Your SlideShare is downloading. ×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Informe conjuntura economica de Catalunya 2on. trimestre 2010

510

Published on

Informe de conjuntura econòmica de Catalunya corresponent al 2on. trimestre del 2010

Informe de conjuntura econòmica de Catalunya corresponent al 2on. trimestre del 2010

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
510
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 1 Conjuntura Econòmica de Catalunya Gabinet d’Estudis Econòmics II trimestre del 2010
  • 2. ECONOMIA CATALANA Índex I. Activitat Activitat econòmica ...................3 Demanda interna .......................4 Sector exterior ............................5 Indústria......................................7 Construcció.................................9 Serveis i comerç minorista........11 Turisme.....................................12 Serveis a les empreses ............13 II. Mercat de treball .....................14 III. Preus i salaris Preus de consum......................16 Preus industrials .......................17 Preus de l’habitatge ..................18 Costos laborals.........................19
  • 3. I. ACTIVITAT 3 PIB Activitat econòmica 6 L’economia catalana creix el segon trimestre, per Taxa de variació interanual, en % 4 segona vegada consecutiva 2 0 L’economia catalana ha crescut el 0,1 % el segon trimestre respecte al primer, segons l’indicador sintètic d’activitat de la -2 Cambra. És a dir, registra un creixement intertrimestral -4 positiu, per segona vegada consecutiva. Aquesta evolució ha -6 continuat moderant la caiguda interanual, fins al -0,9 % el I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II segon trimestre. Els components de demanda que han PIB Catalunya PIB zona euro impulsat el creixement intertrimestral han estat, sobretot les PIB per sectors exportacions, i en menor grau, el consum privat. Pel costat 10 de l’oferta, els sectors que han explicat el creixement han estat la indústria i els serveis. Taxa de variació interanual, en % 5 La caiguda interanual es frenarà el tercer trimestre, 0 segons l’indicador de clima de la Cambra -5 L’Indicador de Clima Empresarial de Catalunya (ICEC), que -10 elabora la Cambra a partir de les enquestes de conjuntura, avança que la caiguda interanual del PIB català es frenarà el -15 I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II tercer trimestre, en què pràcticament serà zero (-0,1 %). La Indústria Construcció Serveis caiguda del VAB industrial es continuarà moderant i el VAB Creixem ent del PIB dels serveis creixerà lleugerament, per segon trimestre Previsions de la Cambra consecutiu. El VAB de la construcció, en canvi, mantindrà 3 2,8 2,5 una caiguda forta, semblant a la dels trimestres anteriors. 2 Per al conjunt de l’any 2010, la Cambra preveu que el PIB 1,5 català caurà el -0,5 % i que creixerà moderadament el 2011 0,9 1 0,7 (0,7 %). Destaca la revisió a l’alça de les previsions de 0,4 creixement de l’exportació per al 2010, des del 2,3 % que es 0 preveia el febrer, fins al 6,1 % previst el juliol. L’elevat grau -0,5 -0,6 d’obertura a l’exterior i l’esforç de les empreses per -1 Cat alunya Espanya Zona eur o ( 1) Est at s Unit s ( 1) internacionalitzar-se és un factor diferencial de l’economia 2010 2011 (1) Pr evisions de la Comissió Europea de maig del 2010 catalana que està impulsant el seu creixement. QUADRE 1. Activitat i demanda Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font Activitat Indicador sintètic de PIB II trim. 10 -0,9 -1,62 -4,1 CAMBRABCN I trim. 10 -1,3 -1,3 -3,6 INE 2 Indústria II trim. 10 -2,9 -4,9 -12,3 CAMBRABCN I trim. 10 -3,7 -3,7 -14,7 INE Construcció II trim. 10 -7,7 -7,72 -6,3 CAMBRABCN I trim. 10 -5,9 -5,9 -6,3 INE Serveis II trim. 10 0,6 0,32 -1,3 CAMBRABCN I trim. 10 -0,7 -0,7 -2,0 INE Creació d'empreses juny 10 124,3 6,0 -26,7 IDESCAT juny 10 188,8 15,9 -29,9 IDESCAT Demanda Consum privat II trim. 10 -0,4 -1,32 -5,1 CAMBRABCN I trim. 10 -0,6 -0,6 -5,0 INE Formació bruta de capital fix II trim. 10 -8,4 -10,02 -14,8 CAMBRABCN I trim. 10 -9,9 -9,9 -15,3 INE Exportacions de béns3 maig 10 18,0 16,3 -18,2 DGD maig 10 25,7 16,2 -5,0 DGD Importacions de béns3 maig 10 27,1 12,4 -23,1 DGD maig 10 26,1 12,9 -26,2 DGD 1 2 3 Dada acumulada de l'any actual Estimació Dades en valors nominals
  • 4. 4 Demanda interna Matriculació de turismes El consum privat ha crescut el segon trimestre, 40 Taxa de var. interanual acum. 12 mesos, en % 30 avançant-se a la pujada de l’IVA 20 Segons les estimacions de la Cambra, el consum privat ha 10 crescut el 0,3 % intertrimestral, el segon trimestre, un 0 -10 creixement que, en bona part, obeeix a un avenç del consum -20 per evitar l’increment de l’IVA d’aquest mes de juliol. Aquesta -30 evolució ha fet que la caiguda interanual s’hagi moderat, fins -40 al -0,4 %, el segon trimestre. Ara bé, aquest avenç del -50 2007 2008 2009 2010 consum de les famílies podria tenir l’efecte contrari a la segona part de l’any 2010. Així mateix, cal destacar que el creixement de les matriculacions de turismes ha estat del Importacions de béns d'equipament i utilització de la capacitat productiva 45,4 % interanual el segon trimestre, 1,5 punts superior al 40 80 del trimestre anterior però que el creixement s’ha començat a Imp. béns eq. - Taxa var. int. 12 mesos, 30 75 desaccelerar el juny com a conseqüència de l’esgotament 20 UCP - Percentatge 70 dels fons públics per a l’ajuda a la compra d’automòbils. 10 0 65 També cal destacar que l’impuls del consum ha fet créixer , % -10 les importacions de manufactures de consum (8 % interanual 60 -20 fins al maig), i especialment les de béns de consum durador 55 -30 (45,2 % interanual fins al maig). -40 50 I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II La inversió continua caient més moderadament el Importacions de béns d'equipament Utilització de la capacitat productiva segon trimestre, però a un ritme encara elevat Crèdit al sector privat L’indicador sintètic d’inversió de la Cambra situa la caiguda 30 interanual en el -8,4 % el segon trimestre, la més moderada 25 Taxa de variació interanual, en % que es registra des del final del 2008 però encara continua 20 sent elevada. Tanmateix, comencen a haver alguns indicis 15 positius amb relació a la inversió en béns d’equipament: la 10 producció d’aquest tipus de béns ha augmentat el 4 % 5 interanual els cinc primers mesos del 2010, després d’haver 0 caigut fortament el 2009. Així mateix, la matriculació de -5 I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 vehicles industrials ha començat a créixer el segon trimestre Catalunya Espanya (10,1 % interanual). QUADRE 2. Demanda interna Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font Indicadors de consum Consum privat II trim. 10 -0,4 -1,32 -5,1 CAMBRABCN I trim. 10 -0,6 -0,6 -5,0 INE Matriculacions de turismes juny 10 34,0 44,7 -13.5 DGT juny 10 24,7 39,6 -18,1 DGT IPI dels béns de consum3 maig 10 1,5 1,4 -8,0 INE maig 10 1,5 1,1 -8,2 INE Crèdit al sector privat I trim. 10 0,3 0,3 0,9 BE I trim. 10 -1,3 -1,3 -1,0 BE Import. béns consum durador maig 10 92,1 45,2 -12,9 DGD maig 10 52,0 36,4 -15,0 DGD Importació manufact. consum maig 10 28,6 8,0 -13,2 DGD maig 10 28,4 6,5 -13,6 DGD Indicadors d'inversió Formació bruta de capital fix II trim. 10 -8,4 -10,02 -14,8 CAMBRABCN I trim. 10 -9,9 -9,9 -15,3 INE Matriculacions vehic. indust. juny 10 29,7 4,1 -33,2 DGT juny 10 25,2 16,5 -39,7 DGT IPI dels béns d’equipament3 maig 10 1,0 4,0 -25,8 INE maig 10 -0,4 -2,7 -22,1 INE Importació béns d’equipament maig 10 27,5 12,2 -32,8 DGD maig 10 19,0 5,5 -31,2 INE 1 2 3 Dada acumulada de l'any actual Estimació Sèrie corregida de calendari
  • 5. Sector exterior 5 Les exportacions creixen el 16,3 % interanual fins Comerç exterior de béns al maig, però les importacions repunten amb força 20 Taxa var. interanual acum. 12 mesos, en % Les darreres dades de comerç exterior de béns posen de 10 manifest la recuperació del creixement de les exportacions de béns, però també de les importacions. D’una banda, les 0 vendes a l’exterior han crescut el 16,3 % nominal els cinc -10 primers mesos del 2010 amb relació al mateix període del 2009. D’altra banda, les importacions també han tornat a -20 créixer, el 12,4 % en el mateix període. El fort creixement de -30 les importacions, especialment l’abril i el maig, ha fet que 2007 2008 2009 2010 Exportacions Importacions aquestes hagin superat en valor a les exportacions, i per tant, el dèficit comercial hagi tornat a créixer (3,7 % fins al Exportacions de béns per sectors econòmics maig), després de la forta caiguda del 2009 (-32,7 %). Això 30 Taxa var. interanual acum. 12 mesos, en % també ha fet que la taxa de cobertura hagi cedit a la baixa 20 els dos últims mesos, fins a situar-se en el 71,3 % de mitjana 10 els cinc primers mesos del 2010, tot i que continua sent la 0 més elevada dels darrers vuit anys. -10 Les exportacions a fora de la UEM creixen el triple -20 que les dirigides a aquesta zona, fins al maig -30 2007 2008 2009 2010 Les vendes a fora de la UEM han crescut el 27,7 % Manufactures de consum Béns d'equipament Sector d'automoció interanual fins al maig, molt per sobre del que han crescut les dirigides a la UEM (9 %). Concretament, fora de la UEM, Exportacions de béns. Detall geogràfic Gener-maig del 2010 les exportacions més dinàmiques s’han dirigit a l’Europa no 35 32,0 comunitària (36,2 %), sobretot a Suïssa, Turquia i Rússia, i Taxa de variació interanual, en % 30 també a Àsia (32 %), sobretot a l’Índia, la Xina i el Japó. 25 21,1 21,3 Aquest dinamisme ha comportat un augment de les compres 18,7 20 a fora de la UEM (30,8 % fins al maig). Les importacions de 16,3 15 la UEM encara cauen en termes acumulats (-2,9 %), però els 10,4 10 9,0 darrers tres mesos han començat a créixer amb força. Dintre 5 de la UEM, destaca el comportament favorable de les 0 Zona euro UE-27 Estats Units Amèrica Llatina Àsia Àfrica vendes a França i a Itàlia, que han augmentat el 12,3 % i i Mèxic Total exportacions l’11,2 % fins al maig, respectivament. En canvi, les dirigides a Alemanya pràcticament estan estancades (0,52 %). QUADRE 3. Sector exterior Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font Exportacions maig 10 18,0 16,3 -18,2 DGD maig 10 25,7 16,2 -5,0 DGD Zona euro maig 10 8,2 9,0 -17,2 DGD maig 10 23,4 14,1 -13,8 DGD Resta del món maig 10 32,4 27,7 -19,6 DGD maig 10 28,9 19,1 -18,6 DGD Manufactures de consum maig 10 15,9 6,2 -6,3 DGD maig 10 16,1 4,6 -6,5 DGD Béns d’equipament maig 10 17,0 9,7 -26,7 DGD maig 10 31,8 14,9 -16,2 DGD Sector d’automoció maig 10 1,5 16,4 -21,3 DGD maig 10 11,3 13,5 -15,1 DGD Importacions maig 10 27,1 12,4 -23,1 DGD maig 10 26,1 12,9 -26,2 DGD Zona euro maig 10 15,2 -2,9 -21,9 DGD maig 10 10,1 2,9 -22,6 DGD Resta del món maig 10 40,4 30,8 -24,5 DGD maig 10 42,6 22,7 -29,1 DGD Manufactures de consum maig 10 28,6 8,0 -13,2 DGD maig 10 28,4 6,5 -13,6 DGD Béns d’equipament maig 10 27,5 12,2 -32,8 DGD maig 10 19,0 5,5 -31,2 DGD Sector d’automoció maig 10 27,9 -23,3 -19,7 DGD maig 10 5,3 -1,2 -21,6 DGD 1 Dada acumulada de l'any actual
  • 6. 6 QUADRE 4. Previsions d’exportacions i importacions1 Gairebé el 40 % del dèficit comercial prové dels 2010 2011 Data publicació productes energètics EXPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS Els sectors que més han contribuït al creixement de les Generalitat 1,0 --- novembre 09 exportacions han estat, sobretot, el químic, i en menor grau, BBVA 7,4 9,9 juny 10 el de l’automòbil i el de béns d’equipament. El sector de béns Caixa Catalunya 10,7 5,0 juliol 10 CAMBRABCN 6,1 5,2 juliol 10 de consum durador és l’únic que encara registra una caiguda Mitjana 6,3 6,7 de les exportacions, arrossegat per l’electrònica de consum, i IMPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS per tant, ha fet una contribució negativa. Pel que fa al saldo comercial (exportacions menys importacions), cal destacar Generalitat -2,8 --- novembre 09 que el de l’automòbil és l’únic que ha registrat superàvit els BBVA 4,7 6,4 juny 10 cinc primers mesos del 2010. La resta de sectors han Caixa Catalunya 3,2 2,3 juliol 10 CAMBRABCN 0,9 0,5 juliol 10 registrat dèficit, especialment el de productes energètics. Mitjana 1,5 3,1 L’augment del preu del petroli i la depreciació de l’euro vers 1 Previsions d’exportacions i importacions en termes de comptabilitat nacional el dòlar en el què portem del 2010 ha encarit notablement les importacions de productes energètics i ha fet que el dèficit 1 Competitivitat en preus industrials enfront de la comercial associat a aquests s’hagi elevat fins als 3.036 106 UE-27 milions d’euros, gairebé el 40 % del dèficit total, que ha estat 105 de 7.675 milions d’euros fins al maig. 104 Índex 1999 = 100 La Cambra eleva la previsió de creixement de les 103 exportacions de béns i serveis fins al 6,1 % el 2010 102 101 El bon comportament del comerç mundial en el què portem 100 d’any, juntament amb la depreciació de l’euro enfront del 99 dòlar, han impulsat les exportacions catalanes i han fet que I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV la Cambra hagi revisat a l’alça les previsions de creixement de les exportacions de béns i serveis, fins al 6,1 % real per al conjunt del 2010 (2,3 % previst el febrer i 4,5 % el juny). Per al 2011, es preveu que les exportacions continuaran creixent QUADRE 5. Indicadors de tipus de canvi i de competitivitat a bon ritme, per sobre del 5 %. Les previsions de la Cambra última dada anterior 2009 també assenyalen que les importacions de béns i serveis Índex de tipus de canvi1 retornen a una senda de creixement lleugerament positiu, Dòlar/euro 1 juny 10 1,221 1,257 1,395 Un augment de l’índex denota una pèrdua de competitivitat de les manufactures Ien/euro i viceversa catalanes juny 10 111,0 115,8 130,2 tant el 2010 com el 2011. Per tant, la disminució del dèficit 2 Indicadors de competitivitat comercial registrada durant el 2009 podria alentir-se, o fins i 3 Enfront de la UE-27 IV trim. 09 105,0 104,5 102,9 tot tornar a créixer. Enfront de p. desenvolupats IV trim. 09 108,0 108,0 106,83 1 Mitjanes mensuals 2 Índex de canvi efectiu nominal amb preus industrials. Un augment de l’índex denota una pèrdua de competitivitat de les manufactures catalanes i viceversa 3 Mitjana de l’any 2008 Font: Banc d’Espanya i IDESCAT
  • 7. Indústria 7 PIB. Sector de la indústria L’activitat industrial creix i modera el descens 4 interanual fins al -2,7 %, el segon trimestre 0 La Cambra estima que l’acitivitat industrial ha registrat un -4 creixement intertrimestral positiu el segon trimestre (0,5 %), com ja ho va fer el primer. Aquesta evolució ha estat -8 afavorida, en bona part, per l’impuls de l’exportació de béns i - 12 ha suposat que la caiguda interanual de l’activitat a la indústria s’hagi moderat, fins al -2,7 % el segon trimestre. En - 16 I- 07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II els cinc primers mesos del 2010, destaquen els creixements de la producció de béns intermedis i béns d’equipament, del 4,9 % i del 4 % interanual, mentre que el de la producció de Índex de producció industrial Sèrie corregida de calendari béns de consum ha estat més moderat, de l’1,4 %, en haver 20 començat a créixer més tard, a partir del març. Taxa var. interanual acum. 12 mesos, en % 10 La millora de la marxa dels negocis a la indústria 0 s’accentua el segon trimestre -10 Els resultats de l’enquesta de conjuntura a la indústria assenyalen que la millora de la marxa dels negocis s’ha -20 intensificat una mica, el segon trimestre, malgrat que encara -30 és dolenta. Així mateix, el creixement de la facturació s’ha 2007 2008 2009 2010 Béns de consum Béns d'equipament Béns intermedis accelerat, tant la total com la facturació a l’estranger. Cal destacar també que el descens de la inversió pràcticament Ocupació s’ha frenat el segon trimestre, després de gairebé dos anys i 10 mig de caigudes. L’ús de la capacitat productiva ha continuat Taxa de variació interanual, en % 5 augmentant, fins al 70 % el segon trimestre, el més elevat 0 des del tercer del 2008. La feblesa de la demanda, primer factor limitador de la marxa dels negocis, perd força -5 d’importància en passar de comptar amb el 77 % de les -10 respostes el primer trimestre, al 68 % el segon. Mentre que -15 l’augment dels costos de producció guanya importància com -20 a factor limitador de la marxa dels negocis (passa del 29 % I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 al 36 %), i ja supera el de les dificultats de finançament, que Indústria Total es manté pràcticament estable, a l’igual que l’augment de la competència. QUADRE 6. Indústria Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font Indicador d’activitat industrial II trim. 10 -2,9 -4,92 -12,3 CAMBRABCN I trim. 10 -3,7 -3,7 -14,7 INE 3 Índex de producció industrial maig 10 3,7 4,0 -15,6 INE maig 10 3,3 1,3 -15,8 INE Béns de consum3 maig 10 1,5 1,4 -8,0 INE maig 10 1,5 1,1 -8,2 INE Béns d'equipament3 maig 10 1,0 4,0 -25,8 INE maig 10 -0,4 -2,7 -22,1 INE Béns intermedis3 maig 10 6,1 4,9 -19,5 INE maig 10 7,9 4,5 -21,0 INE Producció de turismes maig 10 5,3 28,4 -18,7 MITYC maig 10 16,3 26,6 -7,6 MITYC Producció de vehic. indust. maig 10 124,4 153,2 -67,2 MITYC maig 10 67,0 60,1 -39,5 MITYC Importació turismes i motos maig 10 52,5 -45,3 -20,2 DGD maig 10 -10,2 -24,3 -19,1 DGD Importació components autom. maig 10 9,5 27,5 -18,8 DGD maig 10 24,3 31,3 -24,0 DGD Ocupats - Indústria I trim. 10 -8,6 -8,6 -16,5 INE I trim. 10 -10,4 -10,4 -13,3 INE Aturats registrats - Indústria juny 10 2,6 11,3 51,0 INEM juny 10 1,8 7,3 46,4 INEM 1 2 3 Dada acumulada de l’any actual Estimació Sèrie corregida de calendari
  • 8. 8 La millora de la marxa dels negocis és més suau al Marxa dels negocis 0 Normal material de transport que a la resta de branques -7 Pràcticament totes les branques industrials han apuntat una Saldo, en percentatge millora de la marxa dels negocis el segon trimestre, si bé en -20 -21 el cas de la fabricació de material de transport aquesta millora s’ha suavitzat amb relació al trimestre anterior. En -35 -40 aquest sentit, cal destacar que el creixement de la -44 matriculació de turismes ha perdut força impuls el juny, degut -52 a l’esgotament dels ajuts públics a la compra. En sentit -60 Dolenta II 09 III 09 IV 09 I 10 II 10 contrari, cal destacar que les branques química i plàstica han assenyalat que la marxa dels negocis ha començat a ser bona, el segon trimestre. A més, a la branca del plàstic s’ha Inversió industrial registrat un augment notable de la utilització de la capacitat Perspectives 30 Augmentar productiva, de 10 punts percentuals respecte al trimestre 20 anterior, fins a situar-se en el 76 %. A la química, en canvi, s’ha estabilitzat en el 77 %, però és la més alta de totes les Saldo, en percentatge 10 branques industrials. El creixement de la facturació també és 0 Mantenir-se generalitzable a totes les branques, amb les excepcions del -10 tèxtil i la confecció i de la fusta i el suro. -20 La marxa dels negocis per al tercer trimestre es -30 Disminuir I 07 II III IV I 08 II III IV I 09 II III IV I 10 II III preveu moderadament millor que un any enrere El nombre d’empreses que ha assenyalat una millora de la Utilització de la capacitat productiva marxa dels negocis per al tercer trimestre ha estat II trimestre del 2010 80 lleugerament superior al que ha assenyalat un 77 76 74 75 73 72 empitjorament. Mentre que per al mateix trimestre de l’any 70 69 Mitjana: 70 70 passat, era al revés. Així mateix, les empreses industrials Percentatge 65 64 preveuen que la utilització de la capacitat productiva es 62 62 61 60 58 reduirà, per raons estacionals, però continuarà sent superior 55 a la d’un any enrere. Així mateix, les perspectives 50 empresarials apunten que la caiguda de la inversió i de 45 química cautxú aliment. màq. mat. màq. paper metal. tèxtil manuf. prod. fusta i l’ocupació el tercer trimestre del 2010 serà més moderada plàstic elec. transport mecàn. diverses min. no suro metàl. que la del mateix trimestre del 2009. Total indústria QUADRE 7. Enquesta de conjuntura a la indústria Saldos1, en percentatge Facturació a Tendència3 de la II trimestre del 2010 Marxa dels negocis Facturació2 l’estranger2 inversió Alimentació, begudes i tabac -1 3 15 8 Tèxtil, confecció, cuir i calçat -26 -4 12 -9 Indústries de la fusta i del suro -44 -14 -4 -16 Paper, edició, arts gràfiques i reprografia -10 17 16 -8 Indústries químiques 21 51 41 2 Cautxú i matèries plàstiques 20 59 49 2 Altres productes minerals no metàl·lics -44 11 3 -16 Metal·lúrgia i fabricació de prod. metàl·lics -20 3 32 -8 Maquinària i equips mecànics -11 9 10 -6 Màquines d'oficina, eq. elèctrics i electrònics -14 19 29 2 Fabricació de material de transport -12 24 27 -15 Indústries manufactureres diverses -41 13 -34 7 Total indústria -7 18 26 -3 1 2 3 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” Respecte del trimestre anterior Perspectives per al proper trimestre Font: CAMBRABCN i IDESCAT
  • 9. 9 Construcció PIB. Sector de la construcció La caiguda de l’activitat a la construcció continua 6 sent forta el segon trimestre, i es modera molt poc 4 2 La construcció, a diferència de la indústria i els serveis, 0 encara no registra un creixement intertrimestral positiu sinó -2 que continua sent negatiu i molt semblant al dels cinc -4 trimestres anteriors, segons les estimacions de la Cambra. -6 De manera que la caiguda interanual de l’activitat a la -8 construcció ha estat del -7,6 % el segon trimestre, només -10 quatre dècimes més moderada que el primer. El nombre I-07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II d’habitatges iniciats d’obra nova va créixer el primer trimestre, però cal tenir en compte que el mateix trimestre de Ocupació l’any passat havien caigut molt fortament i que, a més, 30 aquest primer trimestre del 2010 es van iniciar 3.654 Taxa de variació interanual, en % 20 habitatges, quan en l’època d’expansió la mitjana trimestral 10 era de l’entorn del 25.000 habitatges iniciats. Els habitatges acabats van continuar caient intensament el primer trimestre 0 (-47,8 % interanual). L’indicador avançat de projectes -10 d’habitatges visats assenyala una caiguda interanual més -20 moderada el segon trimestre, però encara no es veu una -30 millora clara de l’activitat d’edificació. I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 Construcció Total La licitació oficial d’obra creix el 19 % fins al juny Projectes d'habitatges visats La licitació oficial d’obres ha crescut el 19 % interanual el 20 primer semestre del 2010 afavorida per la licitació de Taxa var. interanual acum.12 mesos, en % l’estació de La Sagrera i de l’accés ferroviari a la nova 0 terminal de l’Aeroport del Prat el març. Això s’ha notat en el -20 creixement de les licitacions de l’administració central i autonòmica el primer semestre (122,4 % i 52,3 %, -40 respectivament), que han compensat la caiguda de -60 l’administració local (-33 %). Així mateix, les obres esmentades han fet créixer la licitació d’obra civil el 29,1 % -80 2007 2008 2009 2010 fins al juny, per sobre del que ho ha fet l’edificació (7,6 %). QUADRE 8. Construcció Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya 1 última dada acum. 2009 font última dada acum.1 2009 font 2 Indicador activitat construcció II trim. 10 -7,6 -7,7 -6,3 CAMBRABCN I trim. 10 -5,9 -5,9 -6,3 INE Consum aparent de ciment juny 10 -19,0 -19,3 -22,6 Ciment Català juny 10 -14,0 -15,9 -33,3 OFICEMEN Projectes d’habitatges visats juny 10 -12,1 -34,4 -36,6 Col·l. Arquit. abr. 10 -15,3 -17,7 -51,0 MFOM Habitatges iniciats – Total obra I trim. 10 34,2 34,2 -51,8 DMAHG I trim. 10 -19,7 -19,7 -54,1 MFOM Habitatges acabats - Total obra I trim. 10 -49,0 -49,0 -45,4 DMAHG I trim. 10 -37,3 -37,3 -32,9 MFOM 3 Licitació oficial d’obres juny 10 -18,4 19,0 -27,6 CCOC maig 10 -0,1 -31,6 -1,8 SEOPAN 3 Edificació juny 10 -18,6 7,6 -5,2 CCOC maig 10 23,9 -11,8 18,1 SEOPAN 3 Obra civil juny 10 -18,0 29,1 -40,7 CCOC maig 10 -12,1 -42,8 -10,1 SEOPAN 3 Administració central juny 10 -79,0 122,4 -52,6 CCOC maig 10 -21,9 -20,0 -29,4 SEOPAN 3 Generalitat juny 10 -6,3 52,3 -46,7 CCOC maig 10 24,3 -35,6 -8,3 SEOPAN 3 Administració local juny 10 -2,9 -33,0 23,4 CCOC maig 10 1,9 -34,0 57,5 SEOPAN Compravenda d’habitatges maig 10 29,9 36,6 -26,7 INE maig 10 11,9 11,5 -25,3 INE Aturats registrats – Construcció juny 10 12,2 17,1 66,1 INE juny 10 6,3 10,0 56,8 INE 1 2 3 Dada acumulada de l’any actual Estimació La CCOC recull la licitació per data d’obertura, incloent-hi les concessions, i SEOPAN recull la licitació per data de publicació i sense incloure les concessions
  • 10. 10 La caiguda de la contractació d’obra s’estabilitza el Volum de contractació d'obra segon trimestre, però continua sent molt forta 0 Mantenir-se La marxa dels negocis a la construcció encara és molt -15 Saldo, en percentatge dolenta però la situació sembla estabilitzar-se el segon -30 trimestre, segons l’enquesta de conjuntura. El mateix s’observa pel que fa al volum de contractació d’obra. -45 Mentrestant, la caiguda de l’obra executada i de la inversió -60 -59 s’ha moderat lleugerament. El descens de l’ocupació també -62 -63 -70 -65 -66 s’ha continuat moderant, si bé cal destacar que a la província -75 Empitjorar I 09 II 09 III 09 IV 09 I 10 II 10 de Lleida s’ha frenat la caiguda. Les dificultats de finançament al sector han tornat a repuntar en passar a ser assenyalat pel 58 % de les empreses del sector, el 4 % més Marxa dels negocis que el primer trimestre. Això fa que aquest sigui el segon Perspectives 0 M a n t e ni r - se factor més important com a limitador de la marxa dels -1 negocis, superant el de l’augment de la competència, - 10 assenyalat pel 56 % de les empreses. El primer factor - 20 -17 -17 limitador continua sent la debilitat de la demanda, que també -20 -24 -26 ha guanyat pes, en ser apuntat pel 87 % de les empreses, el - 30 2 % més que el trimestre anterior. - 40 -38 Empitjorament de les perspectives empresarials - 50 Em pi t j or a r I 09 II 09 III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10 per al tercer trimestre Es preveu que la marxa dels negocis al sector constructor Factors que limiten la bona marxa dels negocis empitjorarà el tercer trimestre, una vegada eliminada II trimestre del 2010, en percentatge l’estacionalitat. El mateix s’observa pel que fa a les Debilitat de la demanda 87 perspectives de contractació d’obra i d’obra executada. Dificultats de finançament i tresoreria 58 Mentre que el descens dels preus de venda podria accelerar- Augment de la competència 56 se el tercer trimestre, segons els empresaris. Així mateix, es Augment de costos de la producció 18 preveu que la inversió caurà el tercer trimestre del 2010. Per Manca de mà d'obra qualificada 12 províncies, les perspectives més negatives s’observen a la Ineficiència de serveis 6 Insuficiència d'infraestructures 5 provínicia de Girona, mentre que l’empitjorament de les Insuficiència de l'equip productiu 4 perspectives és més lleu a la província de Barcelona que a la 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 resta. QUADRE 9. Enquesta de conjuntura a la construcció Saldos,1 en percentatge III trim. 08 IV trim. 08 I trim. 09 II trim. 09 III trim. 09 IV trim. 09 I trim. 10 II trim. 10 Marxa dels negocis -34 -41 -50 -44 -42 -41 -45 -45 Volum de contractació -62 -60 -70 -59 -65 -66 -62 -63 2 -37 -38 -52 -22 -34 -26 -31 -24 Volum d’obra executada Tendència3 marxa dels negocis -31 -38 -17 -17 -20 -24 -1 -26 Tendència3 preus de venda -29 -17 -26 -26 -31 -19 -17 -26 Tendència3 preus de compra -9 7 -17 -13 -11 -7 -4 -6 1 2 3 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” Respecte del trimestre anterior Perspectives per al proper trimestre Font: CAMBRABCN i IDESCAT
  • 11. Serveis i comerç minorista 11 El creixement intertrimestral dels serveis impulsa PIB. Sector dels serveis 6 l’interanual al terreny positiu, el segon trimestre 5 4 . L’indicador d’activitat de la Cambra assenyala que el sector 3 serveis ha crescut, en termes intertrimestrals, per segona 2 vegada consecutiva. Això ha fet que, en termes interanuals, 1 el sector serveis ja registri un creixement lleugerament 0 positiu el segon trimestre (0,6 %), després de cinc trimestres -1 de descensos. El turisme ha contribuït en bona part a aquest -2 creixement, tal com posen de manifest els resultats de -3 I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II l’enquesta de conjuntura de la Cambra i l’Idescat al sector hoteler i l’evolució positiva de les pernoctacions i del grau Marxa dels negocis del com erç m inorista d’ocupació hotelera, el segon trimestre. 0 N o r ma l -10 Les perspectives al comerç minorista per al tercer - 20 trimestre empitjoren força - 30 La marxa dels negocis al comerç minorista continua sent - 40 dolenta, però s’estabilitza el segon trimestre, segons els - 50 resultats de l’enquesta de conjuntura. A més, el percentatge - 60 d’empresaris que apunta un empitjorament de la marxa dels - 70 Dolent a negocis disminueix el segon trimestre, excepte a la branca I- 07 II III IV I-08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II de venda de vehicles. Així mateix, la caiguda de la facturació s’ha moderat. Els tres principals factors limitadors de la Facturació del comerç minorista marxa dels negocis (feblesa de la demanda, augment de la Perspectives per al III trimestre del 2010 20 18 Augmentar competència i dificultats de finançament) s’estabilitzen, 10 mentre que el quart factor —l’augment dels costos de Saldo, en percentatge 0 Mantenir-se producció— guanya una mica d’importància. Les -10 perspectives per al tercer trimestre són d’empitjorament -12 -20 -22 notable, excepte al comerç no especialitzat en grans -19 -18 -27 -30 -30 superfícies. Un empitjorament que es pot atribuir als efectes -32 -40 -39 que l’augment de l’IVA tindrà sobre el consum de les llars. Disminuir -50 prod. roba i parament llibres i farmàcia, venda grans altre tipus De manera que les perspectives de facturació també són de alimentaris calçat de la llar revistes drogueria, vehicles i superfícies comerç perfumeria acces. especial. deteriorament, el tercer trimestre es preveu una caiguda més Total comerç minorista accentuada que la del mateix trimestre de l’any passat. QUADRE 10. Serveis i comerç minorista Catalunya Espanya Indicadors quantitatius última dada acum. 1 2009 font última dada acum.1 2009 font Taxes de variació interanual, en % Indicador activitat dels serveis II trim. 10 0,6 0,32 -1,3 CAMBRABCN I trim. 10 -0,7 -0,7 -2,0 INE 6 Vendes al detall juny 10 2,7 2,0 -4,8 INE juny 10 1,4 0,2 -5,7 INE Trànsit aeri de passatgers abr. 10 -9,4 -0,5 -7,2 Aviació Civil abr. 10 -8,6 -0,1 -8,0 Aviació Civil Trànsit marítim de mercaderies maig 10 5,5 9,7 -20,5 Ports Estat maig 10 10,4 9,9 -13,4 Ports Estat IMD dels vehicles pesants abr. 10 -2,5 -3,5 -6,3 CAMBRABCN febr. 10 -5,4 -6,4 13,4 MFOM Ocupats - Serveis I trim. 10 -1,6 -1,6 -4,6 INE I trim. 10 -0,6 -0,6 -2,5 INE Enquesta comerç minorista farmàcia, venda altre tipus de Catalunya. Saldos, en percentatge productes roba i parament llibres i grans total comerç 3 drogueria i vehicles i comerç II trimestre del 2010 alimentaris calçat de la llar revistes superfícies minorista perfumeria accessoris especialitzat Marxa dels negocis4 -34 -18 -8 -13 -26 -2 14 -7 -13 Vendes4 -35 -29 -9 -21 -44 -2 -1 -9 -17 Tendència5 de marxa negocis -22 -10 -9 -34 -22 -41 20 -14 -22 1 2 3 4 5 Dada acumulada de l’any actual Estimació Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” Respecte del trimestre anterior Perspectives per al proper 6 trimestre sense estacions de servei, índex deflactat per l’IPC Font: CAMBRABCN i IDESCAT
  • 12. 12 Turisme El sector hoteler assenyala una millora notable de Marxa dels negocis del sector hoteler II trimestre del 2010 la marxa dels negocis el segon trimestre 0 Normal -1 0 -10 Segons l’enquesta de conjuntura al sector hoteler, la marxa -18 -13 dels negocis ha millorat força el segon trimestre. Només el Saldo, en percentatge -20 -25 -30 15 % dels empresaris assenyala un empitjorament. Aquesta -30 -40 evolució ha estat afavorida per la Setmana Santa, que en -43 -50 part va caure a l’abril, i per l’inici de la temporada estival el -52 -60 juny. Alhora, això ha fet que la facturació hagi crescut el Dolenta -70 segon trimestre, excepte als Pirineus, on ha caigut Pirineus Costa Costa del Barcelonès Costa de Garraf Costa Daurada Interior Brava Maresme lleugerament. A la resta de zones, entre el 80 % i el 85 % Total Catalunya dels empresaris han apuntat un increment de les vendes. El Viatgers allotjats i pernoctacions nombre de pernoctacions ha crescut el 9,1 % el segon 20 trimestre, tot i que això suposa una desacceleració respecte 15 al primer trimestre (19,5 %), cal assenyalar que el grau d’ocupació per places ha millorat una mica, fins al 53,4 % el 10 segon trimestre, un punt més que al mateix trimestre del 5 2009. Els preus de venda han crescut lleugerament, per 0 primera vegada en el darrer any i mig, mentre que el -5 descens de la inversió s’ha frenat el segon trimestre. La feblesa de la demanda, l’augment dels costos de producció i -10 2007 2008 2009 2010 les dificultats de finançament han guanyat importància com a Viat gers Pernoct acions factors que limiten la marxa dels negocis. En canvi, n’ha perdut l’augment de la competència. Factors que limiten la bona marxa dels negocis II trimestre del 2010, en percentatge Per al tercer trimestre, es preveu que la marxa dels Debilitat de la demanda 86 negocis sigui molt millor que la d’un any enrere Augment de la competència 49 Augment dels costos de la producció 31 Les perspectives del sector hoteler per al tercer trimestre són Dificultats de finançament i tresoreria 24 bones i força millors del que ho eren el mateix trimestre del Manca de mà d'obra qualificada 16 2009. Així mateix, es preveu un augment de la facturació, Ineficiència de serveis 12 per segon trimestre consecutiu, igual que per als preus de Insuficiència d'infraestructures 12 venda. Les empreses també preveuen un augment del Insuficiència de l'equip productiu 5 nombre de treballadors, com al trimestre anterior, excepte al 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 Barcelonès, on es preveu un estancament. QUADRE 11. Enquesta de conjuntura al sector hoteler Saldos1, en percentatge Comparativa2 preus Tendència3 preus de Tendència3 marxa Tendència3 de les II trimestre del 2010 de venda venda dels negocis inversions Pirineus -33 30 45 -8 Costa Brava 9 48 46 0 Costa del Maresme 29 45 66 0 Barcelonès 6 -7 18 -7 Costa de Garraf 21 38 50 5 Costa Daurada 12 11 38 -12 Interior -4 8 18 -20 Total Catalunya 8 19 35 -5 1 2 3 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” Respecte del trimestre anterior Perspectives per al proper trimestre Font: CAMBRABCN i IDESCAT
  • 13. 13 Serveis Serveis a les empreses La marxa dels negocis continua sent dolenta però Marxa dels negocis no empitjora el segon trimestre respecte al primer 0 Normal La marxa dels negocis al sector de serveis a les empreses -10 Saldo, en percentatge -12 s’ha estabilitzat el segon trimestre amb relació a l’anterior, tot -13 -20 i que aquesta encara és dolenta. Mentre que el descens de -24 -30 la facturació s’ha continuat moderant el segon trimestre. Cal -32 destacar, però, el millor comportament de les branques -40 d’activitats informàtiques i de lloguer, on la marxa dels -43 -50 Dolenta negocis ja ha estat bona i la facturació ha començat a créixer II 09 III 09 IV 09 I 10 II 10 moderadament. I també el cas de la branca d’R+D i estudis de mercat, on la caiguda de la facturació s’ha frenat. La Factors que lim iten la bona m arxa dels negocis caiguda de l’ocupació al conjunt del sector també s’ha II trimestre del 2010, en percentatge continuat suavitzant el segon trimestre. La debilitat de la Debilit at de la demanda 70 demanda i l’augment de la competència, primer i segon Augment de la compet ència 43 factors que limiten la bona marxa del negoci, han guanyat Dif icultat s f inançament i t resoreria 25 una mica d’importància; mentre que el tercer factor, el de les Augment cost os de la producció 15 dificultats de finançament, s’ha mantingut estable. M anca de mà d'obra qualif icada 9 Inef iciència de serveis 6 La marxa dels negocis el tercer trimestre no Insuf iciència d'inf raest ruct ures 3 empitjorarà amb relació a un any enrere Insuficiència de l'equip product iu 1 0 10 20 30 40 50 60 70 80 Les expectatives de les empreses del sector apunten que el tercer trimestre del 2010 serà semblant al de l’any passat, Facturació del sector de serveis a les empreses per tant, la situació no empitjorarà una vegada descomptada Evolució respecte del trimestre anterior. II trimestre Augmentar l’estacionalitat del període. Així mateix, les perspectives 30 20 19 empresarials assenyalen que la caiguda de la facturació serà 10 3 similar a la del tercer trimestre de l’any passat, si bé a la 0 Mantenir-se 0 branca d’R+D i estudis tècnics la caiguda se suavitzarà Saldo -2 -10 -8 -15 -12 -10 força. També es preveu que l’ocupació retrocedirà lleument -20 -16 -23 -30 -29 el tercer trimestre, però no es contempla una accentuació del -40 -37 -38 -39 -50 ritme de destrucció d’ocupació amb relació al registrat un any Disminuir Activitats Activitats de R+D, estudis Act. jurídiq., Publicitat i Act. total informàtiques lloguer de mercat i comptab., i serveis empresarials enrere. Això mateix s’observa en les perspectives d’inversió serveis gestió empr. audiovisuals diverses tècnics per al tercer trimestre. 2009 2010 QUADRE 12. Enquesta de conjuntura al sector de serveis a les empreses Saldos1, en percentatge R+D, activitats total estudis de jurídiques, publicitat activitats activitats activitats serveis II trimestre del 2010 mercat comptables i serveis empresarials informàtiques de lloguer a les i serveis i gestió audiovisuals diverses empreses tècnics empresarial Marxa dels negocis 0 -27 -18 -23 -10 -9 -12 Facturació2 19 3 0 -15 -2 -10 -8 Inversions realitzades2 4 -19 -6 -6 -7 -10 -9 Nombre de persones ocupades2 4 -12 -13 -11 -2 -5 -6 Tendència3 de marxa dels negocis -23 -22 -6 -21 -6 -16 -16 Tendència3 de la facturació -28 -18 -12 -22 -46 -17 -19 1 2 3 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” Respecte del trimestre anterior Perspectives per al proper trimestre Font: CAMBRABCN i IDESCAT
  • 14. 14 II. MERCAT DE TREBALL Ocupació El descens de l’ocupació es modera notablement, 6 fins al 4,1 % interanual, el primer trimestre del 2010 4 Taxa de variació interanual, en % 2 Segons l’EPA, el nombre d’ocupats ha estat de 3.098.900 el 0 primer trimestre, és a dir, 37.500 menys que el trimestre -2 anterior i 131.300 menys que el primer trimestre del 2009. -4 Aquesta evolució ha suposat una caiguda del 4,1 % -6 interanual, la més moderada des del darrer trimestre del -8 2008, però encara superior a la registrada a Espanya el -10 -12 primer trimestre del 2010 (-3,6 %). Les dades de la Seguretat I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 Social per a Catalunya assenyalen una caiguda dels afiliats molt similar a la de l’EPA el primer trimestre (-3,7 % Taxa d'atur interanual) i que la caiguda es continua moderant el segon 20 17,9 18 17,0 trimestre. Segons l’EPA, la població ocupada a temps parcial 16,2 15,9 16,0 16 ha crescut el primer trimestre del 2010 (3,9 % interanual), 14 11,8 per primera vegada des del darrer trimestre del 2007, i la 12 Percentatge 10,0 10 9,0 8,8 9,3 9,7 9,8 taxa de temps parcial ha passat de l’11,8 % del trimestre 7,7 8,0 7,5 7,4 7,3 7,6 7,2 7,6 7,4 7,6 8 6,7 6,1 6,8 6,6 anterior, al 12,8 %, la més alta en els darrers quatre anys i 6 mig. Per contra, els ocupats a temps complet han continuat 4 caient, però més moderadament (-5,1 %). La caiguda de 2 0 l’ocupació femenina s’ha suavitzat fins al 2,4 % interanual, i I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 Catalunya Zona euro continua sent inferior a la masculina, que també s’ha moderat fins al 5,4 %. Taxes d'atur femení i total 19 Caiguda més suau de l’ocupació a tots els sectors 17 15 Aquest primer trimestre del 2010, la caiguda interanual de l’ocupació s’ha suavitzat a tots els sectors, a diferència del Percentatge 13 11 trimestre anterior, en què això només s’apreciava a la indústria. Aquesta moderació ha estat molt similar als tres 9 grans sectors econòmics, si bé les magnituds de la caiguda 7 han continuat sent diferents: encara ha caigut fortament a la 5 I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 construcció (-13,5 % interanual), menys a la indústria Taxa d'atur femení Taxa d'atur total (-8,6 %) i força menys als serveis (-1,6 %). QUADRE 13. Mercat de treball Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font Població activa I trim. 10 -2,0 -2,0 -0,9 INE I trim. 10 -0,4 -0,4 0,8 INE Població aturada I trim. 10 8,6 8,6 78,9 INE I trim. 10 15,0 15,0 60,2 INE Població ocupada I trim. 10 -4,1 -4,1 -8,7 INE I trim. 10 -3,6 -3,6 -6,8 INE Ocupats a temps parcial I trim. 10 3,9 3,9 -8,9 INE I trim. 10 1,2 1,2 -0,4 INE Ocupats a temps complet I trim. 10 -5,1 -5,1 -8,7 INE I trim. 10 -4,4 -4,4 -7,6 INE Per sectors Indústria I trim. 10 -8,6 -8,6 -16,5 INE I trim. 10 -10,4 -10,4 -13,3 INE Construcció I trim. 10 -13,5 -13,5 -18,4 INE I trim. 10 -15,9 -15,9 -23,0 INE Serveis I trim. 10 -1,6 -1,6 -4,6 INE I trim. 10 -0,6 -0,6 -2,5 INE Població assalariada I trim. 10 -4,6 -4,6 -8,5 INE I trim. 10 -3,7 -3,7 -6,0 INE Assalariats indefinits I trim. 10 -3,8 -3,8 -4,7 INE I trim. 10 -2,4 -2,4 -0,9 INE Assalariats temporals I trim. 10 -8,0 -8,0 -22,5 INE I trim. 10 -7,6 -7,6 -18,4 INE Població no assalariada I trim. 10 -1,5 -1,5 -10,1 INE I trim. 10 -3,3 -3,3 -10,3 INE Atur registrat juny 10 13,5 19,6 53,3 INEM juny 10 11,7 15,5 43,5 INEM 1 Dada acumulada de l'any actual
  • 15. 15 La caiguda de l’ocupació assalariada amb Temporalitat dels contractes 15 contracte indefinit es modera molt lleugerament 10 La caiguda de l’ocupació no assalariada s’ha moderat amb Taxa de variació interanual, en % 5 0 més força que la de l’assalariada, de manera que, el primer -5 trimestre, el nombre de no assalariats ja cau menys que el -10 dels assalariats (-1,5 % i -4,6 % interanual, respectivament). -15 -20 Paral·lelament, l’ocupació assalariada amb contracte indefinit -25 s’ha reduït pràcticament el mateix que el trimestre anterior -30 (-3,8 % el primer del 2010 i -4,1 % el quart del 2009). La I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 caiguda dels assalariats amb contracte temporal s’ha Assalariats amb contracte indefinit Assalariats amb contracte temporal moderat més però continua sent més elevada (del -8 % el primer trimestre enfront del -17,1 % del precedent). Aquesta Atur juvenil 45 evolució ha fet caure la taxa de temporalitat, per segona 40 vegada consecutiva, fins al 16,9 % el primer trimestre, la 35 més baixa de la sèrie disponible. L’ocupació assalariada en Percentatge 30 el sector privat ha suavitzat la caiguda, per tercer trimestre 25 consecutiu, fins al -6,2 % interanual. En canvi, l’assalariada 20 en el sector públic ha continuat creixent, tot i que més 15 moderadament (4,8 %). En aquest grup, el creixement més 10 alt ha estat el dels indefinits (5,3 %) a diferència del què es 5 I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 va observar durant el 2009. Taxa d'atur juvenil (16-24 anys) Taxa d'atur total La taxa d’atur torna a pujar i se situa en el 17,9 %, Afiliats a la Seguretat Social i atur registrat el primer trimestre del 2010 4 80 70 2 L’augment de la població aturada ha estat només 60 50 lleugerament compensat per la caiguda de la població activa, 0 40 de manera que la taxa d’atur s’ha elevat gairebé un punt, per -2 30 tercer trimestre consecutiu, situant-se en el 17,9 % el primer 20 -4 10 trimestre del 2010. La taxa d’ocupació ha caigut sis dècimes, 0 -6 fins al 51,1 %, perquè la població ocupada ha caigut més -10 -8 -20 que l’activa. Mentre que la taxa d’activitat s’ha mantingut 2007 2008 2009 2010 estable en el 62,2 %, el primer trimestre, perquè la població Af iliat s a la Seguret at Social At ur regist rat activa s’ha reduït en la mateixa proporció que la població en edat de treballar. QUADRE 14. Mercat de treball Taxes, en percentatge Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font Taxa d’atur I trim. 10 17,9 17,9 16,2 INE I trim. 10 20,0 20,0 18,0 INE Taxa d’atur juvenil I trim. 10 40,0 40,0 37,1 INE I trim. 10 40,9 40,9 37,9 INE Taxa d’activitat I trim. 10 62,2 62,2 62,7 INE I trim. 10 59,8 59,8 59,9 INE Taxa d’ocupació I trim. 10 51,1 51,1 52,5 INE I trim. 10 47,8 47,8 49,1 INE Taxa de temporalitat I trim. 10 16,9 16,9 18,0 INE I trim. 10 24,4 24,4 25,4 INE Taxa de temps parcial I trim. 10 12,8 12,8 11,6 INE I trim. 10 13,3 13,3 12,8 INE 1 Dada acumulada de l'any actual
  • 16. III. PREUS I SALARIS 16 • Preus de consum Índex de preus de consum 4 La inflació cau tres dècimes fins a l’1,7 % el juny Taxa de variació interanual, en % 3 Els preus al consum han moderat el creixement interanual 2,0 1,7 1,7 2 1,4 1,7 fins a l’1,7 % el juny, desacceleració que ha estat més 1,2 1,0 1,2 1,2 1 0,8 0,6 0,7 intensa que la prevista per la Cambra. La caiguda de la taxa 0,5 0,7 0,7 0,5 0,5 0,6 0,5 0,7 d’inflació prové de la flexió a la baixa del component 0 0,2 energètic, que ha frenat l’avenç interanual 5,3 punts fins al -0,3 -0,2 -1 -0,5 -0,5 -0,9 10,1 %, reflectint la caiguda de la cotització del petroli el juny -2 i el fort efecte de base provocat per l’encariment del cru un juny jul. ag. set. oct. nov. des. gen. febr. març abr. maig juny 09 10 any abans. De fet, la inflació sense productes energètics ha IPC general IPC subjacent registrat un avenç de tres dècimes, fins al 0,8 %. Pel que fa a Índex de preus de consum. Juny del 2010 la inflació subjacent, que exclou productes energètics i 14 aliments no elaborats, ha augmentat dues dècimes, fins al 12 0,7 % el juny, nivell que representa un màxim en el què Taxa de variació interanual, en % 10 portem d’any. El repunt de la inflació subjacent prové de 8 l’acceleració interanual dels preus dels aliments elaborats, 6 fins a l’1,3 %, i de la menor caiguda de l’IPC de béns 4 industrials sense productes energètics (-0,4 %). En canvi, 2 0 l’IPC de serveis amb lloguers ha moderat l’avenç interanual -2 una dècima, fins a l’1,2 % el mes de juny. begudes transport habitatge hotels, cafès i parament de la vestit i calçat alimentació alcohòliques i restaurants llar tabac Catalunya Espanya El diferencial d’inflació amb Espanya es manté en dues dècimes el juny Índex de preus de consum 6 5 El juny, el diferencial d’inflació de Catalunya amb Espanya Taxa de variació interanual, en % 4 s’ha mantingut, per tercer mes consecutiu, en dues dècimes, 3 el nivell més baix des del desembre del 2008. Catalunya ha 2 continuat estant en la tercera posició dins del rànquing de 1 comunitats més inflacionistes, darrera de Melilla (2,4 %) i 0 Ceuta (1,9 %). El juny, les comunitats menys inflacionistes -1 han estat Canàries (0,8 %), Comunitat Valenciana (1,3 %) i -2 2007 2008 2009 2010 La Rioja i el País Basc (ambdues amb l’1,4 %). Catalunya Espanya QUADRE 15. Preus i costos Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya última dada acum.1 20092 font última dada acum.1 20092 font Preus Índex de preus de consum juny 10 1,7 1,6 0,2 INE juny 10 1,5 1,3 -0,3 INE Aliments juny 10 -0,2 -1,1 0,0 INE juny 10 -0,7 -1,9 -1,1 INE Béns industrials juny 10 2,5 2,6 -3,0 INE juny 10 2,2 2,3 -3,1 INE Serveis (amb lloguer) juny 10 1,2 1,4 2,7 INE juny 10 1,0 1,1 2,4 INE Inflació subjacent juny 10 0,7 0,5 1,2 INE juny 10 0,4 0,2 0,8 INE Costos Cost salarial per treballador i mes I trim. 10 2,3 2,3 1,9 INE I trim. 10 1,9 1,9 3,2 INE Augment salarial pactat en convenis juny 10 1,6 1,6 2,5 DTG juny 10 1,3 1,3 2,6 MTAS 1 2 Dada acumulada de l'any actual Mitjana de l’any
  • 17. • Preus industrials 17 Els preus industrials moderen el creixement Índex de preus industrials 10 interanual, fins al 2,3 % el juny El juny, l’índex de preus industrials (IPRI) ha corregit Taxa de variació interanual, en % 5 l’acceleració dels darrers mesos i han moderat l’avenç interanual tres dècimes, fins al 2,3 %. Aquest alentiment dels 0 preus industrials a Catalunya ha estat més suau que el registrat al conjunt d’Espanya, de manera que el diferencial ha passat de -5 -1,2 punts el maig fins a -0,9 punts el juny. La desacceleració de l’IPRI a Catalunya el juny s’explica totalment per l’evolució del -10 2007 2008 2009 2010 component energètic, que ha moderat l’avenç interanual 3,5 Catalunya Zona euro punts, fins al 4,9 %. En canvi, l’IPRI de béns d’equipament i el de béns intermedis han registrat repunts de la taxa de variació Índex de preus industrials i preu del petroli interanual (fins al -0,1 % i el 4,7 % respectivament), mentre que 10 500 450 el de béns de consum ha estabilitzat la caiguda interanual en el Preu petroli - Taxa de var. Interan., % 8 IPRI - Taxa de var. interanual, en % 400 6 350 -0,2 %, el juny. 4 300 2 250 0 200 La inflació augmentarà els propers mesos i 150 -2 arribarà al 2,4 % el desembre 100 -4 50 -6 La caiguda de la inflació el juny, més intensa que la estimada 0 -8 -50 per les previsions de la Cambra, ha estat influïda per l’impacte -10 -100 2007 2008 2009 2010 de la conjuntura internacional més incerta sobre el preu del IPRI Preu del petroli petroli. En tot cas, la entrada en vigor el juliol de la pujada de l’IVA es traduirà en un progressiu augment de la taxa d’inflació Índexs de preus de consum i de preus industrials 10 els propers mesos. Els resultats de l’enquesta realitzada 8 recentment per la Cambra a les empreses catalanes, revela que Taxa de variació interanual, en % 6 el 45 % d’empreses tenia intenció de traslladar totalment 4 l’augment de l’IVA als preus. Tanmateix, la feblesa de la 2 0 demanda en l’àmbit intern i un creixement menys dinàmic de les -2 economies europees en l’àmbit extern contribuiran a mantenir -4 continguda la inflació. En sentit contrari, la depreciació de l’euro, -6 que ha estat molt intensa el juny (13 % enfront del dòlar), està -8 2007 2008 2009 2010 encarint les importacions i es podria traduir en pressions a l’alça IPC IPRI sobre els preus al consum. La Cambra preveu que la taxa d’inflació se situarà en el 2,4 % a Catalunya el desembre. QUADRE 16. Preus industrials Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font Índex de preus industrials juny 10 2,3 1,2 -3,4 INE juny 10 3,2 2,6 -3,4 INE Béns de consum juny 10 -0,2 -0,6 0,0 INE juny 10 0,3 0,0 -0,6 INE Béns d'equipament juny 10 -0,1 0,2 1,6 INE juny 10 0,1 0,0 0,8 INE Béns intermedis juny 10 4,7 2,6 -5,8 INE juny 10 3,8 1,6 -5,4 INE Energia juny 10 4,9 2,8 -9,7 INE juny 10 8,5 9,4 -6,8 INE Preu del barril de petroli ($) juny 10 9,0 49,6 -36,6 MEH 1 Dada acumulada de l'any actual
  • 18. Preus de l’habitatge 18 Es registra un descens més suau del preu de l’habitatge lliure, el segon trimestre Preu de l'habitatge lliure, IPC i tipus d'interès 10 Segons el Ministeri de l’Habitatge, la caiguda del preu de l’habitatge s’ha moderat per segon trimestre consecutiu, i a 5 més la moderació ha estat més intensa, des del -4,9 % interanual del primer trimestre, fins al -2,3 % el segon. 0 Aquesta evolució prové de la del preu de l’habitatge lliure, -5 que ha disminuït el 2,2 % el segon trimestre. Per contra, el creixement del preu de l’habitatge protegit s’ha accelerat des -10 I- 07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II del 0,9 % del primer trimestre, fins al 3,2 % el segon. Pel que Preu/ m2 d' habit at ge fa a l’habitatge lliure, cal destacar que aquest segon IPC Tipus d' int erès mit jà de prést ec hipot ecari en el conjunt d' ent it at s a més de 3 anys trimestre, el preu de l’habitatge nou ha caigut més que el de segon mà (-2,6 % i -1,8 % interanual, respectivament). Així Accessibilitat a l'habitatge mateix, destaca el lleuger augment del preu de l’habitatge Esforç sobre el salari 45 lliure nou a la província de Girona el segon trimestre (0,5 % Percentetge, mitjana dels últims 4 trimestres interanual), després de cinc trimestre de descensos. Mentre 40 que a les províncies de Lleida i Tarragona encara està caient 35 a ritmes del 8% i del 9 %, respectivament, on en canvi, augmenta una mica el de segona mà. A la província de 30 Barcelona, la caiguda del nou s’ha moderat fins a l’1,9 %, 25 pràcticament el mateix que el de segona mà (fins al -2,1 %). L’esforç sobre el salari que les llars fan per a la compra 20 I- 06 II III IV I- 07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 d’habitatge va repuntar una mica fins al 26 % el primer Catalunya Espanya trimestre, perquè la relació entre el preu i el sou empitjorà. Índex de costos de la construcció i IPC Lleugera desacceleració del creixement dels 15 costos de la construcció, fins al 2,2 % el maig Taxa de variació interanual, en % 10 El maig s’ha registrat una lleugera pèrdua d’impuls del creixement dels costos de la construcció, que prové sobretot 5 dels d’obra civil. Tot i això, aquests continuen creixent més 0 que els d’edificació (7 % i 0,6 % interanual, respectivament), pel notable augment dels costos energètics. Pel que fa als -5 materials, destaca l’acceleració de l’increment del preu dels -10 lligants, fins al 30,7 % interanual el maig, i en menor grau, 2007 2008 2009 2010 Índex de costos de la construcció IPC del preu de l’acer, fins al 6,9 %. En canvi, el creixement del preu del coure i de l’alumini ha perdut impuls el maig. QUADRE 17. Preus de l’habitatge i costos de la construcció Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya 1 última dada acum. 2009 font última dada acum.1 2009 font Preu/m2 de l’habitatge lliure II trim. 10 -2,2 -3,6 -6,5 MVIV II trim. 10 -3,7 -4,2 -7,4 MVIV 2 Preu/m de l’habitatge lliure nou II trim. 10 -2,6 -3,8 -4,8 MVIV II trim. 10 -4,0 -4,3 -7,0 MVIV Barcelona II trim. 10 -1,9 -3,4 -3,5 MVIV Girona II trim. 10 0,5 0,0 -9,4 MVIV Lleida II trim. 10 -8,2 -8,7 -6,4 MVIV Tarragona II trim. 10 -9,4 -9,7 -8,7 MVIV Índex de costos de la construcció maig 10 2,2 1,2 -5,6 CCOC abr. 10 2,2 1,0 0,8 MFOM Edificació maig 10 0,6 -0,3 -5,6 CCOC abr. 10 2,1 1,3 0,6 MFOM Obra civil maig 10 7,0 5,7 -5,7 CCOC abr. 10 2,4 -0,4 1,7 MFOM 1 Dada acumulada de l'any actual
  • 19. 19 Costos laborals L’augment del cost laboral es desaccelera fins al Cost salarial per treballador i mes 6 0,7 % interanual el primer trimestre Taxa de variació interanual, en % 5 El cost laboral per treballador ha estat de 2.633 euros per 4 mes, el primer trimestre, segons l’enquesta de costos 3 laborals de l’INE. Això suposa un creixement del 0,7 % interanual, el més baix de la sèrie disponible, que comença 2 el 2001. Aquesta desacceleració prové del component no 1 salarial, que s’ha reduït el 3,4 %, sobretot per la disminució 0 dels acomiadaments. En canvi, el creixement del cost I 06 II III IV I 07 II III IV I 08 II III IV I 09 II III IV I 10 salarial s’ha accelerat fins al 2,3 %, 1,3 punts més que el Catalunya Espanya darrer trimestre del 2009. Tanmateix, això situa Catalunya com la novena comunitat autònoma on aquest augment ha Cost salarial per treballador i mes, per CA I trimestre del 2010 estat més baix, just en el mig del rànquing (vegeu el gràfic 9 8 adjunt). Així mateix, el cost laboral per treballador ha crescut Taxa de variació interanual, en % 7 per sota de la mitjana espanyola (1 %), afavorit per una 5,7 6 5 4,4 reducció dels costos no salarials més intensa que la del 4,1 4 3,0 conjunt nacional (-1,1 %). Pel que fa al cost laboral per hora 2,7 2,7 2,8 2,8 3 2,1 2,3 1,5 efectiva, a Catalunya aquest ha crescut l’1,2 % interanual el 2 1,1 1,2 1,3 0,7 1 0,3 primer trimestre, 1,8 punts menys que el trimestre precedent. 0 -1 Aquest increment és superior al del cost per treballador -0,6 -2 perquè el nombre d’hores treballades ha disminuït. Can. C-M Mad. Rio. Cant. Nav. And. P.B. Cat. Bal. Val. Ara. C-Ll Ast. Gal. Ext. Mur. El cost laboral a la construcció cau, després Cost salarial per hora efectiva, per sectors d’haver estat el que més creixia durant l’any 2009 I trimestre del 2010 El sector de la construcció ha registrat una caiguda notable 16 14,59 14,00 13,92 tant del cost laboral com salarial el primer trimestre (-3,8 % i 14 11,61 -4,7 % interanual, respectivament). La indústria, en canvi, ha 12 10 registrat una desacceleració del creixement salarial, fins al Euros 8 3,1 %, però és el més elevat, ja que aquest s’ha accelerat 6 , lleugerament al sector serveis però és reduït, del 0,7 %. Val 4 a dir que aquest creixement reduït del cost laboral ha estat 2 possible per la caiguda del cost no salarial ja que el salarial 0 indústria construcció serveis Total s’ha accelerat fins al 2,9 % al sector serveis, un increment idèntic al registrat a la indústria. QUADRE 18. Salaris Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya 1 última dada acum. 2009 font última dada acum. 1 2009 font Cost laboral per treballador i mes I trim. 10 0,7 0,7 2,5 INE I trim. 10 1,0 1,0 3,5 INE Cost salarial per treballador i mes I trim. 10 2,3 2,3 1,9 INE I trim. 10 1,9 1,9 3,2 INE Altres costos per treballador i mes I trim. 10 -3,4 -3,4 4,3 INE I trim. 10 -1,1 -1,1 4,3 INE Cost laboral per hora efectiva I trim. 10 1,2 1,2 4,9 INE I trim. 10 2,1 2,1 5,6 INE Cost salarial per hora efectiva I trim. 10 2,8 2,8 4,2 INE I trim. 10 2,9 2,9 5,3 INE Altres costos per hora efectiva I trim. 10 -2,8 -2,8 6,5 INE I trim. 10 0,0 0,0 6,4 INE Augment salarial pactat en convenis juny 10 1,6 1,6 2,5 DTG juny 10 1,3 1,3 2,6 MTAS 1 Dada acumulada de l'any actual
  • 20. 20 Augment salarial pactat en convenis L’augment salarial pactat és de l’1,62 % fins al 6 juny, 0,9 punts menys que un any enrere 5 Taxa de variació interanual, en % Entre el gener i el juny s’han signat 711 acords en el procés 4 de negociació col·lectiva a Catalunya, que han afectat a 3 154.093 empreses i 1.601.669 treballadors. L’increment 2 salarial pactat ha estat de l’1,62 % fins al juny, el més baix 1 de la sèrie històrica —que comença l’any 1994—, i en línia 0 amb la inflació (1,5 % a Espanya i 1,7 % a Catalunya el -1 2007 2008 2009 2010 juny). En aquest sentit, cal destacar que el 36 % dels Augment salarial IPC general convenis signats fins al juny han pactat un increment salarial per sota de l’IPC previst al 2010. Augment salarial pactat en convenis Per sectors. Gener-juny 4 El sector de la construcció registra l’augment 3,50 salarial més elevat, fins al juny Taxa de variació interanual, en % 3 2,52 2,38 2,4 Tots els sectors, a excepció de l’agrari, han pactat 2 augments salarials inferiors als d’un any enrere fins al juny, 1,46 1,42 amb una moderació una mica superior a les nou dècimes 1 en tots els casos. Ara bé, cal destacar que el sector de la construcció ha pactat un augment salarial més elevat que 0 2009 2010 els altres sectors, del 2,52 % fins al juny (3,5 % en el indústria construcció serveis mateix període del 2009). En el cas dels serveis, l’augment pactat ha estat de l’1,42 % (2,38 % l’any anterior), i a la Augment salarial pactat en convenis indústria de l’1,46 % (2,4 % l’any anterior). Pel que fa al Gener - juny 4 sector agrari, s’ha acordat un augment salarial de l’1,94 % 3,66 3,59 fins al juny, nivell per sobre de l’1,73 % que es va pactar al Taxa de variació interanual, en % 3 2,67 2,55 2,53 2,53 mateix període del 2009. 2 1,62 1,62 L’augment pactat als acords de nova signatura supera els dels convenis revisats, fins al juny 1 Per tipus de conveni, els revisats, que són els majoritaris 0 2007 2008 2009 2010 dins del procés de negociació col·lectiva i aglutinen el 98,6 % total convenis convenis plurianuals - altres anys dels treballadors afectats, han pactat un increment salarial de l’1,62 % fins al juny, enfront del 2,53 % acordat al mateix QUADRE 19. Negociació col·lectiva a Catalunya. Gen. – juny del 2010 Increment període del 2009. En el cas dels acords de nova signatura, Acords Empr. Treball. salarial s’observa una contenció salarial més moderada, amb un col·lectius afectades afectats pactat % augment pactat de l’1,77 % fins al juny (2,39 % un any abans). Per demarcacions, fins al juny del 2010, l’augment Revisats 662 148.942 1.579.729 1,62 salarial més baix s’ha signat a la província de Barcelona De nova signatura 49 5.151 21.940 1,77 Anuals 8 9 1.355 1,68 (1,55 %), seguit pel pactat a Tarragona (1,74 %), a Girona Plurianuals 41 5.142 20.585 1,77 (1,89 %) i a Lleida (2,06 %), que registra l’increment pactat Total convenis 711 154.093 1.601.669 1,62 més elevat. Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya

×