Formulacio inorgànica

FORMULACIÓ INORGÁNICA Rafa Navarro Rafa Navarro

NÚMERO D’ OXIDACIÓ • En un element en estat pur el número d’oxidació és cero. • La suma dels números d’oxidació de cadascun dels àtoms que constitueixen un compost neutre és zero. • En un ió monoatòmic, el número d’oxidació coincideix amb la seva. • El número d’oxidació de l’hidrogen és +1 (Excepte en hidrurs, on l’hidrògen actúa com -1) • El número d’oxidació de l’oxigen és -2 ( Excepte en peròxids e hiperoxids on és -1 i -1/2 respectivament) Rafa Navarro

Estats d’ oxidació Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS • En primer lloc es col·loca l’element electropositiu (catió) I en segon lloc l’element electronegatiu (anió) indicant mitjançant subíndex la proporció entre els dos. - Així, en els compostos entre metall i no metall (compostos iònics) el metall (més electropositiu) es situarà en primer lloc. • En els compostos entre no metalls (compostos covalents) es col·locarà en les fórmules en primer lloc el símbol del component que apareix primer en la següent llista. B, Si, C, Sb, As, P, N, H, Te, Se, S, At, I, Br, Cl, O, F. • S’observa que, excepte l’H i l’O, segueixen un ordre invers dels grups dels elements no metàl·lics del sistema periòdic. Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS • L’element més electronegatiu o no metall es nombra primer i acabat en –UR. • HCl → Clorur d’hidrogen (El H actua amb +1 i el Cl només pot actuar amb -1) • MgCl2→Clorur de magnesi (El Mg únicament té valència 2) • CaS → Sulfur de calci (El Ca solament actúa amb +2 I el S amb -2) Rafa Navarro

NOMENCLATURES • Nomenclatura Sistemàtica : S’utilitzen els prefixes grecs (mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa-, hepta-, ...) com prefix de l’element al que es refereixen. El prefix mono- s’omiteix en el segon element. Ex: CO Monòxid de carboni CO2 Diòxid de carboni Rafa Navarro

NOMENCLATURES • Nomenclatura d’ Stock. S’expressa el número d’oxidació de l’element més electropositiu (metall) mitjançant números romans entre parèntesi. FeCl2 Clorur de ferro(II) FeCl3 Clorur de ferro(III) V 2O 3 Òxido de vanadi(III) Rafa Navarro

NOMENCLATURES • Nomenclatura tradicional. Aquest és el mètode més ambigu i el seu ús únicament es deu a estar establert pel costum. Es basa en els prefixes PER- e HIPO- i en els sufixes –ICO i –OSO. Aquests afixs indiquen quin dels números d’oxidació possibles d’un element és el que s’ha de tenir en compte. • La valència o número d’oxidació queda determinat segons l’esquema següent: - Si hi ha una valència: -IC. - Si hi ha dos valencies: -IC, -ÓS. - Si hi ha tres valències: -IC, -ÓS, HIPO-... -ÓS. - Si hi ha quatre valències: : PER-... -IC, -IC, -ÓS, HIPO-... -ÓS. Ferro (valències s 2 i 3) FeO Òxid ferròs. Fe2O3 Òxid fèrric Brom (valències 1,3,5 I 7) Br2O Òxid hipobromós Br2O3 òxid bromós Br2O5 òxid bròmic Br2O7 òxid perbròmic Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS DE L’HIDROGEN • HIDROGEN AMB NO METALLS. El seu nom és diferent si el compost està en forma de gas o dissolt en aigua. Fòrmula Nom sistemàtico (gas) En dissolució aquosa. HF Fluorur d’hidrogen Àcid fluorhídric. HCl Clorur d’hidrogen Àcid clorhídric HBr Bromur d’hidrogen Àcid bromhídric. HI Iodur d’hidrogen Àcid iohídric. Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS DE L’HIDROGEN. • HIDROGEN AMB NO METALLS. Fòrmula Nom sistemàtic Nom tradicional NH3 Trihidrur de nitrogen Amoníac PH3 Trihidrur de fòsfor Fosfina AsH3 Trihidrur d’arsènic Arsina SbH3 Trihidrur d’antimoni Estibina CH4 Tetrahidrur de carboni Metà Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS DE L’HIDROGEN. • HIDRURS METÀL.LICS. L’hidrogen, que aquí actua amb valéncia -1, es col.loca darrera el metall, es nombren com Hidrur de… i s’utilitza alguns dels mètodes exposats per indicar la proporció. LiH Hidrur de Liti. NiH2 Dihidrur de níquel o Hidrur níquel(II) ó Hidrur niquelós. Rafa Navarro

COMPOSTOS BINARIS DE L’OXIGEN • ÒXIDS. L’Oxigen actúa amb valència -2 • Fòrmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. Tradicional • FeO Monòxid de ferro Òxid de ferro (II) Òxid ferrós • Fe2O3 Triòxid de diferro Òxid de ferro (III) Òxid fèrric • Al2O3 Triòxid de dialumini Òxid d’alumini Òxid alumínic • Na2O Monòxid de disodi Òxid de sodi Òxid sòdic • N2O5 Pentaòxid de dinitrògen Òxid de nitrogen (IV) Òxid nítric • Cl2O Monòxid de diclor Òxid de clor (I) Òxid hipoclorós. Rafa Navarro

HIDRÒXIDS • La seva fòrmula és M(OH)m on m és la valència del metall. L’ió OH es diu hidròxid i té una càrrega total de -1. Fòrmula Nom. Sistemàtica Nom. d’Stock Nom. Tradicional Fe(OH)2 Hidròxid ferròs Hidròxid de ferro (II) Dihidròxid de ferro NaOH Hidròxid sòdic Hidròxid de sodi Hidròxid de sodi Al(OH)3 Hidròxid alumínic Hidròxid d’alumini Trihidòxid d’alumini Pb(OH)4 Hidròxid plúmbic Hidròxid de plom (IV) Tetrahidròxid de plom Rafa Navarro

ÀCIDS • ÀCIDS. Els àcids, de forma aproximada, són compostos que en dissolució aquosa cedeixen protons al medi. Per això, tots els àcids en la seva fòrmula contenen hidrogen amb valència +1. Si no porten Oxigen són Hidràcids y si sí que porten Oxigen s’anomenen Oxoàcidos. Rafa Navarro

HIDRÀCIDS • Els ions –UR en dissolució aquosa s’anomenen com àcid ... -hídric HF Àcid fluorhídric o fluorur d’hidrogen. Rafa Navarro

OXOÀCIDS •Els elements s’ ordenen sempre així: H X O •NOMENCLATURA SISTEMÀ TICA És la més senzilla. Els . noms sistemàtics dels oxoàcids es formen indicant el número d’ àtoms d’ Oxigen a través del numeral grec di, tri, tetra, penta, etc., seguit del sufix – OXO, del noom de l’ element característic acabat en – AT i de l’ estat d’ oxidació d’ aquest segons el sistema Stock. H2SO4 Tetraoxosulfat(V d’ hidrogen. I) H2SO3 Trioxosulfat(IV d’ hidrogen. ) HNO3 Trioxonitrat(V) d’ hidrogen. H3PO4 Tetraoxofosfat(V d’ Navarro ) hidrogen. Rafa

OXOÀCIDS • NOMENCLATURA“TRADICIONAL”. • Els acabaments -OSO, -ICO, HIPO- i PER- s’utilitzen de la manera explicada per indicar el número d’oxidació de l’àtom característic H2SO4 Àcid sulfúric.( e.o. SOFRE: +6 ,+4,+2) H2SO3 Àcid sulfurós HNO3 Àcid nítric. (e.o. Nitrogen; +5 ,+3,+1) • Es necessiten tants oxigens com per neutralitzar la càrrega de l’element central I de l’hidrogen. (Càrrega total =0) H2SO4 2 H x (+1) + 1S x (+6) + 4O x (-2) = 0 Rafa Navarro

OXOÀCIDS •Els prefixos ORTO- y META- indiquen, respectivament, major i menor contingut d’aigua de la molècula, encara que el número d’oxidació de l’element central coincideixi. L’assignació del prefix META– s’assigna a l’oxoàcid simple I el prefix ORTO- al polihidratat •Pels elements , B ,Si, P , As ,Sb , es solen posar els prefixos. En la resta, es sol ometre o sols es considera el ORTO- a efectes de nombrar la fòrmula. Ej.: HBO2 Ácido metabórico. • H3BO3 Àcid ortobòric o àcid bòric. • H2SiO3 Àcid metasilícic. • H4SiO3 Àcid ortosilícic o àcid silícic. • HPO3 Àcid metafosfòric. • H3PO4 Àcid ortofosfòric o àcid fosfòric. (Idem. As i Sb) Rafa Navarro

Exemples d’oxoàcids Rafa Navarro

SALS TERNÀRIES O OXISALS • Per formular-es només es substitueixen els hidrogens de l’oxoàcid per un metall. • La valència del metall es col.loca com subíndex del grup (anió) que queda després de treure l’hidrogen. Com subíndex del metall es posa el número d’hidrogens substituïts: HMnO4 → Ca(MnO4) 2 H2SO4 → Fe2(SO4) 3 Rafa Navarro

OXISALS • La formulació és igual a la dels àcids, variant lleugerament els prefixos i sufixos sense afegir el terme “àcid”. Àcids Oxisals per-…-ic per-…-at -ic -at -ós -it hipo-…-ós hipo-…-it Rafa Navarro

OXISALS • En la notació TRADICIONAL, que és la usada pels àcids més comuns, es canvia la terminació -ÓS per –IT i la terminació –IC per –AT. A més es suprimeix la paraula “àcid” I darrera es col.loca el metall que ha substituit l’hidrogen, indicant, la valeència amb sufixos. CuCO3 Carbonat cúpric. Cu2CO3 Carbonat cuprós. Els dos provenen de l’àcid carbónic: H2CO3. Ca3 (PO4)2 Fosfat de calci. De l’àcid fosfóric: H3PO4 CuNO2 Nitrit cuprós. De l’àcid nitrós: HNO2 Rafa Navarro

OXISALS • En la notació SISTEMÀTICA (recomenada por la IUPAC) es nombren com l’àcid però canviant l’hidrogen pel metall corresponent. CaSO4 Tetraoxosulfat(VI) de calci. Fe(ClO4) 3 Tetraoxoclorat(VII) de ferro(III). NaNO3 Trioxonitrat(V) de sodi. Rafa Navarro

OXISALS FÓRMULA TRADICIONAL SISTEMÁTICA STOCK Fe2SiO4 Silicat ferrós Tetraoxosilicat(VI)de ferro(III). NH4NO3 Nitrat amònic Trioxonitrat(V) d’amoni. Fe(ClO4)3 Clorat fèrric Tetraoxoclorat(VII) de ferro(III). Rafa Navarro

SALS ÀCIDES • Resulten de la substitució parcial dels hidrogens. Es nombren igual que les sals neutres anteposant el prefix: -HIDROGEN i el numeral grec que indica el número d’hidrogens no substituits. KHS Hidrogenosulfur de potassi . De l’àcid sulfhídric: H2S. NaHCO3 Hidrogenocarbonat de sodi. De l’àcid carbònic: H2CO3 LiH2PO4 Dihidrogenofosfat de liti. De l’àcid fosfòric: H3PO4 Ni(HSO3)2 Hidrogenosulfit niquelós. De l’àcid sulfurós.: H2SO3 Rafa Navarro

Rafa Navarro

http://blocs.xtec.cat	21
http://homeostasi.wordpress.com	16
http://static.slidesharecdn.com	9
http://www.slideshare.net	6
http://translate.googleusercontent.com	1

Formulacio inorgànica

by Rafanavarro on Jul 06, 2009

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 53

Statistics

Formulacio inorgànica — Presentation Transcript