Your SlideShare is downloading. ×
Com muntar una radio lliure?
Com muntar una radio lliure?
Com muntar una radio lliure?
Com muntar una radio lliure?
Com muntar una radio lliure?
Com muntar una radio lliure?
Com muntar una radio lliure?
Com muntar una radio lliure?
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Com muntar una radio lliure?

390

Published on

Quaderns 19 Illacrua

Quaderns 19 Illacrua

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
390
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
5
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. participAcció Quaderns de núm. 19 E n el panorama àudiovisual existent, domi- Un altre punt important a favor de ràdios lliures nat pels interessos comercials i els contin- és que la tècnica necessària per emetre s’ha abaratit guts massa sovint banals, resten algunes molt al llarg dels anys i cada cop està a l’abast de escletxes per on s’intenten articular alternatives de més gent. De la mateixa manera, cada vegada resulta contrainformació. En Quaderns de participacció an- més habitual emetre per Internet, així que el missat- teriors ja hem explicat com fer un periòdic alterna- ge encara es veurà més amplificat. tiu, com llegir la premsa de forma crítica o com rodar un vídeo de temàtica social. Ara volem com- pletar la sèrie dedicada a la comunicació amb aquestes pàgines sobre com muntar una ràdio lliu- re, o com a mínim, animar la gent a participar en les ràdios que ja existeixen. Actualment, els grans grups multimèdia aca- paren el món de les telecomunicacions, un espai entès com un gran mercat que sempre dóna la veu als més poderosos. És a dir, una corretja de transmissió dels interessos de les grans empreses i altaveu de les diferents administracions, amb to- ta la càrrega política que això comporta. Aquesta dinàmica converteix l’oient en un ésser passiu, en un simple captador d’informació, i de retruc, en un potencial consumidor de tots els productes i ser- veis que s’hi anuncien. En canvi, l’experiència deCom muntar una ràdio lliure? la ràdio lliure torna a posar el poder de comunicar en mans del ciutadà comú, que generalment sem- pre queda exclòs dels mitjans de comunicació con- vencionals. Les potencialitats de la ràdio com a element mobilitzador de les masses ja van ser assajades a gran escala durant la Primera Guerra Mundial i durant els diferents règims totalitaris del segle passat i que també n’han tret partit. Al comença- ment del segle XXI, el bombardeig mediàtic que ca- da persona rep informació o missatges publicitaris és brutal: diaris, fullets, televisions, Internet, rà- dio... Podríem dir, doncs, que els humans ja estem anestesiats davant d’un flux gegantí d’informació. No obstant això, aquest volum de dades tan pode- rós pel que fa a la creació d’estats d’ànim i d’opinió se’ns escapa, i la majoria de vegades és tutelat pel poder establert, que vetlla pels seus interessos. I aquí és on apareix la importància de la contrain- formació de forma directa, o sigui, a través de la veu i les ones que la propaguen i que creen algu- nes turbulències dins d’aquest oceà comunicatiu estandarditzat. D’altra banda, quan participem en una ràdio comunitària, a part de posar sobre la taula molts temes silenciats pels mass media, tam- bé complim una funció de socialització en el barri, ALBERT CABALLERO centre social, etc.
  • 2. fitxa tècnica LES RÀDIOS LLIURES: 25 ANYS DESCONTAMINANT LES ONES Un dels espais que trenquen la dinàmica uniformitzado- Ràdio Galena (País Valencià), Osina Irratia, Satorra ra dels mitjans de comunicació de masses és ocupat per Irratia, Sorgiña Irratia i Radio el Paraíso (Euskal les ràdios lliures, que a l’Estat espanyol tot just acaben Herria), entre altres col·lectius. L’octubre del mateix de superar el quart de segle de vida. Aquestes emissores any se celebra una segona trobada, amb la idea d’es- funcionen gràcies a les aportacions de gent corrent i tendre el fenomen i crear una mena de xarxa d’emisso- són independents del poder econòmic i polític, ja que no res alternatives arreu de l’Estat. Ben aviat, però, les accepten publicitat ni subvencions públiques i es man- ràdios lliures comencen a trobar les primeres dificul- tenen gràcies al treball voluntari i les quotes dels socis. tats. Dues setmanes més tard d’haver entrat en l’aire, Durant tot aquest temps, les relacions de les ràdios lliu- Ona Lliure és precintada per la policia seguint les ins- res amb l’administració no han estat fàcils, començant truccions del Ministeri de Cultura. En aquests primers per la repressió dels primers anys fins a arribar a l’es- tancaments d’emissores lliures, l’Administració no se- tratègia actual més subtil. gueix cap via judicial i es decanta per la pura i simple Cal tenir en compte que, al final dels anys setanta, la repressió, aprofitant el buit legal existent. Només una influència de la televisió era molt menys potent que ara i el vegada, i amb motiu d’un segon precintatge d’Ona fenomen d’Internet encara no havia eclosionat. A Barcelo- Lliure, el govern passa per les instàncies judicials, tot na es comença a gestar Ona Lliure, impulsada per diver- acusant l’emissora de “desacato a la autoridad y graví- sos col·lectius que fins aquell moment havien quedat sima alteración del orden público”. Aquesta acusació, exclosos dels mitjans comunicació oficials: estudiants de però, és desestimada per falta de proves. Malgrat els periodisme, professors, objectors de consciència, grups de intents de l’administració per aturar el sorgiment de suport a presos, col·lectius de gais i lesbianes, grups pro- les ràdios al marge del sistema, aquestes emissores autonomia obrera i, en general, persones interessades a s’expandeixen paral·lelament a les emissores munici- fer ràdio. Així, després d’unes proves, Ona Lliure inicia les pals que, a poc a poc, cauran en l’òrbita dels partits emissions regulars el 4 d’abril de 1979 en el 91.5 de l’FM. polítics i, finalment, seran legalitzades. Per la seva Durant els primers dies, aquesta nou mitjà es va dedicar a banda, el govern central ja havia regulat, mitjançant difondre un comunicat, radiat diverses vegades, on s’expo- un decret de 8 de juny de 1979, cedir l’explotació de la saven les aspiracions del moviment que, de fet, es mante- radiodifusió a institucions i empreses privades. El de- nen pràcticament intactes.1 cret també fixava uns mínims legals respecte a la pro- Poc després, el juny de 1979, es van celebrar a Bar- gramació o l’obligatorietat d’haver de realitzar celona les I Jornades Estatals de Ràdios Lliures, amb informatius propis als mitjans, unes mesures que a la la participació de les pioneres Ona Lliure, La Campa- pràctica posaven fora de l’abast econòmic de les ràdios na de Gràcia, Contraràdio, La Maduixa (Catalunya), lliures la tasca de difusió. 1. Es pot consultar el document íntegre al llibre “De las ondas rojas a las radios libres”. Bassets L., (ed.), Barcelona, Gustavo Gili,2 1981 (pàgines 245-6).
  • 3. ràdios lliuresUNA REALITAT DECÀLEG DE LA RADIODIFUSIÓ LLIURE A poc a poc, les ràdios lliures aniran trobant el seuforadet a l’FM, aprofitant també el petit marge que deixa A grans trets, es poden esmentar unes quantesel marc legal i la relativa assequibilitat dels equips tèc- característiques bàsiques que defineixen les ràdiosnics necessaris per engegar les emissions. Al mateix lliures. Això no vol dir que siguin unes normes rígi-temps, els diferents col·lectius busquen formes d’autoor- des, ja que cada emissora té les seves particularitatsganització. El maig de 1983, en una trobada a Villaverde marcades per l’entorn d’on sorgeix. En el sentit es-(Madrid), es defineix formalment què hauria de ser una tricte, les ràdios lliures són il·legals, però es diferen-ràdio lliure. Bàsicament, aquestes emissores es caracte- cien de les d’altres emissores pel fet que, senseritzen pel seu caràcter no professional, l’autogestió, la estar legalitzades, es financen a través de la publici-seva independència respecte als partits polítics, la lliber- tat i tenen fins comercials. D’altra banda, cal dirtat d’opinió i el seu funcionament assembleari. En l’ac- que, per exemple, no totes les ràdios funcionen as-tualitat, a Barcelona ciutat es podrien esmentar quatre sembleàriament.projectes que, en major o menor mesura, acompleixen En qualsevol cas, convé assenyalar que aquestesaquestes pautes. Es tracta de Ràdio Pica, creada a Grà- emissores neixen de la necessitat d’expressar-se decia el 1979, Ràdio Bronka (Roquetes, 1987), Ràdio Lí- forma autònoma com una resposta activa al sistemania IV (Prosperitat, 1988) i Ràdio Contrabanda, que va mediàtic imperant. Llavors, és gairebé implícit elcomençar a emetre el 1990 des del Gòtic i que el passat compromís que assumeixen difonent allò que nor-mes de gener va celebrar el seu 15è aniversari. malment els mitjans de masses no volen o no poden Ràdio Pica, l’emissora amb la trajectòria més llarga, va difondre, d’una banda, i refusant els temes típics,ser clausurada el gener de 1987 amb la delirant excusa tal com els tracten normalment aquests mitjans, deque provocava interferències a l’aeroport, un pretext que l’altra.ja s’havia usat a Itàlia. Amb tot, la seva clausura del 1987al 19991 va provocar la reacció popular i fins i tot el cas ➔ Un caràcter no professional, entenent que la co-va passar a ocupar algunes pàgines en mitjans “oficials”, municació no ha de ser un mitjà per lucrar-se.com ara La Vanguardia i el Periódico de Catalunya. Aquellmateix any, s’havia aprovat la Llei d’ordenació de les tele- ➔ Un funcionament autogestionari basat en lacomunicacions (Lot). presa de decisions de manera directa per Des dels anys noranta, en canvi, les ràdios lliures tenen tots/es els/les qui participen activament en laun impacte relativament menor que fa 20 anys, ja que el vida de la ràdio.bombardeig mediàtic és molt més elevat i el poder es de-canta més aviat per ignorar-les. D’altra banda, les emisso- ➔ Autonomia. La ràdio lliure es constitueix alres comercials agrupades dins l’Asociación Española de marge de qualsevol grup de pressió polític iRadios Comerciales (Aerc) no semblen estar gaire preocu- econòmic que pugui o vulgui alterar per al seupades per l’acció de les ràdios lliures, que no afecten direc- profit el missatge que es vol difondre i, òbvia-tament els seus ingressos en concepte de publicitat. Així, ment, refús de qualsevol tipus de publicitat di-prefereixen pressionar les administracions perquè actuïn recta o indirecta.contra les nombroses ràdios pirates comercials, algunes deles quals emeten a gran potència, i d’aquesta forma poder- ➔ La ràdio lliure és participativa. Està al servei dese quedar la seva part del pastís publicitari. la comunitat on s’integra i potencia la unifica- ció dels conceptes emissor/receptor.LEGALITZACIÓ? ➔ Les ràdios lliures apareixen com una necessitat de portar la comunicació al marc quotidià i com Mitjançant diversos enfocaments, agunes de les rà- a lluita contra el monopoli i la centralització dedios lliures han intentat negociar i segueixent mirant de la comunicació.negociar amb el poder públic per conservar el seu espaien l’espectre radioelèctric. S’ha parlat de noves figures, ➔ Finalment, es tracta de ràdios lliures de qualse-com per exemple “l’emissor comunitari”, un pas cap a la vol compromís que no sigui el de difondre la re-legalització de les ràdios lliures. Els riscs de passar a alitat tal com és i les opinions sense limitació.emetre legalment, però, són molts: pagar uns impostosmassa elevats a l’Estat i a la societat d’autors (Sgae),haver de complir uns requisits tècnics, així com altresdemandes massa exigents per a unes emissores que ni Extret del manifest de Villaverde (Madrid)són comercials ni conceben la comunicació com una Emès per la Coordinadora de Radios Libresforma d’obtenir beneficis. Villaverde, 21-22 de maig de 1983 3
  • 4. procés A . Per començar... La graella Un cop establerts els programes i les franges horà- Òbviament, per muntar una ràdio és necessari comptar ries que ocuparan, ja podem elaborar la graella de la amb un grup de gent engrescada, igual que per engegar nostra ràdio. Simplement, hem d’anotar els dies de la qualsevol altre projecte de contrainformació amb pre- setmana en un eix i les hores en un altre. Llavors, l’es- tensions de continuïtat. I també caldrà decidir el nom pai que queda s’emplena amb els noms els diferents de la ràdio! Abans que res, però, s’han de valorar els re- programes, amb el seu horari d’emissió en directe. cursos econòmics que es tenen i organitzar-se. Pel fet de ser un mitjà no professionalitzat, ens tro- Primer de tot, cal disposar d’un local per muntar - barem amb molts buits a la graella, sobretot en la franja hi l’estudi; per això, si ja pertanys a un grup organit- del matí, quan la majoria de la gent amb feina remune- zat amb un lloc habitual per reunir -se (ateneu o rada treballa. No passa res, ja que podem passar els centre social, per exemple) ja tindràs una part impor- programes gravats un cop o dos per setmana, per exem- tant de la tasca feta. Cal una bona campanya infor- ple. És important mantenir sempre la ràdio funcionant, mativa pel barri o zona on emetrà la ràdio per ja que molts minuts seguits de silenci al dial sens dubte difondre el projecte a tothom, alhora que servirà per desconcerta els oients. Per aquest motiu, és molt reco- trobar futurs suports, imprescindibles per donar con- manable enregistrar música de continuïtat per poder-la tinuïtat a la ràdio. Una altra manera de fer -se visible emetre quan no hi ha programació en directe ni reemis- i començar a autofinançar-se és editant adhesius i sions. Existeixen diversos programes informàtics basats materials diversos i, fins i tot, fent xerrades o con- en la plataforma (Debian GNU/Linux), desenvolupats certs. per les mateixes emissores, que faciliten molt aquesta tasca. Per últim, també és recomanable establir conne- L’autogestió xions amb altres ràdios lliures; és bo conèixer les expe- riències properes. El factor principal per mantenir la ràdio en funciona- ment són les quotes dels associats. Després cal buscar Un consell... persones interessades a col·laborar-hi econòmicament, encara que no vulguin participar en els programes de Enregistrar falques i triar sintonies. Un factor que manera directa. En aquest sentit, es poden emetre dóna personalitat a la ràdio és que cada programa tin- butlletes perquè la gent pugui fer aportacions amb gui una sintonia més o menys fixa. També són impor- una periodicitat determinada o bé esporàdicament. El tants les falques, una gravació d’uns quants segons més senzill és especificar un número de compte con- amb el missatge principal del programa o la ràdio, de cret. manera que capta l’atenció de l’oient i li fa comprendre ràpidament que té una ràdio lliure sintonitzada. Les L’assemblea falques poden ser curtes (5 segons) o més llargues, però sempre han de donar un missatge potent i alhora amb Ara caldrà definir el caràcter de la ràdio i els princi- gràcia. Aquí és important recórrer a la imaginació. pals eixos sobre els quals es basarà. Ara bé, el caràcter del mitjà sorgeix de les inquietuds de la mateixa gent Les comissions que s’ha organitzat. Així, la millor manera de funcionar és assembleàriament i que cadascú intervingui en el Agrupar-se en unes quantes comissions diferents procés de gestació de la ràdio segons les seves possibili- ajudarà que la ràdio funcioni millor. Es poden definir tats. Una assemblea cada mes pot ser suficient. El més tres comissions, com més participació millor perquè així important és tenir consciència que ningú no imposa cap evitarem que la gent es cremi per la responsabilitat i línia editorial, sinó que és el col·lectiu mateix que fa els tindrem més varietat de punts de vista per resoldre els programes qui marca els temes d’interès. problemes que puguin anar apareixent. Comissió tècnica: vetlla pel correcte funcionament Els programes de la infraestructura, com ara les antenes, els emissors i en general, tot allò necessari perquè la ràdio s’escolti Abans que res, cal saber quines propostes de pro- amb normalitat. grames hi ha, així com la gent que hi prendrà part. Comissió econòmica: s’encarrega de portar al dia Una bona forma de començar és que cada programa o els comptes i de cobrar les quotes. També poden orga- espai (format per membres que tenen afinitats perso- nitzar actes complementaris per finançar-se, per exem- nals o que comparteixen l’interès per un determinat ple, concerts o xerrades. tema) gravi una maqueta. O sigui, un programa-pilot Comissió de programes: és la responsable dels con- per tal que la resta de membres de la ràdio pugui sa- tinguts de la graella, per tant, que la ràdio tingui conti- ber quines seran les temàtiques dels programes que nuïtat. A més, també rep les noves propostes de4 s’emetran. programes per part de persones que ja participen en la
  • 5. ràdios lliuresràdio o bé que volen passar a formar-ne part. En qual- L’emissor de l’FMsevol cas, l’última paraula la té l’assemblea. És l’encarregat d’amplificar el senyal de l’excitadorBurocràcia... d’FM i enviar-lo a l’antena. És molt important que els cables siguin de radiofreqüència perquè així la connecti- A l’hora de començar a emetre, es pot notificar a l’ad- vitat és alta i no hi ha pèrdues.ministració (autonòmica i estatal, als departaments de L’emissor d’FM té dues parts:telecomunicacions) per tal que en tinguin constància. - Excitador: rep el senyal de l’àudio de l’estudi i elAixò sí, s’ha d’especificar sempre que és sense ànim de transforma en la freqüència d’FM triada.lucre, com a associació cultural o col·lectiu. I sense fer - Amplificador: S’encarrega d’amplificar el senyal,interferències a les emissores legals que tenen llicència, que sol estar entre els 15-20 watts. Per exemple, a laque no s’ho pensen a l’hora de denunciar! ciutat de Barcelona és ideal 1.000 watts; si estem en una zona muntanyosa es poden col·locar repetidors.B . I n f r a e str u ctu r a t è cn i ca ... Fem uns quants números Pel que fa als preus, un emissor d’1 Kw nou de trin- ca pot costar uns 8.000 euros. Això sí, se’n poden obte-A continuació, i sense voler ser exhaustius, oferim unes nir de segona mà per la meitat de preu. A tall d’exemple,nocions bàsiques sobre la infraestructura tècnica neces- si escollíssim fer servir un radioenllaç, la banda fre-sària per començar a emetre. qüencial a utilitzar seria la de 1.600 Mhz i el cost econò- mic seria el següent: emissor + receptor + dues antenes de radioenllaç =Cal diferenciar entre uns 3.000 euros de primera mà, que es reduirien a uns 1.300 si podem aconseguir material de segona Baixa freqüència: un estudi amb ordinador, taula de mà.mescles, micròfons, mindiscs, compact discs, giraplats,condicionament acústic, híbrid telefònic, distribuïdord’àudio i un sistema elèctric amb diferencials. Com escollir la freqüència Alta freqüència: són els emissors de radiofreqüèn-cia, com els radioenllaços i l’emissor d’FM. El problema a la ciutat de Barcelona és que l’espec- tre radioelèctric en FM està pràcticament saturat. Cal buscar punts concrets que tinguin poques emissoresL’antena ubicades en les zones del dial més properes. Ara bé, hi ha emissores que emeten amb un ample de banda supe- Per tenir una bona cobertura és millor ubicar l’ante- rior a l’establert (300 Khz) i superen els 400 Khz. Perna en un indret elevat i amb molta visibilitat, com ara aquest motiu, trobar un forat a Barcelona és molt difícil,Collserola o el Carmel, si parlem de la ciutat de Barcelo- és una autèntica selva.na. I sempre amb bones preses de terra i mirant que elssistemes per subjectar l’antena siguin sòlids (pals, ca-bles d’acer...). Internet D’antenes en podem diferenciar dos tipus segons elseu diagrama de radiació: Per augmentar la força dels nostres missatges podem 1. Omnidireccionals: radia en totes les direccions aprofitar les noves tecnologies. A banda de fer un web 2. Direccionals: radia en una direcció (feix) concreta. de la ràdio amb el llenguatge HTML i l’ajut d’un editor, I també les podem classificar per la freqüència de ra- es pot emetre a través d’Internet (webcasting).diació: les que poden emetre a qualsevol freqüència(banda ampla) o a una freqüència concreta (s’han d’a-justar prèviament). Per començar a emetre, seria ideal fer servir antenesde banda ampla, ja que així podem variar la freqüènciasense haver d’ajustar les antenes (amb totes les despe-ses que això suposa). Segons l’àrea que volem abastar,es poden fer agrupacions d’antenes i radioenllaços. D’a-questa manera, si l’estudi i l’emissor FM estan localit-zats en llocs diferents, caldrà unir els dos punts amb unradioenllaç. 5
  • 6. experiències Mario (Ràdio Bronka): “L’administració ho vol gestionar i mercantilitzar tot” Mario condueix Mentiras y medios de Radio Bronka, una emissora llibertària de la ciutat de Barcelona que va començar a emetre l’any 1987. El programa, una crítica als mitjans de comunicació de masses, es pot escoltar cada dimecres de 19 a 20 h i es repeteix els diumenges de 13 a 14 h. Des de la seva pròpia experiència, aquest membre històric de Ràdio Bronka explica l’essència del funcionament de les ràdios lliures i els entrebancs que sovint reben de les administracions. Sense anar gaire lluny, el desembre de 2004 Ràdio Nacional d’Espanya els va “trepitjar” la freqüència que portaven utilitzant uns cinc anys (99.00), fet que els va obligar a traslladar-se al 104.5 del dial per seguir emetent amb normalitat. Quins temes tractes principalment en el programa tia en ona mitjana i en aquell moment havia de fer el Mentiras y Medios? salt a la freqüència modulada, o sigui que ara es pot Mentiras y medios neix de la necessitat de fer una mica sintonitzar en els dos llocs. La paradoxa és que quan de pedagogia sobre la manipulació informativa i les tèc- ens vam reunir amb la Generalitat, ens van dir que ells niques que s’estan aplicant des de fa força temps, con- no en sabien res, que això eren coses de Madrid. Vaig cretament des de la Primera Guerra Mundial. Vaig pensar que si jo, un dia abans, amb una línia Adsl i agafar uns textos sobre història de la propaganda políti- quatre contactes m’havia pogut adonar del que passa- ca. Aquesta disciplina comença a Anglaterra i als Estats ria, com és que la Direcció General de Telecomunica- Units, i es fa servir per convèncer la gent que ha de par- cions no ho sabia? Bé, ens vam haver de buscar la vida ticipar a la Primera Guerra Mundial mitjançant una i ara tenim un altre problema amb el repetidor. Abans campanya de propaganda. Precisament, en aquest mo- emetia des del Carmel i ara des de Roquetes. Busquem ment és on es comencen a aplicar tècniques de màrque- solucions tècniques per reemetre des d’algun altre lloc ting publicitari a la política. I un dels que ho estudia és via Adsl i així cobrir altres zones de la ciutat. Noam Chomsky, amb qui tinc una afinitat ideològica, i que realment era l’estudiós que potser havia fet els tex- tos més senzills, però en canvi eren importants per a la ràdio. Aquests textos explicaven com funcionaven tots aquests criteris realment. Igual que George Orwell amb la seva obra Rebel·lió a la granja, que de fet va ser el seu inspirador. El mes de setembre del 2005 vau haver d’instal·lar un nou processador d’àudio per poder emetre el senyal amb més intensitat. Com està la situació? Després d’abandonar el 99.0 vam trobar un forat per emetre en el 104.5, però al cap d’uns mesos, en el 104.7, va començar a funcionar una emissora d’aques- tes comercials il·legals de música llatina amb un equip que t’hi cagues... I ens trepitjàvem la freqüència. Lla- vors, com que no s’avenien a cap raó, vam haver de po- sar un nou processador d’àudio. Ho vam fer per emetre el senyal amb la màxima intensitat possible. Ara estem fent proves per veure on arribem. Creiem que mentre no ens destorbin... La frontera estaria en el 104.6 i que ells arribessin fins allí, i nosaltres fins el 104.9. Es tracta de repartir-se l’espai radioelèctric entre tots. Ja ens hem reunit amb ells i a veure què es pot fer. També vau tenir un problema amb Radio 5 Todo No- ticias, que us va trepitjar la freqüència... Sí, estàvem utilitzant el 99.0 des de feia cinc o sis anys i era la mateixa Generalitat que ens havia dit que eme- téssim en aquell punt del dial. Després, el 22 de desem- bre del 2004, va començar a emetre en període de6 proves el canal 5 de Ràdio Nacional, que abans ja eme-
  • 7. ràdios lliuresA banda d’aquests problemes, us trobeu amb algun Ja per acabar. Per què creus que a l’Administració lialtre entrebanc per part de les administracions? emprenya tant l’existència de les ràdios lliures?Et puc assegurar que si ho mirem amb una perspectiva No ho sé... Perquè potser hi ha temes específics, comhistòrica, des del tancament de Ràdio Pica, amb la in- ara un programa on es denuncien coses molt descara-tervenció, el precintament i el segrest dels equips neces- des, o un altre programa que s’emet sobre la situació desaris per emetre, la cosa ha canviat. Ara es fa d’una les persones preses. Pel que fa a la resta, potser per laaltra manera. En l’actualitat, et posen una emissora seva pròpia existència. Ells conceben la informació commolt potent a sobre, que a més no és comercial i si els un negoci, no volen que hi hagi comunicació pel fet defas interferències els és igual perquè hi ha diners pú- comunicar. Volen comercialitzar un espai que no és seublics pel mig, així l’emissora pot aguantar allà. Després, i que la societat encara no ha dit com vol que sigui. Ellsvam muntar un “numeret” a la plaça de Catalunya, da- ho volen gestionar i mercantilitzar tot.vant de Ràdio Nacional, resulta que Pedro Piqueras, an-tic director de Ràdio Nacional d’Espanya i del canal 5,havia de venir a fer una presentació a Barcelona. I su-poso que es devien ensumar que li podíem muntar “elpollastre”, i va fer unes declaracions dient que estavasorprès per la rapidesa amb la qual la Direcció Generalde Telecomunicacions de la Generalitat els havia atorgatel 99.0. En fi, no entraré a dir qui no diu la veritat... De-vien pensar que com que era Nadal i es tractava de ra-dioaficionats, ningú no se n’adonaria... Doncs no va seraixí, la resposta va ser ràpida, si tenim en compte els Directori de ràdios lliures omitjans de què disposem, i de seguida hi havia gent ree-metent programes nostres. Ho van fer tot de manera comunitàries dels Països Catalansmolt subtil i nosaltres ens vam plantejar la possibilitatde fer una denúncia simplement perquè ens havien ne- Contrabanda (91.4 FM) Barcelona http://www.contrabanda.org/contrabanda/gat el dret de la llibertat d’expressió. Amb tot, al finalvam decidir no posar-la. A Euskadi, per exemple, van Postcriptum Ràdio (per internet) Terrassafer concentracions davant de Ràdio Nacional, van ree- http://www.postscriptumradio.orgmetre programes, hi va haver solidaritat de les ràdios deBarcelona: Pica, Contrabanda, Línia 4... Vam trigar a Ràdio Bronka (104.5 FM) Barcelonatrobar el nostre lloc, però un cop solucionat el problema http://www.sindominio.net/rbronka/vam tornar a reemetre en el nostre foradet. Ràdio Barraka (103.1 FM) TerrassaI ara, com veus el panorama per seguir emetent amb http://kasalpopular.net/més tranquil·litat? Ràdio Gràcia Rebel (95.8 FM) Gràcia (Barcelona)Com sempre, precari. I empitjorarà, perquè ara es tor-naran a repartir freqüències. És curiós que s’ignori una Ràdio Kaos (90.1 FM) Terrassarealitat com Ràdio Pica, que porta més de 20 anys en http://www.canangladajove.terrassa.netantena, o nosaltres, que en portem gairebé 20. És al·lu-cinant. Per a la gent que li agrada fer ràdio, compta Ràdio Klara (104.4 FM) Valènciamolt la voluntat de fer-la sense guanyar diners, pel sim- http://www.radioklara.org/ple fet de tenir unes inquietuds socials i polítiques. Jovaloro aquestes ganes d’estar aquí. Ràdio Korkó (90.3) L’Hospitalet de Llobregat Ràdio Línia IV (103.9 FM) BarcelonaEl desembre de 2005 va entrar en vigor la nova Llei http://www.radiolinea4.tkde l’audiovisual. Què et sembla?L’administració vol que la ràdio s’adapti a uns esque- Radio Mistelera (100.8) FM La Xara-Déniames que li fan perdre la seva naturalesa. Llavors, es http://www.lamistelera.orgtracta que assumeixin la realitat. Bé que aguanten laCope, no? En canvi, nosaltres tenim molta menys au- Ràdio Paca (per Inernet) Barcelonadiència però no molestem ningú. http://radiopaca.org Ràdio Pica (96.6 FM) BarcelonaSí, però a vosaltres us donen molta més canya. http://www.radiopica.netÉs la llei del més fort. Nosaltres som ràdios petites,igual que les ràdios municipals. Hem estat sempre així, Ràdio RSK (107.0 FM) Barcelonaporten tota la vida ignorant-nos i si ens ignoren i no ensmolesten, doncs collonut. Però si no ens deixen emetre Ràdio UC (87.8 FM) Eivissaés diferent. 7
  • 8. recursosIllacrua, Actualitat i Alternatives /historia.htm◆ MOLANO, MARI FE. “Ràdio Bronka: una alternativa en el ◆ Directorio de radios libres, alternativas, comunitarias y cul- dial”. Cruïlla, núm. 3, juliol-agost 1993. turales del estado español - http://www.sindominio.net/radio-◆ DEL GUERRA, ROLANDO. “Contrainformació i qualitat: el topo/toporadioslibreslinks.htm repte de les ràdios lliures”. Dins del dossier “Alternati- ves en comunicació”. Cruïlla, núm. 8, febrer de 1993. Documentals ◆ Radios libres, las voces de la gente, 2005. La Tripula-Llibres ción del Comodín. (50 minuts)◆ BASSETS L. (ed.). De las ondas rojas a las radios libres. ◆ Free Radios, ràdios lliures als EUA. Director: Kevin Barcelona: Gustavo Gili, 1981. Keyser, 2000 (1h 53 min)◆ BERARDI F.; JACQUEMET M.; VITALI G. Telestreet máquina imaginativa homologada. Barcelona: El Viejo Topo, 2003. Video Perfomance◆ BUSTAMANTE R. Los amos de la información en España. ◆ La Voz de la Experiencia de Radio Cadena del Water. Madrid: Akal Editor, 1982. Enregistraments casolans de les protestes arran del◆ PRADO E. Las radios libres. Barcelona: Editorial Mitre, tancament de Ràdio Pica. Barcelona, Plaça de Sant 1983. Jaume, 1987.Webs Emissió per Internet◆ Okupem les ones - www.okupemlesones.org ◆ http://www.sindominio.net/rbronka/IMG/pdf/radio-◆ Kinoki.org - http://www.kinoki.org/pensamiento/radioslibres- online.pdf Edita: Associació Cultural Illacrua. Ha escrit aquest quadern: Michele Zappia i Carles Masià. Febrer de 2006 Agraïments: Mario, Txepo (txepo@menta.net) i Albert Caballero. Disseny, maquetació, edició i revisió lingüística: L’Apòstrof, SCCL. Via Laietana, 45, esc. B, pral. 2a. 08003 Barcelona. Tel. 93 552 98 78. A/e: apostrof@apostrof.coop. Imprimeix: Tandemgraf. Administració i subscripcions: Via Laietana, 45, esc. B, pral. 2a. 08003 Barcelona. Tel. 93 552 98 79. A/e general: illacrua@illacrua.net Secretaria: secretaria@illacrua.net Propostes: propostes@illacrua.net L’Associació Cultural Illacrua no comparteix necessàriament les opinions de les persones col·laboradores, tot i que anima a la reproducció total o parcial d’aquests Quaderns, avisant primer i fent-ne constar la procedència. D.L.: B-48970-2003. ISSN: 1137-3083. Els Quaderns de Participacció tenen el suport de la Fundació Jaume Bofill. “Aquesta obra està sota llicència de Creative Commons Attribution-ShareAlike License. Per visitar o copiar aquesta llicència, podeu anar a http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.1/es/” Encara no coneixes Illacrua? Si emplenes el formulari inferior, el fotocopies i ens l’envies, o bé ens fas arribar un correu electrònic amb les teves dades, t’enviarem gratuïtament el darrer número d’Illacrua, on trobaràs articles sobre l’encontre “Soles no podem”, el macrojudici 18/98 que s’està fent a l’Audiència Nacional, el dret d’autodeterminació de Catalunya, el projecte Pla de Ponent que es vol fer a Gavà, dues entrevistes (al cantautor Raimon i a la secretària general de la Cgt Merche Sánchez) i les seccions d’humor, cartes, recomanacions, breus d’actualitat, etc. Illacrua és una revista mensual, d’esquerres i alternativa, escrita en català i d’àmbit de Països Catalans Vull rebre, gratis, el darrer número d’Illacrua, Actualitat i Alternatives Nom ............................................................................................................................................................................................ Adreça ......................................................................................................................................................................................... Població ...................................................................................................................................................................................... DP.................................... Tel. ..................................................... A/e ....................................................................................... Illacrua, Actualitat i Alternatives Via Laietana, 45, esc. B, pral. 2a. 08003 Barcelona. Tel. i fax: 93 552 98 79; secretaria@illacrua.net

×