Com ha afectat la crisi al transport privat?
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Com ha afectat la crisi al transport privat?

on

  • 140 views

 

Statistics

Views

Total Views
140
Views on SlideShare
140
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Com ha afectat la crisi al transport privat? Com ha afectat la crisi al transport privat? Presentation Transcript

  • COM HA AFECTAT LA CRISIS AL TRANSPORT PRIVAT? Miquel Nadal, Fundació RACC 8 d’abril de 2014
  • ÍNDEX 1. La renda de les famílies i la despesa en transport 2. Evolució del trànsit i de la congestió 3. Mobilitat i seguretat viària 4. Mobilitat i medi ambient
  • 1. La renda de les famílies i la despesa en transport
  • 1. La renda de les famílies i la despesa en transport  La despesa de les llars, en termes reals, ha caigut un 11% des de 2007. CAIGUDA INTENSA DE LA DESPESA DE LES LLARS DURANT LA CRISI Despesa total i mitjana per llar 400.000 420.000 440.000 460.000 480.000 500.000 520.000 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 FONT: INE i elaboració pròpia Despesatotal(Milers€) 26.000 27.000 28.000 29.000 30.000 31.000 32.000 Despesamitjanaperllar(€) Despesa total (Milers €) Despesa per llar( €)
  •  La crisi i l’atur han reduït la capacitat de despesa de les famílies.  La despesa en transports és la que més ha baixat entre 2007 i 2012. 1. La renda de les famílies: la despesa en transport FONT: INE, Enquesta de pressupostos familiars, 2007-2012 CONSUM FAMILIAR: AJUST SELECTIU AMB LA CRISI Variació de la despesa de les llars a preus constants Període 2007-2012 -40,0 -35,0 -30,0 -25,0 -20,0 -15,0 -10,0 -5,0 0,0 5,0 10,0 Transports Mobiliari i articles llar Vestit i calçat Hotels i restaurants Tabac i alcohol Lleure i cultura Altres serveis i productes Total Alimentació Salut Ensenyament Habitatge i subministraments Comunicacions
  •  Dins de la despesa en transport, la que més baixa és l’associada al vehicle privat.  La despesa en transport col·lectiu també ha caigut, però molt menys.  La despesa en transport urbà ha pujat una mica. 1. La renda de les famílies i la despesa en transport FONT: INE, Enquesta de pressupostos familiars, 2007-2012 TAXA DE VARIACIÓ DE LA DESPESA DE LES LLARS EN TRANSPORT 2006-2012 (en %) -15,1% -27,6% -58,2% -33,6% -28,5% -25,5% 5,1% -16,3% -70% -60% -50% -40% -30% -20% -10% 0% 10% Carburants Reparacions, peatges, aparcaments Compra vehicles privats MOBILITAT EN VEHICLE PRIVAT Altres Transport públic interurbà Transport públic urbà MOBILITAT EN TRANSPORT PÚBLIC
  • 2. Evolució del trànsit i de la congestió
  •  El trànsit en vehicle privat ha caigut més que en transport públic.  Hi ha hagut una certa absorció de trànsit per part del transport públic, però probablement també s’han reduït els desplaçaments. Nombre de viatgers en transport públic urbà i del trànsit total a Madrid i a Barcelona, 2008-2012 84,0 86,0 88,0 90,0 92,0 94,0 96,0 98,0 100,0 102,0 2008 2009 2010 2011 2012 Transport urbà. Madrid Transport urbà. Barcelona Trànsit. Madrid Trànsit. Barcelona Fonts: elaboració pròpia amb les dades de transport públic i de trànsit dels anuaris estadístics de Madrid i de Barcelona. 2. Evolució del trànsit i de la congestió
  •  La reducció del trànsit s’ha traduït en una caiguda espectacular del nivell de congestió (relació no lineal).  Entre 2010 i 2013 el temps perdut en congestió als accessos a les grans àrees metropolitanes d’Espanya va caure prop d’un 63%. EVOLUCIÓ TRIMESTRAL HORES PERDUDES 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 2010-1T 2010-2T 2010-3T 2010-4T 2011-1T 2011-2T 2011-3T 2011-4T 2012-1T 2012-2T 2012-3T 2012-4T 2013-1T 2013-2T 2013-3T 2013-4T Trimestre Horesperdudes Barcelona Madrid Sevilla Bilbao Zaragoza Valencia 2. Evolució del trànsit i de la congestió FONT: INRIX i RACC
  •  La congestió segueix, amb cert decalatge, l’evolució general de l’economia (PIB).  El repunt del PIB els últims trimestres fa preveure un augment de la congestió al llarg de 2014. 0,00 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00 2010-1T 2010-2T 2010-3T 2010-4T 2011-1T 2011-2T 2011-3T 2011-4T 2012-1T 2012-2T 2012-3T 2012-4T 2013-1T 2013-2T 2013-3T 2013-4T Horesperdudes -3,0 -2,5 -2,0 -1,5 -1,0 -0,5 0,0 0,5 1,0 TaxavariacióPIB hores perdudes Tv interanual 2. Evolució del trànsit i de la congestió FONT: INRIX i RACC
  • Irlanda Alemanya Regne Unit Hongria Portugal Espanya França Àustria Holanda Bèlgica Itàlia Suïssa Luxemburg -100% -80% -60% -40% -20% 0% 20% -3 -2 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 Variació atur 2010-2013 Variaciódelacongestió2010-2013 2. Evolució del trànsit i de la congestió Font: INRIX i Eurostat  A nivell europeu, la caiguda de la congestió ha estat més accentuada allí on la taxa d’atur ha pujat més.
  • 3. Mobilitat i seguretat viària
  •  Un efecte positiu de la caiguda del trànsit ha estat l’acceleració de la millora de l’accidentalitat.  A Espanya, entre 2008 i 2012, aquesta millora ha estat significativament superior a la d’altres països europeus.  Però la crisi i l’envelliment del parc han d’haver incidit negativament en la sinistralitat (1%) 3. Mobilitat i seguretat viària 2001 2007 2008 2011 2011/2001 2007/2001 2011/2008 Espanya 5.517 3.823 3.100 2.060 -62,7 -30,7% -33,5% França 8.162 4.620 4.275 3.963 -51,4 -43,4% -7,3% Itàlia 7.096 5.131 4.731 3.860 -45,6 -27,7% -18,4% Regne Unit 3.598 3.059 2.645 1.960 -45,5 -15,0% -25,9% Suècia 583 471 397 319 -45,3 -19,2% -19,6% Alemanya 6.977 5.056 4.477 4.009 -42,5 -27,5% -10,5% Holanda 993 709 677 661 -33,4 -28,6% -2,4% Unió Europea (20 països) 49.287 37.409 33.616 26.953 -45,3 -24,1% -19,8% Nombre de morts Taxa de variació
  • 4. Mobilitat i medi ambient
  • 4. Mobilitat i medi ambient Consum de carburants  El consum de carburants ha caigut significativament des de l’any 2007. Això s’ha traduït en una reducció equivalent de les emissions de CO2 provinents del transport.
  • 4. Mobilitat i medi ambient Evolució mitjana anual de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a la zona 1 de qualitat de l’aire (Àrea de Barcelona-Baix Llobregat)  Amb la crisi s’accelera la reducció d’emissions de PM10.
  • Evolució del nombre de superacions del valor límit diari pel que fa al contaminant partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) a la zona 1 de qualitat de l’aire (Àrea de Barcelona-Baix Llobregat) 4. Mobilitat i medi ambient
  • 4. Mobilitat i medi ambient Evolució mitjana anual de diòxid de nitrogen (NO2) a la zona 1 de qualitat de l’aire (Àrea de Barcelona-Baix Llobregat)  En canvi, les emissions de NO2 no mostren un perfil descendent clar durant els anys de crisi.
  • MOLTES GRÀCIES