Your SlideShare is downloading. ×

T2 objectes del cel

205

Published on

Introducció a l'observació astronòmica; principals objectes observables

Introducció a l'observació astronòmica; principals objectes observables

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
205
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. OBJECTES VISIBLES AL CEL NOCTURN
    • SI DEIXEM DE BANDA LA LLUNA I EL SOL, I TAMBÉ FENÒMENS OCASIONALS COM ELS COMETES I ELS ESTELS FUGAÇOS , EL QUE NOSALTRES OBSERVAREM AL CEL POT TENIR, TOT SIMPLIFICANT, DOS ASPECTES: PUNTUAL (COSSOS DEL SISTEMA SOLAR, EN GENERAL, I ESTRELLES), O DIFÚS ( CÚMULS ESTEL·LARS, NEBULOSES I GALÀXIES, EN GENERAL).
  • 2. Sistema solar SOL LLUNA PLANETES ASTEROIDES COMETES METEORS (...) MERCURI VENUS TERRA MART JÚPITER (i satèl·lits) SATURN URÀ NEPTÚ PLUTÓ QUAOAR
  • 3. Taques solars Comparació Sol-Terra;distància mitjana, ±150 milions de km ( =1 Unitat Astronòmica, “UA”)
  • 4. La Lluna en fase creixent. Podem observar-hi alguns cràters radials en les proximitats del terminador ( Copernicus dalt, i Tycho a la part de baix).
  • 5. Júpiter Saturn Venus Mart
  • 6. Júpiter fotografiat pel Voyager I, l’any 1979; a la part superior, al centre, hi ha la Gran Taca Roja Júpiter i els quatre satèl·lits galileans
  • 7.  
  • 8. Saturn Fotografia feta amb un telescopi de 20 cm
  • 9. SATURN ELS ANELLS DE SATURN ESTAN PER BAIX DEL LIMIT DE ROCHE, PER TANT LES ROQUES QUE ELS FORMEN NO PODEN UNIR-SE PER A FORMAR UN COS MÉS GRAN A.A.A. L´OLLERIA
  • 10. Estrelles
    • Individuals (de colors blau, blanc, groc, taronja i roig, segons la temperatura; supergegants, gegants, seqüència principal, nanes..., segons la massa i l’estadi evolutiu)
    • Dobles (òptiques i físiques)
    • Sistemes múltiples
    • Variables (eclipsants com Algol , pulsants com Mira , de seqüència com Pleione , etc.)
  • 11. NGC 4755, El Joier , conegut també com κ Crucis, és un cúmul estel·lar situat a la constel·lació Crux, a l’hemisferi sud; la majoria de les estrelles són blanc-blavoses, però al centre se situa una gegant roja.
  • 12.  
  • 13. Albireus és β Cygni, al cap de la constel·lació, una espectacular doble òptica amb la combinació d’estrelles groga i blava-verdosa, de magnitud 3,1 i 5,1 repectivament. Distància: 390 anys-llum
  • 14. γ Arietis η Cassiopeiae β Orionis α Andromedae ι Cassiopeiae α Scorpii α Herculis ε Bootis 70 Ophiuchi
  • 15. Fotografia de gran camp en què distingim la constel·lació d’ Orion , amb el Cinturó i l’ Espasa , on s’observa la nebulosa M42 ; a l’angle inferior esquerre, hi ha Sirius , estrella α de Canis Maior, que és la més lluent a simple vista (magnitud -1,6).
  • 16. Objectes difusos (Catàleg Messier, NGC, IC...) CÚMULS ESTEL·LARS NEBULOSES: de reflexió, d’emissió, planetàries, fosques... GALÀXIES VIA LÀCTIA
    • Oberts
    • Globulars
  • 17. La Via Làctia és la nostra galàxia; en aquesta secció, veiem núvols d’estrelles que s’extenen cap al nord des de Sagittarius fins a Scutum i Serpens. La zona central rosada és M8 (Nebulosa de la Llacuna); dues taques menors situades més amunt són M17 (Nebulosa Omega) i M16 (Nebulosa Àguila).
  • 18. FORMA DE LA NOSTRA GALÀXIA: LA VIA LACTEA
  • 19. Catàleg Messier (1771)
  • 20. CÚMULS OBERTS: LES HÍADES I LES PLÉIADES PLÉIADES HÍADES
  • 21. M45 són les Plèiades, un cúmul obert visible a simple vista. 415 anys-llum, magnitud 1,2
  • 22. M6 M7 Són cúmuls oberts a Scorpio, de magnitud 6 i situats a 1300 i 800 anys-llum respectivament. Són visibles amb prismàtics.
  • 23. M44 és el Pesebre, cúmul obert visible a simple vista a Cancer. Està situat a 520 anys-llum
  • 24. NGC 3293 a 8.000 anys-llum
  • 25. M13 és visible a simple vista, i és el cúmul globular més lluent de l’hemisferi nord. Malauradament, no podrem resoldre estrelles individuals. A 22.500 anys-llum de distància, format per unes 300.000 estrelles i amb un diàmetre de 100 anys-llum.
  • 26. M3 és un cúmul globular a la constel·lació de Canes Venatici, visible amb prismàtics. Situat a 45.000 anys-llum
  • 27. M1 és una nebulosa planetària, la cèlebre Nebulosa del Cranc, i és el remanent d’una estrella que va esclatar com a supernova l’any 1.054 ( era més lluent que Venus i s’observà de dia durant tres setmanes). Només és visible amb telescopis mitjans.
  • 28. M27 és la Nebulosa Dumb-bell, visible amb prismàtics. Visualment apareix com una borrosa resplendor verda amb forma de pesa. A 150 anys-llum. Magnitud 8.
  • 29. M57 és la Nebulosa Anular de Lyra, difícil d’observar, però al nostre abast en la nit i el lloc adequats. Nebulosa planetària a 4.100 anys-llum
  • 30. η Carinae ( NGC 3372) és una nebulosa de reflexió difusa visible a simple vista com una zona lluent de la Via Làctia al voltant de l’estrella del mateix nom. La taca fosca central es coneix com L’ull del pany . Nebulosa a 9.000 anys-llum
  • 31. M42 (Gran Nebulosa d’Orion) i M43, separades per la Cinquena Boca . Visible a simple vista, serà un dels objectes que visitarem més sovint. És un núvol gegant de gas i pols de més de 15 anys-llum de diàmetre; es troba 1.300 anys-llum.
  • 32. NEBULOSA D’ORIÓ
  • 33. M20 és la Nebulosa Trífida, un núvol de gas incandescent, menys impressionant en llum visible que no en les fotografies a color, coincident amb el cúmul obert M21. Nebulosa d’emissió a 5.100 anys-llum
  • 34. NGC 2024 és una resplendent àrea de gas i pols al voltant de l’estrella ζ Orionis, on hi ha la Nebulosa del Cap de Cavall , un núvol obscur de pols amb aquesta peculiar forma.
  • 35. NEBULOSA NORT AMERICA EN CISNE
  • 36. TIPUS DE GALÀXIES
  • 37. Camp de galàxies a la constel·lació de Fornax; podem observar-ne de diferents formes.
  • 38. M31 (Nebulosa d’Andròmeda) és la galàxia bessona de la Via Làctia, encara que més gran. És l’objecte més llunyà visible a simple vista. Apareix flanquejada per NGC205a la dreta i M32 al davall. Si tota la galàxia fos visible a simple vista, apareixeria amb un diàmetre com cinc o sis vegades la Lluna plena. És de magnitud 3,4. Galàxia espiral del Grup Local, a 2,2 milions d’anys-llum de distància.
  • 39. GALÀXIES M81 I M82 EN LA OSA MAJOR
  • 40. NGC 4567 són dues galàxies en col·lisió.
  • 41. Galàxia espiral a 23 anys-llum M 101 es troba a Ursa Maior; de magnitud 9, entra dins de les nostres possibilitats d’observació fora de la ciutat i amb el telescopi.
  • 42.  
  • 43. aplaudiments

×