ESTAT DE LA SITUACIÓI POTENCIALITATSDELS POLÍGONSINDUSTRIALS DEL’ÀMBIT DE L’ANTENALOCAL VILADECANS                       A...
ESTAT DE LA SITUACIÓI POTENCIALITATSDELS POLÍGONSINDUSTRIALS DEL’ÀMBIT DE L’ANTENALOCAL VILADECANS                       A...
Estat de la situació i potencialitats dels polígons industrials de l’Àmbit de l’Antena Local ViladecansProjecte d’estudi r...
Índex5     PRESENTACIÓ7     1. INTRODUCCIÓ11    2. L’ÀMBIT DE L’ANTENA VILADECANS13      Característiques territorials, so...
PresentacióL’any 2008 es va inaugurar l’Antena Local de la Cambra de Comerç de Barcelona a Viladecans. Laseu de l ‘Antena ...
1. INTRODUCCIÓ
IntroduccióEn les darreres dècades s’estan produint grans canvis en l’estructura econòmica: la terciarització dela base ec...
El treball s’estructura en 5 apartats. En el primer, es contextualitza l’àmbit d’estudi a partir d’una                    ...
2. L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
Característiques territorials,                socio-demogràfiques i del mercat de treballEl territori de l’Antena Viladeca...
Tot i aquestes característiques comunes, a dins del territori de l’Antena Local Viladecans es poden                       ...
En els vessants del Massís del Garraf, a l’oest de l’àmbit d’estudi, es localitzen els municipis de SantCliment de Llobreg...
l’Amèrica del Sud. Els municipis de Gavà, Sant Boi, Viladecans, El Prat de Llobregat i Begues tenen                       ...
Figura 3  Distribució de la població per grans grups d’edat. 2009                                     0 a 14 anys         ...
l’11% i el 9,2%, respectivament, i a Castelldefels el 16,9% i el 13%, respectivament. Per contra, Sant                    ...
Projectes i actuacions estratègiquesA l’àmbit de l’Antena s’estan desenvolupant un conjunt d’actuacions i projectes estrat...
presència a l’àmbit de l’Antena, sobretot al municipi de Sant Boi de Llobregat, que s’ha incorporat                       ...
Figura 5   Barcelona Economic Triangle. Àrea del Llobregat   Font: Generalitat de Catalunya. Programa Invest in CataloniaE...
Econòmic i Social del Baix Llobregat: Consell Comarcal, PIMEC Baix Llobregat, CCOO del Baix                        Llobreg...
3. ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA   DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS:   EVOLUCIÓ, LOCALITZACIÓ I PRINCIPALS   CARACTERÍSTI...
Evolució dels polígons d’activitat econòmica                 a l’Antena ViladecansEl moment de major creixement del sòl de...
Entre els anys seixanta i setanta del segle XX les activitats industrials creixen a un ritme més                          ...
El major creixement del espais industrials a l’àmbit de l’Antena es produeix a la dècada dels vuitantai dels noranta del s...
A començaments del segle XXI la major part del sòl exclusivament industrial de l’àmbit de l’Antena                        ...
Localització i característiques dels polígons               d’activitat econòmica a l’àmbit de l’Antena               Vila...
Dels 41 polígons, 15 es troben en El Prat de Llobregat, que és el municipi amb més sòl destinat a                        a...
Taula 3Polígons d’Activitat Econòmica de l’Antena ViladecansNom polígon                                                   ...
poguessin afegir, la principal conseqüència territorial d’aquestes dinàmiques és que moltes de les                        ...
BEGUESBegues té dos polígons d’activitat econòmica: Zona Industrial Petita Indústria i Zona IndustrialBarceloneta, que van...
PETITA INDÚSTRIA                        LOCALITZACIÓ                        El polígon «Petita indústria» de Begues està l...
CARACTERITZACIÓ GENERALEl polígon «Petita indústria» té una superfície de 3,3 hectàrees, el que representa el 58% de lasup...
Urbanització                        L’estat del polígon és correcte pel que fa als elements de l’espai públic: voreres, as...
ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETALOCALITZACIÓLa Zona industrial la Barceloneta està localitzada a l’oest del nucli urbà de Be...
CARACTERITZACIÓ GENERAL                        La Zona industrial la Barceloneta té una superfície de 2,4 hectàrees, el qu...
línia 902 (Gavà-Begues) amb 15 expedicions diàries per sentit. La parada d’autobús està situadajust davant del mateix polí...
CASTELLDEFELS                        A Castelldefels hi ha 3 polígons d’activitat econòmica que ocupen una superfície de 8...
CAMÍ RALLOCALITZACIÓEl polígon Camí Ral està situat entre els municipis de Castelldefels i Gavà, entre la C-32 i les vies ...
CARACTERITZACIÓ GENERAL                        El polígon Camí Ral té una superfície total de 80,5 hectàrees, de les quals...
Hi ha una bona permeabilitat entre les zones comercials i el polígon. És possible l’accés a peu jaque les voreres estan en...
PARC MEDITERRANI DE LA TECNOLOGIA                        LOCALITZACIÓ                        El Parc Mediterrani de la Tec...
CARACTERITZACIÓ GENERALEl polígon Camí Ral té una superfície total de 34,4 hectàrees, el que representa el 41% de la super...
Urbanització                        L’estat de la urbanització és bo tant pel que fa a l’estat de les voreres, a les zones...
EL PRAT DE LLOBREGATAl Prat de Llobregat hi ha 15 polígons d’activitat econòmica que ocupen una superfície total de 870,5h...
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Estudi poligons industrials Antena Viladecans
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Estudi poligons industrials Antena Viladecans

1,275 views
1,147 views

Published on

S’ha presentat a l’Antena de Viladecans de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’estudi sobre les necessitats dels polígons d’activitat econòmica de l’àmbit de l’Antena de Viladecans.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,275
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Estudi poligons industrials Antena Viladecans

  1. 1. ESTAT DE LA SITUACIÓI POTENCIALITATSDELS POLÍGONSINDUSTRIALS DEL’ÀMBIT DE L’ANTENALOCAL VILADECANS ANTENA VILADECANS
  2. 2. ESTAT DE LA SITUACIÓI POTENCIALITATSDELS POLÍGONSINDUSTRIALS DEL’ÀMBIT DE L’ANTENALOCAL VILADECANS ANTENA VILADECANS
  3. 3. Estat de la situació i potencialitats dels polígons industrials de l’Àmbit de l’Antena Local ViladecansProjecte d’estudi realitzat dins del marc de col·laboració entre l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitansde Barcelona (IERMB) i la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC)Març de 2011© Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de BarcelonaDirecció de l’estudi:Josep Maria Cabré (UPIC)Autors:Carles Donat (IERMB)Albert Cónsola (IERMB)Cartografia:Francesc Coll (IERMB)Supervisió lingüística:AmpersandDirecció editorial:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de BarcelonaDisseny gràfic:Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de BarcelonaAutoedició:Anglofort, S.A.Impressió:ISBN: 84-95829-82-7Imprès en paper ecològic de 115 g/m2
  4. 4. Índex5 PRESENTACIÓ7 1. INTRODUCCIÓ11 2. L’ÀMBIT DE L’ANTENA VILADECANS13 Característiques territorials, socio-demogràfiques i del mercat de treball19 Projectes i actuacions estratègiques23 3. ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS: EVOLUCIÓ, LOCALITZACIÓ I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES25 Evolució dels polígons d’activitat econòmica a l’Antena Viladecans29 Localització i característiques dels polígons d’activitat econòmica a l’àmbit de l’Antena Viladecans33 Begues40 Castelldefels52 El Prat de Llobregat79 Gavà100 Sant Boi de Llobregat125 Sant Climent de Llobregat132 Viladecans147 4. TRANSPORT I MOBILITAT ALS POLÍGONS DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS149 Infraestructures i serveis de Transport Públic Col·lectiu156 Pautes de mobilitat165 5. DIAGNOSI QUALITATIVA: RECULL D’ENTREVISTES167 Mobilitat164 Els serveis en els polígons172 Relacions entre els agents173 Llistat d’entrevistats175 6. CONCLUSIONS180 Epíleg186 Bibliografia ÍNDEX 3
  5. 5. PresentacióL’any 2008 es va inaugurar l’Antena Local de la Cambra de Comerç de Barcelona a Viladecans. Laseu de l ‘Antena es troba situada dins l’Edifici de Can Calderon de Viladecans, tenint com a àmbitd’influència els municipis de El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Begues, Gavà, SantCliment de Llobregat, Castelldefels i Viladecans.La Cambra de Comerç de Barcelona ha mantingut des de sempre el compromís d’impulsar lesactuacions necessàries en el territori per tal de garantir el seu desenvolupament econòmic i social.Aquest desenvolupament dependrà de la capacitat que tinguem, totes les institucions i agentsimplicats, de crear les condicions de competitivitat apropiades per generar nova activitat econòmi-ca i incrementar la productivitat de les empreses.Actualment, l’Antena de Viladecans, és un referent per al món empresarial gràcies a les activitats iserveis que es presenten des de la mateixa. Les empreses poden fer tots els tràmits pertinents,rebre assessorament empresarial, assistir a jornades o a activitats formatives. Una de les funcionsfonamentals de l’Antena és l’Observatori Econòmic Local, constituït per agents empresarials, polí-tics i socials de l’àrea d’influència de l’Antena. El seu objectiu principal és detectar les necessitats,la situació i les problemàtiques especifiques del teixit empresarial i així, de forma progressiva, deter-minar les possibles línies i estratègies d’actuació futures.Una de les actuacions sorgides de l’Observatori ha estat l’elaboració d’aquest estudi, mitjançant elqual la Cambra ha volgut impulsar la reflexió sobre la situació i potencialitats dels polígons indus-trials de l’àrea d’influència de l’Antena de Viladecans.El treball s’ha desenvolupat combinant, per un costat, les entrevistes amb els ajuntaments implicatsi amb els agents locals i, per l’altre, amb un treball de camp que ens ha portat a visitar sobre el ter-reny un total de 41 polígons, identificant les potencialitats de cadascun d’ells, posant-los en relacióamb el conjunt del territori i extraient un seguit de conclusions que han de ser útils per al futur delspolígons d’aquesta demarcació.Miquel Valls i MasedaPresident de la Cambra Oficial de Comerç,Indústria i Navegació de Barcelona PRESENTACIÓ 5
  6. 6. 1. INTRODUCCIÓ
  7. 7. IntroduccióEn les darreres dècades s’estan produint grans canvis en l’estructura econòmica: la terciarització dela base econòmica, la fragmentació dels processos de producció, l’obertura de les economies delsEstats i l’augment de les relacions comercials, són alguns dels processos més destacats quedefineixen aquests canvis.Aquests processos, malgrat que tenen una naturalesa global, també tenen una clara incidència local,tant pel que fa als mecanismes mitjançant els quals els sistemes productius locals s’adapten a lesnoves condicions, com pel que respecta a les noves oportunitats que aquests reptes plantegen.Els polígons industrials, en tant que espais especialitzats en activitats econòmiques, són un delsàmbits on aquests processos es materialitzen amb més força. Així, els polígons, tradicionalmentconsiderats com a espais marginals on s’hi localitzaven activitats contaminants i incompatibles ambaltres usos, han evolucionat cap una concepció més integradora amb l’entorn i el medi, on s’hilocalitzen activitats cada cop més diverses, fins i tot en alguns casos compatibles amb usosresidencials.El canvi en la concepció dels polígons es troba reflectida en observar les activitats que s’hi localitzeni el nivell de qualitat urbana amb que es desenvolupen les promocions més recents. Tanmateix, enel casos d’alguns polígons més antics, s’aprecien dificultats per engegar processos de regeneracióde l’espai i de l’entorn, que els dotin d’unes característiques més urbanes i menys marginals. Unrepte, aquest, que sens dubte s’emmarca en l’àmbit de la promoció econòmica i urbana que ha deguiar les actuacions dels propers anys.Juntament amb les actuacions adreçades a la millora de l’entorn dels polígons, en els darrers anysprenen força aquelles accions encaminades a la millora dels serveis, tant els adreçats a les empreses,com els adreçats a les persones que hi treballen. En aquest sentit, les dimensions de les empresesque es localitzen als polígons fan, en la majoria de casos, inviable engegar accions aïllades, i prenimportància la idea de l’associacionisme i la prestació de serveis conjunta com a instrument d’acció,sempre des d’una perspectiva de concertació entre els agents implicats.Les infraestructures de comunicació i la mobilitat també són un element clau pels polígons d’activitat.Per una banda, la proximitat a la xarxa viària principal millora el transport de mercaderies, i l’existènciade transport públic col·lectiu permet que els treballadors puguin fer ús d’aquests mitjans.Qualitat de la urbanització i de l’entorn, serveis a les empreses i als treballadors, bona accessibilitaten tots els modes de transport per a les persones i per a les mercaderies, tot plegat en un marc deconcertació entre agents i institucions. Són aquests els principals elements que permeten a lesempreses localitzades als polígons augmentar la seva competitivitat. L’objectiu de la proposta d’estudique aquí es presenta es fer una diagnosi de la situació dels polígons de l’Antena Local Viladecansen relació a aquests factors, detectant les principals potencialitats del territori. INTRODUCCIÓ 9
  8. 8. El treball s’estructura en 5 apartats. En el primer, es contextualitza l’àmbit d’estudi a partir d’una descripció de les característiques territorials, socio-demogràfiques, del mercat de treball i dels projectes estratègics en marxa. En el segon apartat, s’entra ja a tractar de manera especifica els polígons d’activitat econòmica, definits com a àrees de més de 0,5 hectàrees amb usos industrials, terciaris, comercials i/o mixtos. Primer es realitza una anàlisi de l’evolució històrica dels espais productius a l’àmbit de l’Antena. En segon lloc, es realitza un descripció del conjunt de polígons amb una visió supramunicipal. I per últim, es baixa en el detall per descriure les principals característiques dels polígons de cada municipi. En el tercer apartat es realitza una anàlisi de la mobilitat. Primer es descriu la xarxa viària i la del transport públic col/lectiu per després continuar amb una anàlisi de la mobilitat generada. L’encreuament de tots dos elements, oferta i demanda, permet treure conclusions sobre la mobilitat als polígons de l’Antena. En el quart apartat es presenten els resultats de les vint entrevistes realitzades a les administracions, empreses i altres agents de l’Antena. Els continguts s’agrupen en tres grans eixos temàtics: la mobilitat, els serveis als polígons i les relacions entre els agents. Per últim, en el cinquè apartat es presenten les conclusions del treball.10 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  9. 9. 2. L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  10. 10. Característiques territorials, socio-demogràfiques i del mercat de treballEl territori de l’Antena ViladecansL`àmbit de l’Antena Local Viladecans està localitzat a pocs quilòmetres al sud-oest de la ciutat deBarcelona, en la zona del delta del riu Llobregat. Aquest territori es troba al bell mig de l’àrea centralde la regió metropolitana de Barcelona, una de les principals aglomeracions europees, que comptaamb 5 milions d’habitants. L’Antena està formada per 7 municipis del marge dret del riu: Sant Boi deLlobregat, el Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat i Begues(vegeu figura 1). En total sumen una extensió de 178,2 km2 i hi viuen 327.459 persones (el 36,3%de la superfície del Baix Llobregat i el 41,3% de la població). Les principals especificitats que eldiferencien de la resta de la comarca se’n deriven del seu emplaçament en relació al continu urbàbarceloní i de les característiques socio-ambientals. Figura 1 Detall de la situació i delimitació dels municipis de l’àmbit de l’Antena de Viladecans Font: Elaboració pròpia a partir de ICC, Mapa topogràfic 1:50.000 L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 13
  11. 11. Tot i aquestes característiques comunes, a dins del territori de l’Antena Local Viladecans es poden distingir 2 àmbits geogràfics molt diferenciats: per una banda, la plana deltaica, on es localitzen 5 dels municipis estudiats (El Prat, Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels) i on es concentra el gruix de la població i de l’activitat econòmica. En segon lloc, els vessants del Massís del Garraf on es troben els municipis de Begues i Sant Climent de Llobregat, i també algunes de les urbanitzacions de Gavà, Viladecans i Castelldefels que també s’emplacen en el pendents de la serralada. El Baix Llobregat, i en concret la zona de la llera del riu i de l’estret de Martorell ha esdevingut històricament un dels principals corredors d’accés al litoral des de la Catalunya interior. Moltes de les principals infraestructures viàries i ferroviàries segueixen aquest traçat de nord a sud fins a endinsar- se en el continu urbà (A-2, AP-2, línia FGC de Barcelona a Martorell i Igualada, línies de Rodalies, de llarg recorregut, i més recentment l’AVE). Aquestes infraestructures es connecten amb el territori de l’Antena, sobretot pel que fa a la xarxa viària (C-31, C-32, C-31c), i el doten d’una gran accessibilitat en el conjunt del territori català. Al mateix temps, uneixen amb la ciutat de Barcelona, passant per Cornellà, Esplugues i L’Hospitalet, afavorint el procés d’integració metropolità tant pel que fa al mercat de treball com residencial. Juntament amb les infraestructures que faciliten l’accessibilitat interna, a l’àmbit de l’Antena es localitzen els dos principals nodes de connexió de Catalunya amb l’exterior: el port i l’aeroport. Es tracta de dos equipaments d’interès general que segueixen lògiques que van més enllà de l’àmbit de l’Antena, però que interactuen amb l’entorn, condicionant el seu desenvolupament i dotant-lo d’avantatges. El municipi del Prat de Llobregat està situat geogràficament en aquest àmbit, entre la desembocadura del riu i les instal·lacions aeroportuàries. Es tracta d’un municipi amb una tradició agrícola i que abastia de productes frescos la ciutat de Barcelona fins a la primera meitat del segle XX. A partir dels anys cinquanta experimenta un creixement urbanístic i industrial amb la construcció de polígons i la ubicació de grans empreses que es traslladen als afores de la ciutat de Barcelona. Durant la primera dècada del segle XXI, es planifiquen diverses infraestructures que s’han d’ubicar en el municipi i que donen servei a nivell metropolità: depuradora i dessaladora del riu Llobregat, la nova terminal T1 de l’aeroport, l’estació intermodal de ferrocarril, la prolongació de diverses línies de metro, el soterrament de la C-31 al seu pas pel municipi, etc. A més, està prevista l’expansió urbana del municipi cap al nord-oest (El Prat-nord). Deixant el nucli de El Prat, en sentit oest, es pot trobar una gran franja agrícola encaixada entre la C-31 i la C-32 que inclou part dels termes municipals de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi, i que té continuïtat riu amunt on s’estreteix. Aquesta zona forma part del Parc Agrari del Baix Llobregat, figura que protegeix aquest espai de les dinàmiques urbanitzadores. Juntament amb la funció agrícola, el Parc realitza una funció important com a connector entre el sistema d’espais lliures metropolità, així com una gran tasca d’educació ambiental. Des del punt de vista paisatgístic confereix a l’àmbit de l’Antena unes característiques específiques, molt excepcionals en un context fortament urbanitzat. Més enllà dels límits del Parc Agrari es troben els nuclis de Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i Castelldefels. Els tres primers municipis tenen en comú que provenen d’una tradició agrària que amb el pas del temps, i com ha passat amb el Prat de Llobregat, ha perdut pes en favor del sector industrial i de serveis. Tanmateix, cadascun d’aquests municipis ha evolucionat de forma diferent amb unes especificitats pròpies que li permeten tenir entitat pròpia i distingir-se de la resta de municipis de la demarcació.14 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  12. 12. En els vessants del Massís del Garraf, a l’oest de l’àmbit d’estudi, es localitzen els municipis de SantCliment de Llobregat i de Begues. Són els municipis de l’Antena amb menor població. Ambdós tenenuna forta tradició agrícola i forestal i estan relativament aïllats i mal comunicats amb la plana litoralper la qual cosa s’han mantingut al marge de les dinàmiques urbanitzadores.Característiques sociodemogràfiquesPel que fa a la població, a l’àmbit de l’Antena Local de Viladecans l’any 2009 viuen 327.459 persones,el que suposa el 41,3% de la població total de la comarca del Baix Llobregat i el 4,3% de la deCatalunya (vegeu taula 1). El municipi de Sant Boi, amb aproximadament 82.500 habitants, és el queté més població dels set municipis de l’Antena. A continuació el segueixen Viladecans, El Prat deLlobregat i Castelldefels amb una població entorn els 63.000 habitants. Gavà té una població d’uns46.000 habitants i, finalment, Begues i Sant Climent són els nuclis amb menys població (6.200 i3.800 habitants, respectivament). Taula 1 Evolució de la població dels municipis de l’Antena Local Viladecans (1998-2009) Variació % 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 1998-2009 Begues 3.580 3.838 4.189 4.553 4.775 5.023 5.284 5.470 5.699 5.898 6.078 6.271 75,2 Castelldefels 41.194 43.307 45.091 46.786 48.982 52.405 53.964 56.718 58.663 58.955 60.572 62.080 50,7 Gavá 38.813 39.214 39.220 39.619 41.162 42.304 43.242 44.210 44.531 44.678 45.190 45.994 18,5 Prat de Llobregat, el 62.514 62.773 62.956 63.139 63.112 63.312 63.148 63.190 63.069 62.663 62.899 63.418 1,4 Sant Boi de Llobregat 78.632 79.050 79.337 79.463 80.041 80.738 80.636 81.181 81.368 80.727 81.335 82.428 4,8 Sant Climent de Llobrega 2.719 2.866 2.950 3.042 3.140 3.233 3.366 3.443 3.516 3.631 3.676 3.779 39,0 Viladecans 54.840 55.575 56.112 57.132 58.213 59.343 60.033 61.043 61.168 61.718 62.573 63.489 15,8 Antena Local Viladecans 282.292 286.623 289.855 293.734 299.425 306.358 309.673 315.255 318.014 318.270 322.323 327.459 16,0 Baix Llobregat 654.958 666.173 678.724 692.260 710.612 730.111 741.024 757.814 767.967 771.516 781.749 793.655 21,2 Catalunya 6.147.610 6.207.533 6.261.999 6.361.365 6.506.440 6.704.146 6.813.319 6.995.206 7.134.697 7.210.508 7.364.078 7.475.420 21,6 Font: Idescat, padró continu de poblacióEn el període de 1998 a 2009 a l’àmbit de l’Antena s’ha experimentat un creixement de població del16,0%, per sota del increments mitjans de la comarca del Baix Llobregat (21,2% d’augment) i deCatalunya (increment del 21,6%). L’evolució del conjunt de l’àmbit amaga, però, grans diferenciesentre municipis. En aquest sentit, cal destacar els increments, més que significatius, en Begues(75,2%), Castelldefels (50,7%) o Sant Climent de Llobregat (39,0%), tots ells per sobre de la mitjanade la comarca i de Catalunya.Altre aspecte a considerar és el pes de la població estrangera, en un moment en el qual sembla ques’hagi aturat el flux dels nouvinguts. El pes de la població estrangera l’any 2009 és força semblanta tots els municipis a excepció de Castelldefels on hi té un pes molt destacat, i a Sant Climent, onés més baix. Com es pot observar a la figura 2 Castelldefels té una elevada concentració de poblacióimmigrant amb un 23,1% sobre el total de ciutadans, molt superior a la mitjana de l’àmbit d’estudi(12,4%), de la comarca del Baix Llobregat (11,9%) i del conjunt de Catalunya (15,9%). Castelldefelsconcentra un elevat percentatge de població procedent de països membres de la UE, així com de L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 15
  13. 13. l’Amèrica del Sud. Els municipis de Gavà, Sant Boi, Viladecans, El Prat de Llobregat i Begues tenen un pes dels estrangers similars als que es donen pel conjunt de l’àmbit de l’Antena, al voltant del 10%. Finalment, a Sant Climent de Llobregat la població estrangera tan sols representa el 3,3% del total de residents. Figura 2 Distribució de la població per nacionalitat. 2009 Espanyola Estrangera 100 3,3 8,2 12,1 9,8 9,9 9,0 12,4 11,9 90 15,9 23,1 80 70 60 50 91,8 96,7 91,0 87,9 90,2 90,1 87,6 88,1 84,1 40 76,9 30 20 10 0 s els à el at t s s at ya ga ue an an av eg eg t, lun ef re G g ec c ga br br lld de Be b ta lad e Llo Llo Llo e Ca ila br st Vi Llo lV Ca e e ix id td Ba ca de Bo en Lo at im nt na Pr Cl Sa te nt An Sa Font: Idescat, Padró continu de població 2009 Pel que fa a l’estructura de la població de la demarcació cal destacar que és similar a la de la comarca del Baix Llobregat i sensiblement més jove que la de Catalunya (vegeu figura 3). La població més jove, la que té de 0 a 14 anys representa el 16,1% del total, i la de les edats compreses entre els 15 i els 64 anys, on es concentra la població en edat de treballar representa el 70,6%. Per últim la que té de 65 anys en endavant suposa el 13,3%. Per municipis Castelldefels té el percentatge major de població en edats laborals (el 72,2% té de 15 a 64 anys). La resta de municipis es mouen en valors molt semblants, al voltant del 70%. Les principals diferències es donen, doncs, en els extrems. En el tram d’edat de 0-14 Begues i Sant Climent de Llobregat concentren entorn del 20% de la població total, molt per sobre de la mitjana de l’àmbit (16,1%), del Baix Llobregat (16,4%) i de Catalunya (15,2%). Castelldefels i Viladecans també tenen un pes de la població jove lleugerament superior (17% i 17,1%, respectivament). Per contra, els municipis de El Prat de Llobregat (14,6%) i Sant Boi de Llobregat (15,1%) presenten una estructura de població amb menys pes dels joves. Finalment, el percentatge del grup de 0-14 en Gavà (16,3%) és el més similar al de l’Antena. Pel que fa a la població més gran destaca Sant Boi i el Prat, on el 15% i el 14,7%, respectivament té 65 anys i més. Sant Climent (12,4%), Castelldefels (10,8%) i, sobretot, Begues (9%), són els municipis on hi ha menys gent gran. Altre dels elements analitzats està relacionat amb el capital humà, en concret al nivell d’estudis de la població. Si s’atén a les dades del cens del 2001 (figura 4), les darreres que permeten desglossar la població municipal segons el nivell d’estudis, s’observa com el pes de la població sense estudis16 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  14. 14. Figura 3 Distribució de la població per grans grups d’edat. 2009 0 a 14 anys 15 a 64 anys 65 anys i més Begues 21,2 69,8 9,0 Castelldefels 17,0 72,2 10,8 Gavà 16,3 69,9 13,9 Prat de Llobregat, el 14,6 70,7 14,7 Sant Boi de Llobregat 15,1 69,9 15,0 Sant Climent de Llobregat 19,1 69,6 11,3 Viladecans 17,1 70,6 12,4 Antena Local Viladecans 16,1 70,6 13,3 Baix Llobregat 16,4 69,9 13,7 Catalunya 15,2 68,2 16,5 0% 20% 40% 60% 80% 100% Font: Idescat, Padró continu de població 2009 Figura 4 Nivell d’instrucció de la població. 10 anys i més. 2001 Sense estudis Estudis Obligatoris Estudis Mitjans Estudis Universitaris Begues 7,4 43,2 29,8 19,7 Castelldefels 13,0 43,3 26,8 16,9 Gavà 15,5 52,3 22,0 10,3 Prat de Llobregat, el 18,3 53,8 20,6 7,2 Sant Boi de Llobregat 19,2 52,0 21,6 7,1 Sant Climent de Llobregat 9,2 53,0 26,8 11,0 Viladecans 17,2 52,8 22,6 7,4 Antena Local Viladecans 16,9 51,1 22,6 9,4 Baix Llobregat 15,8 51,0 22,9 10,3 Catalunya 13,7 51,8 21,7 12,8 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Font: INE, Cens de població i habitatges 2001(16,9%) és superior a la de la comarca (15,8%) i sobretot a la del conjunt de Catalunya (13,7%). Perl’altre extrem, la que té estudis universitaris (9,4%) és inferior tant a la de la comarca (10,3%) com,sobretot, a la mitjana catalana (12,8%). Únicament les poblacions de Castelldefels, Begues i SantCliment de Llobregat presenten uns nivells d’instrucció superiors als de Catalunya. A Begues, gairebéel 20% de la població tenia estudis universitaris i tan sols el 7,4% no tenia estudis. A Sant Climent L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 17
  15. 15. l’11% i el 9,2%, respectivament, i a Castelldefels el 16,9% i el 13%, respectivament. Per contra, Sant Boi, El Prat i Viladecans, són els municipis amb un nivell d’instrucció més baix. Gavà es situa en una posició intermèdia. Mercat de treball Pel que fa al mercat de treball, l’àmbit de l’Antena Viladecans s’ha caracteritzat els darrers anys per tenir una evolució lleugerament més positiva que la del conjunt del Baix Llobregat i de Catalunya, tant pel que fa a la desocupació com sobretot al nombre d’afiliats. A les darreries del 2009 el nombre d’afiliats a l’àmbit de l’Antena era de 105.833, 10.000 menys que dos anys abans però encara amb valors semblants als del 2005. L’atur es situava al mateix mes de desembre de 2009 en 26.010 persones que no tenien feina. Si s’atén a la distribució per sectors de l’ocupació (vegeu taula 2) es pot observar el pes del sector serveis a l’àmbit de l’Antena amb un percentatge que supera el del conjunt de Catalunya (73,3%) i sobretot el de la comarca del Baix Llobregat (69,3%). La indústria és el segon sector en importància pel que fa a l’ocupació a l’Antena (14,6%). En aquest cas el pes és inferior tant al que es dona pel conjunt de la comarca (20%) com a Catalunya (16,6%). També cal destacar el pes que té la construcció a l’àmbit de l’Antena i en la comarca (10,4% en tots dos àmbits), molt per sobre del conjunt de Catalunya (8,9%). Per últim, el sector primari té una presència molt reduïda pel que fa a l’ocupació. Taula 2 Població ocupada. Desembre de 2009 Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Afiliats Begues 1,2 12,3 14,8 71,7 1.129 Castelldefels 0,1 7,4 11,6 80,9 14.151 Gavá 0,5 19,2 12,0 68,3 14.527 Prat de Llobregat, el 0,1 13,9 5,7 80,3 34.304 Sant Boi de Llobregat 0,2 16,9 11,9 71,0 25.606 Sant Climent de Llobregat 5,3 31,4 14,6 48,7 .898 Viladecans 0,3 13,9 15,4 70,5 15.218 Total Antena Viladecans 0,3 14,6 10,4 74,7 105.833 Baix Llobregat 0,2 20,0 10,4 69,3 273.959 Catalunya 1,2 16,6 8,9 73,3 3.001.191 Font: Departament de treball, a partir dels afiliats al règim general i autònoms Els municipis on hi ha un pes major de la població ocupada en el sector serveis són Castelldefels (80,9%), i el Prat de Llobregat (80,3%). Segueixen, tot i que a una distància de gairebé deu punts, Begues (71,7%), Sant Boi de Llobregat (71%), Viladecans (70,5%) i Gavà (68,3%). En darrer lloc hi ha Sant Climent (48,7%). Per la seva banda, els municipis amb més ocupació industrial són Sant Climent (31,4%), Gavà (19,2%) i Sant Boi (16,9%). Els municipis amb més pes de la construcció són Viladecans (15%), Begues (14,8%) i Sant Climent (14,6%). Pel que fa a l’agricultura, destaca el pes d’aquestes ocupacions als dos municipis petits, sobretot a Sant Climent on arriba al 5,3%.18 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  16. 16. Projectes i actuacions estratègiquesA l’àmbit de l’Antena s’estan desenvolupant un conjunt d’actuacions i projectes estratègics quetenen vinculació amb els polígons d’activitat econòmica, bé perquè tenen una incidència directa enla planificació i gestió d’aquests, o bé perquè considera a aquests espais com a elements clau pera la millora de la competitivitat del territori. En aquest apartat es presenten de manera resumidaaquests projectes estratègics.ClústersS’entén per clúster una concentració geogràfica de companyies interconnectades, proveïdorsespecialitzats, empreses de serveis i institucions associades (Institute for Strategy and Compe-titiveness. Harvard Business school, citat a Hernández, J.M; Fontrodona, J.; Pezzi, A., 2005).Aquestes interrelacions incrementen la productivitat, milloren la capacitat d’innovació i estimulen laformació de noves empreses (Porter, citat a Hernández, J.M; Fontrodona, J.; Pezzi, A., 2005).Segons Porter (1990), els determinants de la competitivitat dels clústers es poden organitzar enquatre grans blocs: les condicions dels factors, les condicions de la demanda, els sectors de suporti relacionats i, finalment, l’estructura del sector així com l’estratègia i rivalitat de les seves empreses.Les característiques dels polígons d’activitat econòmica, les infraestructures de mobilitat, els centresde recerca i tecnològics, i el suport de les organitzacions públiques i privades, entesos com factorsde competitivitat, són, doncs, elements a tenir en compte.El Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2010-2013 identifica 17 focus o sectors. Un d’ells és elsector de la mobilitat, altre el de la Salut. Dins del sector de la mobilitat, el programa ACC1Ó de laGeneralitat de Catalunya ha identificat 7 clústers: Clúster automoció, Clúster motocicletes, ClústerAerospacial de Catalunya, Clúster Carrossers de Catalunya, Clúster ferroviari de Catalunya, ClústerMarítim de Catalunya i Clúster 6M, sistemes intel·ligents de suport a la mobilitat. Tots set clústers tenenpresència a l’àmbit de l’Antena Viladecans, fins i tot, alguns d’ells estan liderats per empreses iajuntaments d’aquest territori i reben el suport de les administracions locals i associacions empresarials.El Clúster 6M té com agents dinamitzadors als Ajuntaments de Castelldefels, Gavà, Viladecans, SantBoi i El Prat de Llobregat. L’objecte del clúster són les tecnologies i sistemes de mobilitat aplicadesa àmbits com: TIC’s, Fotònica, Logística, Geomàtica, Aeronavegació i Telemàtica. Es calcula queactualment hi ha una gran demanda en aquest sector i que en el futur creixerà. A l’àmbit de l’Antenahi ha centres de recerca especialitzats en aquestes camps (Parc Mediterrani de la Tecnologia de laUPC) i altres espais adreçats a la instal·lació d’empreses i agents del sector (Parc de Negocis deViladecans, Parc Aerospacial i de la Mobilitat).En el sector de la Salut el programa ACC1Ó identifica 3 clústers: El clúster BIOTEC, el clústerTecnologies Mèdiques i el clúster Salut de la Conca de Ripoll i Terrassa. El clúster BIOTEC té L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 19
  17. 17. presència a l’àmbit de l’Antena, sobretot al municipi de Sant Boi de Llobregat, que s’ha incorporat al Fòrum de BioRegió de Catalunya (Biocat). El sector de la Biotecnologia representa un ampli conjunt de tecnologies relacionades amb la biologia molecular i cel·lular, la bioquímica, la immunologia, la bioenginyeria i la bioinformàtica. Aquest conjunt de tecnologies és un ventall d’eines d’aplicació en diversos sectors com el farmacèutic, la medicina, l’agroalimentari, el sector químic i el mediambiental. La implicació de Sant Boi en aquest projecte està lligat a l’aposta del municipi per consolidar-se com un referent a nivell estatal i europeu en l’àmbit de la salut mental comunitària. L’àmbit de l’Antena disposa d’espais, centres de recerca i Parcs Tecnològics per desenvolupar el sector Biotec com són l’Hospital de Sant Boi i el Parc Mediterrani de la Tecnologia. Per altra banda, la associació Barcelona-Catalunya Centre Logístic (BCL) lidera el Clúster de Logística. BCL és una plataforma impulsada per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, l’Autoritat Portuària de Barcelona i el Consorci de la Zona Franca. El seu objectiu és consolidar Catalunya com la gran plataforma del sud d’Europa. A l’àmbit de l’Antena es localitza algun dels principals pols logístics com són l’aeroport i la ZAL (tots dos al Prat de Llobregat), a més del port de Barcelona. Alguns dels polígons d’activitat econòmica estan estretament vinculats a la logística, (Prologis Park de Sant Boi de Llobregat), i també a l’accessibilitat internacional que dona la proximitat a l’aeroport (polígon Mas Blau). Barcelona Economic Triangle. Àrea del Llobregat. Delta BCN Barcelona Economic Triangle forma part del programa Invest in Catalonia de la Generalitat de Catalunya. Amb aquest nom es recullen tres grans àrees de la regió metropolitana de Barcelona que són motors d’activitat i que formen un gran triangle. Cadascun dels vèrtex (Àrea del Llobregat, Àrea del Besòs i Àrea del Vallès) és una àrea d’activitat econòmica consolidada, amb importants projectes en marxa i amb moltes oportunitats d’inversió. Les principals potencialitats que es destaquen en l’Àrea Llobregat són la proximitat al port, a l’aeroport, a la ciutat de Barcelona, a la Fira de Barcelona i a la Zona Franca (com a gran reserva de sòl per a activitats de la indústria del coneixement). També es destaca la presència de centres universitaris, centres tecnològics i centres de recerca. En l’Àrea del Llobregat es destaquen dues grans zones i quatre parcs empresarials: • Delta BCN. Amb tres actuacions estratègiques: Parc de Negocis de Viladecans, Parc Aerospacial i de la Mobilitat, Parc Mediterrani de la Tecnologia. • BZ Barcelona Zona Innovació, amb l’actuació estratègica del mateix nom.20 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  18. 18. Figura 5 Barcelona Economic Triangle. Àrea del Llobregat Font: Generalitat de Catalunya. Programa Invest in CataloniaEn l’Àrea del Llobregat es destaca la Tecnologia i la mobilitat com a motors de desenvolupament is’apunten els següents sectors econòmics: aerospacial, alimentació, mobilitat, biotecnologia, òpticai fotònica.Agencia d’Innovació i Coneixement del Baix Llobregat(INNOBAIX)L’Agencia d’Innovació i Coneixement del Baix Llobregat es va constituir el 3 de novembre de 2009.Innobaix està impulsada pel Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Baix Llobregat i té per objectiuliderar la transformació de la comarca i el seu model a través de la innovació, el coneixement i l’esperitemprenedor. En formen part, a banda dels Ajuntaments, empreses, agents socials i altres agents delterritori.Pacte per a l’ocupació, el desenvolupament econòmici la cohesió social de la comarca del Baix LlobregatEl Pacte per a l’ocupació, el desenvolupament econòmic i la cohesió social de la comarca del BaixLlobregat és un acord signat el desembre del 2009 per les institucions que formen el Consell L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 21
  19. 19. Econòmic i Social del Baix Llobregat: Consell Comarcal, PIMEC Baix Llobregat, CCOO del Baix Llobregat i UGT del Baix Llobregat. El Pacte recull 47 mesures agrupades en tres àmbits: Mesures per al desenvolupament econòmic i social i la garantia de la cohesió social de la comarca; Mesures per a la millora de la capacitació, l’ocupabilitat i les condicions laborals de les persones; Mesures per a la dinamització del teixit empresarial i la qualitat de l’ocupació. El Pacte és el marc estratègic de concertació entre els ajuntaments de la comarca i els actors econòmics i socials més representatius. Pacte industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona El Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona és una associació formada per institucions públiques i privades vinculades al desenvolupament econòmic i a la promoció de l’ocupació. Actualment són socis ordinaris del Pacte Industrial quatre ajuntaments de l’àmbit de l’Antena (Gavà, El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans), organitzacions empresarials i organitzacions sindicals. L’associació va néixer a finals de 1997, fruit d’una iniciativa sorgida del Pla Estratègic Metropolità amb la voluntat d’agrupar en un espai comú de treball i de debat, els principals agents implicats en la dinàmica econòmica, la formació i l’ocupació a la regió metropolitana. Entre les línies de treball del Pacte n’hi ha que afecten als polígons d’activitat econòmica com el SIMAE (Sistema d’Informació Metropolità d’Activitat Econòmica i Innovació). També destaquen les anàlisis i propostes realitzades pel que fa a la mobilitat i la gestió dels polígons.22 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  20. 20. 3. ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS: EVOLUCIÓ, LOCALITZACIÓ I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES
  21. 21. Evolució dels polígons d’activitat econòmica a l’Antena ViladecansEl moment de major creixement del sòl destinat a activitats econòmiques a l’àmbit de l’AntenaViladecans és un procés relativament recent, centrat sobretot en la dècada dels anys vuitanta inoranta. Abans, però, ja hi havia espais dedicats a la industria segregats dels nuclis urbans (el ques’entén per polígon industrial).Els primers polígons estan molt vinculats a alguna gran empresa. L’any 1930 aquesta formad’ocupació de l’espai està concentrada en quatre punts: El primer d’ells a les fàbriques de LaPapelera (instal·lada l’any 1917) i de La Seda (l’any 1926) al Prat; el segon a la zona que ara es coneixcom polígon Fonollar-sud, al marge esquerre de la riera que porta aquest nom; el tercer a Gavà ambl’empresa Roca Radiadores S.A, instal·lada el 1917 al polígon que ara s’anomena La Roca; i el quartamb l’empresa Roncalla a Castelldefels. Vint anys després, el 1950, l’espai dedicat a la indústria havariat poc, amb el creixement del polígon de la seda i algunes naus més als polígons de Fonollar sudi de la zona al sud del nucli de Gavà. Figura 6 Usos del sòl a l’àmbit de l’Antena Viladecans, 1950 Font: Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J.M (1999) La construcció del territori metropolità ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 25
  22. 22. Entre els anys seixanta i setanta del segle XX les activitats industrials creixen a un ritme més intens. És un període de gran augment demogràfic a la regió metropolitana de Barcelona que es veu acompanyat també de processos d’ocupació del sòl per usos industrials en els entorns dels municipis. A la figura 7 es pot observar com en l’àmbit de l’Antena es produeix un fort creixent al voltant dels punts originaris, al que ara es coneix com Sector Centre de Gavà, als polígons de Fonollar-sud i al de la Seda al Prat (ara descatalogat com a polígon i en procés de transformació d’usos). A més, hi ha nous creixements al polígon Fonollar nord de Sant Boi que pràcticament assoleix la seva configuració actual, al polígon Salines, a l’entrada a Sant Boi des de la carretera del Prat i al polígon Sales. Els polígons Enkalene i Mas Mateu al Prat també adquireixen la seva ocupació màxima, i al Fondo d’en Peixo, a Ca l’Alaió i al polígon Pratenc s’instal·len les primeres naus. Aquests processos d’ocupació de l’espai per activitats industrials situarà a aquests municipis en unes condicions de cert equilibri entre les funcions residencials i productivoindustrials. Unes caracte- rístiques que els allunyarà de l’especialització residencial i de convertir-se en «ciutats dormitori» (Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J.M, 1999, p. 76). Figura 7 Usos del sòl a l’àmbit de l’Antena Viladecans, 1984 Font: Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J.M (1999) La construcció del territori metropolità26 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  23. 23. El major creixement del espais industrials a l’àmbit de l’Antena es produeix a la dècada dels vuitantai dels noranta del segle XX. El fort creixement de les dècades anteriors referma la necessitat dedirectrius normatives d’ordenació del territori. La recuperació de la democràcia i les primereseleccions municipals donen peu a la seva aplicació. Sobre la base de les primeres industries, el PlaGeneral Metropolità (PGM) del 1976 proposa una ordenació dels espais d’activitats econòmiquesque dona lloc al mapa de polígons actual. Així doncs, el període de major creixement dels polígonses realitza en un marc territorial de referència definit pel PGM i amb uns ajuntaments democràticspreocupats per l’urbanisme.A principis dels noranta, a més dels polígons que estaven ocupats per una empresa (La Roca a Gavà,Sector Urgoiti-Ponsich i Enkalene al Prat), les primeres àrees on s’havia instal·lat la indústria ja estangairebé plenes (vegeu figura 8): Sector Centre a Viladecans, Fonollar sud, Fonollar Nord i Salas aSant Boi; Fondo d’en Peixo, Polígon Pratenc i Mas Mateu al Prat. A més, s’inicia la urbanització denous polígons (sector est de les Massotes, Sector el Regàs, Barnasud a Gavà; Camí Ral aCastelldefels i Gavà; Can Calderon a Viladecans i Sant Boi; Abat Oliva a Sant Boi; Estruch i Mas BlauI al Prat) que en pocs anys estan pràcticament ocupats. Figura 8 Usos del sòl a l’àmbit de l’Antena Viladecans, 1994 Font: Font, A.; Llop, C.; Vilanova, J.M (1999) La construcció del territori metropolità ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 27
  24. 24. A començaments del segle XXI la major part del sòl exclusivament industrial de l’àmbit de l’Antena està exhaurit. És el període en el qual es promouen noves tipologies d’espais productius. El primer de tots és el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT), que inicia la seva urbanització el 2001. També Gavà Park a Gavà, que actualment està ja gairebé tot edificat; el Parc de Negocis de Viladecans, on la part industrial ja està construïda i la fase 1 de la part d’oficines també, i per últim el Parc Aerospacial i de la Mobilitat, també a Viladecans, on la primera fase de la urbanització s’ha finalitzat a les darreries del 2010. Juntament amb el desenvolupament de noves tipologies de polígons també s’estan produint processos de renovació urbana en àrees industrials o que tenien aquesta qualificació i que estan transformant-se per barrejar altres usos (comercial, residencial, terciari...). Aquest és el cas de l’àrea nord del Prat i que afecta als polígons de Sector Urgoiti-Ponsich, Centre Direccional-Prat Nord, Ca l’Alaió i Enkalene.28 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  25. 25. Localització i característiques dels polígons d’activitat econòmica a l’àmbit de l’Antena ViladecansA l’àmbit de l’Antena Viladecans hi ha 41 polígons d’activitat econòmica que sumen una superfícietotal de 1.540 hectàrees. Això representa el 42% de la superfície de polígons que hi ha a la comarcadel Baix Llobregat i el 10% del total de la regió metropolitana de Barcelona. Es tracta, doncs, d’unàmbit que disposa de sòl per a activitats econòmiques i on, a més, encara hi ha peces de sòlpendents d’executar o en procés de transformació. Figura 9 Localització dels Polígons d’Activitat Econòmica de l’Antena Viladecans Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000 ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 29
  26. 26. Dels 41 polígons, 15 es troben en El Prat de Llobregat, que és el municipi amb més sòl destinat a aquests usos (870,5 ha) . En el Prat els polígons estan localitzats entre la C-31 i el teixit urbà, per una banda (Polígon Ca l’Alaio, Polígon Enkalene, Mas Blau...), i a les proximitats del riu, per altra (Polígon Estruch, Poligon Pratenc, ZAL...). Cal destacar, en aquest municipi el desenvolupament del Prat- Nord (Centre Direccional) com un espai mixt d’usos residencials i d’activitats. A Sant Boi, el segon municipi amb mes sòl destinat a polígons, els 8 que n’hi ha sumen 241 ha. Segueixen Viladecans i Gavà, amb 177,1 ha i 157,7 ha, respectivament. Castelldefels compta amb 3 polígons que ocupen 83,3 ha. Els polígons dels municipis de Sant Boi, Viladecans, Gavà i Castelldefels es localitzen a l’espai entre la C-32 i la C-245 (vegeu figura 9). En alguns casos els polígons són compartits entre dos municipis com és el cas del Polígons Can Calderon entre Sant Boi i Viladecans, La Roca entre Gavà i Viladecans, i El Recinte industrial Pla de Carat, Sector indústria Resintex i Camí Ral, tots tres entre Gavà i Castelldefels (vegeu taula 3). Per últim, als municipis de Begues i Sant Climent de Llobregat hi ha dues petites zones d’activitats que ocupen 5,6 ha i 5,4 ha, respectivament. La superfície mitjana per polígon és de 38,6 ha., que és pot considerar gran en el context metropolità i català. Per exemple a la comarca del Baix Llobregat la dimensió mitjana és de 24,3 ha. i a la regió metropolitana de 21,9 ha. Aquesta és una de les peculiaritats de l’àmbit de l’Antena Viladecans i un element que en termes generals es pot considerar positiu. De fet, tal i com s’ha constatat en altres estudis realitzats a Catalunya, la dimensió dels polígons és un factor que facilita les economies d’escala a l’hora de gestionar-los, també per a la instal·lació d’equipaments i serveis, i per millorar la seva accessibilitat1. La dimensió dels polígons, a més, es veu potenciada pel seu emplaçament. Com s’observa a la figura 6, els polígons de l’Antena presenten en molts casos continuïtat entre ells la qual cosa configura grans àrees d’activitats econòmica que venen a reforçar la possibilitat del sorgiment de les economies d’escala que s’han apuntat més amunt. Aquests trets (grandària dels polígons i agrupació en grans àrees d’activitat) no són fruit de l’atzar, ans al contrari, són el resultat d’un procés de planificació supramunicipal i de gestió urbanística, que té com a punt de referència el Pla General Metropolità aprovat l’any 1976. Com s’ha pogut constatar en altres àmbits de Catalunya, l’absència d’aquestes característiques és un dels principals factors que minven l’eficiència dels espais productius. Doncs bé, a l’Antena Viladecans, aquestes característiques hi són presents, i en termes generals es poden considerar com a factors territorials que milloren la competitivitat de les empreses que s’hi ubiquen. Altre dels resultats que se’n deriven de la planificació urbanística vigent és la proximitat entre els polígons i el teixit residencial, un element que en el context actual es pot considerar també com un factor de competitivitat. Durant moltes dècades les activitats industrials s’han caracteritzat per la seva incompatibilitat amb els usos residencials. Soroll, contaminació, transit de vehicles pesants, riscos per a la salut en general, eren característiques associades a l’activitat industrial. En con- sonància amb aquest tipus d’indústria els processos de planificació tenien com a principal objectiu la separació entre espais productius i residencials. Aproximadament des de la dècada de 1980 s’han produït un conjunt de processos que han transformat les activitats productives (fragmentació dels processos de producció donant lloc a una externalització i terciarització de funcions dins de les empreses industrials, relocalització d’activitats en el territori metropolità i també a nivell mundial, flexibilització de la producció orientada a la demanda, etc.). Sense voler entrar amb més detall amb aquests canvis i amb d’altres que es 1. Vegeu Miralles, C., Donat, C. (2007); Illa, D., Cónsola, A., Donat, C., Medina, T. (2009) (2010).30 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  27. 27. Taula 3Polígons d’Activitat Econòmica de l’Antena ViladecansNom polígon Municipi 1 Municipi 2 Superfície (ha)Petita Indústria Begues 3,3Zona Industrial la Barceloneta Begues 2,4Parc Mediterrani de la Tecnologia Castelldefels 34,4Recinte Industrial del Pla de Carat Gavá 4,4Sector Industrial Resintex Gavá (3,2) Castelldefels (4,6) 7,8Camí Ral Gavá (36,1) Castelldefels (44,3) 80,5Gavá Park Gavá 11,2Sector Industrial Camí del Regás-AGIP ESPAÑA, S.A Gavá 2,5Sector Les Parets Gavá 7,0Polígon Industrial Massotes Gavá 35,9La Post Gavá 37,2Sector Industrial El Regás Gavá 15,2La Roca Gavá 5,0Centre Direccional El Prat 114,5Polígon Mas Mateu El Prat 33,4Polígon Enkalene El Prat 26,0Polígon Ca lAlaio El Prat 13,7Polígon Fondo den Peixo El Prat 13,0Sector Urgoiti-Ponsich El Prat 15,0Polígon Estruch El Prat 33,1Polígon Cal Saio El Prat 4,9ZAL-Prat El Prat 157,3Polígon Pratenc El Prat 63,6Parc Tecnológic de lAeroport i Ciutat Aeroportuária El Prat 323,1Zona Ribera Baixa El Prat 4,0Ciutat Esportiva del RCD Espanyol-Districte la Ribera El Prat (8,5) Cornellá (13,6) 22,0Parc de Negocis Mas Blau II El Prat (35,5) Sant Boi (6,3) 41,9Parc de Negocis Mas Blau I El Prat 25,0Polígon Can Calderon Sant Boi (29,7) Viladecans (21,7) 51,4Polígon Prologis Park Sant Boi 31,7Polígon Bullidor-Fonollar Sud Sant Boi 44,5Polígon Salas Sant Boi 27,3Polígon Fonollar Nord Sant Boi 22,7Polígon Abat Oliva Sant Boi 5,4Sector Comercial Alcampo Sant Boi 29,1Polígon Salines Sant Boi 44,3Roquetes SantCliment 3,1El Salom SantCliment 2,3Parc Empresarial dActivitats Aerospacials i de la Mobilitat (Ca nAlemany) Viladecans 51,8Sector Centre Viladecans 70,8Parc de Negocis de Viladecans Viladecans 32,7Subtotal Begues 5,6Subtotal Castelldefels 83,3Subtotal Gavá 157,7Subtotal El Prat 870,5Subtotal Sant Boi 241,0Subtotal Sant Climent 5,4Subtotal Viladecans 177,1Total Antena Local Viladecans 1540,7 Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya ELS POLÍGONS D’ACTIVITAT ECONÒMICA DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS 31
  28. 28. poguessin afegir, la principal conseqüència territorial d’aquestes dinàmiques és que moltes de les activitats productives han deixat de ser incompatibles amb el teixit residencial. F¡ns i tot, la localització de l’espai de treball en un entorn on es pugui gaudir dels serveis i equipaments urbans però també de l’intercanvi entre els residents i de la bona accessibilitat, resulten factors decisius. Doncs, de nou, aquesta característica es pot trobar a l’Antena Viladecans on la majoria dels polígons estan agregats als nuclis residencials (vegeu figura 10). Figura 10 Antena Viladecans. Grans àrees d’activitat agregades al teixit residencial Font: Elaboració pròpia a partir de ICC, Mapa topogràfic de Catalunya 1:50.000; UPIC, Mapa àrees industrials de Catalunya i IERMB, (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya S’ha vist en aquest apartat una descripció general dels polígons de l’àmbit de l’Antena Viladecans, posant èmfasi en el territori en conjunt. A continuació es presenten els polígons d’una manera detallada. Primer, es fa una descripció a nivell municipal i a continuació s’entrà en cadascun dels polígons. L’anàlisi dels polígons consta de tres parts. • En la primera es descriuen els principals trets pel que fa a localització del polígon, descrivint el seu emplaçament al terme municipal i les distàncies al centre de la ciutat de Barcelona, a l’aeroport i al port, que com s’ha vist són les infraestructures que connecten l’àmbit de l’Antena a nivell mundial. La descripció s’acompanya d’un mapa de localització del polígon. • En la segona part es presenten les característiques generals relatives als següents temes: la superfície, la disponibilitat de sòl, l’antiguitat, les empreses localitzades i els treballadors que hi ha, les branques d’activitat d’aquestes empreses, serveis i, per últim, l’existència o no d’alguna associació que representi a tot el polígon. • En la tercera part s’analitza l’estat general del polígon en tres grans àmbits: accessibilitat (en vehicle privat, en transport públic col·lectiu i en modes no motoritzats), estat de la urbanització (vialitat, pavimentació, voreres) i senyalització (interna amb els carrers i les senyals de circulació i externa per accedir-hi). En alguns punts s’apunten propostes d’actuació.32 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  29. 29. BEGUESBegues té dos polígons d’activitat econòmica: Zona Industrial Petita Indústria i Zona IndustrialBarceloneta, que van ser creats amb l’objectiu d’ordenar i oferir un espai als petits tallers i empresesubicades dins del nucli urbà. Tanmateix també s’han instal·lat algunes altres empreses de fora deBegues atretes per uns preus de lloguer i de compra de naus industrials més baixos que en altresindrets propers. Amb aquests dos polígons, el municipi ha exhaurit el sòl industrial i no hi hapossibilitat de creixement amb el planejament vigent. Els dos polígons ocupen una superfície totalde 5,6 ha. Figura 11 Localització dels polígons d’activitat econòmica de BeguesFont: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000A Begues no hi ha aparcament condicionat per a vehicles pesants ni tampoc es disposa d’un censactualitzat de les empreses del municipi. Pel que respecta a l’associacionisme empresarial, hi hal’Associació de Comerciants i Industrials de Begues (ACIB) que promou l’associacionisme i larealització d’accions conjuntes de promoció del comerç i del teixit industrial del municipi. BEGUES 33
  30. 30. PETITA INDÚSTRIA LOCALITZACIÓ El polígon «Petita indústria» de Begues està localitzat a tocar de la BV-2041, entre el teixit residencial i aquesta infraestructura, que connecta el municipi amb la resta del territori de l’Antena. La distància a la ciutat de Barcelona és de 29,7 km, a l’aeroport del Prat de 22,4 km i al port de Barcelona de 29,5 km. Figura 12 Localització del polígon «Petita indústria» Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.00034 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  31. 31. CARACTERITZACIÓ GENERALEl polígon «Petita indústria» té una superfície de 3,3 hectàrees, el que representa el 58% de lasuperfície actual i prevista per a activitats econòmiques a Begues. Figura 13 Ortofotomapa del polígon «Petita indústria» Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de CatalunyaEl polígon és de recent construcció (any 2004). L’any 2007 hi ha 15 empreses on predominen tresbranques d’activitat: Transport, emmagatzematge i comunicacions; Construcció; i Indústria de fustai suro1. No hi ha cap associació de tot el polígon.ESTAT GENERAL DEL POLÍGONAccessibilitatEl polígon Petita Indústria té accés des de la BV-2041, carretera que connecta amb els altresmunicipis de l’Antena. L’únic servei de transport públic que opera en el municipi és la línia 902 (Gavà-Begues) amb 15 expedicions diàries per sentit. El polígon Petita Indústria té la parada de bus méspropera a uns 400 metres.1. Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat. BEGUES - PETITA INDÚSTRIA 35
  32. 32. Urbanització L’estat del polígon és correcte pel que fa als elements de l’espai públic: voreres, asfalt. No presenta problemàtiques relacionades amb l’apar-cament. Figura 14. Polígon «Petita indústria» Senyalització La senyalització interna és bona ja que estan els noms dels carrers i cartells amb els noms de les empreses. També hi ha les senyals verticals i horitzontals de circulación ben visibles. La senyalització externa és bona.36 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  33. 33. ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETALOCALITZACIÓLa Zona industrial la Barceloneta està localitzada a l’oest del nucli urbà de Begues, entre la ronda suddel municipi i l’antiga carretera que passa pel centre del poble. La distància a la ciutat de Barcelonaés de 29,7 km, a l’aeroport del Prat de 22,4 km i al port de Barcelona de 29,5 km. Figura 15 Localització de la Zona industrial la Barceloneta Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000 BEGUES - ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETA 37
  34. 34. CARACTERITZACIÓ GENERAL La Zona industrial la Barceloneta té una superfície de 2,4 hectàrees, el que representa el 42% de la superfície actual i prevista per a activitats econòmiques a Begues. Figura 16 Ortofotomapa de la Zona industrial la Barceloneta Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya El polígon es va començar a construir l’any 1982. L’any 2007 hi ha 5 empreses corresponents a dues branques d’activitat: comerç, reparació d’equips i articles; construcció2. No hi ha cap associació de tot el polígon. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON Accessibilitat El polígon Petita Indústria té accés des de la carretera BV-2411. Des d’aquí, per la BV- 2041 connecta amb els altres municipis de l’Antena. L’únic servei de transport públic que opera en el municipi és la 2. Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.38 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  35. 35. línia 902 (Gavà-Begues) amb 15 expedicions diàries per sentit. La parada d’autobús està situadajust davant del mateix polígon. Aquest polígon permet l’accés en bicicleta, ja que disposa d’un carril-bici que connecta el centre del municipi amb aquesta zona.UrbanitzacióL’estat del polígon és correcte pel que fa a les voreres i a l’estat de la pavimentació. No presentaproblemàtiques relacionades amb l’aparcament.Figura 17. Zona Industrial (La Barceloneta)SenyalitzacióLa senyalització interna és bona ja que estan els noms dels carrers i cartells amb els noms de lesempreses. També hi ha les senyals verticals i horitzontals de circulació ben visibles. La senyalitzacióexterna és bona. BEGUES - ZONA INDUSTRIAL LA BARCELONETA 39
  36. 36. CASTELLDEFELS A Castelldefels hi ha 3 polígons d’activitat econòmica que ocupen una superfície de 83,3 hectàrees. Dos d’aquests polígons són compartits amb el municipi de Viladecans (Cami Ral i Sector Industrial Resintex), mentre que el Parc Mediterrani de la Tecnologia, de 34,4 ha., està integrament localitzat al municipi. El polígon Cami Ral té una extensió total de 80,5 ha., de les quals 44,3 estan a Castelldefels. El Sector Industrial Resintex té una superfície total de 7,8 ha, de les que 4,6 ha. estan a Castelldefels. Figura 18 Localització dels polígons d’activitat econòmica de Castelldefels Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000 Entre les principals línees de promoció econòmica del municipi que afecten a l’activitat dels polígons cal destacar la del centre de suport a l’economia La Guaita (Carretera de la Sentiu, 1; Tel. 936 352 575; promocio.economica@castelldefels.org). Es tracta de la institució que planifica i desenvolupa serveis, programes, fires, activitats diverses de dinamització econòmica, per tal que els actors socioeconòmics del municipi s’anticipin i s’adaptin a les contínues transformacions que es produeixen en el món del treball i de l’economia. Pel que fa a l’associacionisme del teixit empresarial local cal destacar que la Federació de Comerciants s’ha reconvertit en Federació d’Empresaris, tot agrupant el col·lectiu de comerç i d’empresa sota un mateix grup.40 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  37. 37. CAMÍ RALLOCALITZACIÓEl polígon Camí Ral està situat entre els municipis de Castelldefels i Gavà, entre la C-32 i les vies detren de la línia R-2 de Rodalies, en l’espai que hi ha entre el nucli urbà principal de Castelldefels i lesurbanitzacions del litoral. El polígon està proper al nucli urbà i també al Parc Mediterrani de laTecnologia, que es troba més al sud. La distància a la ciutat de Barcelona és de 21,5 km, a l’aeroportdel Prat de 11,4 km i al port de Barcelona de 18,6 km. Figura 19 Localització del polígon Camí Ral Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000 CASTELLDEFELS - CAMÍ RAL 41
  38. 38. CARACTERITZACIÓ GENERAL El polígon Camí Ral té una superfície total de 80,5 hectàrees, de les quals 44,3 ha. estan al terme de Castelldefels. Això representa el 53% de la superfície actual i prevista per a activitats econòmiques a aquest municipi. Figura 20 Ortofotomapa del polígon Camí Ral Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de Catalunya El polígon es va iniciar el 1991, ara fa vint anys, tot i que s’ha anat emplenant d’activitats durant tot el període. Actualment hi ha un nivell alt d’ocupació de les parcel·les. Va estar promogut des de l’Incasòl amb l’objectiu de poder ubicar-hi la petita indústria i tallers que estaven situats dins del nucli urbà, tot i que al llarg del temps també ha anat atraient altres tipus d’activitats. Actualment destaquen dues branques principals: Transport, emmagatzematge i comunicacions; Construcció i manufactures3. No hi ha cap associació de tot el polígon, tot i que els edificis d’oficines estan constituïts com a junta de propietaris i es gestionen ells mateixos la seguretat, la neteja i les despeses pròpies de manteniment de l’edifici. El polígon disposa d’una àrea comercial (Ànec Blau), d’hotels i d’un centre de convencions (Bcn Events). També disposa d’una zona d’espera de camions. ESTAT GENERAL DEL POLÍGON Accessibilitat El polígon Camí Ral té accés directe des de la C-32 (sortida 46) i des de la C-245 per l’Avinguda del Canal Olímpic. 3. Font: Consell Comarcal del Baix Llobregat (2007) Estudi sobre l’Estat dels Polígons al Baix Llobregat.42 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  39. 39. Hi ha una bona permeabilitat entre les zones comercials i el polígon. És possible l’accés a peu jaque les voreres estan en bon estat i hi ha passos de vianants.Les línies d’autobús interurbà que passen per l’eix de la C-245 (L95, L96, L97 i L99) tenen paradaen un dels extrems del polígon Camí Ral, de manera que deixa sense servei gran part d’aquest.Propostes: Modificar el traçat de les línies per a que facin alguna parada més al centre del polígon.UrbanitzacióL’estat de la urbanització és excel·lent tant pel que fa a la pavimentació com a les voreres. La vialitat dela zona i la disponibilitat d’aparcament de vehicles també és excel·lent. L’amplada dels carrers és bona.Figura 21. Estat de la urbanització del poligon Camí RalSenyalitzacióLa senyalització interna és molt bona. Hi ha plànol del polígon, els carrers estan ben identificats i lasenyalització horitzontal i vertical per la circulació és visible. La senyalització externa també és moltbona en els accessos des de la C-32 i des de la C-245.Figura 22. Senyalizació al polígon Cami Ral CASTELLDEFELS - CAMÍ RAL 43
  40. 40. PARC MEDITERRANI DE LA TECNOLOGIA LOCALITZACIÓ El Parc Mediterrani de la Tecnologia està localitzat al sud-est del terme municipal de Castelldefels. Entre l’espai que hi ha entre la C-32, el Canal Olímpic i les urbanitzacions del litoral. Dista 21,5 km de Barcelona, 11,4 km de l’aeroport i 18,6 km del port. Figura 23 Localització del Parc Mediterrani de la Tecnologia Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.00044 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  41. 41. CARACTERITZACIÓ GENERALEl polígon Camí Ral té una superfície total de 34,4 hectàrees, el que representa el 41% de la superfícieactual i prevista per a activitats econòmiques a aquest municipi. Figura 24 Ortofotomapa del Parc Mediterrani de la Tecnologia Font: UPIC (2008) Mapa d’Àrees Industrials de CatalunyaEl Parc va entrar en funcionament l’any 2001 i des d’aleshores ha anat creixent. És un parc tecnològicimpulsat des de diferents institucions: Generalitat de Catalunya, Consell Comarcal del Baix Llobregat,Ajuntament de Castelldefels i Universitat Politècnica de Catalunya amb l’objectiu de concentrar en unespai empreses d’alt valor tecnològic, facultats universitàries i centres de recerca.El Parc està gestionat des d’una gerència, que és la figura encarregada del manteniment i promociódels espais. Encara hi ha sòl i espais disponibles que es poden adaptar a les necessitats de lesempreses. L’any 2010, segons dades facilitades per la gerència del parc, n’hi havia 16.El Parc té tots els serveis i equipaments propis d’un centre d’aquest tipus: Residències d’estudiantsi personal investigador; restauració, serveis de manteniment, jardineria i seguretat; internet d’altacapacitat; laboratoris d’anàlisi i assaig; biblioteca; sales d’actes i reunions.ESTAT GENERAL DEL POLÍGONAccessibilitatEl Parc Mediterrani de la Tecnologia té accés directe des de la C-32 i des de la C-245 per l’Avingudadel Canal Olímpic. Des d’aquesta avinguda també té connexió amb la C-31.Tot i La distància respecte l’estació de Renfe, el camí per anar a peu es troba ben urbanitzat la qualcosa facilita l’ús del transport públic. A banda del transport ferroviari, també hi ha connexió ambautobús: La línia L95 (Ronda Universitat – Castelldefels) té parades properes al PMT. CASTELLDEFELS - PARC MEDITERRANI DE LA TECNOLOGIA 45
  42. 42. Urbanització L’estat de la urbanització és bo tant pel que fa a l’estat de les voreres, a les zones verdes i espais d’ús públic, com als carrers. El trànsit de vehicles està limitat i hi ha un aparcament a l’entrada del Parc. Figura 25. Entrada al Parc Mediterrani de la Tecnología Senyalització La senyalització interna és correcta. En localitzar-se tants centres i facultats es troba a faltar una millor indicació a dins del recinte. Tanmateix disposa d’un planol de localització a l’entrada.46 INFRAESTRUCTURES ESTAT DE LA SITUACIÓ I POTENCIALITATS DELS POLÍGONS INDUSTRIALS DE L’ÀMBIT DE L’ANTENA LOCAL VILADECANS
  43. 43. EL PRAT DE LLOBREGATAl Prat de Llobregat hi ha 15 polígons d’activitat econòmica que ocupen una superfície total de 870,5hectàrees, configurant-se com el municipi amb més sòl destinat a activitats econòmiques de l’àmbitde l’Antena. El polígon més gran és el del Parc Tecnològic de l’Aeroport i la Ciutat Aeroportuària(323,1 ha), tot i que la part més propera al polígon Mas Blau està pendent d’executar. Segueix laZAL-El Prat (157,3 ha) i el Centre Direccional (114,5 ha.). Aquest darrer espai ha estat objecte d’unatransformació en els seus usos adaptant-los per a la localització d’activitat econòmica de maneracombinada amb usos residencials. Els polígons Enkalene i el sector Ugoiti-Ponsich estan en fase derenovació. Figura 26 Localització dels polígons d’activitat econòmica de El Prat de Llobregat Font: IERMB (2011), Base de Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya i ICC, Mapa topogràfic 1:50.000El Centre de Promoció Econòmica de El Prat de Llobregat està situat al polígon Estruch (C/ Moreres,48; Tel. 934 786 878). Aquest centre és l’instrument municipal per a portar a terme polítiques dedesenvolupament econòmic adreçades al foment de l’activitat empresarial, la creació de novesempreses, la qualificació de recursos humans i la seva inserció en el mercat de treball. El centredisposa d’instal·lacions preparades per impartir cursos, conferències, seguiment i assessorament aemprenedors, creació d’empreses, d’un Servei de Creació i Consolidació d’Empreses i d’un ServeiLocal d’Ocupació. EL PRAT DE LLOBREGAT - Polígon PRATENC 47

×