La societat feudal (IES Cap de LLevant)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

La societat feudal (IES Cap de LLevant)

on

  • 5,480 views

La societat feudal a l'Alta Edat Mitjana (Segles V - X)

La societat feudal a l'Alta Edat Mitjana (Segles V - X)

Statistics

Views

Total Views
5,480
Views on SlideShare
2,499
Embed Views
2,981

Actions

Likes
0
Downloads
42
Comments
0

3 Embeds 2,981

http://campus.iesemt.net 2535
http://mestreacasa.gva.es 248
http://iescapdellevant.org 198

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

La societat feudal (IES Cap de LLevant) La societat feudal (IES Cap de LLevant) Presentation Transcript

  • LA SOCIETAT MEDIEVAL
  • Entre els segles VIII i X l'Europa cristiana consolidà un sistema SOCIAL, econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de FEUDALISME. Cap al final de l’imperi Romà hi va haver un procés de ruralització de la societat. El declivi de l’economia i la paralització del comerç feien que a les ciutats hi hagués mancança d’aliments pels problemes de subministrament. La gent deixava les ciutats i buscava lloc per a poder viure a les grans explotacions agràries. ANTECEDENTS
  • En desaparèixer l’imperi Romà d’Occident, també van desaparèixer les seves estructures socials, cedint el pas a les monarquies electives, en les quals els reis ostentaven el poder. Tanmateix, per tal de mantenir-se en el poder, van haver de repartir or i terres entre els nobles i permetre que aquests governessin els seus propis territoris. Així doncs, bona part d'Europa es va dividir en petits regnes independents en els quals la noblesa s’anava apoderant de territoris alhora que l’autoritat reial s’afeblia a causa del perill d’invasions de pobles estrangers (normands, hongaresos i musulmans) i, de la dificultat de defensar els territoris i les poblacions.
  • El nom de FEUDALISME prové de feu que vol dir ‘possessió territorial d’un senyor feudal’. Els habitants que treballen aquestes terres són vassalls d’un senyor, li deuen fidelitat i li han de pagar rendes en forma de productes i d’hores de feina. Aquest sistema feudatari apareix per diversos motius, l’un conseqüència de l’altre: 1.- Els reis de l’època no disposen de prou recursos per a mantenir el control administratiu del territori ni tampoc d’exèrcit suficient per a defensar-lo. 2.- Per això, concedeixen la propietat territorial als nobles en pagament dels serveis de defensa de la població. 3.- La noblesa aconsegueix que aquestes terres siguin hereditàries. D’aquesta manera s’origina el feudalisme: el territori que es lliura al noble és el feu i la persona que el rep, el vassall.
  •  
  • Amb el temps, els senyors feudals, tot i ser vassalls del rei, actuen com si fossin reis locals assumint funcions pròpies d’aquell com ara administrar justícia, encunyar moneda…, fins i tot infeuden les seves terres a altres vassalls.
  • Organització de la societat feudal La societat feudal s’organitza en tres estaments: oratores , bellatores i laboratores , i alhora, es divideix entre els vassalls privilegiats i els que no ho són.
  • Els privilegiats són els que tenen feus i vassalls a les seves ordres i no han de pagar imposts, són els únics que poden dur armament, imparteixen justícia i no treballen. Els privilegiats pertanyen a dos dels tres estaments:
  • - Els bellatores (els qui lluiten), que està integrat per nobles i cavallers. Els nobles són grans propietaris que controlen la vida dels seus vassalls. Mentre que els cavallers tenen com a única possessió el cavall, l’equip de protecció i armes i viuen al castell del seu senyor sota el deure de defensar-lo si aquell els ho demana.
    • Dames:
    • Missió principal, casar-se i tenir fills.
    • Solteres ingressaven en monestirs.
    • Matrimonis concertats pels pares.
    • Dirigien la feina dels servents.
    • Educaven els fills més petits.
    • Brodaven i teixien.
    • Rarament sortien dels castell.
    • No podien desobeir el marit .
  • L’armadura d’un cavaller
  • -Els oratores (els qui preguen), que està format per la clerecia. Es dediquen a l’oració i a pregar per als altres dos estaments. Hem de diferenciar l’alta clerecia, formada per bisbes, abats, etc., és a dir, per fills de famílies nobles, i la baixa clerecia, formada per sacerdots i per frares.
  • LES ORDRES RELIGIOSES Oració Treball Cultura
  • Els no privilegiats són els laboratores (els qui treballen), que han de mantenir els privilegiats amb el seu treball. Aquest estament es divideix en: - Vilans , descendeixen de camperols lliures i treballen les terres dels senyors feudals, per les quals han de pagar al propietari, una part de la collita. Tenen moltes obligacions com ara haver de dedicar un determinat nombre de dies a l’any a treballar les terres exclusives del senyor, pagar per l’ús del molí, pagar per poder travessar el pont..., i, a més, l’església els reclama una desena part de la collita com a delme per a les seves despeses
  • - Serfs , no són lliures sinó que pertanyen al senyor des que neixen. També els vilans poden convertir-se en serfs si no paguen els imposts corresponents. Els serfs necessiten permís del senyor per a tot: casar-se, abandonar les terres, llegar béns als fills…
  • El vassallatge El concepte de fidelitat és el que articula qualsevol tipus de relació entre els habitants d’un regne, des del rei fins als pagesos. Els privilegiats estableixen pactes de fidelitat entre ells: el vassallatge . Els grans nobles juren fidelitat al monarca , i, alhora, els senyors que tenen vassalls a qui han repartit feus més petits, reben el jurament de vassallatge .
  • L’acte del jurament, ratificat per l’Església té dues parts: -En l’homenatge, el senyor concedeix un feu i ofereix protecció al vassall, el qual, a canvi, li jura fidelitat i obediència i li ofereix respecte, consell i ajut militar quan el senyor li ho reclami . El senyor i el vassall s’agafaven de les mans. Després, posaven les mans sobre l’evangeli o un objecte sagrat, i el vassall jurava fidelitat al senyor. El senyor en senyal de pacte i amistat el besava. -En la investidura , el senyor li lliura una espasa si és seglar o un bàcul si és religiós, com a símbol de poder sobre el castell i les terres. La relació de vassallatge va conformant una societat piramidal en la qual, per mitjà d’un sistema d’aliances entre clergues i nobles per defensar-se els uns als altres, mantenen sotmesa la gran massa de camperols.
  • A principi del feudalisme, el 90% de la societat europea és pagesa i viu en masos o viles petites. Les ciutats estan despoblades i en decadència
  • En conclusió l’Edat Mitjana es caracteritza per:
  •