RECUWATT Conference - Enric Pol lecture

541 views
499 views

Published on

SECTION VI: WASTE-TO-ENERGY AND SOCIETY
“Communication in environmental conflicts” by Mr. Enric Pol, Professor of Social and Environmental Psychology, University of Barcelona

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
541
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
79
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

RECUWATT Conference - Enric Pol lecture

  1. 1. Reciclatge i Energia 24 i 25 de març de 2011 BLOC VI: VALORITZACIÓ ENERGÈTICA I SOCIETAT Màster en Intervenció i Gestió Ambiental: Persona i Societat Grup de R ecerca Doctorat en La comunicació en Ciències i Tecnologies del Medi Ambient conflictes ambientals Enric Pol, Catedràtic de Psicologia Social i Ambiental Universitat de Barcelona Xarxa de Recerca en Educació Educació per a la SostenibilitatSource:Carte des chargesenvironnementeaux de laCatalogne. Traveauxpreparatoires. DPTOP2002E. Pol, A. Di Masso, A.Castrechini, M.R. Bonet & T.Vidal (2006)PSYCHOLOGICALPARAMETERS TOUNDERSTAND ANDMANAGE THE NIMBYEFFECT European Review ofApplied Psychology 56 (43-51)
  2. 2. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Alguns factors comuns dels conflictes ambientals: Dèficits de gestió de la comunicació, Valors i creences contraposades... -a vegades certes, a vegades errònies-, la majoria de cops inexactes, però... amb una base de veritat. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Conficte Ambiental = NIMBY? Rebuig total per raons ideològiques o de NIABY model de societat Necessari, però no aquí NIMBY Desacord tècnic o correccions sobre la localització, però No té nom específic acceptació social del projecte Altre gent no ho vol, però nosaltres si, ho volem YIMBYEl nostre background: GRIGA-PSICOSAO 2001 Proposal to Catalan Government to create a MAP OF ENVIRONMENTAL LOADS OFCATALONIA. Developed Phase I, REPORT OF THE SOCIO-ENVIRONMENTAL CONFLICTS during the last 15 YEARS(Presentation at 18 IAPS-Vienna 2004 available at web PsicoSAO). E. Pol, A. Dimasso, A. Castrechini, M.R. Bonet, & T.Vidal (2006) Psychological parameters to understand andmanage the NIMBY effect . European Review of Applied Psychology, 56 (2006) 43–51 EIA social impacts, acceptation and rejection: re-routing a river (1988, 1993); New motorway (1994-1996); High SpeedTrain (1997-98); Wind Farm (2005 offshore, 2006 mountains); Waste management (1993-94, 1996-2008); others… Social Representation of Environment in the Media (1988-2008) with A. Castrechini
  3. 3. Doctorat en Ciències i La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Tecnologies del Medi Ambient Com intentem canviar els hàbits, els comportaments i les visions? Amb Informació? Amb publicitat? Amb educació (ambiental o per la sostenibilitat)? Posant els recursos des de la Gestió? Forçant el comportament des de la prohibició?21 Julio 1897.Problema de salubridadEl doctor don César Chicote, jefe del Sólo queda un sistema que evita todo género deLaboratorio municipal de San Sebastián, ha inconvenientes y resuelve la cuestión bajo elpublicado un interesante folleto acerca de punto de vista de la salud pública. Esta es la«La destrucción de las inmundicias urbanas incineración.por medio del fuego» en varios países de Tal sistema no es nuevo: las antiguas civilizacio-Europa y de América… nes llegaron á la misma conclusión.La mayoría de las poblaciones han dedicadosus inmundicias como abono para lafertilización de los campos cercanos; más Más no solamente se resuelve con la inci-esta aplicación, muy racional sin duda, … neración de las inmundicias un gran problema… materias infectantes y putrescibles, higiénico, sino que de la operación puedepueden ser y realmente son causa de sacarse buen provecho utilizando los residuosinfección,… su vecindad es incómoda y por de la misma para diferentes aplicaciones, ynadie aceptada, lo demuestra la serie el calórico para la producción de vapor; eninacabable de reclamaciones… Inglaterra, más de cincuenta municipalidades queman en todo ó en parte las inmundicias en…inmundicias mal olientes y plagadas de 570 hornos incineradores que producen 10.000cantidades innumerables de microbios, caballos vapor, utilizados como fuerza motrizinmundicias que nadie quiere aprovechar y a para los caminos de hierro, elevación de aguas,las que no puede darse ninguna salida, pues producción de luz eléctrica y calefacción delos transportes …son imposibles… bajo el edificios.punto de vista de la higiene,
  4. 4. 1909Martes 16 de noviembre de 1909 - LA VANGUARDIALas basuras de Barcelona con el sistema actual de aprovechamiento, se necesitanHabiendo abierto el Ayuntamiento una quinientas cabezas de ganado caballarInformación pública sobre el servicio de y mular; que en los depósitos delimpieza y recogida, y destino que se basuras hallan alimento unos 10,000debe dar a las basuras (públicas y cerdos (destinados más tarde y endomiciliarias), ha tomado parte en dicha otras circunstancias al engorde),información el Instituto Agrícola Catalán siendo incalculable el número de avesde San Isidro, presentando un de corral que, asimismo, en aquellosdocumento en que se hace un detenido depósitos se mantienen.estudio del problema. Empieza el Una parte de las basuras se destina áInstituto aportando una serie de datos estiercol (387.000 toneladas, con unpara demostrar la importancia que tiene valor de 1.548,000 pesetas), con elel servicio, por cuanto se recogen cual se abonan todas las tierras queanualmente 420.000 toneladas de dan los productos que se expendenbasuras, que tienen el valor de cerca de en los mercados da Barcelona; detres- millones de pesetas. manera que, encareciéndose estaExpone, además, el Instituto, que en el producción, se encareceríanservicio de recogida y derivados, están considerablemente las subsistenciasempleadas unas dos mil personas; que en Barcelona.
  5. 5. Martes 16 de noviembre de 1909 - LA VANGUARDIALas basuras de Barcelona (cont.) procedimiento de echar las basuras al mar, como se ha, intentado en algunaDemuestra el Instituto, aduciendo ciudad europea, de lo que se ha tenidorazones de distinto carácter, que las que desistir, porque en muchastierras en cuestión exigen precisamente ocasiones la basura se resiste áel abono orgánico que proporcionan las sumergirse. Por todo ello, el Institutobasuras de Barcelona, y concluye, por lo entiende que lo que procede estanto, manifestando que es de perfeccionar el sistema actual denecesidad que las basuras puedan ser recogida son reformas en armonía condestinadas á abono. la higiene y ornato, dándose, por loEn su virtud, se muestra contrario del demás, á las basuras el mismo destinosistema de cremación, toda vez que con que hoy, á cuyo efecto debeél se destruye la materia orgánica y el desecharse toda idea que tienda alázoe que necesitan los vegetales, monopolio del servicio y á lademostrando con varios datos sacados destrucción de las basuras.de lo que ocurro en algunas ciudades Indica, finalmente, el Instituto, que taleuropeas, que la incineración de las vez podría pensarse en la creación debasuras implicaría anualmente para, un Sindicato constituido porBarcelona un gasto de más de mi millón propietarios agricultores que siny medio de pesetas. menoscabo de los intereses de laCombate también el Instituto el ciudad, podría encargarse del servicio de recogida de las basuras.SÁBADO, 18 DE FEBRERO DE 1978Cartas al DirectorEL HOMBRE, ESE DESPILFARRADOR … siempre he estado en contra de la incineración, ya que no resuelve el problema de las basuras, tanto por lo que, no es una incineración, sino un quemadero, ya que las cenizas tienen hasta del 4 al 5 por ciento de materia orgánica (según he analizado), así como por las cenizas acumuladas que llegan del 40 al 60 por ciento de la basura bruta… …. ¿No sería lógico que nuestros caudales se destinaran en transformar las basuras en humus, y que este humus no, sólo aumentara nuestras cosechas, sino que sirviera para detener en lo posible la erosión? Prof. Dr. Lorenzo MARCO RARO Cátedra de Análisis Químico-Agrícola y Edafología. Escuela Universitaria de Ingeniería T. Agrícola dé Barcelona
  6. 6. 1912…los olores poco aromáticos de La incineración permite desembarazarsealgunas industrias. Luis Veuillot de las materias que no aceptan lasescribió los Olores- de París. Compañías ferroviarias y que desechan los agricultores. Las cenizas pueden¿Quién escribirá los de cada urbe? servir como abono potásico.Contra el prejuicio vulgar se haobservado que la lluvia no disipa estos Las triperías que tan infectas eran…olores ni impide su propagación… se efectúan actualmente de una maneraY aún no hemos hablado de la rápida y mecánica que evita laindustria que más celebridad goza en acumulación de substancias malolienteseste concepto, la de las basuras. Dos en grandes masas. …sistemas se siguen modernamente …la industria de los traperos..,para tratarlas y disminuir su nocividad:la trituración y la incineración. La Llegamos por fin a uno de los amigos debasura triturada se transforma en las grandes ciudades …: el humo. Seinodora y queda convertida en pasta soportan más o menos estoicamente losde bastante coherencia para cargarse ruidos fabriles o los olores industriales,en los vagones… como estiércol para pero todo el mundo protesta del humoel campo.
  7. 7. 20 LA VANGUARDIA CIUDADES MARTES, 20 AGOSTO 1996 Greenpeace juega fuerte contra la incineración de basuras en Barcelona El conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Pere Macias, dice estar de acuerdo con la campaña de la organización ecologista y emplaza a la administración metropolitana a tomar una decisión sobre el cierre del vertedero del Garraf …dos miembros de la organización Los ecologistas quieren que la incineración ecologista ascendieron por la chi- sea sustituida por el reciclaje. Pero la menea de la planta... y descolgaron…, realidad es muy tozuda: hoy por hoy, sólo se una pancarta: “In cineración no”. La recicla el 3,5 por ciento de los residuos campaña de Greenpeace en Cataluña generados en el área de Barcelona. culminó ayer y tenía por objeto denunciar la emisión de dioxinas (sustancias que La Unión Europea se ha fijado como objetivo se liberan al aire con la combustión de para el año 2000 el reciclaje del 50 por materiales elaborados con cloro, en ciento de los papeles, cristales y plásticos en especial los envases de’ PVC). contenedores de basura doméstica. LA VANGUARDIA El PSC tilda a Macias de irresponsable por MIÉRCOLES, 21 AGOSTO 1996 sus declaraciones en apoyo de GreenpeaceLA VANGUARDIA VIERNES, 5 de JUNIO 1998Iniciativa legislativa popular contra las plantas incineradoras La Plataforma Cívica per la Reducció dels La Organización Mundial de la Salud Residus, integrada por más de setenta incluye las dioxinas —producidas por asociaciones ecologistas, vecinales y de reacción química en la incineración— consumidores de toda Cataluña, junto a entre las sustancias declaradas Greenpeace, ha iniciado una campaña para cancerígénas recoger las 65.000 firmas que necesita al La incineración, afirman, no elimina objeto de presentar una proposición de ley residuos sólidos, es incompatible con la que prohíba la incineración de residuos en recogida selectiva y destruye materiales todo el territorio catalán. recuperables. …el próximo día 15, en que la plataforma… entregará en el Parlament la friolera de cien mil MARTES, 6 OCTUBRE 1998 firmas pretende forzar a la Cámara a aprobar una ley que prohíba la incineración de residuos en Otoño ciudadano caliente Cataluña La respuesta de la población a la primera iniciativa legislativa popular que se promueve en Cataluña ha desconcertado a los propios organizadores, que no esperaban tantas adhesiones Sea porque la gente sabe que las dioxinas que desprenden las incineradoras producen graves trastornos en la salud… la gran inversión que supone una de esas plantas la pagan con sus impuestos piden al Ayuntamiento que se deje de titubeos y afronte de una vez la recogida selectiva de residuos…
  8. 8. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Argument higiènics, sanitaris i de salut Arguments ecològics i estètics El residus com a recurs, per fer energia, per adob, per altres recuperacions Arguments econòmics Arguments basats en: la força associativa i acció participativa directa versus L’autoritat de la representativitat de la democràcia delegada Recurs a l’autoritat científica i tècnica com a font de credibilitat del discurs Recurs a l’experiència ‘nòrdica’ com a font de credibilitat Utilització i manipulació política i interessada dels promotors de cada tecnologiaArguments reversibles, ‘pro’ i ‘contra’ Confusió Contribueix a l’ECO-FATIGA i per extensió, cansament del ‘sostenibilisme’ La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol QUINA ÉS, PERÒ LA REALITAT? http://www.youtube.com/watch?v=Tq4nrmnqY9o SOSTENIBILITAT S’HA CONVERTIT EN UN NOU VALOR SOCIAL POSITIU Però… http://www.youtube.com/watch?v=d5jsYuWLuhY&feature=PlayList&p=1C78577A8955B420&playnext_from=PL&playnext=1&index=21
  9. 9. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Ens podem també preguntar pel nivell de coneixement i de consciència dels ciutadans... !!! Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y Actitudes nº 67 Màster en Intervenció i Ges tió Ambiental: La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Persona i SocietatÁngel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y Actitudes nº 67
  10. 10. Doctorat en Ciències i Tecnologies del La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Medi Ambient Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y Actitudes nº 67 Xarxa de Recerca en Educació Educaci ó per a la La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Sostenibilitat 100,0% Grup_edat 100,0% (1-13) (14-15) (16-17) Grup_edat (1-13) (14-15) (16-17) On va cada cosa (18-99) (18-99) 80,0% 80,0% el nivell de coneixement d’on Porcen taje va cada cosa és força elevatPorcent aje 60,0% 60,0% 40,0% 40,0% en totes les franges d’edat. 20,0% 20,0% 0,0% 0,0% La recollida selectiva és B lau Verd Groc Gris 29. El paper es t ira al cont enido r: Cont enidor especial B lau Verd Groc Gris 31. Les llaunes es tiren al contenidor: Cont enidor especial el comportament 100, 0% Gru p_e dat 100,0% (1-13) Grup_ eda t (1-13) d’orientació sostenible (14-15) (16-17) (18-99) (14-15) (16-17) (18-99) més comú i emblemàtic, 80, 0% 80,0% alhora que pot ser una via d’entrada per Porcentaje Porcentaje 60, 0% 60,0% expandir valors, hàbits i 40, 0% 40,0% comportaments més sostenibles. 20,0% 20, 0% 0, 0% 0, 0% Blau Verd Groc Gris Contenidor Blau Verd Groc Gris C ontenidor espec ial espec ial 32. E l vidre es tira al contenidor: 30. Les piles es tiren al contenidor:
  11. 11. Xarxa de Recerca en Educació Educaci ó per a la La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Sostenibilitat Grup_edat G rup_edat 1 00 ,0% ( 1- 13) (1 -1 3) 60, 0% ( 14 -15 ) ( 16 -17 ) ( 18 -99 ) (1 4- 15 ) (1 6- 17 ) (1 8- 99 ) Una part no despreciable de 80 ,0% la mostra, reconeix que a casa no separen els residus. Por centaje 60 ,0%Porc entaje 40, 0% 40 ,0% La consideració explícita de 20, 0% 20 ,0% que es considera una tonteria és realment petita. 0 ,0% 0 ,0% Ni hi e stic ge ns No ga ire da cor d Bast ant da cor d Tota lme nt da cor d M ai Algu na v ega da Gair ebé sem pr e Sem pre da cor d 27. A ca sa separ en els res idus 10. A casa pensen que separar els residus és una tont eria Sembla més problema l’escassesa d’espai 80,0% Grup_e dat Grup_ eda t (1-13) (1-13) domèstic que la distància (14-15) (16-17) (18-99) 60,0% (14-15) (16-17) (18-99) de les àrees d’aportació. 60,0% La gestió domèstica dels Porcentaje Porcentaje 40,0% 40,0% residus, per tant, és un tema que caldrà donar-li 20,0% 20,0% certa rellevància per part dels promotors i gestors, a 0,0% 0,0% més dels programes Ni hi estic gens dacord No gaire dac ord Bas tant dacord 8. A casa NO separem els residus perquè els Tot alment dacord Ni hi est ic gens da cord No gaire dacord B as tant dacord 13. A casa, NO separem els residus perquè no Totalment dacord contenidors estan massa lluny. escolars. tenim espai suficient per posar totes les bosses, cubells o recipients necessaris
  12. 12. Doctorat en Ciències i La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Tecnologies del Medi Ambient Estudi IDESCAT:INDICADOR SINCRÈTIC DE MEDI AMBIENT, LLARS DE CATALUNYA 2008 Puntuació promig: 6,4 Millors puntuacions: Residus 7,6 Estalvi aigua 6,7 Pitjors puntuacions: Pautes Consum 3,8 Transport i mobilitat 5,4 Perfils millors puntuacions: Estudis alts, actius, europeus, entre 45 i 64 anys La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Disrupció en l’Educació per a la Sostenibilitat. Xarxa EduSost.cat (2007-2009) Disrupció 3,2 3,1 3 2,9 Puntuació 0-4 2,8 2,7 2,6 (8-13) (14-15) (16-17) (18-i més) Edat Figura 3 Comportament Disruptiu Objectiu de l’estudi: corroborar la sospita de l’existència d’una disrupció en l’educació per a la sostenibilitat entre la infància i l’adolescència i que, en certa mesura, aquesta es recuperava amb l’edat. Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat www.edusost.cat edusost@edusost.cat
  13. 13. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Disrupció en l’Educació per a la Sostenibilitat Comportament Universitari 2007 - 2009 4 3,5 3 2,5 Mostra Universitària 2007 2 Mostra Universitària 2009 1,5 1 0,5 0 a t t t ts ita lita a ci en lit èn iv na na m ot f lu io io rt a m In ac nc E po R Fu m Co Figura 5 Diferències temporals en el comportament universitari Mostra de 2007: 415 alumnes - Mostra de 2009: 462 alumnes;. Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat www.edusost.cat edusost@edusost.cat La comunicació en conflictes ambientals – E.PolComunicació o actitud? Missatges verbals i comportaments institucionals contradictoris Missatge prou clar, però desconeixement de com fer el que se’ns demana Sobre esforç excessiu per fer allò que creiem hem de fer L’emissor no té el crèdit suficient i genera reactància o rebuig obert al missatge en el ciutadà Existeix ECO-FATIGA i per extensió, cansament del ‘sostenibilisme’
  14. 14. La comunicació en conflictes ambientals – E.PolCanvis en la comunicació? Administracions públiques, principals emissors de consignes pro- sostenibilitat ONGs i Associacions cíviques Utilització interessada (en un sentit o altre) dels Mass Media (encara que un més que altres) Efecte de la CRISI Màster en Intervenció i Ges tió Ambiental: La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Persona i Societat Ángel Valencia, Manuel Arias, Rafael Vázquez (2010) Ciudadanía y conciencia medioambiental en España. CIS. Colección Opiniones y Actitudes nº 67
  15. 15. La comunicació en conflictes ambientals – E.PolCanvis en la comunicació? Administracions públiques, principals emissors de consignes pro- sostenibilitat Obligacions en Residus, 80Km/h, Energia (energies alternatives, xarxes elèctriques, etc) ONGs i Associacions cíviques Utilització interessada dels Mass Debat tecnològic-credibilitat Media dels emissors dins el debat Efecte de la CRISI Cal ara afegir crisi Japó Inestabilitat del missatge: Degradació ambiental? Crisi petroli Biodiversitat? Forat Capa d’ozó? Canvi Climàtic? Energia?... Més sobre els 80Km Doctorat en Ciències i La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Tecnologies del Medi Ambient Com intentem canviar els hàbits, els comportaments i les visions? Creem opinió, imatges i representacions compartides, Amb Informació? valors socials Amb publicitat? Creem o activem necessitats i comportaments puntuals, passatgers, poc duradors si no hi ha continuïtat Amb educació (ambiental o per la sostenibilitat)? Creem hàbits i valors estables a mig i llarg termini Posant els recursos des de la Gestió? Facilitem els comportaments desitjats Forçant el comportament des de la prohibició? Incidim puntualment en comportaments mentre dura el càstig, a vegades genera nous hàbits, si va acompanyat d’altres estratègies... Però pot generar rebot
  16. 16. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Model de les 4 Esferes. Pol, 2000 La informació és necessària, però no suficient Remet als sentiments associats a: La conducta humana té Vivències, llocs i situacions una dimensió de reals o imaginàries racionalitat i de coherència interna, però Racionalitat Emocionalitat Positives: complaents, el comportament no desitjades o fantasejades sempre és racional i coherent. Negatives: Experiències doloroses passades. Por al futur/risc percebut •Recursos necessaris per Necessitat de pertenença, facilitar la conducta afiliació, sentir-se part. •Explicar com realitzar la L’ésser humà tendeix a conducta desitjada; Funcionalitat Influència Social afavorir l’endogrup i •M inimitzar esforç seguir la seva norma adicional en relació a (en presència del grup, però conductes actuals; no necesariament en la seva absència). No confondre el que correspon a un nivell normatiu i el que Accions necessàries: Detectar l’estructura associativa correspon al nivell de responsabilitat del ciutadà; formal i informal; coneixer les Representacions Socials, teories implicitas, valors i opinions compartides. Coneixer Acció bàsica: Reduir inhibidors i facilitar la conducta i actuar amb i sobre els liders d’opinión; Ecofeedback social Màster en Intervenci ó i Gesti ó Ambi ental: Persona i Soci etat Grup Recerca Consoli dad en Psi cologi a Soci al, Ambi ental i Organi tzaci onai onal-PSICOSAO Enric Pol Activadors del comportamentEmotivitatPersuassió Efecte boomerang info catastrofistaReforçamentInfluència social Repte és com aconseguir: Crear l’hàbit individual Valor social carácterístic de grup (identitat de grup) Hàbit social Existeix ECO-FATIGA i per extensió, cansament del ‘sostenibilisme’
  17. 17. La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Màster en Intervenció i Ges tió Ambiental: La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Persona i SocietatCONCLUSIONS La tecnologia -la defensa de la tecnologia- es veu com una manipulacióinteressada que respon més a interessos de tota mena que no pas a les sevesvirtuds objectives, especialment les ambiental, d’extremada complexitat decàlcul si no es vol caure en reduccionismes que solen acabar sent‘intoxicadors’ de l’opinió pública. Per l’evolució i les dinàmiques de canvi a les que la tecnologia també estàsotmesa, les millors tecnologies d’avui, seran necessariament demonitzadesdemà; i per contra costarà admetre que les pitjors tecnologies d’un momentdonat poden acabar essent les millors d’un altre moment futur. Però… L’opinió pública acostuma a ser poc receptora de missatges complexos imatissats. Un dilema.
  18. 18. Màster en Intervenció i Ges tió Ambiental: La comunicació en conflictes ambientals – E.Pol Persona i SocietatCONCLUSIONS Cal un debat tecnològic transparent, en que s’aportin clarament: El balanç ambiental de cada tecnologia disponible Amb paràmetres comparables, a més dels costos econòmics directes i indirectes costos socials associables Possibilitats reals i estratègiques de cadascuna. Les imprecisions, les inconcrecions, les radicalitats en la presentació de lesvirtud d’una tecnologia, acaben minant la seva credibilitat, generantdesconfiança i estimulant el conflicte. Cal una gestió correcte i creïble de lainformació.

×