Your SlideShare is downloading. ×
Periodisme Alternatiu i Militant
Periodisme Alternatiu i Militant
Periodisme Alternatiu i Militant
Periodisme Alternatiu i Militant
Periodisme Alternatiu i Militant
Periodisme Alternatiu i Militant
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Periodisme Alternatiu i Militant

290

Published on

Article publicat a la Revista del Col.legi de Periodistes de Catalunya Abril 2011

Article publicat a la Revista del Col.legi de Periodistes de Catalunya Abril 2011

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
290
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. R E P O R TATG EVan optar per crear els seus propis mitjans amb una línia Periodisme anticapitalista i d’esquerres, sovint alternatiu criminalitzada sota la paraula antisistema. i militant Xavier Sulé Fotos: Sergio Ruiz Són l’altaveu dels En el moment de més èxit, a mitjan anys Molts d’aquests mitjans alternatius van moviments socials, setanta, la revista Ajoblanco va tenir un néixer com una eina de lluita al mateix sindicats minoritaris i milió de lectors, tot i que les seves es- temps que el moviment antiglobalitza- tructures mai es van arribar a professio- ció sorgit a Seattle. I és que l’essència de tots aquells nalitzar del tot. La idea d’aquesta mítica de la premsa alternativa està íntima- publicació era la de promoure una cul- ment arrelada al teixit associatiu i als que volen una tura llibertària que condicionés un canvi moviments socials de l’esquerra no ins- social. Si ens situem més enrere, quan titucional. Es conceben com a mitjans transformació social. existia una forta consciència obrera, als de comunicació sense afany de lucre en anys vint i trenta, una publicació anar- què tenen cabuda les diferents expres- Una premsa que ja té cosindicalista com la llegendària Soli- sions de la lluita social i totes aquelles alguns referents que daritat Obrera –La Soli–, encara existent, iniciatives que promouen la transfor- imprimia més de 200.000 exemplars i mació del sistema. han obert el tenia una periodicitat diària. La informació contrainformativa té avui Els temps canvien i avui, tot i la crisi, el alguns referents que s’han dotat d’una camí cap a la cert és que l’anarquisme té molt poca pe- certa professionalització i han aplicat cri- netració en la societat i l’esperit reivin- teris periodístics a les informacions. És professionalització, dicatiu i de lluita és cada cop més dèbil el cas del diari Diagonal, editat a Madrid i fragmentat. Però, malgrat no tenir la quinzenalment i d’implantació gairebé que s’han impregnat incidència social d’altres èpoques, la nacional, que s’ha convertit en un model de criteri periodístic i premsa alternativa encara té un paper de com des de la premsa alternativa es amb experiències impreses força inte- pot fer un mitjà rigorós amb bons con-manifesten la voluntat ressants, i sobretot a Internet, on han tinguts. A Catalunya, tot i tenir menys trobat un potencial extraordinari. Al- mitjans, el setmanari Directa ha seguit de sortir del “gueto” guns dels seus webs com Kaos en la red l’exemple de Diagonal. o Rebelión ja són visitades per cente- Més de dos-cents números i ja cinc anys dels nuclis afins. nars de milers de persones. de funcionament avalen el projecte de I a Internet, els Un ampli ventall de mitjans alternatius Directa, que el 2010 es va reforçar grà- en forma de publicacions impreses, rà- cies a la fusió amb la revista Illacrua, i seguidors d’aquests dios lliures, portals virtuals i fins i tot al- que amb divuit anys d’experiència guna televisió cobreixen i analitzen la havia recollit el bagatge de les lluites mitjans són legió. realitat de manera confrontada als dels moviments socials a casa nostra. grans mitjans. I ho fan des d’una òptica Directa funciona de manera horitzontal llibertària i anticapitalista, amb una pro- i assembleària on només unes poques funda voluntat de transformació social. persones alliberades cobren un sou
  • 2. En aquesta pàgina, redacció de la revista Directa amb Carles Masià en primer pla. A les pàgines següents, a la imatge superior, RubénSuriñach, Alvaro Porro i Maria Heras, de la revista Opcions. A sota, l’equip de Ràdio Nikosia, programa de Ràdio Contrabanda.mínim. A més, disposen d’uns setanta bre de l’equip de redacció de Directa. CONSUM CRÍTICcol·laboradors voluntaris i d’uns 1.300 El seu gran repte és que a llarg termini Un altre mitjà interessant des del puntsubscriptors que fan viable el projecte es converteixin en un mitjà cooperatiu. de vista alternatiu és la revista Opcions,econòmicament i que completen l’es- “Per nosaltres, seria un model comuni- un projecte del Centre de Recerca i In-tructura d’aquest mitjà que defineix la catiu que serviria per consolidar-lo i pro- formació en Consum (CRIC) amb deulínia editorial bàsicament com a antica- fessionalitzar-lo on els subscriptors anys de vida. Els membres, molt properspitalista. “La nostra intenció era fer un serien com els socis d’una cooperativa als moviments socials, van aconseguirmitjà de comunicació periodísticament tirar endavant una revista en quèseriós i crec que hem ocupat un espai ne- Són altaveu de moviments es reflecteix una visió del consumcessari. Som un mitjà fet pels i des dels socials, amb experiències conscient i transformador que ésmoviments socials. Això no vol dir que impreses interessants i força ja un referent en aquest àmbit. Esno ho fem amb el màxim rigor i qualitat. presència a Internet tracta de l’única revista de tot Es-Creiem que ha de ser un mitjà plural panya especialitzada en temes deque reflecteixi la diversitat social, tant de consum i la gent que hi treballa i el consum responsable, sostenible i crític CAPÇALERA ABRIL 2011dels mateixos moviments socials com gestiona serien com els socis de treball”, en la qual està molt present la dimensiód’aquells col·lectius més invisibilitzats afegeix el periodista Carles Masià, que política, social i ambiental del consum.pels mitjans de premsa tradicional com col·labora en el setmanari fent el qua- Uns temes que només es veuen en de-poden ser els immigrants o la gent gran”, dern d’Illacrua, que està integrat amb el terminats programes de les televisionsassegura Xavi Martí, periodista i mem- diari. publiques o a la revista Integral. 15
  • 3. R E P O R TATG E “La nostra feina periodística està enfo- Si la premsa alternativa en paper té Mirades cada cap a la transformació social i la limitacions, les edicions digitals conjun- intentem fer amb qualitat i amb objec- tament amb els webs contrainformatius diferents tivitat, cosa que no vol dir neutralitat. existents tenen un espai infinit per re- És difícil quantificar el nombre de Estem per un canvi en la cultura del córrer. Internet és la gran esperança mitjans alternatius existents que consum i un canvi estructural a molts dels moviments socials i ho saben. A la tenen circulació a Catalunya. Amb nivells socioeconòmics. Sempre anem Xarxa és on bolquen la majoria dels con- una línia llibertària i un punt buscant aquesta perspectiva i sobretot tinguts i on s’ha generat un nou tipus de intel·lectual, les revistes socials d’a- les propostes alternatives. Però tampoc relació amb la informació utilitzant els nàlisi, reflexió i pensament crític ens agrada entrar en un tema i quedar- mitjans contrainformatius per informar, són abundants i tenen ja força re- nos en el discurs alternatiu. De fet, mol- debatre, mobilitzar o fins i tot tractar de corregut com Polèmica, Etcétera, tes vegades qüestionem també el discurs provocar canvis. El desenvolupament de Al margen, Sin Permiso, Viento Sur, les noves tecnologies redefineix Mientras tanto, Papeles o l’incom- Els webs de Kaos en la red les formes de lluita, les formes bustible Viejo Topo. També en el reben dotze milions de visites d’organització i la manera com camp de l’ecologia, l’agroecologia, cada any, una mitjana veiem i continuarem veient la la permacultura, la bioconstrucció i de quaranta mil diàries protesta i l’acció col·lectiva. Pàgi- el consum crític trobem punts de nes com A las barrikadas, Kaos vista alternatius en les revistes The alternatiu que sovint hi ha en aquest en la red, Rebelión o La Haine són els Ecologist, El Ecologista, Ecologia tipus de temes”, aclareix Álvaro Porro, principals referents de la informació al- Política, Agro-cultura, Ecohabitar, redactor d’Opcions. ternativa a Internet, on Indymedia va Rehabitar i Opcions, entre altres. La revista La Veu del Carrer, que edita la obrir el camí fa deu anys amb un inno- En format diari, la majoria de mit- Federació d’Associacions de Veïns de vador model comunicatiu i participatiu. jans impresos se situen a l’entorn Barcelona (FAVB), també es pot consi- de l’esquerra anticapitalista. A més derar un mitjà alternatiu per l’esperit crí- EL SALT DIGITAL de Diagonal i Directa, es pot trobar tic i les arrels amb el moviment social i Nascuda fa deu anys de la gent que feia El pèsol negre, de les comarques de veïnal. Aquesta publicació bimestral ha Ràdio Kaos al barri de Ca n’Anglada de l’Alt Llobregat, Bages i el Ber- estat un reflex fidel dels debats, lluites i Terrassa, pocs podien preveure l’èxit guedà; l’accent, de caire indepen- resistències veïnals de la Barcelona pos- que el web contrainformatiu Kaos en la dentista; L’Heura, de l’organitza- tolímpica, però també ha explicat reali- Red té avui dia. Manel Fernández, un re- ció marxista revolucionària En tats com les “okupacions”, la situació conegut historiador i professor d’institut Lluita, o les anarcosindicalistes Sol- a la ciutat vallesana, en va ser un idaridad Obrera i Catalunya. dels fundadors. Per ell, convençut Molts d’aquests mitjans van També hi ha publicacions impreses militant d’esquerres que prové de néixer al mateix temps que de barri molt reivindicatives com les files del PSUC, l’èxit de Kaos el moviment antiglobalització Masala, a Ciutat Vella, i La Burxa, en la red ha estat implementar el sorgit a Seattle a Sants. A Internet, es poden trobar sistema de lliure publicació i co- els ja esmentats Indymedia, Rebe- dels immigrants o les reivindicacions del mentaris combinat amb el que publi- lión, Kaos en la Red, La Haine, En- dret a l’habitatge. Ofereix una visió crí- quen els mateixos moviments socials i focant, El insurgente i A las tica dels problemes i les realitats de la els gairebé mil col·laboradors que tenen barricadas. Finalment, pel que fa a ciutat confrontades amb la Barcelona de per tot el món. “Tenim dotze milions de les ràdios lliures, hi ha Contra- postal i més fashion que sovint es vol visites l’any, una mitjana de quaranta mil banda, Pica, Bronka, Linea4 i RSK, vendre. Després d’algunes tensions dins diàries. Hem estat un web valent donant a Barcelona; Trama, a Sabadell; de la FAVB, la revista aviat encetarà una veu a la gent que no la té, sempre dinsCAPÇALERA ABRIL 2011 Kaos, a Terrassa; Ràdio 90, a Olot, nova etapa. “La Veu del Carrer és un del respecte als drets humans. Kaos s’ha o Ràdio Bala, a Manresa, mentre actiu de l’entitat i tothom està d’acord convertit en una experiència de perio- que en el camp televisiu es troba que ha de continuar”, assegura la redac- disme ciutadà fascinant. Evidentment, Sants TV i Okupem les ones. tora en cap, Elia Herranz, que porta nou som un web de l’esquerra anticapitalista anys a la revista. i donem prioritat a la gent de l’esquerra16
  • 4. R E P O R TATG E que va des de la socialdemocràcia de ve- majoria, criminalitzar el moviment Mitjans anarco- ritat fins al moviment llibertari”, explica. només és un intent de desprestigiar i fer Amb tot, Kaos en la red ha estat a l’ull callar una veu que molesta i que posa en sindicalistes de l’huracà en els darrers mesos, després perill interessos econòmics establerts. Les centrals anarcosindicalistes de que la regidora de Prevenció i Seguretat Pel fundador de Kaos en la red, “la por la CNT i de la CGT continuen edi- de l’Ajuntament, Assumpta Escarp, és que aquest procés de criminalització tant dues de les capçaleres històri- sol·licités a la Fiscalia la possibilitat d’o- acabi coartant la llibertat d’expressió a ques més importants que ha tingut brir diligències i tancar webs alternatius Espanya i que només tinguin llibertat el moviment obrer a Espanya; Sol- com Kaos arran dels incidents violents d’expressió cadenes de l’extrema dreta idaridad Obrera, popularment co- al centre de Barcelona durant la vaga ge- com Intereconomía o la COPE, que sí neguda com La Soli, i el periòdic neral del 29 de setembre. Escarp propo- que inciten a l’odi. No podem permetre Catalunya. sava investigar-los per una presumpta que haguem de portar el nostre servidor La història de La Soli és, en bona apologia de la violència. a Islàndia, com ja estan dient alguns ”, part, la història del moviment lli- Manel Fernandez ho nega. “En cap cas, sentencia Fernández. bertari. Aquest mitjà va arribar a emparem o impulsem la violència i jo La criminalització i un divorci amb la ser un dels principals diaris de la premsa convencional han fet que Segona República i la Guerra Directa funciona de manera els moviments socials veiessin ne- Civil. Actualment, amb més de horitzontal i assembleària i cessari tenir mitjans propis. Amb cent anys de vida, l’òrgan de la tan sols unes poques persones tot, la periodista i activista Esther CNT surt bimensualment i impri- alliberades cobren un sou Vivas és partidària de seguir meix uns 4.000 exemplars entre les obrint esquerdes en els mitjans de dues capçaleres que té després que n’estic radicalment en contra. Com es masses. “L’aparició de Público, amb una el sindicat es fraccionés. Amb la re- pot dir que hem incitat a la violència per- línia d’esquerres, és un pas endavant, tot cent celebració del centenari de la què vam informar de la vaga o perquè i que en segons quins temes estigui molt CNT es va fer un atractiu número hi ha un comentari d’alguna persona condicionat pel grup empresarial al qual especial commemoratiu de forma que potser hauríem d’haver tret? No pertany, com passa amb tots els mitjans conjunta. poden responsabilitzar tot el web. Que grans. I ara hem vist com WikiLeaks que També pertanyia a la CNT en el mirin els comentaris que hi ha a les no- ha demostrat com, des d’una filosofia al- seu temps la revista Catalunya, tícies dels diaris, n’està ple, de tot això. ternativa es crea un forat dins dels mit- avui el principal òrgan d’expressió Som antisistema com qualsevol persona jans de masses”, argumenta Vivas, del sindicat de la CGT catalana. que no li agrada aquest sistema i vol can- autora de llibres sobre el moviment an- Té periodicitat mensual i treu viar-lo. Si és això al que es refereix ens hi tiglobalització i sobirania alimentaria, re- 13.500 exemplars destinats a tota poden apuntar; som anticapitalistas i no dactora de la revista Viento Sur i la seva afiliació així com a orga- volem aquest sistema perquè creiem que col·laboradora de mitjans alternatius. nitzacions afins. és inhumà i porta a la destrucció del pla- Joan Rosich, coordinador de la pu- neta i de la vida humana”, afirma. SORTIR DEL GUETO blicació, creu fermament que a dia A la premsa alternativa també se d’avui encara té sentit fer una re- li retreu tenir un discurs pamfle- vista sindical “Entenem l’acció sin- El repte de molts d’aquests tari i de no sortir del gueto, amb dical amb l’acció social com a mitjans és fer arribar la consegüent manca d’incidència complementària i, per tant, creiem el seu missatge més enllà social. El repte, que avui assumei- que la nostra revista no ha de ser del cercle d’activistes xen molts d’aquests mitjans, és només sindical sinó també vincu- com traslladar els missatges més lar-la a tot el projecte ideològic, Els moviments socials i per extensió els enllà del cercles d’activistes. “La seva es-CAPÇALERA ABRIL 2011 llibertari i de societat que propug- mitjans que reflecteixen el seu tarannà pecificitat fa que a vegades reflecteixin nem i, al mateix temps, que generi se senten sovint criminalitzats, especial- discursos molt interns que tenen a veure consciència i propostes”, afirma ment per la premsa convencional que amb les dificultats d’anar més enllà dels Rosich. diuen acostuma a utilitzar el terme anti- nuclis militants. Acabes oferint aquell sistema carregat de negativitat. Per la discurs o aquella notícia molt lligada al18
  • 5. públic al qual es dirigeixen. No és un pro-blema només dels mitjans, sinó de la ma-teix gent que milita en els movimentssocials alternatius i que hauríem de ferl’esforç d’explicar allò que defensemsense reduir arguments i en uns termesque la gent ho entengui. Potser Internetpot canviar aquestes dinàmiques”, assen-yala Vivas. Sortir del gueto, caminar cap auna professionalització, acceptar o no pu-blicitat o demanar o no subvencions sóndebats oberts en el si dels moviments so-cials i dels mitjans alternatius que gene-ren controvèrsies.La manca de rigor és una crítica recu-rrent, tot i que no és compartida. “AKaos hi ha articles molt durs contra la Ve-neçuela de Chávez fets des de l’esquerrai que jo considero injustos, tot i així, elspubliquem. El que no publicarem seranarticles injuriosos o visions de la dretaque no aporten res. Però a un mitjà digi-tal de publicació oberta com el nostre noli pots exigir un rigor absolut. És com sivolguessis exigir-lo a les Cartes al direc-tor d’un diari”, explica Fernández.RESISTÈNCIES AL DIAL A dalt, Salvador Picarol, cofundador de Ràdio Pica, al Turó de la Rovira on tenenAmb Jordi Pujol al poder, Salvador Pi- l’antena de l’emissora. A baix, Esther Vivas, col·laboradora de mitjans alternatius.carol cada es plantava davant de la Ge-neralitat durant un hora vestit ambcorbata, llegint premsa en català i amb Ràdio Contrabanda fa vint anys i més cació a les entitats sense ànim de lucre.un esparadrap a la boca amb l’escut del que resisteixen al dial, tot i haver viscut Però el decret no satisfà les ràdios lliures.Govern català. Així s’hi va estar un any etapes plenes de turbulències en què les Asseguren que sota la definició d’entitatscom a protesta per demanar la legalitza- persecucions, els assetjaments i els tan- sense ànim de lucre es podrien fer enca-ció de les ràdios lliures. Segons ell, no ha caments estaven a l’ordre del dia. Des- bir organitzacions relacionades amb l’es-canviat gaire. “Les ràdios lliures estem glésia, partits polítics o empreses.encara en una situació d’alegalitat. Saben Els mitjans alternatius tampoc Un decret de la Generalitatque existim i tenen una certa tolerància volen que la manera d’optar a una posa en perill emissores comamb nosaltres. El nostre principal mal- llicència sigui mitjançant un con- Ràdio Pica, Ràdio Bronkadecap són les interferències i tenim un se- curs d’adjudicació com indica el i Ràdio Contrabandariós problema amb una emissora decret perquè entenen que nocomercial del grup Mola TV que ens en- s’ha tingut en compte la trajectò-vaeix il·legalment sense tenir cap con- prés d’uns anys de relativa tranquil·litat, ria històrica de les ràdios lliures i la se- CAPÇALERA ABRIL 2011cessió administrativa per emetre, com ha el futur de les ràdios lliures torna a estar cular marginació. “Hem estat sempre elsreconegut la Generalitat”, assegura el co- en joc després que la Generalitat pre- més dèbils i mai ens han reconegut, ja nofundador de la històrica Ràdio Pica, que sentés a final de l’any passat un decret el dret, sinó l’existència, i aquest decretacaba de complir trenta anys. que determina les condicions per fer pos- n’és una mostra més”, lamenta l’Ernest,Igual que Ràdio Pica, Ràdio Bronka i sible l’accés a l’espai públic de comuni- de Ràdio Contrabanda. 19

×