• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Sessi贸 hivern
 

Sessi贸 hivern

on

  • 487 views

Exposici贸 de les alineacions, costel路lacions, objectes Messier... observables a la primavera

Exposici贸 de les alineacions, costel路lacions, objectes Messier... observables a la primavera

Statistics

Views

Total Views
487
Views on SlideShare
487
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Sessi贸 hivern Sessi贸 hivern Presentation Transcript

    • OBSERVACI脫 ASTRON脪MICA HIVERN 2005 A.C. ASTRONOMIA CID
    • I-L鈥橢SFERA CELESTE
      • L鈥檈sfera celeste 茅s una gran bola imagin脿ria amb la Terra al seu centre.
      • En apari猫ncia, la Terra es troba quieta mentre que l鈥檈sfera celeste gira al seu voltant (d鈥 est a oest).
    • POLARIS
    • 飦 脡S L鈥橝NGLE, 23,5 飩 ,AMB QU脠 S鈥橧NCLINA L鈥橢IX DE ROTACI脫 DE LA TERRA RESPECTE A LA PERPENDICULAR DE L鈥橢CL脥PTICA, EL PLA DEL SISTEMA SOLAR. AQUESTA INCLINACI脫 PRODUEIX EL FENOMEN DE LES ESTACIONS. Els punts 1 i 3 indiquen els solsticis; els punts 2 i 4, els equinoccis POLARIS
    • VISTA DEL CEL A PROP DEL POL NORD
      • El moviment aparent de l鈥檈sfera celeste es pot apreciar fotografiant el cel a prop del pol celeste.
      • Tots els estels completen un cercle en 24 h al voltant del pol, que roman fix.
      • L鈥檈stel polar indica al cel la projecci贸 nord de l鈥檈ix de rotaci贸 terrestre, aproximadament.
    • ELEMENTS DE L鈥橭BSERVADOR LOCAL
    • RELACI脫 ENTRE LA LATITUD DEL LLOC D鈥橭BSERVACI脫 O I L鈥橝LTURA DE L鈥橢STEL POLAR P SOBRE L鈥橦ORITZ脫: ELS ANGLES 蠁 I h S脫N IGUALS (TENEN ELS COSTATS PERPENDICULARS I, PER TANT, L鈥橝LTURA 脡S IGUAL A LA LATITUD GEOGR脌FICA ( A VAL脠NCIA, 39 飩 29鈥 )
    • RECORDEM COM LOCALITZEM POLARIS, INDICADOR DEL POL NORD CELESTE I ELS S脥MBOLS DE LES CARTES CELESTES:
    • URSA MAIOR 飦 Ursae Majoris, Dubhe , 茅s un estel gegant groc a 75 anys llum i de magnitud 1鈥8. 飦 UMa, Merak , 茅s un estel blanc a 62 a-l, de magnitud 2鈥4. 飦 UMa, Mizar , de magnitud 2鈥3, 茅s un c猫lebre estel m煤ltiple, a 60 a-l: l鈥檃companya Alcor , de magnitud 4, a 80 a-l. Mizar, al seu torn, 茅s doble. Destaquem M101, gal脿xia espiral a 23 milions d鈥檃-l, i la parella formada per M81 i M82, a 18 milions d鈥檃-l. Segons la mitologia grega, representa Calisto, amant de Zeus, convertida en 贸ssa per Hera, la gelosa esposa del d茅u. Nombroses cultures l鈥檋an interpretada com una 贸ssa, inclosos els indis nord-americans; tamb茅 s鈥檋a associat els set estels m茅s occidentals amb un carro (el del rei Art煤s, en la tradici贸 anglosaxona).
    • URSA MAIOR
    •  
    • URSA MINOR Convertida tamb茅 la seua mare en 贸ssa, aquest fill de Zeus gaireb茅 la va matar, conf贸s, en una cacera. Zeus la rescat脿 i els col路loc脿, tots dos, al cel. 飦 Ursae Minoris, Polaris o Cynosura , supergegant groc a uns 800 anys llum, 茅s una variable cefeida d鈥檈scassa amplitud, que oscil路la entre magnituds 2鈥2 i 2鈥1 cada 4 dies. Posseeix una companya de magnitud 9. Polaris se situa a 1潞 del pol nord celeste; el moviment de precessi贸 la hi acostar脿 encara m茅s, per貌 a partir de l鈥檃ny 2100 comen莽ar脿 a allunyar-se鈥檔.
    • URSA MINOR
    • II-OBJECTES VISIBLES AL CEL NOCTURN
      • SI DEIXEM DE BANDA LA LLUNA I EL SOL, I TAMB脡 FEN脪MENS OCASIONALS COM ELS COMETES I ELS ESTELS FUGA脟OS , EL QUE NOSALTRES OBSERVAREM AL CEL POT TENIR, TOT SIMPLIFICANT, DOS ASPECTES: PUNTUAL (COSSOS DEL SISTEMA SOLAR, EN GENERAL, I ESTRELLES), O DIF脷S ( C脷MULS ESTEL路LARS, NEBULOSES I GAL脌XIES, EN GENERAL).
    • Sistema solar SOL LLUNA PLANETES ASTEROIDES COMETES METEORS (...) MERCURI VENUS TERRA MART J脷PITER (i sat猫l路lits) SATURN UR脌 NEPT脷 PLUT脫 QUAOAR
    • J煤piter Saturn Venus Mart
    • J煤piter fotografiat pel Voyager I, l鈥檃ny 1979; a la part superior, al centre, hi ha la Gran Taca Roja J煤piter i els quatre sat猫l路lits galileans
    • Saturn Fotografia feta amb un telescopi de 20 cm
    • Estels
      • Individuals (de colors blau, blanc, groc, taronja i roig, segons la temperatura; supergegants, gegants, seq眉猫ncia principal, nanes..., segons la massa i l鈥檈stadi evolutiu)
      • Dobles (貌ptiques i f铆siques)
      • Sistemes m煤ltiples
      • Variables (eclipsants com Algol , pulsants com Mira , de seq眉猫ncia com Pleione , etc.)
    •  
    • Les constel路lacions circumpolars depenen de la latitud de l鈥檕bservador; en el nostre cas, ho s贸n UMa, Dra, Cep, Cas; en part, And i Per, i no cal dir-ho, UMi, a m茅s d鈥檜nes altres que no veurem, per tal com s贸n d鈥檈scassa entitat per als nostres fins.
    •  
    • Objectes difusos (Cat脿leg Messier, NGC, IC...) C脷MULS ESTEL路LARS NEBULOSES: de reflexi贸, d鈥檈missi贸, planet脿ries, fosques... GAL脌XIES VIA L脌CTIA
      • Oberts
      • Globulars
    • Cat脿leg Messier (1771)
    • III. PRINCIPALS ALINEACIONS AL CEL D鈥 HIVERN LA CONSTEL路LACI脫 D鈥 ORION 脡S DETERMINANT PER A LOCALITZAR-NE D鈥橝LTRES
    • L鈥檋oritz贸 nord a diverses latituds de l鈥檋emisferi nord.
    • L鈥檋oritz贸 sud a diverses latituds de l鈥檋emisferi nord.
    • ORION La deessa grega de la Lluna i la ca莽a, 脌rtemis, se n鈥檈namor脿, per貌 el va matar accidentalment indu茂da pel seu germ脿 Apol路lo. 脡s potser la m茅s not貌ria constel路laci贸; s鈥檋i troba la Gran Nebulosa d鈥橭ri贸 , M42, important zona de creaci贸 d鈥檈stels, al voltant de 飦 Orionis ( Espasa d鈥橭ri贸), a 1300 anys llum, o la nebulosa d鈥檃bsorci贸 Cap de Cavall , pr貌xima a. 飦 Ori, Betelgeuse , 茅s un estel supergegant roig tan gran (300-400 vegades el di脿metre solar) que fluctua entre magnituds 0鈥4 i 1鈥3. Es troba a 310 a-l. 飦 Ori, Rigel , 茅s un supergegant blanc-blav贸s a 910 a-l, de magnitud 0鈥1. 飦 Ori, Mintaka , i 飦 Ori, Alnilam i 飦 Ori, Alnitak , formen el Cintur贸 d鈥橭ri贸.
    • ORION
    • M42 (Gran Nebulosa d鈥橭rion) i M43, separades per la Cinquena Boca . Visible a simple vista, ser脿 un dels objectes que visitarem m茅s sovint. 脡s un n煤vol gegant de gas i pols de m茅s de 15 anys-llum de di脿metre; es troba 1.300 anys-llum.
    • M42 i M43 飦 1 Orionis 茅s el Trapezium
    • Per als grecs, representava el toro en qu猫 es convert铆 Zeus per raptar Europa, filla d鈥橝genor, rei de Fen铆cia, a la qual sedu铆 a Creta. Una dels tres fills ser脿 Minos. 飦 Tauri, Aldebaran , 茅s un gegant roig de magnitud 0鈥9, a 68 anys llum. No est脿 relacionat amb les Hyades, superposat a les quals l鈥檕bservem. 飦 Tau, El Nath , 茅s un gegant blau a 140 a-l, de magnitud 1鈥7. Les Hyades s贸n un c煤mul obert de 200 estels, brillant, a 150 a-l, en forma de V, filles d鈥橝tlas i Aethra. Les Pl猫iades (M45), les Set Germanes , s贸n les filles d鈥橝tlas i Pleione, un fam贸s c煤mul obert de 250 estels a 415 a-l.
    • TAURUS
    • M45 s贸n les Pl猫iades, un c煤mul obert visible a simple vista. 415 anys-llum, magnitud 1,2
    • CANIS MAIOR Hi ha diverses llegendes; en general, se鈥檒 relaciona en aquest menester amb Canis Minor. Els egipcis entenien l鈥檕rto de Sirius com a inici de les inundacions anuals del riu Nil. 飥 飦 Canis Majoris, Sirius , 茅s l鈥檈stel m茅s brillant de tot el firmament. 脡s un estel pr貌xim, a 8鈥7 anys llum, blanc, de magnitud -1,46, quaranta vegades m茅s llumin贸s que el Sol. Posseeix un company nan blanc de magnitud 8鈥5. M41 茅s un c煤mul obert, amb 50 estels, al voltant de magnitud 7, situat a 2500 anys llum.
    • CANIS MAIOR
    • Representa els bessons fills de Leda, per貌 de pares diferents; el de C脿stor, el rei Tyndareus d鈥橢sparta, i el de P貌l路lux, Zeus.Van ser membres dels argonautes, tripulants de la nau Argos, amb qu猫 J脿son cerc脿 el Vell贸 d鈥橭r. En l鈥檃ntiguitat eren considerats protectors dels navegants 飦 Geminorum, Castor , 茅s un estel blanc-blav贸s de magnitud 1鈥6. En realitat, 茅s un estel s猫xtuple, del qual podr铆em observar, amb obertures superiors a 70 mm i grans ampliacions, dos dels components. 飦 Gem, Pollux , 茅s un gegant taronja a 36 anys llum. Amb magnitud 1鈥1, 茅s en l鈥檃ctualitat l鈥檈stel m茅s brillant de la constel路laci贸. Destaca el c煤mul obert M35, 120 estels a 2600 anys llum, a prop de NGC 2158, un altre c煤mul a 14000 a-l.
    • GEMINI
    •  
    •  
    • 飦 Cancri, Acubens , 茅s un estel blanc de magnitud 4鈥3. A 100 anys llum. 飦 Cnc, de magnitud 3鈥5, 茅s un gegant taronja a 170 a-l, el m茅s lluent de la constel路laci贸. 飦 Cnc, Asellus Borealis , de magnitud 4鈥7, 茅s un estel blanc a 230 a-l. 飦 Cnc, Asellus Australis , 茅s un gegant roig a 220 a-l, de magnitud 3鈥9. M44, Praesepe , o El Rusc , 茅s un c煤mul obert a 2700 a-l, perceptible a simple vista ; 飦 i 飦 Cnc se n鈥檃limenten. Segons la mitologia grega, fou enviat per a distraure H猫rcules, quan aquest lluitava amb Hydra. L鈥檋eroi l鈥檃ixaf脿, per貌 Hera, com a premi pels seus esfor莽os, el col路loc脿 al cel. Antigament s鈥檋i situava el Sol en el solstici d鈥檈stiu (actualment, 茅s a Gemini), d鈥檃c铆 la perviv猫ncia del terme Tr貌pic de C脿ncer
    • CANCER
    • M44 茅s el Pesebre , c煤mul obert visible a simple vista a Cancer. Est脿 situat a 520 anys-llum
    • Enviat per Hermes perqu猫 fugiren Helles i el seu germ脿 Frixos, fills del rei de Tes脿lia, representa el carner el vell贸 d鈥檕r del qual era buscat per Jason i els Argonautes. 飦 Arietis, Hamal , 茅s un gegant groc, de magnitud 2, a 85 anys llum. 飦 Ari, Sheratan , 茅s un estel blanc, a 46 a-l, de magnitud 2鈥6. 飦 Ari, Mesarthim , 茅s un cridaner i accessible doble d鈥檈stels bessons, de magnitud 4鈥6, a 160 a-l.
    • ARIES
    • Segons la mitologia grega, la cabra, Capella , 茅s Amalthea, que nodr铆 els fills de Zeus.Tamb茅 se l鈥檌nterpreta com Erecteu, fill d鈥橦efest, que invent脿 el carromat per a traslladar el seu cos lisiat. AURIGA 飦 Aurigae, Capella , 茅s en realitat un estel binari espectrosc貌pic groc de magnitud 0鈥08, a 42 anys llum. 脡s el set茅 estel m茅s lluent del firmament. 飦 Aur, Menkalinan , 茅s un supergegant blanc, binari eclipsant, que oscil路la entre magnitud 3 i 3鈥8 cada 27 anys. Se situa a 2000 a-l. 飥 飦 Aur es correspon amb 飦 Tauri, El Nath .
    • AURIGA
    • CANIS MINOR 飦 Canis Minoris, Procyon , 茅s un estel blanc-grog贸s de magnitud 0鈥38, situat a 11鈥3 anys llum. Posseix tamb茅 un company, un estel nan blanc de magnitud 11.
    • CANIS MINOR
    • M31 (Nebulosa d鈥橝ndr貌meda) 茅s la gal脿xia bessona de la Via L脿ctia, encara que m茅s gran. 脡s l鈥檕bjecte m茅s lluny脿 visible a simple vista. Apareix flanquejada per NGC205a la dreta i M32 al davall. Si tota la gal脿xia fos visible a simple vista, apareixeria amb un di脿metre com cinc o sis vegades la Lluna plena. 脡s de magnitud 3,4. Gal脿xia espiral del Grup Local, a 2,2 milions d鈥檃nys-llum de dist脿ncia.
    • EL CENTRE DE LA VIA L脌CTIA, EN DIRECCI脫 A SAGITTARIUS. S鈥橦I POT APRECIAR MULTITUD D鈥橭BJECTES; DESTACA M脡S AVALL DEL CENTRE M8, LA NEBULOSA DE LA LLACUNA. M22 M20 M8 飦 Sgr M17
    • aplaudiments