Vies Verdes Platònic.Cat
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Vies Verdes Platònic.Cat

on

  • 807 views

 

Statistics

Views

Total Views
807
Views on SlideShare
738
Embed Views
69

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

1 Embed 69

http://platonic.cat 69

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Vies Verdes Platònic.Cat Vies Verdes Platònic.Cat Presentation Transcript

  • Els corredors verds al Pla d’Urgell Des de Platònic.cat us fem arribar aquests documents per tal de suggerir-vos d’incloure les seves propostes al Pla Director de la comarca del Pla d’Urgell. Aquests documents han estat confeccionats per ciutadans de la comarca amb el suport de ciutadans i entitats del Pla d’Urgell i son reflex del pensament de bona part dels pladurgenians, com a mostra de la participació ciutadana realitzada a través dels diversos canals de Platònic.cat, entitat promotora de la participació de les persones en els afers públics de la nostra comarca. Les vies verdes o corredors verds, son una estratègia basada en la concentració d’esforços en una línia estructurable d’activitat. Connecten zones d’especial interès urbà i intraurbà com zones comercials, zones d’aparcament estratègic, espais públics diàfans, zones verdes i equipaments esportius així com espais estratègics d’indústria amb fort impacte de la de mobilitat. L’abast és comarcal ja que l’orografia del Pla permet, per planimetria i proximitat, realitzar trajectes tant d’oci com de desplaçament laboral amb estímuls constants. Una sèrie d’intervencions de baix pressupost i baix impacte damunt d’una selecció de carrers, carreteres i camins, caracteritzarà la xarxa de vies verdes, motor de la regeneració urbana del Pla: 1.Carril bici. 2.Xarxa d’espais verds lligats per les vies verdes. 3.Obertura de canals de permeabilitat de la vertebració autovia, eix ferroviari futur i xarxa ferroviària actual. 4. Nou concepte de la mobilitat, suggerint l’abandó progressiu del cotxe com a element indispensable per reemplaçar-lo en bona mesura per la bici i altres mitjans ecològics. L’objectiu traspassa el concepte ecològic per arribar a la sostenibilitat individual, la interrelació de les persones i els pobles i la millora substancial de la qualitat de vida del propi entramat urbà i intraurbà. L’objectiu també pretén ser focus catalitzador de l’escena urbana del Pla, estretament lligada als plans de mobilitat establers tant en el POUM de cada població com en el pla estratègic comarcal en procés d’elaboració. Un apartat clau d’aquestes vies verdes és la generació d’un reclam turístic que lligui els espais d’interès com Estany d’Ivars i Vilasana, Museu de l’aigua, riu Corb i altres, a través de la creació d’una guia de recorreguts i la instal·lació d’espais, dins les vies verdes, que afavoreixin el seu atractiu com espais d’estiraments per a esportistes, zones de lleure i descans, fonts d’aigua potable, etc. Imprescindible és l’aportació de la ciutadania amb un fort implement de la seva participació en el disseny i definició d’aquests corredors verds.
  • Corredors verds al Pla. Aquest és un planteig inicial extret de l’opinió de persones i col·lectius del Pla d’Urgell. C.V.Camí de Sant Jaume Corredor verd. Canal (3ª sèquia) Carretera.
  • Pàrking Guiu Clara i escola de música. 440 places de pàrking en un punt estratègic de la ciutat que uneix la via verda amb el Pla de m o bi l i t a t c o n t e m p l a d a a l P OU M d e M o l leru s sa.
  • El Salt del Duràn. Aquest és un indret peculiar i popular del Pla que recull bona part de la nostra història. Pot ser un punt de partida de les vies verdes que vertebrin la comarca amb la banqueta del canal com a fil conductor. Un fil conductor geogràfic, històric i de gran valor turístic a potenciar.
  • Sifó encreuament 3ª sèquia amb autovia A-2. En aquest emplaçament cal avaluar la possibilitat de realitzar un sifó que deixi la llera de canal lliure per donar continuïtat al corredor verd i així saltar la barrera física que suposa la A-2, amb un cost reduït en relació a una passarel·la elevada.
  • Tram des de Miralcamp fins Mollerussa. Aquest és un punt calent de transit rodat, ciclistes i vianants. El nombre de treballadors de la càrnia de Miralcamp genera un fluix important entre les dues poblacions.
  • Estany d’Ivars i Vilasana. L’Estany recupera una superficie lacustre de 126 hectàrees, a les quals s’afegeixen 30 de zona natural perifèrica i 10 de tractament especial. Una superficie total que permetrà l’ús recreatiu i turístic en equilibri amb l’observació i gaudi de la natura, conservant els valors naturals de l’entorn i amb respecte a l’activitat agrícola i ramadera de sempre a la comarca.
  • Museu de l’aigua. L’home i l’aigua són el fil conductor d’una proposta que esdevé un centre d’interpretació de les terres regades pels canals d'Urgell. L’aigua és l’element imprescindible per al desenvolupament de qualsevol comunitat; a les cinc comarques que el canal abraça ha estat l’element clau de transformació natural, econòmica i social. Extret del web http://www.canalsurgell.org/
  • Rutes i espais existents. És de destacar la tasca feta fins ara pel Consell Comarcal en la creació de rutes cicloturístiques i la publicació recent d’una guia amb dos circuits. Cal tenir en compte també el camí de Sant Jaume que transita per la nostra comarca des de Barbens fins a Bellvís. Barret Picat, Fita Alta, Bullidor, Font Vella, etc.
  • Riu Corb, el pas natural de l’aigua . El riu Corb, al nord de la comarca, es va anar eixugant de llera, abandonada al llarg dels anys i reutilitzada per a canalitzar les aigües de sèquies i subcanals. Tot i això, els racons que ens deixa i els nombrosos meandres, fan del riu Corb un espectacle ara amagat que pot ser recuperat com a espai per a corredors verds.