Diego Rodríguez de Silva i Velázquez

PRIMERA ETAPA SEVILLANA

Breu història del pintor DIEGO RODRÍGUEZ DE SILVA I VELÁZQUEZ PRIMERA ETAPA SEVILLANA

El famós pintor, Diego Rodríguez de Silva i Velázquez va néixer a Sevilla cap al 5 de juny de 1599, i va morir el 6 d'agost del 1660. Va aprendre l'ofici de pintor al taller de Francisco Herrera. Més endavant es va canviar al taller de Francisco Pacheco. I en aquests ultim va conèixer les novetats Italianes. Llavors va desenvolupar el seu estil naturalista i tenebrista, amb situacions de la vida quotidiana, gràcies a la influencia de Caravaggio. Aquesta es la època en la que pinta “El aguador de Sevilla”, “La adoración de los Reyes Magos”, Mujer friendo huevo”, entre d'altres. Als 18 anys obre el seu propi estudi, i pot fer lliurement el seu ofici de pintor. Finalment s'en va anar a Madrid per continuar la seva carrera.

“ Vieja friendo huevos” Anàlisi d'una de les obres més representatives de la primera època sevillana.

Documentació general Es tracta de ''Vieja friendo huevos''. Aquests quadre el va fer Diego Rodríguez de Silva i Velázquez, aproximadament l'any 1618. La tècnica utilitzada es la pintura al oli en un suport de tela. Actualment es troba a la National Gallery of Scotland a Edimburgo. Les seves dimensions, son de 99 cm x 169 cm. El quadre explica un fet de la vida quotidiana. Una persona gran cuinant i un jove que sembla que l'està ajudant.

L'anàlisi formal Predomini de la línia corba amb una perspectiva prou treballada i correcte. Predominen els colors càlids cosa que li dona un toc molt hospitalari al quadre. Al quadre no es pot observar d'on prové la llum (Finestra, torxa , llar de foc, etc), però es tracta d'una llum real que prové del costat dret. La pintura fa dos triangles, el principal, la dona fregint els ous i el secundari que es el nen. Es un temps simbòlic i el ritme està en equilibri estètic que difon serenitat. L'estil de l'autor es tenebrista, naturalista i costubrista, que era l'estil propi del barroc espanyol.

Interpretació El quadre mostra una situació quotidiana de la vida d'una senyora gran que viu, segurament, amb el seu net. El títol del quadre descriu totalment l'escena que representa. Es de gènere quotidià i retrats. La seva funció es decorativa ja que no hi ha cap intenció d'anunciar res. Velàzquez amb aquest quadre va començar a introduir l'estil costumista de la vida quotidiana, ja que ningú recorria a aquest estil.

Diego Velazquez
Primera etapa a Madrid.

El 1621, Velazquez va viatjar a Madrid per formar part de la cort reial, ja que Felip III va morir i Felip IV va volguer fer camvis a la cort reial.

Va pintar a Lluís de Gongora, i això va fer que tingues exit com a pintor a la cort reial.

Gràcies a Fonseca va poder visitar les col·leccions reials de pintura, d'enorme qualitat, on Carles V i Felip II havien reunit quadres de Ticià , Veronès , Tintoretto i els Bassano .

L'estudi de la pintura de Ticia, va tenir una influència decisiva en l'evolució estilística de Velázquez.

Va passar del naturalisme auster de l'època sevillana i de les severes gammes terroses a la lluminositat dels grisos plata i blaus transparents de la maduresa.

El 1623 es va traslladar a Madrid per treballar a la cort del compteduc d'Olivares.

Es va allotjar a casa del seu sogre, Fonseca, a qui va retratar durant la seva estancia alla.

El 30 d'agost el rei va posar per primera vegada per a Velázquez. Els esbossos presentats per Velázquez al rei van ser del seu grat, i més encara del gust d' Isabel de Borbó , la reina consort

Durant els primers mesos del 1623, Velazquez exercia de pintor de camara, pero havia d'acabar el quadre reial abans del 1624, ja que en començaria un altre.

Durant els primers anys a Madrid es va dedicar sobretot als retrats, però cap a l'any 1628 l'artista realitzà la seva primera pintura d'un tema mitològic : El triomf de Bacus.

PRIMER VIATGE A ITÀLIA. El viatge d'estudis a Itàlia va ser autoritzat per Felip IV al juny i es va desenvolupar entre agost de 1629 i gener de 1631. Velázquez va partir amb grans mitjans econòmics-el sou assegurat i diners extra per al viatge-. Des de Barcelona, la comitiva d'Ambrosio Spínola en la qual anava integrat Velázquez, va arribar a Gènova, punt de partida del recorregut del pintor fins a Venècia, Velázquez va admirar als mestres del segle XVI i va copiar algunes obres de Tintoretto.

En direcció cap a Roma, es va aturar a Ferrara, Cento-on residia Guercino, un dels grans pintors italians del moment- amb els seus tresors, especialment les obres de Miguel Angel. A la tornada, Velázquez va embarcar a Nàpols. A Roma, principal part de viatge, Velázquez va comptar amb el suport del cardenal Francesco Barberini, per les gestions va ser seva estada en el mateix Vaticà. El cardenal havia estat a Madrid en 1620, es va interessar per l'arquitectura i va ser retratat malenconiós i sever per Velázquez, segons ha criticat Cassiano dal Pozzo. La incomoditat de l'allotjament i la proximitat de l'estiu li va fer posar els seus ulls en Villa Medici, la propietat del Gran Duc de Toscana, on, després d'algunes gestions diplomàtiques, va poder residir alguns mesos.

El 1630 Roma era el formiguer artístic del món i en ell, fins al més exquisit pintor de retrats del natural-títol amb que va ser presentat al Duc de Toscana-, hauria d'aprendre. El naturalisme sobrevivia en les manifestacions pintoresques dels bamboccianti i el classicisme romà-bolonyès posseïa la representació de l'art oficial. El desenvolupament de la pintura barroca, amb els seus cicles decoratius a la fresca va fer tornar la vista a Parma i Venècia, generant-se un corrent de neovenecianismo colorista i dinàmic, va impregnar manifestacions pictòriques. En aquest ambient es va desenvolupar l'obra de Pietro de Cortona, Poussin, Claudio Lorena, Bernini o el propi Velázquez. Apolo a la farga de Vulcà (La farga) i La túnica de José són les dues grans pintures fruit del primer viatge a Itàlia, pintades per pur delit personal.

El repertori d'ensenyaments acadèmiques que el pintor havia rebut a Sevilla, aparent i sistemàticament negades, es van renovar a Roma en aquestes dues composicions complexes, plenes de nus heroics, en exquisit equilibri i ben coordinada composició.Desapareixen les inconnexió antigues, encara visibles a Los borratxos, les expressions individuals de cada personatge reaccionant davant els esdeveniments, segons la teoria artística italiana. L'atmosfera unitària es vessa en amplis escenaris, desconeguts fins ara en Velázquez, i envolta suaument a les figures, allunyant-se definitivament del tenebrisme.

DIEGO VELÁZQUEZ Segona etapa a Madrid

Segona etapa a Madrid
Segona etapa madrilenya. La maduresa pictòrica (1630-1649). Durant aquesta època realitza infinitat de quadres per encàrrec del rei que necessita decorar els seus nous palaus. Per al Saló del Tron del Palacio del Buen Retiro, realitza quatre retrats eqüestres de Felip III i Felip IV amb les seves esposes, i un més petit del que era el príncep hereu Baltasar Carles. Planeja cubrir aquesta mateixa sala de quadres de gran format amb les principals victòries militars dels Àustries. Es reserva l'episodi de La Rendició de Breda. Per a la Torre de Parada del Palacio de El Pardo, pinta a la família reial com caçadors. Altres retrats d'aquesta època seran el valido, la noblesa cortesana i els bufons, a qui els hi dóna la mateixa dignitat que a l'aristocràcia.

El príncep Baltasar Carles caçador es un quadre pintat per Diego Velazquez el 1635 durant la seva segona etapa a Madrid (1630-1649). La tècnica utilitzada és oli sobre tela, va ser pintada a Madrid i actualment està situat al Museo del Prado. Les dimencions d'aquesta pintura són 193 cm d'altura x 103 d'amplada cm. Hi apareix només una persona que és el Princep Baltasar Carlos amb una escopeta i amb dos gossos caçadors . En primer plà apareix el princep vestit amb roba de caça i amb la mà dreta s'arrepenja a una escopeta, al seu costat esquerra i de perfil hi apareix un gos que dona sensació d'autoritat, darrere de Baltasar Carles i a la dreta hi ha un altre gos que està descansant estirat sobre la gespa que hi ha sota un abre. A l'horitzó del quadre apareix un prat ple de muntanyes on cada vegada es van difuminant més i es veu un terreny molt extens .
Comentari: Príncep Baltasar Carles caçador.

Les línies predominants són les corbes, també utilitza colors càlids sobretot en el primer plà i colors més freds al segon, la part més iluminada de l'obra és la cara del princep i a la resta del quadre dona sensació de foscor. La pintura dóna sensació de repós tant per el princep com per els dos animals, per tant, el temps és estàtic. Durant aquesta època, el seu estil es basa en els retrats de la família reial. Té una funció decorativa i vol que la seva figura perduri en el temps. Aquest quadre, al igual que molts altres, van ser encarregats a Velàzquez per el rei Felip IV per decorar la torre de la Parada construida expressament per aquestes obres. L'imaginari que reflecteix és la importància de la família reial i la seva classe social. És un quadre molt important d'aquesta època de Velázquez, ja que la família reial era una peça essencial de la societat d'aquella època, i era un honor representar-los en un quadre.

SEGON VIATGE A ITÀLIA

Obres més importants
La seva col·lecció consta de 120 – 125 obres.
Va pintar grans obres com :
La rendició de Breda.
Retrat del papa Inocenci X
Les Menines
Les hilanderes.
Venus en el mirall
I la part fonamental dels seus quadres integren la col·lecció reial molts dels quals es conserven en el Museu del Prat a Madrid.

Segon viatge a Itàlia
El va realitzar el 1649 amb 50 anys per poder aconseguir escultures i pintures per el Felip IV per decorar el palau de Alcázar.
Va obtenir obres de Tintoretto i Veronesei en va vendre de seves així va poder obtenir prestigi entre els pintors italians.
A Roma al 1950 va ser elegit membre de l'acadèmia de San Lucas i de la Congregazionde dei Virtuosi.

Després de posar per el seu serf Juan Pareja, es familiaritza amb els pinzells , i la llibertat absoluta l'aconsegueix al 1650.
Velázquez tenia com
encàrrec acabar de
decorar l'alcázar amb
pintors frescos.

Per això, va contractar a Angelo Michele y Agostino Mitelli, experts en pintura del seu temps, i li va ocupar molt de temps fer-ho.
Va viatjar buscant pintures
de mestres antics,
seleccionant pintures
antigues per poder-les
copiar.

1650, fou elegit membre de les 2 principals organitzacions d'artistes :
Academia de San lucas (gener)
Congregazione dei Virtuosi del Pantheón (febrer).
El excel·lent treball del papa va fer que altres membres de la cúria papal volguessin que Velázquez els fes retrats.
Va realitzar 2 despullats femenins, probablement unes altres 2 venus, una d'elles en el inventari de bens per la seva mort.

Obres del segon viatge a Itàlia
Paisaje de la vila de Medicis : pinta al natural, sorprèn en aquest quadre la visió del paisatge, una tècnica que utilitzarien els pintors 200 anys després.
El cardenal Camilo Astalli: podem veure al cardenal amb el tocat propi del seu càrrec amb una expressió que no arriba a comunicar res.
Juan de Pareja: el realitza perquè vol impressionar al papa Inocenci X en el quadre que pintarà després.
La venus del mirall: una de las pintures més reconegudes de Velázquez, i de la pintura del segle XVII.
Papa Inocencio X: s'ha dit que es el millor retrat de roma, va imposar el seu toc de novetat, sorprèn per la seva veracitat en aquest quadre dominant els tons vermells.

La tercera etapa de Madrid : Velázquez torna a Madrid el juny de 1651 després d'innombrables crides per part del rei. Per decorar una de les sales de l'Alcàsser amb motius mitològics va pintar quatre obres de les quals només queda una, "Mercuri i Argos". En aquesta etapa es suposa que també va pintar dues de les seves obres més conegudes. Es tenen dubtes sobre la data de la seva creació, però la majoria dels entesos pensa que va ser en aquests anys. Una de les obres més importants és "Les Hilanderas o Rondalla de Aracne" Al 1656 realitza el que tots estan d'acord a anomenar "la seva obra mestra": "Les Meninas". En aquesta època els seus deures com a cortesà li ocupen tant de temps que moltes de les repeticions dels retrats més o menys oficials se les s'encarregava al seu gendre, el pintor anomenat Mall. El 1659, quan tenia seixanta anys, i després de vèncer algunes dificultats amb la noblesa d'aquell temps, Velázquez és nomenat cavaller de Santiago, el que ho encastella al capdamunt de la vida social espanyola. Velázquez mor, després d'una curta malaltia, el 6 d'agost de 1660. Després de la seva mort, alguns enemics que es va anar fent en vida el van acusar d'haver-se enriquit amb diners de la corona. Els seus béns van ser confiscats, però després d'algunes investigacions, Velázquez va quedar net de culpa. La seva devoció per Itàlia fa pensar que estava una mica constret davant la forma de vida en l'Espanya del segle XVII, davant les obligacions palatines i de la pintura, que anhelava una mica de llibertat. Aquesta llibertat la va demostrar en els traços de la seva pintura.

Las meninas. La venus del espejo. Algunes de les obres més representatives:

Les filadores: Les filadores és un dels quadres més importants de Velàzquez de la tercera etapa a Madrid, les filadores va ser pintat al 1658, medeix 222cm x 293cm. És una pintura de Velazquez, està feta a l’oli i sobre tela. En un primer pla tenim a la jove Aracne, que és la que està d’esquenes i que treballa molt àgilment; a l'esquerra, fingint ser una anciana, la deessa Minerva que fa servir la filadora, al fons hi podem observar a les mestresses de la casa i al seu darrere hi ha un tapís, al costat de les dones podem veure-hi també un instrument. En aquesta pintura hi predomina majoritàriament la linia corba ja que on estàn situades les filadores està ple d’objectes obalats, els colors són freds i la llum es irreal ja que capta la llum natural distribuint-la de manera homogènia. L’obra està en moviment perquè com podem veure, Minerva com que treballa mol ràpid sembla que tingui sis dits, i una de les altres dones, la cual fa servir la filadora fa girar la roda molt ràpid i sembla que estigui en moviment, aquets detalls són els que Velazquez a volgut plasmar a la pintura. El seu tema és domèstic ja que mostra una escena cuotidiana, també podem dir que la seva funció és decorativa. Aquesta pintura va ser encarregada per a Pedro Arce.

Diego Rodríguez de Silva i Velázquez

by Rebecca Vega García on Feb 08, 2011

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

2 Embeds 5

Statistics

Diego Rodríguez de Silva i Velázquez Presentation Transcript

http://sarallopisop4x.blogspot.com	3
http://rebeccaop4x.blogspot.com	2