Your SlideShare is downloading. ×
0
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Hermes
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Hermes

1,125

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,125
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Els quadres grocs diran el títol de cada apartat del tema. Si no surt cap requadre d'aquestes és que encara continua l'apartat anterior. Els quadres blaus són les explicacions del tema que tractem. És molt recomenable (per no dir imprescindible) que agafeu els apunts d'aquí). Els quadres clarets són explicacions secundàries, de suport, que expliquen, amplien o recorden informació. D'aquests no cal agafar apunts. R E C O R D E M
  • 2. H E R M E S
  • 3. 1.1 N A I X E M E N T Hermes era fill de Zeus i de la nimfa Maia filla del tità Atlant i germana de les Pleiades.
  • 4. 1.1 N A I X E M E N T Hermes era fill de Zeus i de la nimfa Maia filla del tità Atlant i germana de les Pleiades. Zeus es va aparellar amb Maia al final de la nit. Quan va saber que estava embarassada, la jove es va amagar per fugir de la ira d 'Hera . Al cap de nou mesos va donar a llum al déu en una cova de Cil·lene .
  • 5. Hermes es va desenvolupar molt ràpidament per a la seva edat. Quan encara era un infant de bolquers, va aprofitar un descuit de la mainadera i es va escapar a gatejant.
  • 6. Hermes es va desenvolupar molt ràpidament per a la seva edat. Quan encara era un infant de bolquers, va aprofitar un descuit de la mainadera i es va escapar a gatejant. Així, de quatre grapes, va arribar a un camp on pastaven unes vaques pertanyents a Apol·lo . Sense que ningú el veiés se les va emportar i en va matar una per fer un sacrifici.
  • 7. Quan Apol·lo va descobrir el robatori va prometre una recompensa per la captura del lladre.
  • 8. Quan Apol·lo va descobrir el robatori va prometre una recompensa per la captura del lladre. El sàtir Silè i els seus companys, atrets pel premi, van anar a cercar la pista de les vaques i van trobar Hermes a la cova de Cil·lene. Silè (Louvre) El mont Cil·lene a Grècia, en l'actualitat.
  • 9. Apol·lo va acusar formalment Hermes davant Zeus d'haver-li robat les vaques i haver-ne matat una. El pare dels déus es va negar a creure que un fill seu tan jove haguès comès un delicte, però Hermes va confesar ser el responsable. Bust de Zeus
  • 10. Apol·lo va acusar formalment Hermes davant Zeus d'haver-li robat les vaques i haver-ne matat una. El pare dels déus es va negar a creure que un fill seu tan jove haguès comès un delicte, però Hermes va confesar ser el responsable. Bust de Zeus Apol·lo va exigir el retorn del bestiar, però Hermes li va regalar una lira que havia inventat amb una closca de tortuga i les tripes d'una vaca . El regal va agradar tant a Apol·lo que va permetre a Hermes quedar-se amb les vaques. Lira primitiva Apol·lo amb la lira
  • 11. 1.2 A T R I B U T S Hermes era el déu amb més funcions del panteó grec: la seva principal tasca era servir de missatger dels déus, portant missatges de Zeu als seus germans. Hermes era el déu amb més funcions del panteó grec: la seva principal tasca era servir de missatger dels déus, portant missatges de Zeu als seus germans. Herma amb cap d'Hermes. Les hermes eren originàriament munts de pedres que marcaven les cruïlles. D'elles es va desenvolupar el culte a Hermes, déu dels camins.
  • 12. 1.2 A T R I B U T S Hermes era el déu amb més funcions del panteó grec: la seva principal tasca era servir de missatger dels déus, portant missatges de Zeu als seus germans. Hermes era el déu amb més funcions del panteó grec: la seva principal tasca era servir de missatger dels déus, portant missatges de Zeu als seus germans. A més d'això, Hermes era l'encarregat de dur les ànimes dels difunts a l' Hades per la qual cosa era anomenat Psicopomp (portador d'ànimes). Herma amb cap d'Hermes. Les hermes eren originàriament munts de pedres que marcaven les cruïlles. D'elles es va desenvolupar el culte a Hermes, déu dels camins.
  • 13. 1.2 A T R I B U T S Hermes era el déu amb més funcions del panteó grec: la seva principal tasca era servir de missatger dels déus, portant missatges de Zeu als seus germans. Hermes era el déu amb més funcions del panteó grec: la seva principal tasca era servir de missatger dels déus, portant missatges de Zeu als seus germans. A més d'això, Hermes era l'encarregat de dur les ànimes dels difunts a l' Hades per la qual cosa era anomenat Psicopomp (portador d'ànimes). Però sobretot, Hermes era el déu protector dels camins i, per tant, de tots aquells homes que els recorren habitualment: pastors i comerciants . Era així, déu del comerç i de l' oratòria , però també dels mentiders i dels lladres . Herma amb cap d'Hermes. Les hermes eren originàriament munts de pedres que marcaven les cruïlles. D'elles es va desenvolupar el culte a Hermes, déu dels camins.
  • 14. Els seus símbols són les sandàlies alades , que li permetien recórrer grans distàncies en poc temps, i el caduceu , una vara que era el distintiu dels missatgers i dels ambaixadors a l'antiga Grècia. Caduceu. No s'ha de confondre aquest objecte amb el bastó d'Asclepi (dreta) símbol de la medicina.
  • 15. Els seus símbols són les sandàlies alades , que li permetien recórrer grans distàncies en poc temps, i el caduceu , una vara que era el distintiu dels missatgers i dels ambaixadors a l'antiga Grècia. Hermes cordant-se les sandàlies (Louvre) Caduceu. No s'ha de confondre aquest objecte amb el bastó d'Asclepi (dreta) símbol de la medicina. També apareix portant un pètasus , un barret usat pels grecs per protegir-se del sol durant els viatges. També sol ser representat amb una bossa de diners , símbol del comerç Pètasus
  • 16. Tres representacions d'Hermes; a l'esquerra un Hermes Logios (protector dels oradors); a la dreta un Hermes amb el caduceu i el pètasus. L'estàtua del centre és una còpia del cèlebre Hermes i Dionís de Praxítel·les, en què el déu apareix portant l'infant Dionís en braços.
  • 17. A Hermes se li atribuia també la creació de diverses elements: a més de la lira, es deia que havia inventat la boxa i l' atletisme , per la qual cosa era considerat déu dels esports . Escultura d'Hermes (Museu Arqueològic d'Istambul)
  • 18. A Hermes se li atribuia també la creació de diverses elements: a més de la lira, es deia que havia inventat la boxa i l' atletisme , per la qual cosa era considerat déu dels esports . També se'l considerava l'inventor de l' alfabet i dels pesos i les mesures , que tenen molta importància en el comerç Escultura d'Hermes (Museu Arqueològic d'Istambul)
  • 19. A Hermes se li atribuia també la creació de diverses elements: a més de la lira, es deia que havia inventat la boxa i l' atletisme , per la qual cosa era considerat déu dels esports . També se'l considerava l'inventor de l' alfabet i dels pesos i les mesures , que tenen molta importància en el comerç Per últim, també va crear l' astronomia i l' escala musical . Escultura d'Hermes (Museu Arqueològic d'Istambul)
  • 20. Hermes va tenir nombrosos fills amb deesses i mortals, com Amfió, rei de Tebes; el lladre Autòlic; el caçador Orió; el poeta Dafnis ; etc 1.3 F I L L S Grup de Dafnis i Màrsies
  • 21. Hermes va tenir nombrosos fills amb deesses i mortals, com Amfió, rei de Tebes; el lladre Autòlic; el caçador Orió; el poeta Dafnis ; etc 1.3 F I L L S Grup de Dafnis i Màrsies Dafnis era fill del déu i d'una nimfa siciliana; era un músic a qui el déu Pan va ensenyar la flauta i que solia entretenir Apol·lo i Àrtemis amb els seus concerts.
  • 22. Hermes va tenir nombrosos fills amb deesses i mortals, com Amfió, rei de Tebes; el lladre Autòlic; el caçador Orió; el poeta Dafnis ; etc 1.3 F I L L S Grup de Dafnis i Màrsies Dafnis era fill del déu i d'una nimfa siciliana; era un músic a qui el déu Pan va ensenyar la flauta i que solia entretenir Apol·lo i Àrtemis amb els seus concerts. Va ser estimat per la nimfa Nòmia , que li va fer prometre que mai li serai infidel. La nimfa Quimera va emborratxar el jove i així el va seduir.
  • 23. Hermes va tenir nombrosos fills amb deesses i mortals, com Amfió, rei de Tebes; el lladre Autòlic; el caçador Orió; el poeta Dafnis ; etc 1.3 F I L L S Grup de Dafnis i Màrsies Dafnis era fill del déu i d'una nimfa siciliana; era un músic a qui el déu Pan va ensenyar la flauta i que solia entretenir Apol·lo i Àrtemis amb els seus concerts. Va ser estimat per la nimfa Nòmia , que li va fer prometre que mai li serai infidel. La nimfa Quimera va emborratxar el jove i així el va seduir. Nòmia, aïrada per la infidelitat, va cegar Dafnis. Ell es va consolar durant un temps amb cançons tristes fins que Hermes el va convertir en pedra .
  • 24. Hermes va compartir llit amb Afrodita i els dos van engendrar així un fill al qual van posar un nom compost pels seus Hermafrodit . Hermafrodit adormit (Louvre)
  • 25. Hermes va compartir llit amb Afrodita i els dos van engendrar així un fill al qual van posar un nom compost pels seus Hermafrodit . Hermafrodit ser criat per les nimfes a les faldes del mont Ida( a Àsia Menor) i va ser estimat per la nimfa Salmacis . Hermafrodit adormit (Louvre)
  • 26. Una vegada que el jove va anar a banyar-se a un estany, la nimfa el va intentar seduir però ell la va rebutjar. Quan Hermafrodit es va ficar a l'aigua, ella el va abraçar de manera que no el deixava anar. Hermafrodit i Salmacis (Albani)
  • 27. Una vegada que el jove va anar a banyar-se a un estany, la nimfa el va intentar seduir però ell la va rebutjar. Quan Hermafrodit es va ficar a l'aigua, ella el va abraçar de manera que no el deixava anar. Mentre l'estrenyia va suplicar als déus que els permetessin viure junts per tota la vida: els déus van escoltar les seves paraules i van unir-los els cossos en un de sol . Hermafrodit i Salmacis (Albani)
  • 28. Hermafrodit i Salmacis (Spranger) Hermafrodit i Salmacis (Navez) Hermafrodit i Salmacis (Gossaert) D'aquesta manera Hermafrodit es va tranformar en un ésser meitat home, meitat dona.
  • 29. Hermafrodit i Salmacis (Spranger) Hermafrodit i Salmacis (Navez) Hermafrodit i Salmacis (Gossaert) D'aquesta manera Hermafrodit es va tranformar en un ésser meitat home, meitat dona. Per últim, el/la jove va demanar als seus pares que a qualsevol que es banyés al mateix estany li passés el mateix, i així li van concedir.
  • 30. Hermafrodit adormit (Louvre)
  • 31. Hermes també es va aparellar amb la nimfa Dríope després d'haver-se transformat en cabra, i va engendrar així a Pan , el déu amb potes de cabra. Còpia del grup de Pan i Dafnis, en què el déu ensenya al seu jove germà a tocar la flauta. 1.4 P A N
  • 32. Hermes també es va aparellar amb la nimfa Dríope després d'haver-se transformat en cabra, i va engendrar així a Pan , el déu amb potes de cabra. Pan era tan lleig que, en neíxer, la seva mare va fugir espantada i Hermes el va dur a l'Olimp perquè els altres déus es divertissin en veure'l. Còpia del grup de Pan i Dafnis, en què el déu ensenya al seu jove germà a tocar la flauta. 1.4 P A N
  • 33. Hermes també es va aparellar amb la nimfa Dríope després d'haver-se transformat en cabra, i va engendrar així a Pan , el déu amb potes de cabra. Pan era tan lleig que, en neíxer, la seva mare va fugir espantada i Hermes el va dur a l'Olimp perquè els altres déus es divertissin en veure'l. Pan era els déus dels pastors (per això se'l representava amb peus caprines) i tenia les muntanyes i les pastures per llar. Còpia del grup de Pan i Dafnis, en què el déu ensenya al seu jove germà a tocar la flauta. 1.4 P A N
  • 34. Tot i la seva lletjor Pan no renunciava a perseguir noies i nois joves als quals pretenia seduir però que, espantats del seu aspecte, fugien d'ell. Pan I Sirinx (Troi)
  • 35. Tot i la seva lletjor Pan no renunciava a perseguir noies i nois joves als quals pretenia seduir però que, espantats del seu aspecte, fugien d'ell. Una d'aquestes joves va ser la casta Sirinx a la qual va perseguir des del mont Liceu fins a les ribes del riu Ladó). Pan I Sirinx (Troi)
  • 36. Tot i la seva lletjor Pan no renunciava a perseguir noies i nois joves als quals pretenia seduir però que, espantats del seu aspecte, fugien d'ell. Una d'aquestes joves va ser la casta Sirinx a la qual va perseguir des del mont Liceu fins a les ribes del riu Ladó). Quan Pan estava a punt d'atrapar la jove, aquesta es va tranformar en canya per evitar ser capturada. Pan I Sirinx (Troi)
  • 37. El déu va tallar unes canyes i les va lligar per fer una flauta que porta el seu nom: sirinx o flauta de Pan . Pan I Sirinx (Rubens)
  • 38. El déu va tallar unes canyes i les va lligar per fer una flauta que porta el seu nom: sirinx o flauta de Pan . Pan tocant la flauta d'ídem. Pan I Sirinx (Rubens)
  • 39. FINS AQUÍ LA PART QUE US DONO JO Ara toca que vosaltres treballeu una miqueta. 1. Feu els exercicis de la fitxa (si no els heu anat fent mentre veieu la presentació). 2. Busqueu a Internet les respostes a les activitats proposades.

×