Pla Inclusió Social Sant Cugat del Vallès 2014 2015

1,722 views
1,354 views

Published on

Document que marca el full de ruta compartit entre l’administració, el teixit associatiu local i els partits polítics per la millora de les condicions de vida dels ciutadans tot lluitant contra la pobresa i l’exclusió social. El pla consta de més de 150 accions repartides en 8 eixos estratègics: Cobertura de les necessitats bàsiques; Salut; Habitatge; Educació; Ocupació; Econòmic; Relacional i Pobresa infantil.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,722
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
142
Actions
Shares
0
Downloads
26
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pla Inclusió Social Sant Cugat del Vallès 2014 2015

  1. 1. PLA D’INCLUSIÓ SOCIAL DE SANT CUGAT 2014-2015
  2. 2. 2 Elaboració: Equip de MiT Blanca Moreno Maria Mas Borràs Col·laboració: Equip Motor Serveis Socials, Ajuntament de Sant Cugat
  3. 3. 3 Índex PRESENTACIÓ ALCALDESSA 5 1. INTRODUCCIÓ 6 2. ELS PLANS LOCALS D’INCLUSIÓ 9 3. MARC POLÍTICOLEGAL 12 4. MARC CONCEPTUAL 18 5. EL PLA D’INCLUSIÓ DE SANT CUGAT 22 5.1 OBJECTIUS 22 5.2 METODOLOGIA 23 5.3 CONTEXTUALITZACIÓ 26 5.4. TREBALL PER EIXOS 33 EIX. 1 COBERTURA DE LES NECESSITATS BÀSIQUES 33 EIX 2. SALUT 43 EIX 3. HABITATGE 52 EIX 4. EDUCACIÓ 60 EIX 5. OCUPACIÓ 66 EIX 6. ECONÒMIC 74 EIX 7. RELACIONAL 82 EIX 8. POBRESA INFANTIL 91
  4. 4. 4 6. SÍNTESI DELS 8 EIXOS ESTRATÈGICS 99 7. PLA DE TREBALL PER EIXOS 105 8. INDICADORS 123 BIBLIOGRAFIA 131 ANNEXOS 133 ANNEX 1. RELACIÓ DOCUMENTACIÓ ANALITZADA 133 ANNEX 2. COMPOSICIÓ TAULA INCLUSIÓ 135 ANNEX 3. AGRAIMENT A PROFESSIONALS, ENTITATS I CIUTADANIA 136
  5. 5. 5 Presentació Alcaldessa El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat 2014-2015 és fruit del compromís de l’Ajuntament de Sant Cugat amb les polítiques d’inclusió social. Si bé les polítiques socials ja compten amb una dilatada trajectòria a la ciutat, cal ser conscients que la situació de crisi ha obligat les administracions a fer esforços més grans per combatre les situacions d’exclusió social i de pobresa que es poden donar a les nostres ciutats i que cada vegada més corren el perill d’esdevenir cròniques. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat es va dotar, ja al 2011, amb una estratègia Econòmica, Social i Ambiental per fer front als reptes econòmics i socials d’un entorn canviant, marcat per la crisi. La voluntat ha estat treballar, de manera concertada, per generar oportunitats, enfortir la cohesió social i protegir els col·lectius més vulnerables. Emmarcat, doncs, en aquesta triple estratègia, el Pla d’Inclusió Social planteja mesures des de 8 àmbits diferents (necessitats bàsiques, salut, habitatge, educació, ocupació, economia, relacional i pobresa infantil) amb l’objectiu que totes les persones que conviuen a Sant Cugat tinguin les oportunitats i els recursos necessaris per viure dignament. Aquest pla analitza i actua vers aquests múltiples factors que són, de fet, impediments per al ple desenvolupament de les capacitats de la ciutadania. Potenciant aquestes capacitats, doncs, és com podrem garantir la plena participació de la ciutadania en la societat i, en definitiva, vetllar per una plena inclusió social. Finalment, només resta transmetre un sincer agraïment a totes aquelles persones que han fet possible l’elaboració d’aquest Pla d’Inclusió Social per a Sant Cugat, molt especialment a les persones membres de la Taula d’Inclusió Social, al personal de l’àrea de Polítiques Socials, a les entitats del tercer sector així com a totes les persones que a títol individual o com a representats d’entitats han col·laborat en la realització del present document. Mercè Conesa, Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès
  6. 6. 6 1. Introducció El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat és un dels projectes emmarcats dins l’Estratègia social, econòmica i mediambiental per a Sant Cugat del Vallès de l’actual mandat 2011-2015. Conjuntament amb altres accions, se situa com una mesura prioritària dins els projectes estratègics de la visió social de la ciutat. De la mateixa manera, el Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat es conjuga perfectament amb el Pla d’Alineació i Competitivitat Estratègica 2012-2015 (PACTE), concretament, dins l’àmbit de les Persones, a l’objectiu estratègic de Cohesió i justícia social. Aquest objectiu estratègic, al seu torn, s’operativitza en 6 objectius de gestió que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar el present Pla: 1. Promoure la inclusió social de les persones amb discapacitat 2. Refermar el suport municipal a les institucions i les iniciatives favorables a la millor acollida, integració i desenvolupament de les persones nouvingudes 3. Prioritzar l'atenció social bàsica 4. Descentralitzar el serveis socials 5. Suport als centres culturals polivalents com a espai de referència de barris 6. Donar suport al 3r sector com a prestadors de serveis socials Alhora, el PACTE també fixa objectius en l’àmbit de les Entitats, associacions i agents socials i culturals que van plenament en consonància amb el Pla d’Inclusió Social. Més concretament, dins l’objectiu estratègic de Suport al tercer sector i cohesió social, s’especifiquen els següents objectius de gestió: 1. Suport a les taules de participació 2. Donar suport a les entitats especialitzades en l’atenció i la dinamització de les persones grans 3. Potenciar la xarxa d’entitats per a la cooperació Assegurar que les polítiques d’inclusió social estiguin situades en les prioritats de l’agenda municipal és un primer pas essencial per plantejar l’elaboració d’un Pla d’Inclusió Social. L’Ajuntament de Sant Cugat ha emmarcat aquest pla en l’estratègia de ciutat i, per tant, ha apostat per continuar desenvolupant un rol de lideratge en relació a les polítiques d’inclusió muncipals. I és que el risc que l’actual situació de crisi socioeconòmica desemboqui en una fractura social ha provocat que els Ajuntaments, com administració més propera a la ciutadania, hagin de liderar
  7. 7. 7 projectes, de mobilitzar recursos i d’aportar solucions locals per a problemes de nivell estructural. La necessaria capacitat de resposta que actualment han de tenir els Ajuntaments davant la situació de crisi, ha de venir acompanyada, a més, d’una col·laboració amb les entitats del tercer sector i amb d’altres agents comunitaris. També esdevé essencial que els diferents ens locals acordin polítiques comunes que els permetin beneficiar-se d’una economia d’escala i rendibilitzar els recursos disponibles1 . Si bé l’Ajuntament de Sant Cugat ja manté una estreta col·laboració amb algunes entitats de la ciutat així com amb els municipis del voltant, el present Pla d’Inclusió Social ha de permetre posar un marc de referència comú per tots els agents implicats i fer més eficaç la seva coordinació. El Pla d’Inclusió Social neix amb l’objectiu de definir i endegar accions estructurals i comunitàries per combatre la pobresa i l’exclusió social a la ciutat. Sant Cugat es planteja el repte de facilitar la cobertura de les necessitats bàsiques a tota persona o unitat familiar que ho requereixi, i actuar de manera preventiva en la classe mitjana cada vegada més sotmesa a la destrucció d’ocupació i a la readapació dels models de vida. Alhora, es planteja un repte tranversal: posar especial atenció a la infància i a les famílies amb menors a càrrec. 1 Conclusions de la 8a jornada tècnica “Pobresa i desigualtat: la situació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 43 (novembre de 2013) Cal ser consicients que la pobresa i l’exclusió social són fenòmens multicausals i multifactorials, i s’han d’analitzar més enllà d’una òptica econòmica. Aspectes com la salut, la tipologia de família, l’edat o l’àmbit relacional són factors que incideixen de manera determinant en la inclusió social. Tenint en compte aquesta multicausalitat, el Pla manté coherència amb la perspectiva política europea i catalana d’inclusió social. Així, neix amb consonància amb l’Estratègia Europa 2020 (2010) i la creació de la Plataforma Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social que se’n desprèn. També s’emmarca en el Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya (2010-2013) D’aquesta manera, el Pla s’estructura en 8 eixos estratègics cadascun dels quals es defineix, en primer lloc una visió de ciutat, un mapa dels recursos existents a Sant Cugat a l’actualitat, dades de referència de la situació actual, les principals necessitats detectades i, finalment, propostes d’acció per dur a terme en el període 2014-2015. En total, s’han elaborat 154 accions: 52% de noves i 48% destinades a reforçar actuacions que ja s’estan duent a terme a l’actualitat. Al final del document es presenta una bateria d’indicadors estructurats en base als 8 eixos amb l’objectiu de proporcionar un major coneixement de la realitat social de Sant Cugat no només a l’hora del disseny de les accions del Pla sinó també en el seu seguiment i posterior avaluació.
  8. 8. 8 Val a dir, a més, que a partir d’aquest seguiment es realitzarà una revisió del Pla a final del període establert per tal de dur a terme, si s’escau, una pròrroga de dos anys. Figura 1. Estructura del Pla contra la pobresa i l'exclusió social de Sant Cugat E4. Educació E8. Pobresa infantil E3. Habitatge E7. Relacional E2. Salut E6. Econòmic E1. Cobertura necessitats bàsiques E5. Ocupació Visió de CIUTAT Mapa de RECURSOS Dades de REFERÈNCIA Detecció de NECESSITATS Propostes D’ACCIÓ
  9. 9. 9 2. Els plans locals d’inclusió i cohesió social 2.1 Què és un Pla local d’inclusió? Els plans locals d’inclusió són un instrument a partir del qual els ajuntaments concreten i articulen les polítiques d’inclusió social als municipis, esdevenen el marc de referència comú per a totes aquelles accions compromeses amb la inclusió i la cohesió social en el territori. La missió des plans d’inclusió locals és, per tant, dotar de sentit estratègic al conjunt de les accions destinades a combatre la pobresa i l’exclusió social desenvolupades en un municipi. Val a dir que la política d’inclusió social és, inevitablement, un àmbit d’actuació multinivell on hi intervenen diverses administracions públiques, no només les locals. El paper de l’administració autonòmica, estatal i, fins i tot, supraestatal, és imprescindible per entendre el funcionament de les polítiques d’inclusió d’un territori. El rol dels ajuntaments, no obstant, és essencial per liderar els processos de governança local i integrar tant les polítiques de les altres administracions com el paper del tercer sector i, també, de la ciutadania. Els efectes de la crisi social i econòmica en la ciutadania han provocat, a més, que els Ajuntaments hagin de fer front a noves realitats de pobresa i exclusió sense deixar de banda les actuacions que ja venien desenvolupant anys enrere per combatre les desigualtats socials. Els governs locals es troben així amb el repte de buscar solucions i dissenyar polítiques que aprofitin els recursos existents i donin resposta a totes aquestes necessitats que formen part de la quotidianitat de la ciutadania. Han de proporcionar solucions locals a una problemàtica que és, més que mai, quelcom global. La pressió per donar resposta a aquestes necessitats, a més, recau especialment en l’administració local ja que, com a administració més propera a la ciutadania, han de donar resposta a noves situacions d’emergència que se’ls presenten. Els governs locals, així, han de buscar solucions i dissenyar polítiques inclusives tant a inicitativa pròpia com compartida amb la resta d’agents implicats. L’estratègia per fer front a les desigualtats socials pot plantejar- se a partir de dues tipologies de polítiques públiques: les polítiques reactives i les anticipatives. Les polítiques reactives, d’una banda, són de caràcter assistencial i s’orienten a proporcionar ajudes i serveis que garanteixin uns nivells mínims de vida a les persones que es troben en situació d’exclusió social. Tot i que es tracta de polítiques a través de les quals es difícil revertir determinades situacions, són actuacions necessàries en la mesura que donen resposta a necessitats concretes de persones que en determinats moments poden trobar-se en situacions d’emergència social. Les polítiques anticipatives, d’altra banda, s’orienten a dissenyar mecanismes que facilitin recursos individuals per
  10. 10. 10 combatre l’exclusió social com a situació de risc i vulnerabilitat. Es tracta de polítiques que proporcionen a la ciutadania recursos més diversos (ja siguin educatius, d’orientació laboral, l’habitatge...) per tal d’evitar i afrontar riscos futurs. 2 2.2 Per què un Pla d’inclusió social a Sant Cugat del Vallès? La ciutat no és aliena a la crisi socioeconòmica i així ho manifesten els i les professionals que treballen diàriament amb la ciutadania com són els Serveis Socials, Promoció Econòmica, Salut, entre d’altres, i també entitats socials com Càritas o Creu Roja, per citar-ne algunes. L’Ajuntament de Sant Cugat ha d’afrontar aquelles situacions de major emergència social i ha d’oferir mesures de caràcter més reactiu i, alhora, ha de posar el focus d’atenció en el manteniment d’una classe mitjana majoritària que cada vegada esdevé més vulnerable, anticipant- se i prevenint futures situacions de risc social. A causa de la perllongada situació de crisi socioeconòmica, les situacions de risc d’exclusió social s’han cronificat i afecten cada vegada més persones i grups socials. En aquest sentit, tal i com exposa el sociòleg Dr. Sebastià Sarasa, la pobresa moderada és, en el context de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la més habitual i majoritàriament ve caracteritzada per una incapacitat de fer front a les despeses bàsiques (allotjament, 2 Diputació de Barcelona (2012) Plans Locals d’inclusió i cohesió social. Guia Metodològica revisada. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Benestar Social, 13. subministrament, alimentació...) i greus problemes per pagar els deutes.3 L’Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, ha de fer front a aquestes situacions derivades de la crisi socioeconòmica. Una crisi que, de fet, ha comportat no només una devallada de l’economia de mercat sinó també diversos ajustos d’altres administracions que han afectat les polítiques socials i han tingut un impacte intens en el benestar de la ciutadania, especialment la més vulnerable. L’administració local, per tant, es troba davant el repte d’abordar aquesta situació i aportar recursos i solucions per cobrir les necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat, amb un pressupost global de 8.292.000 d’euros, destina el 9% del seu pressupost a desenvolupar el present Pla d’Inclusió Social i es compromet a exercir el lideratge en relació a les polítiques d’inclusió social. A banda del lideratge dels poders públics, un pla d’inclusió requereix també del paper d’altres agents del territori com les entitats i associacions del tercer sector, empreses, mitjans de comunicació i ciutadania. Tot i que correspon a les administracions habilitar i liderar les polítiques d’inclusió, el rol de les organitzacions, especialment les de l’àmbit social, és essencial per conèixer i actuar sobre els principals eixos d’exclusió social. 3 Conclusions de la 8a jornada tècnica “Pobresa i desigualtat: la situació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 43 (novembre de 2013)
  11. 11. 11 Cadascun d’aquests agents, a més, planteja la seva experiència i la seva visió de la realitat de la pobresa i l’exclusió social i fa més èmfasi en determinats factors d’exclusió. A través de la inclusió d’aquests agents en l’elaboració del Pla d’Inclusió Social, es proporciona una visió més plural i acurada de la realitat de la ciutat. És tasca d’aquest Pla esdevenir una eina que generi un espai comú de treball on tots els actors implicats en la inclusió social puguin aportar el seu coneixement i actuar per un objectiu de benestar de la comunitat. El Pla d’Inclusió Social ha posat en valor tots aquells plans i programes sectorials que des del propi Ajuntament de Sant Cugat ja vetllen per una ciutat inclusiva. Plans, actuacions i mesures destinades a la inclusió de persones amb diversitat funcional, a la gent gran, a les persones nouvingudes o a la promoció de l’ocupació ja són, actualment, instruments a favor de la inclusió social. Aquestes mesures, a més, ja han endegat mecanismes de treball transversal que cal aprofitar per enfocar el Pla d’Inclusió Social des d’una visió integral de la ciutat. Per aquest motiu, el present Pla inclou tots els serveis de l’Ajuntament que s’integren en la idea de la inclusió social. Molts dels objectius de la política d’inclusió social es comparteixen amb d’altres plans municipals vigents i, per tant, cal aprofitar les sinèrgies creades, els recursos existents i dotar-los de cohesió interna i d’un marc de referència comú.
  12. 12. 12 3. Marc políticolegal Les polítiques d’inclusió social s’articulen, inevitablement, en un context multinivell en el qual les decisions polítiques preses en l’àmbit europeu, estatal, regional tenen una forta influència en les polítiques que acaben articulant els ens locals. En aquesta part del document, s’elabora un breu recorregut per les principals lleis i polítiques desplegades en diferents nivells de decisió que tenen rellevància en la implementació de polítiques locals. a) Àmbit europeu Consell de Lisboa i Feria (2000) La introducció de les polítiques contra l’exclusió social a nivell europeu va realitzar-se l’any 1997 a través del Tractat d’Amsterdam i les seves disposicions de política social per a la Unió Europea. Es considera, no obstant, que el veritable desplegament de les polítiques d’incusió es dóna a partir del Consell de Lisboa i Feria, l’any 2000. Aquest Consell va establir els objectius clau a acomplir per part dels estats membres en els 10 anys posteriors: creixement econòmic, creació de llocs de treball amb major qualitat i més cohesió social. No va ser, però, fins la posterior Cimera de Niça (2000) que aquest objectius generals es van concretar en una estratègia i uns objectius comuns per a la inclusió social en el si de la Unió Europea. Els objectius acordats van ser:  Facilitar la participació de la ciutadania en el mercat de treball i garantir-ne els seus drets a través del foment de l’ocupació i la protecció social (educació, salut, renda, habitatge…)  Prevenir els riscos de l’exclusió social  Ajudar als grups més vulnerables i amb més risc d’exclusió  Mobilitzar tots els agents entorn les polítiques d’inclusió social i millorar la coordinació entre ells. Per tal de posar en pràctica aquests objectius, el Consell Europeu de Niça va establir un Mètode Obert de Coordinació (MOC) a partir del qual els estat membres havien d’elaborar plans nacionals per a la inclusió social.
  13. 13. 13 Rellançament de l’Estratègia de Lisboa (2005) A causa dels minsos progressos de l’Estratègia de Lisboa, l’any 2005 la Comissió Europea va endegar un procés de revisió que va culminar amb la publicació de l’anomenat “Informe Barrosso”, una comunicació del president de la Comissió per rellançar l’estratègia de la UE en matèria d’inclusió. Sota la visió que els processos d’inclusió i cohesió social només podien ser conseqüència del creixement econòmic, l’”Informe Barrosso” establia dues prioritats essencials: el creixement econòmic i la creació d’ocupació. Alhora, reconeixia l’àmbit local com un escenari prioritari en la implementació de les polítiques socials i l’establiment de xarxes d’agents socials i econòmics per a la cohesió. A partir d’aquest rellançament, la UE recomana prestar una atenció especial a determinats grups socials amb major risc d’exclusió social:  Població infantil: s’insta a incrementar la protecció social a les famílies per tal de trencar amb la transmissió de la pobresa de generació en generació.  Fenomen migratori a mitjà termini: anar més enllà de l’acollida de la població immigrant per vetllar per la integració definitiva  Feminització de la pobresa: incorporar la transversalitat de gènere en el conjunt de mesures per a la inclusió i promoure polítiques laborals actices en els grups amb majors riscos d’exclusió (famílies monoparentals)  Persones grans: garantir els nivells de cobertura i promoure serveis de suport adequats al nivell de renda de les persones més grans. Estratègia Europa 2020 (2010) Ja immersos en la crisi econòmica, l’any 2010 la UE elabora una nova estratègia “Europa 2020. Una estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador”. A partir d’aquests tres pilars del creixement (intel·ligent, sostenible i integrador), es proposen 7 línies estratègiques que han de ser treballades i traduïdes en accions pels diferents estats membres: 1. Unió de la innovació: fer convergir ciència i mercat a través de la reorientació de la política en matèria d’I+D 2. Joventut en moviment: facilitar la mobilitat d’estudiants d’ensenyament superior
  14. 14. 14 3. Agenda digital europea: aprofitar els avantatges socials i econòmics de l’alta velocitat d’Internet 4. Europa eficient en termes de recursos: convergir cap a una economia amb baixos nivells de carboni i més eficient en recursos 5. Política industrial orientada a un creixement verd: augmentar la competitivitat del teixit industrial promovent l’esperit empresarial i desenvolupant noves capacitats 6. Una agenda per a les qualificacions acadèmiques i llocs de treball: modernitzar els mercats de treball i crear més ocupació 7. Plataforma europea contra la pobresa: ajudar als grups amb major pobresa i exclusió social i garantir la cohesió econòmica, social i territorial Emmarcada en aquesta estratègia “Europa 2020”, el 2010 es crea la Plataforma Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social, centrada en l’acompliment de l’objectiu de reduir en 20 milions de persones les persones que viuen en risc de pobresa a Europa. Tot i que delega la responsabilitat de reducció de la pobresa als estats, la UE e compromet a realitzar un paper de coordinació a través de l’establiment de normes europees, la concessió de recursos financers i l’impuls de l’aprenentatge mutu a través de la recopilació de bones pràctiques. En aquest sentit i tal i com s’havia fet l’any 2000, la UE desplega una metodologia de treball, el Mètode Obert de Coordinació (MOC). Aquesta metodologia es basa en la presa de decisions from down to top, és a dir de baix cap a dalt i apropant la presa de decisió als governs més propers. Són els plans locals d’inclusió una de les expressions més genuïnes d’aquesta forma de prendre decisions en la mesura que apel·len al nivell de decisió més proper a la ciutadania. El MOC, doncs, és la metodologia de treball de la UE en matèria d’inclusió i sorgeix com a resposta a la manca de coordinació entre els estats membres. Es defineix a través dels següents objectius:  Consens d’objectius comuns i fites compartides;  Preparació dels plans nacinals d’acció per a la inclusió social (PNAIS);  Avaluació dels PNAIS i les seves estratègies;  Creació d’indicadors conjunts que permetin la comprensió mútua, l’avaluació i la determinació d’objectius.
  15. 15. 15 b) Àmbit espanyol IV Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió (2008-2010) Des de l’any 2000 i a partir dels acords establers pel Consell Europeu en el marc de la Cimera de Lisboa, els estats membres de la Unió Europa comencen a implementar l’estratègia i inicien el desenvolupament de plans nacionals per a la inclusió social (PNIS). En el cas d’Espanya, el primer pla d’inclusió a nivell estatal es realitza l’any 2001. El darrer PNIS desenvolupat a Espanya és el IV Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió (2008-2010). El PNIS 2008-2010 aposta per una inclusió activa i opta per una combinació de mesures destinades a l’impuls de la inserció laboral, d’una banda, i a promoure una adequada garantia de renda, de l’altra. En aquest sentit, els objectius prioritaris d’aquest Pla són: 1. Fomentar l’accés a l’ocupació 2. Garantir recursos econòmics mínims 3. Assolir una educació de qualitat amb equitat 4. Donar suport a la integració social de persones d’origen immigrant 5. Garantir equitat i atenció a les persones en situació de dependència L’any 2010 i a causa de la situació social creada per la crisi econòmica i, especialment, per l’increment de l’atur, el Govern d’Espanya va aprovar un Pla extraordinari de foment de la inclusió social i la lluita contra la pobresa. L’objectiu d’aquest Pla extraordinari és reforçar els objectius del PNAIS 2008-2010 especialment en determinades àrees:  Suport a l’atenció directa a la població en risc d’exclusió social que es realitza des dels ajuntaments i el tercer sector  Promoure el desenvolupament del tercer sector i la Llei d’Economia social  Elaborar un pla específic per al desenvolupament del poble gitano  Aprovar una dotació extraordinària dels Fons d’Inversió Local  Ampliar els recursos destinats a les ONG
  16. 16. 16 c) Àmbit català Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006) L’Estatut d’Autonomia estableix el marc de referència de les polítiques d’inclusió social a Catalunya. En el capítol V dels principis rectors, l’article 40 sobre “Protecció de les persones i de les famílies” disposa que els poders públics han de tenir com a objectiu la millora de la qualitat de vida de les persones i han de garantir la protecció de les diverses modalitats de família, la infància, el jovent, les persones amb discapacitats i la gent gran. Alhora, l’article 42 fa referència a la “Cohesió i benestar social” i especifica que els poders públics han de vetllar per la plena integració social econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius amb major risc de pobresa i l’exclusió social. Des del 2006, el govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat diverses lleis que tenen un elevat impacte en les polítiques d’inclusió i cohesió social tant a nivell autonòmic com local: Llei de prestacions socials de caràcter econòmic (13/2006) Estableix un marc general per a la regulació de les prestacions socials i disposa que la definició, gestió i concessió de les prestacions d’urgència social correspon als els locals (art 6.4, art 17.2) Llei de serveis socials (12/2007) Defineix que els serveis socials tenen coma finalitat assegurar el dret de les persones a viure dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de les persones (art 3). Atorga una important responsabilitat als governs locals en la mesura que recull les tasques necessàries per a uns serveis socials bàsics de qualitat que van des de la planificació dels serveis socials, fins la seva creació i gestió. Desplegament de la Llei 39/2006 de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència La Llei 39/2006 estableix les bases del sistema d’atenció a la dependència i disposa que els ens locals participaran en la gestió dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència, d’acord amb la normativa de les seves respectives Comunitats Autònomes i dins de les competències que la legislació vigent els atribueixi. (art. 12)
  17. 17. 17 Llei 14/2010 de 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència Proporciona un marc integral de referència per a la infància i l’adolescència i els visualitza com a subjecte de drets i oportunitats. El paper dels ens locals en aquest àmbit s’estableix com a essencial en la mesura que els correspon la transversalització de les polítiques d’infància i adolescència així com el desencolupament de les tasques de planificació, organització, informació i coodinació, el foment de la preveció i la protecció davant els maltractaments infantils i un nou model de protecció de la infància i l’adolescència en situació de risc. Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya (2010-2013) El Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya (2010-2013) se sustenta conceptualment en la visió de l’exclusió social com a procés que pot afectar les persones en qualsevol moment de la seva trajectòria vital i que pot venir motivat per ruptures (disruptions) en diferents àmbits de la quotidianitat. El Pla s’articula en base a diversos àmbits i factors que tenen rellevància en l’exclusió social de persones i col·lectius i presenta una estructura a partir de 8 objectius estratègics: 1. Àmbit Econòmic: Garantir els ingressos econòmics i l’accés als serveis públics de les persones en risc o en situació d’exclusió social. 2. Àmbit Laboral: Garantir la inclusió activa de totes les persones en el mercat laboral en condicions d’igualtat. 3. Àmbit Formatiu: Garantir l’accés a una formació inclusiva en igualtat d’oportunitats per a tothom en totes les edats. 4. Àmbit Social i Sanitari: Garantir la inclusió social d’aquelles persones que es poden trobar en risc o en situació d’exclusió social per problemes de salut que transcendeixen a l’àmbit social. 5. Àmbit Residencial: Garantir el dret a l’habitatge digne per a totes les persones per promoure la inclusió residencial. 6. Àmbit Relacional: Enfortir les famílies i les xarxes socials i comunitàries de proximitat per garantir la inclusió social i l’exercici de la ciutadania. 7. Àmbit Territorial: Garantir que les accions inclusives incorporin les especificitats territorials i la diversitat i que integrin una perspectiva de treball comunitària per evitar processos de segregació territorial que realimentin l’exclusió social. 8. Àmbit Polític-ciutadà: Garantir a tots els ciutadans i ciutadanes l’exercici ple de la seva ciutadania. mia
  18. 18. 18 4. Marc conceptual Tota política d’inclusió social requereix d’un marc conceptual que situï el paradigma de pensament i actuació. El Pla contra la pobresa i l’exclusió de Sant Cugat defineix, primerament, el concepte de pobresa per seguidament introduir la idea d’exclusió social, vulnerabilitat i inclusió social.  POBRESA Es refereix a la manca de recursos per satisfer necessitats bàsiques, que influeixen en la qualitat de vida de les persones. Es tracta d’un concepte amb connotacions sobretot econòmiques que també comporta una categorització social. Fa al·lusió als mitjans de què disposa una persona per arribar a uns estàndards mínims i participar amb normalitat a la societat. S’identifiquen tres tipus de pobresa:  Pobresa absoluta: Situació en què uns estàndards mínims de vida (com nutrició, educació, salut o habitatge) no són assolibles. La línia de la pobresa se situa de forma diferent segons la persona o institució, així el Banc Mundial situa el llindar de la pobresa per als països pobres en un dòlar al dia i altres organismes el situen en dos euros.  Pobresa relativa: S’utilitza per parlar de l’existència de desigualtats i es calcula en comparació d’un nivell de vida considerat estàndard per a la població a la qual es refereix. A la Unió Europea s’ha fixat el llindar de la pobresa relativa en el 60% de la mediana dels ingressos per unitat de consum.  Pobresa subjectiva: Es refereix al mateix reconeixement de ser pobre i s’identifica per la capacitat que té una persona de cobrir les despeses a final de més. Font: Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (2012) Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. Document de Bases. Si el concepte de pobresa al·ludeix principalment a connotacions econòmiques, la introducció del concepte d’exclusió social permet situar les desigualtats socials en un context multi factorial més enllà de les situacions clàssiques de pobresa o privació monetària. Aquest concepte, doncs, engloba la naturalesa canviant i multidimensional dels problemes socials i incorpora un ventall més ampli de formes de desavantatge social. A grans trets, l’exclusió social pot definir-se com un conjunt de formes de desavantatge diverses que
  19. 19. 19 dificulten o impedeixen que determinades persones o comunitats participin en les activitats clau d’una societat. (Diputació de Barcelona, 2012) La complexitat del fenomen, però, s’ha d’abordar a partir de diverses definicions que recullen una visió més completa del concepte d’exclusió social:  EXCLUSIÓ SOCIAL COM A SITUACIÓ Si es concep l’exclusió social com una situació, es pot definir com un estat de necessitat intensa provocat per diversos factors: materials, educatius, laborals, sanitaris, entre d’altres. Es tracta, per tant, d’un fenomen complex que és resultat de processos dinàmics d’acumulació de desavantatges vinculats a diferents àmbits de la vida de les persones.  EXCLUSIÓ SOCIAL COM A RISC L’exclusió social a més d’una situació de necessitat, també expressa una debilitat, individual i col·lectiva, per fer-hi front. Fa referència a la vulnerabilitat dels individus i al propi risc de caure en una situació d’exclusió. En aquest sentit, les persones que viuen situacions de dificultat en soledat, amb una manca de vincles i xarxes socials i un capital social molt dèbil presenten un major risc d’exclusió social.  EXCLUSIÓ SOCIAL COM A PROCÉS Entesa com a procés, l’exclusió social és la conseqüència de diverses dinàmiques socials i econòmiques generals que afecten les persones en determinats moments de la seva trajectòria vital. Situacions com la manca de treball o la necessitat sobrevinguda de fer-se càrrec d’un familiar dependent esdevenen, en un moment determinat del curs vital, desavantatges que situen als individus en una posició de vulnerabilitat davant l’exclusió social. Font: Diputació de Barcelona (2012) Plans Locals d’inclusió i cohesió social. Guia Metodològica revisada. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Benestar Social, 13. L’exclusió social, doncs, no és una condició social, sinó que és fruit d’unes dinàmiques que afecten de forma canviant a les persones i els grups de població al llarg del seu cicle vital. Durant la vida de les persones, es donen situacions que, depenent de com s’afrontin, poden desencadenar en trajectòries de major vulnerabilitat i en situacions d’exclusió social. Les societats estableixen unes pautes que permeten als individus passar d’un estadi vital a un altre d’una forma normal i ordenada. Quan aquesta seqüència pautada s’altera, es dóna un trencament en la trajectòria esperada de vida. Aquestes ruptures s’anomenen disruptions (Castel, 2005) i poden presentar dues possibles conseqüències: 1. Ser motor de canvis socials 2. Provocar trajectòries d’exclusió social
  20. 20. 20 En un context de crisi socioeconòmica i d’una societat cada vegada més líquida, les trajectòries vitals dels individus esdevenen més inestables. Tal com reflexiona Zygmunt Bauman (2003), avui la nostra única certesa és la incertesa. Canvis en el mercat laboral que augmenten la precarització, transformacions de les estructures familiars o increment de les situacions de dependència són aspectes que tenen influència en els moments de ruptura de les trajectòries vitals i les fan més problemàtiques del que havien estat anteriorment. Aquests moments de trencament o disruptions poden transcendir en situacions de més risc i processos d’exclusió social. Perdre la feina, una separació o un divorci o la pèrdua de l’habitatge, doncs, no són sinònims de risc o exclusió social, sinó que és en la manera com es gestionen aquests trencaments on es marca la diferència entre la inclusió o l’exclusió social. La gestió de les disruptions, al seu torn, no depèn només de la gestió individual sinó també del suport que rep l’individu per part de les xarxes socials i les institucions. (Diputació de Barcelona, 2012) L’exclusió social, per tant, pot aparèixer en diversos moments de les trajectòries vitals de les persones en base a diversos factors. Tal com s’ha esmentat, no és una qüestió merament econòmica sinó que hi intervenen altres àmbits que és necessari analitzar per tal de tenir una visió complerta de l’exclusió social en un territori. En el cas del Pla d’Inclusió de Sant Cugat, s’han contemplat 8 eixos que, alhora, presenten una visió de ciutat, és a dir, un objectiu estratègic a acomplir per tal d’assolir una ciutat inclusiva. Aquests eixos estratègics són:  Eix 1. Cobertura necessitats bàsiques  Eix 2. Salut  Eix 3. Habitatge  Eix 4. Educació  Eix 5. Ocupació  Eix 6. Economia  Eix 7. Relacional  Eix 8. Pobresa infantil A cadascun d’aquests eixos poden associar-s’hi diverses dimensions que tenen influència en el risc d’exclusió social dels individus. Així, hi ha determinades característiques personals i familiars, situacions i trencaments en les trajectòries vitals que afecten la vulnerabilitat de les persones front a l’exclusió social. La definició d’aquestes dimensions així com una breu introducció a cada eix són abordats en cadascun dels apartats.
  21. 21. 21 Un cop situat el concepte d’exclusió social, cal aproximar-se a la inclusió social, és a dir, en la definició de les activitats i processos que garanteixen una plena participació dels individus a la societat:  INCLUSIÓ SOCIAL És el procés que assegura que totes les persones tenen les oportunitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida econòmica i social, i per gaudir d’unes condicions de vida normalitzades. La inclusió està relacionada amb la integració, la cohesió i la justícia socials. Concretament, la inclusió activa consisteix a ocupar el major nombre de persones i a garantir el suport necessari per portar una vida plena a aquelles que no aconsegueixin entrar al mercat laboral. Font: Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (2012) Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. Document de Bases. Per tal de garantir la inclusió social, cal tenir en compte tres eixos fonamentals que defineixen la participació dels individus en la societat:  Eix econòmic i de renda: possibilitat de realitzar activitats remunerades de treball i amb unes condicions mínimes i oportunitat de consumir en el mercat.  Eix relacional i de vincles: participació de l’individu a les xarxes socials de reciprocitat (família, veïnatge, amistats o altres)  Eix de ciutadania: accés i reconeixement dels drets socials de tota persona i igualtat d’oportunitats en la participació social del propi municipi i societat. (Diputació de Barcelona, 2012) La impossibilitat de participar en algun d’aquests tres eixos és, en definitiva, una dimensió d’exclusió social: si un individu presenta una manca d’inclusió en algun d’aquests tres àmbits pot presentar risc d’exclusió social. La participació en cadascun d’aquests eixos, per tant, és el que garanteix que un individu estigui inclòs socialment. Per últim, de manera transversal i tal com expressa la filòsofa Marta Nussbaum, és amb la potenciació de les capacitats, tant internes com combinades4 , que la ciutadania podrà participar plenament en la societat i evitar la pobresa i l’exclusió social per desenvolupar una vida més plena i creativa. (Nussbaum, 2012) 4 Les capacitats internes fan referència a aquelles aptituts desenvolupades per les persones quan interaccionen amb el seu medi social (l’educació, per exemple); les capacitats combinades són les oportunitats que aquest mateix medi social posa a disposició de les persones per tal que puguin fer valer les seves aptituds internes.
  22. 22. 22 5. El Pla d’Inclusió de Sant Cugat 5.1 Objectius El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat, 2014-2015 neix amb la voluntat de definir i endegar accions estructurals i comunitàries per combatre la pobresa i l’exclusió social a la ciutat. L’objectiu general, doncs, es defineix de la següent manera: Facilitar la cobertura de les necessitats bàsiques a tota persona o unitat familiar que ho requereixi, i actuar de manera preventiva en la classe mitjana cada vegada més sotmesa a la destrucció d’ocupació i a la reivenció i readapació dels models de vida. Alhora, es planteja un repte transversal: posar especial atenció a la infància i a les famílies amb menors a càrrec. La concreció d’aquest objectiu general es desenvolupa a partir dels 8 eixos estratègics, cadascun dels quals s’acompanyen de la visió de ciutat inclusiva. A partir d’aquests 8 eixos, es plantegen les accions a dur a terme en el període 2014-2015. Taula 1. Eixos estratègics del Pla d’Inclusió de Sant Cugat Eixos Visió de ciutat Eix 1. Cobertura necessitats bàsiques Cobertura de les necessitats bàsiques per a la ciutadania de Sant Cugat, especialment la més vulnerable Eix 2. Salut Serveis sociosanitaris a tota la ciutadania, especialment a la població en risc d’exclusió social Eix 3. Habitatge Habitatge digne per promoure la inclusió residencial Eix 4. Educació Accés a una formació inclusiva en igualtat d’oportunitats per a tothom Eix 5. Ocupació Inclusió activa en el mercat laboral en condicions d’igualtat Eix 6. Economia Ingressos mínims que permetin viure amb dignitat Eix 7. Relacional Inclusió social enfortint les famílies i les xarxes socials i comunitàries de proximitat Eix 8. Pobresa infantil Cap infant de la ciutat en situació de pobresa Font: elaboració pròpia
  23. 23. 23 5.2 Metodologia El Pla d’Inclusió social de Sant Cugat compta amb diverses fases de treball coordinades i relacionades entre si: Figura 2. Fases de treball Font: elaboració pròpia Cadascuna d’aquestes fases s’ha dotat dels instruments metodològics adequats i ha comptat amb les aliances dels agents implicats així com amb l’equip tècnic, directiu i polític de l’Ajuntament de Sant Cugat. La primera fase del Pla d’Inclusió Social consisteix en posar en marxa el procés per tal de fer possible l’elaboració i implementació del Pla. En aquest sentit, una de les primeres actuacions a dur a terme és identificar quins són els agents implicats. Amb la voluntat de dur a terme un pla transversal i amb la incorporació de les entitats del tercer sector, es creen dos mecanismes de treball: el Grup Motor i la Taula d’Inclusió, l’un més operatiu i l’altre més participatiu: Taula d’Inclusió Social de Sant Cugat La seva missió és millorar les polítiques socials de Sant Cugat a partir del disseny d’eines que previnguin el risc d’exclusió, l’establiment de mecanismes d’intervenció que facilitin la inclusió de tota la ciutadania. Està formada per professionals de l’àmbit tècnic, directiu i polític de l’Ajuntament de Sant Cugat i representants de les entitats del tercer sector de la ciutat.5 Grup Motor És un òrgan operatiu i l’encarregat de coordinar i vetllar per l’elaboració del Pla d’Inclusió social de Sant Cugat. 5 La composició de la Taula d’Inclusió s’especifica a l’Annex Posada en marxa Diagnosi Pla d'accions Aprovació Implementació Avaluació final
  24. 24. 24 Per últim i amb la voluntat de cercar sinèrgies i complicitats, s’han implicat dos organismes de participació ciutadana, que són: Consell de Ciutat Com a màxim òrgan participatiu del municipi, en què la ciutadania debat amb responsables polítics i tècnics assumptes públics de la ciutat, el Consell de Ciutat va recolzar la proposta de realització d’aquest Pla d’Inclusió. Consell dels Infants L’òrgan de participació ciutadana dels infants, en consonància amb la posada en marxa del Pla d’Inclusió Social, va treballar durant el curs 2012-2013 diverses propostes per fer front a la crisi econòmica a la ciutat. La segona fase consisteix en elaborar una diagnosi de la realitat social de la ciutat fent èmfasi en els factors d’exclusió social identificats. Anàlisi de documentació i bases de dades Amb la l’objectiu de posar en valor el coneixement existent en les diverses àrees de l’Ajuntament de Sant Cugat, s’ha realitzat una anàlisi de diferents bases de dades i documentació que els i les professionals de la corporació han facilitat.6 6 A l’Annex es facilita la relació de documentació analitzada Baròmetre de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat El Baròmetre proporciona informació periòdica sobre la percepció de la ciutadania sobre la realitat de Sant Cugat. Per tal d’elaborar una diagnosi sobre la realitat social més presisa, el Baròmetre de juny de 2013 va incloure diverses preguntes específiques sobre privacions materials, percepció de la situació econòmica, i relacional. Qüestionaris: entitats i serveis especialitzats i entitats en general Per tal d’obtenir una visió actualitzada i real de l’exclusió social a Sant Cugat, es van elaborar dos qüestionaris: un destinat a entitats i serveis que treballen específicament amb persones amb risc d’exclusió social i l’altre amb entitats de la ciutat que, si bé no tracten directament la inclusió social, tenen una visió propera de la realitat de Sant Cugat. Participació professionals SSB A banda de les diverses sessions de treball tècnic realitzades i de la seva participació a la Taula d’Inclusió, s’ha incorporat la visió dels i les professionals dels SSB a través de l’elaboració d’un qüestionari on-line i d’una sessió grupal per tal de treballar les conclusions del qüestionari.
  25. 25. 25 Entrevistes a agents clau S’han entrevistat a diverses persones tant de l’Ajuntament de Sant Cugat com de diverses entitats socials per tal de recollir la seva visió de la inclusió social a la ciutat. Sessions de treball tècnic S’han realitzat diverses sessions de treball tècnic amb els i les professionals de l’Ajuntament de Sant Cugat. Dinàmiques participatives: professionals, entitats, joves i ciutadania A través de 4 sessions participatives s’ha implicat a una diversitat d’agents en la diagnosi del Pla: professionals que treballen la inclusió social a la ciutat, entitats, joves i ciutadania en general han participat en l’elaboració de la diagnosi i en les propostes d’accions a realitzar. L’elaboració del pla d’accions s’ha realitzat a través de: Dinàmiques participatives: professionals, entitats, joves i ciutadania A partir de les primeres dades de la diagnosi social de la ciutat, s’han treballat les possibles accions a dur a terme amb les persones que han participat en les diferents dinàmiques. Una vegada acabades les dinàmiques, es va facilitar un correu electrònic on poder enviar modificacions i noves accions a incloure dins del pla de treball final. Sessions de treball tècnic Amb tots els departaments de l’ajuntaments implicats i també amb les entitats socials, es va treballar el pla d’accions a partir d’una primera proposta sorgida de la diagnosi social de la ciutat. Un cop definides i prioritzades les accions a dur a terme en el període 2014-2015, el Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat és aprovat pel Ple Municipal i s’inicia la seva implementació. Passats els dos anys de vigència, es procedirà a l’avaluació del Pla i, si s’escau, a plantejar la seva continuïtat.
  26. 26. 26 5.3 Contextualització Sant Cugat del Vallès se situa al sud de la Comarca del Vallès Occidental, i n’és la tercera ciutat més poblada, després de Terrassa i Sabadell. Envoltada pels turons de la serra de Collserola i la serra de Galliners, Sant Cugat té una situació molt pròxima a la ciutat de Barcelona, la qual cosa ha impulsat el seu creixement demogràfic i el seu desenvolupament econòmic i cultural. En aquest sentit, cal també destacar la complerta xarxa de comunicacions amb les que compta Sant Cugat: a banda de la comunicació per carretera (destacant la C-16 i l’AP-7), hi ha 7 estacions de FGC, una de Rodalies Renfe i diverses línies d’autobús. Pel que fa a l’estructura, la ciutat està formada per l’entitat municipal descentralitzada de Valldoreix i els districtes de Mira- sol, la Floresta, Les Planes i el Centre. Segons dades referents al padró municipal d’habitants de l’Institut Català d’Estadística, la població de Sant Cugat el 2012 és de 84.946 habitants: 41.476 homes (48,8%) i 43.470 dones (51,2%). Tal com es pot observar al gràfic, la població de Sant Cugat ha experimentat un fort creixement en la darrera dècada, passant de 59.37 habitants el 2002 a gairebé 85.000 a l’actualitat. Gràfic 1. Evolució de la població de Sant Cugat, per sexes Font. Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT Aquest creixement suposa un increment poblacional de gairebé el 50% en 10 anys i ha estat força constant al llarg del període, sent el 2005 l’any de major increment interanual, amb un 8,4%. La distribució de la població per edats mostra que Sant Cugat és una ciutat jove, amb una elevada proporció de persones menors de 15 anys (21%) i un pes relativament petit de les persones de 65 i més anys (11,2%). La proporció de dones grans 41476 29.528 43470 30.309 0 10000 20000 30000 40000 50000 20122011201020092008200720062005200420032002 Homes Dones
  27. 27. 27 (12,3%) és lleugerament major que la dels homes (10%), tot i que segueix essent inferior als percentatges del total de la comarca del Vallès Occidental (14,3%) i de Catalunya (17%). Gràfic 2. Distribució de la població per edats a Sant Cugat, 2012 Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants) Taula 1. Distribució de la població per edats, comparativa territorial Sant Cugat Vallès Occidental Catalunya 0 a 14 anys 21,0% 17,7% 15,6% 15 a 64 anys 67,9% 68,0% 67,4% 65 anys i més 11,2% 14,3% 17,0% Base 84.946 892.260 7.539.618 Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants) La piràmide de població il·lustra més detalladament la distribució per edats de la població. La seva amplitud en el centre (dels 30 als 45 anys) així com l’eixamplament de la base (dels 0 als 14 anys) ens mostra una població jove amb unes taxes de natalitat elevades. Contràriament, la piràmide es fa més estreta en la franja dels 15 als 25 anys i també a partir dels 65. Gràfic 3. Piràmide de població de Sant Cugat, 2012 Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants) 22,2% 19,8% 21,0% 67,8% 67,9% 67,9% 10,0% 12,3% 11,2% Homes Dones Total 65 anys i més 15 a 64 anys 0 a 14 anys 0,10 0,05 0,00 0,05 0,10 0-4 10-14 20-24 30-34 40-44 50-54 60-64 70-74 80-84 % Edat Dones Homes
  28. 28. 28 Aquestes tendències es confirmen amb els indicadors basats en l’edat que es mostren a la Taula 2. L’índex d’envelliment, que mesura el pes de les persones majors de 64 sobre les menors de 15, és força baix a Sant Cugat, d’un 50,3% en total, el que significa que hi ha el doble de persones joves que de persones grans. S’observen diferències de més de 10 punts entre l’índex d’envelliment femení (58,4%) i el masculí (42,7%), fet que suposa una major proporció de dones que d’homes majors de 64 anys. L’índex d’envelliment, a més, és més de 25 punts inferior al de la comarca i gairebé 50 menys que el de Catalunya. L’índex de sobreenvelliment (14,2%), calculat a partir de la proporció de persones majors de 84 anys sobre el total de majors de 64 anys, no obstant, presenta xifres pràcticament idèntiques a la mitjana catalana (14,7%) i lleugerament superiors a les de la comarca (13,6%). En aquest cas, l’índex de les dones (17,7%) també és més gran que el dels homes (9,9%). Pel que fa a l’índex de dependència global (50,2%), basat en la càrrega que per a la població en edat de treballar (de 16 a 64 anys) representa la població en edats dependents (de 0 a 15 anys i de més de 64 anys), mostra una tendència similar a la de Catalunya (50,4%) i lleugerament superior a la del Vallès Occidental (49,2%). Si bé aquesta xifra indica que la població dependent és la meitat que la que es troba en edat d’activitat laboral, és evident, per la distribució d’edats del municipi, que aquesta població dependent és majoritàriament menor de 16 anys. A Sant Cugat, a més, la diferència entre l’índex de dependència masculí i femení és força inferior al de la comarca i al de Catalunya. Taula 2. Indicadors basats en l’edat. Comparativa per sexe i territori, 2012 Índex d'envelliment1 Índex de sobre- envelliment 2 Índex de dependència global 3 Índex de reemplaça- ment població activa 4 SantCugat Homes 42,7% 9,9% 50,4% 75,1% Dones 58,4% 17,7% 50,0% 87,7% Total 50,3% 14,2% 50,2% 81,1% Vallès Occidental Homes 63,1% 9,8% 46,4% 96,4% Dones 91,2% 16,4% 52,1% 110,3% Total 76,7% 13,6% 49,2% 103,1% Catalnya Homes 84,6% 10,8% 46,6% 109,1% Dones 122,5% 17,6% 54,4% 126,6% Total 102,9% 14,7% 50,4% 117,6% Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants) 1 (Població de 65 i més anys/Població de 0 a 15 anys)*100 2 (Població de 75 i més anys/Població de 65 i més anys)*100 3 ((Població de 65 i més anys+Població de 0 a 15 anys)/Població de 16 a 64 anys)*100 4 (Població de 60 a 64 anys/Població de 15 a 19 anys)*100 .
  29. 29. 29 L’índex de reemplaçament de la població activa, al seu torn, mesura la relació entre la població que és a punt de jubilar-se (60-64 anys) i la població propera a incorporar-se al mercat laboral (15-19 anys). El fet que l’índex de reemplaçament sigui inferior a 100 (81,1%), indica que a Sant Cugat hi ha més persones que entraran en els propers anys al mercat laboral, que no pas en sortiran; concretament, per cada 10 persones que entraran, en sortiran 8. L’índex de reemplaçament dels homes de Sant Cugat (75,1%) és més de 10 punts inferior al de les dones (87,7%), el que suposa que el mercat laboral es rejovenirà més entre els homes que entre les dones, provocant una possible masculinització del mercat laboral. Pel que fa a la natalitat, l’any 2012 van néixer a Sant Cugat 965 infants: 497 nens i 468 nenes. Això equival a una taxa de natalitat de l’11,4‰. Taula 3. Taxa de natalitat, comparativa territorial, 2012 Taxa bruta de natalitat 1 Taxa global de fecunditat general 2 Sant Cugat 11,4‰ 43,8‰ Vallès Occidental 11,3‰ 45,5‰ Catalunya 10,2‰ 42,2‰ Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat 1 Quocient entre el nombre de nascuts/des vius/ves registrats/des en un any determinat i la població a meitat del període. 2 Relació entre el nombre de nascuts/des vius/ves per cada 1.000 dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys) Tal com s’observa a la taula, Sant Cugat presenta una taxa de natalitat relativament elevada, similar a la del Vallès Occidental (11,3‰), i superior a la de Catalunya (10,2‰). Pel que fa a la taxa global de fecunditat general, la qual indica el nombre de nascuts/es vius/ves per cada 1000 dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys), és de 43,8‰, xifra que se situa lleugerament per sobre de la mitjana catalana (42,2‰) i per sota de la comarcal (45,5‰). Pel que fa al lloc de naixement, 7 de cada 10 persones que resideixen a Sant Cugat són nascudes a Catalunya, (70,1%). El restant 30% es distribueix entre el 16,7% de persones nascudes a l’estranger i el 13,2% nascudes a la resta d’Espanya. Gràfic 4. Població de Sant Cugat per lloc de naixement, 2012 Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat 70,1% 13,2% 16,7% Catalunya Resta Estat Estranger
  30. 30. 30 En comparació amb altres territoris, es detecta un percentatge de població nascuda a l’estranger superior a la de la comarca (13,4%), però lleugerament inferior a la de Catalunya (17,7%). Pel que fa a la població nascuda a la resta d’Espanya (13,2%), hi ha un percentatge notablement inferior al que es troba tant al Vallès Occidental (20,8%) com a Catalunya (19,1%). Taula 4. Població segons lloc de naixement. Comparativa territorial, 2012 Catalunya Resta d’Espanya Estranger Sant Cugat 70,1% 13,2% 16,7% Vallès Occidental 65,9% 20,8% 13,4% Catalunya 63,2% 19,1% 17,7% Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat En relació a la nacionalitat dels santcugatencs i les santcugatenques, hi ha un 13% de persones amb nacionalitat estrangera. Entre les persones estrangeres, el col·lectiu majoritari és el de la resta de la UE i el d’Amèrica de Sud. Destaca que les dones de nacionalitat d’Amèrica del Sud representen un percentatge major que els homes de la mateixa nacionalitat (5,5% en front a 4,7%). Taula 5. Població de Sant Cugat per nacionalitat i sexe, 2012 Homes Dones Total Espanyola 87,6% 86,4% 87,0% Estrangera 12,4% 13,6% 13,0% Resta UE 5,3% 4,3% 4,8% Amèrica del Sud 3,8% 5,5% 4,7% Amèrica del Nord i Central 0,9% 1,7% 1,3% Àsia i Oceania 1,1% 0,9% 1,0% Àfrica 1,0% 0,7% 0,8% Resta Europa 0,3% 0,5% 0,4% Base 41476 43470 84946 Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat.
  31. 31. 31 En relació a l’estructura urbana de la ciutat, Sant Cugat té una organització territorial administrativa que compta amb sis districtes: Nucli de Sant Cugat del Vallès (districtes 1 i 2), l’entitat municipal descentralitzada Valldoreix (districte 3), La Floresta (districte 4), Mira-Sol (districte 5) i Les Planes (districte 6). Taula 6. Organització territorial de Sant Cugat del Vallès Denominació Descripció Dades (2010) Nucli És el principal focus principal de concentració de població del municipi i constitueix la zona amb major densitat del municipi 56.528 habitants* 25,15 km (52,1% del territori) 19.600 llars Valldoreix Valldoreix és una entitat municipal descentralitzada que disposa d'un ajuntament pedani. Amb un caràcter residencial i d’edificació aïllada tipus ciutat jardí, va ser incialment una zona d’estiueig i després de primera residència 7.593 habitants* 9,08 km (18,8% del territori) 2.332 llars La Floresta Es troba a la zona muntanyosa de Sant Cugat. Inicialment també era zona d’estiueig, i actualment s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de Barcelona 4.440 habitants* 5,74 km (11,9% del territori) 1.550 llars Mira-sol Es troba a uns 600m del centre urbà i està unit a Valldoreix. Parcialment urbanitzat i format principalment per torres de segona residència, està augmentant constantment la seva població resident. 11.944 habitants* 5,37 km (11,1% del territori) 3.821 llars Les Planes El districte de Les Planes està edificat a la vora de la riera de Vallvidrera, a l’extrem meridional de Sant Cugat. 1.217 habitants* 2,98 km (6,2% del territori) 436 llars * No es disposa de dades desagregades per sexe Font: Pla local d’Habitatge del Municipi de Sant Cugat del Vallès per al període 2011-2016 (Fase anàlisi i diagnosi – Avanç) Aquesta divisió administrativa, però, no es correspon amb la denominació per barris que normalment utilitza la ciutadania de Sant Cugat. Així, tal com es mostra al mapa, es poden identificar 15 barris: Can Barata, Serra de Gallinets, Parc Terciari Nord, Can Fontanals, La Guinardera-Sant Mamet, Can Canyameres- Vollpelleres, Volpelleres Est, Turó de Can Mates, Turó de Can Mates-Carretera de Vallvidrera, Mira-sol, Nucli, Valldoreix, Can Trabal, La Floresta, Collserola i Les Planes-Can Cortés. Val a dir que, a nivell associatiu destaca, com a aspecte positiu, el fet que cada barri disposi d’una associació o més de veïns.
  32. 32. 32 Mapa 1. Distribució de Sant Cugat per barris Font: Pla local d’Habitatge del Municipi de Sant Cugat del Vallès per al període 2011-2016 (Fase anàlisi i diagnosi – Avanç) En relació a la mobilitat de Sant Cugat, destaca que és una ciutat amb una elevada mobilitat de la població. Segons els estudis Sant Cugat en Femení II i Sant Cugat en Masculí I, un 91,6% dels homes i un 81% de les dones es desplacen diàriament. Malgrat l’àmplia oferta de transports públics disponibles a la ciutat, la majoria de la ciutadania es desplaça en transport privat: un 50,9% en el cas dels homes i un 49,1% en el cas de les dones. Els transports públics urbans i interurbans de Sant Cugat es concreten en:  8 línies d’autobús urbà que recorren els diferents barris  7 estacions dels FGC: La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mira-Sol, Hospital General, Vollpelleres i Sant Joan  Una estació de Rodalies Renfe (R8, Martorell-Granollers)  Diversos autobusos interurbans que connecten Sant Cugat amb Cerdanyola, Barcelona, Rubí, Terrassa, Sant Quirze i Molins de Rei. Tot i l’oferta de transports públics, hi ha alguns districtes de la ciutat que presenten certs dèficits. A barris com les Planes o la Floresta, més allunyats del nucli, manquen connexions en transport públic, fet que pot provocar aïllament d’aquelles persones que no disposen de transport privat. En el procés participatiu del Pla de Mobilitat Urbana, a més, es van identificar problemes amb la mobilitat interurbana a través de la xarxa d’autobusos. Així, es va posar de manifest la baixa freqüència de pas dels busos, els llargs i enrevessats recorreguts i la manca de serveis llançadora amb els barris més perifèrics de la ciutat.
  33. 33. 33 5.4. Treball per eixos Eix. 1 Cobertura de les necessitats bàsiques Visió de ciutat: Garantir la cobertura de necessitats bàsiques a la ciutadania de Sant Cugat, especialment a la més vulnerable x 1bertura de les necessitats bàsiques
  34. 34. 34 Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques La cobertura de les necessitats bàsiques és el primer dels eixos del Pla d’Inclusió Social en la mesura que és el pilar bàsic sobre el qual sustentar la resta d’eixos incidents en la inclusió social. Resulta evident que sense una cobertura suficient de les necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, subministrament, salut, educació…), la resta de qüestions no poden ser abordades. En definitiva, el principal factor de vulnerabilitat social i econòmica s’esdevé amb la impossibilitat de fer front a les despeses més bàsiques per a la subsistència digna de les persones. La garantia, doncs, que totes les persones puguin tenir accés a uns recursos mínims suficients per fer front a les seves necessitats bàsiques és el primer element a abordar en el present pla. Cadascun dels 8 eixos del Pla d’Inclusió Social té associat un conjunt de dimensions d’exclusió que repercuteixen directament en la situació de vulnerabilitat de les persones. En el cas de l’eix de cobertura de les necessitats bàsiques, aquestes dimensions són:  Dificultats per fer front als pagaments de la llar  Dificultats per fer front a les despeses d’alimentació  Rendes mínimes d’inserció
  35. 35. 35 Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats Punts d'atenció (informació, tractament i seguiment) Casa Mònaco Plaça Coll La Floresta Les Planes Valldoreix Turó de Can Mates Programa prestacions econòmiques Beques de menjador • IES •CEIP •Escoles Bressol Escolaritat bressol Ajuts socials • Alimentació, habitatge, subministra- ment, transports, mèdics, Activitats extraescolars PIRMI Allotjament temporal Pisos socials Reallotja- ment campament Unitat de gestió del Servei d'Atenció Domiciliària Servei d'Ajuda Domiciliària Servei de neteges Teleassist- ència Ajuts tècnics i blisters SIMAP (Sistema intel·ligent de monitorització d'alertes personals) Arranjament habitatges Programa Ajuntament Aprop Transport adaptat SAD Oncolliga Servei d'atenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents Centre Obert Can Llobet Centre Obert Casc Taller Jove Natura Col·laboració programes transversals Pla de drogues Comissió infància Comissió Pla Entorn Projecte SOM Informació, difusió, xerrades casals Comissió Lluita contra la violència de gènere Salut Mental Altres supramunici- pals OMIC (Oficina Municipal Informació Consumidor SOJ (Servei Orientació Jurídica) II Pla Igualtat Unitat d'atenció a la dependència Gestió, tramitació i elaboració de PIAs Modificacions Suport terapeuta ocupacional Punt de trobada Consell dels Infants
  36. 36. 36 b) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats Càritas Acollida individual Rebost El Talleret Ajuda'm a créixer Reforç escolar Orientació sociolaboral Campanya "Un nen, una joguina" Sessions de conversa Sessions de català Menjador social Arrela't Alfabetització Creu Roja Centre terapèutil malalties neurològiques Captació o capacitació voluntariat Banc de productes de suport Acompanyaments individualitzats TAM Banc de Roba solidari Atenció demandes urgències socials Col·laboració en campanyes i projectes Ajuntament
  37. 37. 37 Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques b) Dades de referència Organització dels Serveis Socials a l’Ajuntament de Sant Cugat Nombre de persones treballadores per zones i unitats Anàlisi Equip zona 1 La Floresta/ Les Planes Equip zona 2 Sant Cugat nucli / Mira-sol Equip zona 3 Sant Cugat Nucli / Valldoreix  1 Treballadora Social –TS- (Acollida/Gent Gran)  1 TS Infància i família  1 Educador/a Social, Infància i família  1 Treballadora Social (Acollida)  2 TS Gent Gran  2 TS Infància i família  2 ES Infància i família  1 Treballadora Social (Acollida)  1 TS Gent Gran  2 TS Infància i família  2 ES Infància i família Unitat d’atenció a les dependències  2 Treballadores socials Suport tècnic  1 Psicòloga  3 Educadors/es destinats a programes i projectes específics  1 Advocat a temps parcial Unitat de gestió d’atenció domiciliaria  Coordinadora (TS)  3 Treballadores Familiars (personal propi)  30 Treballadores Familiars  4 Auxiliars de la llar (contracte públic) Projecte Natura  1 Educador/a Social Càrrecs de Comandament:  1 Cap de Servei  1 Cap de Secció  1 Coordinadora Pl. del Coll Font: memòria de Serveis Socials, 2012  Els Serveis Socials a Sant Cugat pertanyen a l’àmbit de Polítiques Socials i inclouen els Equips Bàsics d’Atenció Social (EBAS), els serveis d’ajuda a domicili i els serveis d’intervenció socioeducativa no residencials per a la infància i l’adolescència.  Els Serveis Bàsics d’Atenció Social es distribueixen el 6 punts d’atenció diferenciats i repartits per tota la ciutat. Els punts són: el Centre Socio-Sanitari de La Floresta, el Casal de les Planes, l’EMD de Valldoreix, l’equipament municipal de la Plaça d’en Coll, el CAP Turó de Can Mates i l’equipament municipal de Casa Móncaco.  A banda dels 3 equips distribuïts en funció de la zona, hi ha una Unitat d’atenció a les dependències, un suport tècnic, una Unitat de gestió d’atenció domiciliària, un Educador Social per al Projecte Natura i els càrrecs de comandament.  En total, hi ha una seixantena de professionals entre personal propi i de contracte públic.
  38. 38. 38 Persones ateses pels Servies Socials Bàsics Persones i famílies ateses pels Serveis Socials Bàsics (2012) Anàlisi Font: memòria de Serveis Socials, 2012  Durant l’any 2012 s’han atès 3.561 famílies (el que suposa un increment d’un 1,1% respecte el 2010) i 7.951 persones (un increment del 0,69% en relació al 2010).  Tenint en compte que la població de Sant Cugat és de 84.946 persones, el 2012 els Serveis Socials han atès un 9,36% de la població. Val a dir que aquest percentatge també ha augmentat respecte el 2010, quan se situava en un 7,88%.  Des del 2010 i fins les darreres dades del 2012, s’ha incrementat en un 26% les famílies ateses i un 23% les persones ateses pels Serveis Socials Bàsics 2830 3524 3561 6447 7897 7951 2010 2011 2012 Famílies ateses Persones ateses
  39. 39. 39 Ajuts socials de cobertura de les necessitats bàsiques Import dels ajuts socials de cobertura de les necessitats bàsiques 2012 Anàlisi Les dades de referència sobre la cobertura de necessitats bàsiques a Sant Cugat identifiquen una tendència creixent ja que des del 2010 i fins el 2012 el nivell d’ajudes que l’Ajuntament ha atorgat ha anat en augment: dels 147.902€ el 2010 als 178.661€ l’any 2012, és a dir, d’un 21%. Les persones que perceben ajuts d’alimentació per part dels Serveis Socials de l’Ajuntament són 507, majoritàriament famílies (46%) i persones soles (26%) amb les següents característiques:  El 69% de les persones beneficiàries són autòctones  Un 50% de les famílies que han rebut ajuts per a aliments al 2012 també en van rebre al 2011, pel mateix concepte  Un 53% dels beneficiaris d’aquests ajuts van rebre altres ajuts d’aliments complementaris durant el 2012 (kits de Creu Roja, lots de Càritas, menú del dia...)  Un 61% eren persones amb un atur de llarga durada, i un 68% no tenia suport familiar.  L’import mitjà de l’ajut mensual per a alimentació l’any 2012 ha estat de 112,41€ Com s’observa al gràfic, els ajuts a l’habitatge i a l’alimentació són les necessitats més urgents de les persones i unitats familiars ateses el darrer any a Sant Cugat. % de canvi respecte el 2010 +25,5% +76,2% +2,8% +141,9% +45,5% -58,5% 101.091 € 74.135 € 33.315 € 17.555 € 7.007 € 3.337 € Font. Memòria de Serveis Socials, 2012
  40. 40. 40 Renda Mínima d’Inserció Import dels ajuts socials de cobertura de les necessitats bàsiques 2012 Anàlisi La tendència en relació al PIRMI ha estat decreixent en els darrers dos anys, passant de 291 PIRMIS vigents el 2010 a 212 el 2012. Aquesta evolució no s’explica, però, per una disminució de la demanda sinó per una política més restrictiva per part del Departament de Treball i el de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al perfil de les persones beneficiàries del PIRMI, destaca:  L’elevada proporció d’ajudes concedides a persones que viuen soles (56,6%), seguit de les unitats familiars de 2 membres (21,42%).  La major part dels expedients aprovats (61,6%), a més, tenen com a titular un home.  La majoria d’homes sol·licitants (87,5%) viuen sols mentre que la majoria de les dones que reben la RMI (85,3%) viuen amb un o més familiars.  Poc més de la meitat de les persones beneficiàries (54,5%) han nascut a Espanya, mentre que la resta són d’origen estranger (45,5%). Tenint en compte que a Sant Cugat la població d’origen estranger no arriba al 20% (un 16,7% el 2012 segons informa l’IDESCAT), s’observa que aquest col·lectiu percep el PIRMI en una proporció més elevada. Ajudes de les entitats socials Algunes dades de referència (2012) Anàlisi  812 famílies en total han estat ateses per Càritas, de les quals, 28 han fet ús del seu menjador social  775 famílies han estat beneficiades del projecte Rebost de Càritas  142 kits de la Creu Roja han estat repartits • Des de Càritas se segueix atenent més dones que homes (53% en front a 47%) • En relació al 2011, han augmentat les persones ateses de nacionalitat espanyola i amb permís de residència, mentre que les persones en situació irregular han disminuït • Un 38,6% de les famílies viuen en habitacions rellogades Font: elaboració pròpia a partir de la memòria de Serveis Socials 2012 i la memòria de Càritas 2012 179 291 276 212 80 93 143 112 2009 2010 2011 2012 Persones beneficiàries PIRMIS actius Font. Memòria de Serveis Socials, 2012
  41. 41. 41 c) Síntesi de les dades i el treball qualitatiu • S’identifica una preocupació pel col·lectiu d’homes sols, majoritàriament magrebins, que no tenen ocupació des de fa temps, ni perspectiva de trobar-la, que han exhaurit subsidis i prestacions, i que difícilment tindran accés a un PIRMI abans d’un any i mig, o de dos anys, si s’acaba aprovant. • S’observa la situació de fragilitat que presenten les famílies que viuen en habitacions rellogades, i que tenen dificultats per garantir la cura dels seus infants, així com dificultats per fer front a les necessitats més bàsiques (entre elles el mateix pagament del relloguer). • Està començant a aparèixer com a demandant d’ajudes de serveis socials el col·lectiu de persones/famílies que fins fa no gaire eren autosuficients, i que ja no poden mantenir el seu nivell de vida. La demanda que s'està produïnt en aquest sentit és menor a la percepció social de necessitat. Probablement les estructures familiars estan contenint situacions que, a la llarga poden esdevenir insostenibles. • Val a dir que sí que es detecta que les situacions de vulnerabilitat es cronifiquen i el tipus d'atenció que es presta és de major intensitat. • Els Serveis Socials han passat de la cobertura de necessitats bàsiques, a través d’ajuts puntuals i acotats en el temps, a situacions estructurals de pobresa en què es fa complicada la possibilitat que les famílies puguin garantir els mínims de subsistència. Existeix, per tant, una elevada preocupació pel fet que es puguin cronificar aquesta mena d’ajuts, especialment entre aquelles persones que no tenen una xarxa familiar i relacional de suport. • Continuïtat de la tendència dels darrers anys: reducció de nombre d’estrangers atesos a favor de les persones espanyoles. • Preocupació per l’augment de nombre de persones que reben ajut d’aliments de Càritas, alhora que han baixat les donacions al Banc d’Aliments i hi ha una previsió de reducció dels excedents comunitaris de la Unió Europea. • També existeix preocupació per les necessitats de la població en situació administrativament irregular. • Des d'altres entitats no directament vinculades a l'assistència social (Associacions de Veïns, Col·lectius de Gent Gran...) es detecten dificultats per fer front al pagament de les quotes.
  42. 42. 42 • Diversos professionals de l’Ajuntament identifiquen un cert desconeixement del conjunt de serveis i recursos municipals: tant els públics com els de les entitats socials. • Dificultat per detectar problemàtiques econòmiques en determinats col·lectius on el manteniment aparent de l'estatus social és un factor important. • Els Serveis Socials pateixen encara d'estigmatització entre bona part de la ciutadania que els associa a pobresa extrema i que, per tant, dificulta l’accés i l’utilització dels serveis. Es percep, també, una manca de coneixement de bona part dels recursos i una excessiva burocratització.
  43. 43. 43 Eix 2. Salut Visió de ciutat: Garantir els serveis sociosanitaris a tota la ciutadania de Sant Cugat, especialment a aquells que més ho necessiten
  44. 44. 44 Eix 2. Salut Partint de la definició de l’Organització Mundial de la Salut, OMS, “La salut és un estat de complert benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties7 ”, es posa de manifest que salut i condicions de vida són elements que no es poden deslligar l’un de l’altre: les desigualtats socials es traslladen amb claredat a l’àmbit de la salut, tant en les causes d’una bona o mala salut com en la capacitat d’afrontar i tractar les malalties. Així, és enllà de les causes socioeconòmiques i polítiques de caràcter estructural com la cobertura del sistema sanitari públic, hi ha característiques individuals que poden intensificar o mitigar l’exclusió sociosanitària de les persones. El sexe, l’edat, el tipus d’ocupació, el nivell d’ingressos, el nivell educatiu o la xarxa familiar i relacional són aspectes personals que tenen una elevada influència en l’estat de salut de la població.8 Una perspectiva hoolistica de la salut implica, doncs, que tant l’anàlisi com l’abordatge dels problemes sociosanitaris han d’anar més enllà del camp de la medicina, per sotmetre’s a un enfocament multidisciplinar que permeti vetllar per la salut de la ciutadania de Sant Cugat d’una forma més integradora. 7 http://www.who.int/en/ 8 SUBIRATS, Joan (dir). 2005. Análisis de los factores de exclusión social. Documentos de trabajo, 4. Barcelona: Fundación BBVA. En aquest sentit, cal identificar les dimensions que, des de l’àmbit de la salut, poden convertir-se en factors d’exclusió ja que la manca de salut o un estat de salut deficient o de diversitat funcional de qualsevol ordre i grau poden actuar com a factors de risc social. Alhora, però, cal considerar que les situacions de vulnerabilitat social suposen un risc per a la salut i el benestar de la persona. Des d’aquesta perspectiva, s’identifiquen les següents dimensions d’exclusió:  Dependència  Discapacitat  Drogodependència  Embarassos no desitjats  Salut precària  Dificultat d’accés als medicaments
  45. 45. 45 a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats Unitat de gestió del Servei d'Atenció Domiciliària Servei d'Atenció Domiciliària Servei de neteges Teleassis- tència Ajuts tècnics i blisters SIMAP (Sistema intel·ligent de monitorització d'alertes personals) Programa Ajuntament Aprop Transport adaptat Unitat d'atenció a la dependència Gestió, tramitació i elaboració de PIAs Modificació Suport terapeuta ocupacional Programes salut mental Espai de Lleure Accions de sensibilització Centre de Salut Mental Adults Sant Cugat Centre salut mental infanto- juvenil (CSMIJ) CAS Atenció drogodepen- dència Taula salut mental Programa Salut Cardiovascular Acció "A l'esport, jo tallo amb el fum" Programa "Amb els infants, talla amb el fum" Pla d'Activitat Física, Esport i Salut Programa Salut al cor Educació per a la salut als centres educatius Programa salut escolar Educació per a la salut a primària i secundària Prevenció violència masclista Assistència Sanitària Pública (centres) CAP Sant Cugat CAP Valldoreix CAP Turó de Can Mates Consultoris La Floresta i Les Planes Assistència Sanitària Pública (programes) Pacient Expert Cicle Conferències Dijous Salut Projecte pilot "A prop" Salut i Escola Tarda Jove Embaràs, part i post- part Programa "Nen sa" Programa fibromiàlgia Programa específic malalties cròniques.  Federació FECAMM  Entitats salut mental Sant Cugat  Associació de familiars de Malalts Mentals  ATAGAM  Centre de Salut Mental d’Adults de Sant Cugat  Centre de Dia de Rubí  OTG Rubí  SOM Sant Cugat  Serveis Socials Sant Cugat
  46. 46. 46 a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats Oncolliga Suport i acompanyament durant la malaltia Suport psicològic malalt/a i família Assessorament nutricional Informació sobre recursos xarxa social Prestacions econòmiques despeses malaltia i farmàcia Préstec material clínic Programes de prevenció, educació i sensibilització Conferències malalts oncològics Càritas Menjador social (infermer voluntari) El Talleret Ajuda'm a créixer Creu Roja Centre terapèutic malalties neurològiques Banc de productes de suport Entitats malalties neurodegeneratives Asperger del Vallès Assadega'm AVAN Jeroni de Moragas Fundació Privada Sant Medir Altres entitats Taula per a persones amb malalties neurològiques i càncer Taula per a persones amb mobilitat reduïda Taula per a persones amb discapacitat ASDI Sant Cugat Infinits Somriures Atelca Cooperativa estel Institució Guru Aspasur Valldoreix  ACAF - Fibromiàlgia  ACAP - Parkinson  AFA - Alzheimer  AVAN - Discapacitat  Creu Roja  Oncolliga  Residències geriàtriques  Associació Pro-Disminuïts Psíquics i Físics de Sant Cugat (ASDI)  Taller Jeroni de Moragas  Cooperativa Estel  Aspasur Valldoreix  Fundació Privada Sant Medir  Institució GURU  ACIC (Ass. Catalana per a la integració del Cec)  Atelca  Fundació Federica Cerdà  Specialisterne i Fundació Planeta Imaginario  Cooperativa l’Olivera  Ajuntament de Sant Cugat  Representants de: - Taula de Mobilitat Reduïda - Col·lectiu persones discapacitat visual - Col·lectiu persones discapacitat auditiva - Col·lectiu de famílies  ACIC  Associació Veïnal Centre-est, Sant Cugat  Ajuntament de Sant Cugat  Persones individuals amb mobilitat reduïda  Representants de: o Taula discapacitats o Taula persones malaties neurològiques i degeneratives
  47. 47. 47 b) Dades de referència Percepció de la salut Percepció de l’estat de salut a Sant Cugat, per sexe (2010, 2011) Anàlisi  La percepció de la salut a Sant Cugat presenta dades força positives: tal com s’observa al gràfic gairebé 9 de cada 10 homes santcugatencs (88,9%) consideren que la seva salut és bona, ja sigui excel·lent, molt bona o bona. Les dones del municipi, tot i tenir-ne també una bona concepció en la seva majoria (67,4%), presenten una pitjor percepció que els homes. De fet, les dones que perceben que el seu estat de salut és dolent (9,8%) gairebé quintupliquen els homes (2,1%).  Aquest indicador es podria relacionar, a més, amb el fet que les dones santcugatenques afirmen tenir menys temps lliure que els homes. Segons dades dels estudis Sant Cugat en Femení II i Sant Cugat en Masculí, un 85% dels santcugatencs afirma tenir temps lliure, mentre que, entre les santcugatenques, aquest percentatge es redueix a la meitat (44%). Tal i com analitzen aquest estudis, la manca de temps i la sobrecàrrega de tasques domèstiques i de cura es configuren com factors que afecten negativament la salut de les dones. Font: Aj. Sant Cugat. Enquesta Sant Cugat en Masculí. 2011. Base: 400, Aj. Sant Cugat- Enquesta Sant Cugat en Femení II. 2010. Base: 424 Dependència Dades dels serveis associats a la dependència Anàlisi  242 valoracions de dependència  492 persones ateses pel Servei d’Atenció Domiciliària (44% de dependència)  1.053 persones usuàries del servei de teleassistència  98 persones ateses en els serveis de tecnologia de suport i cura Font: Memòria de Serveis Socials 2012  El nombre de valoracions s’ha reduït lleugerament respecte el 2011. El motiu d’aquest descens ha estat la disminució del nombre de persones beneficiàries que la Generalitat ha derivat per a la realització dels seus PIAs a causa de la modificació en l’aplicació de la Llei de la Dependència a partir del Reial Decret- Llei 20/2012 de 13 de juliol.  L’increment de persones usuàries durant aquest any ha estat del 6,26% pel que fa al SAD.  S’ha mantingut el progressiu increment de persones usuàries del servei del teleassistència. 89% 67 % 9% 23% 2% 10% Homes Dones Bon estat Regular Mal estat
  48. 48. 48 Autonomia persones grans Dades rellevants Informe Serveis Socials més a prop (2012) Anàlisi  2.758 persones de més de 80 anys a Sant Cugat (3,2%) La població objecte d’estudi són les persones d’entre 80 i 84 anys no usuàries dels serveis socials:  52,7% són dones  24% viuen soles  90% de les persones que viuen soles són dones  93,1% de les persones que viuen soles tenen fills/es  23,1% dels casos es detecta risc de sobrecàrrega a la persona cuidadora Font: Informe els Serveis Socials Mes a Prop detecció i informació en base a 131 entrevistes realitzades a persones majors de 80 anys de Sant Cugat no usuàries de Serveis Socials En base a les conclusions de l’Informe els Serveis Socials més a prop, es detecta:  L’elevada feminització de les persones majors de 80 anys que viuen soles: un 90% són dones. També el 90% de les persones vídues d’aquesta edat són dones.  Les situacions de dependència, enteses com la necessitat d’ajuda en les activitats de la vida diària, afecten el 25,2% de les persones  El 55% de la població major de 80 anys percep la seva salut com bona o molt bona i menys de la meitat tenen por a patir caigudes. Sí que es detecten freqüentment dificultats d’oïda i de visió.  El recurs que majoritàriament prefereixen les persones grans és continuar vivint a casa amb atenció i cures en un 78,9% dels casos.  El suport a les activitats de la vida diària prové majoritàriament de la parella o de la filla. Així, gairebé el 70% dels de les persones cuidadores principals viuen en el mateix domicili i donen aquest suport diàriament. Es considera que existeix una xarxa social bastant rica i les persones grans tenen vincles tant amb familiars no corresidents com amb veïnatge i amistats.  Cal prestar especial atenció en el 23,1% dels casos on es detecta risc de sobrecàrrega de la persona cuidadora  Les condicions dels habitatges són majoritàriament bones  En general, es detecta manca d’informació i coneixement dels recursos d’atenció social de la ciutat. comunitaris. Els recursos mes coneguts son la teleassistència, el casal i el centre de dia, seguits dels serveis socials municipals i els serveis d’ajuda a domicili.
  49. 49. 49 Serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva per a joves Dades del programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR), 2012 Anàlisi  277 visites (99% dones) El Programa sanitari d'atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR) és un servei d'activitats assistencials i educatives que proporcionen atenció específica i confidencial als joves en qüestions de salut sexual i reproductiva. També ofereix orientació i planificació familiar, prevenció i assistència de malalties de transmissió sexual, suport psicològic i d’altres assessoraments relacionats amb la salut sexual.  Durant l’any 2012 el PASSIR de Sant Cugat ha atès 277 visites, pràcticament totes realitzades per dones.  En relació a l’edat, gran part de les visites, un 47%, corresponen a persones majors de 20 anys, seguides d’un 36% de persones d’entre 18 i 20 anys.  La majoria de les persones ateses són autòctones o bé de països de l’Europa comunitària. El segon col·lectiu que més destaca és el de persones d’Amèrica Llatina i Carib. Pel que fa a les altres zones de procedència, corresponen a persones d’Orient Mitjà i d’Europa Central i de l’Est.  Els motius de consulta més destacats són les visites preventives ginecològiques (26,1%) i els problemes ginecològics (26,1%). En segon terme, destaquen el lliurament de resultats (19,1%) i la informació sobre mètodes anticonceptius (14,8%). Distribució per edat Distribució per zona de procedència Motius de consulta Activitat preventiva ginecologia 26,1% Problema ginecològic 26,1% Lliurament de resultats 19,1% Informació d'anticoncepció 14,8% Prova d'embaràs 3,9% Informació d'IVE 3,2% Controls i seguiments 2,5% Problema no ginecològic 1,8% IPC (Postcoital) 1,4% Consulta de sexualitat 0,7% Control de l'embaràs 0,4% Font: elaboració pròpia a partir de la memòria Taula Jove, 2012 1% 17% 36% 47% Menors de 15 anys Entre 15 i 17 anys Entre 18 i 20 anys Majors de 20 anys 79% 17% 7% Europa Comunitària Amèrica llatina i Carib Altres
  50. 50. 50 Serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva per a joves Dades del programa Salut i Escola, 2012-2013 Anàlisi  93 participants en el programa  Amb una mitjana d’edat de 15,3 anys  74% són noies  86% de les demandes provenen de l’alumnat, un 12% del professorat  140 consultes realitzades  5 centres de Sant Cugat participants Font: Resum de dades per centres i curs del programa Salut i Escola (2012-2013) El Programa Salut i escola impulsa la promoció i prevenció de la salut a les escoles i s’adreça a la població adolescent de segon cicle d'ESO (tercer i quart) dels centres públics i concertats. A Sant Cugat s’implementa en 5 centres: IES Angeleta Ferreter, Thau, Institut Joaquim Pla i Farreras, IES Centre d’Alt Rendiment i IES Arnau Cadell.  Durant el curs 2012-2013 hi ha participat un total de 93 persones les quals han realitzat 140 consultes.  La majoria de les demandes han estat fetes pel propi alumnat (86%), mentre que un 12% han provingut del professorat.  La majoria de les consultes han estat efectuades per noies (74%)
  51. 51. 51 2. Salut c) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu • Cal tenir especialment en compte les persones majors de 80 anys que viuen soles, que són fonamentalment dones. • Dificultats en l'aplicació de la Llei de la dependència a causa de la modificació realitzada a partir del Reial Decret- Llei 20/2012 de 13 de juliol. • Augment de patologies psicològiques i emocionals com ara depressions, ansietat i estrés. • Als centres sanitaris es detecta un augment de les demandes associades a problemes econòmics. Es detecten dificultats per fer front als pagaments de: • tractaments odontològics (infants i gent gran, especialment) • pròtesis (sobretot dones viudes que tenen pensions no contributives) • costos per ulleres i audífons • en relació a la medicació, es detecta un increment de persones que acudeixen als centres sanitaris per obtenir receptes de medicaments que abans es compraven directament a la farmàcia • També des dels centres sanitaris s'observen dificultats d'accés d'ajuts vinculats a la dependència en pacients en fase pal·liativa i de suport a les dones en situació de violència de gènere • Es detecten dificultats d'accés a certes prestacions i serveis com, per exemple, les vacunes no sistemàtiques, entre alguns sectors de la ciutadania • Es considera que l'atenció a la salut mental als Centres d'Atenció Primària hauria de tenir una major disponibilitat i freqüència
  52. 52. 52 Eix 3. Habitatge Visió de ciutat: Garantir el dret a l’habitatge digne per promoure la inclusió residencial
  53. 53. 53 Eix 3. Habitatge L’habitatge és un aspecte essencial en la vida de les persones i famílies. L’exclusió en l’àmbit residencial és normalment un clar reflexe de diferents situacions d’exclusió, principalment econòmiques i laborals. Alhora, però, no deixa de ser un factor productor d’exclusió en la mesura que genera situacions de dificultat en altres aspectes de la vida de les persones, tant en l’àmbit del benestar econòmic com de les relacions personals. La política d’habitatge s’ha de considerar, per tant, com una política social de primera magnitud. L’habitatge és un dret constitucionalment reconegut i és també un requisit imprescindible per garantir la inclusió social i una vida digna. Cal, per tant, tenir en compte l’eix d’habitatge en l’anàlisi de l’exclusió social i la pobresa de Sant Cugat i dissenyar polítiques públiques que donin resposta a les situacions de vulnerabilitat que es poden produir. Per tal d’analitzar les diferents dimensions d’exclusió en aquest eix, cal tenir en compte que les dificultats d’accés a l’habitatge i els pagaments del lloguer o hipoteca són un dels principals factors d’exclusió actualment. La dificultat per emancipar-se en el cas dels joves, l’elevat endeutament hipotecari o les dificultats per fer front als pagaments associats a la llar són elements a tenir en compte per explicar l’exclusió social. Malgrat això, el fet de disposar d’un habitatge no és garantia d’inclusió per si sol. És per això que, com a dimensions d’exclusió, també cal considerar les condicions de l’habitatge, l’assetjament immobiliari o l’estat de l’entorn residencial. Tenint en compte aquests paràmetres, s’identifiquen les següents dimensions d’exclusió en l’eix d’habitatge:  Associades a l’accés i tinença d’habitatge: o Dificultat d’accés a l’habitatge o Elevat endeutament o Dificultat per fer front a pagaments de la llar  Associades a les condicions: o Males condicions d’habitatges o edificis o Habitatge compartit (relloguer d’habitacions) o Deteriorament del territori (espais públics, transports) o Inseguretat ciutadana o Ocupació il·legal o Barraquisme
  54. 54. 54 a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats Serveis necessitats habitatge Programa d'arranjaments d'habitatge per a la gent gran Pisos socials Programa de re- allotjament (Can Fontanals) Ajuts i bonificacions socials Ajuts socials per a persones majors de 65 anys • Bonificacions pagament IBI Ajuts econòmics Bonificacions Borsa Habitatge Social i joves Ajuts socials accés i manteniment habitatge i subministraments Oficina Local d'Habitatge Parc d'habitatge protegit - PROMUSA: • Venda • Lloguer per a joves • Lloguer gent gran • Lloguer general Renda bàsica d’emancipació (joves de 20-30 anys) Prestacions permanents per al pagament del lloguer Prestacions econòmiques d’especial urgència per a l'habitatge Ofideute, servei d’assessorament sobre el deute hipotecari Borsa d’habitatge per al Lloguer Social i la Borsa Jove d’Habitatge Recursos per a persones amb diversitat funcional Suport autonomia pròpia llar (Jeroni de Moragas) Llar residència (Jeroni de Moragas, Coop. Estel i Ins. Guru) Residència (Centre Sant Medir i Ins. Guru) Altres recursos Pis compartit (Càritas) Can Sis Jeroni de Moragas Acolliment infants saharauis
  55. 55. 55 b) Dades de referència Parc d’habitatge protegit Promocions d’habitatge protegit de PROMUSA, 2013 Anàlisi Habitatge Lliurades En projecte Total En venda 1.241 123 1.364 Lloguer per a joves 235 0 235 Lloguer general 272 189 461 Lloguer per a gent gran 38 42 80 Total 1.786 354 2.140 Font: web de PROMUSA www.promusa.cat  A Sant Cugat s’han posat, des del 1989, 1.786 habitatges públics a disposició de la ciutadania. Un 69% d’aquests han estat de venda, i un 31% de lloguer.  Pel que fa als 545 habitatges protegits de lloguer, un 43% s’han destinat al lloguer per a joves, un 7% a gent gran i la resta, un 50%, al lloguer general.  Actualment, hi ha 354 promocions d’habitatge protegit en projecte. Contràriament a les promocions ja lliurades, en les que estan en projecte hi predominen les destinades a lloguer general (53%), seguides de les promocions de venda (35%) i les de lloguer per a gent gran (12%).  Val a dir, a més, que PROMUSA destina un 7% del seu parc de lloguer a persones en situació d’exclusió social i es compromet a mantenir aquesta proporció en totes les noves promocions. Actualment, aquest percentatge equival a 35 pisos per a persones en situació d’exclusió social. Tipologia de les unitats familiars en tractament social en SSB allotjades en habitacions rellogades Tipologia de les unitats familiars allotjades en habitacions rellogades, 2012 Anàlisi Tipologia Unitats familiars 0-17 anys 18-64 anys Unipersonals 68 0 68 Parelles sense descendència 4 0 8 Parelles amb descendència 8 10 16 Famílies monoparentals 26 36 26 Famílies extenses 0 0 0 Total 106 46 117 Font: elaboració pròpia a partir de la Memòria de Serveis Socials, 2012  Les dades es van recollir durant la tercera setmana del mes de desembre del 2012 a partir d’una una estimació de les famílies que viuen en habitacions rellogades entre les persones ateses. D’elles es desprèn que del total de les 516 unitats familiars ateses en aquell moment pels equips, 106 (20,5%), opten per la modalitat d’allotjament d’habitació rellogada.  La tipologia més rellevant de les famílies rellogades la formen les famílies unipersonals en un 64.15% ; es tracta majoritàriament d’homes.  El segon grup més rellevant és el que conformen les tipologies que tenen descendència al seu càrrec, parelles amb descendència i famílies monoparentals, que representen el 34% del total de les unitats.  Les famílies monoparentals, amb un 24,5% de representació, tenen al seu càrrec el 80% dels menors allotjats en aquesta modalitat d’habitatge.
  56. 56. 56 Tipologia de les famílies amb ajuts econòmics per habitatge Tipologia de famílies amb ajuts econòmics per habitatge, 2012 Anàlisi Font: elaboració pròpia a partir de la memòria de Serveis Socials, 2012  Els ajuts econòmics d’urgència per habitatge que s’ofereixen des dels Serveis Socials van destinats a persones i famílies que presenten dificultats per accedir o mantenir l’habitatge i que no compleixen els requisits per accedir a altres ajudes.  El total d’unitats familiars que han rebut ajuts fins el novembre de 2012 per cobrir les necessitat d’habitatge és de 56.  La majoria de les ajudes atorgades són pel pagament d’habitatge rellogat, seguides de situacions de lloguer.  En relació a les problemàtiques amb les quals les persones sol·licitants d’ajudes es troben, la situació més freqüent (en un 92% dels casos), és la manca d’ingressos. Associat a aquest fet, la segona situació és l’atur de llarga durada, que afecta un 84% de les persones sol·licitants. És important tenir en compte que, en tercer lloc, s’identifica la manca de suport familiar (76%) 4 17 1 5 17 322 25 4 5 Amb descendència Parella Unipersonal Total sol·licituds
  57. 57. 57 Canvis d’habitatge per raons econòmiques Canvis d’habitatge per motius Anàlisi  5,6% de les persones residents a Sant Cugat han canviat d’habitatge  Els motius de canvi d’habitatge han estat: Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat, juny 2013  Tot i que el percentatge de persones que han canviat de residència és reduït (5,6%), majoritàriament el canvi ha estat per reduir despeses (50,3%)  Un 16,9%, concretament, s’ha canviat a un pis més econòmic i un 12,9% ha passat de tenir un habitatge en propietat a un habitatge de lloguer. No és menyspreable el 10,8% que afirma haver canviat d’habitatge per anar a compartir pis i així reduir despeses ni el 8,8% que ha anat a viure a casa dels pares, sogres o algun altre familiar  Un 26,8%, contràriament, ha canviat per millorar el seu habitatge.  Pel que fa a les persones que al·leguen altres motius, s’han citat per canvi de municipi o zona (6,3%), per emancipació (6,1%) o per salut (4,4%). 50,3% 26,8% 26,4% Canvi per reduir despeses Canvi per millorar la vivenda Altres respostes 16,9% 12,9% 10,8% 8,8% 0,9% Canvi pis més econòmic De propietat a lloguer Per compartir pis Per viure a casa de familiars He canviat de zona

×