• Like

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Artículo en

  • 218 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
218
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
3
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. QUADERN. versitaris i professionals que tin- dran accés finalment al post- DIJOUS, 11 DE NOVEMBRE DE 2010, NÚM. 531 grau rebran coneixements de màrqueting, direcció i gestió d’empreses i administració, a càrrec d’especialistes i docents de l’àrea econòmica. Juntament amb això, qüestions com ara la crisi i les tendències musicals, el funciona- ment de les companyies discogràfiques, la comunicació, les xarxes socials, la distribució, el management d’artistes, la producció de gires, concerts i fes- tivals, la gestió de sales i espais, o els fonaments jurídics i pràctics sobre relacions contrac- tuals, entitats de gestió o edito- rials. Fonaments bàsics de la gestió musical impartits per pro- fessionals del sector, com ara el consultor de Warner Music Ma- riano Pérez, el director de Sub- terfuge Records Carlos Galán, el director de continguts de My MÚSICA Space Borja Prieto, el codirector del festival Primavera Sound Al- Traient la berto Guijarro, o el director de llengua: torna el cicle managing del Festival de Benicàssim Pepe Corral. Tot, ‘So de ‘sons amb un enfocament pràctic, Pàgina 2 d’anàlisi de trajectòries musi- cals reeixides, que justifiquen la presència d’artistes com ara Alaska, Juan Manuel Latorre (Vetusta Morla), Pau Donés (Ja- rabe de Palo), Perico Sambeat —una institució en el món del A MANERA DE TASCÓ jazz—, Loquillo o el nord- americà instal·lat a València L’escriptor Josh Rouse. Els periodistes musi- Antonio Cabrera cals Rafa Cervera, Eduardo Gui- llot i Juan Vitoria també hi apor- i la poesia taran la seua visió panoràmica. Pàgina 3 Els impulsors d’un concepte tan arriscat —en un context aca- dèmic— com engrescador són Vi- cente Martínez, director de l’edi- Assistents al festival de Benicàssim, en una imatge d’arxiu. / àngel sánchez torial musical Songsforever (i abans d’això cantant de Big Sco- re i fundador del segell Zebra Com es gestiona Records) i José Maria Nácher, professor titular de la Universi- tat de València, director del De- partament d’Economia Aplicada la música avui i soci de l’empresa Nassel Comu- nicación. Es conegueren fa dos d’anys, en unes jornades al Cen- tre Octubre sobre El nou model Un postgrau forma a València gestors del negoci musical musical. Bescanviant experièn- cies, ambdós coincidiren en el fet que la indústria musical pre- sentava un forat acadèmic i de València va fer arquejar les ce- d’atorgar eines i instruments als formació que s’havia d’atendre. L XAVIER ALIAGA València a notícia, fa uns dies, que lles a més d’un. Però, deixant de futurs gestors de la música en “Jo tenia clar que la gent que es un grapat de figures de la banda el vessant més cridaner o un moment, a més, en què el sec- dedica a la indústria de la músi- música popular espanyo- anecdòtic, es tracta d’una inicia- tor experimenta la combinació ca no té cap lloc on anar a apren- la, com és el cas d’Alaska, de Pau tiva pionera a casa nostra i que letal entre el terratrémol Inter- dre i la conseqüència és que no Donés o de Loquillo, figuraven sols té un tebi precedent a la Uni- net i la crisi econòmica. Durant està bastant formada, tot i que com a docents en el programa versitat Pompeu Fabra. Un post- 250 hores lectives i pràctiques, és un sector molt important”, ar- d’un postgrau de gestió empresa- grau que naix com a resposta a repartides entre el febrer i el gumenta Martínez. rial musical de la Universitat de un buit formatiu i a la necessitat juny del 2011, els 25 titulats uni- Passa a les pàgines 2 i 3 que, del 1835, font inexhaurible d’idees i sirs”, amb els quals s’atipen i s’omplin la lar, provident, i amable, que busca mantin- PUNT DE MIRA pou de clarividència. És un misteri com vida. En aquesta multitud cadascú, vivint dre’ns en una infantesa perpètua. A va poder aquell jove francés, més aviat per a ell mateix, és estrany al destí dels aquest poder li agrada que la gent s’ho El despotisme conservador, projectar cap a un futur pos- sible tantes reflexions que mai no han es- altres. Quant a la resta dels conciutadans, els està a prop, però no els veu, els toca, passe bé, a condició que no pensen més que a passar-s’ho bé. Aquest poder, que no tat superades. Aquestes, per exemple, tre- però no els sent. Sobre aquesta massa d’in- és només el poder de l’Estat, esdevé amable tes d’un dels darrers capítols, on Tocquevi- dividus, dedicats a la pròpia distracció, als l’agent i l’àrbitre del benestar de la gent, lle es proposa dibuixar els trets nous sota “petits i vulgars plaers” i als interessos procura la seua seguretat, preveu i satisfà Joan F. Mira els quals el despotisme pot mostrar-se al immediats, incapaços d’associar-se per a les seues necessitats, facilita els seus món. No pensava en els trets antics, que resistir el poder (ara seria també el poder plaers, combina i promou els seus consen- D e tant en tant, la relectura —com- són sempre els mateixos, pensava en un dels “mercats”, de la publicitat, del con- sos bàsics. I, finalment, els estalvia la pleta o fragmentària— d’algun pa- despotisme nou, amable, subtil i pene- sum permanent sense seny), sobre aques- preocupació de pensar i la molèstia i la per clàssic em torna a convéncer trant. La primera condició és l’existència ta raça d’homes, hi ha “un poder immens i incomoditat de viure. “No trenca les vo- de la necessitat de tornar-hi una vegada i d’una multitud innombrable d’homes, tutelar que s’encarrega d’assegurar la luntats, però les amolleix, les apaga, les una altra. Com, ara mateix, a Alexis de tots semblants, “qui tournent sans repos seua gratificació i el seu plaer, i de vetlar insensibilitza”. Com ens pogué veure tan Tocqueville i a De la démocratie en Améri- pour se procurer de petits et vulgaires plai- pel seu destí”. És un poder minuciós, regu- clarament, fa prop de dos-cents anys?
  • 2. 2 .CULTURA QUADERN Dijous 11 de novembre de 2010 Traient la llengua Economia i estil de vida La música com a part del necessari redisseny productiu L C. PÉREZ DE ZIRIZA València a biodiversitat de l’escena del pop rock catalanopar- lant al nostre país no s’expli- Ve de la pàgina 1 quan La Flaca va formar part molt difícil”, alerta Martínez. caria sense la superació dels vells A l’hora de dissenyar el post- d’una campanya publicitària I es mostra convençut que, prejudicis. Perquè, més enllà dels grau s’han tingut en compte ben important. “Aquestes per- malgrat que s’inclouen les ex- llocs comuns que des del co- tant el perfil independent com sones coneixen l’èxit i saben el periències d’artistes bàsica- mençament dels anys 90 van as- el convencional, “les dues reali- que és”, diu. Fins i tot un ment del pop i del rock, “els senyalar-ne el camí (la tats que conviuen en la músi- músic de l’àmbit independent ensenyaments serveixen per a reivindicació lingüística i política ca”. “Però, sobretot, volíem do- i, per tant, menys conegut, tot tipus d’estils, perquè la al ritme de propostes tan festives nar-hi un vessant eminent- com Rouse, “ha sabut col·locar gestió musical es fa amb com intranscendents), l’última dè- ment pràctic, per això hem sig- cançons en pel·lícules i anun- paràmetres semblants”. cada ha posat de manifest el gran nat un conveni amb Warner i cis”, una de les fonts possibles ”El nostre lema és donar salt qualitatiu d’un munt d’artis- Subterfuge [els pals indie i una mica de pop i rock a la tes que no empren la seua llengua mainstream, respectivament] universitat i molta universitat com a coartada, sinó com a eina perquè ens cedisquen artistes “Donar una mica de pop al pop i al rock”, resumeix Jo- natural per a vehicular grans dels seus segells i que els alum- sé Nácher recorrent a un le- cançons i grans discos. El Col·lec- nes elaboren un pla de i rock a la universitat i ma molt meditat. “Fa 25 anys tiu Ovidi Montllor fa cinc anys màrqueting i comunicació que molta universitat al pop que em dedique a la docència que serveix de testimoniatge de s’avaluarà al final del curs”. universitària i el meu objectiu l’escena, amb un cens que té cada “Una manera de substituir les i al rock” ha estat sempre connectar any, amb els seus premis anuals, típiques pràctiques d’empresa universitat i societat. Pense la màxima expressió. Però la seua que, sovint, no serveixen per a que la universitat s’ocupa ben feina no es pot limitar només a apuntalar la formació”, indica. d’ingressos en la nova era. poc de la vida quotidiana”, tats a l’aire lliure, amb una lliurar guardons als ja consagrats. Martínez, d’altra banda, alerta ”Hem intentat que el nivell afig Nácher. “I l’altra obsessió relació directa amb l’esport i, El treball des de la base, actuant que la presència d’artistes del professorat siga altíssim”, meua és la defensa de l’estil com a aspecte més cridaner, la com a filtre del planter de grups amb trajectòries i bagatges explica, i cita com a exemple mediterrani de vida, que es- música. Tot allò relacionat amb novells per a conjugar la seua sa- llargs i sostinguts pot ser útil, José María Cámara, president tem llançant a perdre, tot i el fet de tenir “els millors 365 ba jove amb la dels més veterans, “perquè ens expliquen com executiu de Drive Entertain- que és la millor oportunitat dies de l’any del món”. “Hem de és també primordial. És per això han organitzat la seua vida pro- ment i únic espanyol que ha que tenim per a redissenyar ser una referència de la música que, per segon any consecutiu, el fessional”. Així, recorda que aconseguit col·locar tres núme- el nostre model productiu”, en directe”, conclou. Nácher seu cicle So de sons mira de dina- Donés, que es dedicava a la pu- ros u a escala mundial amb Ma- diu en referència a tres punts anota que abans de l’arribada mitzar l’escena de música en blicitat abans de bolcar-se pro- carena, Aserejé i el remix d’A que, segons ell, haurien de ser del FIB a Benicàssim, l’any valencià amb una selecció de fessionalment en la música, va little less conversation d’Elvis els forts de la transformació: 1993, ell ja havia desenvolupat grups en què no falten veterans fer esclatar la seua carrera Presley. “Fer això és una cosa hostaleria i restauració, activi- una tesi sobre les possibilitats (el cas de Xavi Morant és el més cridaner) ni joves propostes emer- gents, com la de Mi Sostingut, guanyador del premi al millor ESCRIURE EL PAÍS par-lo. grup revelació el darrer any. El propietari d’un bar Els concerts, gratuïts, i que ja han començat a celebrar-se a Ala- cant, a Alcoi i a Vila-real, recupe- Bon dia, València! pròxim, per la seua banda, té cla- ra la qüestió, ja que atribueix tot l’afer a les drogues. Al seu parer, ren la fórmula ben suggeridora de Adolf Beltran aquell home s’havia ficat al cos petit festival itinerant. I, concreta- alguna substància al·lucinò- ment, a València, el lloc on és obvi gena. N que poden guanyar més ressò, els ingú no sap per què un projectil una bombona de gas re l’home amb el megàfon i en- —És un individu ben estrafo- seus concerts se celebraran a la individu, després de que va causar alguns desperfec- lluernar-lo fent servir uns focus lari. Deu tindre alguna addicció. sala Matisse (Campoamor, 60) a mantenir en alerta la po- tes en l’aparell i deixà feta un d’emergències amb què havien Ja li havia comentat a la meua partir de hui mateix, des de les licia durant unes quantes hores nyap la capota d’un Ford Focus il·luminat l’escenari. Quan un dona que feia ulls de guillat. 22.30, amb dues bandes que segu- al barri de l’Olivereta, es va aparcat al carrer. dels assaltants, després d’obrir- La fornera del cantó, molt rament representen el vessant llançar ahir al buit des del balcó Més emprenyat que una mo- se pas per l’habitatge, va traure afectada pel que va passar anit, més comercial del cicle d’en- d’un quart pis i en va resultar na, un sergent de la policia local el cap al balcó, Ramir saltà. El s’ha limitat a contestar: guany: l’ska festiu i crític amb la ferit amb pronòstic reservat. De amenaçà l’home a través d’un cos va fer un aterratge dramà- —Era un home tan amable… corrupció local, des de la Safor, de nom Ramir i de seixanta-quatre megàfon i no s’estalvià alguns tic, amb un colp sec i esgarrifós Venia cada matí a comprar-me Desgavell i amb el pop rock digna- anys, jubilat d’una empresa de exabruptes bastants pujats de contra l’asfalt, d’on va ser el pa. De vegades també s’en- ment comercial dels consolidats cartonatges que va haver de ple- to. Un altre agent, tal com van ràpidament evacuat cap a l’Hos- duia rosquilles o una fogassa. Pinka, la banda de Xàbia. Tots dos gar, l’home organitzà un gran poder sentir nombrosos testimo- pital General amb les dues ca- Una veïna del mateix edifici tornen a compartir escenari el 17 escàndol, poc després de les vuit nis, havia comentat uns instants mes i quatre costelles trencades, que Ramir, finalment, ha recor- de desembre a la sala Stereo d’Ala- de la nit, quan es va enfilar a la abans, visiblement irritat: una commoció cerebral forta i dat que els últims dies se’l veia cant. No obstant això, la nit que es barana del balcó de casa seua, —Aquest malparit ja ens n’ha una hemorràgia molt escandalo- trist i atordit, perquè se li havia dibuixa com la més estimulant és vestit només amb uns pantalons escalabrat un! sa. mort el gos, un fox terrier molt la del proper 25 de novembre. En de pijama i cridant com un esbo- L’home, però, no escoltava dòcil que l’acompanyava cada primer lloc, per la presència dels jarrat mentre llançava tota clas- raons i, per cada cosa que li vesprada, a poqueta nit, en llar- prometedors Artaica, el punt de se d’objectes als vianants. deien, semblava que s’excitava L’home organitzà un gues caminades pel passeig de trobada entre les sonoritats sefar- Avisada pels veïns alarmats, més. Centenars de curiosos es la Petxina i el Parc del Túria. dites encarnades tradicionalment la policia local es va presentar van aplegar darrere dels cor- gran escàndol, poc I això és tot des de l’Olivereta. en la veu de Mara Aranda (L’Ham en el número cent quaranta-un dons policials per veure què pas- després de les vuit —Gràcies, Enric, per la de Foc) i els encenalls de folk i del carrer del Brasil i dos animo- sava, mentre Ramir, material- informació. Què fa que algú es jazz disseminats per Xavi Folch. I, sos agents van tractar de dissua- ment penjat de la façana de l’edi- de la nit trastorne fins al punt de protago- en segon lloc, per l’aportació de dir l’home de la seua actitud, fici, continuava fent escarafalls. nitzar un espectacle com el de Xavier Morant, que, al cap de tres amb tanta mala sort que a un El relleu al megàfon de l’iras- Ramir? Què pot ser tan an- anys de l’excepcional Posidònia, d’ells li va tocar al cap una cadi- cible sergent per algú més seré, El succés ha generat goixant o desesperar-nos tant torna ara per presentar les ra plegable que li va refilar Ra- que va tractar de convéncer l’ho- molts comentaris i ha per a fer-nos perdre el control? cançons d’un disc compost amb mir i que el va deixar estabornit. me amb afalacs, molta suavitat i Heu sentit mai la por de perdre Abraham Rivas. La programació Davant el caire que prenia la algunes dosis de psicologia bara- suscitat tota mena els nervis o de tornar-vos bojos? es completa a la Matisse el 2 de situació, una vegada retirat ta, no aconseguí res, tot i que d’especulacions Si us ha passat, escriviu al co- desembre amb el folk tradicional l’agent damnificat, que es refà van deixar de caure objectes a la rreu electrònic del programa o valencià d’Aljub i el 16 de desem- d’una forta contusió, unitats de calçada, potser perquè a Ramir envieu un missatge al dos, vint-i- bre amb la doble aposta per una la policia local i de la policia na- se li havien acabat les muni- El succés ha generat molts co- dos, trenta-tres, i conteu-nos les cançó d’autor, potser més hetero- cional acordonaren una zona cions. mentaris i ha suscitat tota mena vostres experiències personals. doxa que mai, la que representen ben àmplia del popular barri de Faltaven pocs minuts per a d’especulacions entre un veïnat Expliqueu-nos què se sent quan la càlida i confessional proposta l’Olivereta, entre els carrers de arribar a la mitjanit i les forces poc acostumat a aquests impac- un es torna boig. Per a tractar de l’alcoià Hugo Mas (si tradueix a Velázquez i de Torres-Torres, i de l’ordre, davant del caos que tes. Així, un treballador d’una de respondre les preguntes plan- escena l’elegància de les seues gra- van comminar l’home a baixar s’apoderava del carrer, van in- empresa de transport, que té el tejades i comentar les vivències vacions, caldrà no perdre detall de la barana, on continuava enfi- tentar dur a terme una operació magatzem a la vora, ha declarat dels teleespectadors, tenim avui del seu concert) i la més domèsti- lat. Per facilitar-ho, els bombers que va acabar sent fatal. Quatre a Bon dia, València!: al nostre plató una sèrie de con- ca de Mi Sostingut, el solitari pro- assajaren la maniobra d’acostar o cinc agents van rebentar la —Els policies van ser molt vidats que us presentarem d’ací jecte que du a terme Josep Artés una escala al balcó, però Ramir porta de l’apartament, mentre ineptes. Es veia ben clar que es a un moment, quan tornem de des de la Pobla Llarga. la va rebutjar fent servir com a uns altres tractaven de distrau- llançaria si tractaven d’enxam- la publicitat. No us n’aneu.
  • 3. QUADERN Dijous 11 de novembre de 2010 CULTURA. 3 fresc a la universitat i molt de A MANERA DE TASCÓ mètode, estratègies i racionali- tat a l’enorme talent que tenim ací per a fer música”. Després de destacar “la bo- Cabrera i la poesia na resposta de la industria a la Vicent Alonso iniciativa”, ressalta que “aquest serà un títol propi de P la Fundació Universitat Empre- er alguna raó la poesia neixement poètic, l’expressió que sa (Adeit) a què nosaltres, com d’Antonio Cabrera m’enco- no fa mai la balançada ni en els a científics, aportarem el mèto- ratja a declamar-la, no im- reductes, de vegades hermètics, de i els músics, la seua expe- porta si en veu alta o baixa, a con- del pensament abstracte ni en les riència de la realitat”, dins cedir-li durant uns instants la ma- manifestacions efímeres de la su- d’un enfocament eminent- terialitat sonora que els seus ver- perfície del món. No hi ha cap poe- ment pràctic, hereu del concep- sos em reclamen amb insistència. ma de Piedras al agua que no con- te living lab (laboratori viu). No crec que, com pensen alguns, tinga, d’una manera o d’una altra, “Portar la realitat a la universi- aquesta mena de coerció siga aquest trajecte d’anada i tornada tat i experimentar-hi és el pròpia de tota la poesia; considere des de la consciència fins al món i màxim a què podem aspirar més raonable pensar que alguns des del món fins al jo en un reco- com a docents”, assegura. “El versos la reclamen amb més rregut que només el tot, el poema 75% del temps treballarem força. Hi ha poemes que l’intel·lec- sencer, és capaç de transmetre al amb aplicacions pràctiques te recorre de dalt a baix sense que lector amb els grams justos del dia a dia de la música. Allò ni una sola paraula, una imatge, revolucionari metodològica- una rima, un pensament, una pau- ment és que el músic entre a sa premeditada o casual, li dema- En poesia l’aula”, diu per reblar el clau. nen la veu que fa del poema un “Si enguany funciona, la idea cant únic i irrepetible. Tothom ho no hi ha fórmules és continuar oferint la sap: en poesia no hi ha fórmules universalment titulació. Hi ha molts professio- universalment vàlides, ni receptes José María Nácher, a l’esquerra, i Vicente nals i empreses en el món de la que garantisquen maneres efecti- vàlides Martínez, que dirigeixen el postgrau de música a la Comunitat Valen- ves d’arribar al cor dels poemes. A gestió musical. / mònica torres ciana, sols cal pensar en les mi, tanmateix, em passa que la bandes i en la gran quantitat veu interior, la que un fa servir en Entre la reflexió i les de músics de clàssica, i podem silenci, la que retruny exclusiva- manifestacions econòmiques de l’explotació aquestes vies. “La patronal ha anar pensant en activitats ment contra les parets de l’ànima, del pop i del rock a la ciutat començat a entendre que ens complementàries”, assenyala, és el passaport indispensable per- fenomèniques, hi ha el castellonenca. A banda d’això, podem dedicar econò- al mateix temps que considera què, més tard, em trobe en condi- gran Cabrera, ha participat en la redacció micament a l’estil de vida medi- l’arribada del prestigiós Ber- cions de copsar les cir- d’un informe encarregat per la terrani”, assegura. Tornant klee College Music a València cumstàncies, veritables o Confederació Empresarial Va- arrere, “amb aquest postgrau “una bona oportunitat d’in- imaginades, que el poe- lenciana (CEV) per a explorar podem donar una mica d’aire terrelació”. ma arrossega, o d’entre- veure la substància del món que descriu, o que suggereix, simplement es- NOTES DE CAMBRA bossat, o avaluat en més o menys mesura. Anar des Nostàlgia del tot fins a les parts, des de la materialitat sonora fins a la concreció signifi- Manuel Baixauli cativa, podria ser el re- sum del mètode que, al M ’endinse en l’ex- plàstics, sinó en el concep- meu parer, alguns poe- posició antològica de te, en les idees, sovint mes imposen com a Miquel Barceló a la amb connotacions socials condició de la seua exis- Fundació La Caixa (Barcelona) i o directament polítiques. tència. La poesia de Ca- el primer que sent és nostàlgia. Un art de pretensió críti- brera sempre em demana Barceló és un artista en actiu, de ca, antisistema. L’artista a crits aquesta consi- posició privilegiada al món —i al pintor deixa passar un ar- deració primària del tot, mercat— de l’art, però jo l’asso- tista filòsof, entestat a per bé que un hi veu des cie a una època molt concreta arreglar el món fabricant de la superfície els extre- del meu passat: els anys d’estu- muntatges i artefactes ms que el configuren i diant a Belles Arts (València). El multimèdia, convençut que, en conseqüència, un fenomen Barceló es produí en el que la pintura, aquest art té la temptació de situar- moment ideal i em va impactar que es practica des que se a la vora de l’extrem en la meua etapa de màxima l’home vivia en coves, no que li és més familiar, o Antonio Cabrera. passió i ambició artística. Barce- té sentit en el món actual. més convincent. ló, un jove menut, lleig, de dicció Una moda, la conceptual, Del seu darrer llibre, defectuosa, pedant, que citava que ha buidat les galeries Piedras al agua (Tusquets, 2010), d’emoció i de pensament. Amb la escriptors i pintors exquisits du- i que depén, no del els versos inicials ja són una mos- silenciosa veu alta que exigeix, rant les entrevistes, que pintava públic, que no la compra tra impecable del que acabe de m’he llegit un grapat de vegades un expressionisme aparent- ni la consumeix, sinó de dir. O no és cert que una lectura “Cementerio de Peliceira”, un poe- ment salvatge, però sòlidament les institucions, del siste- simplement metafísica del poema ma que retrata a la perfecció la arrelat a la tradició, havia pas- ma que pretesament ata- l’empobriria llastimosament? clarividència de l’autor. Ací el sat, en quatre dies, de l’anoni- ca, i que en canvi l’alimen- L’ímpetu d’aquest “El alrededor” pont entre el jo i les coses és la mat al cim de l’èxit. L’esclat s’ha- ta —el reanima— amb no és ni l’anàlisi del jo que propo- mort, però una mort que “no es via produït, és clar, a l’estranger, subvencions i beques. Fo- sa ni la indagació sobre la natura- rotunda”, “es más elemental, / i al cap de poques setmanes l’ha- ren, els anys huitanta, un lesa de les coses, sinó més aviat la rumía como el ganado”, una mort vien coronat a la península. Re- cant de cigne de la pintu- consideració d’un tot, el poema, al capdavall que també és vida, corde que, a ARCO (Madrid), ra? Som anacrònics els que posa la consciència davant com conclouen els versos memo- ens apilotàvem davant els seus qui encara desitgem del món, però aquella i aquest rables amb què es tanca el poema: quadres, que s’exhaurien les re- plaers retinals, generats com a contraris que es comple- “En esta lejanía, / morir / se pare- vistes on l’entrevistaven, que per artistes amb ofici, i en menten i que només la mirada ce a quedarse”. se’n parlava no sols a l’aula, sinó gaudim? Barceló, un bon poètica és capaç de copsar a partir Sens dubte, aquest trajecte també als passadissos i al bar de pintor, un pintor d’ofici, del temps que el jo experimenta d’anada i tornada, aquest esforç la facultat. Tots volíem ser Bar- el gust per una pintura de valors però de fama, al meu parer, des- tan distint quan es refereix a si és l’esforç del coneixement poètic, celó. Tothom començà a pintar fonamentalment plàstics, reti- proporcionada, fomentada pel mateix o quan s’aplica a les coses. l’ànsia de trencar la cuirassa amb a la seua manera (que, més tard nals, que provocava goig en l’es- recurs tronat de l’exotisme El temps de les coses és un altre què la natura es protegeix de les ho descobrírem, realment era la pectador. Les galeries i les fires temàtic, m’ha fet sentir, amb la temps, “no tiene años, tiene luz, paraules, que és com Cabrera ens manera d’Anselm Kiefer, pintor d’art s’omplien d’espectadors, seua exposició, nostàlgia d’un no es ansia”. Ací, en aquesta el descriu sota el guiatge de Ha- alemany de qui Barceló sembla- els artistes tenien presència temps passat. No sols perquè jo indagació que cerca i travessa els mish Fulton (“There are not words va un eco), tothom volia el seu mediàtica i venien amb facilitat era més jove i freqüentava els ponts entre el jo i el món, entre la in nature”), o el joc de llançar pe- èxit ràpid i rotund. El fenomen la seua obra. Foren anys d’eu- passadissos —i el bar— de la fa- consciència i les coses, entre la dres a l’aigua “con las que remo- Barceló coincidí, a la península, fòria. Després, com tot, la moda cultat, sinó perquè les arts reflexió i les manifestacions fe- ver / este limo contrario, / este cie- amb l’aparició d’un grup de pin- passà i fou substituïda per un plàstiques en aquell moment nomèniques, hi ha el gran Cabre- no exterior / de las cosas visibles”, tors joves notables, amb molt art de signe antagònic, basat, no eren —aparentment?— una ines- ra, un escriptor que ha trobat com diu el poema que dóna títol a d’ofici, que compartien amb ell en el plaer visual i els valors gotable font de goig. l’equilibri just que exigeix el co- un llibre esplèndid.
  • 4. 4 .ÚLTIMA QUADERN Dijous 11 de novembre de 2010 CARTES DE PROP La glòria de Gaudí Enric Sòria M és d’un ha escrit que aeròlit, en aquesta ciutat freda i bòlics que configuren un espai mergides per una exuberant la retransmissió que consentidora. d’una simplicitat enlluernado- ondulació que ni el decorador Arturo Pérez Reverte. va fer TV3 de la Extravagant o no, Gaudí és ra. La capritxosa arquitectura més arravatat del rococó cerimònia de consagració de la un arquitecte singular: un mís- europea del començament del germànic s’hauria atrevit a ima- ESPURNES Sagrada Família, diumenge pas- tic il·luminat i un professional segle XX poques vegades ha ginar. Enmig d’aquest magma, sat, és el millor espot publicitari que s’ha filmat en aquesta ciu- habilíssim, dotat d’un excepcio- nal sentit de les formes. La pa- creat un lloc tan fascinador com aquest. alguns detalls del kitsch catòlic més estrepitós, com els colo- El club de Pérez tat en els últims anys. Bé podria raula geni està molt degradada, La Sagrada Família és una mets de ceràmica espargits per ser. El ritual sens dubte era so- però si alguna volta es poguera altra cosa. La primera cí i per llà, a la bona de Déu, ens Reverte lemne, amb l’estol de bisbes i tornar a usar amb circums- impressió és que es tracta d’una forcen a somriure. Sens dubte, capellans i els 800 cantaires, i el pecció, a Gaudí no li pararia ma- obra mestra del neogòtic deli- en el fons de la mar, voltada de Martí Domínguez presidia ni més ni menys que el lament. Hi ha prou de veure rant, passada per la imaginació plàncton fosforescent, una faça- H papa, però l’autèntic protagonis- l’àtic de la Pedrera, rematat fuliginosa d’un artista barroc na així faria molt d’efecte. Fins i i ha columnistes que són mal- ta era l’edifici inaugurat, que amb unes voltes d’arcs para- que li ha tocat de viure entre el tot en terra ferma en fa. carats, fanfarrons, orgullosos, lluïa esplèndid a la llum d’un segle de Tolstoi i el de Freud. De la perplexitat a l’ad- grollers per colps, agressius matí encara amb pocs núvols. Vull dir que parlem d’una cria- miració hi ha un pas molt curt, i sempre. Porten al davant els testicles i, Els realitzadors televisius ho La primera impressió tura francament estranya. Si en el cas de la Sagrada Família, si cal, no tenen cap problema a acom- van captar de meravella. ens acostem a la façana del aquest pas l’ha donat tot el panyar-los amb els punys. Una vegada Don Antoni Gaudí era un és que es tracta d’una Naixement, que és l’única part món, llevat d’Oriol Bohigas, Alfonso Ussía va escriure a Fernando personatge certament extrava- obra mestra del de l’edifici que Gaudí veié quasi que, de tan barceloní, és un indi- Delgado: “Hay que ser muy hijo de puta gant, fins i tot en un temps com acabada en vida, aquesta vidu congènitament inaccessi- para soltar semejante calumnia e inten- el seu, en què abundava la gent neogòtic delirant impressió s’accentua. Les línies ble al geni. Els milions de turis- tar irse de rositas. Donde quiera el mise- amb caràcter, i la seua obra no gràcils del gòtic han quedat sub- tes que vénen a sorprendre’s da- rable nos encontramos. En la calle o en va disfrutar d’una aquiescència vant la façana del Naixement el juzgado”. No cal dir que es trobaren al unànime, ni molt menys. Josep són els que han fet possible que jutjat i que Ussía va haver de pagar a Pla, que sabia ser sarcàstic, sos- les obres del temple continua- Delgado. Sempre he pensat que aquests tenia que la Sagrada Família ren. Ara només falta la façana columnistes, destralers, sanguinolents, hauria quedat molt bé submer- de la Glòria, l’enorme estructu- que es creuen franctiradors, són una la- gida en el fons de la mar, entre ra del cimbori i la torre princi- cra per al periodisme i, en definitiva, per corals i cabelleres d’algues mo- pal, que arribarà als 150 me- a la tasca civilitzadora que ha de fer un vedisses, il·luminada per la fau- tres. Fa poc, es van tancar les mitjà de comunicació. Tanmateix, cada na abissal. Els noucentistes ni altíssimes voltes, les naus van vegada abunden més. La brofegada ix a tan sols perderen temps en iro- quedar lliures, i el papa va po- compte i, com més grossa la dius, més nies. Abominaren de la seua der repetir els vells gestos de la possibilitats tens de tindre lectors (i obra i punt. Encara no fa tant, unció de l’altar i de practicar, de guanys econòmics). Arturo Pérez Rever- arquitectes com Oriol Bohigas pas, un català vacil·lant però te pot dedicar insults ad hominem con- (el promotor de les places dures plausible davant els feligresos. tra l’exministre Moratinos, i això li re- més inhòspites de la ciutat, en- L’interior del temple, tal com la porta immediatament milers de segui- tre altres gràcies) feien els possi- televisió el va mostrar, és dors a Twitter. I conclou, fregant-se les bles per a retallar els mèrits del prodigiós: el neogòtic passat mans: “¡Si lo llego a saber, lo insulto an- seu antecessor i impedir l’acaba- per la imaginació visionària de tes!”. Així estan les coses, i el mateix co- ment de l’edifici. La veritat és Gaudí es transmuta en un orga- lumnista reconeix que insulta, però tam- que els barcelonins eren i són nisme arborescent d’una super- bé que, comptat i debatut, l’hauria d’ha- gent habitualment morigerada, ba força ascensional. Però les ver insultat abans, que és un bon negoci. molt poc amics de voltes calades, que omplin les D’aquesta manera, com més insultes, l’extravagància i l’enquimera- naus de llum directa, encara im- més possibilitats tens que et paguen. Un ment. Que l’obra de Gaudí no pressionen més. Hi ha una teo- insultador professional com és Salvador havia de suscitar el seu entusias- logia franciscana de la llum, su- Sostres, que carregava contra tots en les me era previsible. Que, tot així, ma de gràcia i llibertat ofertes, planes de l’Avui, ara mostra les seues li deixaren fer i fins i tot li paga- en aquesta arquitectura, que la obnubilacions en les pàgines d’El Mun- ren la festa diu molt del seu sen- converteix en una forma molt do. Aquest mitjà també ha arreplegat les tit de la tolerància. Els barcelo- joiosa de celebració. Potser per digressions d’Ignacio Echevarría, crític nins es riuen de la poesia, del això, Benet XVI, que és un literari feréstec, que és féu definitiva- misticisme i de la genialitat, dogmàtic sever, però també un ment famós per una lamentable crítica però estan disposats a consen- esperit sensible a la bellesa de dedicada a Bernardo Atxaga en el suple- tir-los, i a sufragar-los, si algun les coses, va somriure sovint du- ment Babelia. Ara el podem llegir en El dels seus conciutadans cau en rant la cerimònia. També ell ad- Cultural, uns articles pedantescos que aquests errors. D’això, se’n diu mirava, perplex, la singular es- no tenen ni suc ni bruc. Sánchez Dragó, civilització. Ben mirat, Gaudí va glésia que l’oli i la pregària final- Juan Manuel de Prada o el prohom Ji- tindre sort de caure, com un El Papa consagra la Sagrada Família. / afp ment consagraven. ménez Losantos són uns altres bala- drers professionals, que trauen, a més, bones contrapartides participant des- prés en programes televisius on sempre hi ha gresca. José María Zarzalejos es va Recomanem... querellar contra Losantos i va presentar POESIA POESIA PROSA al jutge una llista dels insults que li va per XAVIER ALIAGA per X. A. per ADOLF BELTRAN dedicar durant el seu període de direc- tor de l’ABC. En va arreplegar més de cinquanta: “Incompetente, lamentable, ITINERARI DE RASPALL CARTES A THEO irresponsable, vil, zote, mentiroso, fari- TENDRESA Juli Capilla Vincent Van Gogh seo, avieso, criminal, detritus, despojo Maria Carme Arnau Edicions Bromera Editorial Tres i Quatre. intelectual, columnista paniaguado, Edicions Bromera Alzira, 2010 València, 2010. etc.”. També li va traure el malnom de Alzira 2010. 71 pàgines 101 pàgines Carcalejos, i la pressió fou tan salvatge que finalment es va veure obligat a dimi- tir, en una de les persecucions més mise- Maria Carme Arnau lliura amb aquest Juli Capilla invoca en el seu darrer poemari Vincent Van Gogh fou un pintor genial. rables de la història recent del periodis- poemari, guardonat amb l’Ibn Hazm de indrets poètics ja conreats i pulsions Tan genial com pobre. Una complexa me espanyol. Zarzalejos tampoc no va Xàtiva el 1999, el que és segurament un personals en un volum ben ambiciós, llarg i força interior l’empenyia a l’art, a l’amor guanyar el plet, perquè el jutge va consi- dels seus millors llibres. Partint d’una dens, forçosament desigual per l’abast de i a la vivència espirtual. La seua derar que, tot i que desafortunades, les reivindicació lírica i també vital d’un valor la proposta, en què el joc de la pilota personalitat torturada ha copsat declaracions de Losantos “no atempta- que l’anèmia mental està condemnant a funciona, en una feliç troballa, com a l’atenció de cineastes i escriptors, tant ven contra l’honor”. Així, aquest i el seus l’ostracisme (En la veu de la tendresa / hi metàfora i homenatge a la terra. Un com ha causat admiració la seua obra adlàters segueixen insultant i guanyant ha més dolçor que súplica, / més desig que terreny ambivalent on conviuen el pictòrica, completament revolucionària diners a dojo. Vet ací el club en què Pé- incertesa), l’autora confecciona un poemari compromís i les vivències autobiogràfiques, per al seu temps. Aquest volum recull el rez Reverte està tan content d’haver-hi elegant i emotiu, sense caure en la llangor, els fragments més reeixits d’un llibre intens seu epistolari, fruit d’una altra de les entrat. És clar que, el d’Alatriste, feia que emulsiona amb moments puntuals de i, si n’atenem el plantejament, fundacional. seues passions, la de l’escriptura. Les temps que reunia mèrits. cruesa i ràbia (Temps de pluja). Premi Ciutat de València 2009. claus d’un geni.