• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Treball amb suport
 
  • 1,192 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,192
Views on SlideShare
1,190
Embed Views
2

Actions

Likes
0
Downloads
8
Comments
0

2 Embeds 2

http://www.slideshare.net 1
http://oficinainserciolaboralsjddss.blogspot.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Treball amb suport Treball amb suport Document Transcript

    • Treball amb Suport enTrastorns Mentals SeversProjecte en un Centre d’Inserció Laboraldel Baix Llobregat Gener 2009 Remedios Martín García
    • LA RECOMPENSA DEL TRABAJO BIEN HECHO ES LA OPORTUNIDAD DE HACER MÁS TRABAJO BIEN HECHO. Jonas Edward Salk (1914-1995) Médico y epidemiólogo estadounidense EL TRABAJO AYUDA SIEMPRE, PUESTO QUE TRABAJAR NO ES REALIZAR LO QUE UNO IMAGINABA, SINO DESCUBRIR LO QUE UNO TIENE DENTRO. Boris Leonídovich Pasternak (1890-1960) Poeta y autor ruso. SIEMPRE QUE TE PREGUNTEN SI PUEDES HACER UN TRABAJO, CONTESTA QUE SÍ Y PONTE ENSEGUIDA A APRENDER COMO SE HACE Franklin Delano Roosevelt (1882-1945) Político estadounidense. ¡TRABAJA! SI NO LO NECESITAS PARA ALIMENTARTE, LO NECESITAS COMO MEDICINA. William Penn (1644-1718) Religioso británico. SI TE DIGNAS GUARDARME A TU LADO EN EL CAMINO DEL PELIGRO Y DE LA OSADIA, SI ME PERMITES QUE COMPARTA CONTIGO LOS GRANDES DEBERES DE TU VIDA, CONOCERÁS MI VERDADERO SER. Rabindranath Tagore (1861-1941) Filósofo y escritor indio.Remedios Martin Garcia Pàgina 2
    • CONTINGUTINTRODUCCIÓ. ....................................................................................................................................................... 4DIAGNÓSTIC............................................................................................................................................................ 6 TMS LIMITACIONS i CAPACITATS ............................................................................................................ 6 UNA NORMATIVA PER LA JUSTÍCIA ...................................................................................................... 10 BAIX LLOBREGAT UNA TERRA DE FEINA........................................................................................... 16 La necessitat d’un servei de treball amb suport per TMS al Baix Llobregat ......................... 19DEFINICIÓ DEL PROJECTE.............................................................................................................................. 21 TÍTOL .................................................................................................................................................................. 21 FUNDAMENTACIÓ ......................................................................................................................................... 21PLANIFICACIÓ ...................................................................................................................................................... 23 EL PROCÈS DE TREBALL AMB SUPORT ............................................................................................... 23 CENTRE D’INSERCIÓ LABORAL D’ESPLUGUES................................................................................. 26 PROGRAMA DEL TREBALL AMB SUPORT ........................................................................................... 27APLICACIÓ ............................................................................................................................................................. 30 OBJECTIUS. ....................................................................................................................................................... 30 PROCESSOS CLAUS D’INSERCIÓ LABORAL......................................................................................... 31 DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMA ............................................................................................... 38AVALUACIÓ ........................................................................................................................................................... 49 INDICADORS DE AVALUACIÓ. .................................................................................................................. 49CONCLUSIONS ...................................................................................................................................................... 50Bibliografía ............................................................................................................................................................ 53ANNEXOS................................................................................................................................................................ 56Remedios Martin Garcia Pàgina 3
    • TREBALL AMB SUPORT PER PERSONES AMB TRASTORNS MENTALS SEVERS INTRODUCCIÓ.Quan portes temps treballant al món de la Salut Mental neix una inquietud per anar mésenllà de la xarxa hospitalària i clínica, i et planteges com poder ajudar a integrar oreincorporar-se a la vida social activa a les persones diagnosticades d’ algun tipus depatologia mental. Cada vegada hi ha més interès en el camp de l’atenció comunitària enrelació al món laboral i s’han de contemplar tots els àmbits d’intervenció possibles. Lesactuacions adreçades a la inserció laboral de les persones amb TMS és un dels eixoscentrals per aconseguir l’èxit del procés de rehabilitació.Des de sempre el treball és una activitat important en la realitat de l’home, ja que aquest esdesenvolupa i creix com a persona gràcies a aquesta activitat laboral. L’home es configuraprenent contacte o relació amb els altres, el treball ens fa sentir realitzats i essent partd’aquesta societat, ens dóna autonomia personal i econòmica. Alguns autors fanreferència a l’ importància del món laboral . “El trabajo es un ingrediente esencial de la vida normal y saludable en nuestra cultura. La gente sufre si está privada de él.”1Les persones que pateixen algun trastorn mental presenten més dificultats per exercir undret fonamental de l’esser humà. “Durante la enfermedad la sociedad excusa temporalmente de la obligación de trabajar a las personas enfermas. Este elemento del “rol de enfermo” es enteramente apropiado para pacientes durante un corto período de tiempo o en enfermedades totalmente recuperables; pero no es tan apropiado para enfermedades crónicas o disfunciones permanentes. Entonces lo que comenzó como una exención humana y sensible se convierte en una deprivación desmoralizadora” 2La xarxa sanitària cobreix una part d’aquestes necessitats de les persones amb problemesde salut mental, però és necessari incidir en tota la seva globalitat, i és en aquest punt on1 (Hewitt, 1949)2(Roger 1990)Remedios Martin Garcia Pàgina 4
    • manquen serveis i la mateixa societat ha de millorar per contemplar tots els àmbitsd’intervenció possibles. Les actuacions transversals, les intervencionsinterdepartamentals i els dispositius assistencials integrats són essencials per atendreamb continuïtat les necessitats de les persones amb Trastorns Mentals Severs.Es perfila un petit desenvolupament en el camp de l’atenció comunitària a les personesamb patologia mental aquest darrers anys, tant als Estats Units com a Europa amb creacióde noves iniciatives i un creixent augment d’investigacions que aporten nousconeixements en aquest camp d’intervenció i poc a poc es va incorporant al nostre país.La inserció laboral en col·lectius amb trastorns mentals té un inici molt recent a Catalunya.Als anys 90 hi van començar a funcionar alguns projectes dedicats a la inserció laboral depersones amb trastorn mental. Aquests serveis ofereixen tan eines per la inserció laboralcom cursos de formació.Aquest Projecte consisteixen en la implantació d’un Programa de Treball amb Suport perpersones diagnosticades de Trastorns Mentals Greus o Severs ubicat dintre d’un serveiexistent d’inserció Laboral en Esplugues del Llobregat, que porta en funcionament itreballant en l’àmbit de l’ inserció laboral per al col·lectiu de Malalts Mentals des de l’any2002.Estarà situat a la comarca del “Baix Llobregat” a la Zona Centre, que comprèn lespoblacions de: Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí i Sant JustDesvern.El projecte parteix de fer una aproximació al món del col·lectiu de Salut Mental tenint encompte: • Situació a nivell legal. • Característiques del col·lectiu propi, “persones diagnosticades de Trastorns Mentals Severs o Greus”. • Opcions de tipus de feines o serveis per persones amb discapacitat. • Programa i activitats necessàries per un Suport a l’usuari que faci possible una millora a d’inserció laboral, que es pugui mantenir el major temps i en les millors condicions dintre d’un joc de treball. • Crec que poder utilitzar els recursos que ens dóna la societat (lleis,normatives,serveis...) i apropar aquesta realitat a la comunitat ens ajudarà a tots a conviure millor.Remedios Martin Garcia Pàgina 5
    • DIAGNÒSTICPer poder tenir més clar la situació del col·lectiu específic al que ens referim en aquestprojecte parlarem dels aspectes més propis i que estarien en diferents Àrees com sónla “Patologia”, “ Normativa” i en relació al “lloc Geogràfic” d’incidència per podervalorar millor la realitat de tot el conjunt de variables. TMS LIMITACIONS I CAPACITATSHem de partir de la base que ens uneix a tots els éssers humans i que té el seu cos en unaentitat a nivell mundial;L’Organització Mundial de la Salut(OMS) ens dóna una definició enrelació a cas Psiquiàtric: “Tot trastorn manifest de les funcions mentals, que sigui prou específic de del punt de vista clínic perquè pugui ser identificat com específic amb seguretat, referint-lo a un patró clarament definit, i prou greu com perquè origini una pèrdua de la capacitat professional o d’adaptació social en un grau tal que determina una absència del treball o l’aplicació de mesures judicials i socials” 3Aquesta definició ja ens dóna eines en relació a la importància que té el treball dins de lamalaltia mental. 4Segons un estudi sobre la prevalença de malalties mentals a Catalunya situava aquesta alvoltan del 17,5% a la població més gran de 14 anys.A nivell legal ens trobem amb diferents lleis, decrets i normes que ens ajuden a mesurar i adonar qualitat per una millor inserció de aquest col·lectiu.En el Reial Decret 1971/1999 es fa referència a la classificació dels diferents graus dediscapacitat a partir de la població global i en el seu redactat es basa en tres aspectes perla valoració de les discapacitats, un de els és “la disminució de la capacitat laboral”.Repercussió del trastorn en la seva activitat laboral vindrà donada per: a) El dèficit en el manteniment de la concentració, la continuïtat i el ritme en lexecució de tasques.3 (OMS 2006)4 (Rajmil, y otros, 1998)Remedios Martin Garcia Pàgina 6
    • b) La deterioració o descompensació en lactivitat laboral a causa del fracàs en adaptar-se a circumstancies estressants, entenent com a tals la presa de decisions, el planificar i finalitzar a temps els treballs, la interacció amb caps i companys, etc (Salvador Carulla, Rodriguez Vazquez y Guillen Gestoso 1996). Es tindrà igualment en compte la capacitat del subjecte per a adaptar-se a les diferents possibilitats que el treball adaptat presenta: Centres Especials dOcupació i Centres Ocupacionals, tenint en compte que el que es valora és la capacitat de lindividu, no lexistència de recursos laborals, dun o altre tipus, que seran valorats, si s’escau, a través del Barem de Factors Socials. També es ponderarà que la relació entre valoració i possible correspondència amb una prestació econòmica sigui positiva en la rehabilitació terapèutica de lindividu, tendint a evitar una valoració que afavoreixi la concessió de prestació econòmica en els casos que existeixin possibilitats de caràcter laboral, deixant aquella només per als casos que el Trastorn Mental interfereixi amb qualsevol tipus dactivitat productiva.Existeixen uns criteris de valoració que té en compte els criteris específics:Classe I (0%)Presenta sistematologia psicopatològica aïllada, que no suposa disminució alguna de laseva capacitat funcional.Classe II: discapacitat lleu (1 - 29%) (a+b+c)a) La capacitat per a portar a terme una vida autònoma està conservada o lleumentdisminuïda, dacord al desitjable per a la persona de la seva edat i condició, excepte enperíodes retallats de crisis o descompensació.b) Pot mantenir una activitat laboral normalitzada i productiva excepte en els períodesdimportant augment de lestrès psicosocial o descompensació, durant els quals pot sernecessari un temps de repòs laboral al costat duna intervenció terapèutica adequada.c) Complir els criteris diagnòstics requerits, sense que existeixin símptomes queexcedeixin els mateixosClasse III: discapacitat moderada (30 - 59%) (a+b+c) a) Restricció moderada en les activitats de la vida quotidiana (la qual inclou els contactessocials) i en la capacitat per a ocupar un treball remunerat en el mercat laboral. Lamedicació i/o el tractament són necessaris de forma habitual. Si a pesar daixò persisteix lasimptomatologia clínicament evident: - que interfereix notablement en les activitats delpacient: tendència a lextrem superior de d’interval. - que no interfereix notablement enles activitats del pacient: tendència a lextrem inferior d’interval.b) Les dificultats i símptomes poden aguditzar-se en períodes de crisis o descompensació.Fora dels períodes de crisis: - Lindividu només pot realitzar tasques ocupacions ambsupervisió mínima en centres ocupacionals (tendència a lextrem superior d’interval) - Lapersona és capaç de desenvolupar una activitat laboral normalitzada en un lloc de treballadaptat o en un centre especial docupació (tendència a lextrem inferior d’interval). c) Presenta alguns símptomes que excedeixen els criteris diagnòstics requerits, situant-sela repercussió funcional dels mateixos entre lleu i greuRemedios Martin Garcia Pàgina 7
    • Classe IV: discapacitat greu (60 - 74%) (a+b+c)a) Greu restricció de les activitats de la vida quotidiana. Precisa supervisió intermitent enambients protegits i total fora dells. b) Greu disminució de la seva capacitat laboral, posada de manifest per deficiènciesimportants en la capacitat per a mantenir la concentració, continuïtat i ritme en lexecucióde les tasques i repetits episodis de deterioració o descompensació associats a lesactivitats laborals, com a conseqüència del procés en adaptar-se a circumstànciesestressants. No pot mantenir una activitat laboral normalitzada. Pot accedir a centres i/oactivitats ocupacionals, encara que fins i tot amb supervisió el rendiment sol ser pobre oirregular.c) Es constaten tots o gairebé tots els símptomes que excedeixen els criteris requerits peral diagnòstic, o algun dells són especialment greu.Classe V: discapacitat molt greu (75%)a) Repercussió invalidant de la malaltia o trastorn sobre lindividu, manifestat perincapacitat per a cuidar de si mateix ni tan sols en les activitats bàsiques de la vidaquotidiana. Per això, necessiten duna altra o altres persones de forma constant.b) No existeixen possibilitats de realitzar treball algun, ni encara en centres ocupacionalssupervisats, encara que pot integrar-se en centres dactivitat que promoguin, si escau, elpas al centre ocupacional.c) Es constaten tots els símptomes que excedeixin els criteris requerits per al diagnòstic, oalguns dells són extremadament greus.La majoria de discapacitats en Salut Mental es donen em el grup dels Trastorns MentalsSevers (TMS) 5.El terme TMS més consensuat va ser el que va emetre l’Institut Nacional de Salut Mentalde EEUU en 1987 (NIMH,1987), i que inclou tres dimensions: 1. Diagnòstic; Inclou trastorns psicòtics i alguns trastorns de la personalitat. El criteri diagnòstic inclou principalment les persones que pateixen algun tipus de psicosis funcional(no orgànica), que a la classificació CIE-10 inclou els següents diagnòstics:Trastorns esquizofrènics, Depressió major recurrent, Trastorn bipolar maníac, Trastorn bipolar depressiu, Trastorn bipolar mixt, Paranoia,Agarofòbia greu, Trastorn obsessiu compulsiu, Trastorn Límit de la Personalitat, Personalitat Esquizotípica. 2. Durada de la malaltia i del tractament; El criteri de durada del trastorn intenta discriminar al grup de persones que presenten trastorns de duració prolongada i descartar els casos que, encara que hi presentin símptomes o diagnòstics de gravetat, si tenen temps curts de evolució i perd tant un pronòstic5(Comite de Entidades representantes de Personas con Discapacidad de Aragón(CERMI-Aragón)2006)Remedios Martin Garcia Pàgina 8
    • encara no molt clar. El criteri utilitzat és un període de dos anys de durada de tractament i no de la malaltia ja que és freqüent que existeixi un període premorbit o inclús simptomatologia activa sense tractar-hi difícil de delimitar en el temps. 3. Presencia de Discapacitat; esta determinada per la presencia de una disfunció moderada o severa del funcionament global, que es mesura a través del GAF(Global Assesment of Functioning APA,1987), que indica una afectació de moderada a severa del funcionament laboral, social i familiar.El funcionament social ha demostrat ser un potent predictor de la evolució futura. Existeixja evidéncia acumulada al llarg de l’anterior dècada demostrant que el funcionamentpromòrbit i l’ajust social desprès dels primers episodis resulten ser un dels millorspredictors de l’evolució a llarg plaç, tant pel que concerneix a les variables clíniques com ales no clíniques 6.Com a conseqüència, sembla necessari utilitzar paràmetres de valoració del funcionamentsocial que aporten informació respecte al grau de autonomia i independència de lapersona i de les seves necessitats de supervisió i suport.Entre els instruments de valoració del Funcionament Social s’ha propulsat l’Escala de 7Funcionament Global ,utilitzant com punts de tall la puntuació corresponent a l’afectaciólleu 8en els casos més restrictius,o el de moderat 9 que indica important severitat delssímptomes con afectació greu en el funcionament i competència social.En general, les persones que pateixen esquizofrènia presenten en major o menor midadèficit en alguna o en vàries de les següents grans àrees que es poden tenir en compte al’hora de valorar la severitat de la pèrdua de desempenyorament social 10: • Autocures (falta d’higiene personal, deficient maneig del seu entorn, hàbits de la vida no saludables, etc…) • Autonomia(deficient maneig dels diners, falta de autonomia en el maneig del transports, nul·la utilització de l’oci i temps lliure, dependència econòmica i mal desempenyorament laboral.) • Autocontrol (incapacitat del maneig de situacions destrés, falta de competència personal, etc…) • Relacions Interpersonals (falta de xarxa social, inadequat maneig de situacions socials, dèficit en habilitats socials.)6 (Perlick, y otros 1992)7 (Global Assessment of Functioning, APA 1987)8 Una puntuació de 70 o menys9 Una puntuació inferior a 5010 (Blanco y Pastor 1997)Remedios Martin Garcia Pàgina 9
    • • Oci i temps lliure (aïllament, incapacitat de manejar l’oci, incapacitat de gaudir, falta de motivació i interès.) • Funcionament cognitiu(dificultats d’atenció, percepció, concentració i processament d’informació.) Aquest conjunt de discapacitats o dificultats en el funcionament psicosocial generen problemes per el desempenyorament normalitzat del rols socials, i en interacció amb diferents factors i barreres socials (estigma, rebuig social, insuficiència de recursos d’atenció i suport social, etc. Originen un risc de desavantatge social i marginació (aïllament social, atur, pobresa, falta de vivenda, exclusió social.) (WHO / ILO 2000)Crec que és necessari desenvolupar programes de suport al col·lectiu de Salut Mental jaque és evident que presenten especials dificultats d’inserció laboral tenint en comptediferents raons, per una banda la situació actual del mercat laboral amb manca d’ocupació,també per les característiques pròpies d’aquest col·lectiu i per últim per la falta deconeixement o mal concepte d’aquestes malalties, fa que de vegades es discriminin i notinguin igualtat de condicions i drets que la resta de persones.Les persones amb trastorns mentals greus, es troben en els seus entorns de vida ambfactors que actuen com a barreres i que determinen les seves limitacions per la realitzaciód’activitats i restringeixen la seva participació en els contexts socials.La intervenció sobre aquest factors ambientals individuals i socials, formen part d’unprocés d’accés i recuperació dels seus drets com a persones i com a ciutadans 11.L’àmbit del treball, com a element normalitzador de la vida d’aquestes persones, elconcepte de suport adquireix una importància cabdal a l’hora d’establir i implementar lesestratègies adients que condueixen a aquest propòsit. UNA NORMATIVA PER LA JUSTÍCIAA nivell normatiu ens trobem en primer joc amb la Declaració dels Dret Humans de laO.N.U. de l’any 1948 que fa referència a la persona i el treball. En el seu art.23.1. ens diuque “tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a condicionsequitatives i satisfactòries del treball i a la protecció contra l’atur”.I en art.23.2. fareferència a “Tota persona té dret, sense discriminació alguna, a igual salari per treballigual”.El art.25.1 també ens afegeix aspectes en relació els drets de les persones i el món laboral,“Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que l’hi asseguri, així com a la sevafamília, la salut i el benestar, i en especial la alimentació, el vestit, la vivenda, la assistènciamèdica i els serveis socials necessaris;tenen ací mateix dret als segurs en el cas de atur,11 (WHO / ILO 2000)Remedios Martin Garcia Pàgina 10
    • malaltia, invalidesa, buidedat,vellesa o d’altres casos de pèrdua de els seus medis desubsistència per circumstancies independents de la seva voluntat”El nostre marc legal és la Constitució Espanyola que en el seu art.9.2, estableix quecorrespon als poders públics promoure les condicions per a què la llibertat i la igualtat del’individu siguin reals i efectives, i eliminar els obstacles que impedeix o limitin la sevaplenitud. També al art.35, exposa que “tots els espanyols tenen el deure de treballar i eldret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a laremuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les seves famílies”. I al art.49,conté un mandat als poders públics perquè duguin a terme una política d’integració de lespersones amb discapacitat psíquica, física o sensorial, i els garanteixin el poder gaudir delsdrets reconeguts en el títol I de la Carta Magna.Al any 1979 L’Estatut D’Autònoma ens diu en el seu Preàmbul, “El poble català proclamacom a valors superiors de la seva vida col·lectiva la llibertat, la justícia i la igualtat, imanifesta la seva voluntat d’avançar per una via de progrés que asseguri una qualitat devida digna per a tots els qui viuen, resideixen i treballen a Catalunya.” I al art.8, fareferència a qui correspon, “Correspon a la Generalitat, com a poder públic i en l’àmbit dela seva competència, promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat del’individu i dels grups en què aquest s’integra siguin reals i efectives, remoure els obstaclesque impedeixin o dificultin llur plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en lavida política, econòmica, cultural i social.”Més tard a l’any 2006 en L’Estatut en el seu Títol I ,l’art.25.2.diu, “Les persones exclosesdel mercat de treball perquè no han pogut accedir-hi o reinserir-s’hi i que no disposen demitjans de subsistència propis tenen dret a percebre prestacions i recursos nocontributius de caràcter pal·liatiu, en els termes que estableixen les lleis.” I als art.40.5.“Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitatsi han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar lesmesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiardirecte.”I al art.42.2. ens diu que “Els poders públics han de vetllar per la plena integraciósocial, econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius més necessitats de protecció,especialment dels que es troben en situació de pobresa i de risc d’exclusió social.”Tots aquest aspectes legals necessiten unes reglamentacions que regulin i/o mesurin laseva aplicació, i així millorar els seus preceptes inicials d’igualtat entre les persones.Un gran avenç en relació a tot això va ser la llei 13/1982 D’integració social de lespersones amb minusvalidesa(LISMI),que té uns principis de Normalització o integració, deNo discriminació i Equiparació d’oportunitats (discriminació positiva).Els seus Principis es basen en els següents punts: • Normalització o integració:”serà finalitat primordial de la política d’ocupació … la seva integració en el sistema ordinari de treball…” art.37. • No discriminació:”S’entendran de nul·litat i sense efecte…les clàusules de convenis…. Decisions que suposin discriminacions en l’ocupació en matèria de retribucions, jornades i demés condicions de treball” art.38.2Remedios Martin Garcia Pàgina 11
    • • Equiparació d’oportunitats (discriminació positiva):”es fomentarà l’ocupació dels treballadors minusvàlids mitjançant l’establiment d’ajudes que facilitin la seva integració laboral”Aquesta llei es desenvolupa amb aquest preceptes: • Defensa que “la finalitat primordial de la política de col·locació de treballadors amb discapacitat serà llur integració en el sistema ordinari” • Suposa un avenç molt important en l’establiment de la normativa necessària per garantir la igualtat de drets entre tots els ciutadans. • L’obligatorietat de les empreses de més de 50 treballadors a tenir contractat un 2% de personal amb discapacitat i, en el cas de les administracions públiques ,fins a un 3%.El desenvolupament de la llei d’Integració Social dels Minusvàlids (LISMI) fa possiblediverses mesures d’acció positiva, es regula la inserció laboral en els Centres Especials deTreball (CET).El Reial Decret 1368/1985 és el que regula el caràcter especial delsminusvàlids que treballen en els C.E.T.El Reial Decret 2273/85 és el que regula el concepte, estructura i organització del C.E.T.així com el seu caràcter , qualificació, gestió, finançament i el seu seguiment i control.L’Ordre 1/3/90, de la Generalitat de Catalunya, sobre els Serveis de Suport a la IntegracióLaboral (SSIL), amb la intenció de contribuir positivament a la integració social delstreballadors dels CET cap el sistema ordinari de treball. Una vegada assolida la integració,vetllaran perquè lactivitat laboral es realitzi sense discriminacions.Desprès d’aquestes lleis més generals es veu necessari desenvolupar diverses normes queentenen la inserció laboral com a part fonamental d’una integració social plena i regulenalguns aspectes concrets.La LLEI 27/2002, de la Generalitat de Catalunya, sobre mesures legislatives per regularles empreses d’ inserció sociolaboral, són una avenç per la millora . L’objecte d’aquestaLlei és establir un marc legal que promogui: a) La inserció laboral de persones en situació d’exclusió social o en greu risc d’arribar-hi, per a aconseguir-ne la total integració social. b) El registre, la regulació i el foment de les empreses d’inserció. c) Destinataris de la inserció sociolaboral d) Persones en situació d’exclusió social o en greu risc d’arribar-hi que estiguin desocupades i que tinguin dificultats importants per a integrar-se en el mercat de treball ordinari.Remedios Martin Garcia Pàgina 12
    • e) Persones amb disminució física, psíquica o sensorial o amb malalties mentals que tinguin possibilitats d’inserció en el món laboral. f) Persones destinatàries de la renda mínima d’inserció. g) Persones que no puguin accedir a la renda mínima d’inserció, perquè no compleixen els requisits establerts per l’article 6.1 de la Llei 10/1997, del 3 de juliol, de la renda mínima d’inserció. h) Joves majors de setze anys i menors de trenta provinents d’institucions de protecció de menors. i) Persones amb problemes de drogoaddicció o alcoholisme que es trobin en procés de rehabilitació i reinserció social. j) Interns de centres penitenciaris la situació dels quals els permeti accedir a una ocupació, persones en llibertat condicional i persones descloses. k) Persones que no puguin accedir a la renda mínima d’inserció, però que es trobin, segons el parer dels serveis socials competents, en situació de risc d’exclusió. l) Aturats de llarga durada més grans de quaranta-cinc anys.La “LEY 56/2003 DE EMPLEO” ens mostra la necessitat de elaborar programes perpersones amb risc d’exclusió o integració laboral.Art. 26.1 “El Gobierno y las comunidades autónomas adoptarán, de acuerdo con lospreceptos constitucionales y estatutarios, así como con los compromisos asumidos en elámbito de la Unión Europea, programas específicos destinados a fomentar el empleo de laspersonas con especiales dificultades de integración en el mercado de trabajo,especialmente jóvenes, mujeres, parados de larga duración mayores de 45 años,discapacitados e inmigrantes, con respeto a la legislación de extranjería”.La Llei 44/2007, sobre Empreses d’Inserció, ve a regular a nivell estatal el volum creixentd’aquestes organitzacions. Se suma a l’Estratègia Europea de Treball (EEE) sobre lluitacontra l’exclusió social i foment de l’ocupació de les persones amb més dificultats iencoratja implícitament a les Comunitats Autònomes que encara no han creat el seuRegistre d’Empreses d’Inserció a fer-ho per tal que les pròpies empreses hi puguin enregistrar.També de redacció recent i àmbit geogràfic estatal, el Real Decret 870/2007, sobre Treballamb Suport, regula la incorporació de persones amb discapacitat al mercat de treballordinari, mitjançant la fórmula del Treball amb Suport (TAS). Aquesta contempla lapresència temporal d’un preparador laboral que acompanya de manera individual a lapersona amb discapacitat mentre s’acaba d’adaptar al lloc de treball ordinari quedesenvolupa.Aquest Real Decret fa una definició del concepte de Treball amb suport;- “S’entén pertreball amb suport el conjunt d’accions de orientació i acompanyament individualitzat enel lloc de treball, fetes per preparadors laborals especialitzats, que tenen per objecteRemedios Martin Garcia Pàgina 13
    • facilitar l’adaptació social i laboral de treballadors amb discapacitat amb especialsdificultats d’inserció laboral amb empreses del mercat ordinari de treball en condicionssimilars a la resta dels treballadors que desempenyorin llocs equivalents.” • Les accions del treball amb suport es desenvoluparan en el marc de projectes de treball amb suport, en els quals s’hauran contemplar, al menys, les següents accions: • Orientació, assessorament i acompanyament a la persona amb discapacitat, elaborant per cada treballador un programa d’adaptació al lloc de treball. • Feines d’apropament i mútua ajuda entre el treballador beneficiari del programa de treball amb suport, el contractant i el personal de l’empresa que contracta tasques amb el treballador amb discapacitat. • Suport al treballador en el desenvolupament de habilitats socials i comunitàries,per que es pugui relacionar amb l’entorn laboral en les millors condicions. • Formació específica del treballador amb discapacitat en les tasques inherents al lloc de treball. • Seguiment del treballador i avaluació del procés d’inserció en el lloc de treball. Aquestes accions tindran per objecte la detecció de necessitats i la prevenció de possibles amenaces o riscos, tant per el treballador com per l’empresa que l’hi contracta, que posin en perill l’objectiu d’inserció i permanència en el lloc de treball.Els destinataris finals del programa de treball amb suport seran treballadors ambdiscapacitat inscrits en els Serveis Públics de Feina com a demandants de treball noocupats, així com treballadors amb discapacitat contractats per Centres Especials deTreball, sempre que, en ambdós casos, es trobin en algun d’aquest supòsits; - Personesamb paràlisis cerebral, persones amb malaltia mental o persones amb discapacitatintel·lectual amb un grau de minusvalua reconegut igual o superior al 33%. – Personesamb discapacitat física o sensorial amb un grau de minusvalua reconegut igual o superiora 65%.Totes aquestes lleis i Decrets han necessitat més normes que regulin i ajudin a millorar lesdificultats d’incorporació al món laboral normalitzat a les persones amb discapacitats, peraixò s’han publicat altres normes com:El Real Decreto 2271/2004 sobre l’accés de les persones amb discapacitat a treballar al’Administració Pública.El Real Decreto 290/2004 que es regulen els enclavaments laborals com mesures defoment de l’ocupació de les persones amb discapacitat.El Real Decreto 469/2006 que regulen les Unitats de Suport a l’Activitat Professional.Al any 2007 es regula el programa de Treball amb suport com a mitjà per fomentar eltreball de les persones amb discapacitat en el mercat ordinari de treball i per últim el 22Remedios Martin Garcia Pàgina 14
    • de maig del 2008 s’aproven les bases reguladores per a la concessió d’ajuts i subvencionsals programes d’igualtat d’oportunitats en el treball.El Govern de la Generalitat de Catalunya considera la igualtat d’oportunitats un eixfonamental de la seva política per assegurar la cohesió i la justícia social. El Departamentde Treball vol donar un nou impuls a les estratègies i dispositius per facilitar la inserciósociolaboral de totes les persones i col·lectius amb dificultats especials d’inserció en elmercat laboral, assegurant una veritable igualtat d’oportunitats en el treball. I per aixó hapromogut la definició de l’estratègia per a la inserció laboral de persones amb discapacitata Catalunya 2008-2010.Aquesta pretén identificar els aspectes clau que dificulten la incorporació laboral de lespersones amb discapacitat i proposar les accions necessàries per facilitar, promoure ifomentar aquesta inserció sociolaboral, tenint en compte les diferents vessants queincideixen en la incorporació d’aquests col·lectius al mercat de treball.Des de la vesant del departament de Salut, la Generalitat de Catalunya en el seu Pladirector de salut mental i addiccions realitzat el març del 2006 té en compte les següentsaspectes claus per una millor atenció integral a les persones amb problemes de salutmental.A nivell internacional i europeu hi ha unes línees a seguir:-OMS(gener 2005) En la conferència europea de L’OMS sobre salut mental a Hèlsinki; • Es va establir un marc d’acció global. • Es va assolir un compromís polític ferm. • Es va demanar a la Comissió Europea que ajudés a posar en pràctica aquest marc d’acció, en col·laboració amb l’OMS.UE. Llibre verd sobre salut mental: Promoció de la salut mental de la població. Cap a unaestratègia sobre salut mental a la Unió Europea. Aspectes en què s’ha de centrarl’estratègia de la UE; • Promoure la salut mental a tota la població. • Fer front a la malaltia mental mitjançant la prevenció. • Millorar la qualitat de vida de les persones afectades. • Desenvolupar sistemes d’informació, investigació i coneixements sobre salut mental a tota la UE.Remedios Martin Garcia Pàgina 15
    • Dintre de les actuacions del Pla director de Salut Menta i Addiccions es veu com aprincipals activitats preventives i de promoció de la salut la necessitat de desenvoluparuna Guia d’activitats preventives en l’àmbit laboral. A nivell assistencial es creu necessaripotenciar la rehabilitació i la inserció comunitària.En el Pla integral d’atenció a les persones amb problemes de salut mental es crea un modeld’integració en salut mental. Com Objectius principals té: • Fer un enfocament biopsicosocial de l’atenció. • Donar resposta global a les necessitats de les persones amb malaltia mental i a les de les seves famílies. • Implicar els diferents sectors. • Augmentar el compromís i la cohesió dels diferents departaments de la Generalitat en aquest àmbit. • Promoure un instrument facilitador del desenvolupament de les línies d’acció de futur. BAIX LLOBREGAT UNA TERRA DE FEINAAquest projecte està situat a la Comarca del Baix Llobregat, que presenta unescaracterístiques pròpies a nivell social, econòmic i laboral. Ens troben amb una comarcaque té una població en creixement, encara que presenta diferències entre les seves zones.En relació amb la manera en què els canvis demogràfics afecten a l’estructura de lapoblació,es pot veure com fruit de l’augment de la natalitat dels darrers anys, continuacreixent la població de menys de 15 anys (tant el grup de població de 0 a 4 anys com elgrup de 5 a 14 anys augmenten el seu pes percentual en relació amb l’any anterior). Per laseva banda, el col·lectiu de més de 64 anys també creix, representant així l’any 2007 mésdel 13% de la població(percentatge però inferior al del conjunt de la província o deCatalunya). Aquest grup de més edat està format majoritàriament per dones.La proporció de dones sobre el total de població de la comarca és del 50% (2007), tot i queaquest percentatge augmenta fins al 56,5% en el cas de les persones de més de 64 anys ifins al 71,6% en el cas de les persones de més de 84 anys. Això reflecteix una situació deRemedios Martin Garcia Pàgina 16
    • feminització de la vellesa. La proporció de menors de 25 anys sobre el total de població ésdel 26,6% (2007). L’any anterior era del 26,8%.La proporció de menors de 15 anys és del15,9% (2007). Aquesta proporció ha augmentat en relació amb l’any anterior (15,7%).Elpercentatge de menors de 5 anys respecte al total de població és del 5,4% (2007), i haaugmentat en relació amb l’any anterior, que era del 5,3%.La proporció de persones demés de 44 anys sobre el total és del 37,2% (2007), quan l’any anterior era del 36,7%.Lespersones de més de 64 anys han augmentat del 13,2% al 13,3% l’any 2007.La proporcióde persones de més de 84 anys sobre el total també s’ha incrementat (del’1,3% a l’1,4%l’any 2007). El pes de la població estrangera sobre el total és del 9,9% l’any 2007, quanl’any anterior era del 9,5%.L’estructura d’edat de la població de nacionalitat estrangera ésforça més jove que la de nacionalitat espanyola. La distribució per sexe mostra diferènciesen funció de la nacionalitat: hi ha nacionalitats més masculinitzades i d’altres mésfeminitzades.En relació a la activitat econòmica i la estructura productiva ens troben amb diferentssectors econòmics com són: Construcció, comerç i hostaleria que són les activitatseconòmiques que tenen més pes en l’estructura productiva (centres de cotització, poblacióassalariada i autònoma) . Les Petites i Micro Empreses ,el 71% dels centres de cotitzacióde la comarca són micro (fins a 5 assalariats/des). Hi ha un increment de petites i microempreses, tant en centres de cotització com població assalariada, al Baix Llobregat el2007.La Zona Nord presenta el menor creixement en estructura productiva de la comarca. Persectors econòmics: Zona Delta concentra un major percentatge de població assalariada enserveis; zones Nord i Vall Baixa, en indústria i Centre i Vall Baixa en construcció. La ZonaVall Baixa concentra el major percentatge de població assalariada en centres de cotitzacióde menor grandària.El sector serveis és el que presenta un major pes en el total del PIB comarcal però la sevaaportació a la variació del PIB, és inferior a la observada en el total de Catalunya. El segonsector econòmic que té un major pes en el PIB del Baix Llobregat és l’industrial quepresenta, a més,una major aportació a la variació del PIB a la comarca que al conjunt deCatalunya. Tot i això, cal observar que han estat els sectors primaris i construcció els quehan observat un major creixement percentual del seu PIB al Baix Llobregat.El sector serveis continua sent el sector econòmic que té més pes en l’estructuraproductiva del Baix Llobregat ( el 63% de tota la població assalariada; 72% de tota lapoblació autònoma i un 69% de la totalitat dels centres de cotització). Respecte l’anyanterior, aquest sector ha vist augmentada, de manera destacada, la seva poblacióassalariada però ha vist disminuït el pes de la població autònoma d’aquest sector respecteel total d’autònoms.L’agricultura és el sector econòmic que menys pes té en l’estructura productiva comarcal(sense superar l’1% del total de cada una de les variables), tot i això, ha observat unlleuger increment en el número de centres de cotització i població autònoma.El sector industrial és el segon sector econòmic en aportacions al Producte Interior Brutdel Baix Llobregat (35,16% del total), tot i això, respecte l’any anterior, s’ha observat unadisminució del número de centres de cotització; població autònoma i, en especial, depoblació assalariada (disminució de 1,6 punts percentuals respecte el 2006).Remedios Martin Garcia Pàgina 17
    • Un dels sectors econòmics que ha observat un creixement constant a la comarca ha estat elsector de la construcció. Al 2006 aquest sector va presentar el creixement més importantde Producte Interior Brut al Baix Llobregat. A més, ha observat un creixement en elnúmero de centres de cotització; població assalariada i població autònoma, respecte al2006. Tot i això, si es recullen les dades dels darrers trimestres del 2007 (tercer i quarttrimestre) es pot observar un canvi de tendència, disminuint, entre altres, el percentatgede població ocupada en el sector.El sector de la construcció concentra en la comarca el 12% de la població assalariadatotal. Les zones Centre i Vall Baixa superen aquesta proporció (amb un 14 i 13% del totalde la seva població assalariada).La taxa d’atur registrat al Baix Llobregat ha augmentat fins al 13,0%. El nombre absolutd’aturats és de 2.386 persones més respecte al mes de novembre. L’atur registrat aCatalunya també continua en augment, situant-se en el 13,7%, 0,7 punts per sobre de lataxa d’atur comarcal. La taxa espanyola ha augmentat fins al 16,6%. Pel que fa alsmunicipis de la comarca, tots han augmentat la seva taxa de persones aturades. Hi haquinze municipis que tenen una taxa d’aturats inferior a la del conjunt del Baix Llobregat(13,0%): Sant Just Desvern (7,9%), Sant Joan Despí (10,4%), Esplugues de Llobregat(10,6%), D’altra banda, hi ha municipis amb una taxa d’atur superior a la de la comarca:Cornellà de Llobregat (13,7%).En relació als recursos propis per aquest col·lectiu ens troben amb una varietat deassociacions i serveis específics com són: • Empreses protegides; Centres especials de Treball, Empreses d’inserció i per últim tindrien dins del mercat laboral protegit , però ubicat en empreses ordinàries el Treball amb Suport (TAS). • Dispositius previs a l’ocupació; Centre ocupacionals,(Servei de Teràpia Ocupacional, Servei Ocupacional d’inserció), Serveis de Suport a la Integració Laboral,Servei d’Orientació Laboral Especialitzat, Itineraris d’inserció sociolaboral,Oficina Tècnica Laboral, Serveis Prelaboral.La distribució per comarca d’aquest serveis varia segons els recursos propis, en laComarca del Baix Llobregat ens troben amb : • 10 Centres SOI , 2 Serveis de Prelaboral,1 Oficina SOLE, 19 CET, 2 SSIL, 12 USAP, 4 Empreses d’Inserció, 5 entitats del Tercer Sector .La activitat Laboral que realitzant aquest serveis són: Manipulats, Jardineria, Neteja,Recogita i selecció selectiva (Residus sòlids urbans), Servei diari de Càtering, Bugaderia.En relació amb el Treball amb Suport no es coneixen dades exactes en el món de la SalutMental ja que bàsicament els estudis realitzats al any 2005 per l’associació de Treball ambsuport ens dóna un augment de serveis en Catalunya però no venen especificats perdiscapacitats i això dificulta poder tenir una visió exacta de la realitat del col·lectiu.Remedios Martin Garcia Pàgina 18
    • LA NECESSITAT D’UN SERVEI DE TREBALL AMB SUPORT PER TMS AL BAIX LLOBREGATLes societats canvien i es desenvolupen de manera dinàmica cap a nous models i tipusd’organització social, econòmica, cultural i política. Al llarg de la història s’han pogutesbrinar diferents èpoques que han determinat el tipus d’organització social i que handesembocat en canvis importants trastocant l’estructura i l’organització de les societats iper tant, de les relacions i visions de les persones.Actualment estem vivint un d’aquests moments de canvi i transició. No podem preveureamb exactitud com serà el nostre món, la nostra ciutat o el nostre poble en un futur però síque podem analitzar i veure quins són els canvis, petits o grans, que s’estan duent a termei que fan que la nostra societat es vagi redefinint i amollant a la nova situació.La inserció s’ha convertit en la pedra angular de les polítiques socials. En els últims anys,la inserció per lo econòmic a adquirit importància com a forma fonamental de lluita contral’atur en els països rics, on la feina es segueix considerant com a medi d’integració social.Quant falta aquesta, o es desenvolupa en situacions de precarietat, la persona queda ensituació de vulnerabilitat i a les portes de l’exclusió.Així doncs, cal dir que actualment ens trobem en un moment de transició comprés entrel’etapa industrial i l’etapa informacional que en zones està més desenvolupades i end’altres menys. De totes maneres l’important és entendre que vivim un procés demodificacions i canvis tal i com ja havia passat en d’altres moments històrics. Ara bé, elque cal és saber i identificar aquest nou model d’organització social, econòmic i culturalque a poc a poc es va fent més palès en la vida diària de cadascun de nosaltres.La globalització dels mercats i la creixent integració de les economies fan que la recerca iel desenvolupament (R+D), la transferència tecnològica i la ràpida difusió de les novestecnologies facilitin la innovació i per tant la competitivitat de les empreses. Aquestscanvis no només afecten al món empresarial sinó que ho fan en tots els àmbits socials itoquen, per tant, tots els patrons socials existents. A partir d’aquí sorgeix la necessitatd’amollar també, l’educació, la salut, l’organització del treball, les relacions socials a aquestnou marc, és a dir, si no s’entra en aquesta dinàmica de xarxes, es corre el perill de quedar-ne desconnectat i aïllat creant així un desenvolupament de la societat a dues velocitatsentre els que estan connectats i tenen accés i els que no i per tant les conseqüentsdesigualtats i exclusions a tots els nivells que pot comportar aquesta situació.Es per tot això que tenim que donar més importància i donar més eines per poderincloure en tot aquest canvi als sectors de més risc, entre els quals es troben el col·lectiude malalts mentals al que va destinat aquest projecte de ajuda a la inserció amb les einesque ens dóna la societat; lleis per pal·liar les diferencies, recursos especials per sostenirun equilibri, sensibilització de la població i els politics per donar una sortida més digna .Si tenim en compte que la comarca del Baix Llobregat esta molt implicada en donar suporta aquest col·lectiu ja que té molts serveis específics i porta molts anys en dedicació a laSalut Mental és molt important i em de tenint en compte que el passat 9 d’octubre es vasignar el protocol d’intencions a favor de potenciar la ciutat de Sant Boi com a referentnacional i europeu en l’àmbit de la Salut Mental comunitària per que fa als serveisRemedios Martin Garcia Pàgina 19
    • assistencials, la investigació i la docència i entre les accions a desenvolupar des de SalutMental hi ha la proposta de realitzar programes que promoguin la inserció sociolaboral deles persones amb malalties mentals. Aquest projecte va encaminat a oferir un nou serveique promogui la inserció i la millora de qualitat de vida de un col·lectiu en risc d’exclusióno només per la situació sociolaboral d’ara ja que per si sol es troba amb més dificultats dea tots els nivells socials.La inserció laboral és un procés d’autonomia personal que es realitza acompanyat d’unprofessional, perseguint la incorporació i manteniment de la persona al mercat de treballordinari de forma regular. Aquesta definició resulta massa ambiciosa en relació a lespossibilitats reals de les persones amb malalties mentals greus, per això és necessaritreballar amb més incidència per donar una sortida de millor qualitat de vida a aquestcol·lectiu ,reduir la simptomatologia ,augmentar la satisfacció personal i l’autoestima,millorar les relacions familiars i de l’entorn social pròxim, sentir-se més actiu, més valorati sobre tot sentir-se útil i amb més seguretat. També és evident que hi ha una part negativaque s’ha de tenir en compte de vegades l’esforç i l’estrès que s’ha de fer per mantindre unlloc de treball pot donar recaigudes i poden aparèixer més dificultats de les que japresenten per la seva pròpia malaltia.El Treball amb suport dóna eines per ajudar als col·lectius en risc d’exclusió, ja que és laintegració laboral de persones amb discapacitat i amb un nivell suficient d’hàbits laborals.Posem a disposició de les empreses la figura del treballador laboral que duu a terme elprocés de formació, entrenament pràctic en el mateix lloc de treball i el posteriorseguiment. Mitjançant aquesta metodologia és pot garantir d’adquisició i execució perpart del usuari de les tasques concretes que ha de desenvolupar així com eldesenvolupament de les competències i habilitats laborals específiques que millorin elrendiment i l’adaptació al lloc de treball.Remedios Martin Garcia Pàgina 20
    • DEFINICIÓ DEL PROJECTE TÍTOL “El desenvolupament de Programes de Treball amb Suport per persones amb Trastorns Mentals Severs en un Servei d’Inserció Laboral a la zona Centre de la Comarca del Baix Llobregat ; Cornellà, Esplugues, Sant Jon Despí ,Sant Just Desvern.” FUNDAMENTACIÓEl interès per el treball de persones amb malalties mentals greus esta creixent de manerasignificativa, és important tenir en compte que el desenvolupament de programes perafavorir l’ integració dels TMS al món laboral té una doble justificació: A. Per una part són un complement de l’atenció sanitaris(tractament i rehabilitació). B. També com a suport bàsic per assegurar el manteniment en la comunitat de aquestes persones, eliminant barreres i millorant la seva capacitat real d’exercir els drets bàsiques dels ciutadans.A la zona centre de la Comarca del Baix Llobregat ens troben en una poblaciódiagnosticada com a TMS de 363 persones, de les quals, segons estudis en altrescomunitats, un 80% no tindria feina i probablement la meitat de aquest serien subsidiarisdel programa de Treball amb Suport . Això suposaria una població de 145 persones.Les persones amb Trastorn Mental Sever o Greu s’afronten a dificultats que tenen a veureamb la seva malaltia com serien; els efectes secundaris de la medicació, poques habilitatssocials, actituds sobre protegides i desconeixement per part de la família . Tambédificultats generades per el món laboral ; exigència de qualificació específica, o por perpart de l’empresari per no tenir suficient rendibilitat.L’estigma social pot portà a les persones amb malalties mentals a desenvolupar cert autoestigma, que se manifesta en la auto limitació en el treball, la baixa autoestima fa que esvegin a sí mateixos com inferiors i fracassats , sentin-se insegurs i temorosos dels seuspropis comportaments.Remedios Martin Garcia Pàgina 21
    • Segons diferents estudis realitzats a nivell autonòmic 12 en relació a la situació delsmalalts mentals i la tassa d’atur, coincideixen en que aquestes dificultats ditesanteriorment fan una crua realitat per incorporar al món laboral a aquest col·lectiu. Lesdades que apareixen en aquest estudis ens diuen que estan al voltant del 80- 90% lespersones que estan en atur i que nomes un 5% tenen una feina regular. També apareixuna data significativa en relació a experiències de rebuig i discriminació amb l’àmbitlaboral al voltant del 44%. Un 60% porta més de quatre anys en atur i té dificultats perconèixer les seves possibilitats laborals o de formació. La falta d’informació és un delsproblemes principals per que quasi un 72% no han buscat feina a la seva vida i la meitatvaloren negativament la recerca de feina.Una de les causes de la falta de treball és la paralització dels estudis, donat que aquestamalaltia apareix en la joventut, això fa que només un 13’5% arribin a tenir estudisuniversitaris i més de un 30% va abandonar-los abans de acabar la carrera.La situació econòmica no és més alentidora, un 19’1% no rep cap pensió ni ingrés i lamitjana cobra uns 300-600€.Des d’ altre besant hem de tenir molt present tres aspectes que donaran més valor al fet depoder insertar al món laboral a aquest col·lectiu en risc d’exclusió; • Una activitat productiva serveix per si mateix com estímul al desenvolupament cognitiu, com element organitzador de la vida quotidiana i com a vehicle de relacions socials. • Una activitat retributiva permet l’autonomia necessària per el desempenyorament d’un rol social actiu. • Una activitat valorada augmenta la autoestima a través del rol social de treballador i del reconeixement social que implica.Els programes de “Treball en Suport” tenen el seu origen en USA i en Canadà que contenamb moltes experiències consistentment avaluades i que, a pesar de basar-se en uncontext laboral i de serveis molt diferents als nostres, però ajuden a tenir en comptealguns aspectes que donen bon resultat. Els elements bàsics dels models de Treball ambSuport (“Supported employement”)es basen en: • Recerca ràpida de treball, amb formació posterior en el lloc de treball. • Feines i retribucions normals o “de mercat”. • Es té en compte prioritàriament les preferències del usuari. • Sistemes flexibles de suport, de llarga durada. • Estreta col·laboració entre l’equip de suport i l’equip sanitari12(Muñoz 2008) i (Comite de Entidades representantes de Personas con Discapacidad deAragón(CERMI-Aragón) 2006)Remedios Martin Garcia Pàgina 22
    • PLANIFICACIÓ EL PROCÈS DE TREBALL AMB SUPORTEl treball amb suport és un procés dinàmic dirigit per l’individu. Aquest és un procés quees distingeix de cinc fases diferents.Primera Fase. Introducció al Servei de treball amb suport.Aquesta fase compren la més amplia gama d’activitats, la majoria de les quals sónespecífiques no sols als diferents grups de discapacitats sinó també a individus dequalsevol grup desfavorit. Hi ha dos valors fonamentals, en primer lloc, subministrar unainformació accessible i de un manera adequada i , en segon lloc, ajudar a l’individu autilitzar aquesta informació i a prendre una decisió be informada.Les activitats incloses deuran ser apropiades, centrades en l’ individu. També, aquestesdeuran formar part d’un pla personalitzat de treball pactat, i l’últim fi és ajudar al’individu a participar en el mercat de treball. Es suposa que al final d’aquesta fasel’individu pren una decisió be informada sobre si desitja utilitzar el treball amb suportcom a medi per a aconseguir una feina, i en cas afirmatiu, si desitja fer-ho com aquestservidor en particular.Segona Fase -Traçat d’un Perfil Professional.Les activitats compreses en aquesta fase estan encaminades a que l’individu capti les seveshabilitats, així com els seus punts forts i febles. El resultat final és traçar un perfil detallatsobre qüestions professionals- un perfil que a la seva fi jugarà un paper important en laresta del procés. El Treball amb suport dota a les persones en busca de feina del’oportunitat d’escollir un lloc de treball que sigui compatible amb els seus interessos,aspiracions, necessitats, situació i experiència prèvia. Aquest procés de planificació estabasat en l’enfoc d’empoderament (empowerment approach), animant al participant aprendre les seves pròpies decisions sobre el seu futur professional, i a participar en eldisseny del seu propi projecte, d’acord al seus interessos i aspiracions.Tercera Fase- Recerca de Feina.La recerca de feina representa una fase important, ja que les activitats incloses en aquestafase poden influir en les empreses i d’ aquesta forma garantir una feina a les persones quela busquen. Donat que no existeix un sistema òptim per trobar una feina, els serveis deTreball amb suport deuran considerar aquelles activitats que millor s’ajustin a lesnecessitats de les parts implicades.Remedios Martin Garcia Pàgina 23
    • El procés deurà ser-hi en les mans del client, en tant que el paper de l’agencia de Treballamb suport és el de Orientar i Oferir assessorament. Existeixen mètodes que s’hanmostrat adients per trobar un lloc de treball o una empresa adequada. Són els següents: • Dissenyar un Currículum Vitae. • Respondre a ofertes de feina publicades. • Enviar cartes de presentació a Empreses. • Trucar per telèfon a empreses sense previ avis. • Participar en treballs de prova. • Crear contactes amb empreses i cadenes. • Crear llocs de treball per part de l’agencia de treball amb suport.Quarta fase- Implicació de l’Empresa.Les activitats compreses en aquesta fase depenen de la implicació de l’empresa, aixícom del format que agafa la reunió amb aquesta. Hi ha que indicar que és en aquestafase quant s’especifica l’oferta de l’empresa, i per tant es dóna per suposat lacelebració de una reunió entre aquesta i un professional del treball amb suport aquestúltim presumiblement acompanyat de la persona en recerca de feina. Possibles temesa tractar durant la reunió : • Habilitats i experiència requerides per l’empresa. • Jornada laboral. • Condicions de treball. • Cultura del lloc de la feina. • Suports requerits per la persona en recerca de feina. • Suports disponibles per part del servei de Treball amb Suport. • Suports disponibles per part de l’empresa i dels treballadors. • Questions de confidencialitat. • Formació en relació a la conscienciació per l’empresa i els treballadors. • Requisits de salut i seguretat laboral. • Disponibilitat de fons i suports a traves de programes governamentals. • Orientació i assessorament a l’empresa en relació a les seves obligacions i responsabilitats legals.Remedios Martin Garcia Pàgina 24
    • Quinta fase- Dotació de suports dintre i fora del lloc de treball.El grau, quantitat i tipologia del suport dedicat a una persona dependrà de les sevesnecessitats, capacitats i situació laboral. La dotació dels suports és un elementessencial del treball amb suport i per tant ha de ésser present en totes les fases delprocés.El suport professional deurà desaparèixer de forma gradual i complir-se per el suportdels altres companys treballadors. Tant el grau de suport subministrat coml’estratègia de suplantació deuran ser planificats i examinats conjuntament amb elstreballadors, l’empresa i l’individu.La provisió de suport dintre i fora del lloc de treball capacita a l’individu, i ofereixl’oportunitat d’aprendre i de treballar adequadament, formant part d’un equip detreball i de contribuir a la cultura de l’empresa, ames d’ajudar a pujar en la sevacarrera professional. També això serveix per dotar a l’empresa d’un mecanisme desuport i oferir als treballadors nous coneixements i una major capacitat decomprensió. Tot això contribueix al desenvolupament de suports naturals en el medilaboral.Tot aquestes mides de suports han de estar centrades en l’individu i ser flexibles.Suports dintre del lloc de treball: • Donar ajuda i assessorament en temes de sociabilitat. • Designar a un tutor/company de feina. • Establir la cultura del lloc de feina. • Ajudar al client a adaptar-se al lloc de treball. • Donar ajuda a l’empresa i treballadors. • Determinar les costums i pràctiques en el lloc de treball. • Determinar les oportunitats de ascens.Suports fora del lloc de treball: • Resolució de problemes com ; transport, tipus de roba laboral, etc... • Tractar sobre les relacions laborals interpersonals. • Prestar asistencia en el tràmits d’ajudes socials. • Mantenir contacte amb els professionals de la Salut i Treball Social. • Escoltar i assessorar a l’usuari en relació a qualsevol qüestió que pugi plantejar.Remedios Martin Garcia Pàgina 25
    • CENTRE D’INSERCIÓ LABORAL D’ESPLUGUESEl servei d’Inserció Laboral d’Esplugues obert des de l’any 2002 està dirigit a personesamb problemes de salut mental. Atén principalment a la població del Baix Llobregat, peròtambé està obert a persones que vinguin derivades d’altres serveis de la xarxa de salutmental.El servei d’inserció ofereix un total de 20 places, amb una vinculació parcial.En la següent taula es pot veure la distribució per anys i serveis derivants.Derivacions des de serveis de la zona al Centre d’Inserció LaboralDerivacions 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 TotalAjuntament S. Just 3 3Ajuntament Cornellà 7 3 3 13Ajuntament Esplugues 2 1 3Asociació Familiars B.LL. 2 4 4 10Autoderivació 1 2 3 9 15S.R.C. Cornellà 14 4 1 1 20CSMA Cornellà 7 11 17 10 14 7 17 83CSMA Esplugues 10 14 12 10 11 10 14 81H. de Dia Esplugues 9 13 9 15 12 21 16 95Parroquia Sant Joan Despi 1 1TOTALES 40 42 39 35 51 50 67 324En aquest gràfic podem veure com la meitat de les derivacions provenen de la zonacentre de la Comarca del Baix Llobregat objecte aquest projecte.Remedios Martin Garcia Pàgina 26
    • PROGRAMA DEL TREBALL AMB SUPORTObjectiu general :“Incrementar la quantitat i qualitat d’activitat productiva i de treball , mitjançant diferentsactivitats orientades en primer lloc a aconseguir la continuïtat laboral d’aquells que tenenfeina i facilitar l’accés al món laboral dels que no la tenen però poden arribar a tenir-la isecundàriament, el desenvolupament d’activitats ocupacionals pels que no podenaconseguir-ho i/o mantenir-ho”.Destinataris del programa.S’ha de tindre en compte que dintre del grup de persones amb TMS, podríem fer tressubpoblacions que presenten problemàtiques especifiques i requereixen per tantestratègies relativament diferenciades: a) Persones amb treball, en els que es tracta de intentar impedir que es perdi mitjançant un treball a vàries bandes (pacient,família, professionals sanitaris i entorn laboral). b) Persones que van tenir treball però ho han perdut a conseqüència de la seva malaltia, població en principi més favorable per tornar a treballar. c) Persones que mai han tingut un treball.Intervencions necessàries.Si hem de tenir en compte tot això, per intentar cobrir les necessitats d’activitat productivai treball de les diferents persones que formen dits col·lectius, hem de estar en condicionsd’oferir un ampli ventall d’intervencions, diferenciades però adequadament integrades enprogrames individualitzats.Nombraré diferents tipus d’intervencions: • Un adequat Tractament sanitari. • Programes específics de Rehabilitació Psicosocial.Remedios Martin Garcia Pàgina 27
    • • La avaluació de necessitats i possibilitats del usuari en l’àmbit de l’ocupació i el treball, incloent la seva historia laboral prèvia, situació actual, aspiracions i desitjos,etc… així com també l’elaboració d’un itinerari personalitzat. • Diferents activitats dirigides a l’Orientació vocacional de cada usuari, ajudant-lo a definir les seves possibilitats en el context concret en el quès trobi. • Programes d’adquisició d’hàbits laborals bàsics. • Possibilitat de desenvolupar Activitat Ocupacional, com eslavó previ, com activitat de transició en situacions de retrocés en el procés d’integració. • Diferents activitats i programes de Formació bàsica i compensatòria, per superar dificultats i llacunes concretes en el procés d’aprenentatge previ de alguns usuaris. • Els programes específics de Formació Professional que correspongui en cada cas, d’acord a l’itinerari formatiu definit per cada usuari. • La possibilitat de desenvolupar diferents formes de Treball supervisat, de caràcter temporal , com a fase de transició entre el període formatiu i el de feina. • Diferents activitats d’Orientació i suport en la recerca de feina. • Disponibilitat d’alternatives múltiples de treballs, des de modalitats amb diferents nivells de protecció fins el treball ordinari en les seves diverses formes. • Diferents mecanismes de Suport en el lloc de treball, amb intervencions si és necessari no solsament sobre els pacients ,sinó també sobre l’entorn familiar, professional i laboral.DispositiusDispositius i nivells organitzatius convenients: • Un nivell Sanitari que inclogui el seguiment individualitzat a lo llarg del procés d’integració laboral( tractament comunitari, rehabilitació psicosocial i orientació vocacional). • Un nivell Ocupacional- prelaboral, que compleixin funcions en el procés d’atenció comunitària dels usuaris i també funcions especifiques en el procés d’integració laboral, com són les de avaluació i orientació,adquisició d’hàbits bàsics i la activitat ocupacional (transitòria i/o alternativa). • Un nivell formatiu, amb la funció, sobre la base d’un itinerari individualitzat i fen servi tant els recursos específics com “normalitzats”, per complementar la formació dels usuaris a través d’activitats de formació bàsica i compensatòria, formació professional, treball supervisat o “en practiques” i orientació en la recerca de feina.Remedios Martin Garcia Pàgina 28
    • • A nivell laboral, es tracta de facilitar oportunitats graduals de treball, incloent treball de transició i entorns protegits, treball amb suport i ordinari.ProfessionalsProfessionals necessaris: • Es requeriran diferents perfils professionals, per una banda els sanitaris tradicionals i d’altres més específics com són: • Monitors de Tallers i Centres Ocupacionals. • Monitors de formació professional. • Tècnics en rehabilitació. • Orientadors laborals i experts en els processos d’inserció Laboral. • Monitors de suport, especialment per els programes de treball en el mercat laboral ordinari.ItinerarisFuncionament i integració del programa.Cada usuari tindrà un itinerari individualitzat, que en funció dels seus interessos icapacitats personals i les possibilitats del medi, li permetran utilitzar els recursosdisponibles per arribar el nivell més adequat possible de integració a curt, mig i llarg plac.En cada àmbit territorial, el conjunt de recursos funcionin de manera integrada, cobrint dela millor manera possible les diferents necessitats del col·lectiu.Remedios Martin Garcia Pàgina 29
    • APLICACIÓ OBJECTIUS.Objectiu General: • Participar de forma activa en el procés d’adaptació i manteniment del usuari en el lloc de treball i el seu seguiment.Objectius específics: • Ajudar en el ajust d’expectatives del usuari tenint en compte el treball i les seves tasques. • Treballar la derivació del usuari, juntament amb l’empresa, en el cas que sigui un Centre Especial de Treball; o en el cas de un contracte amb disminució. • Analitzar el lloc de treball, in situ, junt amb el usuari en el supòsit de ser un CET o contracte de disminució. • Analitzar el lloc de treball conjuntament amb l’usuari fora del context laboral en el supòsit d’una empresa ordinària. • Millorar i/o mantenir la capacitat d’organització de les tasques laborals a realitzar. • Millorar i/o mantenir la capacitat de conciliar productivitat, auto manteniment i oci. • Crear i/o mantenir espais de coordinació amb l’empresa en el supòsit que sigui un C.E.T. • Iniciar i/o mantenir cites de seguiment. • Aclarir dubtes que poden anant sorgint en relació a les tasques a realitzar. • Detectar i contindré ansietats. • Crear i/o mantenir espais de coordinació amb els terapeutes de referència. • Donar suport emocional a lo llarg del procés d’adaptació del lloc de treball i/o activitat formativa. • Treballar conjuntament amb l’usuari eines per la resolució de problemes en l’àmbit laboral. • Assessorar i/o orientar a la família en els casos que surti una demanda. • Facilitar la implicació de la família en el procés laboral en el cas de que no existeixi o sigui inadequada (sempre que estigui el consentiment de l’usuari.)Remedios Martin Garcia Pàgina 30
    • Em de tenir en compte si el treball amb suport va destinat a treball protegit (CET) o capempreses ordinàries, en la metodologia es realitzaran diferents activitats : • C.E.T: o Visites al lloc de treball. o Cites prèviament pactada amb l’usuari. o Contactes telefònics. o Reunions de coordinació amb l’empresa. o Reunions de coordinació amb els terapeutes de referència. • EMPRESA ORDINÀRIA: o Cites prèvies pactades amb l’usuari. o Contacte telefònic. o Reunions de coordinació amb els terapeutes de referència. PROCESSOS CLAUS D’INSERCIÓ LABORAL El procediment en els processos d’acompanyament a la inserció en de tenir en compte lesdiferents fases per les que l’usuari ha de passar, els processos claus necessaris sónl’ acollida i el tancament ,els altres dependrà de l’itinerari propi de cada usuari.Fase d’ acollida és el moment que s’inicia amb l’arribada de la persona al servei, finalitzaamb un diagnòstic d’ ocupabilitat que es concreta en una proposta de Pla de Treballconsensuada entre el tècnic i l’usuari. Es desenvolupa: 1. Recepció de la demanda: • Conèixer la demanda inicial. • Informar sobre els serveis relacionats amb la demanda. • Informar sobre els serveis de l’entitat. • Registrar les dades personals. • Donar cita (dia i hora) amb assignació de tutor. • Registrar la cita a l’agencia del tutor/orientador.Remedios Martin Garcia Pàgina 31
    • 2. Diagnòstic d’ ocupabilitat i pla de treball: • Validar les dades de l’usuari i de la demanda/consulta Expedient. • Realitzar l’entrevista de diagnòstic (autodiagnòstic) d’ ocupabilitat. • Derivació a orientació. • Elaboració del pla de treball. • Signar el pacte de pla de treball (o contracte d’itinerari d’inserció).Documents : o Full de registre de demanda/Full de derivació de demanda. o Guio de la informació de l’entitat. o Targetes de citació. o Agenda del tècnic. o Full de protecció de dades. o Eines de difusió :tríptics, targetes, dossiers. o Expedient de l’usuari:Registre de dades. o Eina informàtica Inserqual. Fase d’Orientació Professional és un procés d’acompanyament que un professionalrealitza amb l’usuari amb la finalitat que aquest pugui identificar i potenciar les sevescompetències personals i professionals i arribi a construir el seu projecte personal iprofessional, per millorar la seva ocupabilitat, en un procés de revisió contínua. Esdesenvolupa: 1. Informar del resultat del diagnòstic ocupacional. 2. Establir els objectius i compromisos de treball de les parts implicades (orientador/usuari). 3. Elaborar el pla de treball. 4. Signar el pacte de pla de treball(o contracte d’itinerari d’inserció). 5. Derivar i acompanyar.Documents: o Guió d’entrevista semiestructurada.Remedios Martin Garcia Pàgina 32
    • o Llistat de test i de proves utilitzats a l’entitat de creació pròpia o no estandarditzats (nom, breu descripció, destinataris, valoració feta per l’entitat). o Proves psicotècniques estandarditzades: qüestionaris d’interessos professionals , tests d’autoconeixement, habilitats, aptituds i actituds. o Fitxa perfil. o Pla de treball, itinerari, amb signatura de compromís usuari/tècnic. o Codi deontològic de l’orientador. o Calculadora del potencial del servei. o Registre temporalitzat dels espais(Aulari). o Eina informàtica Inserqual.Fase de Formació és l’acció o conjunt d’accions que permet adquirir o desenvoluparqualsevol tipus de competència/es (tant vinculades a coneixement , com a habilitats, com aactituds)ja sigui presencial o a distància. Es desenvolupa: 1. Ajustament de la necessitat formativa als recursos i a la disponibilitat de la persona usuària i a les necessitats d’avaluació de la formació. 2. Informar l’usuari tant dels continguts i les característiques del curs com de l’establiment de tutor i de coordinacions amb els tècnics de formació del curs. 3. Incorporació de l’usuari al procés de formació. 4. Acompanyament de l’usuari durant el període de formació. 5. Avaluació final de la participació de l’usuari en l’activitat formativa.Documents: o Base de dades de recursos formatius del territori, llistat d’indicadors de qualitat per avaluar els centres de formació. o Fitxa de derivació interna o externa. o Targeta d’informació del recurs de formació per a l’usuari (lloc, curs,durada, persona de contacte...) o Fitxa de coordinació entre tècnics (acompanyament formació) o Document de compromís de coordinació entre entitats. o Expedient de l’usuari. o Eina informàtica Inserqual.Remedios Martin Garcia Pàgina 33
    • Fase de Formació en Context Laboral s’entén com a formació en context laborall’acció que permet adquirir, aplicar i desenvolupar les competències professionals(coneixements, les habilitats i les actituds) assolides tant en contextos formals com noformals, en un entorn productiu. Es desenvolupa: 1. Facilitar el recurs de formació en context laboral per adquirir la competència professional. 2. Sol·licitar l’admissió al recurs a l’organització (empresa, empresa d’inserció) 3. Informar l’usuari sobre les característiques el recurs escollit i anotar-les. 4. Acompanyament en l’adquisició i acompliment de competències.Documents: o Base de dades d’organitzacions/programes formació treball del territori, segons criteris de qualitat. o Llistat d’indicadors de qualitat en formació en context laboral. o Targeta d’informació del recurs de formació en context laboral per a l’usuari. o Expedient de l’usuari. o Calendari d’acompanyament. o Document de compromís entre entitats. o Fitxa de derivació de l’usuari al recurs laboral (intern o extern). o Fitxa de coordinació entre tècnic i tutor d’empresa- formador. o Criteris d’avaluació. o Eina informàtica Inserqual.Fase de Intermediació és aquella que s’inicia en el moment en què la persona téassolides les competències personals i professionals, coneix i sap utilitzar les tècniques icanals de la recerca de feina, coneix les característiques i situació del mercat de treball onpretén introduir-se i entra en contacte amb les ofertes de treball mitjançant els dispositiusde recerca de feina existents a la seva disposició. Es desenvolupa: 1. Prospecció d’empreses. 2. Intermediació mitjançant una Borsa de Treball pròpia. 3. Intermediació mitjançant Borses de Treball d’altres organismes, entitats, empreses,...Remedios Martin Garcia Pàgina 34
    • 4. Club de Feina. 5. Seguiment de les ofertes de feina. 6. Revisió i ajustament de les expectatives d’ocupació.Documents: o Base de dades empresarial, segons criteris de qualitat per a ofertes laborals i pràctiques. o Fitxa de seguiment de presentació a ofertes. o Agenda de l’ocupació. o Full de registre de la contractació (fotocòpia del contracte, condicions laborals) . o Fitxa d’empresa. o Fitxa de seguiment de l’oferta (nombre de CV presentats, candidats aprovats, tancament de l’oferta). o Definició del perfil de les persones que formen part de la borsa de treball. o Fulls, tríptics i altres elements de difusió de l’entitat. o Eina Informàtica Inserqual.Fase de Ocupació s’inicia en el moment en què l’usuari s’incorpora plenament a larealització de les seves funcions laborals en un lloc de treball en el mercat ordinari, ja siguiper compte propi o aliè i fins que es considera que aquest s’ha adaptat de forma correcta al’entorn laboral, respon satisfactòriament a la definició del lloc de treball i el consolida. Pertant, la fase d’acompanyament acaba quan s’avalua la competència envers el lloc detreball. Es desenvolupa: 1. Informació a l’usuari sobre la fase. 2. Seguiment de l’usuari. 3. Seguiment de l’usuari amb l’empresa.Documents: o Fitxa de seguiment, amb indicadors de competència. o Avaluació de competència professional . o Eina Informàtica Inserqual.Remedios Martin Garcia Pàgina 35
    • Fase de Tancament és la fase final del procés d’acompanyament a la inserció laboral quesuposa la finalització de la relació entre l’entitat i l’usuari per voluntat d’una de les parts,requeriment d’una tercera o bé de comú acord. Es desenvolupa: 1. Informació a l’usuari sobre la fase: acord de tancament.Documents: o Fitxa de tancament. o Eina Informàtica Inserqual.Remedios Martin Garcia Pàgina 36
    • ITINERARI INDIVIDUALIZAT EN FUNCIÓ DELS SEUS INTERESSOS I CAPACITATS PERSONALS ACOLLIDA OCUPACIÓORIENTACIÓ Acompanyament a la inserció INTERMEDIACIÓ (orientació)FORMACIÓ FORMACIÓ EN CONTEXT LABORAL TANCAMENT Remedios Martin Garcia Pàgina 37
    • DESENVOLUPAMENT DEL PROGRAMAUSUARI.El perfil de l’usuari és el següent: • Pacients diagnosticats de T.M.S. • Tenir edat laboral. • Que no treballin o que estiguin en situació de baixes llargues. • Amb dificultats en la seva inserció laboral. • Prestació no incompatible amb la incorporació al mercat laboral. • Tenir un nivell bàsic d’escolaritat. • Tenir consciència de malaltia. • Que trobin compensats i segueixin tractament. • Amb funcions cognitives mínimament conservades. • Amb capacitat per assumir compromisos i pactes. • Amb capacitat per realitzar activitats de forma autònoma. • Amb disposició i motivació. • Comptar amb el suport de la família.OBJECTIUS.A nivell de l’usuari: • Adquirir coneixements i habilitats necessàries per la recerca de feina i la formació. • Millorar la comunicació interpersonal. • Potenciar la iniciativa en la recerca activa de feina. • Facilitar el coneixement de la realitat del mercat laboral. • Oferir informació actualitzada de l’oferta i la demanda. • Ajustar les expectatives. • Donar suport emocional i de resolució de problemes. • Facilitar la cohesió de grup.Remedios Martin Garcia Pàgina 38
    • A nivell extern amb la comunitat: • Donar a conèixer el servei a recursos comunitaris. • Coordinar el servei amb centres derivats i recursos comunitaris. • Realitzar el seguiment durant l’itinerari d’inserció i de formació. • Procurar un canvi social treballant la integració laboral i evitant els estereotips referents a la malaltia mental.ACTIVITATS.Sessió informativa.Es un espai de recepció i presentació del servei i l’equip als possibles usuaris.Es farà amb una periocitat mensual.Valoració.Es faran entrevistes individuals per valorar els paràmetres socials, laborals i expectatives: • Situació socioeconòmica. • Situació de l’entorn familiar. • L’experiència dels processos de rehabilitacions anteriors. • L’experiència prèvia en el món laboral i formatiu. • Les expectatives davant del procés d’inserció. • La motivació. • També es farà una valoració de les capacitats i habilitats laborals i els dèficits cognitius.Grup d’orientació.En aquest espai es donarà informació sobre el mercat laboral i formatiu.També es treballarà el reconeixement de les capacitats, interessos i mancances a nivellindividuals.Ajudar a ajustar les expectatives a la realitat laboral.Es dissenyarà un itinerari personalitzat per cada usuari.Remedios Martin Garcia Pàgina 39
    • Grup d’eines instrumentals per a la recerca de feina.Aquest grup permet per una banda conèixer el procés de recerca de feina i tambétreballarà les eines instrumentals: currículums, cartes de presentació, entrevistes defeina,etc…Grup de tècniques d’estudi.Treballarà les tècniques d’estudi adreçades als usuaris de l’itinerari formatiu.Donarà eines per millorar el rendiment en la formació.Grup de recolzament.Es un espai per treballar ansietats i pors que es puguin presentar durant el procés.Facilitarà estratègies d’afrontament a l’estrès i de resolució de problemes.Grup d’habilitats Socials.Millorar la comunicació verbal i no verbal en el món formatiu i laboral.Adquirir o millorar una sèrie de conductes relacionades amb la feina i amb la formació.Tutories grupals.Es realitzarà un seguiment grupal dels usuaris i de les activitats, per valorar i poder fernous plantejaments si és necessari.Tutories individuals.Es farà un seguiment individual per veure quines millores, necessitats o mancancesapareixen en el procés de cada usuari.Grup d’auto ajuda.Ofereix un espai als usuaris per compartir experiències i establir relacions interpersonals.Punt d’informació laboral.Servei d’informació, assessorament i orientació professional.Es un lloc de trobada on disposar de les eines necessàries per la recerca activa de feina.Remedios Martin Garcia Pàgina 40
    • FASES DEL PROGRAMAPer valorar si un usuari és tributari de un programa de Treball amb Suport s’ha de tenir encompte des de el primer moment, en la entrevista de valoració o acollida , però enqualsevol moment del procés es pot veure la necessitat de incloure a l’usuari en elprograma . és important fer un bon seguiment per apropar-se millor a la realitat de cadausuari i detectar qualsevol dificultat que interfereixi en la seva incorporació al món laboralo al procés d’inserció laboral.Els passos a seguir una vegada sa vist la necessitat de incorporar-lo al programa de Treballamb Suport serien els següents:Treballar l’Orientació Professional. Esta dirigida a identificar, a partir de les experiènciestan professionals com personals, les competències transversals, les competènciestècniques i els recursos adquirits dels que disposa cada usuari per poder reconstruir unitinerari adreçat a una o vàries opcions professionals. Objectius: • Crear un espai de reflexió i anàlisi sobre el conjunt de característiques personals i professionals que permeti i faciliti l’elecció d’una o vàries opcions professionals. • Que cada participant clarifiqui els seus interessos, habilitats, actituds i recursos per a l’ocupació. • Que cada participant conegui les característiques del mercat laboral actual. • Que cada participant relacioni els seus recursos personals amb les característiques del mercat de treball. • Que l’usuari prengui determinació sobre els seus objectius professionals. Metodologia: • Grupal (sessions grupals d’orientació professional i informació sobre el mercat laboral). • Individual (entrevistes individuals per facilitar les alternatives possibles per l’apropament de l’usuari als seus objectius professionals). Indicadors d’avaluació: • Que les persones tinguin accés a una orientació professional adequada en funció de les seves característiques psicosocials.Remedios Martin Garcia Pàgina 41
    • • Que les opcions professionals triades per les persones siguin coherents amb les seves característiques personals i professionals en relació al mercat de treball ordinari.La Motivació Professional. Està orientat a incidir sobre els aspectes personals delsusuaris que afavoreixen o dificulten la posada en marxa i el manteniment de l’itinerarid’inserció, facilitant el reconeixement i desenvolupament de recursos personals propis,tant a nivell d’habilitats socials com d’autonomia, afavorint l’autoestima i l’autoconfiança.Considerarem la motivació de l’usuari com un aspecte fonamental que incideixdirectament en el desenvolupament del procés d’inserció, treballar-la des d’un principiafavoreix la implicació i responsabilització progressives de cada usuari sobre el seuprojecte personal d’inserció, el qual evoluciona paral·lelament al canvi de rol de malaltdiscapacitat al de candidat a treballador amb capacitats i competències per oferir. Objectius: • Incidir sobre els aspectes personals que facilitin la posada en marxa i manteniment d’activitats en un procés d’inserció laboral. • Desenvolupar i adquirir habilitats i recursos que permetin superar les barreres autoimposades. • Assumir responsabilitats en el desenvolupament i ajustament d’un projecte personal d’inserció laboral. • Augmentar l’autoestima i la motivació dels usuaris junt amb la confiança en sí mateixos per trobar una feina. Metodologia: • Grupal (sessions grupals, cohesió grupal, aportació d’informació i d’anàlisi de les construccions dels participants). • Individual (entrevistes individuals de seguiment del procés). Indicadors d’avaluació: • Manteniment del nivell de motivació necessari per portar a terme un procés d’inserció laboral. • Nombre d’entrevistes individuals de seguiment i suport personalitzat en funció de les seves necessitats al llarg de tot el procés d’inserció.El Disseny de l’itinerari d’inserció laboral. La necessitat d’itineraris d’insercióindividualitzats porta implícit l’elaboració d’un pla d’intervenció personal per a cadausuari, en funció de la seva situació psicosocial, dissenyant els trets generals de laintervenció amb ell i marcant els objectius a assolir en cada un dels moment dels seuitinerari.Remedios Martin Garcia Pàgina 42
    • Objectius: • Descripció del pla d’intervenció, és a dir dissenyar conjuntament amb l’usuari, l’itinerari laboral, establint els objectius i la temporalització adient a curt i mig termini. Metodologia: • Individual (entrevista individual) • Reunions d’equip interdisciplinar. Indicadors d’avaluació: • Que cada persona disposi d’un itinerari personalitzat d’inserció laboral en funció de les característiques de la seva situació psicosocial i de les possibilitats del mercat laboral.L’Execució de l’itinerari d’inserció laboral.La Formació Especifica. Objectius: • Facilitar els coneixements teòrics i pràctics concrets i necessaris pel desenvolupament d’un lloc de treball. • Recerca del recurs formatiu més adient al desenvolupament de la carrera professional. • Seguiment i suport de l’usuari al llarg del procés de formació. • Coordinació amb el recurs formatiu. Metodologia: • Individual (entrevistes individuals de seguiment i suport amb l’usuari i contactes i entrevistes de coordinació amb el recurs). Indicadors d’avaluació: • Nombre d’entrevistes individuals de seguiment i suport de l’usuari al llarg del procés. • Nombre de contactes i entrevistes de coordinació amb els recursos formatius.Les Pràctiques Professionals. Objectius: • Integració en la cultura d’una empresa ordinària.Remedios Martin Garcia Pàgina 43
    • • Ampliació/adaptació dels coneixements professionals de l’usuari en un entorn laboral específic. • Desenvolupament i/o adaptació d’hàbits laborals i destreses professionals concretes. • Coneixement i contacte de l’usuari amb l’empresari. • Aconseguir que les pràctiques serveixin de pont cap a la contractació de l’usuari per l’empresa. Metodologia: • Realització de practiques professionals a empreses del mercat ordinari. • Seguiment i suport a la formació pràctica per part de l’equip interdisciplinar. • Entrevista de clarificació i suport familiar al procés. Indicadors d’avaluació: • Nombre d’hores de practiques professionals realitzades. • Nombre d’entrevistes individuals de seguiment i suport a les practiques. • Nombre de valoracions realitzades amb l’empresa d’avaluació de les practiques.La recerca activa de Feina. Objectius: • Motivar a l’usuari per realitzar una recerca activa de feina. • Adquisició dels coneixements i entrenament de les tècniques de recerca d’ocupació. • Que l’usuari conegui les eines i adquireixi les habilitats necessàries per portar a terme una recerca d’ocupació activa, organitzada i planificada. • Detectar els sectors on dirigir la recerca i establir la seqüència d’accions adreçades a la recerca d’ocupació. • Elaborar un pla personal de recerca de feina. • Organitzar una estratègia grupal d’ajuda mútua en la recerca de feina. • Seguiment i suport de l’usuari en la recerca activa.Remedios Martin Garcia Pàgina 44
    • Metodologia: • Activa i participativa, utilitzant el mètode expositiu acompanyat d’entrenaments pràctics mitjançant tècniques de simulació, role-playing... seguides de retroalimentació o feedback. • Dinàmica de Grups. • Entrevista individual( revisió de les activitats realitzades per l’usuari per trobar feina i anàlisi de les dificultats actuals). • Creació d’un Club de Feina per evitar la recerca indiscriminada, augmentar l’eficàcia en la recerca i incidir en aspectes que no tenen a veure directament amb les tècniques a emprar, sinó més aviat amb la superació dels efectes psicosocials que la situació d’atur comporta, efectes com desmotivació, aïllament , etc. Que, de forma progressiva, van instaurant una passivitat en la recerca de feina que dificulta de manera important la inserció laboral. Indicadors d’avaluació: • Nombre d’usuaris que estan portant a terme una recerca de feina d’acord amb les pròpies possibilitats i les del mercat laboral actual. • Creació del Club Actiu de Recerca de Feina. • Nombre d’activitats realitzades pels usuaris encaminades a la recerca activa. • Nombre de revisions de les activitats realitzades de recerca de feina.La Prospecció d’Empreses.Es realitzaran una sèrie de contactes previs amb empreses ordinàries donant a conèixer elServei i les accions d’intermediació laboral que es porten a terme. S’intensificarà al màximtot el treball de prospecció d’empreses, amb l’objectiu d’establir diferents acords decol·laboració, afavorir el desenvolupament dels itineraris personals dels usuaris, millorarla imatge del col·lectiu i garantir uns nivells d’inserció adequats. Objectius: • Obtenir informació de la situació del mercat laboral en general i sobre les ocupacions seleccionades en concret . • Anàlisi dels llocs de treball. • Elaboració dels perfils professionals. • Incidir en la millora de la imatge del col·lectiu vers el desenvolupament d’una ocupació(prejudicis, estereotips,estigma). • Aconseguir una cartera d’empreses en col·laboració.Remedios Martin Garcia Pàgina 45
    • Metodologia: • Contacte amb les diferents entitats i empreses que operen en l’àmbit de l’ocupació. • Establir diferents acords de col·laboració amb les empreses. • Seguiment individual de l’usuari i amb l’ empresari (entrevistes individuals). • Seguiment grupal (sessions grupals). Indicadors d’avaluació: • Nombre de contactes amb empreses. • Nombre d’empreses en col·laboració.La Inserció Laboral i el Suport al manteniment del lloc de treball. és el moment en que l’usuari signa un contracte laboral en una empresa. En aquesta fase i,per tal d’afavorir el manteniment del lloc de treball, freqüentment considerat com unatasca més difícil i complexa que el propi accés al lloc de treball, la metodologia inclou elseguiment i suport tant a l’usuari com a la mateixa empresa. Objectius: • Vinculació de l’usuari a l’empresa ordinària mitjançant un contracte laboral. • Que l’usuari desenvolupi els recursos personals necessaris pel manteniment del lloc de treball. • Seguiment i suport de l’usuari en els primers moments de vinculació al lloc de treball concret. • Contactes amb l’empresa per valorar l’adaptació del treballador al lloc de treball concret. • Contacte amb el treballador i l’empresa (si cal) pel manteniment de l’equilibri entre exigències productives i garanties socials. Metodologia: • Individual (entrevistes individuals amb l’usuari). • Dinàmica de grups (sessions grupals en les quals s’aprofita l’experiència i aportacions personals de cada participant en relació a l’experiència en el lloc de treball). • Potenciar el contacte de l’usuari amb les empreses prospectades. • Coordinacions amb les empreses (si cal) per valorar l’adaptació del treballador al lloc de treball concret i pel manteniment de l’equilibri entre exigències productives i garanties socials.Remedios Martin Garcia Pàgina 46
    • Indicadors d’avaluació: • Nivells d’inserció laboral aconseguits en relació al total d’usuaris. • Nombre de contactes que l’usuari ha realitzat amb les empreses. • Nombre de contactes realitzats amb les empreses per l’adaptació del treballador a l’empresa i per manteniment dels seus drets i deures. • Nombre d’entrevistes individuals i de sessions de grup realitzades amb el treballador per manteniment del seu lloc de treball.Seguiment de la Inserció Laboral. Per facilitar la plena integració de l’usuari a l’empresa i al seu lloc de treball, es plantejaun tipus de suport laboral ampli que inclou tant el suport in situ en el propi lloc de treballcom el suport més indirecte mitjançant entrevistes a les Oficines. El tipus de suport arealitzar amb cada usuari dependrà en gran mesura del coneixement que té l’empresari enquant a la pertinença del treballador al col·lectiu de persones amb trastorns de salutmental. Objectius: • Seguiment de l’adaptació del treballador al lloc de treball: o A les tasques desenvolupades. Activitats pròpies del seu lloc de treball. Adequació a les seves previsions, als seus recursos, a les seves capacitats, habilitats i coneixements. o A les relacions amb companys. Relacions establertes al lloc de treball, aïllament, acomodació a la cultura de l’empresa. o A les relacions amb els caps. Relacions amb superiors positives, acceptació de l’autoritat. o A l’entorn de treball. L’entorn ergonòmic del lloc de treball. Les infraestructures de l’empresa i les característiques espacials pròpies de l’activitat de l’empresa. • Seguiment de l’adaptació psicosocial del treballador. El trànsit fonamental del rol d’aturat al rol de treballador actiu. Metodologia: • Seguiment individual amb el treballador (Entrevistes de seguiment periòdiques). • Establir objectius per la plena adaptació amb el treballador. • Contacte amb les empreses per valorar l’evolució de la inserció laboral.Remedios Martin Garcia Pàgina 47
    • Indicadors d’avaluació: • Duració del contracte (completar període de prova i continuar fins la finalització del mateix). • Renovació de contractes. • Conversió a indefinits dels contractes eventuals. • Demanda per part de l’empresa de nous treballadors. • Assoliment dels objectius d’inserció laboral per part de l’usuari.L’EQUIP DELS PROFESSIONALS.Pel desenvolupament de les diferents accions que integren els objectius del Servei, ésnecessari el funcionament de tots els professionals com a equip multi iinterdisciplinari.Es imprescindible que els professionals siguin experts en el col·lectiu al qual vaadreçada l’acció, que estiguin formats teòrica i pràcticament en l’atenció de personesamb especials dificultats d’integració laboral per problemes de salut mental.Tanmateix, és imprescindible la diferent especialització de cada un dels professionalsen relació a les diferents activitats previstes a cada una de les fases o moments delsitineraris laborals de cada usuari.L’Equip de Professionals estarà format per: El propi del servei D’Inserció Laborald’Esplugues (Psicòleg, Insertor Laboral, Terapeutes Ocupacionals,) i és necessitariaprofessionals que realitzessin les tasques de Prospecció d’Empreses i elsprofessionals encarregats de fer “el seguiment ,dintre i fora de l’empresa,de l’usuarien el programa específic de Treball amb Suport”.Remedios Martin Garcia Pàgina 48
    • AVALUACIÓ INDICADORS DE AVALUACIÓ.A nivell quantitatiu: • El número de persones a les que se les proposa el Programa de Treball amb Suport i accepten. • Número de persones que estan en el programa i mantenen el lloc de treball. • Número de persones que finalitzen el contracte. • Número de persones que no finalitzen el contracte per abandonament o per acomiadament. • Xifra de absentisme.A nivell qualitatiu: • Utilització d’Escales i Qüestionaris. Es passarien al inici en la fase de acollida i desprès en la fase de tancament .Escales: WHOQL-100 (ANNEX 1) EEAG (ANNEX 2) S.L.D.S. (ANNEX 3) Perfil de las habilitats de la vida quotidiana (ANNEX 4) Escala de Satisfacció en el Treball (ANNEX 5) • Implementació del protocol de qualitat Inserqual.Remedios Martin Garcia Pàgina 49
    • CONCLUSIONSMalgrat tot, hi ha una consideració prèvia que implica remoure les coordenades queregeixen els paràmetres en els que ens movent:segregació no és igualtat. Sobretot si tenimpresent les recomanacions i resolucions del Consell de la Unió Europea relatives a laintegració laboral i a la igualtat d’oportunitats. Així la Comunicació de la Comissió de laIgualtat de Oportunitats de las Persones con Minusvalidesa, per part de la Comissió de lasComunitats Europees (1996), ressalta que el col·lectiu de les persones amb discapacitats’enfronta a un ampli ventall d’obstacles que li impedeix aconseguir la igualtatd’oportunitats, la independència i la plena integració econòmica i social.Totes aquestes coordenades en forma de directrius i resolucions, així com d’altresrecomanacions, ajuda a formular i establir les orientacions, malgrat sigui de forma difusa,sobre les polítiques d’acció envers al col·lectiu de les persones amb discapacitat. Reflexad’això és subscrit el “Plan de Acción para las Personas con Discapacidad”(INSERSO,1995)on s’assenyalen els antecedents en l’objectiu d’adaptar la realitat espanyola a lesrecomanacions més significatives dels organismes internacionals, i que en l’apartat quartsobre “Participació i integració en la vida econòmica” es concreten tres programesbàsics:recuperació professional, col·locació i inserció laboral i protecció econòmica isocial. En aquest sentit és necessari realitzar programes de col·locació i inserció laboralamb les següents mesures: • Crear i regular les noves modalitats d’ocupació semiprotegida(enclaus laborals, treball amb suport…) • Garantir la formació professional en el lloc de treball mitjançant la utilització de les modalitats de contractació més adequades. • Facilitar al treballador amb discapacitat i a l’entitat d’ocupació suports, supervisió i seguiment (preparador laboral, contracte de formació, suport i seguiment en les tasques pròpies del lloc). • Establir mesures de finançament que afavoreixin la inserció de treballadors a través de les noves modalitats d’ocupació semi protegida.Per tal d’afrontar i donar resposta a l’elevada taxa d’ocupació per a les persones ambdiscapacitat que continua essent molt inferior a la de la població general és necessariestablir objectius per millorar la capacitat d’inserció, potenciar l’estabilitat de l’ocupació,desenvolupar l’esperit d’empresa, fomentar la capacitat d’adaptació dels treballadors idels empleats i reforçar la política d’igualtat d’oportunitats.Es tracta de rompre amb els models tradicionals que fins ara condicionen lesintervencions amb les persones amb discapacitat, per poder reconduir tot aquest procésals espais socials i ordinaris com és el treball, els recursos comunitaris,etc… evitant, peruna part la segregació, i per l’altre, fomentant la socialització.És necessari apropar-se a la inserció social des d’una vessant àmplia i global, producte detrajectòries complexes que es mouen en doble pla, individual i social, i que tenen diferentsRemedios Martin Garcia Pàgina 50
    • efectes situant als individus entre els extrems de la major inclusió -major qualitat de vida isentiment de realització personal i professional- i la major exclusió –on s’accentua laprecarietat socioeconòmica i els sentiments de fracàs i anomia total -.La regulació estatal del treball amb suport genera un reconeixement a nivell estatal de lamesura i constitueix un recordatori de la seva imprescriptibilitat per que els processos deinserció de treballadors amb especials dificultats siguin amb èxit.El Decret pot donar seguretat jurídica a les entitats promotores del treball amb suport i lesempreses que se acullin a aquest tipus de procés.A nivell dels sindicats es veu clarament que hi ha una falta d’ oportunitats reals per eldesenvolupament de las seves capacitats personals i els obstacles que impedeixen laincorporació al mercat laboral són evitables. Això constitueix el repte a afrontar des de elconjunt de polítiques socials en general i de les polítiques de treball en particular. Esrequereix d’una inequívoca convicció política i una decidida actuació des de laresponsabilitat pública, junt amb la participació i implicació del conjunt de la societat, perafrontar aquest repte.Quan parlem de les persones amb discapacitat severa en relació al treball, no es tracta defer-ho des de el plantejament tòpic i equívoc de “normalitzar a les persones”, sinó des delplantejament de normalitzar les condicions de vida i les persones com condició necessàriaper la integració i participació en la vida social. I això passa, en gran mesura, per tenir unafeina en el mercat ordinari de treball.En aquest moment la taxa d’ atur de persones amb discapacitat, dobla la taxa general. Éscert que aquest últims anys s’estan generant normes i discursos a favor de la feina de lespersones amb discapacitat, però la realitat segueix estan molt distant del objectiu.Les majors dificultats per la participació i integració soci -laboral de aquestes persones, noestan en les pròpies limitacions, sinó que les principals barreres i obstacles per la feina sonde caràcter relacional, de comunicació, econòmiques,etc….Totes elles són evitablessocialment.Les actituds i plantejaments paternalistes no afavoreixen l’ habilitació i la inserció soci-laboral, protegir més de la necessari perpetua i consolida les incapacitats i situacionsdesavantatjosesQueda molt recorregut per aconseguir una situació acceptable.En el “VI Simposio internacional de empleo con apoyo” 4/2007, ens donen dadespreocupants en relació a alguns aspectes claus per incidir en la millora d’integració al mónlaboral de les persones amb discapacitats:En relació a la formació ocupacional, en el període 2002-2003, nomes el 2% delsparticipats en cursos gestionats per INEM, eren persones amb discapacitat.El increment notable de treball protegit i el creixement considerable de inversió públicaque ho acompanya, no ha suposat una incorporació efectiva en el treball ordinari de lespersones amb discapacitat.Remedios Martin Garcia Pàgina 51
    • En el treball ordinari no existeix un seguiment suficient del compliment de la norma. Esdesconeix el compliment efectiu de la quota de reserva del 2%,i en el seu cas la aplicacióde les mides alternatives.Els objectius i estratègies des de els sindicats tenen diferents àmbits d’actuació:Concertació i Diàleg Social, com a marc d’interlocució entre el govern i els agents socials ieconòmics.A nivell d’Intermediació és necessari fer una bona inversió per oferir un bon producte alempresari i no és gens fàcil.És necessari que l’empresari conegui què és el treball amb suport, és fonamental portaruna campanya planificada d’imatge i d’informació.El procés per arribar a l’empresari es pot sintetitzar en quatre etapes: Campanya d’imatge informativa de la modalitat de treball amb suport. Visites selectives i eficaces del buscador de feina. Informació per escrit del que és i dels beneficis que aporta a l’empresa. Demostrar la professionalitat de l’equip tècnic amb el treball ben realitzat.El resultat de tot això genera un cercle que es pot anant ampliant progressivament cadavegada més produint dos efectes un directe, en la generació d’ ofertes de feina i un altreindirecte, que transforma radicalment la imatge social de la persona amb discapacitat coma contribuent actiu de la nostra societat.Remedios Martin Garcia Pàgina 52
    • BIBLIOGRAFÍAArgente del Castillo, J. «Estudio comparativo de las redes sociales en pacientesesquizofrenicos y depresivos.» Folia Neuropsiquiátrica Vol.27 Nº 3, 1992: 217-229.Blanco, A., i A. Pastor. «Las personas con enfermedades mentalescrónicas:delimitación,problemática y necesidades.» A Rehabilitación Psicosocial depersonas con trastornos mentales crónicos., de A. Rodriguez. Madrid: Piramide, 1997.Bobes, J., M.P. Gonzalez, P.A. Sáinz, M.T. Bascarán, i M. Bousoño. Instrumentos básicos parala práctica de la psiquiatria clínica. Barcelona: Grafos S.A., 2002.Brugos, A., B. Arbeloa, M.V. Astrain, S. Lopez, M. Otero, i C. Monreal. « Valoración delprograma social de atención a personas con trastorno mental grave: un estudio Delphi .»Anales del Sistema Sanitario de Navarra.Edita Departamento de Salud del Gobierno deNavarra. 23 / 4 / 2007.http://www.cfnavarra.es/salud/anales/textos/vol30/n1/salud2i.html (últim accés: 22 /1 / 2009).Comite de Entidades representantes de Personas con Discapacidad de Aragón(CERMI-Aragón). Estudio sobre la integración laboral del enfermo mental en Zaragoza. Zaragoza:Gráficas Jalón., 2006.Ley 8/1980, de 10 de febrero, del Estatuto de los Trabajadores.BOE, 64, Madrid, 14 demarzo de 1980.Ley 13/1982,de 7 de abril, de Integración Social de los Minusválidos. BOE, 103, Madrid, 30de abril de 1982.Ley 51/2003, de 2 de diciembre, de igualdad de oportunidades, no discriminación yaccesibilidad universal de las personas con discapacidad,BOE, 289.Madrid, 3 de diciembrede 2003.Ley 44/2007, de 13 de diciembre, para la regulación del régimen de las empresas deinserción.BOE,299.Madrid, 14 de diciembre de 2007.Llei 27/2002, de 20 de desembre, sobre mesures legislatives per a regular les empresesdinserció sociolaboral. DOGC, 3793. Barcelona, 3 de gener de 2003.Real Decreto 2273/1985, de 4 de diciembre, por el que se aprueba el reglamento de losCentros Especiales de Empleo. BOE, 294. Madrid, 9 de diciembre de 1985.Real Decreto 290 /2004, de 20 de febrero, por el que se regulan los enclaves laboralescomo medida de fomento del empleo de las personas con discapacidad. BOE,45. Madrid,21 de febrero de 2004.Real Decreto 469/2006, de 21 de abril, por el que se regulan las unidades de apoyo a laactividad profesional en el marco de los servicios de ajuste personal y social de los CentrosEspeciales de Empleo. BOE, 96.Madrid , 22 de abril de 2006.Real Decreto 870/2007, de 2 de julio, por el que se regulaq el programa de empleo conapoyo como medida de fomento de empleo de personas con discapacidad en el mercadoordinario de trabajo.BOE,168.Madrid, 14 de julio de 2007.Remedios Martin Garcia Pàgina 53
    • Ordre TRE /267/2008, de 22 de maig, per la qual saproven les bases reguladores per a laconcessió dajuts i subvencions als programes digualtat doportunitats en eltreball:programes laborals per a la diversitat.De Urries Vega, Borja Jordan, Miguel Alonso Verdugo Alonso, i Carmen Vicent Ramis.Análisis de la evolución del empleo con apoyo en España. Ministerio de Trabajo y AsuntosSociales Documentos 59/2005, Madrid: Real Patronato sobre discapacidad, 2005.Generalitat de Catalunya Departament de Salut. Pla Director de Salut Mental i Adiccions.Barcelona: Direcció General de Planificació i Avaluació, 2006.Generalitat de Catalunya departament de treball. «Web Generalitat de Catalunya.» Igualdatdoportunitats en el treball. 2006.http://www.gencat.net/treball/doc/doc_47984266_1.pdf (últim accés: 3 / 1 / 2009).INICO Instituto Universitario de Integración en le Comunidad. «1.3 ¿Tiene futuro el empleocon apoyo en España?» 2008.Martinez Zambrano, F., S. Ochoa Güerre, E. Aymerich, N. Camps, i P. Casacuberta. Redessociales y esquizofrenia.Tipologia familiar, necesidades y sintomatologia. Barcelona: InstitutdEdicions de la Diputació de Barcelona, 2002.Ministerio de Sanidad y Consumo. Estrategia en Salud Mental del Sistema Nacional deSalud. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo. Centro de Publicaciones, 2007.Muñoz, Manuel. Estigma social y enfermedad mental: Análisis de las actitudes de rechazosocial y estigmatización que sufren las personas con enfermedad mental grave y crónica.Madrid: Consejeria de Familia y Asuntos Sociales de la Comunidad de Madrid, 2008.OMS. Constitución de la Organización Mundial de la Salud. Suplemento de la 45ª edición. 51ªAsamblea Mundial de la Salud. octubre / 2006.http://www.who.int/governance/eb/who_constitution_sp.pdf (últim accés: 20 / 1 /2009).OMS. «Informe sobre la salud en el mundo 2001. Salud mental: nuevos conocimientos,nuevas esperanzas.» Catalogación por la Biblioteca de la OMS. ISBN 92 4 356201 0(Clasificación NLM: WA 540.1) ISSN 1020-6760, 2001.Perlick, D., P. Stastny, S. Mattis, i J. Teresi. «Contribution of family, cognitive, and clinicaldimensions to long-term outcome in schizophrenia.» Schizophrenia Research nº 6, 1992:257-265.Rajmil, L., R. Gispert Mangarolas, M. Roset Gamisans, P.E. Muñoz Rodriguez, i A. SeguraBenedicto. «Prevalencia de trastornos mentales en la población general de Catalunya.»Gaceta Sanitaria, 1998: 153-159.Roger, Morgan. «La Terapia Industrial En el Hospital Psiquiatrico.» A RehabilitaciónPsiquiatrica: Teoria y práctica, de Fraser Watts i Douglas Benett. Mexico: Editorial LimusaS.A., 1990.Remedios Martin Garcia Pàgina 54
    • Salvador Carulla, luis, Carmen Rodriguez Vazquez, i Carlos Guillen Gestoso. «Trabajo yesquizofrenia:aspectos conceptuales.» Interevención Psicosocial:Revista sobre igualdad ycalidad de vida.Vol.5 nº 14, 1996: 83-90.Troncoso, M., C. Alvarez, i Rafael Sepulveda. «Redes sociales, Salud Mental y Esquizofrenia.Una revisión del tema.» Revista de Psiquiatria Vol. 3-4, 1995.WHO / ILO. Mental health and work:Impact, issues and good practices. Geneva:WHO/MSD/MPS/00.2, 2000.IV SIMPOSIO Internacional de Empleo con Apoyo. "El camino hacia la InserciónSocial".Colección ACTAS 4/2007.EUDE:Union Europea de Empleo con Apoyo. Folleto informativo y modelo de Calidad.Remedios Martin Garcia Pàgina 55
    • ANNEXOSRemedios Martin Garcia Pàgina 56
    • ANNEX IRemedios Martin Garcia Pàgina 57
    • Remedios Martin Garcia Pàgina 58
    • Remedios Martin Garcia Pàgina 59
    • Remedios Martin Garcia Pàgina 60
    • ANNEX 2Remedios Martin Garcia Pàgina 61
    • ANNEX 3Escala SLDSIdentificación :____________ Fecha:___________Por favor, indique como se siente escogiendo una de las siete caras, desde muycontento (con una gran sonrisa) hasta muy descontento.Escoja la cara que mejor represente su grado de satisfacción con las áreassiguientes:1. ¿Que cara expresa mejor como usted se siente respecto a su casa / piso/ lugarde residencia?2. ¿Cuál expresa mejor como usted se siente en su barrio como un lugarpara vivir?Remedios Martin Garcia Pàgina 62
    • 3. ¿Cuál expresa mejor cómo usted se siente respecto a la comida quecome?4. ¿Qué cara expresa mejor cómo usted se siente con la ropa que lleva?5. ¿Cuál expresa mejor cómo usted se siente respecto a su salud?6. ¿Qué cara expresa mejor cómo usted se siente respecto a las personascon las que vive?7. ¿Cuál expresa mejor cómo usted se siente respecto a sus amigos/as?Remedios Martin Garcia Pàgina 63
    • 8. ¿Cuál expresa mejor cómo usted se siente respecto a su relación con sufamilia?9. ¿Cuál expresa mejor cómo usted se siente acerca de cómo se lleva conotras personas?10. ¿Cuál expresa mejor cómo usted se siente con su ocupación/ trabajo/actividad diaria?11.¿Que cara expresa mejor cómo usted se siente acerca de como empleasu tiempo libre?Remedios Martin Garcia Pàgina 64
    • 12.¿Cual expresa mejor cómo usted se siente respecto a lo que hace en suentorno para divertirse?13.¿Cuál expresa mejor cómo usted se siente respecto a los servicios einstalaciones de este área/barrio?14.¿Cuál expresa mejor cómo usted se siente con su situación económica?15.¿Cuál expresa mejor cómo usted se siente en el lugar dónde viveactualmente en comparación con el hospital?Remedios Martin Garcia Pàgina 65
    • ANNEX 4 Perfil de las habilidades de la vida cotidiana(Rosen y cols 1989)(Traducción y adaptación castellana: PedroFernández de Larrinoa y Antonio Bulbena Vilarrasa) 1. ¿Tiene alguna dificultad en iniciar y responder una conversación? Ninguna dificultad Ligera dificultad Moderada dificultad Extremada dificultad 2. ¿Suele meterse o interrumpir en las conversaciones de otros (por ejemplo, le interrumpe cuando está usted hablando)? No interrumpe en absoluto Ligeramente intrusivo Moderadamente intrusivo Extremadamente intrusivo 3. ¿Está generalmente aislado de contacto social? No se aísla en absoluto Ligeramente aislado Moderadamente aislado Extremadamente aislado 4. ¿Suele mostrarse afectuoso con los demás? Considerablemente cordial Moderadamente cordial Ligeramente cordial Nada cordial en absolutoRemedios Martin Garcia Pàgina 66
    • 5. ¿Suele estar normalmente enfadada/o o ser puntillosa/o con otras personas? En absoluto Moderadamente Ligeramente Extremadamente 6. ¿Suele ofenderse fácilmente? No se ofende Algo rápido en enfadarse Bastante presto en enfadarse Extremadamente presto en enfadarse 7. ¿Suele mirar a las personas cuando habla con ellas? Contacto visual adecuado Ligeramente reducido Moderadamente reducido Extremadamente reducido 8. ¿Resulta normalmente difícil entender a esta persona por la forma en la que habla (por ejemplo, confusa, alterada o desordenadamente)? Ninguna dificultad Ligeramente difícil Moderadamente difícil Extremadamente difícil 9. ¿Suele hablar sobre temas raros o extraños? En absoluto Moderadamente Ligeramente Extremadamente 10. ¿Suele estar generalmente bien presentado (por ejemplo, vestido limpio, pelo peinado)? Bien presentado Moderadamente bien presentado Pobremente presentado Muy pobremente presentadoRemedios Martin Garcia Pàgina 67
    • 11. ¿Suele ser su apariencia personal (aspecto facial, gestos) apropiada para el ambiente en que se mueve? Intachable o apropiada Ligeramente inapropiada Moderadamente inapropiada Extremamente inapropiada 12. ¿Suele lavarse este persona sin tener que recordárselo? Generalmente Ocasionalmente Raramente Nunca 13. ¿Suele tener un olor ofensivo (por ejemplo, en el cuerpo, aliento o ropas)? En absoluto Moderadamente Ligeramente Mucho 14. ¿Suele vestir ropas limpias normalmente o se asegura de que se limpiarán si están sucias? Mantiene limpieza de la ropa Moderada limpieza Pobre limpieza de la ropa Muy escasa limpieza de la ropaRemedios Martin Garcia Pàgina 68
    • ANNEX 5ESCALA DE SATISFACCIÓN EN EL TRABAJO (Traduc. de "Overall Job Satisfaction" de Warr, Cook y Wall)Remedios Martin Garcia Pàgina 69