Informe anual de l'empresa catalana 2010

696 views

Published on

Informe anual de l'empresa catalana. Anàlisi econòmico-financera dels anys 2009 i 2010, a partir de les dades de la Central de Balanços del Banc d'Espanya per a 2.286 empreses situades a Catalunya.

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
696
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Informe anual de l'empresa catalana 2010

  1. 1. INFORME ANUALDE L’EMPRESACATALANAIAEC 2010ANÀLISI DETALLADADEL 2009ESTUDIS ECONÒMICS
  2. 2. INFORME ANUALDE L’EMPRESACATALANAIAEC 2010ANÀLISI DETALLADADEL 2009ESTUDIS ECONÒMICS
  3. 3. Informe anual de l’empresa catalana IAEC 2010Anàlisi detallada del 2009Novembre de 2011© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de BarcelonaEquip de treball1Oriol Amat i SalasCatedràtic d’economia financera i comptabilitat (UPF)Enric Genescà i PalauEnginyer industrialSupervisió lingüística:Ampersand TraduccionsDirecció editorial:Direcció General d’Afers Econòmics. Departament d’Economia i Coneixement. Generalitat de CatalunyaEls textos signats expressen l’opinió dels autors1. Els autors agraeixen a Enric Genescà i Garrigosa els suggeriments realitzats.Disseny gràfic:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de BarcelonaAutoedició i fotocomposició:Anglofort, SAImpressió:Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID)ISBN: 84-95829-85-1Dipòsit legal: B-37010-2011
  4. 4. PresentacióAquest és el tercer any consecutiu que la Cambra de Comerç de Barcelona assumeix la publicació de l’Informe anual del’empresa catalana, en col·laboració amb el Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, quearriba a la 23a edició. A més, aquest darrer any s’ha afegit la col·laboració de l’ACCID (Associació Catalana de Comptabilitati Direcció). Es tracta d’un projecte d’especial interès per a les empreses, atès que és l’única anàlisi existent sobre la situacióeconòmica i financera de les empreses catalanes basada en fonts estadístiques oficials.L’Informe anual de l’empresa catalana consta de dues parts. La primera analitza amb profunditat la situació economicofinancerade les empreses catalanes durant els anys 2009 i 2010; l’anàlisi està feta per sectors i dimensió i compara els resultats deles nostres empreses amb els de la resta d’Espanya. La segona part consisteix en una anàlisi monogràfica que abordal’evolució de la situació patrimonial, financera i econòmica de l’empresa catalana durant les darreres dues dècades. Aquestaanàlisi resulta especialment interessant en la conjuntura present, atès que permet comparar diferents períodes al llarg del cicleeconòmic.L’informe posa de manifest que la crisi ha afectat visiblement les empreses catalanes fins a l’any 2009, amb fortes caigudesde l’activitat, el valor afegit i les vendes, però en el transcurs del 2010 s’ha produït un canvi de tendència molt positiu. A més,aquest darrer any la productivitat laboral i l’eficiència en la gestió dels actius han augmentat i els costos reals del finançamenthan disminuït. D’altra banda, l’estratègia financera de les empreses també s’ha modificat per adaptar-se al nou entorn i haesdevingut més conservadora: el finançament ha prioritzat els fons propis i s’ha reduït l’endeutament. En general, aquestaestratègia financera és encertada, ja que, en un context de crisi que ha reduït els marges empresarials i ha introduït restriccionsal crèdit, és desitjable que les empreses redueixin l’endeutament per tal de no perjudicar la solvència i mantenir un nivelladequat d’independència financera. Aquest despalanquejament s’ha iniciat el 2010 i, si es consolida, pot ajudar moltesempreses a superar la crisi.L’anàlisi monogràfica mostra que el teixit empresarial català gaudeix de bona salut patrimonial. La seva evolució ha estatforça positiva al llarg de les darreres dues dècades, exceptuant els anys 2008 i 2009. Tanmateix, per afrontar el futur ambmillors condicions, convé que les empreses continuïn enfortint-se financerament aplicant mesures com, per exemple, lessegüents: a) augmentar els fons propis, amb més capital o reduint el pagament de dividends, per tal d’incrementarl’autofinançament; b) revisar els models de negoci per millorar la competitivitat, sobretot l’exterior, i apostar fermament perl’R+D, la qualitat i la internacionalització, i c) millorar l’eficiència en la gestió dels actius i dels recursos humans, tendència queja s’ha iniciat el 2010.Voldria acabar donant les gràcies a l’equip de treball, format per Oriol Amat i Enric Genescà, per la seva tasca en l’elaboraciód’aquest informe, i al Banc d’Espanya, per fer-lo possible facilitant la informació de la base de dades de la Central de Balançoscorresponent a les empreses catalanes. Miquel Valls i Maseda President de la Cambra Oficial de Comerc, Indústria i Navegació de Barcelona IAEC 2010 3
  5. 5. Índex 7 Resum executiu 13 1. Presentació 17 2. Anàlisi economicofinancera de les empreses catalanes 19 2.1. Introducció 21 2.2. Activitat i valor afegit 23 2.3. Ocupació 23 2.4. Inversió 25 2.5. Cost dels factors i productivitat 27 2.6. Estructura financera 29 2.7. Resultats i creació de riquesa 35 3. Anàlisi de l’empresa catalana per sectors, per dimensions i comparació amb la resta d’Espanya 37 3.1. Anàlisi de l’empresa catalana per sectors: industrial, serveis i energètic 39 3.2. Anàlisi de l’empresa catalana per dimensions: petites, mitjanes i grans empreses 42 3.3. Comparació de l’empresa catalana amb les de la resta d’Espanya 47 4. Anàlisi monogràfica: l’evolució patrimonial, financera i econòmica de l’empresa catalana des de l’any 1990 fins al 2009 49 4.1. Introducció 49 4.2. Anàlisi patrimonial 51 4.2.1. Estructura de la inversió 51 4.2.2. Solvència a curt termini 52 4.2.3. Estructura del finançament 54 4.3. Gestió dels actius 54 4.3.1. Rotació dels actius 54 4.3.2. Gestió del circulant 55 4.4. Anàlisi econòmica, de la rendibilitat i del creixement 55 4.4.1. Ingressos, despeses i resultat 56 4.4.2. Rendibilitat i autofinançament 58 4.4.3. Creixement 59 4.5. Conclusions 61 5. Annexos 63 Annex 1. Situació economicofinancera i evolució dels principals agregats sectorials i per dimensions 173 Annex 2. Contingut del CD IAEC 2010 5
  6. 6. RESUM EXECUTIU
  7. 7. Aquest informe presenta l’anàlisi economicofinancera de canviar significativament el 2010, ja que aquest any val’empresa catalana per als anys 2009 i 2010. L’anàlisi es augmentar la productivitat laboral i es va reduir el costfonamenta en les bases de dades trimestral i anual de la laboral unitari, entre altres motius, per la reducció delsCentral de Balanços del Banc d’Espanya (CBBE) que salaris en termes reals. També va evolucionar positivamentaquest remet regularment a la Cambra de Comerç de l’eficiència en la gestió dels actius, a causa de la rotacióBarcelona. El volum de negoci de les 2.286 empreses que creixent de l’immobilitzat. Els costos reals del finançamentintegren la mostra en què es basa aquest estudi equival al també es van reduir l’any 2010.voltant del 20% del PIB català. De l’anàlisi efectuada esdesprenen les conclusions següents: Estructura financera. Durant l’any 2009 l’estructura de l’actiu de l’empresa catalana es va mantenir força estable,Activitat i valor afegit. Els nivells d’activitat, valor afegit i amb un lleuger increment de les inversions financeres a llargvendes van disminuir molt l’any 2009 a conseqüència de la termini i del disponible, compensats amb una reducció derecessió. En canvi, l’any 2010 es va produir un canvi de l’actiu corrent no financer i de les inversions financeres atendència molt positiu que pot indicar que el 2009 es va curt termini. El finançament d’aquest any va prioritzar elstocar fons. D’altra banda, el bon comportament de les fons propis. En general, es tracta d’una estratègia financeraexportacions va contribuir a una millora de la balança raonable, ja que, a causa de la crisi que ha comportatcomercial. reduccions dels marges empresarials i també restriccions en el crèdit, és desitjable que les empreses redueixin el seuOcupació. Els anys 2009 i 2010 es va produir un decrei- endeutament per tal de no perjudicar la solvència i mantenirxement molt important del nombre de treballadors a un grau adequat d’independència financera. Aquestconseqüència de la recessió. Aquesta reducció va afectar despalanquejament va començar el 2010. Si es consolidasobretot els treballadors no fixos. aquesta reducció del deute, pot ajudar moltes empreses a superar la crisi.Inversió. La inversió en actius immobilitzats i inversionsimmobiliàries va continuar creixent durant l’any 2009, encara Resultats i creació de riquesa. Fins a l’any 2009, lesque menys que els anys anteriors. El 2010 la taxa de empreses catalanes havien anat perdent rendiment decreixement d’aquestes inversions va ser molt inferior. En l’actiu, a causa de la rotació dels actius i del marge menors.canvi, la formació bruta de capital fix va tenir un decreixe- En canvi, el 2010 es va invertir la tendència i tant la rotacióment molt important. La inversió en actiu corrent també va com el marge van contribuir a millorar el rendiment decaure. l’actiu. L’efecte positiu del palanquejament financer que s’havia anat reduint fins al 2009 va tornar a augmentar elCost dels factors i productivitat. L’any 2009 va ser un mal 2010 i això va contribuir a incrementar la rendibilitat delsany des del punt de vista de la productivitat, ja que, tot i fons propis.la caiguda dels salaris en termes reals, va baixar laproductivitat laboral.1 També va evolucionar negativament Al requadre 1 es mostra una síntesi de l’anàlisi efectuadal’eficiència en la gestió dels actius, sobretot a causa de la per a l’exercici 2009 i al requadre 2 hi ha la corresponentrotació decreixent de l’immobilitzat. Aquesta situació va al 2010.1. Com ja vam indicar en l’informe de l’any anterior, aquesta dada s’ha de considerar amb prevenció, atès que suggereix una evolució contrària a laque es desprèn de la comptabilitat nacional, que assenyala una millora de la productivitat el 2008 i el 2009 i una forta moderació del creixement delscostos laborals unitaris. Les dades de la CBBE són diferents de les de la comptabilitat nacional perquè fan referència a les empreses existents els dosanys de la mostra. A la comptabilitat nacional, la taxa de variació del nombre de treballadors inclou i reflecteix també la derivada de la destrucciód’empreses i, per tant, el nombre de treballadors disminueix. Els anys 2008 i 2009 la destrucció d’empreses va ser molt important, i aquest fet ha tingutmés pes que la variació del numerador. Aquesta és la causa principal de la divergència entre les dues bases i fa que les dades no siguin del totcomparables. En la base de la CBBE es pot analitzar l’evolució de la productivitat de les empreses en funcionament, i en el cas de la base de lacomptabilitat nacional la productivitat que es pot extreure és la de l’agregat territorial a què fa referència. IAEC 2010 9
  8. 8. REQUADRE 1 FACTORS QUE EXPLIQUEN L’EVOLUCIÓ DESFAVORABLE DE LA RENDIBILITAT DELS FONS PROPIS L’ANY 2009 Activitat: Despeses: Deute a llarg Dividends Cost de personal ↓ ↑ ↓ Vendes a Tipus termini amb Espanya Productivitat, ↓ d’interès cost Autofinançament i a l’estranger ↓ Amortitzacions ↓ ↓ ↑ ↓ Rotació Proporció entre Actiu immobilitzat ↓ Cost Marges ↓ deute amb cost financer ↑ i fons propis Actiu corrent ↑ ↑ Rendiment de l’actiu ↓ Palanquejament + Però és superior al cost del deute Rendibilitat financera ↓10 IAEC 2010
  9. 9. REQUADRE 2FACTORS QUE EXPLIQUEN LA MILLORA DE LA RENDIBILITAT DELS FONS PROPIS L’ANY 2010 Activitat: Despeses: Deute Vendes a Cost de personal ↓ Tipus amb Espanya ↑ Productivitat, etc. ↑ ↑ d’interès cost i a l’estranger Amortitzacions ↑ ↓ ↓ Rotació Actiu immobilitzat ↑ Proporció entre Cost Marges ↑ deute amb cost financer ↓ i fons propis ↓ Rotació Actiu corrent ↑ Rendiment de l’actiu ↑ Palanquejament + I és superior al cost del deute Rendibilitat dels fons propis ↑Anàlisi per sectors. Pel que fa als sectors industrial, de Anàlisi segons la dimensió. El 2009, l’evolució va serserveis i d’energia, el 2009 la major part de dades van evo- negativa en tots els grups d’empreses en relació amb ellucionar negativament. El volum de la producció va disminuir volum d’activitat, les compres, el valor afegit i l’ocupació.als tres sectors analitzats, així com la rendibilitat de l’actiu. El cost laboral unitari va augmentar en tots els grups d’empreses, la qual cosa posa de manifest una reduccióA la indústria és on es produeixen les evolucions més nega- generalitzada important de la productivitat laboral. Lestives en totes les variables (activitat, productivitat, nombre de inversions en immobilitzat van augmentar en tots els casos.treballadors per empresa, patrimoni net, palanquejament i Els resultats van evolucionar desfavorablement, ja querendibilitat del patrimoni net). el resultat net ordinari va disminuir en tots els grups IAEC 2010 11
  10. 10. d’empreses i el mateix va succeir amb la rendibilitat finan- català analitzat gaudeix de bona salut patrimonial. En l’àmbit cera. Igual que en anys anteriors, les empreses van ser més econòmic la seva evolució ha estat força positiva, excep- rendibles a mesura que augmentava la seva dimensió. tuant els anys 2008 i 2009. Atesa l’evolució negativa del Malgrat l’evolució negativa dels resultats, les empreses 2008 i el 2009, tal com ja es va indicar a l’informe de l’any mitjanes i petites van augmentar els dividends repartits i això anterior, convé que les empreses s’enforteixin financera- va provocar una reducció significativa dels beneficis no ment per tal d’afrontar amb millors condicions els propers distribuïts i, per tant, de l’autofinançament. anys, que es preveuen complicats. Per això, de manera general, convé analitzar la conveniència de continuar Comparació amb la resta d’Espanya. En línia amb els aplicant mesures com ara aquestes: anys anteriors, en els anys analitzats les empreses cata- lanes tenen un perfil econòmic i financer similar al de les • Augmentar els fons propis per mitjà de l’ampliació del empreses de la resta d’Espanya, encara que hi ha algunes capital o la reducció del pagament de dividends a fi diferències. Així, les empreses de la resta d’Espanya van d’incrementar l’autofinançament. La reducció del deute tenir una evolució més bona de l’activitat i el valor afegit. En hauria de ser una prioritat per a moltes empreses; canvi, els resultats financers van ser més favorables a les altrament, poden tenir problemes financers importants en empreses catalanes, la qual cosa els va permetre tenir un un entorn de restriccions creditícies, increment de la millor resultat ordinari, fet que, acompanyat de resultats morositat i caiguda de vendes i beneficis. El 2010 ja es va extraordinaris més favorables, explica un resultat net més anar en aquesta línia. bo. D’altra banda, les empreses espanyoles també estan • Revisar els models de negoci per millorar la competitivitat, més endeutades i, igual que les empreses catalanes, dis- sobretot l’exterior, a fi de resoldre el dèficit estructural posen d’un palanquejament financer favorable, per la qual de la balança comercial. Per això, cal apostar fermament cosa el deute és rendible. A les empreses catalanes, la per la inversió en R+D i, per tant, per la innovació en millor rendibilitat de l’actiu i el palanquejament financer més productes i en processos (comercials, productius, etc.), alt han permès que la rendibilitat financera sigui més per la qualitat i per la internacionalització. Cal tenir en elevada que la que obtenen les empreses espanyoles. compte que el 2009 es va reduir la despesa en R+D. Evolució de les empreses catalanes en el període 1990- • Millorar l’eficiència pel que fa a la gestió dels actius i 2009. L’anàlisi de l’empresa catalana al llarg de les dues els recursos humans. El 2010 s’han produït millores darreres dècades permet concloure que el teixit empresarial importants en aquest punt.12 IAEC 2010
  11. 11. 1. PRESENTACIÓ
  12. 12. 1. Presentació aquesta mostra trobem més representades les empreses industrials que no pas les de serveis o les de la construcció,En aquesta edició de l’informe anual es presenten les i les empreses grans també tenen un pes superior al queconclusions principals que es desprenen de l’anàlisi els correspon; aquests biaixos s’accentuen a la mostra deeconomicofinancera de l’empresa catalana per als anys la base trimestral. Cal tenir present que s’han actualitzat les2009 i 2010. L’anàlisi es fonamenta en les bases de dades dades de les bases trimestral i anual dels darrers exercicis,trimestral i anual de la Central de Balanços del Banc cosa que explica que, per a alguns conceptes, els valorsd’Espanya (CBBE) que aquest remet regularment a la que figuren en aquest informe no coincideixin exactamentCambra de Comerç de Barcelona. amb els seus homòlegs d’edicions anteriors. Per tenir una idea del que representen aquestes empreses en relació ambEn relació amb la cobertura de la mostra d’empreses l’economia catalana, es pot indicar que el volum de negociutilitzada per la CBBE, es pot dir que aquesta2 representa de l’any 2009 de les 2.286 empreses que integren la mostrael 22% del valor afegit brut al cost dels factors del total de en què es basa aquest estudi equival al voltant del 20% delles societats no financeres espanyoles. Els sectors d’ener- PIB català del mateix any.gia (energia elèctrica, gas i aigua, i refinament) tenencobertures pròximes al 73%. Els sectors industrials (empre- A l’apartat 2 s’analitza la situació economicofinancera deses manufactureres, especialment) estan sobrerepresentats. l’empresa catalana durant els anys 2009 i 2010, el primerDe fet, els sectors industrials (sobretot les empreses any a partir de la informació provinent de la base de dadesmanufactureres) i d’informació i comunicacions tenen anual i el segon a partir de la trimestral. La informació decobertures entre el 30% i el 50%. Les societats de respon- la base anual permet, també, estudiar les tendènciessabilitat limitada i anònimes són la forma jurídica majoritària. observades en les partides i les ràtios principals fins l’any 2009. Per elaborar aquest apartat, les empreses delPel que fa a la part de la mostra estatal que la CBBE remet sector de l’energia s’han exclòs tant de la base trimestrala la Cambra de Comerç de Barcelona, es pot afegir que la com de l’anual, ja que a la seva sobrerepresentacióbase trimestral, que arriba fins al quart trimestre del 2010, s’afegeixen dos elements que agreugen la distorsió: elestà formada per una mostra de 140 empreses catalanes, procés de reestructuració del sector i els canvis de domicilique representen el 18,08% de les de tot l’Estat. A la base social d’algunes empreses importants. Aquesta exclusióanual, el nombre d’empreses de la CBBE que han contestat afecta 58 empreses del sector de l’energia. El quadre 1el darrer qüestionari –que correspon a l’any 2009– i que mostra la composició de la mostra de les 2.286 empresestenen la seu social a Catalunya és de 2.3443, cosa que privades catalanes de la base de dades anual en què s’harepresenta un 23,85% de la mostra de tot l’Estat. En basat l’elaboració d’aquest informe. Quadre 1 Abast de la mostra. Exercici 2009 Empreses Personal Valor afegit brut c. f. Dimensió Nombre (%) Nombre (%) Milers d’euros (%) Petites 1.347 58,9 29.419 8,4 1.288.523 6,7 Mitjanes 660 28,9 50.807 14,5 2.963.062 15,3 Grans 279 12,2 270.841 77,1 15.071.678 78,0 TOTALS 2.286 100,0 351.067 100,0 19.3237.263 100,0 Valors absoluts de totes les empreses de la mostra.2. Central de Balanços del Banc d’Espanya (2010): «Central de Balances. Resultados anuales de las empresas no financieras 2009». Banc d’Espanya,Madrid.3. El nombre total d’empreses inclou 2.286 empreses amb què s’ha fet l’apartat 2 d’aquest informe i 58 empreses del sector energètic. IAEC 2010 15
  13. 13. A l’apartat 3 s’analitzen els resultats i la situació econo- permeten analitzar-ne la situació economicofinancera i micofinancera de les empreses catalanes una vegada l’evolució en els darrers anys. L’estructura formal dels desagregada la mostra de la base anual per sectors i quadres i els gràfics per a cada agregat de l’annex dimensions. En el mateix apartat també es comparen reprodueix l’estructura de l’apartat 2. l’evolució i la situació de l’empresa catalana amb les de la resta d’Espanya. Finalment, el llibre inclou un CD amb els estats comptables agregats i les ràtios principals per a les agrupacions L’apartat 4 inclou una anàlisi monogràfica de l’evolució sectorials i per dimensions, amb una mostra suficient per patrimonial, financera i econòmica de l’empresa catalana al període 2006-2009. El CD també inclou un annex en des de l’any 1990 fins a l’any 2009. què s’expliciten l’estructura i el contingut dels quadres, i un altre amb la descripció de l’estructura sectorial de la L’annex recull, per a cadascun dels agregats sectorials CBBE. principals i per dimensions, els quadres i els gràfics que16 IAEC 2010
  14. 14. 2. ANÀLISI ECONOMICOFINANCERA DE LES EMPRESES CATALANES
  15. 15. 2.1. Introducció exterior, que li va permetre beneficiar-se del dinamisme més elevat de les principals economies europees.L’economia catalana va viure un creixement sostingut de • El sector de serveis també va mostrar una recuperació ell’activitat fins a l’any 2006, en què el producte interior brut 2010 des dels mínims assolits el 2009. Hi va contribuir la(PIB)4 va créixer un 3,7%, la taxa més alta des de l’any 1999. millora de les vendes del comerç al detall i el dinamismeL’any 2007 va començar una desacceleració, ja que el més alt de l’activitat al sector turístic.creixement va ser menor tot i que va continuar sent moltelevat (3,2%). El 2008 ja es van començar a notar els efectes • Tanmateix, la construcció encara manté una forta con-de la crisi econòmica global i el creixement ja va ser molt tracció i no ofereix símptomes de recuperació. La caigudamés baix (0,2%); aquest deteriorament es va agreujar l’any de l’activitat al sector reflecteix l’ajustament en curs2009, en què el PIB català va registrar una forta caiguda del al mercat residencial i l’impacte de les restriccions4%. L’any 2010 es va parar el cop i el PIB català va créixer pressupostàries sobre l’obra civil.de nou, encara que amb un percentatge molt baix (0,1%). El 2011, la recuperació iniciada el 2010 es pot frenar, entreEn termes intertrimestrals, el PIB català va començar a altres motius, per les mesures de contenció de despesa icaure el segon trimestre del 2008 (–0,1%) i va assolir el inversió de les administracions públiques i per la desac-registre més negatiu el primer trimestre del 2009, amb una celeració que s’està produint en l’àmbit internacional.contracció intertrimestral de l’1,7%. Els descensos esvan mantenir al llarg del 2009, encara que amb un perfil La situació econòmica del 2009 i el 2010 ha de tenir el seucada vegada més suau. En total, el PIB va acumular set reflex en els comptes de les empreses. Per tal detrimestres consecutius de caigudes. L’activitat econòmica comprovar-ho, en aquest informe es comença l’anàlisiva deixar de caure el primer semestre del 2010 i l’economia economicofinancera de les empreses catalanes ambcatalana va sortir de la recessió, amb una variació del PIB l’anàlisi de l’activitat i la generació de valor afegit. Pos-del 0% el primer trimestre i un creixement del 0,1% el teriorment, es descriu l’ocupació de l’empresa catalana.segon, en termes intertrimestrals. A continuació, s’estudia la inversió en actius immobilitzats i circulants. Després s’analitzen el cost dels factors, laSegons les dades del Departament d’Economia i Coneixe- productivitat i la competitivitat. Seguidament, s’estudiament de la Generalitat de Catalunya,5 la millora del 2010 l’estructura financera. Els apartats finals es dediquen as’explica per diversos factors: l’anàlisi dels resultats, la rendibilitat i la creació de riquesa. Com es veu al requadre 3, l’anàlisi està estructurada en• Bon comportament de la indústria. Després de caigudes diverses etapes que permeten comprovar els inductors de superiors al 15% el 2009, l’activitat industrial va registrar l’evolució de la rendibilitat financera, un dels objectius un petit creixement el 2010. La recuperació de l’activitat principals de les empreses. Per a cada variable del requadre del sector es va veure afavorida per la seva obertura s’indica en quin apartat d’aquest informe es tracta.4. Font: IDESCAT i Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.5. Dades del Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya de maig del 2011 (http://www.gencat.cat/economia). IAEC 2010 19
  16. 16. REQUADRE 3 FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA RENDIBILITAT FINANCERA Apartat 2.2 Apartats 2.3 i 2.5 Apartat 2.5 Apartat 2.6 Apartat 2.7 Activitat: Despeses: Tipus Deute Dividends i Vendes a Espanya Ocupació, salaris, d’interès amb cost autofinançament i a l’estranger productivitat, etc. Apartats 2.4 i 2.5 Apartat 2.6 Apartat 2.5 Apartat 2.7 Rotació de l’actiu Proporció entre Cost Marges immobilitzat i de deute amb cost financer l’actiu corrent i fons propis Apartat 2.7 Apartat 2.7 Rendiment Palanquejament de l’actiu Apartat 2.7 Rendibilitat financera20 IAEC 2010
  17. 17. REQUADRE 4DESCRIPCIÓ DE LES BASES DE DADES UTILITZADESLa informació que contenen les bases de dades utilitzades és en conseqüència, les diferències observades es poden deure tantfonamentalment economicofinancera i prové de l’agregació dels al canvi de mostra com al canvi de tendència.qüestionaris trimestral i anual tramesos al Banc d’Espanya perempreses no financeres de diferents localitzacions, dimensions i Tant a la base trimestral com a l’anual, per als agregats principalssectors d’activitat. El qüestionari trimestral (balanç i compte de es disposa d’una estimació del valor de l’actiu immobilitzat a preusresultats) és més senzill que l’anual. Cada trimestre, les empreses corrents. Això comporta, d’una banda, introduir a l’actiu una partidaresponen el qüestionari del trimestre corrent i el de l’any anterior. d’ajust de preus que afecta principalment l’immobilitzat material i,Això permet que el càlcul dels percentatges de variació es basi en de l’altra, aplicar al passiu un ajust pel mateix import en els fonsles mateixes mostres d’empreses. A la base de dades trimestral, propis. L’ús dels valors corrents en lloc dels comptables té unsles ràtios i els percentatges anuals són una mitjana ponderada, avantatges clars, com ara evitar el trencament en les tendènciessegons el nombre d’empreses o el volum d’activitat, dels quatre que es produeix en els exercicis en què hi ha actualitzacions.trimestres. La base anual permet fer una anàlisi més detallada de lasituació economicofinancera de les empreses privades catalanes Des del nostre punt de vista, però, l’avantatge principal és que solu-per a l’exercici 2009 i els anteriors. ciona el càlcul de les ràtios en què al numerador hi ha una partida d’un estat de fluxos (resultats, per exemple), i al denominador, unaPer a cada any es disposa dels estats comptables del període partida del balanç. Si en valorar la segona s’utilitzen criteris comp-corrent i de l’immediatament anterior, cosa que permet calcular tables, com és habitual, el numerador i el denominador estan enels percentatges de variació a partir de les mateixes mostres bases monetàries diferents: el primer, a preus corrents, i el segon, ad’empreses. Ara bé, quan es comparen ràtios o percentatges de preus històrics. Si el denominador es valora a preus corrents, s’obtédues bases diferents (2008-2009 amb 2007-2008, per exemple), una estimació més precisa d’aquestes ràtios, ja que els dos elementscal tenir en compte que les mostres respectives també ho són i que, del quocient estan en la mateixa base monetària.2.2. Activitat i valor afegit El dinamisme de l’activitat productiva va tornar a disminuir durant l’any 2009, ja que el valor de la producció vaEn aquest apartat s’analitzen l’evolució de l’activitat, decréixer un 15% (–4,5% l’any 2008). Les dades de la baseincloses les importacions i les exportacions, i la creació de trimestral indiquen un canvi de tendència el 2010, ja que lavalor afegit. variació ha passat a ser positiva (+3,1%). Igual que l’any anterior, el 2009 el ritme de decreixement de la produccióEl nivell d’activitat de l’empresa catalana en conjunt mostra, (–15%) va ser més elevat que la reducció de les vendesels últims exercicis, una evolució decreixent des dels valors totals (–14,1%). Això pot ser conseqüència del fet quemàxims de l’any 2006. El panorama de 2009 va ser molt moltes empreses han optat per reduir els inventaris per talnegatiu, ja que es van produir fortes caigudes de l’activitat de minimitzar les tensions financeres. Aquesta política hai el valor afegit. Afortunadament, per a l’any 2010 les dades continuat el 2010, ja que, com indica la base trimestral, lade la base trimestral, formada per un conjunt molt més petit producció va créixer menys (+3,1%) que les vendesd’empreses, mostren un canvi de tendència, ja que hi ha (+9,2%).una recuperació important de l’activitat i del valor afegit. L’any 2009 el creixement del valor afegit brut al cost delsD’acord amb les dades del quadre 2, segons la mostra factors va tornar a ser negatiu (–10,1%), tal com ja haviad’empreses privades catalanes de la CBBE, el 2009 el succeït l’any 2008 (–4,9%). Aquest decreixement es vavolum de vendes de les empreses catalanes va disminuir frenar el 2010, any en què torna a ser positiu, d’acord ambun 14,1%, de manera que es va aprofundir el decreixement la base trimestral corresponent (+1,9%) (quadre 2).que havia començat el 2008. El 2010 es va produir un canvide tendència, ja que a partir de la base trimestral s’observa L’evolució de les vendes al mercat interior i a l’exterior vaun increment del 9,2%. experimentar un canvi l’any 2010, si tenim en compte IAEC 2010 21
  18. 18. Quadre 2 Activitat i valor afegit (en % de variació respecte les mateixes empreses de l’any anterior) Base anual Base trimestral (*) 2006 2007 2008 2009 2009 2010 Nombre d’empreses 2.251 2.198 2.352 2.286 149 140 Activitat i valor afegit Valor de la producció i subvencions 8,9 8,4 –4,5 –15,0 –13,7 3,1 Compres i consums intermedis 10,0 9,3 –4,3 –17,1 –17,0 3,9 Valor afegit brut al cost de factors 6,1 6,3 –4,9 –10,1 –8,7 1,9 Distribució geogràfica de l’activitat Vendes totals 8,7 5,4 –4,2 –14,1 –13,0 9,2 Vendes a Espanya 9,0 6,1 –3,9 –15,0 –10,7 4,3 Vendes a l’estranger 8,0 2,9 –5,5 –10,8 –20,1 29,3 Compres totals 11,3 2,3 –7,0 –21,0 –16,2 14,8 Compres a Espanya 10,8 0,7 –5,8 –22,2 –4,2 16,2 Compres a l’estranger 12,3 4,8 –9,1 –18,9 –30,4 11,7 (*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any. l’evolució dels anys anteriors (gràfic 1). Del 1999 al 2009, Tornant al quadre 2, l’any 2009 va continuar millorant la amb l’excepció de tres anys (2000, 2005 i 2009), les taxes balança comercial amb l’estranger. L’any 2009 les de creixement de les vendes al mercat espanyol van ser exportacions van decréixer (–10,8%) menys que les superiors a les de les vendes a l’estranger. El 2009 les dues importacions (–18,9%).6 Les dades de la mostra trimestral taxes van ser negatives, però la de les vendes a l’estranger de 2010 reflecteixen un increment més baix de les va ser-ho menys. L’any 2010, la taxa de variació de les importacions (+11,7%) que de les exportacions, que van vendes a l’estranger va ser molt positiva i molt més elevada augmentar de manera molt important (+29,3%). Això és que la de les vendes a Espanya. Aquesta dada explica el conseqüència del fet que els països als quals Catalunya repunt de la intensitat exportadora. exporta s’estan recuperant més ràpidament de la crisi. El resultat farà reduir el dèficit exterior. Aquest dèficit és, precisament, un dels desequilibris principals que té el Gràfic 1 patró de creixement de l’economia catalana, igual que Vendes i intensitat exportadora (en percentatge) l’espanyola. Vendes a Espanya (a) Vendes a l’estranger (a) Quant a les compres, el 2009 disminueix la intensitat Intensitat exportadora (b) 32 compradora de l’empresa catalana, tant de productes 28 provinents de l’Estat espanyol com de productes provinents 24 20 de l’estranger. La base trimestral torna a evidenciar un canvi 16 de tendència per al 2010, ja que les taxes tornen a ser 12 8 positives, tant per a les compres a l’estranger (+11,7%) 4 0 com, sobretot, per a les compres a Espanya (+16,2%). –4 –8 –12 –16 –20 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 6. L’evolució de les exportacions que es desprèn de les dades de la (a) % de variació anual. Central de Balanços del Banc d’Espanya és diferent de la que s’inclou (b) Vendes a l’estranger sobre vendes totals. a les estadístiques de comerç exterior de la comptabilitat nacional, ja Nota: en tots els gràfics, la dada corresponent al 2009 s’ha estimat a partir de la base trimestral. que les primeres es basen només en les empreses que han enviat la seva informació comptable a la CBBE.22 IAEC 2010
  19. 19. En resum, els nivells d’activitat, valor afegit i vendes van Gràfic 2disminuir molt l’any 2009 a conseqüència de la recessió. En Ocupació fixa sobre la totalcanvi, l’any 2010 es va produir un canvi de tendència molt (en percentatge)positiu que pot indicar que el 2009 es va tocar fons. D’altra 82banda, el més bon comportament de les exportacions va 81contribuir a una millora de la balança comercial. 80 79 78 772.3. Ocupació 76 75 74A continuació s’analitza l’ocupació de les empreses cata- 73 72lanes; l’anàlisi se centra en la proporció entre contractació 71fixa i temporal. 70 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010L’any 2009 l’ocupació va decréixer molt (–8,1%); el col·lectiudels treballadors no fixos va ser el que va disminuir més(quadre 3). La base trimestral del 2010 també reflecteix un Gràfic 3decreixement (–3,6%), tot i que en l’apartat anterior s’ha Valor afegit i ocupació (en % de variació)comprovat que l’activitat ja havia tornat a créixer. Ladisminució més important es dóna en el col·lectiu dels Valor afegit (variació en termes reals) Ocupaciótreballadors no fixos, que es va reduir un 11,1%; això és un 12indicador que amb la recessió moltes empreses han optat 8per disminuir els contractes temporals. Això explica que lataxa d’atur a Catalunya estigui augmentant de manera molt 4important. 0Pel que fa a l’evolució de l’estructura de l’ocupació a –4l’empresa catalana, es detecta que des de l’any 2007 el pes –8de l’ocupació fixa en el total torna a augmentar. Així, en elperíode 2006-2010 va augmentar 7 punts la proporció –12 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010d’ocupació fixa sobre el total (gràfic 2).Com es veu al gràfic 3, el 2010, l’evolució del valor afegitmostra un canvi important de tendència. 2.4. InversióEn resum, els anys 2009 i 2010 es va produir un decreixementmolt important del nombre de treballadors a conseqüència En aquest apartat s’analitza la inversió feta per les empresesde la recessió. Aquesta reducció va afectar sobretot els catalanes, amb distinció entre actiu immobilitzat i corrent, itreballadors no fixos. altres tipus d’inversió. Quadre 3 Ocupació (en % de variació respecte de les mateixes empreses de l’any anterior) Base anual Base trimestral (*) 2006 2007 2008 2009 2009 2010 Nombre mitjà de treballadors 2,0 1,4 –0,3 –8,1 –7,4 –3,6 Nombre mitjà de treballadors fixos 0,7 3,1 1,8 –4,9 –3,4 –2,4 Nombre mitjà de treballadors no fixos 5,8 –3,2 –6,8 –18,9 –27,3 –11,1 (*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any. IAEC 2010 23
  20. 20. REQUADRE 5 DEFINICIÓ DE CONCEPTES DE ROTACIÓ I D’INVERSIÓ Rotació dels actius: és una mesura que relaciona el valor de la Immobilitzat per ocupat: és el quocient entre el valor d’im- producció i les partides de l’actiu d’explotació. El concepte mobilitzat a preus corrents i el nombre d’ocupats. Per tant, és una representa el nombre de vegades que una partida d’actiu mesura de dotació d’immobilitzat per ocupat que indica la intensitat determinada es plasma en la producció o les vendes, i és un del capital de l’empresa i el seu procés productiu. L’interès indicador d’eficiència en la gestió dels actius. Un cop garantit el econòmic d’aquesta mesura rau en el grau de substitució que hi ha funcionament operatiu i comercial de l’empresa, qualsevol increment entre els factors de producció, capital (immobilitzat) i treball de la rotació de l’actiu s’interpreta com una millora d’eficiència i (ocupats), per la qual cosa aquesta ràtio mesura la demanda relativa redunda en un increment de la rendibilitat de l’actiu, sempre que el dels factors. Alhora, determina els valors oferts per altres indicadors, marge es mantingui constant. Per tant, una rotació millor es pot per exemple, la rotació de l’actiu mateixa. D’altra banda, està interpretar com un ús més eficient dels actius de l’empresa. En fortament condicionada per la tecnologia productiva, ja que no totes alguns casos, quan es calcula per a l’immobilitzat, s’utilitza com a les activitats requereixen la mateixa dotació en immobilitzat per al numerador el valor afegit per tal de reflectir una mesura de seu desenvolupament, i d’aquí la diferència sectorial o industrial productivitat aparent equivalent a la del factor treball. Les taxes de notable en aquesta mesura. variació, en tot cas, es reconstrueixen a partir de les taxes de variació del numerador i el denominador de la mateixa mostra. Immobilitzat net no financer: inclou l’immobilitzat material i inversions immobiliàries i l’immobilitzat intangible nets d’amortit- Inversió com a percentatge de variació del saldo a preus zacions i provisions. També es denomina actiu no corrent net no corrents: es calcula com la diferència entre el saldo absolut d’un financer. actiu, valorat a preus corrents, en dos anys consecutius, respecte del valor de l’actiu corresponent en el període inicial. Actiu corrent net no financer: existències, clients, altres deutors comercials i actius líquids menys proveïdors i altres creditors Inversió en actius fixos materials (FBCF): pretén oferir un comercials sense cost. paral·lelisme microeconòmic de definició amb les xifres de formació bruta de capital de la comptabilitat nacional. La dada que s’ofereix Actius financers: inversions financeres netes a llarg i a curt és la taxa de variació entre els fluxos d’inversió de l’any actual termini. respecte de l’anterior. S’hauria de comparar amb la dada macro- econòmica de variació de la formació bruta de capital fix. El 2009, d’acord amb les dades del quadre 4, la taxa de per treballador. Fins a l’any 2008 hi havia hagut una variació de l’immobilitzat material i inversions immobiliàries desacceleració de les taxes de variació dels immobilitzats va ser del +8,6%. Aquesta taxa va excedir la corresponent per ocupat. En canvi, el 2009 les taxes van tornar a ser a l’amortització (6,6% segons les dades del quadre 8), fet positives, igual que el 2010. que és un indicador que les empreses van apostar per un increment de l’esforç inversor més enllà de la reposició de La inversió en capital de caràcter intangible, que s’havia la capacitat productiva. El 2010 aquesta taxa va ser molt anat reduint fins a l’any 2005, va tornar a créixer en el inferior (+0,5%). En canvi, la taxa corresponent a la període del 2006 al 2009, com es pot comprovar amb formació bruta de capital fix va ser molt negativa l’any l’evolució de la ràtio de despeses en R+D sobre el valor 2009 (–46,6%). afegit: Despeses en R+D / Valor afegit (%) La intensitat de capital es pot interpretar com el grau de 2004 2,6 tecnificació dels processos industrials. En aquest sentit, 2005 2,4 l’immobilitzat per treballador és un indicador de la 2006 2,5 tecnificació del procés productiu, i la dotació de recursos de capital als treballadors defineix un procés productiu 2007 3,0 alternatiu als més intensius en mà d’obra. Al quadre 4 es 2008 3,0 presenten les taxes de creixement anual de l’immobilitzat 2009 3,624 IAEC 2010
  21. 21. Quadre 4 Inversió en actius no financers (taxes de variació, en percentatge) Base anual Base trimestral (*) 2006 2007 2008 2009 2009 2010 Immobilitzat material i inversions immobiliàries 12,9 12,0 16,5 8,6 –0,9 0,5 Actius fixos materials (FBCF) 4,1 1,0 –2,7 –46,6 n. d. n. d. Actiu corrent net no financer 14,9 14,8 8,6 –3,0 –22,0 –10,3 Immobilitzat net per ocupat (estoc) (nominal) 7,4 7,6 1,5 3,8 7,0 4,3 Immobilitzat material per ocupat (estoc) (nominal) 6,9 6,9 1,4 3,2 7,0 4,3 Immobilitzat net per ocupat (estoc) (real) 3,7 4,6 –2,5 4,1 7,3 2,4 Immobilitzat material per ocupat (estoc) (real) 3,2 4,0 –2,6 3,5 7,3 2,4 (*) Mitjana ponderada dels percentatges de variació dels quatre trimestres de l’any. (n. d.) Dada no disponible. Nota: actius valorats a preus corrents.Aquesta evolució pot afectar positivament la competitivitat D’acord amb les dades del quadre 4, la inversió en actiusfutura.7 De tota manera, d’acord amb les dades del quadre corrents va decréixer durant el 2009 (–3,0%), mentre que24 (vegeu més endavant) les despeses totals d’activitat els anys anteriors aquesta taxa havia estat positiva. L’anyen R+D el 2009 van disminuir en relació amb el 2008. Per 2010 es va produir una reducció molt important (–10,3%).tant, l’increment de la ràtio del quadre anterior pot ser Això pot ser conseqüència del fet que les empreses estanconseqüència de la reducció més gran del valor afegit. intentant millorar l’eficiència dels actius corrents per reduirEls pagaments a l’estranger per transferència de tecnologia les necessitats de finançament.sobre el valor afegit, que havien seguit una trajectòriadescendent fins a l’any 2008, van créixer de manera En resum, la inversió en actius immobilitzats i inversionssignificativa l’any 2009: immobiliàries va continuar creixent durant l’any 2009, encara que menys que els anys anteriors. El 2010 la taxa de Pagaments a l’estranger per transferència creixement d’aquestes inversions va ser molt inferior. En canvi, de tecnologia / Valor afegit (%) la formació bruta de capital fix va tenir un decreixement molt 2004 0,72 important. La inversió en actiu corrent també va caure. 2005 0,71 2006 0,71 2007 0,67 2.5. Cost dels factors i productivitat 2008 0,67 L’objectiu d’aquest apartat és analitzar l’evolució dels 2009 1,21 costos dels factors i de la productivitat de les empreses Cobraments de l’estranger per transferència catalanes, distingint entre factor treball i capital. de tecnologia / Valor afegit (%) 2004 0,09 L’any 2009, les despeses de personal i dels salaris van 2005 0,21 créixer en termes nominals, i en termes reals el creixement 2006 0,15 va ser més alt. En canvi, el 2010, d’acord amb la base 2007 0,25 trimestral, la taxa de variació en termes reals de les despeses 2008 0,29 de personal va ser lleugerament negativa (quadre 5). 2009 0,73 D’altra banda, el cost real del finançament va créixer l’any 2009 fins a situar-se en el 3,7%, molt per sobre del7. D’acord amb les dades de l’INE (Anuari Estadístic d’Espanya 2010), percentatge de l’any anterior (1,4%). El 2010 el cost real delal llarg dels darrers anys la despesa en R+D a Catalunya ha anat creixent finançament es va situar en un percentatge com el del 2008de manera ininterrompuda, igual que al conjunt de l’Estat espanyol. (1,4%). IAEC 2010 25
  22. 22. Quadre 5 Cost dels factors de producció (en percentatge) Base anual Base trimestral (*) 2006 2007 2008 2009 2009 2010 Despeses de personal (nominal) (a) 3,6 5,3 3,4 1,1 1,0 1,7 Despeses de personal (real) (a) 0,0 2,4 –0,6 1,4 1,3 –0,1 Sous i salaris (nominal) (a) 3,8 5,8 2,9 1,2 0,3 2,9 Sous i salaris (real) (a) 0,2 2,9 –1,2 1,6 0,6 1,1 Cost nominal del finançament 4,3 5,2 5,5 3,4 3,5 3,3 Cost real del finançament 0,7 2,3 1,4 3,7 3,8 1,4 (*) Mitjana ponderada de les ratios trimestrals. En aquesta base no hi ha detall de sous i salaris. (a) Taxa de variació anual de la ràtio. Nota: les despeses de personal i els salaris són per treballador. L’exercici 2009 el valor afegit per treballador –el quocient El gràfic 5 mostra el comportament dels components de la entre el valor afegit en termes reals i el nombre de tre- productivitat laboral i el cost per ocupat per períodes. En el balladors– va disminuir en relació amb l’any 2008 (gràfic 4). període 2000-2004 el valor afegit va augmentar a una taxa I el 2010, segons les dades de la base trimestral, aquest mitjana anual del +5,2% en termes reals; aquesta taxa va indicador va augmentar, tot i que es va mantenir per sota disminuir fins al –1,0% en el període 2004-2008. El 2009 la de 100. taxa de creixement té un valor molt negatiu (–9,8%), i el 2010, segons la base trimestral, torna a ser positiva +0,1%.9 Continuant amb el gràfic 4, i pel que fa al cost laboral unitari, Aquesta informació es pot contrastar amb la del quadre 8, que es defineix com les despeses de personal sobre el valor que apareix més endavant, en què es pot apreciar el decre- afegit i s’explica per la diferència entre les taxes de variació ment de variació de les despeses de personal l’any 2009 del cost laboral per ocupat i de la productivitat, aquest es (–7,2%) i que el valor afegit també es va reduir (–10,1%). va mantenir estable entre els anys 2009 i 2010.8 Gràfic 5 Gràfic 4 Activitat, cost laboral i productivitat Cost laboral i productivitat (mitjana anual dels % de variació en termes reals) (index 1997 = 100 i UM constants) 2000/2004 2004/2008 2009 2010 Valor afegit per treballador Despeses de personal per treballador Despeses de personal / valor afegit 8 115 5,2 3,8 110 4 2,7 1,4 105 0,1 0,5 0 100 –0,1 –0,1 –1,0 95 –2,3 –1,9 –4 90 –8 85 –9,8 80 –12 75 Valor afegit Productivitat Cost per ocupat 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 9. Les taxes de variació del valor afegit del gràfic 5 no coincideixen amb 8. A causa de la composició de la mostra d’empreses que han facilitat les del quadre 8, perquè les del gràfic 5 són en termes reals. En canvi, les dades a la CBBE, aquestes dades són diferents de les que s’inclouen les del quadre 8 són del compte de pèrdues i guanys i, per tant, són dades a la comptabilitat nacional (Anuari Estadístic d’Espanya 2010). comptables.26 IAEC 2010
  23. 23. Per a l’any 2010, la base trimestral mostra una millora L’actiu corrent en el model de balanç de situació de la CBBEd’aquesta relació, ja que, mentre que el valor afegit va aug- inclou els clients, les existències i els proveïdors (amb signementar un +1,9%, les despeses de personal van disminuir negatiu). El gràfic 7 mostra l’evolució de la ràtio del valor de(–1,9%). Per tant, mentre que els anys 2008 i 2009 es cadascun d’aquests elements respecte del valor de lava perdre productivitat, l’any 2010 s’ha guanyat produc- producció. Del 1999 al 2009 s’observa un augment detivitat. l’actiu corrent. El 2010, segons dades de la base trimestral, es combina un manteniment del pes dels clients amb unD’acord amb el gràfic 5, pel que fa a l’evolució de la pro- increment més elevat dels deutes amb proveïdors i aixòductivitat laboral, en el període 2000-2004 la taxa de explica la reducció de l’actiu corrent net.creixement anual en termes reals va ser positiva (2,7%,de mitjana anual); en el període 2004-2008 i l’any 2009 Gràfic 7va baixar (–2,3% i –1,9%, respectivament). En canvi, el 2010 Ràtios sobre valor de la produccióla taxa ha tornat a tenir una evolució positiva (3,8%). Actiu corrent net Existències Clients Proveïdors no financerFinalment, el cost laboral per ocupat, que va experimentar 32una variació positiva en els períodes 2004-2008 i l’any 282009, va presentar una variació negativa el 2010 (–0,1%). 24 20El comportament de la productivitat de la inversió s’estima, 16com en informes anteriors, mitjançant la rotació: com més 12gran és la rotació de la inversió, més eficiència s’acon- 8segueix i, per tant, més gran és la seva contribució a la 4generació de valor. 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Nota: el numerador és igual al valor mitjà de la corresponent partida dactiu o passiuD’acord amb les dades del gràfic 6, del 2000 al 2009l’evolució de la rotació de l’actiu net va ser cada cop mésnegativa. El 2010 es va produir un canvi de tendència, jaque la variació anual va ser positiva (+3,4%). L’evolució de En resum, durant l’any 2010 va augmentar la productivitatla rotació de l’actiu immobilitzat també va ser positiva laboral i es va reduir el cost laboral unitari, entre altres motius,(+2,5%) i la de l’actiu corrent va millorar molt (15,0%). Per per la reducció dels salaris en termes reals. També va evolu-tant, el 2010 es va trencar la tendència dels anys anteriors cionar positivament l’eficiència en la gestió dels actius, a causai les empreses van guanyar eficiència en la gestió de l’actiu de la rotació creixent de l’immobilitzat i de l’actiu corrent. Elsimmobilitzat i, sobretot, de l’actiu corrent. costos reals del finançament es van reduir l’any 2010. Gràfic 6 2.6. Estructura financera Rotació dels actius no financers (mitjana dels % de variació anual) Per tenir una visió més completa de la política d’inversió i 2000/2004 2004/2008 2009 2010 finançament de les empreses, en aquest apartat s’analitza 20 l’estructura financera, que és el resultat de les polítiques de 15,0 captació de recursos per finançar la inversió i de 15 materialització d’aquests recursos en diversos actius; per 10 tant, d’aquesta anàlisi es poden extreure conclusions sobre 5 3,4 2,5 la gestió dels recursos financers. 0 –2,8 –2,7 –5 –4,9 –3,7 –3,4 L’estructura de l’actiu de l’empresa catalana els anys 2008 i –5,8 –10 2009 (gràfic 8) mostra una evolució força estable amb un –11,3 –10,8 –15 –12,3 lleuger increment de les inversions financeres a llarg termini i De l’actiu net De l’immobilitzat De l’actiu corrent del disponible, compensat amb una reducció de l’actiu cor- rent no financer i de les inversions financeres a curt termini. IAEC 2010 27
  24. 24. Gràfic 8 Gràfic 9 Estructura de l’actiu 2008 i 2009 Estructura del passiu 2008 i 2009 (en % a partir de les dades comptables) (en % a partir de les dades comptables) 2008 2009 2008 2009 45 45 40 37,3 37,9 40 34,7 35,2 35 35 30,1 29,5 30 30 27,7 26,9 25 25 21,6 21,7 22,2 21,3 20 20 13,5 14,7 15 15 10 8,1 7,6 10 5 2,9 3,3 5 1,8 1,9 0 0 Immobilitzat Inversions Actiu corrent Disponible Inversions Patrimoni net Provisions Deutes a Finançament Finançament no financer financeres no financer financeres a llarg termini a curt termini a curt termini a llarg termini curt termini amb cost sense cost El gràfic 9 compara l’estructura del finançament dels anys Gràfic 10 2008 i 2009 i permet constatar un augment del pes relatiu Endeutament i interessos dels fons propis, que van pujar fins al 35,2%. També es va (en % de variació anual) produir una reconversió dels deutes amb la reducció dels deutes a llarg termini (van passar del 27,7% al 26,9%) i el Variació dels interessos Variació de l’endeutament 70 finançament a curt termini sense cost (del 22,2% al 21,3%), 60 mentre que el finançament a curt termini amb cost va 50 augmentar (del 13,5% al 14,7%). 40 30 20 D’acord amb el gràfic 10, el 2009 els interessos van reduir 10 0 molt la seva taxa de variació, mentre que el 2010 la variació –10 anual va continuar sent negativa, tot i que menys. Això –20 –30 s’explica essencialment per la reducció de l’endeutament –40 més que per l’evolució dels tipus d’interès (cost unitari del –50 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 finançament). Quadre 6 Rendibilitat, marge i rotació Base anual Base trimestral (*) 2007 2008 2008 2009 2009 2010 Rendibilitat ordinària de l’actiu net 8,2 6,8 6,8 5,6 5,8 7,8 Marge 11,8 10,2 10,0 9,3 25,8 33,6 Rotació 0,70 0,67 0,68 0,60 0,23 0,23 Rendibilitat de l’actiu net no financer 9,9 6,8 7,0 5,5 7,9 7,8 Marge 7,5 5,6 5,4 4,8 12,8 12,3 Rotació 1,31 1,22 1,29 1,44 0,62 0,64 (*) Mitjana ponderada de les ràtios trimestrals. En la base trimestral, l’estructura de marge i rotació és diferent a causa del predomini d’empreses grans. Nota: calculats sobre actius / passius valorats a preus corrents. Nota: les dades corresponents als dos anys de cada parella corresponen a la mateixa mostra d’empreses.28 IAEC 2010
  25. 25. Quadre 7 Estructura del passiu remunerat (en percentatge) Base anual Base trimestral (*) 2007 2008 2008 2009 2009 2010 Passiu remunerat / passiu 76,6 78,6 78,1 78,7 88,6 88,2 Patrimoni net (a) 56,0 53,4 51,7 51,6 49,1 54,6 Finançament amb cost (a) 44,0 46,6 48,3 48,4 50,9 45,4 Finançament a llarg termini amb cost (a) 27,1 31,6 32,4 31,3 42,1 38,8 Finançament a curt termini amb cost (a) 16,9 15,0 15,8 17,1 8,8 6,6 (*) Mitjana ponderada de les ràtios trimestrals. En la base trimestral, l’estructura de marge i rotació és diferent a causa del predomini d’empreses grans. (a) sobre passiu remunerat. Nota: patrimoni net valorat a preus corrents. Nota: les dades corresponents als dos anys de cada parella corresponen a la mateixa mostra d’empreses.Al quadre 7 es comprova l’augment del pes del patrimoni Gràfic 11net l’any 2010, ja que les empreses van apostar menys per Rendibilitat de l’actiul’endeutament amb cost, tant a llarg termini com a curt (en percentatge)termini. Resultat ordinari net abans i.i.* / actiu net Resultat net total abans i.i.* / actiu netEn resum, durant l’any 2009 l’estructura de l’actiu de Rendibilitat de lactiu net no financer 16l’empresa catalana es va mantenir força estable, amb unlleuger increment de les inversions financeres a llarg terminii del disponible, compensat amb una reducció de l’actiu 12corrent no financer i de les inversions financeres a curttermini. El finançament d’aquest any va afavorir els fons 8propis. En general, es tracta d’una estratègia financeraraonable, ja que, a causa de la crisi, és desitjable que les 4empreses redueixin el seu endeutament i que, per tant, hihagi un procés de despalanquejament. 0 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 *i.i.: interessos i impostos. Nota: l’actiu net mitjà està valorat a preus corrents.2.7. Resultats i creació de riquesaEn aquest apartat s’analitzen la rendibilitat dels actiusi dels fons propis, així com els components principalsque en condicionen l’evolució. És un aspecte molt va evolucionar molt favorablement. Des de l’any 2000 lesimportant, ja que un dels objectius principals de qualsevol partides extraordinàries (que no s’inclouen en el resultatempresa, incloses les organitzacions sense ànim de lucre, ordinari) tenen un impacte negatiu sobre la rendibilitat deés generar riquesa financera per tal de poder créixer i l’actiu, especialment el 2008.retribuir adequadament totes les parts interessades(socis, treballadors, proveïdors, comunitat, etc.). La Al quadre 8 es pot comprovar que la variació del resultatrendibilitat de l’empresa en mesura la capacitat de net de les empreses va disminuir molt l’any 2008 (–147,0%).generar beneficis en relació amb la inversió i, per tant, és En canvi, l’any 2010 ha augmentat molt (+133,3%). Entreun indicador del benefici generat a partir dels recursos les diverses causes es pot destacar l’evolució favorable deldisponibles. El gràfic 11 presenta l’evolució de la valor afegit, així com dels ingressos financers, mentre querendibilitat ordinària de l’actiu des del 1999, a partir del les despeses de personal i els interessos del finançamentresultat ordinari net i del resultat net total, que l’any 2010 rebut van disminuir. IAEC 2010 29

×