 
0.01 < M < 0.08 0.08 < M < 0.25 0.25 < M < 8 8 < M < 10 10 < M < 40 40 < M < 100 Nana marró Nana Blanca d’ Heli Nana blanc...
Nebulosa Seqüència principal Geganta roja Nebulosa planetària Nova Supernova Nana  blanca Estrella de Neutrons (púlsar) Fo...
 
 
Gigante roja
Supergigante roja
REACCIONS NUCLEARS SUCCESSIVES EN ELS ESTELS MOLT MASSIUS
15 Millones de Grados 100 Millones de Grados
600 Millones de Grados 1500 Millones de Grados 3000 Millones de Grados
 
FI
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

T4 magnituds i classificacions

419

Published on

Exposició dels criteris per mesurar i classificar estrelles; magnituds absoluta i relativa, diagrama Hertzprung-Russell...

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
419
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

T4 magnituds i classificacions

  1. 1. MAGNITUDS I CLASSIFICACIONS ESTEL·LARS TEMA 4
  2. 2. <ul><li>MAGNITUDS ESTEL·LARS </li></ul><ul><li>(MESUREN LA LLUÏSSOR D’UN OBJECTE CELESTE): </li></ul><ul><li>MAGNITUD APARENT (tal com la veiem lluir des de la Terra, en funció de la distància; és la usada als mapes celestes). </li></ul><ul><li>MAGNITUD ABSOLUTA (mesura de la lluminositat real, o energia radiada per un cos celeste per segon i per metre quadrat). </li></ul>
  3. 3. CLASSIFIQUEMELS ESTELS D’ACORD AMB LA SEUA MAGNITUD APARENT L’ULL HUMÀ, EN LES MILLORS CONDICIONS, NO ÉS CAPAÇ DE PERCEBRE SINÓ FINS A MAGNITUD 6. MAGNITUDS APARENTS
  4. 4. HIPARC , AL SEGLE II a.C., FOU EL PRIMER A CLASSIFICAR ESTELS SEGONS LA SEUA MAGNITUD APARENT , A ULL NU. AGRUPÀ ELS ESTELS EN SIS CATEGORIES, SEGONS FOSSEN LA MEITAT DE LLUENTS QUE LA CATEGORIA ANTERIOR.
  5. 5. Al segle XIX, s’establí una nova escala de magnituds, que tractava de mantenir l’antiga de tradició hel·lènica. Atés que la diferència d’intensitat entre 5 magnituds era aproximadament 100, una diferència d’1 magnitud correspon a una relació de 2,512 (2,512 5 =100).
  6. 6. ESCALA DE MAGNITUD VISUAL APARENT <ul><li>DEPÉN LINEALMENT DEL LOGARITME DE LA BRILLANTOR: PER AIXÒ, HI HA MAGNITUDS NEGATIVES. </li></ul><ul><li>COM MÉS GRAN ÉS LA MAGNITUD, MENOR ÉS LA LLUMINOSITAT APARENT. </li></ul><ul><li>UNA DIFERÈNCIA DE CINC MAGNITUDS CORRESPON A UNA RELACIÓ ENTRE BRILLANTORS DE 100 </li></ul>
  7. 8. <ul><li>MAGNITUD VISUAL ABSOLUTA : </li></ul><ul><li>ES CALCULA LA LLUÏSSOR D’UN OBJECTE A UNA DISTÀNCIA DE 10 PARSECS (32,6 ANYS LLUM). </li></ul><ul><li>ENS CAL SABER LA MAGNITUD APARENT, LA DISTÀNCIA, I QUE LA LLUM DECREIX AMB LA DISTÀNCIA SEGUINT LA LLEI DE L’INVERS DEL QUADRAT ( AL DOBLE DE DISTÀNCIA, BAIXA A 1/4; AL TRIPLE, A 1/9...). AIXÍ: </li></ul><ul><li>SIRIUS...................................+1,4 </li></ul><ul><li>SOL..........................................+4,7 </li></ul><ul><li>VEGA.......................................+0,5 </li></ul>
  8. 9. L’ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC ÉS EL CONJUNT DE TOTES LES ONES ELECTROMAGNÈTIQUES, A DIFERENT LONGITUD D’ONA I FREQÜÈNCIA, PERÒ A LA MATEIXA VELOCITAT (300.00 km/s), EN QUÈ ES POT DESCOMPONDRE LA LLUM. NEWTON, EL 1672, POSÀ DE MANIFEST QUE LA LLUM BLANCA ES DESCOMPON SEGONS ELS COLORS DE L’ARC DE SANT MARTÍ.
  9. 10. Si descomponem la llum solar a través d’un prisma,observem que la llum blanca és una barreja de colors, cadascun a la seua longitud d’ona (  ), l’arc de sant Martí . A més, amb un espectroscopi , trobem un altre tipus de raigs invisibles, a diferents  , més enllà del blau i del roig.
  10. 11. Només percebem una franja molt reduïda de l’espectre electromagnètic, la de la llum visible , entre 4.000 i 8.000 angströms. Atés que la velocitat de les partícules és la mateixa, la constant c , a major longitud d’ona  , menor freqüència f , i a l’inrevés.
  11. 12. <ul><li>Els satèl·lits i les sondes espacials poden observar les longituds d’ona molt curtes (raigs  , raigs x, raigs ultraviolats...) des de fora de l’atmosfera. </li></ul><ul><li>Els radiotelescopis poden fer observacions a ran de terra. </li></ul><ul><li>Els telescopis d’infraroigs són situats a gran altitud, ja que les capes baixes atmosfèriques absorbeixen aquests raigs. </li></ul><ul><li>Els telescopis òptics necessiten estar molt elevats, per evitar la contaminació lumínica i atmosfèrica. El telescopi espacial Hubble observa des de fora de l’atmosfera. </li></ul>
  12. 13. 1 A = 10 -10 m
  13. 14. Un espectre estel·lar presenta l’aspecte d’una franja lluminosa, l’espectre continu , com irradia un cos negre, i línies d’absorció (disminució del flux rebut a determinades longituds d’ona ), o d’ emissió (augment del flux), indicadores de la presència de gasos.
  14. 15. Al llarg del segle XIX es descobrí que cada element químic produeix línies d’absorció determinades i específiques. Així fou possible saber la composició química del Sol: hidrogen (H) i heli (He), principalment.
  15. 16. TIPUS ESPECTRALS: AQUESTA CLASSIFICACIÓ ÉS LA MÉS USUAL, I ES FA A PARTIR DELS ESPECTRES ELECTROMAGNÈTICS ESTEL·LARS (QUE EN DETERMINEN EL COLOR I TEMPERATURA). ÉS FORÇA ÚTIL PER A CONÉIXER LA NATURALESA I LA COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ESTELS. A PARTIR DEL TIPUS ESPECTRAL ÉS POSSIBLE DETERMINAR LA LLUMINOSITAT, LA MASSA, LA PRESÈNCIA DE CAMPS MAGNÈTICS INTENSOS, LA VELOCITAT DE ROTACIÓ...
  16. 17. T = Temperatura E = Energia (o lluminositat) v = Velocitat de les partícules f = “Color” de la llum(freqüència) E = T = v = f
  17. 18. OH B E A F INE G IRL K ISS M E
  18. 20. DETERMINACIÓ DE LA MASSA D’UN ESTEL ÉS UNA DADA FONAMENTAL PER A CONÉIXER UN ESTEL; NOMÉS ES POT DETERMINAR AMB PRECISIÓ EN ELS SISTEMES DOBLES, QUAN UN ESTEL ORBITA UN ALTRE: CONEIXENT EL PERÍODE DE REVOLUCIÓ I LA DISTÀNCIA ENTRE ELLS, ÉS POSSIBLE CALCULAR LA MASSA. EN GENERAL, ES CALCULA APROXIMADAMENT A PARTIR DE LA RELACIÓ PROPORCIONAL ENTRE MASSA I LLUMINOSITAT EN ELS ESTELS DE LA SEQÜÈNCIA PRINCIPAL.
  19. 21. ALGUNES MASSES ESTEL·LARS <ul><li>KRUGER 60A........................0,24 m </li></ul><ul><li> ERIDANI...........................0,68 “ </li></ul><ul><li>SOL.........................................1 “ </li></ul><ul><li>ALTAIR................................. 1,5 “ </li></ul><ul><li>SIRIUS A..............................2,4 “ </li></ul><ul><li>CAPELLA............................... 4,2 “ </li></ul><ul><li>SPICA.....................................9 “ </li></ul>
  20. 22. EN GENERAL, NO ÉS POSSIBLE MESURAR-LES DIRECTAMENT; HO FEM A PARTIR DE LA LLUMINOSITAT I TEMPERATURA, COMPARADES AMB LES DEL SOL, I EL RADI D’AQUEST .
  21. 23. COMPARACIÓ DE LES DIMENSIONS ENTRE ESTELS DE TIPUS SOLAR, GEGANTS ROIGS I NANS ROIGS.
  22. 24. EL DIAGRAMA HERTZSPRUNG-RUSSELL REPRESENTA ELS ESTELS COM PUNTS EN UN DIAGRAMA, AMB LA LLUMINOSITAT ABSOLUTA A L’EIX DE LES ORDENADES, I LA TEMPERATURA AL DE LES ABCISSES
  23. 28. 0.01 < M < 0.08 0.08 < M < 0.25 0.25 < M < 8 8 < M < 10 10 < M < 40 40 < M < 100 Nana marró Nana Blanca d’ Heli Nana blanca de C-O Nana blanca d’ O-Na-Mg Supernova (Estel de neutrons) Supernova (Forat negre) Destí dels estels segons la seua massa inicial EVOLUCIÓ ESTEL·LAR
  24. 29. Nebulosa Seqüència principal Geganta roja Nebulosa planetària Nova Supernova Nana blanca Estrella de Neutrons (púlsar) Forat negre EVOLUCIÓ ESTEL·LAR ELS PRINCIPALS PROCESSOS EVOLUTIUS ESTEL·LARS DEPENEN DE LA MASSA DE L’ESTEL
  25. 32. Gigante roja
  26. 33. Supergigante roja
  27. 34. REACCIONS NUCLEARS SUCCESSIVES EN ELS ESTELS MOLT MASSIUS
  28. 35. 15 Millones de Grados 100 Millones de Grados
  29. 36. 600 Millones de Grados 1500 Millones de Grados 3000 Millones de Grados
  30. 38. FI
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×