SlideShare a Scribd company logo
1 of 22
U11 Antiga Grècia
Objectiu dia 1

• Saber explicar el relleu i el clima a l’Antiga
  Grècia i les seves conseqüències en
  l’agricultura.
1.1 Territori
• Grècia és, actualment, un estat europeu
  – Capital: Atenes
  – Fa 3000 anys no existia un únic estat grec
• La Grècia antiga estava formada per petits
  estats independents (tot i que els seus
  habitants parlaven la mateixa llengua i tenien
  la mateixa cultura)
• L’antiga cultura grega
va aparèixer al territori situat al sud dels Balcans, amb el golf de Corint
   com a centre.
• Els antics habitants de Grècia es comunicaven amb la navegació de
   cabotatge (de port a port tot seguint la línia de la costa)
    – Per què?
       - La terra era molt eixuta (seca)
       - estava envoltada de mar
       - Hi havia moltes illes habitades a la Mar Jònica i Egea



                Es van estendre per tota la mar Egea fins arribar a la
                costa d’Àsia Menor
1.2 El relleu i el clima
•   Grècia és un país muntanyós
•   Les seves costes tenen molts ports naturals
•   Cap punt de Grècia està a més de 75 km del mar
•   Grècia és un país amb pocs rius
•   El seu clima és Mediterrani:
     – Estius llargs i secs
     – Hiverns suaus i secs
    Clima Mediterrani + pocs rius



    Agricultura de secà: “Conreu d’espècies agrícoles que en tenen prou
      amb l’aigua de la pluja per créixer i madurar”
    - És una agricultura de rendiments baixos
    - Conreu de: cereals, vinya i olivera (la trilogia de secà mediterrània)
• Grècia tenia poques riqueses naturals



• Els habitants de Grècia van viatjar per mar
  per buscar, a través del comerç, recursos.



• La cultura grega es va estendre per bona part
  de la Mediterrània
Objectiu del dia 2

• Saber identificar les etapes en que es divideix
  la història de l ‘antiga Grècia i explicar què
  signifiquen els termes polis, aristrocràcia,
  trania i democràcia.
2. Les etapes de l’Antiga Grècia

• L’ Antiga Grècia es divideix en 3 etapes:

• Època arcaica (s. VIII-VI a.C.)
• Època clàssica (s. V a.C.)
• Època hel·lenística (s. IV-II a.C.)
2.1 L’època arcaica
• Els grecs antics, a diferència dels egipcis i els
  mesopotàmics, no van formar grans estats.
   – Es van organitzar al voltant d’una polis (“ciutats”). Ex:
     Atenes, Esparta, Milet…
   – Cada polis era una ciutat-estat independent que també
     incloïa els camps i els pobles del voltant.


Qui manava a les polis?
El poder estava en mans d’una minoria de grans
   propietaris agrícoles: els aristoi (“els millors”)
   Aquest sistema de govern s’anomena aristrocràcia
• Però l’aristocràcia no era una forma de govern
  acceptada per tothom
  – Els comerciants volien més poder
  – Els camperols tenien por de convertir-se en esclaus si
    acumulaven deutes
  Hi havia líders polítics que prometien millores i els grups
    descontents els hi van donar poder:
  així va aparèixer la tirania, el poder estava en
  mans d’una sola persona: el tirà (govern
  dictatorial)
  Al s. V diverses polis van adoptar una altra forma de govern:
    la democràcia             el govern del poble
Objectiu del dia 3

• Saber explicar el terme democràcia i distingir
  la composició de la societat atenesa en el s.V
2.2 L’època clàssica (s.V a.C)
1ª forma de govern: aristocràcia (el govern de la minoria)
2ª forma de govern: tirania (el govern d’un sol home)
3ª forma de govern: DEMOCRÀCIA (el govern del poble)

• Al s. V diverses polis van adoptar una altra forma de
  govern: la democràcia: el govern del poble, més
  concretament…

              EL GOVERN DELS CIUTADANS
La democràcia
• Tots els ciutadans participen al govern de la
  polis i prenien les principals decisions
  polítiques.
- Fan les lleis
- Fixen els impostos
- Declaren la guerra a altres estats, etc.
Es reunien un cop al mes a l’agora (Plaça pública
  de la ciutat) per prendre les decisions
  polítiques.
PERÒ no tots eren ciutadans a la Grècia
  Antiga!!!!
La composició de la societat atenesa al s. V a.C
•   Ciutadans:                     SÓN UNA MINORIA TAMBÉ!!!!!
     – només els homes (les dones no)
     – + de 20 anys
     – Els estrangers no ho són
     – Els esclaus no ho són
•   Estrangers
-   Nascuts fora de la “polis” (ciutat) o fills dels estrangers
-   No tenen drets polítics (no participen a la democràcia)
-   Són comerciants o artesans
•   Esclaus
     - Són propietat d’una altra persona
     - No cobren per la seva feina, no tenen cap decisió sobre la seva vida i el
        seu treball
• Les dones: no tenien drets polítics i no participaven a la vida
  pública
Objectiu del dia 4

• Saber explicar les principals característiques
  de l’art grec (arquitectura i escultura).
El temple grec
El temple grec
• És l’edifici més important de l’arquitectura grega
• Es construia a l’acròpolis (la part alta i fortificada
  de la ciutat)
• S’hi guarda l’estàtua de la divinitat a la qual es
  dedicava (els grecs també eren politeïstes)
• Els fidels no hi podien entrar
• Són un exemple d’arquitectura arquitravada: hi
  predomina la línia recta i no s’utilitza l’arc ni la
  volta.
• Poden ser de 3 estils diferents: dòric, jònic o
  corinti
La columna en l’estil dòric, jònic i
             corinti
            Dòric         Jònic            Corinti
Base        No            Sí               Sí
Fust        Més gruixut   Més estilitzat   Més estilitzat
Capitell    Collarí       Volutes          Fulles d’acant
Arquitrau   Llis          En tres parts    En tres parts
Fris        Triglifs      Corregut         Corregut
Cornisa     Més ampla     Més estreta      Més estreta
L’escultura grega de cada etapa
                històrica
            Proporció               Expressió del      Moviment
                                    rostre
Època       No respecta la          Inexpressiu        Rigidesa
arcaica     proporció

Època       Proporcionades:         Tranquil·litat /   Moviment lleu
clàssica    busquen expressar       serè
            l’ideal de bellesa


Època       Proporcionades, però    Expressivitat      Molt de
hel·lenísti no busquen l’ideal de   (ex: dolor)        moviment
ca          bellesa. Volen ser
            realistes i expressar
            sentiments

More Related Content

What's hot

What's hot (18)

Colonitzacions gregues
Colonitzacions greguesColonitzacions gregues
Colonitzacions gregues
 
Hª de grècia i minoica-micènics-fosca
Hª de grècia i minoica-micènics-foscaHª de grècia i minoica-micènics-fosca
Hª de grècia i minoica-micènics-fosca
 
Etapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització GregaEtapes De La Civilització Grega
Etapes De La Civilització Grega
 
La grècia clàssica
La grècia clàssicaLa grècia clàssica
La grècia clàssica
 
El món grec
El món grecEl món grec
El món grec
 
Tema 1: El món clàssic grècia i roma
Tema 1:  El món clàssic grècia i romaTema 1:  El món clàssic grècia i roma
Tema 1: El món clàssic grècia i roma
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
La grècia clàssica
La grècia clàssicaLa grècia clàssica
La grècia clàssica
 
La història dels grecs
La història dels grecsLa història dels grecs
La història dels grecs
 
La manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecsLa manera de viure dels grecs
La manera de viure dels grecs
 
Tema 11 Grecia
Tema 11 GreciaTema 11 Grecia
Tema 11 Grecia
 
Hª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaicaHª de grècia ii-època arcaica
Hª de grècia ii-època arcaica
 
16 Grecs PDF
16 Grecs PDF16 Grecs PDF
16 Grecs PDF
 
Unitat 11. El món grec. Part 2
Unitat 11. El món grec. Part 2 Unitat 11. El món grec. Part 2
Unitat 11. El món grec. Part 2
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
1 h.l’hèlade
1 h.l’hèlade1 h.l’hèlade
1 h.l’hèlade
 
Hª de grècia iii-època clàssica
Hª de grècia iii-època clàssicaHª de grècia iii-època clàssica
Hª de grècia iii-època clàssica
 
Unitat 11. El món grec
Unitat 11. El món grecUnitat 11. El món grec
Unitat 11. El món grec
 

Viewers also liked

Viewers also liked (8)

Pere Joan Roger_Miquel (1r_C)
Pere Joan Roger_Miquel (1r_C)Pere Joan Roger_Miquel (1r_C)
Pere Joan Roger_Miquel (1r_C)
 
Antiga Grecia Clásica_Touro
Antiga Grecia Clásica_TouroAntiga Grecia Clásica_Touro
Antiga Grecia Clásica_Touro
 
Déus grecs
Déus grecsDéus grecs
Déus grecs
 
Power point déus grecs
Power point déus grecsPower point déus grecs
Power point déus grecs
 
L'antiga Grècia
L'antiga GrèciaL'antiga Grècia
L'antiga Grècia
 
Introducció a la Filosofia
Introducció a la FilosofiaIntroducció a la Filosofia
Introducció a la Filosofia
 
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic RègimEl segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
El segle XVIII, la crisi de l'Antic Règim
 
Art Clàssic prehel·lènic i grec
Art Clàssic prehel·lènic i grecArt Clàssic prehel·lènic i grec
Art Clàssic prehel·lènic i grec
 

Similar to U11 antiga grècia

El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaRaül Pons Chust
 
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Armand Vizcarro
 
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cEDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cDolors
 
Temes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicTemes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicxgoterris
 
Grècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard RiuGrècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard RiuEduard Riu
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma MROSAL4
 
Antiga Grècia 1
Antiga Grècia 1Antiga Grècia 1
Antiga Grècia 1David de A
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaMROSAL4
 
Grècia clàssica ii
Grècia clàssica iiGrècia clàssica ii
Grècia clàssica iiarritatanet
 

Similar to U11 antiga grècia (20)

El món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): GrèciaEl món clàssic (I): Grècia
El món clàssic (I): Grècia
 
PRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grecPRIMER ESO: El mòn grec
PRIMER ESO: El mòn grec
 
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
Grècia, presentació Noa, Aroa i Josep.
 
Edat antiga
Edat antigaEdat antiga
Edat antiga
 
PPT Antiga Grècia.pdf
PPT Antiga Grècia.pdfPPT Antiga Grècia.pdf
PPT Antiga Grècia.pdf
 
El mon grec
El mon grecEl mon grec
El mon grec
 
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.cEDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
EDAT ANTIGA : Alejandra, Lucía, Nuria, Hanna, Saray.c
 
Els grecs
Els grecsEls grecs
Els grecs
 
Temes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classicTemes 12 i 13 el mon grec classic
Temes 12 i 13 el mon grec classic
 
tema9-160430131429.pptx
tema9-160430131429.pptxtema9-160430131429.pptx
tema9-160430131429.pptx
 
Grècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard RiuGrècia. Eduard Riu
Grècia. Eduard Riu
 
Grècia (nou)
Grècia (nou)Grècia (nou)
Grècia (nou)
 
Colonitzacions2
Colonitzacions2Colonitzacions2
Colonitzacions2
 
Grècia 2
Grècia  2Grècia  2
Grècia 2
 
Colonitzacions
ColonitzacionsColonitzacions
Colonitzacions
 
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma  Tema 1 el món clàssic grècia i roma
Tema 1 el món clàssic grècia i roma
 
Antiga Grècia 1
Antiga Grècia 1Antiga Grècia 1
Antiga Grècia 1
 
Grup2
Grup2Grup2
Grup2
 
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i RomaTema 1 el món clàssic Grècia i Roma
Tema 1 el món clàssic Grècia i Roma
 
Grècia clàssica ii
Grècia clàssica iiGrècia clàssica ii
Grècia clàssica ii
 

Recently uploaded

Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfErnest Lluch
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxRosabel UA
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxcarleslucmeta
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓLasilviatecno
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfErnest Lluch
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfErnest Lluch
 

Recently uploaded (7)

Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdfCatalà parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
Català parelles 1r -Natalia i LunaHORIZONTAL.pdf
 
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptxPresentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
Presentació bloc 3 Perspectiva gènere.pptx
 
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptxpresentació treball i energia 1 Batx.pptx
presentació treball i energia 1 Batx.pptx
 
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdfDíptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
Díptic CFGM cfgm cfgm cfgm cfgm cfgm .pdf
 
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓII BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
II BLOC ACTIVITATS APP INVENTOR PROGRAMACIO I DIGITALITZACIÓ
 
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdfJFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
JFCatalà 5è - EmmaVAZQUEZRODRIGUEZ.pdf
 
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdfJOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
JOCS FLORALSCatalà 6è - Isak Arenas.pdf
 

U11 antiga grècia

  • 2.
  • 3. Objectiu dia 1 • Saber explicar el relleu i el clima a l’Antiga Grècia i les seves conseqüències en l’agricultura.
  • 4.
  • 5.
  • 6. 1.1 Territori • Grècia és, actualment, un estat europeu – Capital: Atenes – Fa 3000 anys no existia un únic estat grec • La Grècia antiga estava formada per petits estats independents (tot i que els seus habitants parlaven la mateixa llengua i tenien la mateixa cultura)
  • 7. • L’antiga cultura grega va aparèixer al territori situat al sud dels Balcans, amb el golf de Corint com a centre. • Els antics habitants de Grècia es comunicaven amb la navegació de cabotatge (de port a port tot seguint la línia de la costa) – Per què? - La terra era molt eixuta (seca) - estava envoltada de mar - Hi havia moltes illes habitades a la Mar Jònica i Egea Es van estendre per tota la mar Egea fins arribar a la costa d’Àsia Menor
  • 8. 1.2 El relleu i el clima • Grècia és un país muntanyós • Les seves costes tenen molts ports naturals • Cap punt de Grècia està a més de 75 km del mar • Grècia és un país amb pocs rius • El seu clima és Mediterrani: – Estius llargs i secs – Hiverns suaus i secs Clima Mediterrani + pocs rius Agricultura de secà: “Conreu d’espècies agrícoles que en tenen prou amb l’aigua de la pluja per créixer i madurar” - És una agricultura de rendiments baixos - Conreu de: cereals, vinya i olivera (la trilogia de secà mediterrània)
  • 9. • Grècia tenia poques riqueses naturals • Els habitants de Grècia van viatjar per mar per buscar, a través del comerç, recursos. • La cultura grega es va estendre per bona part de la Mediterrània
  • 10. Objectiu del dia 2 • Saber identificar les etapes en que es divideix la història de l ‘antiga Grècia i explicar què signifiquen els termes polis, aristrocràcia, trania i democràcia.
  • 11. 2. Les etapes de l’Antiga Grècia • L’ Antiga Grècia es divideix en 3 etapes: • Època arcaica (s. VIII-VI a.C.) • Època clàssica (s. V a.C.) • Època hel·lenística (s. IV-II a.C.)
  • 12. 2.1 L’època arcaica • Els grecs antics, a diferència dels egipcis i els mesopotàmics, no van formar grans estats. – Es van organitzar al voltant d’una polis (“ciutats”). Ex: Atenes, Esparta, Milet… – Cada polis era una ciutat-estat independent que també incloïa els camps i els pobles del voltant. Qui manava a les polis? El poder estava en mans d’una minoria de grans propietaris agrícoles: els aristoi (“els millors”) Aquest sistema de govern s’anomena aristrocràcia
  • 13. • Però l’aristocràcia no era una forma de govern acceptada per tothom – Els comerciants volien més poder – Els camperols tenien por de convertir-se en esclaus si acumulaven deutes Hi havia líders polítics que prometien millores i els grups descontents els hi van donar poder: així va aparèixer la tirania, el poder estava en mans d’una sola persona: el tirà (govern dictatorial) Al s. V diverses polis van adoptar una altra forma de govern: la democràcia el govern del poble
  • 14. Objectiu del dia 3 • Saber explicar el terme democràcia i distingir la composició de la societat atenesa en el s.V
  • 15. 2.2 L’època clàssica (s.V a.C) 1ª forma de govern: aristocràcia (el govern de la minoria) 2ª forma de govern: tirania (el govern d’un sol home) 3ª forma de govern: DEMOCRÀCIA (el govern del poble) • Al s. V diverses polis van adoptar una altra forma de govern: la democràcia: el govern del poble, més concretament… EL GOVERN DELS CIUTADANS
  • 16. La democràcia • Tots els ciutadans participen al govern de la polis i prenien les principals decisions polítiques. - Fan les lleis - Fixen els impostos - Declaren la guerra a altres estats, etc. Es reunien un cop al mes a l’agora (Plaça pública de la ciutat) per prendre les decisions polítiques. PERÒ no tots eren ciutadans a la Grècia Antiga!!!!
  • 17. La composició de la societat atenesa al s. V a.C • Ciutadans: SÓN UNA MINORIA TAMBÉ!!!!! – només els homes (les dones no) – + de 20 anys – Els estrangers no ho són – Els esclaus no ho són • Estrangers - Nascuts fora de la “polis” (ciutat) o fills dels estrangers - No tenen drets polítics (no participen a la democràcia) - Són comerciants o artesans • Esclaus - Són propietat d’una altra persona - No cobren per la seva feina, no tenen cap decisió sobre la seva vida i el seu treball • Les dones: no tenien drets polítics i no participaven a la vida pública
  • 18. Objectiu del dia 4 • Saber explicar les principals característiques de l’art grec (arquitectura i escultura).
  • 20. El temple grec • És l’edifici més important de l’arquitectura grega • Es construia a l’acròpolis (la part alta i fortificada de la ciutat) • S’hi guarda l’estàtua de la divinitat a la qual es dedicava (els grecs també eren politeïstes) • Els fidels no hi podien entrar • Són un exemple d’arquitectura arquitravada: hi predomina la línia recta i no s’utilitza l’arc ni la volta. • Poden ser de 3 estils diferents: dòric, jònic o corinti
  • 21. La columna en l’estil dòric, jònic i corinti Dòric Jònic Corinti Base No Sí Sí Fust Més gruixut Més estilitzat Més estilitzat Capitell Collarí Volutes Fulles d’acant Arquitrau Llis En tres parts En tres parts Fris Triglifs Corregut Corregut Cornisa Més ampla Més estreta Més estreta
  • 22. L’escultura grega de cada etapa històrica Proporció Expressió del Moviment rostre Època No respecta la Inexpressiu Rigidesa arcaica proporció Època Proporcionades: Tranquil·litat / Moviment lleu clàssica busquen expressar serè l’ideal de bellesa Època Proporcionades, però Expressivitat Molt de hel·lenísti no busquen l’ideal de (ex: dolor) moviment ca bellesa. Volen ser realistes i expressar sentiments